Joan Roma

Friday, May 31, 2019

PARLEN ELS TRIBUNALS - art. Regió 7

PARLEN ELS TRIBUNALS.

Els tribunals parlen, mitjançant sentències, i la sentència emesa aquesta setmana pel Tribunal Europeu de Drets Humans ( TEDH) és d’aquelles de lectura obligada, i serà d’estudi bàsic en les Facultats de Dret, d’arreu del món, pel que té de fixació de regles i condicions per considerar vulnerats els drets d’uns parlamentaris, i d’una Cambra legislativa, regional o nacional. Pel cas, tant serveix, en uns llocs com en uns altres.

Pels qui no se l’han llegida o no tenen clars els precedents, la resumeixo en quatre ratlles. Després de les vergonyoses i totalment il·legals sessions del Parlament del 6 i 7 de setembre de 2017, en les quals es va vulnerar el Reglament del Parlament que obliga a disposar de 90 diputats ( els dos terços) per a modificar les seves disposicions, i l’encara més greu decisió d’aprovar les Lleis de Transitorietat ( conegudes per lleis de desconnexió), es va acordar fer un referèndum il·legal el dia 1 d’octubre.

Duta a terme aquesta consulta, sense complir cap dels supòsits d’un referèndum legal, la presidenta del Parlament, aleshores Carme Forcadell, i el grup parlamentari de Junts x Sí, volien convocar Ple pel dia 9 d’octubre, per aprovar una DUI ( declaració unilateral d’independència). Aquest Ple va ser suspès per resolució del Tribunal Constitucional ( TC), de manera que la presidenta i setanta-cinc diputats, varen considerar vulnerats els seus drets fonamentals, de reunió, debat i aprovació de les propostes que consideraven oportunes.

Com en molts altres moments del procés, la precipitació, la improvisació i la creença de ser posseïdors de la veritat suprema, varen motivar la presentació d’una denúncia davant el TEDH. Doncs bé, aquest alt tribunal, format per set membres, ha emès sentència aquest passat dilluns dia 27. Una sentència aprovada per unanimitat, en la qual exposa i detalla els motius pels quals no solament no accepta els arguments dels denunciants, sinó que els rebat de dalt a baix, i dona plena raó al TC espanyol, per la seva resolució.

El Tribunal, ve a dir que la suspensió del Ple per aprovar la DUI, era del tot necessària, derivada del perill de posar en risc l’ordre constitucional espanyol, i els drets dels grups parlamentaris minoritaris.

De fet de l’argumentari de l’alt Tribunal, se’n desprèn un raonament bàsic elemental, com és que la desobediència a les lleis, i a l’ordre constitucional, es pot admetre en el cas de persones, a títol individual, o col·lectiu, però mai per part d’una Institució del propi Estat. Per entendre’ns, algú pot decidir batallar contra l’estat de dret, i les normes bàsiques de l’Estat, però qui no ho pot fer, en cap cas, és el propi Estat, o els òrgans que en formen part. Evident. Elemental, diríem. Es a dir, la Generalitat, el Parlament de Catalunya, son parts de l’Estat, i tenen els drets i deures, inherents a la seva existència i funcionament. Es impensable, doncs, que siguin aquestes pròpies institucions, les que decideixin i actuïn en contra de les seves pròpies lleis.

Es el que hem dit i repetit, en aquestes mateixes pàgines, multitud de vegades. Els parlamentaris de Junts x Sí, i la CUP, no podien els dies 6 i 7 de setembre de 2017, vulnerar el Reglament del Parlament, i aprovar unes lleis que vulneraven la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Els seus actes, les seves accions i actuacions se situaven clarament fora de l’estat de dret, i no formaven part dels seus drets, perquè representaven una institució fonamental del propi Estat. Així, doncs, aquesta sentència desballesta totalment els arguments dels partits independentistes i suposa un precedent per les que vindran més endavant. De fet, també aquesta setmana hem conegut una altra resolució per la qual no s’admetia a tràmit, la denúncia de Carme Forcadell, contra la seva presó preventiva.

En resum, anar als tribunals europeus, pensant trobar suport a actuacions totalment fora de lloc, pot tenir, l’efecte contrari al desitjat. Ara en tenim dues proves concloents i realment, d’una claredat i contundència plenes.

# posted by joan roma cunill @ 10:35 PM

Thursday, May 30, 2019

ARRELAMENT TERRITORIAL - art. Diari de Terrassa

ARRELAMENT TERRITORIAL.

Passades ja les municipals i europees, queda clar que l’arrelament territorial és fonamental a l’hora de ser capaços de conformar candidatures, i tenir presència en el conjunt del país.

Catalunya té 947 municipis, en un territori, relativament petit, i això fa que la necessitat de trobar persones disposades a dedicar una part de la seva vida, al món municipal, sigui molt nombrosa.

Pensar que en pobles de 300 o 400 habitants, les candidatures han de tenir un mínim de 7 candidats/es, si és que no hi volen posar suplents, pot semblar fàcil, però trets els menors d’edat i alguns de major edat, que consideren no poden assumir aquestes funcions, queda un petit bloc, per trobar els candidats/es suficients per conformar una llista.

Si a tot plegat, es vol aconseguir pluralitat, vol dir afavorir la presència de dues o tres llistes, cadascuna amb els mateixos problemes per completar el nombre indispensable. D’aquí que només els partits d’àmplia i perllongada presència territorial puguin ser capaços de cobrir la major part del territori.

A més, a diferència de les ciutats, els regidors/es, així com els alcaldes, no poden aspirar a guanyar-se la vida en el càrrec. Es a dir, a cobrar un sou, per les hores dedicades. Hi ha una aportació per càrrecs electes, procedents dels temps del tripartit, destinada als municipis de menys de 2.000 habitants. No és molt, però va ser una bona iniciativa, perquè alguns alcaldes de pobles petits, tinguin una compensació, en funció de la dedicació que acorden, en el ple corresponent.

Amb tot, caldria modificar l’actual situació, perquè , també en els pobles petits i mitjans hi ha una gran dedicació si les coses es volen portar bé. I els pressupostos municipals no donen per cobrir aquestes compensacions. S’ha d’aconseguir que sigui ,a càrrec als pressupostos de la Generalitat, com es pugui retribuir la dedicació de diversos càrrecs polítics municipals, als afers públics.

La majoria de persones desconeixen l’enorme complexitat de gestionar un ajuntament, ni que sigui petit o mitjà. No solament per les hores dedicades al manteniment de les infraestructures, equipaments i serveis municipals, sinó per la gran quantitat de reunions, dintre i fora del municipi ( Consells Comarcals, Diputació, Generalitat, ADF, Organismes comarcals de recollida de residus, mancomunitats, fons de cooperació, entitats socials....) que ocupen moltes hores a la setmana, amb molts desplaçaments dintre i fora de la pròpia comarca.

I que un ajuntament estigui ben o mal gestionat, no depèn únicament de tenir persones preparades, elegides el diumenge passat, sinó que tinguin disponibilitat de temps. Sovint, és molt més important la dedicació que no pas les titulacions.

Estem a l’endemà de les onzenes municipals, i toca començar be, la nova etapa. Qui creia que el mapa municipal seria radicalment diferent, s’equivocava, com s’han equivocat els qui han volgut fer servir els ajuntaments com a “tropes de xoc” independentistes. Ara toca, reprendre l’agenda municipalista i posar els problemes municipals en primer lloc. Deixar enrere els desafiaments i els actes lligats al procés, i pensar en la gent.

Hem perdut energies, hem tensionat i crispat la societat, fent molt més difícil l’art de governar. A pocs dies de deixar enrere la llarga etapa de vida municipal, desitjo i espero la recuperació del seny i el treball seriós, per part de tots els ajuntaments. I si alguns creuen poder continuar amb les estratègies del procés, veuran com els ciutadans, al final exigiran tancar aquesta etapa, per estèril i impròpia d’una institució.

He mirat i estudiat el mapa postelectoral, i continua sent “tossudament divers i plural”. Que ningú s’equivoqui ni pensi en arraconar partits perquè no combreguen amb els seus objectius. El partit socialista, ha demostrat la seva implantació territorial, i ha fet possible tenir representació en centenars de petits i mitjans municipis, a més de a totes els grans ciutats. Precisament el caràcter divers i plural, és el que enriqueix la presa de decisions i estratègies d’un partit. Tinguem- ho present a l’hora de prendre decisions. 

# posted by joan roma cunill @ 10:44 PM

Wednesday, May 29, 2019

INDULTS, SÍ , INHABIITACIONS, TAMBÉ- art. Endavant Digital

INDULTS, SÍ. INHABILITACIONS, TAMBÉ.

D’aquí a pocs dies, tanco una etapa de 40 anys, al servei del poble on vaig néixer, créixer i on visc des de fa molts anys. En aquesta llarga etapa,  he estat protagonista, voluntari o involuntari , dels profunds canvis que els ajuntaments han imprès, en tots els pobles i ciutats. Sense l’empenta dels 947 ajuntaments catalans i amb ells, els 8.131 del conjunt d’Espanya, el nostre país, el nostre estat, seria radicalment diferent.

Mirant enrere, la feina ha estat immensa, i majoritàriament, molt positiva. Molt més ho hagués estat, sinó fos per aquests darrers sis anys, en que uns pocs polítics, varen emprendre un camí cap a objectius inassolibles, per mal plantejats, per imprudents, per improvisats i plens d’enganys.

Aquesta deriva del govern de la Generalitat, i dels partits que li donaven suport ( CiU, ERC ), varen voler convertir els ajuntaments en “tropes de xoc “, al servei d’un procés que des de bon principi, estava condemnat al més rotund fracàs.

Aquests darrers anys, han estat un desastre pel municipalisme, perquè han trencat les dinàmiques municipals, pretenent convertir els plens municipals, en petits parlaments, on es preferia tractar temes totalment allunyats de la problemàtica municipal, per a discutir, debatre i barallar-se per qüestions “nacionals”, estatals o internacionals.

El dany causat, ha estat immens, en pèrdua de temps, d’esforços, en polèmiques, trencaments de pactes, desviacions d’atenció cap a conflictes externs al municipi, i el més greu de tot, trencament de la convivència entre col·lectius i manca de respecte a un principi essencial, com és el de representació, de la totalitat dels ciutadans /es.

Mai, mai s’havia produït veure alcaldes / alcaldesses ,parlar en nom d’una part del poble o ciutat, en detriment de l’altra part ( moltes vegades majoritària). Mai, s’havia trencat el jurament fet de fidelitat a la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que fem tots els càrrecs institucionals, en el moment d’accedir al càrrec. Mai s’havien recolzat accions totalment il·legals, relacionades amb el procés, com les vergonyoses i il·legals sessions del 6 i 7 de setembre de 2017, en el Parlament de Catalunya.

He estat diputat al Parlament, durant 4 legislatures, i en les primeres varem acordar, per unanimitat dels 135 parlamentaris, que mai, mai, s’emprendria cap modificació del Reglament, o l’aprovació de cap llei fonamental, sense el recolzament d’un mínim de 90 diputats ( dos terços del total).  Doncs, bé, vulnerant aquest article del Reglament, 72 diputats, varen convocar un referèndum il·legal, i pitjor encara, varen aprovar unes Lleis de Transitorietat, que ni tants sols aguantaven la més mínima base democràtica.

I sí, son molts els independentistes que es queixen de l’aplicació de l’art. 155 de la Constitució. Sort que existeix, i que protegeix la democràcia, perquè sinó una minoria hagués sotmès a la majoria. Es més, el gran error, fou no aplicar-lo el dia 8 de setembre al matí. Ens haguéssim estalviat els enormes errors comesos, més tard, per la part catalana i per la part espanyola.

Dit això, escoltades totes les crítiques i retrets, dels partits independentistes, us recordo que 114 alts càrrecs es varen mantenir en el seu lloc. Res de dimissions, ni renúncies en solidaritat.... res de res. El sou és el sou, el demés son punyetes.

Arribats aquí, el que més sorprèn i indigna, és el cúmul de despropòsits, improvisacions, imprudències, desconeixement de la realitat interna i externa de Catalunya i Espanya, per part del Consell Executiu i dels més alts responsables de la Generalitat i dels partits independentistes. No hi havia, cap possibilitat, cap, de reeixir en el pols a l’Estat, carregant-se l’estat de dret. No hi havia cap via , dintre de la UE, ni a nivell mundial, per avalar unes accions com les que s’estaven duent a terme.

Es per aquest motiu, vistos els greus danys causats , que tardarem molts anys, molts, en reparar-los. Si hi ha sentència condemnatòria, als polítics empresonats, i als fugits a l’estranger, seríem molts, els qui acceptaríem l’indult de presó. Per sort, no hi ha hagut víctimes, tot i els immensos danys causats, però persones capaces de dur el país al desastre, no poden tornar a ocupar càrrecs institucionals. Si els seus partits els hi volen donar responsabilitats internes, allà ells, però han quedat inhabilitats per a representar institucions, en qualsevol dels seus nivells. En resum, indult, sí, però inhabilitacions, també. 

# posted by joan roma cunill @ 11:09 PM

Monday, May 27, 2019

TOSSUDAMENT DIVERSOS I PLURALS - art. Nació Digital Solsona

TOSSUDAMENT DIVERSOS I PLURALS.

Els qui van exigint que ens comptem, ho hem tornat a fer, i els números son els que son i no els que voldrien alguns.

En primer lloc, ha quedat clara la victòria del partit socialista, a nivell d’eleccions europees amb un rotund resultat, que aporta 20 diputats/des al Parlament Europeu. Un dels millors resultats de la UE, motiu pel qual Espanya pot aspirar a ostentar algun dels principals càrrecs de govern. Tema molt important, en els temps que corren, per a reforçar l’esperit comunitari i avançar cap a una major i millor integració de tots els Estats que en formen part.

En segon lloc, tant a nivell autonòmic com municipal, l’avenç del partit socialista és general a tot Espanya. Una bona manera de consolidar els resultats obtinguts el mes passat, a les eleccions generals.

I per últim, molt bon paper a les municipals, amb victòries rotundes, en ciutats importants, però també en el conjunt de municipis, petits i mitjans fins el punt d’obtenir en el global d’Espanya ,un total de 22.124 regidors/es, i 6.479.408 vots.  I del total de 8.134 municipis que té Espanya, en 2.222 ha obtingut majoria absoluta.

Tornant aquí, a Catalunya, també ens hem tornat a comptar, i si algú tenia algun dubte, ha quedat clar que el conjunt del país, és divers i plural. El partit socialista ha quedat segon a les europees, i segon a les municipals, amb un 21,92 % dels vots, molt a prop del primer , ERC amb un 23,48%. I molt per davant de Junts x Cat, amb un raquític 15,39 %.

A la vista d’aquests freds números, algú pot pensar en els percentatges, i prou, però és que , darrera les xifres hi ha un clar ressorgiment del PSC, quan molts el volien donar per amortitzat. I si algú s’entreté a mirar les grans ciutats, o institucions tant estratègiques com la Diputació de Barcelona , veurà el profund canvi, respecte els resultats de 2015.

Quina lectura s’ha de fer d’aquests resultats ? Doncs, la que venim proclamant des de fa anys, i molt especialment, en els darrers, quan alguns volien convertir les eleccions municipals, en un plebiscit sobre l’independentisme. Fracàs absolut, com han fracassat les candidatures que havia impulsat l’ANC ( primàries) amb uns pèssims resultats a nivell de representació i resultats.

Toca, recuperar el municipalisme tradicional.  El que pensa i actua, en funció de les necessitats dels ciutadans /nes de cada municipi, i no entra en batalles pel procés ni s’embarca en objectius aliens a les competències municipals.

Els bons resultats del partit socialista a les generals, sumats als de les autonòmiques i municipals, permet un panorama força estable, com per pensar en retornar al paisatge d’acords i pactes, per sumar i avançar. Hi ha prou feina per fer, com per defugir unilateralitats, i processos , sense futur. Una vegada més, de manera tossuda i insistent, el nostre país, continua sent divers i plural. Que ningú ho oblidi ni faci comptes estranys. 

# posted by joan roma cunill @ 10:37 PM

RESULTATS MUNICIPALS - BORREDÀ

RESULTATS MUNICIPALS – BORREDÀ

A les eleccions municipals d’ahir, dia 26 de maig de 2019, els resultats foren els següents.

Treballem a i per Borredà ...........  168 vots

Treballem ( TJB – AMUNT).......  106  vots

Va de poble ( VdP – AM ) ..........    41 vots.

Aplicant la Llei d’Hondt, als resultats obtinguts, els regidors/es electes son:

Treballem a i per Borredà :   4 regidors/es

1.- Jesús Solanellas Altarriba

2.- Rosa Maria Soler Caparrós

3.- Ramon Nadeu Camprubi

4.- Ma. Assumpta Puig-Pey Saurí

Treballem ( TJB – AMUNT) :  2 regidors/es

1.- Isabel Escribano Rota

2.- Antoni Chueca Abanco

Va de poble ( VdP – AM)  :   1 regidor

1.- Jaume Magrans Suñé

Aquests son els 7 regidors/es que conformaran el Consistori de Borredà.

Borredà, 27 de maig de 2019.

# posted by joan roma cunill @ 3:43 AM

Saturday, May 25, 2019

EDAR DE BORREDÀ - EN PERÍODE DE PROVES - NOTA PREMSA

EDAR BORREDÀ – EN PERÍODE DE PROVES .

La setmana passada, l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Borredà, va iniciar el període de proves de les seves instal.lacions, amb uns bons resultats.

La primera prova es va fer amb aigües netes, per a comprovar tots els circuits i espais de l’EDAR, i una setmana després s’hi va connectar una de les xarxes de clavegueram del poble, de manera que portem ja prop de 15 dies, provant i controlant el funcionament de la maquinària.

En aquest període de proves, s’estan complint tots els paràmetres previstos , sense cap mena d’incidència. Per la setmana vinent està programada la connexió de la segona xarxa de clavegueram, de manera que l’EDAR , depurarà totes les aigües brutes del nucli urbà.

Passats uns dies, es faran noves proves per a comprovar que els paràmetres de soroll, pudors, estanqueïtat ...son els adequats. Hem de dir que durant aquest període de proves, no s’ha detectat cap mena d’incidència en aquests paràmetres, per part dels veïns més propers.

Posteriorment, i amb el bon temps, una mica més avançat es faran noves proves a les quals hi assistiran els membres de la Comissió de seguiment, creada fa prop de dos anys, i que s’ha reunit cada primer dimecres de mes, per a avaluar les obres i les instal.lacions.

La propera reunió, darrera de la comissió i del mandat municipal, serà el proper 5 de juny. En aquesta propera reunió es donarà un nou informe del funcionament de les instal.lacions, així com les previsions de supervisió i control dels paràmetres abans esmentats.

La posta en marxa de l’EDAR era una de les grans prioritats d’aquest mandat. Arribem al final, i s’ha aconseguit veure-la en funcionament. Ja aquest mateix estiu, la riera Margansol oferirà un aspecte ben diferent, una vegada rebi les aigües brutes, totalment depurades. La Comissió de Seguiment de l’EDAR ha estat una bona eina per fer-ne el seguiment i control.

Borredà, 23 de maig de 2019.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

# posted by joan roma cunill @ 11:00 PM

Friday, May 24, 2019

NO OBLIGATORI, PERÒ COM SI HO FOS - art. Regió 7

NO OBLIGATÒRI, PERÒ COM SI HO FOS.

El vot no és obligatori, però hauríem d’actuar com si ho fos, sobretot pels qui vàrem poder començar a votar ,a una edat una mica ja tardana, per culpa d’una llarga dictadura. I pels més joves, hauria de constituir un saludable costum, a no deixar perdre mai més.

Demà, votarem per onzena vegada, qui volem que governi els nostres pobles i ciutats. Qui ha de formar part dels nous Consistoris que prendran el relleu als actuals, el dia 15 de juny al migdia. Es cert que ,per diferents causes ,que ja vaig exposar en un anterior article, hi haurà una sola opció en cent tretze municipis de Catalunya. Una xifra massa elevada, símptoma de que algunes coses no han anat bé. 

Però, fins i tot en aquests municipis amb una sola opció, la gent hauria d’anar a votar. O per la candidatura que es presenta, o amb altres formules que indiquin si els agrada o no. També els vots en blanc i els nuls, expressen un determinat recolzament o rebuig a l’existència d’una sola candidatura. Poden servir per facilitar la mobilització a les properes, i així col.laborar a presentar alternatives.

I que ningú oblidi l’existència d’una segona urna. La dels sobres blaus, color de la UE, en uns moments prou delicats com perquè li dediquem una especial atenció i dipositem el vot. Els passos de la UE son lents, massa lents, almenys pels qui som europeistes convençuts, però passar d’una confederació d’estats, a una federació, precisa el seu temps. Qui podia haver imaginat cinquanta anys enrere, la conformació d’una Europa unida, tant diversa i plural com és ? Però, tot i les dificultats es va avançant i arribarà el dia en que serem, en primer lloc, europeus, i després donarem altres dades territorials.

M’encanta la història, i sempre procuro pensar en termes històrics. La creació dels Estats Units d’Amèrica, va tardar seixanta – cinc anys, a culminar-se. Doncs bé, nosaltres encara no els hem complert, i deu n’hi do el camí recorregut ¡¡¡ Amb tot, és necessari posar-hi més velocitat , i res millor que votar opcions clarament europeistes. Seria un greu error congelar projectes, congelar opcions de futur.

Així, doncs, demà tenim el doble deure i el doble dret, de triar a nivell local, i decidir, a nivell global. Una doble votació realment important, pel nostre dia a dia. De les municipals, ben poc més es pot afegir, sinó és la de posar en mans de persones concretes el destí del nostre poble o la nostra ciutat durant els propers quatre anys. I la política la fan persones, no màquines, i saber elegir, és fonamental perquè en dependrà el futur del nostre entorn.

Per a mi, aquestes eleccions son les del relleu. Les de dir adéu a la meva implicació directa, per passar a una altra d’indirecta. La de qualsevol ciutadà, que vota la opció que creu millor, desitjant tota mena d’encerts, en una nova etapa del poble on he nascut , crescut, i on visc actualment. I puc dir, amb coneixement de causa, que des d’un ajuntament es pot fer molt per a la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes. No és només gestió, governar un ajuntament, també és política en el més noble sentit del mot. Decidir quines son les prioritats, quines son les infraestructures, equipaments i serveis que millor ús tindran per al conjunt de la gent.

Tots podem veure, què han fet uns ajuntaments, respecte d’altres. Doncs, bé, aquesta és la tria a fer demà. Elegir la candidatura més ben preparada i més sensible a les necessitats. I per a poder exigir el compliment del programa presentat, s’ha d’haver anat a votar. No és obligatori, però com si ho fos.

# posted by joan roma cunill @ 11:24 PM

CREAR PROBLEMES, O TROBAR SOLUCIONS -art. Blogesfera socialista

CREAR PROBLEMES, O TROBAR SOLUCIONS ?

Demà votem, per onzena vegada, per elegir els nous Consistoris municipals, que iniciaran trajectòria el dia 15 de juny, per un nou període de quatre anys. Hem superat, i de molt, qualsevol etapa democràtica, en la nostra llarga historia col·lectiva, catalana i espanyola.

Els ajuntaments ,han estat elements substancials de modernització, progrés i transformació dels pobles i ciutats, en aquests quaranta anys. Mai, en tant poc temps ( a nivell històric) s’havia fet tant, i amb tanta profunditat. Però, com tot en la vida, queda molt per fer.

I aquest molt per fer, es durà a terme, si tornem als principis fundacionals del municipalisme, que vol dir, ocupar-se i preocupar-se de les competències pròpies, i deixar per altres administracions les que els pertoca a elles. Ho dic, amb coneixement de causa. El procés independentista, emprès sis anys enrere, ha comportat seriosos desviaments d’atenció i preocupació de molts equips de govern, cap a objectius que no tenen res a veure amb les competències pròpies.

Els partits independentistes, estan desorientats i no volen acceptar el fracàs de les seves accions i actuacions. Alguns, fins i tot , encara somien en tornar al passat, i creure que poden tornar a la unilateralitat. S’equivoquen. No hi ha possibilitat de retorn al passat, sinó es vol caure en els mateixos errors, i les mateixes conseqüències. L’estat de dret, és molt més fort del que ells havien cregut, i qualsevol intent de repetir accions passades, trobarà una reacció immediata, que les retornarà al fracàs més absolut.

Ara bé, alguns poden entestar-se en crear problemes i buscar enfrontaments o desafiaments estèrils, o poden centrar-se en trobar solucions. Les candidatures del partit socialista i les associades de progrés, han deixat clar que es volen centrar en “trobar solucions” i retornar als principis del municipalisme, com a motors d’impuls de pobles i ciutats. De fet, la major part de les ciutats, estan o han estat en mans socialistes, i moltes encara viuen de l’impuls inicial que ha continuat, al llarg dels anys, fins a convertir-les en motor de canvi intern, i projecció externa.

Aquest és el model a seguir.  I és que és, el més profitós per a la ciutadania ,com hem pogut comprovar en els darrers anys. Es ben fàcil comprovar quins pobles i ciutats han anat millor. Els que han volgut fer seguidisme dels partits independentistes, organitzant tota mena de perfomances, convocatòries, mobilitzacions, sessions, plens, debats, confrontacions i desobediències, fins arribar a trencaments de la legalitat, o aquells que s’han mantingut fidels a la legalitat i als principis de dedicació total, a resoldre els problemes quotidians. Sense cap mena de dubte, son aquests darrers els que han complert amb els seus deures.

Ara, estem en una nova cruïlla, a decidir per on tirar. La majoria de ciutadans /es, teniu en els vostres pobles i ciutats, diferents opcions a triar. Algunes proposen mantenir el conflicte, sabent que res en trauran, i altres proposen no entrar en conflictes estèrils, sinó dedicar-se a resoldre problemes i trobar solucions per a cada repte. De triar uns o altres, en depèn la vida política dels propers quatre anys.

La majoria estem cansats de tantes batalles estèrils, de tants embats sense fonament, i de tants esforços perduts. I també de tants perjudicis causats, i de tants enfrontaments que han complicat la vida a nivell familiar, d’amistats, de cercles de treball o d’oci. Es hora de girar pàgina i buscar el profit de la bona feina i la dedicació a les competències pròpies. Aquesta és la via triada, decidida, i de fet mai desviada, de les candidatures socialistes i de progrés. Sense cap mena de dubte, les que millors propostes presenten a la ciutadania. De cadascú depèn triar la via de crear problemes, o de buscar solucions.

# posted by joan roma cunill @ 9:11 AM

Thursday, May 23, 2019

CIUTATS EN CONFLICTE, O CIUTATS DE PROGRÉS ? - art. Diari de Terrassa

CIUTATS EN CONFLICTE, O CIUTATS DE PROGRÈS ?

En els meus 40 anys de vida municipal, he seguit de molt a prop, l’evolució i progrés de totes les grans ciutats del país, i per descomptat també, de molts pobles i viles. Aquells municipis que varen tenir l’encert de triar bé, a les primeres eleccions municipals , l’abril del 79, varen iniciar una trajectòria ràpida i de profunda transformació, que en alguns casos encara dura, com és el cas de Terrassa, i algunes altres del país.  M’explico.

La política la fan persones , no màquines. I si al capdavant d’un equip de govern, hi ha la persona adequada, l’equip es converteix en un tren potent que va superant obstacles i reptes, fins assolir cotes d’infraestructures, equipaments i serveis, mai imaginats.

Per a molts dels lectors, els quedaran lluny alguns noms, però tanmateix, varen ser els impulsors d’uns canvis radicals, en els municipis on governaven, i de rebot, canvis a tot el país. Sense ells, la realitat seria radicalment diferent.  Tots els ficats en el món municipal, hem posat com a model de desenvolupament potent, harmònic, innovador ...a ciutats com la Girona de Quim Nadal, la Tarragona de Josep Ma Recasens, la Lleida d’Antoni Ciurana, la Barcelona de Pasqual Maragall, Sabadell d’Antoni Farrés, Terrassa de Manel Royes...La Seu d’Urgell, de Joan Ganyet, i així podria enumerar no menys d’un centenar de noms, lligats a pobles i ciutats que ara serien molt diferents, sinó haguessin encertat, a les primeres eleccions.

Ara bé, tots els enumerats i tots els que estan a la memòria col·lectiva, tenien una cosa en comú: el treball seriós i  rigorós , centrat en el municipi i la seva gent. Res els distreia en la tasca de trobar aportacions exteriors o ajuntar-se per aconseguir projectes mancomunats. De fet els JJOO del 92, va ser la culminació d’una estratègia no només de Barcelona – capital, sinó de tota la xarxa de ciutats, que varen impulsar, treballar i potenciar , la gran capital.

Algunes ciutats, han continuat per aquest camí de no distreure’s en el que és la seva prioritat i han aconseguit anar progressant, sense estridències, sense batalles inútils, ni protagonismes en processos que no els hi son propis, i que només poden aconseguir dividir la ciutadania i posar pals a les rodes del progrés. Aquest és el cas de Terrassa, a la qual conec i segueixo des de fa prop de 40 anys. D’aquells bons inicis, va continuar buscant un camí propi, fent-se un lloc de rellevància a nivell de país, sense trencar ni amb la legalitat ni amb el guió marcat, decennis enrere.

En contraposició hi posaria la ciutat de Girona, on algú creu que té per missió abanderar processos , condemnats al fracàs, perdent el temps en protagonismes malentesos. Allà la dinàmica inicial, s’ha perdut i la desorientació és la nota habitual de l’equip de govern. Podria posar algun altre exemple, de pèrdua de guió, com és el cas de la gran capital: Barcelona. Tots lamentem la pèrdua de la gran ciutat, la gran capital, innovadora i capaç de tirar del tren del país.

Perquè ha passat ? Com evitar que passi ? S’ha de tornar als principis fundacionals del municipalisme català, modèlic aquí, i copiat arreu d’Espanya. Centralització dels objectius, en el propi municipi, fugint de processos fracassats. Mantenir en el govern , els equips de govern, que així han actuat en els darrers anys, i facilitar el canvi, en aquells municipis on els equips de govern, han jugat a subvertir l’estat de dret, convertint-se en el braç executor de polítiques de partits independentistes, més interessats en les seves batalles internes, que no pas en millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Es un bon moment per a premiar el bon govern, i deixar enrere situacions que només han fet que perjudicar la convivència i qualitat de vida dels ciutadans. 

# posted by joan roma cunill @ 10:41 PM

Wednesday, May 22, 2019

NO HAN ENTÈS RES - art. Endavant Digital

NO HAN ENTÈS RES.

Una altra data per a la història, la d’ahir, dimarts dia 21 de maig de 2019. Una nova constitució de les dues Cambres legislatives espanyoles: Congrés i Senat, amb un fet insòlit i històric, com és que una catalana ( Meritxell Batet) presideixi el Congrés, i un altre català ( Manel Cruz ) ho faci en el Senat. No per ser catalans, son millors ni ho faran millor, però en tots els grans actes, la simbologia, els gestos, el protocol .... tenen una gran rellevància, pel present i sobretot, pel futur.

I no és de gestos, del que viu el president Sánchez, però ens en ha ofert un munt en els darrers deu mesos, com per estar segurs que té el cap molt ben moblat, i disposa d’un eficient equip d’assessors i coneixement dels temes, com per garantir que passarà a la història, com un autèntic “home d’estat”. I els homes d’estat, posen per davant, la resolució dels temes importants, abans que el seu prestigi i la del seu partit. Ho hem vist en el passat recent, però estic segur que en el futur immediat assistirem a un munt de decisions, d’aquelles que com a socialista, esperàvem amb delit.

Algunes ja les ha anunciat en matèria social, laboral, impositiva, territorial...fins el punt que les mirades de tota la UE es giraran cap aquí, com molts ho han fet cap el nostre país veí , Portugal, capaç de governar amb mesures plenes de valentia i innovació. La social democràcia necessita exemples clars, models a seguir, per a recuperar el prestigi perdut.

Però, en el marc de la diada històrica d’ahir, hi ha persones que no han entès res, del que passa en el país real, entenent per país, Catalunya i Espanya , alhora. He criticat en aquestes mateixes pàgines, l’infantilisme polític, l’afany de protagonisme, el voler quedar bé amb els teus, prescindint dels altres, cosa que ahir es va tornar a veure i repetir, creient, els seus protagonistes que fan el que s’espera d’ells. I sí, és el que alguns dels seus seguidors esperen, però no el que espera el conjunt del país.

No es donen compte, o no volen veure, el dany produït al conjunt de Catalunya, durant els anys de processisme . Tenen uns seguidors que els fan creure que van pel camí correcte, quan han perdut el nord, fa temps. I encara, alguns creuen poder tornar enrere, i repetir accions i actuacions que mai més tindran lloc, perquè mai més l’Estat les permetrà. Creuen defensar la llibertat o les llibertats, i fins ¡ tot la democràcia, quan amb les seves accions la varen vulnerar i posar en perill. No es donen compte que som majoria els catalans i catalanes que no volem aventures ni vulneracions dels drets que hem adquirit, i que venen protegits per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.

No s’enfronten a l’Estat ( que també) , s’enfronten als autèntics demòcrates que som tots els que creiem en la Constitució i hem jurat acatar-la, sempre i en tot moment. I fer servir juraments, enrevessats, complicats i embolcallats de paraules buides, pot acontentar els teus, però envien imatges penoses, cap a dintre i cap enfora. No han entès que viuen en un món irreal, i que no permetrem repetir unilateralitats perilloses i molt perjudicials per la convivència, l’economia, la cultura, la societat i el prestigi que havíem assolit. Encara no han entès que el seu temps ha passat, i que després de la sentència, potser es demanaran indults de presó, però les inhabilitacions haurien de fer el seu curs, per evitar que persones que han actuat amb aquest grau d’irresponsabilitat, no tornin a ostentar càrrecs institucionals. Si els seus partits els hi volen donar càrrecs interns, allà ells, però les institucions han d’estar conformades per persones de dret. Els juraments, ens obliguen a la lleialtat. Estem en democràcia. Que ningú ho oblidi. 

# posted by joan roma cunill @ 11:28 PM

REGAL DE COMIAT. A PUNT PEL RELLEU - Blog personal

REGAL DE COMIAT –A PUNT PEL RELLEU.

Arribat al final dels 40 anys de dedicació a l’Ajuntament de Borredà, és hora del relleu. Un primer pas, seran les eleccions municipals del proper diumenge dia 26, i el definitiu serà el 15 de juny al migdia, quan els nous càrrecs electes, assoliran la condició de regidors/es, i elegiran al nou alcalde /alcaldessa, pels propers 4 anys.  Aquell serà el moment, de traspassar el càrrec i desitjar bona sort, i bons encerts a l’alcalde /essa, al seu equip , i al Consistori, al complert.

Aquesta és una cadena, sense final, que cada 4 anys es va renovant i que indica la bona salut de la democràcia, en la que estem immersos.

Per a mi, ha estat un honor poder dedicar 40 anys, a l’Ajuntament del poble on he nascut, i en el qual he viscut la major part de la meva vida. Mirant enrere, i sospesant tot el que hem fet, en conjunt, podem estar satisfets de la feina feta.

I la feina feta, és mèrit de tots els qui s’hi han dedicat: polítics, tècnics, treballadors, i veïns i veïnes que hi han participat o col·laborat.

Fa temps, pensava en tenir algun detall per als qui hem compartit aquests darrers anys, puix que era impossible fer-ho amb tots els qui ho han fet, durant els 40 anys. I donant voltes, a com expressar l’agraïment i felicitació, ahir, dimarts dia 21 de maig, vaig tenir la gran sorpresa de compartir un dinar a Berga, en el restaurant La Cabana, amb tots els membres de l’equip de govern, treballadors i tècnics , de l’Ajuntament.

Per a mi, un acte com el d’ahir, compensa i suposa sortir per la porta gran. No en tenia ni idea, ni m’esperava un detall com aquest. He dedicat i compartit la feina municipal, sense esperar res a canvi, sinó el simple reconeixement d’haver fet el millor possible, la meva feina. Ahir, vaig tenir la satisfacció de veure com aquesta feina ha estat en sintonia i compartida amb tot i totes els qui l’hem feta realitat.

Avui, l’endemà del dinar, m’he llevat amb l’energia i ganes de tancar el màxim de temes pendents, per a fer el traspàs, en les millors condicions possibles. Agraeixo enormement el dinar d’ahir, i el regal obtingut ( un magnífic bolígraf) que vaig estrenar en el meu examen de final de segon curs de rus, a la Universitat de Manresa.

Ha valgut la pena els esforços i temps dedicat al poble de Borredà, i felicito i agraeixo la magnífica feina feta, per cadascun dels membres polítics, funcionaris, treballadors i tècnics compartits amb altres ajuntaments. Entre tots hem fet possible, un poble millor.

Gràcies a tots i totes. Era el millor regal que em podíeu fer.

Borredà, 22 de maig de 2019.

L’Alcalde- President

Joan Roma i Cunill

# posted by joan roma cunill @ 12:36 AM

Monday, May 20, 2019

GENERALITAT, AGÈNCIA DE COL.LOCACIÓ, D'AMICS, COMPANYS I PARENTS- art. Nació Digital Solsona

GENERALITAT – AGÈNCIA DE COL.LOCACIÓ D’AMICS, COMPANYS I PARENTS.

Acaba de conèixer-se una altra contractació, d’aquelles que separen , encara més la ciutadania de la política .  L’ex –vicepresidenta del Govern Mas, Joana Ortega, començarà a exercir “d’assessora” del Departament de Empresa i Coneixement, per un mòdic sou de 70.000 euros, més uns petits complements de 42.000 euros, cosa que la converteix en una de les polítiques més ben pagades de la Generalitat, i per descomptat de tot Espanya. Un sou de 111.400 euros, anuals.

El què farà, on i com , és el de menys. Ja està col·locada, com tants altres protagonistes o impulsors del procés sobiranista que han de ser compensats per tants anys d’esforços i il·legalitats comeses, en nom del sobiranisme. La llista es va allargant, fins a límits insospitats, perquè no sabem a quants més han de col·locar, i com que la generositat, amb el diner de tots, és infinita, podem estar uns mesos més anunciant noves incorporacions de membres de l’ex govern, o d’organismes paral·lels, durant anys.

Ja tenim ex consellers i conselleres a sou públic, fugides a l’estranger, a la germana de Pep Guardiola, exercint d’embaixadora dels països nòrdics, a membres d’ERC o de Junts x Cat, en altres embaixades, o ocupant llocs de difícil pronunciació, i encara més complicades explicacions de les feines a realitzar, si és que en tenen.... i així, anem convertint el govern de la Generalitat, en una agència de col·locació d’amics, companys i parents. Tot un model per una administració, que a més, està parada i sense cap mena d’organització interna i externa, sinó és per barallar-se entre socis de govern.

Si a tot plegat, hi afegim una distribució territorial, viciada d’origen, amb delegats territorials de tots els departaments, delegats del govern , a cada suposada vegueria, i altres llocs igualment inventats, podem constatar la conversió d’un govern, en una màquina de pagar favors rebuts, o compensacions per accions , lligades al procés o al funcionament dels partits que suposadament governen el país.

I així, estem, i així anem, cap a no sabem on. De moment, l’important és cobrar el sou mensual, i mirar de que duri tant com es pugui. En el Parlament , passa cosa semblant, de manera que la feina habitual que teníem els diputats, ha passat a convertir-se en una assistència quinzenal a una mena de ple ordinari, que no té res important a debatre, i encara menys a aprovar, i qui dia passa any empeny. Se suposa que s’ha d’esperar a veure com acaba el judici del procés per convocar noves eleccions o mantenir congelat el govern, fins que interessi a qui el presideix des de fora del país.

El greu de tot plegat, és el fet en si mateix. El portar i decidir accions de govern, en el més pur estil de república bananera, i que siguin acceptats per un conjunt de persones aferrades a l’independentisme, sense cap mena d’esperit crític ni de valoració de tot el procés, com un immens engany. Tampoc son capaços de criticar ni exigir bon govern, perquè justifiquen tot l’injustificable, sota el principi que tot s’hi val, i si algú ha actuat, fora de les normes establertes, ho ha fet pel bé “del poble català” que només ells representen. Tots els qui no som independentistes, tampoc formem part d’aquest poble català, exclusiu i exclusivista, que només hi entra qui té carnet especial i excepcional. Així, doncs veurem encara noves decisions similars a les que ara he exposat. La distribució de medalles, honors, i diners, son d’ells. I punt.

# posted by joan roma cunill @ 1:26 AM

Friday, May 17, 2019

SENSE GOVERN EFECTIU - art. Regió 7

SENSE GOVERN EFECTIU.

No m’espanta la feina, ni els tràmits més enrevessats, però sí, el caos, el buit de poder, la inactivitat total d’una administració ,de la qual en depenen altres. He parlat amb nombrosos alcaldes que pleguen, i tots coincidim en que ho fem, “farts i tips” d’entrebancs, burocràcia insòlita, manca de col·laboració, desgavell generalitzat...en el conjunt de l’administració, depenent de la Generalitat de Catalunya.

Aquest immens caos, suposa la paralització de tots els tràmits habituals entre dues administracions que tenen gran dependència una de l’altra, per raons de competències compartides o subordinades ( en el cas dels ajuntaments). Si a tot plegat, hi afegim la total insolvència de la Generalitat, en matèria d’ajudes, convenis, plans anuals o plurianuals, ...arribem a la conclusió que el nostre govern, a dia d’avui , “fa més nosa que servei”.

Ho dic amb tristesa i sobretot amb indignació, perquè durant decennis varem lluitar per a recuperar l’autogovern, i ara que el tenim, el malbaratem, immers en batalles estèrils i moviments tàctics entre els dos partits que el composen, i que donen peu a actuacions més pròpies de partits enemics que no pas , socis de govern.. No se sap qui porta el timó, perquè ja no sabem si la nau, en té. I per descomptat no existeix carta de navegar, perquè fa anys que l’ha perduda.

Dit això, anem cap unes eleccions que no poden arreglar, la falta de govern efectiu de la Generalitat, però sí, altres administracions, fonamentals pel dia a dia dels ciutadans. El dia 26, decidirem els nous Consistoris municipals, sí, però d’aquests resultats, se’n deriven dues altres administracions: les Diputacions i els Consells Comarcals. Poden semblar  administracions menors, però , a falta de Govern, han esdevingut més rellevants del que eren.

En el nostre cas, estem en territori de la Diputació de Barcelona, peça fonamental pels ajuntaments, sobretot pels mitjans i petits. Dels resultats municipals, en surten els diputats provincials, en funció dels resultats obtinguts per cada partit polític, en el seu partit judicial: Manresa, Igualada, Berga...La futura composició de la Diputació, comportarà , espero, un canvi de govern, ara en mans de l’antiga CiU i ERC. Els temps de governs, presidits pel PSC son enyorats per tots els ajuntaments, i seria bo , tornar a aquells temps, ni que sigui en pacte amb algun altre partit.

La potència de la Diputació, ha permès, compensar , en part, la falta total d’ajudes del govern de la Generalitat. Estem, doncs, davant una institució de vital importància, pel futur immediat.

Un altre organisme que es conforma, en funció dels resultats municipals, son els Consells Comarcals. Aquí el sistema electoral, és massa enrevessat per poder-lo explicar en quatre línies, però en funció dels vots i regidors que treu cada partit, a nivell comarcal, es forma el nou Consell. Així, doncs, cada votant ha de pensar que el seu vot a les municipals, té repercussió sobre dos altres elements importants de cara el futur, com son la Diputació i el Consell Comarcal.

I no volem que en cap de les tres institucions, els partits independentistes tinguin com a gran objectiu, continuar les batalles estèrils, que han portat fins ara. El partit socialista ha deixat molt clar que les seves candidatures, els seus candidats, es presenten per resoldre els problemes dels seus conciutadans, no per altres objectius. I cada poble i cada ciutat ,prou problemes té ,com per dedicar-li tot el temps i tots els esforços diaris. Ja hem vist com acaben les accions unilaterals, i com acaba un govern sense objectius. L’aposta per les candidatures socialistes, és l’aposta per governs efectius, amb programes clars i persones preparades i disposades a resoldre problemes, no a crear-ne.

# posted by joan roma cunill @ 10:51 PM

Thursday, May 16, 2019

VIURE EN ELS LLIMBS - art. Diari de Terrassa

VIURE EN ELS LLIMBS.

A falta de feina, bo és dedicar-se a, “fer volar coloms”, “construir castells en el aire”, o altres maneres de fer veure que la realitat, és diferent ,a la realitat. Aquest estrambòtic inici d’article, ve a tomb de la circular, acabada de rebre de l’AMI ( associació de municipis per la independència) la qual deu haver de justificar com es gasten els diners que cobren, mirant de fer treballar el cervell, a marxes forçades.

Després de mesos de silenci i inactivitat, es preparen ja, per una altra de les seves grans campanyes, d’impacte mediàtic , a nivell universal. Es tracta d’aprofitar l’acte de presa de possessió dels càrrecs electes, sorgits de les eleccions municipals del proper 26 de maig, per establir una formula de jurament, realment innovadora, original i plena de compromisos de futur.

Però, atenció, siguem prudents i expliquem bé el guió que proposen, com exemple palmari d’aquella dita tant catalana de “quedar bé amb el plat a taula”. Què vull dir ? Doncs que com tothom sap, el dia 15 de juny a les 12 del migdia es constituiran tots els nous Consistoris, sorgits de les urnes, del 26 de maig.  Més de 8.200 ajuntaments de tot Espanya, prendran possessió dels seus càrrecs, i a continuació elegiran Alcalde / Alcaldessa.

Per a prendre possessió del càrrec de regidor/a, hi ha una formula establerta que deixa clar el jurament o promesa d’exercici del càrrec, en sotmetiment al que estableix la Constitució Espanyola, i aquí hi afegim a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.  Queda clar que ningú pot exercir un càrrec institucional, sense prèviament deixar clar que ho farà, seguint els preceptes continguts en la Constitució, i per derivació de l’Estatut...

Però bé, en el nostre país, és habitual que determinades persones o grups, pretenguin fer servir aquest acte, i aquesta formula, per rebregar el jurament, amb afegitons, més o menys imaginatius, més o menys legals, de manera que en alguns ajuntaments, els juraments es converteixen en un galimaties que ha de saber interpretar el president de la Mesa d’Edat, i amb ell /ella, el secretari municipal, que ha de donar fe del correcte compliment de la legalitat.

Un jurament incorrecte, no permet accedir al càrrec, i si qui ho fa és portat davant els tribunals, els actes que hagi dut a terme , seran nuls de ple dret, per ser viciats d’origen. Atenció, doncs, perquè el tema és prou seriós com per no jugar-hi.  I aquí torno, al que deia un parell de paràgrafs més amunt, a la vista de la recomanació de l’AMI de fer el jurament, seguint el més rigorós protocol oficial, i tot seguit, llegir el text que ells han preparat.

I és que les explicacions no tenen desperdici.  Al·leguen que fa 4 anys varen aconseguir que centenars de regidors/es, juressin el càrrec, per assolir la independència. Ara toca fer-ho, per consolidar la república catalana ¡¡¡. I ja està. Que de seguida s’hagi fet un acte tant valent, i tant expressiu, se’ls hi comuniqui per a poder llençar “urbi et orbe” la xifra de càrrecs electes que han acceptat el càrrec, per servir a la república catalana.

En fi, el millor que podria fer l’AMI, seria acordar la seva dissolució ,per no fer perdre temps i diners, als seus associats, però sobretot per evitar situacions que han portat molts ajuntaments ,a prop de l’abisme. Si a dia d’avui ,encara no han entès que s’han acabat les accions unilaterals, els jocs de paraules i de fets, contraris a la Constitució, és que no saben a què juguen ni contra qui juguen. Prou feina tenen els ajuntaments ara, i més que en tindran en el futur per resoldre els problemes del veïns, com per continuar duent a terme accions, destinades al desastre.

# posted by joan roma cunill @ 10:45 PM

INFANTILISME PARLAMENTARI - art. Endavant Digital

INFANTILISME PARLAMENTARI.

Pot semblar exagerat afirmar que el Parlament de Catalunya, ja no és aquella institució venerable, històrica, model i exemple, per a molts altres parlaments del món, però aquesta és la trista realitat.

Recuperada la secular institució l’any 80, fou l’epicentre de la política catalana, amb una composició plural, fidel al més tradicional parlamentarisme, i exemple per a la resta de parlaments autonòmics que es varen anar constituint, en base al nou Estat de les Autonomies.

Catalunya era envejada pel seu passat històric, pel seu vehement europeisme, per la qualitat de les seves institucions, i la presència de polítics de prestigi, en el govern i a la oposició. Puc confirmar i refermar aquesta situació, perquè vaig ser Diputat , en les legislatures III, IV, V i VI. Un període prou llarg i intens com per haver estat testimoni privilegiat del que exposo.

Però, per raons que serien ara llargues d’exposar, el Parlament va anar en declivi, de manera lenta però constant, des d’aleshores , fins ara, fins el punt que a dia d’avui, la situació parlamentaria és d’autèntica vergonya. Ha perdut prestigi, respecte, centre d’atenció, i centre de decisió. Es una nau sense timó, plena de mediocritats, més preocupades pel sou mensual que no pas per complir els deures de representants del poble català.

Dels seus 135 components, no en salvaria ni una trentena, i quan escric aquestes ratlles, el dijous 16 de maig, encara ho refermo amb més convicció i força. Avui, la cortesia parlamentària, avui les normes no escrites, avui l’acord entre tots els grups parlamentaris, pactat 40 anys enrere, ha saltat pels aires.

Avui, es proposava una fita històrica, com era substituir José Montilla, Senador per designació del Parlament de Catalunya, per Miquel Iceta, candidat a presidir la Tercera Institució de l’Estat, el Senat. L’infantilisme d’ERC, Junts x Cat i la CUP no ho han fet possible. Els arguments donats, les rabietes vistes, els anàlisis i justificacions, exposades son d’aquells que passaran a la història dels despropòsits a nivell mundial.

Cal saber que en matèria parlamentària son tant importants les normes escrites com les tradicionals o de cortesia . Per entendre’ns, el valor de la paraula donada, dels compromisos entre grups parlamentaris, es converteix en norma de llei interna que avui els tres grups han trencat. I ho han fet, sota arguments tant increïbles com que el candidat havia d’aportar contraprestacions concretes, per assolir un càrrec que pertoca al PSC. I prou. No hi ha debat possible ni discussió. El repartiment de representants al Senat, es fa en proporció al nombre de diputats, i el PSC en té un, i n’ha de tenir un, el nom és un tema secundari...

Però, és que han trencat no solament amb les normes, és que a més ho han fet per evitar  tenir el tercer càrrec institucional més important de l’Estat, en mans d’un català, i d’un home tant preparat i tant dialogant com Miquel Iceta. Ja no sé si se li pot dir infantilisme parlamentari, o pèrdua de tot sentit polític. Sortides de to i de sentit comú, son molt pròpies d’ERC, des de la seva fundació, i Junts x Cat, fa temps han perdut ja el sentit de la realitat. Ben aviat comprovaran l’immens error comès, a nivell parlamentari, a nivell municipal, i de relacions entre partits. Com infants, donaran les culpes als altres....en aquest “altres” hi figura tothom, menys ells. Tot el procés està ple d’actes i actuacions similars. Així estan, així estem.

# posted by joan roma cunill @ 3:03 AM

BUIDATS ELS DARRERS 10 NINXOLS VELLS - BORREDÀ

BUIDATS ELS DARRERS 10 NÍNXOLS VELLS – A BANDA I BANDA CAPELLA – CEMENTIRI VELL.

Fa aproximadament 6 anys, es varen detectar greus deficiències estructurals, en els dos blocs de nínxols, situats a banda i banda ,de la capella del cementiri vell. Els més vells de tots els existents, puix que per aquesta zona ,és per on va iniciar el seu funcionament el cementiri actual.

Presa la decisió de suspendre nous enterraments en aquests dos blocs, a continuació es va iniciar el procés de reversió de la propietat, a l’Ajuntament. Aquest procés va acabar fa pocs mesos, i quedaven 10 nínxols de propietat desconeguda, els quals després dels pertinents tràmits per a localitzar els propietaris, familiars directes o indirectes, amb els oportuns anuncis, en el dia d’ahir, dimecres dia 15 de maig de 2019, es varen buidar i posar les restes en bosses numerades que foren dipositades en la fossa comuna.

Tancat aquest procediment, llarg i laboriós, s’inicia el de Condicionament de la zona capella del Cementiri vell, mitjançant la convocatòria d’obres, per via d’urgència, seguint el projecte redactat per l’arquitecte Pere Pajerols de Berga.

En el dia d’ahir, es varen trametre a tres empreses ( dues del poble) la convocatòria pertinent per a poder procedir a la contractació de la millor oferta, i tot seguit ,poder realitzar les obres de Condicionament d’aquests dos blocs. Posteriorment, existeix un segon projecte , per a convertir aquests dos espais, en uns espais a cobert, ben integrats en el conjunt, amb un destacat paper per la capella, que és la imatge més històrica i tradicional del Cementiri Vell. Aquesta segona actuació, la podrà dur a terme, el Consistori que prendrà el nostre relleu, el proper dia 15 de juny, si així ho considera adient.

Per la nostra part, hem donat compliment a un compromís electoral, pres 6 anys enrere, consistent en procedir al traspàs de titularitat, un per un, com per garantir, puntualment amb els drets de tothom. I tot seguit, fer les obres pertinents per donar una bona imatge i plena seguretat, al conjunt més antic del cementiri, a l’entorn de la capella. La previsió és procedir a la contractació d’una empresa, en els propers dies, perquè dugui a terme aquestes obres.

Borredà, 16 de maig de 2019.

L’Alcalde- President, Joan Roma i Cunill

# posted by joan roma cunill @ 12:56 AM

Wednesday, May 15, 2019

BORREDÀ- CONVOCATÒRIA SOCORRISTES PISCINES - 2019

BORREDÀ – CONVOCATÒRIA SOCORRISTES – PISCINES 2019.

El proper dia 20, sortiran les bases de la convocatòria per a la contractació de 2 places de socorrista per les piscines de Borredà.

Qui estigui interessat, i disposi de la titulació requerida, pot presentar instància a la seu de la Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà, al carrer Lluís Millet de Berga.

Les Bases es poden consultar a la web municipal : borreda.net .El termini de presentació de documentació serà el dia 29 de maig.

Borredà, 15 de maig de 2019.

L’Alcalde- President , Joan Roma i Cunill

# posted by joan roma cunill @ 12:42 AM

Monday, May 13, 2019

SENTIT D'ESTAT - art. Nació Digital Solsona

SENTIT D’ESTAT.

Es en el moment de perdre un gran polític, quan apareix el neguit per la manca d’autèntics “homes d’estat”. Poc a poc, però de manera contínua, hem anat perdent “estadistes”, que han estat substituïts per oportunistes, populistes, mediàtics, o espontanis que creuen poder aparèixer com grans prestigitadors, capaços de resoldre en quatre mesos, el que precisa anys de preparació i execució.

Estem en temps d’improvisacions i propostes estrambòtiques , amb danys enormes per la credibilitat dels polítics i les institucions. No estranyi a ningú, el gran sentiment de pèrdua, d’un gran estadista com fou Alfredo Pérez Rubalcaba. Hi ha mala consciència, per com funcionen les coses, a dia d’avui, i sobretot perquè ell ens recorda com es feien els grans acords, en un temps tant convulsos com els que li va tocar viure.

Jo crec en la teoria de les ondulacions de la història, segons la qual després d’una etapa de descrèdit, li’n seguirà una altra, de recuperació del prestigi i la seriositat. Es impensable allargar, gaire més, l’etapa actual, perquè hem vist coses mai imaginades, pel que tenen d’improvisació, despropòsit i desconeixement de la realitat, sense cap perspectiva històrica.

Necessitem potenciar els pocs homes / dones d’estat que tenim, i fomentar l’aparició de noves generacions que tinguin aquest model, com a norma a seguir. Ho aconseguirem, perquè som conscients de la necessitat de canvis substancials, si volem garantir el progrés de pobles, autonomies, estat i Unió Europea..

De fet, tenim un primer model a seguir, en la propera formació del nou govern central. Segur que tots els qui em llegiu, estareu d’acord en la preparació i vàlua política de tots els membres del Consell de Ministres. Ara, no parlo de les polítiques concretes, sinó de les persones, i els seus càrrecs. Per aquí comença un bon govern, per disposar de les persones més adients, per les tasques se’ls hi encomanen.

Aquesta composició, ha de produir imitacions, en altres estaments nacionals, com els nous governs autonòmics que sorgiran de les eleccions del 26 de maig, i també dels equips municipals que es constituiran el proper 15 de juny, en funció dels resultats electorals del 26 de maig. Es a dir, la còpia de dalt cap a baix, de com han de ser els membres d’un equip de govern, es fonamental per a millorar l’acció de govern, en tots els seus estaments.

I la pèrdua de Pérez Rubalcaba, ha portat aquest debat a primera línia. Ell va aconseguir una eficàcia , en la gestió de tots els temes que se li varen encarregar, excepcional. El rigor, la honestedat pública i privada, la capacitat de pactes i acords, realment d’Estat, el varen convertir en un model a imitar. Aquests dies , ens ho han tornat a recordar, mitjançant reproducció d’intervencions, en tots els llocs on va estar present.

Estem a pocs dies de prendre grans decisions. Es un bon moment, no solament per enyorar, aquells temps, ben poc llunyans, sinó per reaccionar i valorar qui es presenta a les diferents eleccions i actuar en conseqüència. El partit socialista, té ganes de resoldre els grans problemes d’Espanya i participar molt activament per resoldre els de la UE, com també els dels ajuntaments, per grans o petits que siguin. Animo a potenciar amb el vostre vot, aquest canvi de curs, en les pàgines de la nostra història col·lectiva. 

# posted by joan roma cunill @ 6:49 AM

Sunday, May 12, 2019

EL PSC DE DOL PER LA MORT DEL COMPANY , JOSEP SORIA CLOTET

NOTA PREMSA – EL PSC – BERGUEDÀ, I FED. XI DE DOL, PER LA MORT DE JOSEP SORIA I CLOTET.

Si ahir, la família socialista estàvem de dol , per la mort d’un dels més grans polítics dels darrers decennis, Alfredo Pérez Rubalcaba. Avui, ho estem per la mort de JOSEP SORIA I CLOTET, a l’edat de 73 anys, després d’una operació de cor, que es va complicar, i de la qual no es va recuperar.

En Josep Soria i Clotet, va ser militant – fundador de l’Agrupació Socialista del Berguedà, a principis de l’any 79, i d’aleshores ençà, ha estat peça fonamental del socialisme a Berga, comarca, i en el conjunt de la Federació XI. Fa ben pocs mesos, va rebre els honors ,pels seus 40 anys ininterromputs, de militància activa.

Al mateix temps del naixement del partit socialista, un grup de sindicalistes, fundava la Delegació comarcal de la UGT, de la qual va ser ànima activa fins a la seva jubilació. Ell va ser un dels fundadors, en tant que sindicalista actiu, de l’empresa Viladins, de Berga, juntament amb altres sindicalistes d’aquesta, i altres empreses de la comarca.

Un home, de fortes conviccions , coherent, i molt actiu contra tota mena d’injustícies, era lògic trobar-lo també, de candidat en les primeres eleccions municipals a Berga, dintre d’una Entesa de forces polítiques d’esquerres, convençut que per millorar les condicions de la gent, s’havia d’estar en totes les institucions i organismes essencials : Ajuntament – partits polítics- sindicats.

Home treballador, activista en tots els àmbits socials, cívics , laborals i polítics, ho ha estat fins el darrer dia. Ara mateix, el podem veure de candidat a la llista del PSC , a l’ajuntament de Berga, com ho havia estat en anteriors ocasions.

Avui, els socialistes estem doblement de dol, però sentim l’orgull d’haver tingut, persones com Pérez Rubalcaba, en els grans centres de decisió, i a Josep Soria, en la nostra base de militància, donant exemple de comportament socialista, en tot lloc i moment. Descansi / Descansin en Pau. Ha estat un honor tenir-vos al costat.

Agrupació Socialista del Berguedà / Federació XI – PSC

# posted by joan roma cunill @ 11:39 AM

Friday, May 10, 2019

MENYS LLISTES, MENYS PLURALITAT - art. Regió 7

     MENYS LLISTES,  MENYS PLURALITAT.

En clara contradicció amb declaracions fetes, per representants independentistes, fa pocs mesos, l’elaboració de llistes a les eleccions municipals ,del 26 de maig, ha estat llarga i difícil. Molt difícil per a tots els partits, i també pels independentistes, com es pot comprovar per un gran nombre de municipis, amb una sola candidatura.

En aquestes onzenes eleccions, hi haurà menys llistes, i per tant, menys pluralitat. De fet, en un gran nombre, gens de pluralitat, perquè els ciutadans, només tindran una sola opció. Durant tot el mandat, no hi haurà oposició, i quan es dona aquesta situació, es fa més difícil recuperar velles candidatures, en les noves conteses electorals.

Perquè aquesta escassetat de candidatures ? Els motius son diversos, però la situació problemàtica que viu Catalunya, ha retret a candidats tradicionals, a donar el pas, i esperar millors temps. Pretendre, com fan alguns partits, convertir els ajuntaments en institucions de xoc, en comptes de dedicar-los única i exclusivament a les tasques municipals, desanimen als qui només volen dedicar-se al poble o ciutat, i no entrar en altres qüestions, plenes de controvèrsia, amb derivacions legals que poden acabar molt malament.

Altres causes, son el desconcert general, envers la política. Portem un bon nombre d’anys, amb massa casos de corrupció, cosa que ha embrutat la política , malgrat la honestedat de la majoria de càrrecs institucionals, i molt especialment dels municipals. Uns pocs, han produït un mal immens, i això costarà de reparar, d’aquí que molta gent que podria ser candidata, decideixi esperar uns anys més a donar el pas.

Tampoc és estrany, la retirada de polítics que podrien haver continuat uns anys més. A dia d’avui, la dedicació ha de ser molt més intensa que anys enrere, tot i que els resultats son molt menors. A què ve aquesta contradicció ? Doncs, a la immensa burocràcia que ofega la iniciativa política, i la porta fins extrems inacceptables. Cal una reforma, en profunditat, de la gestió burocràtica i de tots els tràmits lligats a contractacions, adjudicacions, publicitat, seu electrònica, ...pels profans, els pot semblar fàcil gestionar un ajuntament. No. No ho és gens. I no ho és ni pels polítics ni pel personal, sotmès a unes directrius molt complicades, exigents i de gran responsabilitat.

Un factor afegit, és l’escassetat de recursos econòmics, per fer front a les grans necessitats municipals. En aquest apartat, també s’han de canviar els sistemes de finançament, per a proporcionar majors ingressos als ajuntaments, procedents de les altres administracions, dites superiors. Ha d’haver-hi un augment de finançament, procedent de l’estat, recuperar i augmentar el que venia de la Generalitat. I aquí repeteixo, recuperar i augmentar, perquè han desaparegut, gairebé del tot, i millorar el repartiment procedent de les diputacions.

No es poden governar els ajuntaments, amb les carències i dificultats actuals. Perdem més temps fent tràmits que no pas pròpiament governant. Cada projecte és un repte, ple de dificultats, quan hauria de ser una ocasió fàcil i planera de posar en marxa unes inversions, bones pel municipi, bones pel país. Si mirem els ritmes dels darrers anys, veurem una clara ralentització, en les contractacions i execucions d’obres, no només degudes a la reducció de les subvencions, sinó en bona part a les dificultats de la gestió.

Aquests son els principals factors que motiven les reticències de possibles candidats a implicar-se en una candidatura. I son factors que afecten tots els partits, però és cert que en alguns, son més importants que en altres. Però, precisament , vistos aquests factors, és lògic que algun partit com és el cas del partit socialista, hagi volgut deixar clar que la seva prioritat és la política municipal. La resolució dels problemes dels ciutadans, i no altres objectius, impropis d’un ajuntament. El dia 26 s’elegeixen els nous Consistoris, i les competències municipals son molt clares. Dediquem el vot a qui vol fer política municipal, no, aquí es vol dedicar a altres coses.

# posted by joan roma cunill @ 10:58 PM

Thursday, May 09, 2019

"PASSAR" DEL GOVERN - art. Diari de Terrassa

“PASSAR” DEL GOVERN.

En dues de les darreres reunions d’alcaldes, de diferents municipis i comarques, vàrem arribar a la conclusió que si el Govern de la Generalitat, “passava” de nosaltres, nosaltres podíem “passar “ d’ell. Es a dir, portem entre cinc i sis anys, en que el Govern de la Generalitat, ha anat reduint les ajudes, convocatòries, resolucions administratives, contactes, entrevistes, visites de treball....fins arribar al darrer any, en que no tenim Govern. Bé, no tenim Govern efectiu, vull dir, i encara menys, President que realment exerceixi aquest càrrec.

Aleshores, què toca fer ? Doncs, sobreviure de la manera que podem, fent com si no tinguéssim Consell Executiu. Si ens ve algú que vol fer tràmits davant la Generalitat o pels quals fan falta resolucions, informes o actes de Govern, avisem de que es poden allargar mesos, o fins i tot anys. No exagero, en absolut. Si algú té algun alcalde a l’abast, que li demani quants expedients té, pendents de resolució d’algun Departament o Organisme de la Generalitat i segur que li dirà que en té uns quants o molts, en funció de la grandària del municipi.

Avisat, doncs, el ciutadà o ciutadana, enviem la documentació i a esperar...Es evident que mai haguéssim imaginat una situació com la que tenim. Mai. Però, la realitat és com és i no com voldríem que fos. Tants anys de lluitar per aconseguir l’autogovern, i quan el tenim , el malbaratem en batalles estèrils, contra el govern central, o somiant futurs que mai arribaran.

Ara bé, la vida continua, i no es poden paralitzar els ajuntaments per culpa d’un mal govern, toca doncs, actuar en conseqüència. I això vol dir, oblidar una administració i treure tot el suc que es pugui, de les restants. Feia anys que no anàvem a Madrid directament. Vull dir que molts ajuntaments havien deixat de tenir relacions directes amb el govern central, perquè tot passava per la Generalitat o simplement no feia falta. Doncs bé, s’han recuperat les relacions directes, de manera que molts alcaldes se’n van a Madrid a negociar ajudes, per als projectes municipals. I com van a Madrid, van a Brussel·les ,i no per veure segons qui, sinó per tramitar ajuts davant la UE.

I si això passa amb ajuts concrets, també “passem” de reunions, convocatòries i altres accions de la Generalitat perquè les considerem una pèrdua de temps. Ara mateix, davant la convocatòria d’eleccions, el Govern vol donar la sensació de normalitat, fent convocatòries d’ajuts, “en concurrència competitiva” que vol dir que acabada la partida, acaben els ajuts... això que pot semblar normal, no explica que darrera la majoria d’aquestes convocatòries hi ha autèntica misèria. Fer convocatòries, amb dos o tres-cents mil euros, per a tot el país, és fer perdre el temps.

Igual pèrdua de temps és contestar enquestes, informes o altres peticions dels Departaments, en una roda de suposats estudis que després acaben en un calaix qualsevol. Segurament ,som el país més enquestat i estudiat de la UE, perquè quan un Conseller/a no sap què fer, es dedica a demanar als ajuntaments dades per imaginaris projectes que mai veuran la llum. I a falta de recursos, bones son les promeses per futures anualitats, que ningú creu, es compliran. Ara mateix ,podria enumerar una vintena de grans i mitjans projectes que porten anys d’espera i continuen sense finançament, ni terminis concrets.

El dany que s’està fent a la Generalitat, és immens. I el que la Generalitat fa als ajuntaments, té similars dimensions. Hem perdut la sintonia i suma d’esforços entre dues administracions fonamentals per a la vida quotidiana dels catalans i catalanes. El prestigi llargament aconseguit, s’està malbaratant amb una rapidesa impensable. Almenys, tinguem tots clar ,que tenir al capdavant dels ajuntaments, persones que hi van per millorar la vida dels seus conciutadans, i no per a batalles estèrils, és fonamental. El dia 26 de maig, depèn de nosaltres tenir-hi ,uns o altres. 

# posted by joan roma cunill @ 10:57 PM

Tuesday, May 07, 2019

NO HI HA DOS, SENSE TRES - art. Blogesfera socialista

NO HI HA DOS, SENSE TRES....

La història recent, i la més llunyana, ens ensenya que les grans decisions, necessiten de grans consensos, i que ben poques vegades un sí o un no, son suficients per a resoldre grans reptes. Ara l’ANC, reclama un nou referèndum, o si no es pot fer, considerar el resultat de les properes eleccions autonòmiques com un succedani que serveixi per veure si estem com estàvem, o l’independentisme ha estat capaç de superar el 50%.

Després d’anys de mantenir que el percentatge de vots, no era fonamental, o més ben dit que la consulta del 9 N, havia estat contundent i suficient, es va decidir fer un nou referèndum, ni pactat ni acordat. El de l’ 1-O, es va tornar a dir que era un mandat clar, per a declarar la república catalana...però heus aquí, que tornem a la casella de sortida, i la colla de sempre, demanar un tercer referèndum....

Que ningú s’estranyi d’aquesta roda de peticions i propostes perquè és cosa habitual en aquest àmbit. Fixem-nos que així va passar al Quebec, fins fixar unes condicions dràstiques per un tercer referèndum, que ha portat els independentistes a una situació de pràctica extinció parlamentària. O ara mateix ho veiem a Escòcia, on alguns voldrien fer-ne un altre, a la vista dels greus efectes que pot causar el Brexit en cas de ser posat en marxa. Difícilment veurem un nou referèndum. I sinó temps, al temps.

Tornant aquí, és fàcil reclamar des de fora del Parlament i sense por a patir les conseqüències de noves desobediències, i il·legalitats, una nova acció unilateral. Al govern central que li toca emprendre accions legals, en contra, no tardarà tant com l’anterior. Això tots ho sabem. Si l’anterior, hagués actuat el dia 8 de setembre, després de les il·legalitats comeses en el Parlament, els dies 6 i 7, la situació actual , seria radicalment diferent. Aquella experiència, servirà per a futures i immediates decisions, si fessin falta. I tots els actors directes, ho tenen clar.

I és que la roda de consultes, referèndums, o com se’ls hi vulgui dir, tenen unes limitacions i uns factors molt determinats, com per convertir-los en la SOLUCIÓ. Ara mateix tenim el gran exemple de Gran Bretanya que després de més de 2 anys d’intentar aplicar el resultat del Brexit, no saben com fer-ho. I cada vegada hi ha més partidaris d’un segon referèndum, per anul·lar el primer....

I hem parlat de dos països molt especials, pel que fa les seves regles de joc. Ara i aquí, les regles son radicalment diferents, i voler-ho ignorar és topar contra una paret infranquejable. Es evident que Catalunya té un problema d’encaix amb Espanya, i que els anys de governs del PP ha eixamplat les diferències, ben alimentades també pels partits independentistes. Però, vistos els danys produïts, a les dues bandes, s’ha d’arribar a la constatació que continuar per aquest camí és molt perjudicial, per a tots plegats.

Si això és així, no podem estar , anys i anys, reclamant una nova consulta, un nou referèndum, uns nous resultats electorals que interpretats d’una manera donin la raó a uns, i interpretats d’una altra, als altres, en una roda sense final.  Actuar així produeix inestabilitat permanent i danys a nivell econòmic, polític, social, com ja estem patint.

El resultat de les darreres generals permet esperar i confiar en canvis substancials en el fons i les formes del govern central. Es una bona oportunitat per a cosir ferides. I si tot va com sembla, les municipals i europees poden consolidar aquesta via. En pocs dies ho sabrem i sobretot podrem, amb el nostre vot, ajudar a aconseguir-ho. El vot al partit socialista és el més profitós per arribar a obtenir un autèntic ampli acord pactat, que després, sí podem referendar en un referèndum acordat i pactat.

# posted by joan roma cunill @ 11:07 PM

Monday, May 06, 2019

EN UN PAÍS SERIÓS, AIXÒ NO POT PASSAR - art. Nació Digital Solsona

EN UN PAÍS SERIÓS, AIXÒ NO POT PASSAR.

En els darrers anys, Espanya es manté en el dinovè lloc , en la llista de països democràtics, amb la qualificació de 8,08 punts, sobre 10. Està considerada, doncs, una democràcia plena, a diferència de països tant rellevants com França, EUA, Bèlgica, i altres que , amb menys punts estan en la llista de “democràcies defectuoses”...

Doncs bé, permeteu-me tornar a posar Suïssa ( en el lloc desè )com a model a seguir, en un tema que dintre de poques setmanes tornarà a passar, per obra i gràcia, d’un mal ús i un mal entendre de com funciona un país radicalment democràtic.

A què em refereixo ? El dia 15 de juny, a les 12 del migdia, en els 8.200 ajuntaments d’Espanya, i per tant en els 947 catalans, es constituiran els nous Consistoris, i tot seguit elegiran alcalde / alcaldessa. A Suïssa tenen una formula de presa de possessió dels regidors, alcaldes, consellers o presidents cantonals, i consellers i president/a de Suïssa, clara, diàfana, indiscutible, i en alguns casos amb més de 200 anys de vigència.

Aquí, tornarem a veure i a escoltar, tota mena de formules de suposat jurament, promesa o acceptació del càrrec que res té a veure amb la formula tradicional i oficial. En molts indrets, serà difícil saber si realment qui pren el càrrec , l’accepta amb la promesa de complir amb la legalitat o no....i el president de la mesa d’edat, i el secretari/secretària, hauran de ser molt vigilants i molt estrictes, o tenir molta màniga ampla, per acceptar les formules emprades, en alguns casos amb un clar escarni a la legalitat vigent.

Això, en un país seriós, no pot passar. No hauria de passar, i sóc ferm partidari de modificar els termes de la sessió, com per exigir un jurament o promesa real, sense dubtes, sense escarnis. Sinó, el càrrec no es pot exercir. No estem en un país democràtic, com perquè el primer deure, d’un càrrec electe, sigui incomplert.

Si com tot indica, el partit socialista torna a governar, a nivell estatal, confio en veure de nou a la Ministra Batet , en el càrrec que tant eficaçment ha exercit. A ella, i a tots els companys d’Executiu adreço la petició de modificar el protocol de presa de possessió dels càrrecs electes, en ajuntaments, consells comarcals, diputacions, parlaments autonòmics, governs regionals, i per descomptat Corts Generals, i govern central. Si estem en una democràcia plena, la formula, el compromís ha de ser el mateix.

Ningú té la obligació de presentar-se a cap càrrec. El fer-ho, s’accepten determinats compromisos, lligats als drets i deures del càrrec. Sinó es compleixen, no es pot exercir, punt i final. Tant simple, tant senzill com això.

I derivat de la presa de possessió, s’ha d’establir què es pot posar i què no en els edificis oficials. Cap bandera no oficial, cap símbol no oficial, cap artilugi que no vingui justificat per les funcions que exerceix l’edifici, representatiu del poble, ciutat, territori, país o nació. Si els ha de representar a tots i a totes, només poden haver-hi els que ens representen a tots/totes.

I com en tota norma, ha d’haver-hi les sancions derivades de l’incompliment. Clares, diàfanes, i fàcils d’aplicar. I sobretot immediates.  Qui no jura / promet amb la formula oficial, no pren possessió del càrrec. Qui incompleix la normativa de banderes i símbols, sanció econòmica a nivell personal i destitució del càrrec. No invento res que no funcioni en els països seriosos, i profundament democràtics. Es hora que ho apliquem aquí.

# posted by joan roma cunill @ 10:49 PM

Friday, May 03, 2019

PRIMERA VOLTA - art. Regió 7

PRIMERA VOLTA

Hem de considerar les passades eleccions del dia 28 d’abril, com una primera volta, del cicle d’eleccions que tancarem el proper 26 de maig, amb les eleccions municipals, les europees, i en la major part d’Espanya,  les autonòmiques.

Un cicle intens i extens, que ha deixat un primer resultat clar, a favor de la continuïtat d’un govern progressista, en mans del partit socialista. L’alta participació ha mostrat la preocupació per un possible retrocés, en polítiques socials, d’igualtat, i llibertats, cas d’haver sumat les tres dretes. Es un bon primer pas.

Ara venen altres passos a donar, tant importants com el primer, perquè el 26 de maig s’han d’elegir els Consistoris de tots els Ajuntaments, pels propers quatre anys. Elements bàsics, del dia a dia, de tots els ciutadans. I el mateix dia elegirem els eurodiputats, per la Cambra de la UE, en uns moments prou delicats com per a intentar reforçar els més convençuts europeistes que la UE ha de reforçar-se i tirar endavant.

Per últim, les autonòmiques, en bona part del país, suposa elegir el segon nivell de les administracions, en un moment clau, per a aconseguir un nou repartiment de funcions, modificant alguns elements que han donat mostres d’envelliment i de manca d’equitat, com és el sistema de finançament, entre d’altres.

Aquesta primera volta, suposa un respir , de cara el futur ,no solament a Espanya sinó a nivell europeu, perquè la por a la inestabilitat i a l’avenç de forces radicals, està present aquí i arreu de la UE.

El bon resultat del partit socialista és fruit d’haver sabut aprofitar molt bé, els deu mesos de govern, que han permès demostrar una altra manera de governar, no solament a nivell intern , sinó també extern. L’encert en triar un equip potent d’homes i dones per conformar el Consell de Ministres, ha llençat una imatge d’eficàcia i serietat,  després d’anys de mediocritat i ineficiència. Aquest contrast, ha donat els seus fruits, i segurament som molts els qui signaríem la continuïtat de pràcticament tots els actuals membres del Consell Executiu.

I és que “política és pedagogia”, i quan es comparen maneres de fer i actuar, no hi ha color. El rigor ha de presidir totes les accions de govern, i la transparència ser norma de la casa. D’aquí, jo crec, els bons resultats obtinguts per Pedro Sánchez, malgrat ser atacat amb una virulència impròpia de partits que vulguin governar.

Girada aquesta primera pàgina, toca esperar resultats del 26 de maig, i iniciar la conformació del proper Executiu. No tinc cap dubte que serà una còpia del que tenim ara, amb algun retoc, per raons obvies de canvis de destí d’alguns dels seus membres que han d’anar cap altres institucions.

I si important és aquest nou Executiu pel conjunt d’Espanya, fonamental el considero per a trobar l’encaix de Catalunya, en el nou marc, obert per aquestes eleccions. Si algú creu que els resultats poden imposar canvis substancials en les decisions de Pedro Sánchez, s’equivoca. Mai, trencarà amb l’estat de dret, ni amb els preceptes constitucionals. Ni deixarà que algú ho faci. Si tothom té clar aquest escenari, es pot avançar en temes importants, fins a retrobar la normalitat perduda, i aconseguir una millora del marc competencial i estatutari. Voler anar més lluny, està condemnat al més rotund fracàs.

Es hora de política fina, assenyada i ben plantejada. Es poden obtenir importants avenços i millores perquè a l’altra banda hi ha predisposició. Si anem per aquest camí, en sortirem tots beneficiats. Pretendre continuar amb decisions unilaterals, és topar amb un mur infranquejable. Crec que els resultats aquí i allà, facilitaran una nova etapa molt diferent a la viscuda. El temps ens ho dirà. La primera volta, s’ha tancat amb uns bons resultats, esperem la segona.

# posted by joan roma cunill @ 11:20 PM

Thursday, May 02, 2019

RECUPERAR EL CAP I CASAL - art. Endavant Digital

RECUPERAR EL CAP I CASAL.

Dues grans crisis, han colpejat de cop i alhora, les dues principals institucions catalanes, de manera que el prestigi costosament guanyat, ha caigut, en ben poc de temps. I és que tots sabem que costa molt més construir que destruir. En tenim una prova ben palpable a nivell intern de país, i de ciutat.

Barcelona, al llarg de la història, ha tingut èpoques d’ esplendor i de decadència, com tantes altres ciutats. Però, si ens centrem en els darrers 40 anys, podem recórrer un fil conductor des de l’abril de 79, amb les primeres eleccions municipals, fins a dia d’avui. El camí fet, de la mà dels alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu, va ser ascendent, fins arribar a cotes mai assolides, en cap altre moment, posant Barcelona en els primers llocs de les ciutats, a nivell mundial.

L’arribada de Xavier Trias, va servir per parar el creixement i l’esplendor, per simplement, viure de l’herència rebuda. El mandat d’Ada Colau, porta Barcelona a la decadència , i a la pèrdua del prestigi guanyat, amb tants d’esforços.

S’ha traslladat a Barcelona, el guió seguit per tantes i tantes famílies rellevants, del país, en les quals, l’avi, creava riquesa, el fill la mantenia, i el net, la dilapidava. Estem en l’etapa del net ( si voleu, neta). Però, suposo que tots tenim clar, que uns quants anys més d’Ada Colau, significarien un desastre per Barcelona.

I perquè ens preocupa Barcelona, als de fora ? Perquè ens dol Barcelona, als de pobles petits ? Doncs, perquè és el nostre CAP I CASAL. Es la capital natural, no imposada. Es la capital volguda, estimada i valorada, en la qual hi trobem tot allò que no podem tenir en un poble petit, ni en una ciutat mitjana. D’aquí l’interès en voler tenir una capital de primer ordre. També aquí podem fer nostre, la dita : Si Barcelona va bé, el país, va bé, i a l’inrevés.

Tots baixem o pugem a Barcelona per a multitud de gestions, tràmits, passar l’estona, visitar-la, o mostrar-la... Veure-la de capa caiguda, mal gestionada i sense ambició, ens dol, i per això des de quilòmetres lluny, demanem als nostres segons residents, procedents de la capital, a tots els parents i amics que hi tenim, que sobretot en les eleccions del dia 26 pensin en qui pot RECUPERAR BARCELONA COM A CAP I CASAL DE CATALUNYA.

Tenim la Generalitat en crisis permanent. De moment no podem fer res més que esperar noves eleccions i recuperar la sensatesa i el bon govern. No sé quan serà, però ara toca pensar en el que tenim a tocar: les eleccions municipals del 26 de maig i les europees. Totes dues rellevants, totes dues, justificadores d’anar a votar i fer-ho per qui ha tingut l’encert i protagonisme d’impulsar la ciutat cap a la qualitat de vida, i cap a la rellevància, en tots els àmbits i sectors.

Des d’una petita alcaldia, com la que ostento, animo a tots els barcelonins i barcelonines, a recuperar la capitalitat efectiva perduda i a fer possible una nova etapa d’esplendor. Ho tenim a la mà, el dia 26 de maig.

Joan Roma i Cunill, Alcalde – President Ajuntament de Borredà ( Berguedà)

# posted by joan roma cunill @ 10:41 PM

Links

• Google News
• Edit-Me
• Edit-Me

archives

• November 2005
• March 2006
• April 2006
• May 2006
• June 2006
• July 2006
• August 2006
• September 2006
• October 2006
• November 2006
• December 2006
• January 2007
• February 2007
• March 2007
• April 2007
• May 2007
• June 2007
• July 2007
• August 2007
• September 2007
• October 2007
• November 2007
• December 2007
• January 2008
• February 2008
• March 2008
• April 2008
• May 2008
• June 2008
• July 2008
• August 2008
• September 2008
• October 2008
• November 2008
• December 2008
• January 2009
• February 2009
• March 2009
• April 2009
• May 2009
• June 2009
• July 2009
• August 2009
• September 2009
• October 2009
• November 2009
• December 2009
• January 2010
• February 2010
• March 2010
• April 2010
• May 2010
• June 2010
• July 2010
• August 2010
• September 2010
• October 2010
• November 2010
• December 2010
• January 2011
• February 2011
• March 2011
• April 2011
• May 2011
• June 2011
• July 2011
• August 2011
• September 2011
• October 2011
• November 2011
• December 2011
• January 2012
• February 2012
• March 2012
• April 2012
• May 2012
• June 2012
• July 2012
• August 2012
• September 2012
• October 2012
• November 2012
• December 2012
• January 2013
• February 2013
• March 2013
• April 2013
• May 2013
• June 2013
• July 2013
• August 2013
• September 2013
• October 2013
• November 2013
• December 2013
• January 2014
• February 2014
• March 2014
• April 2014
• May 2014
• June 2014
• July 2014
• August 2014
• September 2014
• October 2014
• November 2014
• December 2014
• January 2015
• February 2015
• March 2015
• April 2015
• May 2015
• June 2015
• July 2015
• August 2015
• September 2015
• October 2015
• November 2015
• December 2015
• January 2016
• February 2016
• March 2016
• April 2016
• May 2016
• June 2016
• July 2016
• August 2016
• September 2016
• October 2016
• November 2016
• December 2016
• January 2017
• February 2017
• March 2017
• April 2017
• May 2017
• June 2017
• July 2017
• August 2017
• September 2017
• October 2017
• November 2017
• December 2017
• January 2018
• February 2018
• March 2018
• April 2018
• May 2018
• June 2018
• July 2018
• August 2018
• September 2018
• October 2018
• November 2018
• December 2018
• January 2019
• February 2019
• March 2019
• April 2019
• May 2019
• June 2019
• July 2019
• August 2019
• September 2019
• October 2019
• November 2019
• December 2019
• January 2020
• February 2020
• March 2020
• April 2020
• May 2020
• June 2020
• July 2020
• August 2020
• September 2020
• October 2020
• November 2020
• December 2020
• January 2021
• February 2021
• March 2021
• April 2021
• May 2021
• June 2021
• July 2021
• August 2021
• September 2021
• October 2021
• November 2021
• December 2021
• January 2022
• February 2022
• March 2022
• April 2022
• May 2022
• June 2022
• July 2022
• August 2022
• September 2022
• October 2022
• November 2022
• December 2022
• January 2023
• February 2023
• March 2023
• April 2023
• May 2023
• June 2023
• July 2023
• August 2023
• September 2023
• October 2023
• November 2023
• December 2023
• January 2024
• February 2024
• March 2024
• April 2024