Tuesday, September 30, 2008
PROPERS CURSOS D’INFORMÀTICA – CENTRE CÍVIC.
El dilluns dia 6 d’octubre es reprendran els cursos d’informàtica per la gent gran, utilitzant els dos ordinadors donats per la Diputació de Barcelona.
Tots els interessats poden apuntar-se amb Antonio Velasco, o la Concep Barniol que faran de monitors. Els horaris seran flexibles, en funció dels inscrits i de les hores que millor els hi vagi. Per tant poden haver-hi cursos també durant el matí.
Els cursos son gratuïts i estan adreçats sobretot a principiants o a persones que ja necessitin tornar-se a posar al dia.
El dilluns dia 6 d’octubre es reprendran els cursos d’informàtica per la gent gran, utilitzant els dos ordinadors donats per la Diputació de Barcelona.
Tots els interessats poden apuntar-se amb Antonio Velasco, o la Concep Barniol que faran de monitors. Els horaris seran flexibles, en funció dels inscrits i de les hores que millor els hi vagi. Per tant poden haver-hi cursos també durant el matí.
Els cursos son gratuïts i estan adreçats sobretot a principiants o a persones que ja necessitin tornar-se a posar al dia.
# posted by joanroma @ 4:09 AM
LA COMARCA I LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
Tenim problemes més importants i urgents que tornar a parlar de la nova organització territorial de Catalunya, però no seré jo qui es fiqui ara en els grans anàlisis de la crisis mundial a la vista de com evoluciona i de com ni els grans experts s’atreveixen a pronosticar com estarem la setmana vinent.
Mentrestant cal anar parlant de les coses de casa, les que més directament ens afecten i les que depenen realment de nosaltres i el nostre govern.
No fa gaire que el Conseller de Governació, Jordi Ausàs, anunciava la voluntat del govern de no promoure noves comarques. Tots sabem que uns quants territoris es varen quedar amb les ganes d’esdevenir comarques, en el moment del debat i votació de les Lleis d’Ordenació Territorial de Catalunya, però el Govern de CiU d’aleshores no va creure convenient donar sortida a noves realitats com el Lluçanès, el Moianès, Alta Segarra,etc.
En resum, el govern actual considera que amb els 41 actuals ja n’hi ha prou i el que ara toca és anar per les regions o vegueries. I aquí és on voldria entrar a discutir la conveniència i necessitat de crear-les o de impulsar-les tal com inicialment s’havia previst.
En el nostre país hi ha temes que s’allarguen tant que quan arriben al moment d’haver de decidir ja s’han fet vells i innecessaris. Crec que és el que passa amb les regions. No era el mateix fer-les vint anys enrere quan encara les comunicacions a Catalunya eren clarament deficients i anar a Barcelona suposava un parell o tres d’hores de cotxe, o alguna més en transport públic.
Ara ens hem acostat a la capital, no solament per tots els mitjans de transport sinó gràcies a les noves tecnologies. I moltes de les gestions que abans calia fer personalment ara es poden resoldre per medis molt més ràpids i eficients. Per tant, ja no és tant vital acostar les administracions perquè aquestes ja son més properes gràcies a les noves tecnologies.
El que sí ajuda és fomentar la participació dels territoris en les decisions que els afecten directament. En aquest sentit em sembla bé, la descentralització de la Generalitat en regions, com la sanitària, la territorial, la d’interior, etc, però sense la necessitat de convertir-les en realitats polítiques, electorals, econòmiques, etc, perquè aquí prendrem mal tots plegats, i sobretot hi sortirem perdent els territoris menys poblats.
En resum, descentralització administrativa, sí, i el Solsonès en pot sortir clarament afavorit, però creació d’òrgans i territoris polítics, no, per haver-hi arribat tard i comportar un trasbalsament a tots els nivells que en res afavoreix el conjunt del país.
I tenim temes més importants i rellevants que continuar debatent sobre un tema que fa una vintena d’anys que arrosseguem.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
Tenim problemes més importants i urgents que tornar a parlar de la nova organització territorial de Catalunya, però no seré jo qui es fiqui ara en els grans anàlisis de la crisis mundial a la vista de com evoluciona i de com ni els grans experts s’atreveixen a pronosticar com estarem la setmana vinent.
Mentrestant cal anar parlant de les coses de casa, les que més directament ens afecten i les que depenen realment de nosaltres i el nostre govern.
No fa gaire que el Conseller de Governació, Jordi Ausàs, anunciava la voluntat del govern de no promoure noves comarques. Tots sabem que uns quants territoris es varen quedar amb les ganes d’esdevenir comarques, en el moment del debat i votació de les Lleis d’Ordenació Territorial de Catalunya, però el Govern de CiU d’aleshores no va creure convenient donar sortida a noves realitats com el Lluçanès, el Moianès, Alta Segarra,etc.
En resum, el govern actual considera que amb els 41 actuals ja n’hi ha prou i el que ara toca és anar per les regions o vegueries. I aquí és on voldria entrar a discutir la conveniència i necessitat de crear-les o de impulsar-les tal com inicialment s’havia previst.
En el nostre país hi ha temes que s’allarguen tant que quan arriben al moment d’haver de decidir ja s’han fet vells i innecessaris. Crec que és el que passa amb les regions. No era el mateix fer-les vint anys enrere quan encara les comunicacions a Catalunya eren clarament deficients i anar a Barcelona suposava un parell o tres d’hores de cotxe, o alguna més en transport públic.
Ara ens hem acostat a la capital, no solament per tots els mitjans de transport sinó gràcies a les noves tecnologies. I moltes de les gestions que abans calia fer personalment ara es poden resoldre per medis molt més ràpids i eficients. Per tant, ja no és tant vital acostar les administracions perquè aquestes ja son més properes gràcies a les noves tecnologies.
El que sí ajuda és fomentar la participació dels territoris en les decisions que els afecten directament. En aquest sentit em sembla bé, la descentralització de la Generalitat en regions, com la sanitària, la territorial, la d’interior, etc, però sense la necessitat de convertir-les en realitats polítiques, electorals, econòmiques, etc, perquè aquí prendrem mal tots plegats, i sobretot hi sortirem perdent els territoris menys poblats.
En resum, descentralització administrativa, sí, i el Solsonès en pot sortir clarament afavorit, però creació d’òrgans i territoris polítics, no, per haver-hi arribat tard i comportar un trasbalsament a tots els nivells que en res afavoreix el conjunt del país.
I tenim temes més importants i rellevants que continuar debatent sobre un tema que fa una vintena d’anys que arrosseguem.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 12:48 AM
Monday, September 29, 2008
INCERTESA DIÀRIA
Si una cosa deixa clara la present crisi és la falta de credibilitat d’un gran nombre d’experts , que fa ben poc pronosticaven situacions que res tenen a veure amb la realitat. També, de patacada, ens hem donat compte que el tema de la globalització va en serio i ja no podem somiar amb independències i aïllaments de la resta del món. Hi estem immersos pel bo i pel dolent, i quan el nostre “amic americà” es constipa , aquí podem agafar una pulmonia doble.
No hi ha res més cru que la realitat per deixar enrere velles receptes i somnis que res tenen a veure amb una economia autènticament global. I també caldrà que molta gent reflexioni sobre el comportament de grans càrrecs en entitats financeres, que han provocat una crisi de dimensions incommensurables , amb una falta de honestedat i guanys brutals.
El més fàcil fins ara, sempre ha estat culpar els polítics de gairebé tots els mals del país i del món, en general. Ara es pot comprovar fins a quin punt els problemes poden venir de sectors i persones que fins ara semblaven gaudir de tota la confiança. Esperem que tot plegat serveixi per canviar les regles de joc i es trobin fórmules per controlar i supervisar funcionaments , amb un mínim de serietat i austeritat.
Cada dia ens llevem amb algun nou ensurt, i tot porta a pensar en canvis substancials en el món empresarial i financer, que només podrem calibrar dintre d’uns mesos quan la tempestat comenci a calmar-se.
Però, mentrestant la vida continua i els problemes apareixen amb una cruesa brutal. Estic pensant en l’increment enorme de peticions d’ajut que reben els serveis socials dels ajuntaments i que aniran creixent en els propers mesos, sense garanties de poder-hi fer front amb la intensitat i amplitud requerides. I això sí ens ha de preocupar a tots.
Teníem un país, suposadament ric, amb un percentatge molt elevat de gent amb dificultats per arribar a finals de mes. Ara, el percentatge s’està incrementant a un ritme enorme i no pot ser que no es disposin de fons suficients com per ajudar adequadament.
I estem parlant de gent , no solament pobre, sinó malalta. Ja hem criticat en anteriors ocasions el mal desplegament de la llei de dependència, i la de serveis socials. Una situació greu com la que vivim hauria de portar a canvis substancials en el seu desplegament.
D’entrada, variar les prioritats i donar pas a preocupar-se dels grans dependents, assegurant la seva cobertura ràpida i universal, i deixar per més endavant les situacions no tant greus. Després ajuntar esforços de totes les administracions per actuar amb austeritat a nivell de despeses de funcionament per abocar els recursos en l’atenció als desvalguts, sobretot la gent gran, i la que té problemes de salut.
La dispersió d’esforços continua sent extraordinària, a tots els nivells i si per una cosa hauria de servir la crisi és per agilitzar gestions i escurçar tràmits, donant més grans competències i recursos als ajuntaments i acceptar les seves propostes, per part de la Generalitat, evitant duplicitats, amb el conseqüent sobrecost en diners i temps.
No podem traslladar la incertesa diària de la economia, a l’atenció als més desvalguts. Aquests han de tenir garantida la assistència , i la retallada de recursos als ajuntaments, va en la direcció contrària. S’han creat molts serveis essencials que han millorat l’atenció a la gent gran, i als dependents. No pot ser que siguin els primers a patir les consequencies de la crisi. I no és amb paraules com se solucionen les actuals necessitats, sinó posant els mitjans econòmics, tècnics i personals per garantir-les.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
Si una cosa deixa clara la present crisi és la falta de credibilitat d’un gran nombre d’experts , que fa ben poc pronosticaven situacions que res tenen a veure amb la realitat. També, de patacada, ens hem donat compte que el tema de la globalització va en serio i ja no podem somiar amb independències i aïllaments de la resta del món. Hi estem immersos pel bo i pel dolent, i quan el nostre “amic americà” es constipa , aquí podem agafar una pulmonia doble.
No hi ha res més cru que la realitat per deixar enrere velles receptes i somnis que res tenen a veure amb una economia autènticament global. I també caldrà que molta gent reflexioni sobre el comportament de grans càrrecs en entitats financeres, que han provocat una crisi de dimensions incommensurables , amb una falta de honestedat i guanys brutals.
El més fàcil fins ara, sempre ha estat culpar els polítics de gairebé tots els mals del país i del món, en general. Ara es pot comprovar fins a quin punt els problemes poden venir de sectors i persones que fins ara semblaven gaudir de tota la confiança. Esperem que tot plegat serveixi per canviar les regles de joc i es trobin fórmules per controlar i supervisar funcionaments , amb un mínim de serietat i austeritat.
Cada dia ens llevem amb algun nou ensurt, i tot porta a pensar en canvis substancials en el món empresarial i financer, que només podrem calibrar dintre d’uns mesos quan la tempestat comenci a calmar-se.
Però, mentrestant la vida continua i els problemes apareixen amb una cruesa brutal. Estic pensant en l’increment enorme de peticions d’ajut que reben els serveis socials dels ajuntaments i que aniran creixent en els propers mesos, sense garanties de poder-hi fer front amb la intensitat i amplitud requerides. I això sí ens ha de preocupar a tots.
Teníem un país, suposadament ric, amb un percentatge molt elevat de gent amb dificultats per arribar a finals de mes. Ara, el percentatge s’està incrementant a un ritme enorme i no pot ser que no es disposin de fons suficients com per ajudar adequadament.
I estem parlant de gent , no solament pobre, sinó malalta. Ja hem criticat en anteriors ocasions el mal desplegament de la llei de dependència, i la de serveis socials. Una situació greu com la que vivim hauria de portar a canvis substancials en el seu desplegament.
D’entrada, variar les prioritats i donar pas a preocupar-se dels grans dependents, assegurant la seva cobertura ràpida i universal, i deixar per més endavant les situacions no tant greus. Després ajuntar esforços de totes les administracions per actuar amb austeritat a nivell de despeses de funcionament per abocar els recursos en l’atenció als desvalguts, sobretot la gent gran, i la que té problemes de salut.
La dispersió d’esforços continua sent extraordinària, a tots els nivells i si per una cosa hauria de servir la crisi és per agilitzar gestions i escurçar tràmits, donant més grans competències i recursos als ajuntaments i acceptar les seves propostes, per part de la Generalitat, evitant duplicitats, amb el conseqüent sobrecost en diners i temps.
No podem traslladar la incertesa diària de la economia, a l’atenció als més desvalguts. Aquests han de tenir garantida la assistència , i la retallada de recursos als ajuntaments, va en la direcció contrària. S’han creat molts serveis essencials que han millorat l’atenció a la gent gran, i als dependents. No pot ser que siguin els primers a patir les consequencies de la crisi. I no és amb paraules com se solucionen les actuals necessitats, sinó posant els mitjans econòmics, tècnics i personals per garantir-les.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 2:27 PM
Sunday, September 28, 2008
COM A CASA ENLLOC – NOU SERVEI PER LA GENT GRAN
L’ajuntament ha presentat un nou programa a l’Area de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona, consistent en oferir un àpat al dia, a les persones grans que el sol.licitin. Aquest àpat seria un dinar, variat i pensat per les necessitats de la gent gran , cuinat per un dels restaurants del poble , i assequible econòmicament.
Cada dia, uns voluntaris repartirien les plates especials, entre els usuaris inscrits i l’endemà es recollirien, ja netes per tornar-les a fer servir.
Aquest servei està parcialment subvencionat per la Diputació de Barcelona i per l’ajuntament i anirà a càrrec dels usuaris, l’import restant.
De moment, la previsió és que els àpats es portin a casa de les persones interessades. Més endavant s’estudiarà la possibilitat de crear un menjador, on puguin anar totes les persones acollides a aquest servei.
La previsió és iniciar aquest nou servei a finals del mes d’octubre, després de la convocatòria d’inscripció d’interessats i comprovar quins son els restaurants que podrien oferir aquest servei.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.
L’ajuntament ha presentat un nou programa a l’Area de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona, consistent en oferir un àpat al dia, a les persones grans que el sol.licitin. Aquest àpat seria un dinar, variat i pensat per les necessitats de la gent gran , cuinat per un dels restaurants del poble , i assequible econòmicament.
Cada dia, uns voluntaris repartirien les plates especials, entre els usuaris inscrits i l’endemà es recollirien, ja netes per tornar-les a fer servir.
Aquest servei està parcialment subvencionat per la Diputació de Barcelona i per l’ajuntament i anirà a càrrec dels usuaris, l’import restant.
De moment, la previsió és que els àpats es portin a casa de les persones interessades. Més endavant s’estudiarà la possibilitat de crear un menjador, on puguin anar totes les persones acollides a aquest servei.
La previsió és iniciar aquest nou servei a finals del mes d’octubre, després de la convocatòria d’inscripció d’interessats i comprovar quins son els restaurants que podrien oferir aquest servei.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 10:36 AM
A TOTS ELS RESTAURANTS DE BORREDÀ.
Benvolguts senyors,
Una de les prioritats de l’ajuntament és la de millorar les prestacions de serveis a tots els ciutadans del poble i molt especialment als de la tercera edat.
A la vista de com es troben algunes persones grans, i les necessitats que tenen, hem cregut interessant estudiar la possibilitat d’oferir un servei d’àpats a domicili .
Es a dir, l’ajuntament, amb ajut de la Diputació de Barcelona, mitjançant l’Area de Serveis Socials, pretèn organitzar un servei que permeti portar el dinar a casa de totes les persones grans que ho hagin sol.licitat.
Aquest dinar es repartiria entre les 13 i les 13.30 en unes plates especials per mantenir la calor i l’endemà es passarien a recollir , ja netes, per tornar-les a fer servir.
El repartiment de les plates aniria a càrrec de persones voluntàries del poble i en funció del nombre d’inscrits que tinguem.
El servei seria pagat, en part per l’ajuntament, en part per la Diputació i pel propi usuari, de manera que l’import fos assumible per tothom, sigui quina sigui la pensió que cobri.
Com sempre hem fet, l’ajuntament considera important que tot es faci en el poble i que sigui algun restaurant del poble el que prepari el dinar. Un dinar que seria programat per la Assistenta Social, en base a menús variats, i saludables per tothom. Triats d’altres indrets on aquest servei ja s’ha experimentat.
En base, al que s’ha detallat, el que els demano és si estan interessats en donar aquest servei, el cost del qual i altres detalls serien tractats posteriorment.
Ara interessa saber els restaurants amb els quals es podria comptar, si es tira endavant el servei , pensant en 6 dies a la setmana ( hi ha el dubte del diumenge) o en tots 7.
A la espera de saber si està interessat, pot adreçar-se al Tinent d’alcalde, Antonio Velasco, a la Regidora, Concepció Barniol, o deixant un escrit a la bùstia de l’ajuntament, abans del dia 15 d’octubre.
En cas d’una resposta positiva, el convocaríem a reunió per entrar en més detalls.
Aprofito l’avinentesa per a saludar-los ben cordialment.
L’ Alcalde: Joan Roma i Cunill.
Benvolguts senyors,
Una de les prioritats de l’ajuntament és la de millorar les prestacions de serveis a tots els ciutadans del poble i molt especialment als de la tercera edat.
A la vista de com es troben algunes persones grans, i les necessitats que tenen, hem cregut interessant estudiar la possibilitat d’oferir un servei d’àpats a domicili .
Es a dir, l’ajuntament, amb ajut de la Diputació de Barcelona, mitjançant l’Area de Serveis Socials, pretèn organitzar un servei que permeti portar el dinar a casa de totes les persones grans que ho hagin sol.licitat.
Aquest dinar es repartiria entre les 13 i les 13.30 en unes plates especials per mantenir la calor i l’endemà es passarien a recollir , ja netes, per tornar-les a fer servir.
El repartiment de les plates aniria a càrrec de persones voluntàries del poble i en funció del nombre d’inscrits que tinguem.
El servei seria pagat, en part per l’ajuntament, en part per la Diputació i pel propi usuari, de manera que l’import fos assumible per tothom, sigui quina sigui la pensió que cobri.
Com sempre hem fet, l’ajuntament considera important que tot es faci en el poble i que sigui algun restaurant del poble el que prepari el dinar. Un dinar que seria programat per la Assistenta Social, en base a menús variats, i saludables per tothom. Triats d’altres indrets on aquest servei ja s’ha experimentat.
En base, al que s’ha detallat, el que els demano és si estan interessats en donar aquest servei, el cost del qual i altres detalls serien tractats posteriorment.
Ara interessa saber els restaurants amb els quals es podria comptar, si es tira endavant el servei , pensant en 6 dies a la setmana ( hi ha el dubte del diumenge) o en tots 7.
A la espera de saber si està interessat, pot adreçar-se al Tinent d’alcalde, Antonio Velasco, a la Regidora, Concepció Barniol, o deixant un escrit a la bùstia de l’ajuntament, abans del dia 15 d’octubre.
En cas d’una resposta positiva, el convocaríem a reunió per entrar en més detalls.
Aprofito l’avinentesa per a saludar-los ben cordialment.
L’ Alcalde: Joan Roma i Cunill.
# posted by joanroma @ 10:36 AM
Friday, September 26, 2008
BUTLLETÍ INFORMEM núm 7 octubre 2008.
AIGUAT HISTÒRIC
El divendres 22 d’agost al vespre es va produir un aiguat realment històric com a conseqüència d’una tempesta que va deixar més de 200 litres per m2 a Sant Jaume de Frontanyà, i prop de 90 a Borredà.
Les Rieres Margansol, i la de Merlés, en poques hores es varen convertir en unes avingudes d’aigua com mai s’havia vist. En alguns trams les aigües varen superar els 5 metres d’alçada respecte els nivells habituals, i s’emportaren arbres, rocs de grans dimensions i altres materials riera avall, produint diversos danys materials, però no personals.
Els principals danys foren en alguns molins de la Riera Margansol, i a les instal•lacions municipals d’aigua, tot i que en cap moment varen suposar talls de subministrament ni desconnexió de la xarxa.
Precisament l’aiguat va suposar comprovar la solidesa de la major part de les obres realitzades, així com la resistència de la canonada instal•lada l’any 1994. Amb tot, la força de les aigües va descobrir alguns trams , i en altres va descalçar els murs de protecció, a part d’anegar de fang els dipòsits de sedimentació.
L’aiguat també va obligar a intervenir la brigada d’obres en diferents punts afectats, sobretot per garantir la seguretat de les persones i facilitar la sortida de vehicles que havien quedat atrapats en algunes cases de pagès, o en molins.
L’endemà es va fer una avaluació de danys i de reparacions urgents a emprendre, començant per la xarxa d’aigua. Es va contractar amb caràcter d’urgència l’empresa Excavacions Busoms, i Obres i Reformes Camprubí, i l’arquitecte municipal va elaborar un pla d’actuacions urgents per protegir i deixar en perfectes condicions tota la xarxa.
L’avaluació de danys a les instal•lacions d’aigua s’ha fixat en uns 100.000 euros, i s’ha presentat una petició d’ajuda a la Generalitat per fer front a aquestes despeses. Una part de les reparacions han anat a càrrec de la brigada d’obres i la resta a les dues empreses abans esmentades.
Pel que fa la Riera de Merlès, sobretot els danys foren en els marges de la riera, i l’ACA va actuar de forma immediata tant allà com a la riera Margansol per netejar de vegetació i obstacles, les dues rieres , com a mesura de prevenció per futures rierades.
Aquest aiguat ha demostrat , una vegada més, la força de la natura i les mesures de prevenció que sempre cal tenir a punt per casos realment excepcionals ,però que poden tornar a repetir-se en un temps determinat. I en algun dels molins hi ha produït danys materials considerables, especialment en vehicles estacionats en llocs on mai havien tingut cap mena de perill.
Les reparacions està previst que estiguin acabades a meitats del mes d’octubre.
NOUS HORARIS DE L’AJUNTAMENT
En el ple municipal ordinari celebrat el passat dia 15 de setembre es va acordar modificar lleugerament els horaris d’atenció al públic. Des del dia 1 d’octubre les oficines estaran obertes els dilluns i dimecres de 16 a 19 hores i els dissabtes de 10 a 13 hores.
El nombre d’hores d’atenció al públic son les mateixes, variant el tancament de les 8 del vespre a les 7. Per tant, preguem a tothom que tingui present aquest petit canvi, el qual serà posat en el taulell d’anuncis de la Casa Consistorial.
COORDINACIÓ ACTIVITATS LOCAL PUIGMAL.
L’existència de diverses entitats, i grups que volen utilitzar el Local Puigmal per dur a terme les seves activitats, ha fet decidir l’ajuntament a nomenar la Delegada Municipal, Azucena Llop com a coordinadora de totes les activitats, de manera que es faciliti el seu ús i no es produeixin interferències ni coincidències en els assajos, proves o actuacions.
Des del dia 1 d’octubre hi haurà nou pany a la porta i la clau estarà a disposició dels peticionaris en el Gat Blau, on la Azucena tindrà una agenda per comprovar la disponibilitat del Local.
D’acord amb la propietat, l’ajuntament també adequarà els lavabos de l’entrada perquè els assistents als actes en puguin fer ús. Tanmateix es procurarà que fora dels actes estiguin sempre tancats, per evitar-ne l’ús a persones alienes a les activitats que s’hi duen a terme.
FESTA MAJOR 2009.
Comuniquem que els dies de la Festa Major de l’any vinent seran del dissabte dia 22 al dimarts dia 25 d’agost. Els dos dies de festa local son el dilluns dia 24 i el dimarts 25. Per tant la festa major retorna a les seves dates habituals, després d’uns anys en que s’ha acostat molt al dia de la patrona, el dia 15.
NOUS CURSOS INFORMÀTICA.
En els darrers dos anys s’han dut a terme un bon nombre de cursos d’introducció a la informàtica, amb uns bons resultats, especialment entre la gent més gran del poble, la qual ha pogut entrar en aquest nou món ,d’una manera senzilla i pràctica.
La donació per part de la Diputació de Barcelona de dos ordinadors a la Associació de la Gent Gran de Borredà ha permés instal•lar-los en el Centre Cívic i fer-los servir per l’aprenentatge.
Doncs bé, des d’ara mateix els interessats en apuntar-se a nous cursos d’iniciació, o de millora dels coneixements es poden dirigir a Antonio Velasco, o a Concepció Barniol. Ells també faran de monitors dels cursos i es procurarà adaptar-se als horaris dels interessats.
COMPORTAMENTS INACCEPTABLES.
En època d’estiu, i segons els anys, el poble pateix alguns efectes negatius, conseqüència del comportament inadequat d’algun col•lectiu del poble , o de fora, o barrejat.
Els efectes , a part de negatius, son costosos per tot el poble i provoquen danys simplement per ganes de gamberrisme i vandalisme. Ho hem vist en pintades en contenidors, caixes de llum o aigua, o en algunes parets. Netejar-ho té un cost considerable , a més de la mala imatge que dona a la gent del poble i visitants.
Altres fets ja més greus han estat trencar alguns retrovisors de cotxes en diferents llocs del poble, o entrar espatllant el reixat de la piscina o forçant algun pany, o més greu encara, provocant alguns danys en el cementiri.
També s’han espatllat algunes faroles de la zona nord i trencat algun vidre. Tot plegat, pel simple caprici de fer mal per fer mal, per avorriment, per fer-se veure davant altres del grup,etc, tenim constància d’alguns dels autors d’aquests fets i seran convocats i castigats degudament. Però el més important és demanar als pares una major supervisió dels horaris i comportaments dels fills, sobretot a determinades hores de la nit o ja de la matinada que no és gaire usual que encara estiguin donant voltes pel poble, sols , acompanyats o anant en moto, a velocitats igualment inadequades.
Es cosa de tots vetllar per la seguretat i la protecció de tots els bens municipals o particulars. I lamentem molt els danys que aquest estiu , uns pocs han produït, però que han espatllat les vacances o el paisatge de determinats llocs. Esperem que les reunions que tindrem amb els possibles autors, i els pares, així com la vigilància de tots evitin repeticions de fets com els viscuts aquest estiu.
NOVES PETICIONS AL PLA COMARCAL DE MUNTANYA.
Aprofitant la nova convocatòria de la Generalitat per les comarques de muntanya pels anys 2008 – 2011, l’ Ajuntament hi ha presentat 7 peticions importants.
1.- Construcció d’un pont sobre la Riera de Merlès per substituir la palanca existent davant el càmping Riera de Merlès.
2.- Arranjament camí rural a Salselles – Vilacanina – Terme Municipal de Lluçà. Aquest camí de prop de 8 km, de llargada permetria enllaçar aquests tres punts. Fa 3 setmanes que ja va venir un tècnic de l’empresa REGSA ( de la Generalitat) per redactar el projecte. La previsió és poder-lo fer a finals de l’any vinent.
3.- Construcció dipòsit acumulació de 500 m3 a la Parròquia Sant Esteve, per donar servei a les cases i equipaments del seu entorn. El projecte ja està redactat per l’arquitecte municipal.
4.- Camí a Rovires de baix – Riera de Merlès , passant per l’enclavament de les Rovires. Un camí útil a tots els efectes perquè permet escurçar el trajecte d’enllaç de la carretera de Borredà a Alpens, amb la de la Riera de Merlès en un bon tros.
5.- Camí de Rotgers – Torrents – Crtra, de Castell de l’Areny. De fet consisteix en acabar el camí fet 4 anys enrere, per connectar-lo amb la carretera de Castell.
6.- Camí a Casamitjana – Riera de Merlès. Un altre camí també útil per enllaçar aquest extrem del terme municipal, amb un camí en millors condicions de com es troba ara.
7.- Depuradora d’aigües residuals per la zona del carrer de la Creu. A la vista de que la pendent no permet enviar les aigües brutes a la futura depuradora del poble, preveiem fer-ne una de petita per aquesta zona.
Aquestes peticions varen ser aprovades en Junta de Govern Local i enviades al Consell Comarcal del Berguedà per rebre el vist i plau i ser trameses al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que és el que gestiona els plans comarcals de muntanya. Ara, en funció de la disponibilitat econòmica s’aniran concedint una part d’aquestes peticions, les que no hi entrin per aquesta via, seran enviades a d’altres departaments per poder-les dur a terme.
NOVES ACTIVITATS PER LA GENT GRAN.
Com cada any per aquestes dates comencen diferents activitats dirigides a la gent gran. Entenen el terme gent gran , en un sentit força ampli, de manera que també persones no tant grans s’hi puguin apuntar i participar-hi.
D’entrada hi ha programats cursos de manualitats, punta al coixí, informàtica, gimnàstica, caminades, xerrades diverses, excursions, cursos de memòria, etc, etc. De fet, cada any, i en funció de la demanda es planifiquen les activitats més demanades i sempre que tinguin un mínim de participants es duen a la pràctica.
Animem tothom a participar-hi i a apuntar-s’hi. Qualsevol dia a qualsevol hora de la tarda en el Centre Cívic.
MILLORA CAMÍ I PONT DE SANT JOAN.
La Generalitat, per medi del Departament de Medi Ambient, concedeix als municipis que tenen bosc municipal uns ajuts per la millora forestal que enguany aniran destinats a arreglar el camí cap el pont de Sant Joan, sobretot per millorar les cunetes, netejar la vegetació que el cobreix i algun altre arranjament puntual.
De fet aquest és un pont que està pendent d’una forta inversió per posar-lo al dia. Caldria recuperar les antigues baranes de pedra, netejar-lo completament, i rehabilitar-lo en tot el seu conjunt. Estem a la espera de poder obtenir algun ajut adequat, però mentrestant aquesta actuació de Medi Ambient servirà per desviar aigües del camí i tallar vegetació que el fa malbé. Una bona actuació, a la espera de la definitiva.
NOVA SENYALITZACIÓ.
Molta gent ens ha felicitat per la iniciativa d’allargar el tancament de la plaça unes setmanes més respecte d’altres anys. Es cert que la mesura perjudica a uns pocs, però és agraïda per la immensa majoria de gent del poble i de fora.
Tenir la plaça neta de cotxes, que la gent pugui passejar, asseure’s en els bancs de fusta o en la paret del carrer Manresa, i no haver de patir pels nens que hi juguen, és molt be acollit.
Properament es posarà una nova senyalització en diferents punts del poble per millorar la circulació i ordenar l’aparcament en alguns punts. Tenint com tenim el gran aparcament en el centre del poble, no hi ha excusa perquè alguns hagin de desplaçar-se uns quants metres en comptes d’aparcar en zones que complica el pas de vehicles i de peatons.
S’ha fet ja en un tram del carrer Manresa, i en seguiran uns pocs més. La pretensió és que no s’aparqui en els punts que representen un perill, o que no deixen prou pas lliure. Demanem a tots els conductors que respectin aquesta nova senyalització com a mesura cívica i per evitar ser multats. De fet, en cas d’incompliment, primer s’avisarà un parell de vegades, però posteriorment seran els Mossos d’Esquadra els qui posin multes.
El millor per a tots és complir amb la senyalització i fer més agradable el poble. L’aparcament està a quatre passes de qualsevol lloc, és una simple qüestió de costum portar-hi el cotxe, i tots hi sortirem guanyant.
AIGUAT HISTÒRIC
El divendres 22 d’agost al vespre es va produir un aiguat realment històric com a conseqüència d’una tempesta que va deixar més de 200 litres per m2 a Sant Jaume de Frontanyà, i prop de 90 a Borredà.
Les Rieres Margansol, i la de Merlés, en poques hores es varen convertir en unes avingudes d’aigua com mai s’havia vist. En alguns trams les aigües varen superar els 5 metres d’alçada respecte els nivells habituals, i s’emportaren arbres, rocs de grans dimensions i altres materials riera avall, produint diversos danys materials, però no personals.
Els principals danys foren en alguns molins de la Riera Margansol, i a les instal•lacions municipals d’aigua, tot i que en cap moment varen suposar talls de subministrament ni desconnexió de la xarxa.
Precisament l’aiguat va suposar comprovar la solidesa de la major part de les obres realitzades, així com la resistència de la canonada instal•lada l’any 1994. Amb tot, la força de les aigües va descobrir alguns trams , i en altres va descalçar els murs de protecció, a part d’anegar de fang els dipòsits de sedimentació.
L’aiguat també va obligar a intervenir la brigada d’obres en diferents punts afectats, sobretot per garantir la seguretat de les persones i facilitar la sortida de vehicles que havien quedat atrapats en algunes cases de pagès, o en molins.
L’endemà es va fer una avaluació de danys i de reparacions urgents a emprendre, començant per la xarxa d’aigua. Es va contractar amb caràcter d’urgència l’empresa Excavacions Busoms, i Obres i Reformes Camprubí, i l’arquitecte municipal va elaborar un pla d’actuacions urgents per protegir i deixar en perfectes condicions tota la xarxa.
L’avaluació de danys a les instal•lacions d’aigua s’ha fixat en uns 100.000 euros, i s’ha presentat una petició d’ajuda a la Generalitat per fer front a aquestes despeses. Una part de les reparacions han anat a càrrec de la brigada d’obres i la resta a les dues empreses abans esmentades.
Pel que fa la Riera de Merlès, sobretot els danys foren en els marges de la riera, i l’ACA va actuar de forma immediata tant allà com a la riera Margansol per netejar de vegetació i obstacles, les dues rieres , com a mesura de prevenció per futures rierades.
Aquest aiguat ha demostrat , una vegada més, la força de la natura i les mesures de prevenció que sempre cal tenir a punt per casos realment excepcionals ,però que poden tornar a repetir-se en un temps determinat. I en algun dels molins hi ha produït danys materials considerables, especialment en vehicles estacionats en llocs on mai havien tingut cap mena de perill.
Les reparacions està previst que estiguin acabades a meitats del mes d’octubre.
NOUS HORARIS DE L’AJUNTAMENT
En el ple municipal ordinari celebrat el passat dia 15 de setembre es va acordar modificar lleugerament els horaris d’atenció al públic. Des del dia 1 d’octubre les oficines estaran obertes els dilluns i dimecres de 16 a 19 hores i els dissabtes de 10 a 13 hores.
El nombre d’hores d’atenció al públic son les mateixes, variant el tancament de les 8 del vespre a les 7. Per tant, preguem a tothom que tingui present aquest petit canvi, el qual serà posat en el taulell d’anuncis de la Casa Consistorial.
COORDINACIÓ ACTIVITATS LOCAL PUIGMAL.
L’existència de diverses entitats, i grups que volen utilitzar el Local Puigmal per dur a terme les seves activitats, ha fet decidir l’ajuntament a nomenar la Delegada Municipal, Azucena Llop com a coordinadora de totes les activitats, de manera que es faciliti el seu ús i no es produeixin interferències ni coincidències en els assajos, proves o actuacions.
Des del dia 1 d’octubre hi haurà nou pany a la porta i la clau estarà a disposició dels peticionaris en el Gat Blau, on la Azucena tindrà una agenda per comprovar la disponibilitat del Local.
D’acord amb la propietat, l’ajuntament també adequarà els lavabos de l’entrada perquè els assistents als actes en puguin fer ús. Tanmateix es procurarà que fora dels actes estiguin sempre tancats, per evitar-ne l’ús a persones alienes a les activitats que s’hi duen a terme.
FESTA MAJOR 2009.
Comuniquem que els dies de la Festa Major de l’any vinent seran del dissabte dia 22 al dimarts dia 25 d’agost. Els dos dies de festa local son el dilluns dia 24 i el dimarts 25. Per tant la festa major retorna a les seves dates habituals, després d’uns anys en que s’ha acostat molt al dia de la patrona, el dia 15.
NOUS CURSOS INFORMÀTICA.
En els darrers dos anys s’han dut a terme un bon nombre de cursos d’introducció a la informàtica, amb uns bons resultats, especialment entre la gent més gran del poble, la qual ha pogut entrar en aquest nou món ,d’una manera senzilla i pràctica.
La donació per part de la Diputació de Barcelona de dos ordinadors a la Associació de la Gent Gran de Borredà ha permés instal•lar-los en el Centre Cívic i fer-los servir per l’aprenentatge.
Doncs bé, des d’ara mateix els interessats en apuntar-se a nous cursos d’iniciació, o de millora dels coneixements es poden dirigir a Antonio Velasco, o a Concepció Barniol. Ells també faran de monitors dels cursos i es procurarà adaptar-se als horaris dels interessats.
COMPORTAMENTS INACCEPTABLES.
En època d’estiu, i segons els anys, el poble pateix alguns efectes negatius, conseqüència del comportament inadequat d’algun col•lectiu del poble , o de fora, o barrejat.
Els efectes , a part de negatius, son costosos per tot el poble i provoquen danys simplement per ganes de gamberrisme i vandalisme. Ho hem vist en pintades en contenidors, caixes de llum o aigua, o en algunes parets. Netejar-ho té un cost considerable , a més de la mala imatge que dona a la gent del poble i visitants.
Altres fets ja més greus han estat trencar alguns retrovisors de cotxes en diferents llocs del poble, o entrar espatllant el reixat de la piscina o forçant algun pany, o més greu encara, provocant alguns danys en el cementiri.
També s’han espatllat algunes faroles de la zona nord i trencat algun vidre. Tot plegat, pel simple caprici de fer mal per fer mal, per avorriment, per fer-se veure davant altres del grup,etc, tenim constància d’alguns dels autors d’aquests fets i seran convocats i castigats degudament. Però el més important és demanar als pares una major supervisió dels horaris i comportaments dels fills, sobretot a determinades hores de la nit o ja de la matinada que no és gaire usual que encara estiguin donant voltes pel poble, sols , acompanyats o anant en moto, a velocitats igualment inadequades.
Es cosa de tots vetllar per la seguretat i la protecció de tots els bens municipals o particulars. I lamentem molt els danys que aquest estiu , uns pocs han produït, però que han espatllat les vacances o el paisatge de determinats llocs. Esperem que les reunions que tindrem amb els possibles autors, i els pares, així com la vigilància de tots evitin repeticions de fets com els viscuts aquest estiu.
NOVES PETICIONS AL PLA COMARCAL DE MUNTANYA.
Aprofitant la nova convocatòria de la Generalitat per les comarques de muntanya pels anys 2008 – 2011, l’ Ajuntament hi ha presentat 7 peticions importants.
1.- Construcció d’un pont sobre la Riera de Merlès per substituir la palanca existent davant el càmping Riera de Merlès.
2.- Arranjament camí rural a Salselles – Vilacanina – Terme Municipal de Lluçà. Aquest camí de prop de 8 km, de llargada permetria enllaçar aquests tres punts. Fa 3 setmanes que ja va venir un tècnic de l’empresa REGSA ( de la Generalitat) per redactar el projecte. La previsió és poder-lo fer a finals de l’any vinent.
3.- Construcció dipòsit acumulació de 500 m3 a la Parròquia Sant Esteve, per donar servei a les cases i equipaments del seu entorn. El projecte ja està redactat per l’arquitecte municipal.
4.- Camí a Rovires de baix – Riera de Merlès , passant per l’enclavament de les Rovires. Un camí útil a tots els efectes perquè permet escurçar el trajecte d’enllaç de la carretera de Borredà a Alpens, amb la de la Riera de Merlès en un bon tros.
5.- Camí de Rotgers – Torrents – Crtra, de Castell de l’Areny. De fet consisteix en acabar el camí fet 4 anys enrere, per connectar-lo amb la carretera de Castell.
6.- Camí a Casamitjana – Riera de Merlès. Un altre camí també útil per enllaçar aquest extrem del terme municipal, amb un camí en millors condicions de com es troba ara.
7.- Depuradora d’aigües residuals per la zona del carrer de la Creu. A la vista de que la pendent no permet enviar les aigües brutes a la futura depuradora del poble, preveiem fer-ne una de petita per aquesta zona.
Aquestes peticions varen ser aprovades en Junta de Govern Local i enviades al Consell Comarcal del Berguedà per rebre el vist i plau i ser trameses al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que és el que gestiona els plans comarcals de muntanya. Ara, en funció de la disponibilitat econòmica s’aniran concedint una part d’aquestes peticions, les que no hi entrin per aquesta via, seran enviades a d’altres departaments per poder-les dur a terme.
NOVES ACTIVITATS PER LA GENT GRAN.
Com cada any per aquestes dates comencen diferents activitats dirigides a la gent gran. Entenen el terme gent gran , en un sentit força ampli, de manera que també persones no tant grans s’hi puguin apuntar i participar-hi.
D’entrada hi ha programats cursos de manualitats, punta al coixí, informàtica, gimnàstica, caminades, xerrades diverses, excursions, cursos de memòria, etc, etc. De fet, cada any, i en funció de la demanda es planifiquen les activitats més demanades i sempre que tinguin un mínim de participants es duen a la pràctica.
Animem tothom a participar-hi i a apuntar-s’hi. Qualsevol dia a qualsevol hora de la tarda en el Centre Cívic.
MILLORA CAMÍ I PONT DE SANT JOAN.
La Generalitat, per medi del Departament de Medi Ambient, concedeix als municipis que tenen bosc municipal uns ajuts per la millora forestal que enguany aniran destinats a arreglar el camí cap el pont de Sant Joan, sobretot per millorar les cunetes, netejar la vegetació que el cobreix i algun altre arranjament puntual.
De fet aquest és un pont que està pendent d’una forta inversió per posar-lo al dia. Caldria recuperar les antigues baranes de pedra, netejar-lo completament, i rehabilitar-lo en tot el seu conjunt. Estem a la espera de poder obtenir algun ajut adequat, però mentrestant aquesta actuació de Medi Ambient servirà per desviar aigües del camí i tallar vegetació que el fa malbé. Una bona actuació, a la espera de la definitiva.
NOVA SENYALITZACIÓ.
Molta gent ens ha felicitat per la iniciativa d’allargar el tancament de la plaça unes setmanes més respecte d’altres anys. Es cert que la mesura perjudica a uns pocs, però és agraïda per la immensa majoria de gent del poble i de fora.
Tenir la plaça neta de cotxes, que la gent pugui passejar, asseure’s en els bancs de fusta o en la paret del carrer Manresa, i no haver de patir pels nens que hi juguen, és molt be acollit.
Properament es posarà una nova senyalització en diferents punts del poble per millorar la circulació i ordenar l’aparcament en alguns punts. Tenint com tenim el gran aparcament en el centre del poble, no hi ha excusa perquè alguns hagin de desplaçar-se uns quants metres en comptes d’aparcar en zones que complica el pas de vehicles i de peatons.
S’ha fet ja en un tram del carrer Manresa, i en seguiran uns pocs més. La pretensió és que no s’aparqui en els punts que representen un perill, o que no deixen prou pas lliure. Demanem a tots els conductors que respectin aquesta nova senyalització com a mesura cívica i per evitar ser multats. De fet, en cas d’incompliment, primer s’avisarà un parell de vegades, però posteriorment seran els Mossos d’Esquadra els qui posin multes.
El millor per a tots és complir amb la senyalització i fer més agradable el poble. L’aparcament està a quatre passes de qualsevol lloc, és una simple qüestió de costum portar-hi el cotxe, i tots hi sortirem guanyant.
# posted by joanroma @ 12:58 PM
Thursday, September 25, 2008
GENERALITAT DE CATALUNYA
Secretaria General de Joventut
Saldes i Borredà, 24 de setembre de 2008.
Na Dolors González Dana , Alcaldessa de Saldes, i Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)
EXPOSEN
Que els nostres municipis, situats a la comarca del Berguedà, es troben entre els més coneguts i concorreguts per acollir campaments, cases de colònies i rutes diverses per grups que busquen zones de muntanya i llocs per recórrer durant els mesos d’estiu i eventualment en altres èpoques de l’any.
Aquestes activitats, en principi , interessants i positives, poden esdevenir un problema quan els monitors i responsables dels grups no tenen present els perills de la muntanya ni les limitacions que imposa la preparació física dels nens i nenes sota la seva responsabilitat. Alguns també desconeixen la variabilitat del temps, en aquestes zones, les condiciones higièniques en un campament provisional, i moltes altres qüestions lligades a la alimentació, comportament cívic, etc.
Des de fa anys venim avisant, per diferents vies , d’aquesta situació que és limitada a un cert nombre de grups, però prou nombrosos com per demanar una intervenció immediata de la Secretaria General perquè ,de cara l’any vinent , s’emprenguin actuacions decidides per evitar la repetició de fets que poden acabar dramàticament.
No pot ser que alguns grups programin marxes de 3 i 4 dies amb nens i nenes de 8,10 ,11 anys, en ple mes de juliol o agost, sense roba ni calçat adequat, sense garanties d’aixopluc, sense la intendència necessària, confiant que els ajuntaments per allà on passen ja els solucionaran els problemes que puguin sorgir.
No pot ser que alguns grups duguin a terme programes de supervivència , consistents en que nens i nenes, a vegades de 8 – 10 anys es busquin la vida durant un o dos dies, anant per les cases a demanar menjar i lloc per passar la nit.
No pot ser que trobem alguns grups dormint en alguna zona verda del poble, sense previ avís, i sense les mínimes condicions higièniques requerides, amb el perill de que un canvi sobtat de temps comporti greus conseqüències.
No pot ser que alguns grups pensin que poden fer pujar el Pedraforca, en el cas de Saldes, o alguna altra muntanya , en el cas de Borredà, a grups que ni tenen edat ni preparació per fer una activitat com aquesta.
No pot ser que alguns grups programin fer bivac , en ple bosc, sense conèixer els perills d’una actuació com aquesta.
No pot ser que alguns grups portin nens i nenes al poble, donant-los qualsevol cosa per menjar, mentrestant els monitors s’entaulen en algun dels restaurants del poble.
No pot ser que els ajuntaments ens assabentem del pas de grups pel municipi quan els veiem circulant per qualsevol carretera, sense les mesures adients de seguretat , amb el conseqüent perill per ells i els conductors.
No pot ser que alguns grups s’implantin en el territori sense les corresponents autoritzacions i supervisions de la Generalitat i l’ajuntament.
Podríem seguir amb moltes altres circumstàncies que es viuen en un municipi com el nostre i que fan patir per les molèsties que causen, però sobretot pels perills que comporten.
Es per tot això que
SOL•LICITEN
Que per part de la Secretaria General de Joventut, conjuntament amb altres serveis i organismes, s’emprengui una decidida actuació , de cara l’any vinent , per aconseguir un canvi radical en el comportament, supervisió i control dels grups que van de campaments.
S’han de poder prohibir determinats programes i comportaments per evitar danys majors. I s’han de fer campanyes informatives a les escoles, als pares i mares, i a tots els grups organitzadors per exigir que qui es faci responsable d’algun grup tingui els coneixements i la preparació adequada.
Es cert que els casos i situacions detallades més amunt, son dutes a terme per una minoria de grups, però son prou nombrosos i prou reiteratius, any rere any com per exigir la seva total eliminació.
En alguns casos n’hem informat als Mossos d’Esquadra, i mitjançant escrit, demanarem una especial vigilància i actuació per part del Departament d’Interior, però correspon a aquesta Secretaria General emprendre les mesures adients per acabar amb aquestes pràctiques que poden donar lloc a situacions de perill evident.
A la espera de que s’atengui aquesta petició, ens acomiadem amb una ben cordial salutació.
La Alcaldessa- Presidenta L’Alcalde- President
Dolors González i Dana Joan Roma i Cunill
AL SECRETARI GENERAL DE JOVENTUT – GENERALITA DE CATALUNYA.
Secretaria General de Joventut
Saldes i Borredà, 24 de setembre de 2008.
Na Dolors González Dana , Alcaldessa de Saldes, i Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)
EXPOSEN
Que els nostres municipis, situats a la comarca del Berguedà, es troben entre els més coneguts i concorreguts per acollir campaments, cases de colònies i rutes diverses per grups que busquen zones de muntanya i llocs per recórrer durant els mesos d’estiu i eventualment en altres èpoques de l’any.
Aquestes activitats, en principi , interessants i positives, poden esdevenir un problema quan els monitors i responsables dels grups no tenen present els perills de la muntanya ni les limitacions que imposa la preparació física dels nens i nenes sota la seva responsabilitat. Alguns també desconeixen la variabilitat del temps, en aquestes zones, les condiciones higièniques en un campament provisional, i moltes altres qüestions lligades a la alimentació, comportament cívic, etc.
Des de fa anys venim avisant, per diferents vies , d’aquesta situació que és limitada a un cert nombre de grups, però prou nombrosos com per demanar una intervenció immediata de la Secretaria General perquè ,de cara l’any vinent , s’emprenguin actuacions decidides per evitar la repetició de fets que poden acabar dramàticament.
No pot ser que alguns grups programin marxes de 3 i 4 dies amb nens i nenes de 8,10 ,11 anys, en ple mes de juliol o agost, sense roba ni calçat adequat, sense garanties d’aixopluc, sense la intendència necessària, confiant que els ajuntaments per allà on passen ja els solucionaran els problemes que puguin sorgir.
No pot ser que alguns grups duguin a terme programes de supervivència , consistents en que nens i nenes, a vegades de 8 – 10 anys es busquin la vida durant un o dos dies, anant per les cases a demanar menjar i lloc per passar la nit.
No pot ser que trobem alguns grups dormint en alguna zona verda del poble, sense previ avís, i sense les mínimes condicions higièniques requerides, amb el perill de que un canvi sobtat de temps comporti greus conseqüències.
No pot ser que alguns grups pensin que poden fer pujar el Pedraforca, en el cas de Saldes, o alguna altra muntanya , en el cas de Borredà, a grups que ni tenen edat ni preparació per fer una activitat com aquesta.
No pot ser que alguns grups programin fer bivac , en ple bosc, sense conèixer els perills d’una actuació com aquesta.
No pot ser que alguns grups portin nens i nenes al poble, donant-los qualsevol cosa per menjar, mentrestant els monitors s’entaulen en algun dels restaurants del poble.
No pot ser que els ajuntaments ens assabentem del pas de grups pel municipi quan els veiem circulant per qualsevol carretera, sense les mesures adients de seguretat , amb el conseqüent perill per ells i els conductors.
No pot ser que alguns grups s’implantin en el territori sense les corresponents autoritzacions i supervisions de la Generalitat i l’ajuntament.
Podríem seguir amb moltes altres circumstàncies que es viuen en un municipi com el nostre i que fan patir per les molèsties que causen, però sobretot pels perills que comporten.
Es per tot això que
SOL•LICITEN
Que per part de la Secretaria General de Joventut, conjuntament amb altres serveis i organismes, s’emprengui una decidida actuació , de cara l’any vinent , per aconseguir un canvi radical en el comportament, supervisió i control dels grups que van de campaments.
S’han de poder prohibir determinats programes i comportaments per evitar danys majors. I s’han de fer campanyes informatives a les escoles, als pares i mares, i a tots els grups organitzadors per exigir que qui es faci responsable d’algun grup tingui els coneixements i la preparació adequada.
Es cert que els casos i situacions detallades més amunt, son dutes a terme per una minoria de grups, però son prou nombrosos i prou reiteratius, any rere any com per exigir la seva total eliminació.
En alguns casos n’hem informat als Mossos d’Esquadra, i mitjançant escrit, demanarem una especial vigilància i actuació per part del Departament d’Interior, però correspon a aquesta Secretaria General emprendre les mesures adients per acabar amb aquestes pràctiques que poden donar lloc a situacions de perill evident.
A la espera de que s’atengui aquesta petició, ens acomiadem amb una ben cordial salutació.
La Alcaldessa- Presidenta L’Alcalde- President
Dolors González i Dana Joan Roma i Cunill
AL SECRETARI GENERAL DE JOVENTUT – GENERALITA DE CATALUNYA.
# posted by joanroma @ 1:11 AM
Wednesday, September 24, 2008
ADMINISTRACIÓ : EFICÀCIA I SOUS
Tant vals, tant cobres. Aquesta dita popular no sembla adient per moltes de les situacions i càrrecs a les administracions pùbliques, siguin funcionaris, o polítics. I més en els temps que corren.
Ara mateix, davant la crisi econòmica que colpeja tots els sectors , s’impulsa una congelació de sous en els nivells més sensibles de les administracions, d’una manera generalitzada i indiscriminada. Pot semblar adient, oportú, fins i tot populista, però ben poc eficaç . A nivell econòmic, perquè estem parlant de pocs diners, i a nivell d’eficàcia, perquè encara fa menys atractiu el treball a les administracions.
No ens adonem de la descapitalització que s’està produint en les administracions, però és un fet real, constant i preocupant. Es substitueixen grans cervells i persones de gran eficàcia , per altres molt més mediocres. Gent que busca més l’estabilitat d’un sou a la administració que no pas un lloc ambiciós i amb ganes de progressar.
El decalatge entre el sou en una administració, i un de similar en la empresa privada es va engrandint, a favor de la privada, de manera que qui vulgui tenir un bon sou, ja no pensa en un càrrec públic sinó en un de privat. Es bo o dolent ? Alguns pensaran que treballar en una administració ha de comportar una mena de vot de pobresa o de conformisme en un nivell baix de retribució, i altres pensaran que qui mereixi un bon sou, l’ha de tenir tant si està en el sector privat com en el públic. I així hauria de ser.
Però no és el que passa. Es fa enormement difícil retribuir, segons capacitat i treball, en una administració pública, i aleshores l’anivellament es fa per la part baixa o mitjana. Res de flexibilitats o diferències. I aquí rau un dels grans problemes per captar bons i eficients gestors. Si a més, de tant en tant se’ls congela el sou, o no se’ls promociona degudament és lògic passin al sector privat, empobrint una mica més el sector públic.
I és que el tema dels sous públics dona per fer grans demagògies i escandaleres, cosa que no passa amb els privats. En part és lògic perquè els públics els paguem entre tots, però si volem tenir qualitat, s’ha de pagar. I ara mateix hi ha multitud de càrrecs mal pagats, i a qui és mal pagat no se li pot exigir meravelles.
Es interessant comprovar retribucions de alts càrrecs com directors generals, secretaris d’estat, secretaris generals, subdirectors, etc, amb càrrecs similars en els sectors privats. Veuríem com els sous d’aquests darrers poden doblar o triplicar els anteriors, amb menys responsabilitat i menys hores de dedicació. Fins i tot amb millors sortides laborals , en cas de canvi d’activitat.
Es impopular reclamar una certa equiparació de condicions, però sinó es planteja algun dia, anirem continuant pel camí de l’empobriment i la devaluació dels alts nivells de l’administració. Cap a la mediocritat. Cap a la gestió ineficient . I si el motor de l’administració no funciona a ple rendiment i amb plena eficàcia, difícilment pot anar bé el país.
Que no ens estranyin decisions i gestions ineficients, en molts dels departaments, ministeris o ajuntaments si les encarreguem a persones poc preparades, poc formades i poc incentivades . La qualitat s’ha de pagar adequadament i si volem tenir serveis de primera , s’han de retribuir degudament. I jugar amb aquestes coses comporta fer-nos mal col.lectivament. Fa anys que dura la història i es va repetint periòdicament. Ara tornem a ser-hi.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
Tant vals, tant cobres. Aquesta dita popular no sembla adient per moltes de les situacions i càrrecs a les administracions pùbliques, siguin funcionaris, o polítics. I més en els temps que corren.
Ara mateix, davant la crisi econòmica que colpeja tots els sectors , s’impulsa una congelació de sous en els nivells més sensibles de les administracions, d’una manera generalitzada i indiscriminada. Pot semblar adient, oportú, fins i tot populista, però ben poc eficaç . A nivell econòmic, perquè estem parlant de pocs diners, i a nivell d’eficàcia, perquè encara fa menys atractiu el treball a les administracions.
No ens adonem de la descapitalització que s’està produint en les administracions, però és un fet real, constant i preocupant. Es substitueixen grans cervells i persones de gran eficàcia , per altres molt més mediocres. Gent que busca més l’estabilitat d’un sou a la administració que no pas un lloc ambiciós i amb ganes de progressar.
El decalatge entre el sou en una administració, i un de similar en la empresa privada es va engrandint, a favor de la privada, de manera que qui vulgui tenir un bon sou, ja no pensa en un càrrec públic sinó en un de privat. Es bo o dolent ? Alguns pensaran que treballar en una administració ha de comportar una mena de vot de pobresa o de conformisme en un nivell baix de retribució, i altres pensaran que qui mereixi un bon sou, l’ha de tenir tant si està en el sector privat com en el públic. I així hauria de ser.
Però no és el que passa. Es fa enormement difícil retribuir, segons capacitat i treball, en una administració pública, i aleshores l’anivellament es fa per la part baixa o mitjana. Res de flexibilitats o diferències. I aquí rau un dels grans problemes per captar bons i eficients gestors. Si a més, de tant en tant se’ls congela el sou, o no se’ls promociona degudament és lògic passin al sector privat, empobrint una mica més el sector públic.
I és que el tema dels sous públics dona per fer grans demagògies i escandaleres, cosa que no passa amb els privats. En part és lògic perquè els públics els paguem entre tots, però si volem tenir qualitat, s’ha de pagar. I ara mateix hi ha multitud de càrrecs mal pagats, i a qui és mal pagat no se li pot exigir meravelles.
Es interessant comprovar retribucions de alts càrrecs com directors generals, secretaris d’estat, secretaris generals, subdirectors, etc, amb càrrecs similars en els sectors privats. Veuríem com els sous d’aquests darrers poden doblar o triplicar els anteriors, amb menys responsabilitat i menys hores de dedicació. Fins i tot amb millors sortides laborals , en cas de canvi d’activitat.
Es impopular reclamar una certa equiparació de condicions, però sinó es planteja algun dia, anirem continuant pel camí de l’empobriment i la devaluació dels alts nivells de l’administració. Cap a la mediocritat. Cap a la gestió ineficient . I si el motor de l’administració no funciona a ple rendiment i amb plena eficàcia, difícilment pot anar bé el país.
Que no ens estranyin decisions i gestions ineficients, en molts dels departaments, ministeris o ajuntaments si les encarreguem a persones poc preparades, poc formades i poc incentivades . La qualitat s’ha de pagar adequadament i si volem tenir serveis de primera , s’han de retribuir degudament. I jugar amb aquestes coses comporta fer-nos mal col.lectivament. Fa anys que dura la història i es va repetint periòdicament. Ara tornem a ser-hi.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 4:29 AM
Thursday, September 18, 2008
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
Hble. Sr. Conseller
18 de setembre de 2008.
Hble. Senyor,
El sotasignat, Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament
EXPOSA
Que la construcció d’una EDAR a Borredà, és una de les grans prioritats de l’equip de govern, a la qual hem dedicat peticions, estudis, propostes, avantprojectes, reunions, etc, però a dia d’avui ens trobem en un gran desconcert.
En data 10/9/08 hem rebut una carta de la UTE PSARU LLOBREGAT NORD, en la qual ens sol.liciten unes dades d’informació i documentació que retornen la tramitació a dos o tres anys enrere.
De fet cal remarcar que l’adjudicació de l’EDAR, es va fer l’any 2003, juntament amb altres 58. Ja hem conegut les vicisituts i característiques d’aquesta adjudicació i la impossibilitat de fer-hi front tècnica i econòmicament fins a data d’avui.
Però , és que des d’aquella llunyana data, fins avui, el nombre de despropòsits, ha estat enorme i impropi d’una administració eficient.
Hem revisat, supervisat, controlat, visitat sobre el terreny, la proposta d’EDAR. Hem facilitat informació, documentació, alternatives millors, etc, fins el punt de creure que 3 mesos enrere s’havia arribat a un acord definitiu de ubicació exacte, tant de l’EDAR com dels col.lectors,etc.
Enormement sorpresos hem quedat al rebre una nova carta en la qual retornem a plantejaments ja superats dos o tres anys enrere, i que ,cas de no tenir-los presents, complicarien enormement la seva construcció i viabilitat.
A la vista del darrer escrit que li adjuntem
SOL.LICITA
Que per part de l’ACA es plantegi un únic interlocutor per l’EDAR de Borredà i que acordi amb la UTE PSARU LLOBREGAT NORD, el projecte executiu definitiu, en el qual vingui ubicada exactametn l’EDAR, així com els col.lectors en alta i els accessos previstos.
Una vegada rebuda aquesta documentació, l’ajuntament decidirà si s’ajusta a les propostes negociades i acordades, i donarà la llicència d’obres corresponent. En cas contrari, demanarà la paralització del projecte i la seva revisió per adaptar-lo a les propostes negociades.
A la espera de les seves noticies i decisions, el saludo ben cordialment.
L’ Alcalde- President: Joan Roma i Cunill
A L’HONORABLE SR CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE- GENERALITAT DE CATALUNYA:
Hble. Sr. Conseller
18 de setembre de 2008.
Hble. Senyor,
El sotasignat, Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament
EXPOSA
Que la construcció d’una EDAR a Borredà, és una de les grans prioritats de l’equip de govern, a la qual hem dedicat peticions, estudis, propostes, avantprojectes, reunions, etc, però a dia d’avui ens trobem en un gran desconcert.
En data 10/9/08 hem rebut una carta de la UTE PSARU LLOBREGAT NORD, en la qual ens sol.liciten unes dades d’informació i documentació que retornen la tramitació a dos o tres anys enrere.
De fet cal remarcar que l’adjudicació de l’EDAR, es va fer l’any 2003, juntament amb altres 58. Ja hem conegut les vicisituts i característiques d’aquesta adjudicació i la impossibilitat de fer-hi front tècnica i econòmicament fins a data d’avui.
Però , és que des d’aquella llunyana data, fins avui, el nombre de despropòsits, ha estat enorme i impropi d’una administració eficient.
Hem revisat, supervisat, controlat, visitat sobre el terreny, la proposta d’EDAR. Hem facilitat informació, documentació, alternatives millors, etc, fins el punt de creure que 3 mesos enrere s’havia arribat a un acord definitiu de ubicació exacte, tant de l’EDAR com dels col.lectors,etc.
Enormement sorpresos hem quedat al rebre una nova carta en la qual retornem a plantejaments ja superats dos o tres anys enrere, i que ,cas de no tenir-los presents, complicarien enormement la seva construcció i viabilitat.
A la vista del darrer escrit que li adjuntem
SOL.LICITA
Que per part de l’ACA es plantegi un únic interlocutor per l’EDAR de Borredà i que acordi amb la UTE PSARU LLOBREGAT NORD, el projecte executiu definitiu, en el qual vingui ubicada exactametn l’EDAR, així com els col.lectors en alta i els accessos previstos.
Una vegada rebuda aquesta documentació, l’ajuntament decidirà si s’ajusta a les propostes negociades i acordades, i donarà la llicència d’obres corresponent. En cas contrari, demanarà la paralització del projecte i la seva revisió per adaptar-lo a les propostes negociades.
A la espera de les seves noticies i decisions, el saludo ben cordialment.
L’ Alcalde- President: Joan Roma i Cunill
A L’HONORABLE SR CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE- GENERALITAT DE CATALUNYA:
# posted by joanroma @ 8:32 AM
Wednesday, September 17, 2008
EL PRESIDENT A SOLSONA.
Sempre és un fet rellevant que el President de la Generalitat visiti Solsona, i més quan es tracta d’inaugurar un equipament d’una gran importància per la ciutat, la comarca i el país, en general. El Centre Tecnològic i Forestal ha esdevingut, amb els anys, una potent eina de investigació, formació i treball, en un sector primordial per Catalunya.
La importància de l’esdeveniment vingué corroborat per la quantitat i qualitat dels càrrecs presents en l’acte.
Amb tot , vull referir-me a un altre acte fora de la agenda institucional del President, com fou la visita i contacte amb els militants i simpatitzants del partit socialista a Solsona i comarca. Feia molts anys que esperàvem un fet semblant. També en aquest tema la ciutat s’ha normalitzat, o els socialistes hem trobat el nostre lloc. No ha estat gens fàcil, ho puc dir des de la meva llarga experiència de coordinador i diputat del partit, durant molts anys.
Però, la llavor plantada molts anys enrere, finalment ha donat els seus fruits. En aquesta visita al local del partit, el president va fer entrega del carnet núm. 50 de la Agrupació. Una fita realment històrica, en un moment de gran activitat institucional i de partit.
Per una força política és essencial disposar d’un local, obert tots els dies, amb presència permanent, organitzant actes polítiques, culturals, socials i d’oci, en els quals pot participar tothom qui vulgui. Res de sectors tancats, sinó oberts a la societat i al territori. Tot el que costa s’aprecia i el que ha costat molt, més especialment. Aquest és el cas de la presència del partit socialista a la ciutat, i a la comarca, i és la millor garantia per assegurar la seva ampliació a la majoria de pobles, en motiu de les properes eleccions municipals.
Queda temps, però és important començar aviat. Aquest és un dels nous reptes del partit. Tenir presència a bona part dels municipis de la comarca, ampliar la representació en el Consell Comarcal, i ser capaç de decidir polítiques i governs municipals. Tard o d’hora havia d’arribar el moment i ara ja hi som.
I és que la dinàmica solsonina ha estat força diferent de la d’altres indrets. Més lenta en el canvi, més tancada i més introvertida. Trencar aquesta dinàmica és el principal resultat de l’actual equip de govern, i malgrat les crítiques i dificultats heretades, el cert és que va en la bona direcció.
Els canvis sobtats no son mai recomanables ni eficaços. La millor gestió és la que aprofita les bones dinàmiques anteriors, i hi afegeix les pròpies, fruit de l’aplicació dels programes electorals de les tres forces polítiques que conformen el govern.
Al cap d’un any i mig de mandat, crec sincerament que el balanç és clarament positiu, en les petites i les grans coses. Precisament és una suma de petites coses les que fan apreciar a la gent que hi ha una altra manera de governar a la Casa Consistorial. Ara vindran les grans obres amb ajuts procedents de la Generalitat i es podran marcar les grans prioritats per la segona part del mandat i pel proper.
Un sol mandat és massa curt per transformar una ciutat, o donar-li un altre caire. Sempre el segon mandat sol ser més profitós i espectacular que el primer, perquè es recullen els fruits de tot el que s’ha anat demanant i redactant. I francament l’equip de govern ha aconseguit una coherència, i una fortalesa , no fàcils quan es tracta d’ajuntar 3 diferents equips , programes i formacions. Potser aquesta ha de ser la primera avaluació positiva d’aquest tram de mandat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed.XI del PSC
Sempre és un fet rellevant que el President de la Generalitat visiti Solsona, i més quan es tracta d’inaugurar un equipament d’una gran importància per la ciutat, la comarca i el país, en general. El Centre Tecnològic i Forestal ha esdevingut, amb els anys, una potent eina de investigació, formació i treball, en un sector primordial per Catalunya.
La importància de l’esdeveniment vingué corroborat per la quantitat i qualitat dels càrrecs presents en l’acte.
Amb tot , vull referir-me a un altre acte fora de la agenda institucional del President, com fou la visita i contacte amb els militants i simpatitzants del partit socialista a Solsona i comarca. Feia molts anys que esperàvem un fet semblant. També en aquest tema la ciutat s’ha normalitzat, o els socialistes hem trobat el nostre lloc. No ha estat gens fàcil, ho puc dir des de la meva llarga experiència de coordinador i diputat del partit, durant molts anys.
Però, la llavor plantada molts anys enrere, finalment ha donat els seus fruits. En aquesta visita al local del partit, el president va fer entrega del carnet núm. 50 de la Agrupació. Una fita realment històrica, en un moment de gran activitat institucional i de partit.
Per una força política és essencial disposar d’un local, obert tots els dies, amb presència permanent, organitzant actes polítiques, culturals, socials i d’oci, en els quals pot participar tothom qui vulgui. Res de sectors tancats, sinó oberts a la societat i al territori. Tot el que costa s’aprecia i el que ha costat molt, més especialment. Aquest és el cas de la presència del partit socialista a la ciutat, i a la comarca, i és la millor garantia per assegurar la seva ampliació a la majoria de pobles, en motiu de les properes eleccions municipals.
Queda temps, però és important començar aviat. Aquest és un dels nous reptes del partit. Tenir presència a bona part dels municipis de la comarca, ampliar la representació en el Consell Comarcal, i ser capaç de decidir polítiques i governs municipals. Tard o d’hora havia d’arribar el moment i ara ja hi som.
I és que la dinàmica solsonina ha estat força diferent de la d’altres indrets. Més lenta en el canvi, més tancada i més introvertida. Trencar aquesta dinàmica és el principal resultat de l’actual equip de govern, i malgrat les crítiques i dificultats heretades, el cert és que va en la bona direcció.
Els canvis sobtats no son mai recomanables ni eficaços. La millor gestió és la que aprofita les bones dinàmiques anteriors, i hi afegeix les pròpies, fruit de l’aplicació dels programes electorals de les tres forces polítiques que conformen el govern.
Al cap d’un any i mig de mandat, crec sincerament que el balanç és clarament positiu, en les petites i les grans coses. Precisament és una suma de petites coses les que fan apreciar a la gent que hi ha una altra manera de governar a la Casa Consistorial. Ara vindran les grans obres amb ajuts procedents de la Generalitat i es podran marcar les grans prioritats per la segona part del mandat i pel proper.
Un sol mandat és massa curt per transformar una ciutat, o donar-li un altre caire. Sempre el segon mandat sol ser més profitós i espectacular que el primer, perquè es recullen els fruits de tot el que s’ha anat demanant i redactant. I francament l’equip de govern ha aconseguit una coherència, i una fortalesa , no fàcils quan es tracta d’ajuntar 3 diferents equips , programes i formacions. Potser aquesta ha de ser la primera avaluació positiva d’aquest tram de mandat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed.XI del PSC
# posted by joanroma @ 3:29 AM
Tuesday, September 09, 2008
TEMPS DE TENSIÓ
Anaven ben equivocats els qui es pensaven que entre partits germans no es podia arribar a punts greus de tensió. Precisament les querelles familiars son les més difícils i complicades de solucionar pel que tenen de coneixement de l’altre i de compartir bona part dels mateixos ideals.
Portem unes quantes setmanes de declaracions desafortunades i posicionaments poc raonables per part de partits de govern i d’oposició. Sembla que més d’un gaudeixi amb l’espectacle de tensió, quan el raonable seria fer tots els possibles per acostar posicions i facilitar acords.
Sota la invocació de defensar els interessos dels catalans s’hi amaguen estratègies ben diferents i ben contradictòries. Molts voldrien sang i fetge en les negociacions i impulsar la confrontació entre govern central i govern de la Generalitat, amb peticions tant extremes que impossibiliten qualsevol acord.
Sóc dels que crec que al final hi haurà un acord raonable , ajustat i de llarga durada. Sense assolir totes les reivindicacions, però donant sortida als preceptes pressupostaris, i donant compliment a l’estatut.
Amb tot, i una vegada més, aquest probable acord autonòmic, oblidarà els greus problemes dels ajuntaments. El futur municipal no pinta gens bé. Es més, tot indica que empitjorarà i que ni el govern central ni els autonòmics son conscients de fins a quin punt la situació és insostenible. Especialment en temps de crisi en que no solament no entren els ingressos esperats, sinó que s’incrementen les despeses socials, conseqüència de la pèrdua de llocs de treball i l’empobriment del país.
S’acosta,doncs, un doble front de tensió. El propi de la negociació entre govern central i autonomies, i molt especialment amb la Generalitat, però s’hi afegiran els ajuntaments que veuen oblidats els compromisos de millora, tot i haver d’assumir la gestió de les principals conseqüències de la crisi social que tot just ara comença.
I tot plegat en un moment de conjuntura econòmica nefasta. Un mal moment per negociar i per arribar a acords satisfactoris i acceptables per totes les parts. D’aquí que els ajuntaments demanin, urgentment modificar algunes lleis vigents que permetin augmentar l’endeutament, i pactar algun gran acord com seria el retorn de l’IVA o la seva exempció en matèria d’inversions. Pretendre majors acords, ja es veu impossible ,sota la crisi que vivim.
Però, preocupa el desinterès per resoldre els problemes d’un dels nivells essencials de l’administració. Precisament la que sempre ha demostrat una millor gestió. La més propera al ciutadà, i ara, lluny de veure incrementar les recursos es pot trobar amb una congelació de les transferències estatals, quan més les necessita.
Que ningú s’estranyi, doncs, de veure com s’ajunten les tensions per aquest doble front de negociació: autonòmic i municipal, en el qual la simpatia o dependència entre partits salta pels aires, davant les urgents necessitats que requereix el manteniment i potenciació de serveis bàsics municipals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
Anaven ben equivocats els qui es pensaven que entre partits germans no es podia arribar a punts greus de tensió. Precisament les querelles familiars son les més difícils i complicades de solucionar pel que tenen de coneixement de l’altre i de compartir bona part dels mateixos ideals.
Portem unes quantes setmanes de declaracions desafortunades i posicionaments poc raonables per part de partits de govern i d’oposició. Sembla que més d’un gaudeixi amb l’espectacle de tensió, quan el raonable seria fer tots els possibles per acostar posicions i facilitar acords.
Sota la invocació de defensar els interessos dels catalans s’hi amaguen estratègies ben diferents i ben contradictòries. Molts voldrien sang i fetge en les negociacions i impulsar la confrontació entre govern central i govern de la Generalitat, amb peticions tant extremes que impossibiliten qualsevol acord.
Sóc dels que crec que al final hi haurà un acord raonable , ajustat i de llarga durada. Sense assolir totes les reivindicacions, però donant sortida als preceptes pressupostaris, i donant compliment a l’estatut.
Amb tot, i una vegada més, aquest probable acord autonòmic, oblidarà els greus problemes dels ajuntaments. El futur municipal no pinta gens bé. Es més, tot indica que empitjorarà i que ni el govern central ni els autonòmics son conscients de fins a quin punt la situació és insostenible. Especialment en temps de crisi en que no solament no entren els ingressos esperats, sinó que s’incrementen les despeses socials, conseqüència de la pèrdua de llocs de treball i l’empobriment del país.
S’acosta,doncs, un doble front de tensió. El propi de la negociació entre govern central i autonomies, i molt especialment amb la Generalitat, però s’hi afegiran els ajuntaments que veuen oblidats els compromisos de millora, tot i haver d’assumir la gestió de les principals conseqüències de la crisi social que tot just ara comença.
I tot plegat en un moment de conjuntura econòmica nefasta. Un mal moment per negociar i per arribar a acords satisfactoris i acceptables per totes les parts. D’aquí que els ajuntaments demanin, urgentment modificar algunes lleis vigents que permetin augmentar l’endeutament, i pactar algun gran acord com seria el retorn de l’IVA o la seva exempció en matèria d’inversions. Pretendre majors acords, ja es veu impossible ,sota la crisi que vivim.
Però, preocupa el desinterès per resoldre els problemes d’un dels nivells essencials de l’administració. Precisament la que sempre ha demostrat una millor gestió. La més propera al ciutadà, i ara, lluny de veure incrementar les recursos es pot trobar amb una congelació de les transferències estatals, quan més les necessita.
Que ningú s’estranyi, doncs, de veure com s’ajunten les tensions per aquest doble front de negociació: autonòmic i municipal, en el qual la simpatia o dependència entre partits salta pels aires, davant les urgents necessitats que requereix el manteniment i potenciació de serveis bàsics municipals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 4:08 AM
Monday, September 08, 2008
BOLETS BERGUEDANS
El principi de serietat i qualitat, son bàsics en qualsevol negoci, però molt especialment en matèria turística. Tots els que viatgem, o hem viatjat molt, hem buscat l’autenticitat, l’artesania, el producte de la terra, on estàvem passant uns dies o unes setmanes. De fet, cada vegada més, la gent està disposada a pagar més, a canvi d’una major qualitat. I cada vegada més, la gent cerca productes naturals i del país.
I en el Berguedà tenim exemples molt clars i positius per demostrar-ho quan parlem de vedella, de pollastre, de agricultura ecològica, de formatges, i uns quants altres productes que tenen la garantia del control i la qualitat.
Tots aquests productes conformen la tarja de visita de la serietat comarcal. Qui els cria, els produeix o els transforma sap que la serietat és obligatòria, i els rigorosos controls, la millor solució. Qui els compra, sap que compra qualitat i naturalitat.
Estem ja a l’inici d’una nova temporada de bolets. Un dels productes més “berguedans”, i que troba un ampli ressó en tots els mitjans de comunicació i en la gent, en general. Es essencial traslladar en aquest sector el mateix principi de serietat i qualitat que en els altres productes comarcals.
No s’ha pogut fer cap avaluació precisa ni sectorial del que representa aquest producte per la economia berguedana. Però sense cap mena de dubte és molt elevada. A nivell de multitud de particulars que van a buscar bolets durant tot l’any o ,els de rigorosa temporada alta, la que ara comencem. Uns i altres completen l’economia familiar d’una manera important .
I generen un important negoci al seu entorn , començant pels restaurants que n’ofereixen, continuant pels intermediaris, majoristes, conservers, etc, etc. Uns dels nostres grans aparadors son els mercats de bolets de la comarca, les fires i festes sobre el producte i la gastronomia específica que genera.
Amb tot, voldria tornar al principi i esperar que tothom tingui clar la importància de no jugar amb el producte d’aquí. Es essencial que els bolets collits a la comarca siguin identificats, i separats dels collits fora, sobretot si els de fora provenen de zones allunyades o fins i tot d’altres indrets.
Tots sabem que el mateix bolet, nascut en un lloc, pot ser radicalment diferent d’un altre del mateix tipus procedent d’altres regions o països. No hem pas de parlar només del rovelló, podem parlar de qualsevol altre espècie. I d’aquí que en algunes regions no facin ni cas del rovelló perquè realment no té res a veure amb el “nostre bolet”. Però passa amb altres, i és que un producte natural, depèn de les característiques de la terra on creix. I cada territori és diferent.
En resum, caldria no fer passar per bolets de casa els que no ho son, i separar les procedències, encarint el producte nostre perquè és de major qualitat. La gent això ho acceptarà i ho apreciarà. I no fer-ho significa actuar maliciosament i en contra nostra. Al final sempre s’acaben sabent les coses i si es trenca el principi de serietat costa molt recuperar-lo.
Tenim una immensa riquesa natural i seria una llàstima barrejar-la amb altres de menys qualitat, perquè el resultat seria perjudicial per a tots. El Berguedà s’ha fet un lloc d’honor en el mercat i la gastronomia boletaire, ara toca preservar-lo i potenciar-lo. Bona temporada, bon negoci, i bon profit.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
El principi de serietat i qualitat, son bàsics en qualsevol negoci, però molt especialment en matèria turística. Tots els que viatgem, o hem viatjat molt, hem buscat l’autenticitat, l’artesania, el producte de la terra, on estàvem passant uns dies o unes setmanes. De fet, cada vegada més, la gent està disposada a pagar més, a canvi d’una major qualitat. I cada vegada més, la gent cerca productes naturals i del país.
I en el Berguedà tenim exemples molt clars i positius per demostrar-ho quan parlem de vedella, de pollastre, de agricultura ecològica, de formatges, i uns quants altres productes que tenen la garantia del control i la qualitat.
Tots aquests productes conformen la tarja de visita de la serietat comarcal. Qui els cria, els produeix o els transforma sap que la serietat és obligatòria, i els rigorosos controls, la millor solució. Qui els compra, sap que compra qualitat i naturalitat.
Estem ja a l’inici d’una nova temporada de bolets. Un dels productes més “berguedans”, i que troba un ampli ressó en tots els mitjans de comunicació i en la gent, en general. Es essencial traslladar en aquest sector el mateix principi de serietat i qualitat que en els altres productes comarcals.
No s’ha pogut fer cap avaluació precisa ni sectorial del que representa aquest producte per la economia berguedana. Però sense cap mena de dubte és molt elevada. A nivell de multitud de particulars que van a buscar bolets durant tot l’any o ,els de rigorosa temporada alta, la que ara comencem. Uns i altres completen l’economia familiar d’una manera important .
I generen un important negoci al seu entorn , començant pels restaurants que n’ofereixen, continuant pels intermediaris, majoristes, conservers, etc, etc. Uns dels nostres grans aparadors son els mercats de bolets de la comarca, les fires i festes sobre el producte i la gastronomia específica que genera.
Amb tot, voldria tornar al principi i esperar que tothom tingui clar la importància de no jugar amb el producte d’aquí. Es essencial que els bolets collits a la comarca siguin identificats, i separats dels collits fora, sobretot si els de fora provenen de zones allunyades o fins i tot d’altres indrets.
Tots sabem que el mateix bolet, nascut en un lloc, pot ser radicalment diferent d’un altre del mateix tipus procedent d’altres regions o països. No hem pas de parlar només del rovelló, podem parlar de qualsevol altre espècie. I d’aquí que en algunes regions no facin ni cas del rovelló perquè realment no té res a veure amb el “nostre bolet”. Però passa amb altres, i és que un producte natural, depèn de les característiques de la terra on creix. I cada territori és diferent.
En resum, caldria no fer passar per bolets de casa els que no ho son, i separar les procedències, encarint el producte nostre perquè és de major qualitat. La gent això ho acceptarà i ho apreciarà. I no fer-ho significa actuar maliciosament i en contra nostra. Al final sempre s’acaben sabent les coses i si es trenca el principi de serietat costa molt recuperar-lo.
Tenim una immensa riquesa natural i seria una llàstima barrejar-la amb altres de menys qualitat, perquè el resultat seria perjudicial per a tots. El Berguedà s’ha fet un lloc d’honor en el mercat i la gastronomia boletaire, ara toca preservar-lo i potenciar-lo. Bona temporada, bon negoci, i bon profit.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 7:14 AM
Thursday, September 04, 2008
ESPAIS DE CONTROVÈRSIA.
He seguit amb gran interès un bon nombre de controvèrsies, en diferents punts de la comarca. Des de Sant Llorenç, amb el correfoc infantil i el teatre, passant per Olius i Solsona, amb el parc eòlic, i a la capital amb les contractacions de monitors, el famós sou del tinent d’alcalde, o al Consell Comarcal amb altres decisions semblants.
El que trobo interessant d’aquestes polèmiques és la seva publicitat. El fet de que les pugui conèixer tothom i, els seus protagonistes no tinguin cap inconvenient a explicar-les, rebatre-les o contradir-les. Això pot semblar senzill i lògic en aquests moments, però pels qui portem un grapat d’anys recorrent, o actuant a la comarca, és una gran novetat.
Significa un avenç substancial respecte del passat en que les coses es feien, es criticaven, es qualificaven però ,sempre en privat. Ben poques persones s’atrevien a dir-les públicament i encara menys denunciar-les.
Un repàs a la ja llarga història de la revista que teniu a les mans pot corroborar el que dic. I si fem el mateix amb altres publicacions també veurem fins a quin punt existia una autocensura que barrava el pas a explicar en públic el que es deia en privat. Estem en la bona línia. I va molt bé veure escrits de l’alcalde de Solsona o de qualsevol altre municipi de la comarca donant explicacions de les decisions que s’han pres, o admetre errors o comprometre’s a rectificar coses.
Hi ha pocs territoris en que un mitjà de comunicació tingui la força que té ara mateix el Celsona. S’ha convertit en un espai vital de informació i en una pàgina oberta a tot el que passa a la comarca. I la gent ha perdut la antiga por, la mandra o la desídia de no donar resposta al que s’hi exposa o critica. Es considera important contestar, donar explicacions o contradir. I així hi guanyem tots. Es la millor manera per estar ben informats, poder opinar i poder posicionar-se.
Juguem amb un gran avantatge que és conviure en una comarca en que pràcticament ens coneixem tots. Qui té major o menor credibilitat, no li ve només del que pugui escriure, sinó de la seva trajectòria. Tots tenim un passat i aquest passat es fa present en funció del que diem o fem. Per això, va tant bé, contrastar opinions i veure com actuen uns i altres en els papers que tenen assignats.
El canvi de govern a Solsona ha permès un canvi notable de protagonistes i d’actuacions polítiques que han animat enormement la ciutat i la comarca. Ja res és igual ni s’assembla al passat i la major transparència i controvèrsia és en bona part fruit d’aquest i altres canvis.
I resulta molt més gratificant i interessant els continguts actuals que no alguns del passat. Ni que sigui per la cruesa i contundència en que es diuen les coses. I veurem com avança aquesta onada, a mesura que s’acostin les noves conteses electorals. Ens esperen moltes noves controvèrsies , en multitud d’àmbits i sectors. Es ben saludable tenir un espai on es puguin expressar.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
He seguit amb gran interès un bon nombre de controvèrsies, en diferents punts de la comarca. Des de Sant Llorenç, amb el correfoc infantil i el teatre, passant per Olius i Solsona, amb el parc eòlic, i a la capital amb les contractacions de monitors, el famós sou del tinent d’alcalde, o al Consell Comarcal amb altres decisions semblants.
El que trobo interessant d’aquestes polèmiques és la seva publicitat. El fet de que les pugui conèixer tothom i, els seus protagonistes no tinguin cap inconvenient a explicar-les, rebatre-les o contradir-les. Això pot semblar senzill i lògic en aquests moments, però pels qui portem un grapat d’anys recorrent, o actuant a la comarca, és una gran novetat.
Significa un avenç substancial respecte del passat en que les coses es feien, es criticaven, es qualificaven però ,sempre en privat. Ben poques persones s’atrevien a dir-les públicament i encara menys denunciar-les.
Un repàs a la ja llarga història de la revista que teniu a les mans pot corroborar el que dic. I si fem el mateix amb altres publicacions també veurem fins a quin punt existia una autocensura que barrava el pas a explicar en públic el que es deia en privat. Estem en la bona línia. I va molt bé veure escrits de l’alcalde de Solsona o de qualsevol altre municipi de la comarca donant explicacions de les decisions que s’han pres, o admetre errors o comprometre’s a rectificar coses.
Hi ha pocs territoris en que un mitjà de comunicació tingui la força que té ara mateix el Celsona. S’ha convertit en un espai vital de informació i en una pàgina oberta a tot el que passa a la comarca. I la gent ha perdut la antiga por, la mandra o la desídia de no donar resposta al que s’hi exposa o critica. Es considera important contestar, donar explicacions o contradir. I així hi guanyem tots. Es la millor manera per estar ben informats, poder opinar i poder posicionar-se.
Juguem amb un gran avantatge que és conviure en una comarca en que pràcticament ens coneixem tots. Qui té major o menor credibilitat, no li ve només del que pugui escriure, sinó de la seva trajectòria. Tots tenim un passat i aquest passat es fa present en funció del que diem o fem. Per això, va tant bé, contrastar opinions i veure com actuen uns i altres en els papers que tenen assignats.
El canvi de govern a Solsona ha permès un canvi notable de protagonistes i d’actuacions polítiques que han animat enormement la ciutat i la comarca. Ja res és igual ni s’assembla al passat i la major transparència i controvèrsia és en bona part fruit d’aquest i altres canvis.
I resulta molt més gratificant i interessant els continguts actuals que no alguns del passat. Ni que sigui per la cruesa i contundència en que es diuen les coses. I veurem com avança aquesta onada, a mesura que s’acostin les noves conteses electorals. Ens esperen moltes noves controvèrsies , en multitud d’àmbits i sectors. Es ben saludable tenir un espai on es puguin expressar.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.
# posted by joanroma @ 7:23 AM
ERRÒNIA LLEI DE PROTECCIÓ.
En un interessant i extens reportatge , en aquestes mateixes pàgines, fa pocs dies s’exposava l’enorme cost econòmic i d’infraestructura que exigeix la nova Llei de Protecció dels Animals. Una llei aprovada el 2003 i que en substituïa una altra d’anterior, molt avançada en el seu temps.
Sóc conscient de que alguns aspectes de la nova llei, son poc realistes i difícils de complir. En part en sóc corresponsable, perquè vaig ser ponent de la llei per part del Partit Socialista i en aquell moment , en tant que alcalde d’un poble petit, ja vaig exposar que portaria problemes, però al final hi havia gran interès pel consens i la unanimitat i varem pactar temes que al final s’han convertit en problemes greus.
No és fàcil fer una nova llei de protecció dels animals, quan hi ha molts interessos diversos i contradictoris entre administracions, associacions, col•lectius, propietaris, criadors,etc.
Pels qui desconeixen com es prepara una llei, vull informar de que en aquest cas, hi havia un diputat o diputada de cada grup del Parlament: CiU, PSC, ERC, ICV , PP, ajudats per un lletrat de la Cambra i algun tècnic de Medi Ambient, de qui depèn el compliment de la llei. I varem agafar com documents bàsics, la llei de protecció vigent en aquell moment a Catalunya, i còpia de difererents lleis similars a la resta d’Espanya i d’Europa. Sempre es pot aprendre d’altres llocs i no cal inventar el que ja està inventat.
A part d’aquesta documentació es va fer una o dues rondes de reunions amb multitud de protectores d’animals, col•legi veterinaris, comerços , criadors, caçadors, etc, etc, Més d’un any de preparació per arribar a un text raonable i avançat.
Però per anar al gra, comentar els principals problemes que conté la llei , que son de difícil solució, i apareixen cruament en el reportatge del 9 Nou; és la prohibició de sacrificar els animals domèstics acollits en els centres de les protectores. Varem discutir setmanes aquest tema, i varem proposar la prohibició, amb una moratòria que fa un parell d’anys es va acabar i es va allargar, davant la gravetat de la situació. Perquè es va proposar la prohibició ? Doncs, per avançar en el respecte i protecció dels animals. Però, a partir d’uns supòsits que ni s’han donat ni es donaran, com és la disminució dels abandonaments, l’increment de les adopcions i una major cultura general envers la tinença d’animals.
Varem pecar de poc realistes i no tenir ben comptat l’enorme cost del que suposava aquesta prohibició, com tampoc els greus problemes que portaria als ajuntaments i a les protectores. Cal dir que la forta pressió exercida per les associacions de protecció va tenir molt a veure en aquesta proposta, i ara tots en patim les conseqüències .
Evidentment, un noranta per cent de la llei és clarament defensable, innovadora, progressista i molt avançada respecte d’altres territoris i països, però aquí sempre ens falla la posada en pràctica. Som uns bons teòrics i uns pèssims executors . No tenim capacitat ni autoritat per fer complir la major part de les lleis que aprovem. Hi ha una immensa distància entre la normativa i la realitat. I no és seriós ni acceptable continuar així.
Els problemes derivats de la llei ja comencen per l’incompliment generalitzat de la identificació amb xip dels animals domèstics. Només una minoria de gats i gossos porten el xip d’identificació. Tampoc la majoria d’ajuntaments disposen del llibre de registre d’animals domèstics. Tampoc hi ha lectors de xips en tots els ajuntaments, locals , establiments, etc, ni un registre general per estar interconectat. Ni es compleixen normes com no regalar animals domèstics, o esterilitzar-los, etc,
En resum, la primera prioritat ja s’incompleix d’una manera generalitzada. Difícilment podem passar a la segona prioritat que és la de penalitzar els abandonaments. Cada any a Catalunya s’abandonen 5.000 gats i 15.000 gossos. De la immensa majoria no se’n sap la procedència i per tant no es pot sancionar al propietari abandonador.
Els ajuntaments s’han trobat amb la obligació de fer-se càrrec d’uns animals que no poden sacrificar i que han de guardar degudament en locals apropiats, amb un elevat cost de manteniment. Si no es troba als propietaris, els animals poden ser destinats a l’adopció, en un país molt poc propens a fer-ho. El resultat és que cada any tenim més animals abandonats que no podem sacrificar. Aquesta dinàmica no és ni raonable ni suportable econòmicament, tècnicament i jo diria que fins i tot humanament. En el sentit de que amuntegar animals fins que morin de vells o per malaltia, no és cap bona solució.
El problema ha esdevingut molt greu perquè els ajuntaments tenen altres prioritats més importants relacionades amb serveis a les persones. I podem ser molt sensibles envers els animals, però mai com per fer-los passar davant de les persones. Trobar un just equilibri és difícil, i a dia d’avui no se li veu solució que no passi per retornar a la vella normativa en que passat un temps sense trobar el propietari o un adoptador, es pugui sacrificar l’animal abandonat. Es millor reconèixer que ens varem equivocar, o que el país encara no pot afrontar una despesa com aquesta, que deixar passar el temps ,sense prendre cap acord.
I aquesta llei és un altre exemple clar de que no es pot legislar i imposar noves obligacions als ajuntaments sense pagar el cost que representa. Es a dir, si el Govern vol proposar nous serveis, ha de disposar dels diners per fer-ho possible. En aquest cas , les subvencions son mínimes, i els ajuntaments s’han d’agrupar i fer convenis amb societats protectores per cobrir un servei obligatori que té un cost enorme , una complexitat brutal i un futur impossible. Si fos ara, és evident que alguns articles de la llei serien ben diferents de com els varem proposar. Reconeguem l’error i modifiquem-la, en els punts impossibles de complir. Les lleis s’han de poder complir, i aquesta va voler avançar-se en el temps, però no estem encara preparats per fer-ho.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà i ex-diputat al Parlament pel PSC.
En un interessant i extens reportatge , en aquestes mateixes pàgines, fa pocs dies s’exposava l’enorme cost econòmic i d’infraestructura que exigeix la nova Llei de Protecció dels Animals. Una llei aprovada el 2003 i que en substituïa una altra d’anterior, molt avançada en el seu temps.
Sóc conscient de que alguns aspectes de la nova llei, son poc realistes i difícils de complir. En part en sóc corresponsable, perquè vaig ser ponent de la llei per part del Partit Socialista i en aquell moment , en tant que alcalde d’un poble petit, ja vaig exposar que portaria problemes, però al final hi havia gran interès pel consens i la unanimitat i varem pactar temes que al final s’han convertit en problemes greus.
No és fàcil fer una nova llei de protecció dels animals, quan hi ha molts interessos diversos i contradictoris entre administracions, associacions, col•lectius, propietaris, criadors,etc.
Pels qui desconeixen com es prepara una llei, vull informar de que en aquest cas, hi havia un diputat o diputada de cada grup del Parlament: CiU, PSC, ERC, ICV , PP, ajudats per un lletrat de la Cambra i algun tècnic de Medi Ambient, de qui depèn el compliment de la llei. I varem agafar com documents bàsics, la llei de protecció vigent en aquell moment a Catalunya, i còpia de difererents lleis similars a la resta d’Espanya i d’Europa. Sempre es pot aprendre d’altres llocs i no cal inventar el que ja està inventat.
A part d’aquesta documentació es va fer una o dues rondes de reunions amb multitud de protectores d’animals, col•legi veterinaris, comerços , criadors, caçadors, etc, etc, Més d’un any de preparació per arribar a un text raonable i avançat.
Però per anar al gra, comentar els principals problemes que conté la llei , que son de difícil solució, i apareixen cruament en el reportatge del 9 Nou; és la prohibició de sacrificar els animals domèstics acollits en els centres de les protectores. Varem discutir setmanes aquest tema, i varem proposar la prohibició, amb una moratòria que fa un parell d’anys es va acabar i es va allargar, davant la gravetat de la situació. Perquè es va proposar la prohibició ? Doncs, per avançar en el respecte i protecció dels animals. Però, a partir d’uns supòsits que ni s’han donat ni es donaran, com és la disminució dels abandonaments, l’increment de les adopcions i una major cultura general envers la tinença d’animals.
Varem pecar de poc realistes i no tenir ben comptat l’enorme cost del que suposava aquesta prohibició, com tampoc els greus problemes que portaria als ajuntaments i a les protectores. Cal dir que la forta pressió exercida per les associacions de protecció va tenir molt a veure en aquesta proposta, i ara tots en patim les conseqüències .
Evidentment, un noranta per cent de la llei és clarament defensable, innovadora, progressista i molt avançada respecte d’altres territoris i països, però aquí sempre ens falla la posada en pràctica. Som uns bons teòrics i uns pèssims executors . No tenim capacitat ni autoritat per fer complir la major part de les lleis que aprovem. Hi ha una immensa distància entre la normativa i la realitat. I no és seriós ni acceptable continuar així.
Els problemes derivats de la llei ja comencen per l’incompliment generalitzat de la identificació amb xip dels animals domèstics. Només una minoria de gats i gossos porten el xip d’identificació. Tampoc la majoria d’ajuntaments disposen del llibre de registre d’animals domèstics. Tampoc hi ha lectors de xips en tots els ajuntaments, locals , establiments, etc, ni un registre general per estar interconectat. Ni es compleixen normes com no regalar animals domèstics, o esterilitzar-los, etc,
En resum, la primera prioritat ja s’incompleix d’una manera generalitzada. Difícilment podem passar a la segona prioritat que és la de penalitzar els abandonaments. Cada any a Catalunya s’abandonen 5.000 gats i 15.000 gossos. De la immensa majoria no se’n sap la procedència i per tant no es pot sancionar al propietari abandonador.
Els ajuntaments s’han trobat amb la obligació de fer-se càrrec d’uns animals que no poden sacrificar i que han de guardar degudament en locals apropiats, amb un elevat cost de manteniment. Si no es troba als propietaris, els animals poden ser destinats a l’adopció, en un país molt poc propens a fer-ho. El resultat és que cada any tenim més animals abandonats que no podem sacrificar. Aquesta dinàmica no és ni raonable ni suportable econòmicament, tècnicament i jo diria que fins i tot humanament. En el sentit de que amuntegar animals fins que morin de vells o per malaltia, no és cap bona solució.
El problema ha esdevingut molt greu perquè els ajuntaments tenen altres prioritats més importants relacionades amb serveis a les persones. I podem ser molt sensibles envers els animals, però mai com per fer-los passar davant de les persones. Trobar un just equilibri és difícil, i a dia d’avui no se li veu solució que no passi per retornar a la vella normativa en que passat un temps sense trobar el propietari o un adoptador, es pugui sacrificar l’animal abandonat. Es millor reconèixer que ens varem equivocar, o que el país encara no pot afrontar una despesa com aquesta, que deixar passar el temps ,sense prendre cap acord.
I aquesta llei és un altre exemple clar de que no es pot legislar i imposar noves obligacions als ajuntaments sense pagar el cost que representa. Es a dir, si el Govern vol proposar nous serveis, ha de disposar dels diners per fer-ho possible. En aquest cas , les subvencions son mínimes, i els ajuntaments s’han d’agrupar i fer convenis amb societats protectores per cobrir un servei obligatori que té un cost enorme , una complexitat brutal i un futur impossible. Si fos ara, és evident que alguns articles de la llei serien ben diferents de com els varem proposar. Reconeguem l’error i modifiquem-la, en els punts impossibles de complir. Les lleis s’han de poder complir, i aquesta va voler avançar-se en el temps, però no estem encara preparats per fer-ho.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà i ex-diputat al Parlament pel PSC.
# posted by joanroma @ 3:31 AM
Monday, September 01, 2008
PÈRDUES IRREPARABLES.
En un interessant i documentat reportatge , en aquestes mateixes pàgines, es descrivien uns quants monuments de la Catalunya Central a punt de desaparèixer. Es tractava d’antigues esglésies que el pas del temps i , sobretot l’abandonament i el desinterès les ha portat a la situació actual. En uns quants anys més seran història, i serà culpa de tots nosaltres no haver-les salvat.
I és que tant problema és tenir pocs monuments , com tenir-ne en abundància. Però, sent aquest el nostre cas, és inacceptable no dedicar-hi els recursos necessaris, perquè amb cada monument perdut, perdem un tros de la nostra història. I som molt batalladors per segons quins temes, i molt poc, per altres.
En aquest reportatge de Regió 7 es parlava d’antigues esglésies, però si ara hi suméssim altres vestigis del passat, com ponts, castells, cases pairals, restes arqueológiques, etc, veuríem multiplicat per quatre o cinc, el panorama descrit.
I els anys van passant, i el problema s’agreuja fins esdevenir escandalós. Altres països, voldrien tenir el patrimoni nostre. I de ben segur el cuidarien i procurarien treure’n el màxim profit. Aquí, estem lluny de tenir la sensibilitat suficient com per evitar la seva desaparició.
Cada vegada que passo per Balsareny i veig l’església, apuntalada per tres costats a peu de la C-16, em demano quan tardarà a caure. Sembla que ningú es va atrevir a tirar-la a terra de cop i ara esperen que caigui sola. Es un bon exemple d’altres casos, en altres indrets, menys visibles però igualment xocants.
En tenim molts, a la Catalunya Central, i per descomptat, en tot el país. La feina és immensa i el cost enorme, però val la pena mobilitzar-se i demanar a les administracions que hi facin front. També a l’Església. En bona part és responsabilitat seva, preservar els seus monuments i sinó traspassar-los a d’altres administracions , amb el compromís de salvar-los. En aquest cas, no hem de fer diferències i pensar que tot és de tots i val la pena posar-se d’acord. Deu n’hi do, el nombre d’esglésies salvades per aquests tipus d’acord.
Però, també hem de pensar en els altres vestigis del passat, més o menys recent. Ja sabem que no hi ha diner per a tot, i tothom té pressa pel seu problema, però en matèria de patrimoni històric ens hi juguem el salvar-lo, o deixar-lo perdre. I cal exigir l’aplicació del percentatge sobre obra pública, per destinar-lo a restauració de patrimoni i fer-ho amb criteris d’objectivitat i urgència. Molts monuments no poden esperar deu , quinze o vint anys, perquè ja no hi serem a temps.
Cada comarca hauria de tenir ben inventariat el seu patrimoni i posar-li graus d’urgència en les intervencions, a més de proposar acords entre administracions per pactar les restauracions. I després facilitar la seva visita i promoció. Si s’han fet servir diners públics , és lògic que tothom gaudeixi d’aquesta patrimoni i el pugui contemplar i mostrar. Tothom pot comprovar com les inversions , poden retornar multiplicades, en forma de turisme cultural. Però, a més el país demostra la seva cultura, salvant precisament el seu passat. Estem molt lluny, encara d’aquesta aspiració i exigència.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
En un interessant i documentat reportatge , en aquestes mateixes pàgines, es descrivien uns quants monuments de la Catalunya Central a punt de desaparèixer. Es tractava d’antigues esglésies que el pas del temps i , sobretot l’abandonament i el desinterès les ha portat a la situació actual. En uns quants anys més seran història, i serà culpa de tots nosaltres no haver-les salvat.
I és que tant problema és tenir pocs monuments , com tenir-ne en abundància. Però, sent aquest el nostre cas, és inacceptable no dedicar-hi els recursos necessaris, perquè amb cada monument perdut, perdem un tros de la nostra història. I som molt batalladors per segons quins temes, i molt poc, per altres.
En aquest reportatge de Regió 7 es parlava d’antigues esglésies, però si ara hi suméssim altres vestigis del passat, com ponts, castells, cases pairals, restes arqueológiques, etc, veuríem multiplicat per quatre o cinc, el panorama descrit.
I els anys van passant, i el problema s’agreuja fins esdevenir escandalós. Altres països, voldrien tenir el patrimoni nostre. I de ben segur el cuidarien i procurarien treure’n el màxim profit. Aquí, estem lluny de tenir la sensibilitat suficient com per evitar la seva desaparició.
Cada vegada que passo per Balsareny i veig l’església, apuntalada per tres costats a peu de la C-16, em demano quan tardarà a caure. Sembla que ningú es va atrevir a tirar-la a terra de cop i ara esperen que caigui sola. Es un bon exemple d’altres casos, en altres indrets, menys visibles però igualment xocants.
En tenim molts, a la Catalunya Central, i per descomptat, en tot el país. La feina és immensa i el cost enorme, però val la pena mobilitzar-se i demanar a les administracions que hi facin front. També a l’Església. En bona part és responsabilitat seva, preservar els seus monuments i sinó traspassar-los a d’altres administracions , amb el compromís de salvar-los. En aquest cas, no hem de fer diferències i pensar que tot és de tots i val la pena posar-se d’acord. Deu n’hi do, el nombre d’esglésies salvades per aquests tipus d’acord.
Però, també hem de pensar en els altres vestigis del passat, més o menys recent. Ja sabem que no hi ha diner per a tot, i tothom té pressa pel seu problema, però en matèria de patrimoni històric ens hi juguem el salvar-lo, o deixar-lo perdre. I cal exigir l’aplicació del percentatge sobre obra pública, per destinar-lo a restauració de patrimoni i fer-ho amb criteris d’objectivitat i urgència. Molts monuments no poden esperar deu , quinze o vint anys, perquè ja no hi serem a temps.
Cada comarca hauria de tenir ben inventariat el seu patrimoni i posar-li graus d’urgència en les intervencions, a més de proposar acords entre administracions per pactar les restauracions. I després facilitar la seva visita i promoció. Si s’han fet servir diners públics , és lògic que tothom gaudeixi d’aquesta patrimoni i el pugui contemplar i mostrar. Tothom pot comprovar com les inversions , poden retornar multiplicades, en forma de turisme cultural. Però, a més el país demostra la seva cultura, salvant precisament el seu passat. Estem molt lluny, encara d’aquesta aspiració i exigència.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 2:02 AM
