Sunday, July 30, 2017

 

VISION DE PUEBLO- art. Diari de Terrassa

VISIÓN DE PUEBLO.
He pedido tener un espacio habitual, en Diari de Terrassa, para hacer llegar la opinión y las preocupaciones de los ciudadanos que viven ( vivimos) en lo que llamamos la Cataluña rural. Y lo hago en Diari de Terrassa por mi larga vinculación con la ciudad, a través de sus alcaldes, Manel Royes y Pere Navarro, con los que me une una fuerte amistad, y por constantes visitas a una ciudad que ha llevado a cabo una de les mayores transformaciones en todos sus ámbitos y sectores, convirtiéndose en un modelo , para otras muchas de Cataluña y España.
Lo hago también, por la falta de visión “rural”, de la mayoría de medios de comunicación del país, centrados en todo lo que pasa en sus ciudades, pero no en el inmenso territorio del interior de Cataluña. Lo haré con espíritu crítico, muy crítico respecto las políticas de nuestro govern, y del gobierno central, no en vano estamos en uno de les períodos más preocupantes de nuestra historia.
Llevo treinta y ocho años en cargos municipales, doce de concejal de gobierno, por pacto con la otra candidatura ganadora, y veintiséis de alcalde. Así pues, puedo dar una imagen de las preocupaciones de un mundo “rural” que conozco muy bien, y al mismo tiempo una visión más general, fruto de mi paso por el Parlament de Cataluña ( durante cuatro legislaturas) y por otros cargos institucionales y de partido.
Pues bien, el primer gran problema, cercano al drama, para el futuro del país, es constatar el despoblamiento general de todo el interior del país. La falta de políticas de reequilibrio y descentralización conlleva la marcha de generaciones enteras, hacia los centros urbanos. Tenemos un país con una cabeza inmensa, formada por Barcelona y toda su área de influencia, Terrassa incluida, unos brazos alargados en la zona costera, hacia el norte y el sur, y un inmenso territorio despoblado y en vías de convertirse en un desierto humano. No exagero.
Cataluña tiene 947 municipios, de los cuales 482 tienen menos de 1.000 habitantes. Este es un límite esencial para mantener determinados servicios, pero la crisis y la falta de políticas de reequilibrio , están produciendo efectos catastróficos en la existencia de servicios realmente básicos y esenciales. En menos de dos años, la totalidad han perdido la única oficina bancaria existente, de forma que tienen que ir a la capital para tramitar cualquier tema financiero. Y en muchos de ellos ni tan sólo han dejado un cajero automático para poder disponer de dinero en efectivo. El desencadenante fue la crisis de las Cajas de Ahorro, las cuales, se pusieron de acuerdo para cerrarlo todo, antes de pasar a manos bancarias. El govern nada hizo para salvar un servicio realmente esencial, en pueblos donde hay mayoría de persones mayores con dificultades para operar en medios electrónicos o para desplazarse a la capital.
Y ahora mismo hay docenas de escuelas de primaria, abocadas al cierre por falta de alumnos. Después de mucho insistir, hemos conseguido, pagando nosotros, que la Generalitat permita abrir ciclos infantiles en las escuelas. Una vía esencial para garantizar la continuidad de las escuelas a través de acoger usuarios de 1 a 3 años. Pero repito, pagando los ayuntamientos sin ninguna ayuda de la Generalitat.
Así vivimos y así estamos de abandonados, como iremos viendo en próximos capítulos de nuestra colaboración. A muchos les parecerá poco preocupante la desertización humana de la mayor parte del país, pero sin población , el “rerepaís” queda desprotegido y descuidado, precisamente cuando representa la vía de escape y relajación de centenares de miles de ciudadanos de las ciudades. En Cataluña se ha hablado mucho de descentralización y reequilibrio, pero se ha hecho muy poco. Y doy un dato para terminar. Hay cerca de 600 municipios que están perdiendo población , a día de hoy. Si no se para este flujo, el desequilibrio, será permanente e irreversible. En próximos episodios veremos causas y alternativas.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà (Berguedà)

Friday, July 28, 2017

 

COM SEMPRE O COM MAI ? - art. Regió 7

COM SEMPRE, O COM MAI ?
Repetir mil vegades una mentida, no la converteix en veritat. Menteix el president Puigdemont, menteix el vice- president Jonqueras , quan afirmen que el simulacre de consulta que preparen per l’ 1 d’octubre, serà una votació COM SEMPRE.  En absolut. Si aquell dia es produís una votació, seria radicalment diferent a totes les realitzades en els darrers 40 anys, quan varem recuperar la democràcia. D’aleshores ençà, hem tingut tota mena de processos electorals, que van des d’ eleccions generals, autonòmiques, europees, municipals, i referèndums. En conjunt, una vintena de votacions, com per tenir amplis coneixements de com funciona tot l’engranatge electoral.
Sobta molt que els dos principals càrrecs del govern menteixin, en un tema tant fàcilment comprovable com aquest. Només donaré uns quans exemples, per demostrar que la votació que proposen per l’1 d’octubre no seria COM SEMPRE, sinó COM MAI.
Mai, s’ha iniciat un procés electoral sense una convocatòria prèvia per escrit, publicada en els òrgans pertinents. En aquest, anem de proclamació en proclamació verbal, sense res per escrit. Mai s’ha anat cap un procés electoral, sense haver exposat al públic el cens electoral, en tots els ajuntaments del país, per tal que tothom pugui consultar-lo i presentar les esmenes i al·legacions que pertoqui. Aquesta exposició és preceptiva, uns mesos abans, per donar temps a rectificar el cens i aprovar-lo definitivament. Els ajuntaments ni l’han rebut ( el cens) ni l’han exposat, ni l’han pogut rectificar i adequar.
La importància del cens és fonamental, per quan garanteix el dret de vot de tots els ciutadans. En aquest cas, sembla ser que el govern vol fer servir, de forma il·legal ,el cens de les darreres autonòmiques. Si aquest fos el cas, a part de ser il·legal, suposaria no poder votar unes 150.000 persones. Les que tenien en aquell moment, setze o disset anys, i no s’haurien incorporat al cens. En canvi, hi tindrien unes 100.000 persones, mortes, en aquests darrers dos anys. Tampoc tindrien el cens dels catalans residents a l’estranger, en un nombre proper a les 285.000 persones. I tampoc estarien en el seu lloc de votació habitual, unes 200.000 persones que en dos anys, canvien de domicili, a nivell de Catalunya o Espanya. En resum, més de 500.000 persones no figurarien en aquest cens, per unes causes o altres.
Mai, s’ha iniciat un procés electoral, sense l’existència de la Junta Electoral Central, les provincials i les de zona, en base als partits judicials existents. Mai, tira endavant un procés electoral sense haver designat el representant local, ni haver comunicat els locals electorals per dur a terme la campanya, per part dels partits polítics. El mateix cal fer en el cas dels espais electorals.
Mai se’ns havia demanat als alcaldes si deixaríem el local electoral habitual, per quan , és lògica i automàtica aquesta cessió. Mai havia qüestionat el govern de la Generalitat la possibilitat de no poder disposar dels locals electorals habituals, ni de cap altre municipal per quan, tractant-se d’un procés, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, els ajuntaments no podran cedir-ne cap. Ni l’habitual , ni cap altre. Això representa que en 600 municipis de Catalunya ( gairebé tots els de menys de 2.000 habitants) la Generalitat no té cap local propi, de manera que caldrà buscar-ne de privats.
Mai, els ajuntaments havien estat apartats de l’elecció dels membres titulars i suplents de les meses electorals, en un Ple extraordinari i públic. Mai, en un procés electoral s’havia plantejat la seva organització per part de voluntaris, vinguts de fora del poble, constituïts en autoritat electoral, per una ordre externa. Tampoc mai ens havíem apropat a un procés electoral sense disposar del material indispensable ( urnes, senyalització, documentació, etc. )
Mai, s’havia deixat sense opció de recurs a totes les persones que considerin vulnerats els seus drets electorals, de representació o de participació, puix que es deixen de banda els tribunals de justícia espanyols. En aquest cas les sindicatures electorals, no tenen garanties jurídiques de recurs. Impensable, en un país democràtic.
Mai, s’havia iniciat un procés electoral sense haver rebut la targeta censal, indicadora d’on toca anar a votar. Ni tampoc mai s’havia deixat sense opció al vot per correu, a centenars de milers de persones, que viuen fora del país, o marxen per múltiples causes , i no poden anar personalment a votar.
Mai, s’havia plantejat un procés electoral tant desorganitzat, mancat de garanties, d’infraestructures, i coneixements pràctics, que fan envermellir als qui portem habitualment aquests temes a nivell municipal, o de partit. Francament, dir que les coses es fan COM SEMPRE, és un insult als milers de funcionaris i personal divers, que han participat en els processos electorals dels darrers 40 anys. MAI hauríem imaginat el caos d’aquest simulacre que alguns volen assimilar a un procés normal.



Thursday, July 27, 2017

 

GREU ERROR DE CÀLCUL- art. Blogesfera socialista


GREU ERROR DE CÀLCUL.
Hem vist ja tants despropòsits, tantes improvisacions, tants canvis de rumb, i tantes excentricitats que ja no ve d’una, en l’anomenat procés independentista. Ahir mateix, el Parlament es va convertir en tot allò que mai hauria de ser una Cambra Legislativa. Crits, males formes, insults, desgavell generalitzat... i finalment l’aprovació del  canvi de Reglament, per 72 vots a favor i 63 , en contra. Es a dir, ahir, es va trinxar un precepte elemental i bàsic, en un Parlament, com és un canvi de regles de joc, en ple partit i sense la majoria preceptiva dels dos terços que vàrem acordar els parlamentaris, en temps, en que el Parlament era un model de convivència i sobretot, de RESPECTE A LA LEGALITAT.
Alguns dels que varen votar a favor, pretenen posar com exemple que en altres Parlaments, existeix la figura de l’aprovació d’alguna iniciativa per LECTURA ÚNICA. Es cert, però amaguen que aquesta figura es va crear per acords menors, mai per lleis ni per resolucions de contingut rellevant. Per entendre’ns , no és el mateix entrar una proposta per modificar una festa determinada, per canviar horaris de la Cambra, per rectificar algun error en alguna llei aprovada, etc, que fer-la servir per aprovar una llei fonamental.  Res a veure. Es més, aquest canvi suposa una vulneració dels més elementals drets dels grups de la oposició.
Ho he dit en anteriors ocasions. Ve a ser el mateix que si ara en un Ajuntament, la majoria de l’equip de govern, aprovés un nou Reglament ( ROF) pel qual podés presentar la proposta de Pressupostos, un nou Pla Urbanístic, o noves Ordenances, el matí a les 9. Convoqués Ple extraordinari per a les 12, i es votés el tema, de manera que a la 1, estigués tot dat i beneït. Increïble per inconcebible. Doncs, bé, és el que ahir el Parlament va acordar amb els vots de Junts x Sí, i la CUP.  Aquest fet vulnera de manera molt greu ,el concepte de democràcia i crea un precedent d’impossible avaluació. A més, mostra de cara el món exterior, unes formes que en cap país de llarga tradició democràtica, poden veure amb bons ulls. El procés queda tacat de manera flagrant.
Però, volia parlar també, del greu error de càlcul ,per part del president Puigdemont i el Vice President Jonqueras. Tots dos han actuat, veient Madrid, molt lluny. Durant anys, la presència de l’Estat a Catalunya ha estat poc visible, poc constatable, en moltes de les actuacions del govern. Semblava com si l’Estat s’amagués o no volgués aparèixer de forma ostentosa , en l’acció política a Catalunya. Això passava sobretot en temps de governs socialistes, però ha canviat radicalment en temps del PP. De fet, aquest canvi d’ostentació és un dels motius de moltes de les crispacions que estem vivint en aquests temps.
Ara bé, el greu error de càlcul, era pensar que es podia fer un pols a l’Estat, simplement perquè se’l veu lluny. No ens equivoquem. Les armes legals que té un Estat son immenses oimés si qui vol fer aquest pols, el fa trencant amb l’estat de dret, i trinxant la legalitat vigent, aquí mateix i en el conjunt del país.

Son molts els partidaris del procés que creuen que l’Estat, entenent per Estat, el govern central no s’atrevirà a actuar contra tot i tothom, si en aquest tothom, hi ha molta gent. Santa Innocència. No coneixen prou bé encara, tots els elements jurídics i legals que té un Estat per a poder actuar contra qui el posi en perill. I precisament per això, no entenc, no s’entenen moviments, decisions i actuacions del govern de la Generalitat, més propis d’aprenents que no pas de professionals de la política. Estant donant tota mena d’arguments perquè l’Estat actuí en tot lloc i moment i contra tots els qui trenquin l’estat de dret. I l’Estat no és el PP, és molt més que un partit i que un govern. I que ningú s’equivoqui, portaran davant la justícia a tants com faci falta. I és ridícul que el govern de la Generalitat pretengui resoldre aquestes imputacions, apel·lant al Tribunal Constitucional o a òrgans judicials que diu no reconèixer com a vàlids. I escoltar de boca d’un president que “si és inhabilitat pel TC, no atendrà aquesta decisió”, ja forma part del mai vist ni escoltat en la història democràtica de cap país del món. Així estem. Però , dia a dia anirem veient els passos de l’estat de dret, corregint els actes dels qui es volen situar en contra d’ell.  Ho torno a repetir, som els constitucionalistes els autèntics demòcrates. No, els qui volen trencar amb la legalitat vigent, per substituir-la per una altra, no defensora de la totalitat de la ciutadania. 

Tuesday, July 25, 2017

 

JJOO, MEMÒRIA SELECTIVA - art. Nació Digital Solsona



JJOO- MEMÒRIA SELECTIVA.
Tal dia com avui, 25 anys enrere, s’inauguraven els Jocs Olímpics, a la ciutat de Barcelona. Una de les fites més importants de la història de la ciutat, del país i del món esportiu. Vistos els que l’han seguit, podem dir que ,efectivament, varen ser els millors de la història, i encara no han estat superats.
Avui, és un bon dia, tanmateix per recordar els bons i els mals moments que va tenir la seva candidatura, proclamació i execució , per posar de relleu els grans esforços realitzats per molts que els volien boicotejar, des del primer moment de la seva presentació.
Molts d’ells continuen a la vida política activa. Altres han estat apartats, i altres, simplement han desaparegut . Però, és bo recuperar la memòria col·lectiva per evitar la memòria selectiva, en la qual tothom s’apunta a cavall guanyador. En uns moments com els que vivim, convé recordar les immenses traves, boicots, enveges i moviments per evitar el gran triomf que varen suposar.
I puc recordar aquells temps, per raons d’amistat i proximitat amb dos dels grans protagonistes. Enric Truñó i Albert Batlle, però també, el gran protagonista, Pasqual Maragall, amb qui vaig compartir escó en el Parlament de Catalunya, anys més tard, però amb qui vaig coincidir en nombrosos actes , durant els anys de preparació dels Jocs.
I no oblidem el protagonisme del qui va presentar la candidatura, l’alcalde, Narcís Serra, rellevat per Pasqual Maragall, quan se’n va anar de Ministre de Defensa.
De tots aquests contactes, i de molts altres en llocs més secundaris, però estratègicament rellevants, puc assegurar que les dificultats posades pels governs de CiU, varen ser immenses. Jordi Pujol, temia l’èxit dels JJOO pel que podia suposar de catapulta per Pasqual Maragall, i pel PSC, en general, de manera que qualsevol entrebanc estava a l’ordre del dia.
La Generalitat va anar sempre a remolc de l’impuls als Jocs, i només la tossuderia de l’equip olímpic, encapçalat per Maragall va fer possible, superar els obstacles amb una paciència i diligència, increïbles. Hi ha múltiples anècdotes, i no tant anècdotes en els conflictes oberts, per qüestions tant estúpides com el protocol de les obres, de les inauguracions, de la presència del català, de les banderes, de la ciutat, per davant del país com és preceptiu en tots els JJOO. Cada negociació es convertia en un malson pels protagonistes de l’ajuntament, i només la por als mitjans de comunicació i als ciutadans, en general, feia recular els representants de la oposició.
Vaig estar a la inauguració de l’Estadi de Montjuic, amb degoters inclosos que feien les delícies d’alguns dels presents, en representació de la Generalitat. Em va tocar seure al darrere dels barons Tyssen, per raó del càrrec de parlamentari , i vaig poder veure els intents de col·locar estelades en determinats llocs i moments de la cerimònia. Estelades entrades en cotxes oficials de la Generalitat. Temps després també vaig poder estar a la gran inauguració dels Jocs, amb totes les deficiències , resoltes.
Tampoc ningú vol recordar els intents de boicot al recorregut de la torxa olímpica pels pobles de Catalunya, i les polèmiques sobre l’ús del català i castellà en les cerimònies inaugurals.

Avui, efectivament és un bon dia per recordar aquella fita històrica, i tot el que significà com excusa per transformar en deu anys, la fesomia , les infraestructures i serveis de la ciutat de Barcelona. Encara ara, 25 anys després, el prestigi de Barcelona ressona per tot el món i es tradueix en una de les ciutats més visitades i admirades. Però, recordem les misèries, lluites i entrebancs posats per aquells que avui dia, ens volen donar lliçons de patriotisme als qui varen / varem ser impulsors, ànima i esforç per assolir l’èxit d’uns JJOO, que son recordats com el resultat de la comunió total entre polítics i societat. Pasqual Maragall s’ho mirarà, però no sabrem si pot comprendre la grandiositat de la tasca duta a terme, per raons de malaltia. El que si tots sabem, és que ha passat a la història, amb majúscula, malgrat tots els impediments que va haver de superar. Comparem aquells temps, amb els actuals, i potser arribarem a conclusions que un dia ens donaran la raó, als socialistes, en la posició que defensem. No és major patriota qui se’n diu, sinó qui n’exerceix. 

Monday, July 24, 2017

 

DOCUMENTAL, LES CLAVEGUERES DE L'ESTAT, PER A QUAN LES CLAVEGUERES DE LA GENERALITAT ? - art. blogesfera socialista.



DOCUMENTAL- LES CLAVEGUERES D’INTERIOR- LES CLAVEGUERES DE L’ESTAT.
PER A QUAN  - LES CLAVEGUERES DE LA GENERALITAT ???
Aquests dies, està d’actualitat el documental realitzat per l’empresa MediaPro, sota el títol de “Les clavegueres d’interior” amb el subtítol “Les clavegueres de l’Estat”. He de reconèixer que encara no l’he vist, tot i tenir-ne referències, crítiques i comentaris, de diversos mitjans de comunicació. Ha estat passat dues vegades per TV3, i també ha donat la volta al país, sota diversos formats.
Em sembla molt bé, la recerca de material comprometedor sobre l’acció de govern de tots els governs del país. Totes les institucions han d’estar supervisades i controlades, pels organismes competents, que per això hi són, però també han de poder ser estudiades i investigades pels ciutadans, o per qualsevol periodista o mitjà de comunicació.
Democràcia significa govern del poble, i el poble ha de poder saber com es gestionen els seus diners, com es planifiquen els projectes de futur, quines persones prenen les decisions , com les prenen i quines repercussions tenen de cara el nostre esdevenidor.
Per això, m’agradaria tenir altres documentals, d’altres realitats del nostre país, i fossin passats per mitjans de comunicació caracteritzats per un control absolut, pel govern de torn.
A Catalunya i a Espanya, tenim molt pocs, però, realment molt pocs, mitjans de comunicació independents. Ho he dit en anteriors ocasions que els públics catalans, sota el control de la Corporació Catalana de Radio i Televisió ( CCRTV) son sectaris a més no poder. Cap mena d’objectivitat ni imparcialitat. Tot passa per l’adreçador dels controladors imposats pel govern. A nivell estatal, podem dir el mateix. En quan als privats, el noranta per cent, volen estar bé amb el govern de torn, i rebre les subvencions i prebendes, corresponents. Res de posar en perill aquesta sintonia, amb crítiques i documentals, inadequats.
Tornant al principi. Si inacceptables son determinats comportaments del govern central, igualment inacceptables han de ser els que afectin el govern de la Generalitat. Si hem de ser crítics, i objectius, siguem-ho sempre i en tot lloc. Es el que procuro fer en el meu cas concret quan veig o sento determinades coses. I puc dir que durant 4 legislatures en el Parlament de Catalunya em vaig fer un fart de denunciar males gestions, males pràctiques i mal govern. Ho he continuat fent, després, però ara hi ha novetats molt rellevants que no veig tinguin traducció ,en cap documental concret.
Si ara sabem tot el que sabem i ignorem molt del que no sabem, respecte l’ex president Pujol, i família; està a punt de sortir la sentència del cas Palau, tenim la gran escandalera del 3%, la investigació de l’ex secretari general del govern, i ex conseller Germà Gordó, el cas de les ITV, i molts altres temes, semblaria interessant ,des del punt de vista mediàtic i de transparència, que Mediapro, dediqués alguns bons professionals a recórrer els nostres 40 anys de governs autonòmics. Potser apareixerien fets sorprenents sobre l’impossible desconeixement de les actuacions de tantes persones, en els llocs més rellevants del govern de la Generalitat.

També vull recordar que ERC ha estat governant un grapat d’anys. Primer amb Jordi Pujol, després amb el Tripartit, i ara de nou, amb l’antiga Convergència. Ho dic perquè s’estudiï a tothom, per igual. Als socialistes se’ns ha mirat pel dret i pel revés, i totalment just el càstig, si s’han trobat actuacions inadequades, però la independència dels mitjans hauria de fer viable el control, de tot i de tots. Per això, demano, per a quan el documental, Les clavegueres de la Generalitat ? Animo Mediapro, o a qualsevol altra empresa o mitjà de comunicació a fer-lo realitat. 

Friday, July 21, 2017

 

UNA FORTUNA INSERVIBLE- art. Regió 7



UNA FORTUNA INSERVIBLE.
Fa pocs dies, el govern central informava d’una propera inversió de cinc mil milions d’euros en millores a carreteres i autovies de l’estat, amb la doble pretensió de crear llocs de treball i alhora, incentivar l’activitat de les grans empreses. Aquesta injecció de diner, suposarà la creació de prop de dos-cents mil llocs de treball. Tothom va considerar una bona i adequada decisió, precisament en uns moments en que l’economia necessita ser incentivada per garantir la incipient millora general.
Doncs, bé, des de fa prop de dos anys, els representants dels ajuntaments, agrupats en la Federació de Municipis, negocien amb el Ministeri d’Hisenda, una modificació de la legislació excepcional, imposada en el passat mandat, com excusa contra la mala gestió d’alguns ajuntaments, la qual no permet destinar a inversió, els superàvits aconseguits.
Es a dir, per culpa d’uns pocs, tots en surten perjudicats. I sobretot en surt perjudicada l’economia de tot el país. M’explico.
En els darrers anys de l’anterior mandat municipal varen aparèixer xifres realment escandaloses, en alguns ajuntaments que denotaven descontrol i molt mala gestió econòmica, fins el punt de posar en perill l’economia municipal. Alguns alcaldes i equips de govern s’havien begut l’enteniment a l’hora de planificar grans obres, mal gestionades i pitjor executades, amb desviacions multimilionàries que havien abocat l’ajuntament a una situació insostenible.
Davant aquests fets, el Ministeri d’Hisenda va modificar la legislació , en el sentit d’imposar un control total sobre les finances municipals, i alhora va limitar enormement l’ús del superàvits, la capacitat d’endeutament, i sobretot la capacitat d’invertir. Cada trimestre els ajuntaments han de donar comptes al Ministeri, dels ingressos, factures contretes, factures aprovades, i pagades. La fiscalització és total i permanent.
No vaig trobar malament, algunes de les mesures, de supervisió i control, però no es poden acceptar les limitacions imposades a la inversió i a l’ús del superàvit aconseguit. En absolut. Els ajuntaments han perdut bona part de la seva autonomia i estan subjectes a unes limitacions que van en contra de la bona gestió i de l’economia del país. Es fàcil d’entendre.
La bona gestió hauria de tenir premi. Ara no en té. Al contrari, ara provoca desmoralització i desmotivació per quan qui aconsegueix bons resultats, no els pot fer servir per millorar la vida dels ciutadans, ni incentivar l’economia pròpia, ni la general. En aquests moments, el superàvit aconseguit pel conjunt de municipis espanyols, supera els set mil milions d’euros. Si cada ajuntament podés reinvertir el seu superàvit en el municipi, de cop i volta, produiria una injecció de diner i activitat , amb efectes notables en creació de llocs de treball, i alhora en la millora d’equipaments, infraestructures i serveis.
Els experts calculen ,en prop de mig milió ,el nombre de llocs de treball que es crearien amb la injecció d’aquests set mil milions, en el mercat de treball. I es crearien, sobretot, en les petites i mitjanes empreses, les més incentivadores a l’hora de contractar aturats, i comprar material bàsic.

Estem doncs, en un moment crític, per quan les promeses de deslliurar aquest diner, no s’estan complint. Es inacceptable, per injust, no poder fer ús d’aquest superàvit i només poder-lo utilitzar per reduir deute. Si el deute ja és prou baix, no hi ha excusa per no injectar-lo en l’economia local , nacional i estatal. Ens queixem de l’elevat atur, i en canvi, no hi posem remei amb una mesura ràpida i justa com seria aquesta. Estic del costat dels que exigeixen una pressió dura sobre el Ministeri d’Hisenda, sota l’amenaça de deixar de donar alguns serveis, de competència estatal, compartits amb els ajuntaments. Hem esperat massa i és hora de resultats palpables i concrets. Es increïble tenir una fortuna inservible, a les arques municipals.

 

BORREDÀ - LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR- ARTICLE REVISTA TASTA



BORREDÀ, LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR.
Entrats ja en ple estiu, Borredà, bull d’activitat com podrem veure tot seguit. El dissabte 5 d’agost l’Associació de la Gent Gran organitza una Tómbola. I el dilluns 14 d’agost a les 9 del vespre, tindrà lloc una nova edició de Formatjazz. Una combinació de degustació de formatges, a la mitja part d’un concert de Jazz de primer nivell. Aquesta és ja una activitat tradicional, i molt participada, des de la primera edició.
L’endemà, dia 15, és la Festa de la Patrona de Borredà, la Mare de Déu de la Popa, i també ha esdevingut tradició oferir una ballada de dansa popular a càrrec de l’Esbart petit de Borredà i el Casal Cultural Dansaires Manresans, a la Plaça Major. A la tarda, a les 7 a l’església parroquial, concert de la Coral de Borredà.
I arriba la Festa Major. Des del divendres 18 fins el dimarts 21, un programa farcit d’activitats per a totes les edats. Com cada any, l’entitat Borredà de Festa, s’encarrega de programar les activitats, i de ben segur hi trobareu multitud de coses per mirar, fer i gaudir.
Entrats ja en el mes de setembre, Trobada de Puntaires , en la seva tretzena edició, a la Plaça Major durant tot el matí.
I dissabte 9 i diumenge 10, nova edició de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya. Una mostra, amb exposició i venda de formatges d’arreu del país, convertint el poble, en la capital dels formatges artesans, durant aquest cap de setmana.
Sigueu tots benvinguts, a totes aquestes festes, o en qualsevol ocasió. El poble té encants dintre i fora del nucli urbà, com per passar-hi uns dies esplèndids.
Per saber la programació detallada de cada esdeveniment, podeu entrar al web de l’ajuntament: borreda.net. Allà hi trobareu els programes de cada festa.

ZONA WI-FI, GRATUÍT A LA ZONA ESCOLES I PISCINES.
Qui vingui de visita o estigui de vacances, pot fer ús del servei de wi-fi gratuït a tota la zona que envolta les escoles i piscines. Fa poc més d’un mes que s’ha inaugurat aquest nou servei, en una zona tranquil·la, i molt àmplia del poble.
També hi ha servei, a l’entorn del Centre Cívic de la Gent Gran, en el bell mig del nucli urbà.
I de cara el futur s’està estudiant poden oferir-lo just en el centre. A la Plaça Major. Aquesta és una iniciativa a estudiar de cara l’any vinent.

VISITA OBLIGADA A L’ESGLÉSIA ROMÀNICA DE ROTGERS.
Qui vingui al poble, ha de poder planificar una visita a l’església romànica de Rotgers ( S. XIII) amb una reproducció del frontal on hi ha imatges del martiri de Sant Sadurní, bisbe de Tours. L’original es troba a la planta baixa del Museu Episcopal de Vic. Els caps de setmana hi ha visita guiada, a càrrec de personal de l’empresa Dinamització del Patrimoni. Es poden veure horaris, en el seu web.



Wednesday, July 19, 2017

 

BORREDÀ .- NOTA INFORMATIVA - JULIOL 2017.



NOTA INFORMATIVA – JULIOL 2017- BORREDÀ

SUBSTITUCIÓ CABLEJAT – ENLLUMENAT PÚBLIC – CASC ANTIC.
Fa mig any , varem aconseguir una subvenció de 26.000 euros de la Diputació de Barcelona, destinada a Desenvolupament Local. S’entén desenvolupament local, tota inversió que millora les condicions d’un municipi i incentiva la seva activitat .  Estudiats diversos projectes, al final, l’equip de govern, va decidir destinar aquest diner a substituir el cablejat de l’enllumenat públic del casc antic. Lògicament, el més vell del nucli urbà per quan tota la part nova, s’ha posat fa molt pocs anys.
En canvi, l’actual enllumenat, prové de principis dels anys 80. En aquests moments estem canviant les bombetes tradicionals per altres de led, amb la conseqüent millora de la il·luminació i alhora ,d’estalvi energètic i econòmic.
Per a dur a terme una actuació com aquesta, es requereix, en primer lloc una memòria – pressupost que varem encarregar a l’enginyer Benavides, del despatx Dos Bes, de Berga. Ha estat ell qui ha estudiat tota la instal·lació i qui ha programat les fases per la seva total renovació, incloent-hi també la caixa de distribució, situada a la paret del Centre Cívic, que dona a la plaça de la farola.
La primera fase, la durà a terme l’empresa Elèctrica del Cadí, especialitzada en treballs com aquest, i ha d’estar acabada a finals del proper mes de setembre.
Feta aquesta primera fase, se’n programarà una segona o fins i tot una tercera, fins a tenir totalment renovada la xarxa elèctrica i canviat el quadre tècnic. A diferència d’ara, en que hi ha una sola línia, la renovació contempla separar en quatre línies diferents , el conjunt de la xarxa d’enllumenat públic en el casc antic.

SUBVENCIÓ GENERALITAT – MILLORA CAMÍNS PÚBLICS.
Fa un mes, va sortir convocatòria de la Generalitat per a concedir ajuts de fins a 50.000 euros, destinats a la millora de camins públics municipals. Estudiada l’Ordre publicada, l’equip de govern va considerar que l’obra més adient a presentar podia ser , el darrer tram del Camí Rural de la Riera de Merlès que no està asfaltat.  Es un tram de prop d’un quilòmetre que va des del Cobert de Puigcercós fins el límit amb el de Les Llosses.
Per redactar la memòria – pressupost es va contractar l’enginyer Busquets, de Berga, del despatx Santandreu, especialitzat en aquests temes. La proposta fou de pavimentar amb formigó aquest tram, per enllaçar amb el tram de Les Llosses que també està formigonat. El cost total se situa en els 98.000 euros.
De moment, s’ha presentat la petició pels 50.000 euros que estipula l’Ordre de la Generalitat, i quan tinguem la aprovació decidirem la via per complementar l’import fins el total previst. L’opció de la pavimentació en formigó, prové també del fet que el camí passa per un espai protegit, i sempre és millor formigonar que no asfaltar, de cara a la petició de llicència a la Generalitat. L’obra està prevista de cara a principis de 2019.

ADJUDICADA LA MILLORA DE CAMINS A L’EMPRESA ANTIGAS D’ALPENS.
El passat 3 de juliol es varen obrir les pliques presentades per 5 de les 6 empreses convidades a presentar pressupost per les obres de millora dels camins de Capdevila, Molí de Cirera i Puigcercós.
L’oferta més avantatjosa fou la de l’empresa Antigas d’Alpens, a la qual se li va adjudicar, previ informe del tècnic municipal. Aquestes obres es duran a terme, passat l’estiu, atenent que les millores es faran amb ús de formigó i no és prudent dur-les a terme en ple estiu, amb elevades temperatures.
Fetes aquestes obres, amb un import proper als 46.000 euros, procedents de la Diputació de Barcelona, l’ajuntament continuarà buscant noves ajudes que permetin millorar altres camins, fins el punt de poder-los tenir tots en bones condicions, abans de finalitzar el present mandat municipal.

CAMP DE TREBALL – MOLÍ DE LA FONT.
De forma similar a l’any passat, aquest any, l’ajuntament continua la col·laboració amb la Fundació Josep Carol, facilitant un espai per a poder dur a terme un camp de treball, durant la segona quinzena de juliol.
Tenim ja en el poble, 21 joves, i 3 monitors, els quals van a treballar cada matí, en la neteja i adequació de l’espai a l’entorn de l’antic Molí de la Font, situat a dos quilòmetres del nucli urbà, direcció a Berga.
En aquest indret hi havia un esplèndid molí, a tocar d’una gran balma , amb font inclosa, que tenia accés per un pont, cap a la carretera de Berga a Ripoll. Es un lloc molt poc conegut perquè fins ara estava cobert per vegetació i les restes no es podien veure.
Feta la neteja pertinent, han anat apareixent les diferents parts de l’antic molí, amb algunes estructures realment sorprenents. Al final d’aquest segon camp de treball, dedicat a aquest espai, pretenem fer-lo visitable i convertir-lo en un lloc habitual de caminada des del nucli urbà.
Amb aquesta actuació l’ajuntament aconsegueix donar a conèixer Borredà en molts àmbits del país, i alhora millorar un dels indrets del poble, com a punt atractiu de cara al turisme que ens visita.

BORREDÀ, DISPOSA DE 3 DEAS.
Aquest estiu hem estrenat ( bé, hem comprat amb un ajut de Diputació) el tercer Desfibril·lador que tenim en el poble. El primer el vàrem comprar perquè el que hi havia en el CAP ( centre d’atenció primària – consultori mèdic) era força vell, i la Generalitat no tenia prevista la seva substitució.
El segon, el vàrem comprar , també amb un ajut de la Diputació, l’any passat i està instal·lat a l’entrada de l’Ajuntament.
Aquest tercer, és portàtil, i el tenim a les piscines durant l’estiu, però l’equip de govern va acordar, convertir-lo en fix , a partir de setembre i estarà a l’exterior de l’entrada principal de les Escoles. D’aquesta manera, l’acostem a la part nova del poble, i permet el seu ús, a la zona esportiva que hi ha just al costat.

En els darrers anys, s’han dut a terme diversos cursets per facilitar el seu ús. Fàcil, perquè el mateix aparell porta incorporat un servei de veu, que explica com fer-lo servir. De totes maneres, s’han dut a terme diversos cursos i cursets, per donar més seguretat a les persones que el puguin fer servir, i periòdicament, n’anirem organitzant per actualitzar el seu ús.

Monday, July 17, 2017

 

DIMITEIX EL DIRECTOR GENERAL DE LA POLICIA - art. Nació Digital Solsona

DIMITEIX EL DIRECTOR GENERAL DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
Aquest matí de dilluns, dia 17 de juliol de 2017, Albert Batlle,  ha presentat la dimissió del càrrec de Director General de la Policia. Era més que previsible la seva renúncia, després de la remodelació del govern, amb la substitució del Conseller d’Interior, Jordi Jané. Un moderat dintre d’un govern que ha de ser inflexible, a l’hora de vulnerar la legalitat vigent, per tal de poder convocar el referèndum unilateral, promès.
Conec Albert Batlle, des de fa prop de 40 anys. Junts vàrem fer un tram de camí, en les primeres i segones eleccions municipals, en tant que adjunt a Política Municipal del PSC. Després, ens vàrem trobar i retrobar múltiples vegades, en llocs tant diversos com l’Ajuntament de Barcelona on ell va ser un dels puntals de Pasqual Maragall, i la organització dels JJOO del 92; a la seu del partit, a la Diputació de Barcelona, i en molts altres fòrums on ens reuníem alcaldes i regidors de tot el país, per resoldre temes comuns.
Posteriorment, i ja en temps del tripartit, va ser Director General de Centres Penitenciaris, moment en que vaig fer de pont entre la seva direcció general, i l’ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, per la proposta de situar-hi el Centre Penitenciari dels Lledoners. Jo era diputat al Parlament, i per tant encarregat de relligar el territori de la Catalunya Central, amb el govern de la Generalitat. Com era habitual en ell, vàrem aconseguir acostar posicions i acordar pactes, beneficiosos per les dues parts.   
Finalment, ja fora del tripartit, va entrar a formar part de la Oficina Anticorrupció de la Generalitat. Un treball de despatx, totalment contrari a la seva personalitat, no en va acostuma a córrer maratons , i a fer exercici d’uns quants quilòmetres, cada matí. Es un home enèrgic, molt treballador i acostumat a fer front a difícils situacions, de manera que quan el varen proposar per Director General de Policia, va acceptar, encantat. Li varen proposar, tot i conèixer la seva trajectòria socialista. Buscaven un perfil professional i ell el tenia, a bastament. Havia deixat el carnet de militant, per anar a la Oficina Anticorrupció, tal com és preceptiu i continua a fora, com era lògic, pel càrrec que ostentava.
A diferència d’antics companys i companyes, a la recerca de poltrona, ell volia servir el país, i donar continuïtat a una activitat professional que l’apassionava. Res a veure amb altres casos que tots tenim al cap.

Ara, no ha volgut trencar amb els principis de legalitat que sempre ha defensat. Un lluitador com ell, un bon coneixedor de l’administració pública i del deure de servir-la, no podia continuar al capdavant d’una de les direccions generals, més delicades i fonamentals d’un govern, oimés quan aquest govern vol iniciar un trànsit cap a la més profunda de les il·legalitats. Una víctima més d’aquest camí cap el no res. Pleguen els més preparats, els més respectuosos amb la legalitat, els més demòcrates, incapaços de sortir de l’estat de dret. Si algú creu poder reeixir en aquest pols contra l’Estat, és que viu en una altra dimensió. Ben aviat ho comprovarem. 

Saturday, July 15, 2017

 

REFUGIATS, PERQUÈ ?- art. Regió 7




REFUGIATS, PERQUÈ ?
Fa uns dies, vaig informar sobre la presència d’una cinquantena de refugiats, a càrrec de Creu Roja del Berguedà, instal·lats a l’Alberg de Joventut, de la capital. Avui, voldria reflexionar sobre el perquè de la seva condició de refugiats. Molta gent creu que tots venen de Síria, i com que en aquell país hi ha guerra, és lògic que tots siguin perjudicats. I és cert que les guerres no saben de bàndols, ni condicions, religions ni regions. Les bombes esclaten, maten, mutil.len i destrossen les vides de tot el país. Es lògica, doncs, la fugida i la recerca de refugi en qualsevol indret del món. Per això, a Berga i en altres llocs d’acollida, hi ha un bon nombre de refugiats de guerra.
Però, hi ha moltes altres procedències, per múltiples raons, pròpies de dictadures, zones en conflicte, persecucions per motius molt diversos, etc. Quan et trobes donant classes de castellà, davant d’alumnes amb professions tant diverses com electricista, músic, cuiner, fisioterapeuta, perruquera, instal·lador, taxista, auxiliar d’infermeria, estudiant, mestre....et demanes què poden haver fet de mal, gent tant encantadora com la que tens al davant.
 Pels qui hem conegut la dictadura franquista, ens és més fàcil comprendre els motius dels refugiats, que per qui no l’ha coneguda. La simple crítica al règim, la disconformitat en les relacions de treball, la lluita serena i tranquil·la per aconseguir la igualtat home – dona, el rebuig a la injustícia, la pràctica religiosa no oficial, la defensa dels més desvalguts, el treball de voluntariat en ONG’s no addictes al règim, la protesta per decisions injustes...i moltes altres raons, son suficients com perquè un tranquil i pacífic ciutadà, es converteixi en un enemic. I als enemics se’ls fa fora, se’ls empresona o simplement, se’ls fan desaparèixer.
Això passava aquí, en el nostre país cinquanta anys enrere, i això passa en mig centenar de països de tot el món. Aquí rau, l’existència de desenes de milions de refugiats, en molts indrets del planeta, i d’aquí la necessitat de col·laborar a acollir-ne tants com puguem, a casa nostra.
La vida de refugiat és enormement difícil i injusta. Sense documents oficials, sense diner ni propietats, sense treball ni vivenda pròpia, amb la vestimenta justa que li han donat, ha de sobreviure en un país llunyà i estrany. A les penes d’un immigrant, hi suma un grapat més de dificultats, sense saber quan podrà tornar a casa seva, o simplement si algun dia hi podrà tornar. Sovint, amb la família dispersa, en altres països, o sense saber on paren, ha de procurar sobreviure per ell, i per si algun dia els pot trobar i ajuntar.
Estem, doncs, ajudant a persones bones, que han tingut la desgràcia de trobar-se enmig d’una guerra, o en llocs on no es respecten les llibertats, ni individuals ni col·lectives. Per solidaritat i justícia, ens toca ajudar-los, i acompanyar-los en un tram de la seva vida, confiant sigui el més breu possible, pensant puguin tornar a casa seva, el més aviat possible. Mentrestant, la prioritat passa per preparar-los a viure aquí, i sobretot proporcionar-los-hi feina i vivenda, dignes. Puc assegurar que no és fàcil resoldre aquestes dues prioritats, i puc assegurar que ganes d’aconseguir-ho, no els en falten. Mirem de donar un cap de mà, en la mesura que puguem.



Friday, July 14, 2017

 

PATRIMONI EN PERILL- TRIBUNAL DE CUENTAS - art. blogesfera socialista

PATRIMONI EN PERILL- TRIBUNAL DE COMPTES.
Les butxaques ,sempre han estat un bon motiu de preocupació per a tots els que es dediquen a la política. Sigui perquè alguns les han volgut omplir, mitjançant pràctiques corruptes, sigui per por a que els hi buidin, per sentència judicial. En tot cas, és un dels elements sensibles, a l’hora de prendre determinades decisions.
I així ho ha entès el govern central, i actua , en conseqüència. Aquesta història o llegenda urbana de que Madrid no se n’entera de les coses, o dorm a la palla, és això, una llegenda urbana, o una autèntica ruqueria. La realitat és que en astúcia, experiència, coneixement de la legislació, i de les males pràctiques, es fa molt difícil trobar-los desprevinguts, de manera que qui cregui ser més llest que ells, va errat.
Faig aquest preàmbul, a la vista de la destitució del Conseller Baiget, i de tot un munt de reaccions que s’han produït, i que denoten una autèntica preocupació en tots els càrrecs del govern, tant els de primera, com els de segona fila. No en va, tira endavant la petició del Tribunal de Comptes, d’investigar els pagaments de la consulta del 9 N, per reclamar-los als condemnats, -Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
Explico una mica, com funciona el Tribunal de Cuentas, del Reino de España. Cada administració té el seu propi organismes supervisor i controlador dels comptes. En els ajuntaments hi ha els interventors, i la Comissió Especial de Comptes. A la Generalitat, la Sindicatura de Comptes, i a nivell d’Estat, el Tribunal de Cuentas. Com és lògic, aquest Tribunal té potestat per intervenir en tot el territori espanyol. Ho dic perquè en algun moment, algú ha pretès que no es podia ficar en despeses catalanes, que només afecten a Catalunya. Error. El Tribunal té jurisdicció estatal.
Bé, doncs. Anem al gra. Quan en alguna administració, per denúncia, o per actuació d’ofici es comprova una mala praxis comptable, amb resultat de perjudici a les arques públiques, el Tribunal pot obrir investigació per determinar perjudicis , causes, protagonistes i recuperació dels danys causats. Aquesta via d’actuació és extraordinària i diferent de la judicial, per quan se situa per damunt i pot tancar per ella mateixa la causa oberta.
Posem l’exemple de la consulta del 9 N. Per les investigacions fetes, s’ha arribat a la conclusió de que aquesta consulta va costar 5,17 milions d’euros a la Generalitat. Com que era il·legal, vol dir que la despesa constitueix una malversació de fons per aquest import, i per tant, obliga el Tribunal a buscar el seu retorn a les arques autonòmiques. Qui ha de pagar ? Doncs, els organitzadors de la consulta. Hi ha tres condemnats, bé, amb Francesc Homs, quatre, de manera que el Tribunal els hi pot reclamar pagar solidàriament el cost de la consulta.
I la via del Tribunal és molt contundent i ràpida. A la que tanqui provisionalment les diligències, obliga als encausats a dipositar un aval per l’import a pagar, o deixar com garantia bens immobles, per aquest valor. Si la resolució final fos d’absolució, se’ls hi retornarien els avals, i sinó es farien efectius, de manera que no hi ha escapatòria possible. Es més, el deute pendent, es va incrementant cada any, amb els interessos corresponents.
No estranya, doncs, que alguns Consellers, estiguin preocupats pel futur del seu patrimoni. El poden perdre ben fàcilment si tiren endavant un referèndum unilateral. Si per la consulta del 9 N parlem de 5,17 milions, pel referèndum l’import pot ser encara una mica superior.  
Amb la legalitat no s’hi juga, i ara mateix el govern central acaba d’informar als alcaldes de les sancions , per cessió de dades del padró municipal, per elaborar el cens, o altres informacions protegides per la llei electoral o per la de protecció de dades. Recorda que es poden imposar multes de fins a 600.000 euros, en cas d’incompliment de la llei.
En resum, a banda de les actuacions judicials , lligades a l’incompliment de les lleis vigents, hi ha una altra derivada, relacionada amb el diner públic i que pot comportar l’acusació de malversació de fons, amb la corresponent obligació de retornar els imports gastats, de manera il·legal. En aquest cas, qui hagi incomplert la llei, es veurà obligat a respondre amb el seu patrimoni personal, el danys causat. Atenció als moviments dels propers dies. Seran dignes de seguiment.                                                                                                                                                                                                                                             



Thursday, July 13, 2017

 

TEMERARIS...PERÒ, NO TANT - art. Blogesfera socialista.

TEMERARIS…PERÒ, NO TANT.
El llarg, perdó, llarguíssim procés independentista produeix imatges, irrepetibles i penoses, com mai ens hauríem imaginat. Els catalanistes, estimem el país, i ens agrada posar-lo com exemple en multitud d’aspectes i llocs, com quan érem els més fervorosos europeistes, els més avançats federalistes, els més municipalistes...Però, portem uns anys, en que l’orgull per la feina ben feta, per encapçalar moviments innovadors, avançats i progressistes, està en crisis total, i ha estat substituït per un immens ridícul, en la majoria d’accions del govern de la Generalitat.
La cota d’improvisació , descoordinació , falta de rigor i valentia, supera tot l’imaginable. No hi ha acció, considerada important o fins i tot “històrica” que no acabi com el rosari de l’aurora. Només repassant els que s’han dut a terme en les darreres setmanes, ja podríem escriure tot un llibre sobre com no s’han de fer les coses.
Ara mateix, no sabem si és el Vice president Jonqueres l’encarregat del referèndum, o algú altre. Pel que sembla, tothom mira cap al cel, i es posa a xiular quan li demanen sigui el responsable directe de “la cosa”, i com a demostració de la seva valentia, diuen que “perdre el càrrec” passi, perquè deuen pensar que alguna cosa o altra trobaran, en compensació al sacrifici fet, però això de que se’ls hi puguin embargar els bens i perdre el patrimoni....res , de res.
Es curiós i sorprenent aquest posicionament, puix que si tant convençuts estan de que Catalunya serà independent d’aquí a quatre dies, ja no han de tenir por de res. El nou país, el nou govern, perdonarà tot el que s’hagi pogut fer de malament, en l’anterior vida política, i quedaran nets com una patena. Però, resulta, que el convenciment és molt poc, convençut, i cap d’ells n’està tant com per posar en perill el patrimoni. Resultat: que sigui un altre, el que pagui el plats trencats.
I en aquesta obra tragicòmica, els antics convergents, ara en el PDECAT, veuen com ells van caient, i en canvi, els d’ERC s’ho van mirant, nets de pols i palla. D’aquí el gran interès en que sigui Oriol Jonqueras, el responsable de tot, i mirar així de treure-se’l del damunt.  Però, aquest, ex seminarista, i expert vaticanista, va donant voltes i més voltes, al nou càrrec que li volen encolomar i demana un sacrifici col·lectiu , a canvi. Es a dir, que tots els Consellers del PDECAT, signin amb ell qualsevol nou pas a donar....
Bé, si algú creia que veuríem valentia, fortalesa, rigor, i un full de ruta ben plantejat i fonamentat, ja deu tenir clar que això eren somnis d’una altra dimensió. Estem veient tot el contrari , amb una penositat que fa envermellir fins i tot als que no som independentistes. No ens esperàvem tanta improvisació ni falta de rigor. Segueixo els debats en el Parlament i mai, en les meves 4 legislatures, havia contemplat arguments tant febles, ni posicionaments tant fora de la normalitat. Tampoc havia vist una presidència tant mal portada, ni una mesa tant poc objectiva.

Conclusió. A tranques i barranques, van passant els dies, amb un govern català, cada vegada més inestable i poc seriós. Amb un president que és una barreja de temerari, frívol i improvisador, que ja no sap com tirar endavant, amb un mínim de garanties, i a l’altra banda un govern espanyol , contemplador del panorama , que en comptes d’aprofitar per llençar missatges de comprensió i correcció d’errors, prefereix esperar a tombar l’adversari. Dues forces enfrontades, amb pèssimes eines com per arribar a bon port. La tragicomèdia segueix i estem lluny d’haver-hi vist tot l’imaginable. Continuarem informant, perdó ,reflexionant.

Wednesday, July 12, 2017

 

NI VENCEDORS, NI VENÇUTS - art. Nació Digital Solsona

NI VENCEDORS NI VENÇUTS.
En tot conflicte, la millor manera de tancar-lo, és aconseguint un acord que no provoqui ni vencedors ni vençuts. Es el que intenten organitzar el PSOE i el PSC, abans no hi hagi actuacions irreversibles per una banda o altra. Estem en un conflicte de molt difícil solució perquè ni l’Estat pot afluixar, ni els independentistes, tancar-lo d’immediat. Què fer , doncs?
Alguns , simplement es queden a esperar i veure resultats. Altres, es mouen en una direcció, o en una altra, però autèntics exercicis per aconseguir un punt de trobada, només els socialistes. I en pocs dies veurem el resultat d’aquest esforç per fer una proposta seriosa, ben fonamentada i explicitada. Serà aquest dissabte, dia 15 de juliol en el Palau de Congressos de Barcelona.
Es cert que hi ha un gran escepticisme respecte la operació per desencallar el conflicte, però el coneixement dels mecanismes de l’Estat, per una banda, la presència de grans experts en matèria constitucional, i l’estudi de formules existents en altres països de la UE, poden donar el resultat esperat. I  el més important, hi ha la voluntat d’aportacions solucions, per part d’un PSOE que ha modificat substancialment les reticències històriques, respecte a fer canvis en profunditat a la Constitució, però també en altres Lleis Orgàniques.
Conec bé els dos partits, i puc assegurar que mai s’havien donat tants passos en la bona direcció com en els darrers mesos, i molt especialment arran l’elecció de Pedro Sánchez com Secretari General del PSOE, en coincidència amb Miquel Iceta al capdavant de les regnes del PSC. Aquesta conjunció, fa possible moviments i discursos mai escoltats a nivell d’Espanya. Parlar de nació de nacions, o buscar exemples existents en la UE com la realitat de Baviera, a Alemanya o la realitat de Bèlgica, per explicar l’encaix que pot tenir Catalunya, dintre d’Espanya és una autèntica revolució, en tots els sentits.
No és menys cert que la necessitat de donar passos rellevants, prové de la fortalesa del moviment independentista. Evident. Però , igualment evident és fer tot el possible per evitar un xoc de trens i un enfrontament intern, entre partidaris i contraris, que fa molt de mal a tota la societat catalana, i de rebot, a l’espanyola. Per això, no es pot donar per tancat un acord de darrer moment en que es vegi la oportunitat de resoldre els desencontres, i discrepàncies, per mitjà d’un pacte d’Estat, amb totes les garanties. D’aquí , la proposta de mesures immediates, i altres a mig i llarg termini, com per demostrar que no estem davant una proposta més, sinó davant d’un projecte ferm i sòlid.

L’actual situació és realment negativa per a tothom i provoca angoixa i crispació a totes les parts implicades. Hem vist crisis en tots els partits, i ara mateix els Comuns estan sotmesos a pressions per totes bandes, també arribaran a ERC, quan la gent vegi que no es poden complir les promeses fetes. I sobre les runes dels partits, no es pot construir res de positiu. Tenim una gran oportunitat en el projecte socialista que veurà la llum el proper cap de setmana. Abans de menystenir-lo, llegim-lo i estudiem les vies per fer-lo realitat. La millor sortida al conflicte és no tenir ni vencedors ni vençuts. Es el que es pretén aconseguir.

Friday, July 07, 2017

 

AVUI, MENYS PLURALS - art. Regió 7




AVUI, MENYS PLURALS.
La pluralitat de premsa i opinió, ha perdut una altra peça important a Catalunya, amb l’adéu del programa de Josep Cuní ,a 8 TV. Canal del Grup Godó, el qual no ha renovat el contracte , de manera que el passat divendres dia trenta de juny , va passar a millor vida. Amb ell es perd un dels pocs espais, objectiu i plural, com per poder escoltar opinions ben fonamentades, diverses i plurals. Una raresa, en el nostre espai radiofònic i televisiu.
Personalment, he anat abandonant espais d’informació i tertúlia, a mesura que he vist el seu decantament cap a formules d’adoctrinament, sectarisme i partidisme, pur i dur. Es impossible considerar informació el que s’emet per TV 3, o mantenir-se uns minuts escoltant les tertúlies del 3 / 24, amb una composició de tertulians, sense el mínim de pluralitat i objectivitat que hauria de tenir un mitjà que paguem entre tots.
Ja no parlo d’alguns altres espais que tampoc son un model de representació plural, a TVE , en el seu canal 1, o en el de 24 hores. Però, per a ser objectiu, he de dir que son més objectius aquests, que els de la Corporació Catalana de Radio Televisió ( CCRT) que ja és dir.
Però, tornant al principi, el lament per la pèrdua del programa de Josep Cuní, prové de no poder tornar ajuntar veus tant sàvies i fonamentades com les que representen personalitats de la vida social, política, comunicativa...que van, de Lluís Bassets, Juanjo Burniol, Xavier Vidal – Folch, Manolo Milián, Lluís Foix, Jordi Mercader, fins a moltes altres que realment aporten, dades i reflexions, plurals i fonamentades. Res a veure amb donar voltes i més voltes sobre el sempitern tema, sense altres opcions ni disquisicions.
I plega en un mal moment. Bé, de fet, sempre és un mal moment per tancar una llarga i profitosa etapa periodística, però almenys confiava en tenir-lo a prop, mig any més, a l’espera dels importants esdeveniments que es produiran en els propers mesos.
I és que no ens adonem de l’empobriment del panorama informatiu i reflexiu, en uns moments en que es van produint concentracions de mitjans en unes poques mans, les quals tenen el poder d’enviar, canviar i modificar missatges , per simples raons econòmiques o de dependència, de determinats poders polítics.
No és teoria ni ciència – ficció. Hem vist com algun canal de televisió ha impulsat i programat debats, presentacions i tertúlies, a favor d’algun dels nous partits apareguts recentment, confiant, en servir-se’n de cara el futur, si aconsegueixen arribar al poder. Aquest interès i ajuda mútua s’ha vist ja en el passat, en múltiples ocasions i països, no ens ha d’estranyar que també arribi aquí, però, per això els mitjans públics haurien de fer el paper de garantir la pluralitat, però no el fan. Els mitjans públics, depenen més que mai, del govern de torn, i a Catalunya ha estat una constant des del tercer any, de la democràcia recuperada.

Es lògica la preocupació per la pèrdua d’un espai plural, oimés si no té substitut. I ens hem de demanar, perquè, ara i aquí, ha passat a millor vida. Interessava a algú en concret, treure del mig, un fòrum lliure i objectiu ? I consti que en molts casos, no compartia en absolut, algunes de les editorials, ni algun dels continguts, i menys les aparicions d’una col·laboradora habitual , clarament decantada per una via concreta. Però, sabia que en les tertúlies hi hauria temps per contraposar, criticar i reflexionar amb plena llibertat. Doncs, bé, el país ha deixat de tenir unes veus significatives, sòlides i plurals. Som més orfes d’objectivitat que dies enrere.

Thursday, July 06, 2017

 

INCREIBLE NYAP JURÍDICO - LEGAL- EL REFERÈNDUM IMPOSSIBLE- art. Blogesfera socialista




INCREIBLE NYAP, JURÍDICO – LEGAL.
A vegades, les paraules tenen més força en un idioma que en un altre. Aquest és el cas pel mot nyap, que traduït al castellà, és més contundent: CHAPUZA.
Doncs bé, no m’estranya que el resultat de tenir un frívol president de la Generalitat i un predicador, com Vice- President, sigui una proposta de llei de referèndum com el que es va presentar, el passat dimarts dia 4 en una doble sessió, de matí i tarda, com en els vells cinemes dels anys seixanta.
Haurem d’esperar un parell de mesos per constatar un nou invent, en la llei de transitorietat que pot superar, i ja seria extraordinari, la lleugeresa de la llei del referèndum. Però, anem per ordre, i reflexionem primer sobre la proposta presentada. Ja tindrem temps de parlar de la segona, si l’arriben a presentar.
Personalment, porto trenta anys participant de forma directa en la preparació, tramitació i gestió de les conteses electorals, en tant que representant legal del PSC a les comarques centrals de Catalunya. Amb aquesta llarga experiència, em faig creus de fins a quin punt la proposta de llei conté oblits, suposicions, improvisacions, invents...que la fan del tot increïble i inexecutable. I no em fico, en el motiu principal: trencar amb la legalitat vigent. Això sol ja la impossibilita del tot, però m’imaginava un treball mínimament seriós i rigorós, fet per professionals, i no un exercici infantil, impropi de partits de govern. Però bé, anem a veure alguns punts concrets.
FINANÇAMENT. Tota contesa electoral requereix disposar d’una partida pressupostària per fer front a les despeses ordinàries. Aquesta partida acaba de ser suspesa pel Tribunal Constitucional, de manera que no hi haurà finançament públic. El pressupost 2017, contemplava 5,7 milions d’euros. Els independentistes diuen que és igual, ja els trauran d’altres partides camuflades. Doncs no, perquè tot diner destinat a finançar un referèndum il·legal, està dintre de la prohibició establerta pel TC. I els funcionaris amb càrrec d’Interventors en els Departaments de la Generalitat i el propi Interventor General, cometrien delicte penal, si desobeïssin la resolució del TC.
CENS ELECTORAL. Aquesta és la eina principal, bàsica i fonamental per a poder dur a terme una votació. Només té el cens real i oficial, l’Estat per mitjà del Instituto Nacional de Estadística ( INE). El govern de la Generalitat diu que en tindrà un de propi, potser no tant precís, però que pot servir ¡¡¡¡ Bé, d’entrada un cens ha de ser publicat, i amb temps per poder-hi presentar al·legacions. Aquí es diu que podran votar tots els que ho varen fer en les eleccions al Parlament de Catalunya que no son gaire llunyanes i se suposa que no ha variat gaire el seu contingut. Son capaços d’agafar aquell cens i fer-lo servir. Però, tots sabem que en un any i mig, pot haver-hi hagut mig milió de canvis en el padró i de rebot en el cens. Milers de famílies van d’un municipi a un altre, canvien de província i fins i tot marxen cap altres indrets, d’Espanya o de l’estranger. No publicar el cens, i no permetre posar-lo al dia, vol dir deixar centenars de milers de persones, en un llimbs, des d’on no podran votar. I ja no  hi ha temps per enviar el cens, publicar-lo, esmenar-lo i aprovar-lo definitivament, per a tot seguit, enviar les targetes censals a tots els votants, perquè sàpiguen on els toca anar a votar.
Si això és cert pels catalans a Catalunya, molt més complicat és pels que estan a l’estranger. I pels independentistes, tant estranger és viure a la resta d’Espanya com a la UE o a Amèrica. A fora, fora, d’Espanya hi ha uns 285.000 catalans, dels quals només 5.000 consten inscrits en un cens “català”. La resta pel que es veu quedaran sense aquest dret. Tampoc hi ha cap regulació del VOT PER CORREU, de manera que qui no estigui a casa, no podrà votar.
SINDICATURA ELECTORAL.
Com ja és habitual en els nostres inventors d’organismes. Hagués quedat fatal, batejar la Junta Electoral Central amb aquest nom, i calia buscar-ne un de més nostrat. Ja el tenim: Sindicatura Electoral, en funcions de Junta Central. Per formar-la, res de pensar en Magistrats i Jutges com tenim ara, a nivell espanyol, sinó en persones de prestigi social i jurídic, elegits per majoria absoluta en el Parlament i no pels dos terços a que obliga l’Estatut d’Autonomia quan es tracta de temes rellevants. Aquest ho és pels independentistes, però no s’hi vol implicar als altres que no son de fiar.
Però bé, heus aquí, quan fàcil li posen al govern central a l’hora d’impugnar i suspendre aquest organisme, l’endemà que sigui constituït . Es més, m’agradarà veure quins prestigiosos catedràtics i experts jurídics, acceptaran un càrrec pel qual seran posats d’immediat davant la justícia espanyola. I parlem d’acusacions greus contra ells, per quan es volen constituir en els màxims responsables de vetllar per la supervisió d’un referèndum il·legal.
SINDICATURES DE ZONA
En tota contesa electoral hi ha l’òrgan central i després els de zona, corresponents als Partits Judicials. Ara i aquí, proposen Sindicatures de zona, però poc explicitades, pressuposant es formaran a imatge i semblança de la Central. Com en el cas anterior, la simple ordre de selecció i constitució de les Sindicatures, comportarà la seva suspensió, i actuació de la justícia, contra els seus components.
La Central o les de zona, s’encarregaran de l’elecció de les MESES ELECTORALS. Hem de saber que en les eleccions normals, hi ha 8.141 meses electorals, la qual cosa obliga a elegir prop de 75.000 membres, entre titulars i suplents.
MESES ELECTORALS.
En les eleccions habituals, l’elecció de membres de les meses electorals es fa en els Ajuntaments, en Ple Municipal, fent servir una aplicació informàtica del Ministeri. En aquest cas, no es vol implicar ni Alcaldes / Ajuntaments ni funcionaris municipals, per tant, es farà a fora.
Ara bé, en les eleccions normals, és obligatori acceptar el càrrec de membre d’una mesa electoral, i és fortament sancionada la incompareixença. Bé, aquí no es parla de sancions, però es dona per descomptat que tothom complirà o gairebé tothom. Curiosa deducció perquè en aquest cas, sent un referèndum il·legal, no s’hi pot anar, sota amenaça de delicte per part de la justícia espanyola. Algú pot creure, doncs, que dels 75.000 elegits, hi anirà una majoria ? I tots sabem quants canvis s’han de fer, després de la primera elecció, per malaltia, per viatges a l’estranger, o per altres circumstàncies. Tots aquests casos son resolts per les Junts de zona. Ara, ni canvis, ni compareixences, ni previsions de si les meses es podran constituir o no....
RESOLUCIÓ CONFLICTES.
La constitució de la Sindicatura Electoral Central i les de zona, no preveu la possibilitat de presentació de recursos , impugnacions, al·legacions, denúncies, a un altre nivell administratiu. Es a dir, qui no estigui d’acord amb una resolució de la Sindicatura no té cap via per recórrer, deixant en indefensió al qui considera vulnerats els seus drets. Impensable en un estat democràtic. Sempre ha d’haver-hi opció de recurs a una altra instància. Aquí, no.
LOCALS ELECTORALS I DE VOTACIÓ.
Tant els locals electorals per la campanya com els espais de propaganda son proporcionats pels ajuntaments i acordats per les Junts de zona. Aquí, com que es deixen els ajuntaments fora de la contesa, no se sap ben bé qui els decidirà. Se suposa que la Sindicatura Electoral.
Ara bé, anem als locals de votació. Es volen fer servir els locals de votació habituals. Es a dir, els de sempre, i per això ens han demanat als alcaldes si els deixaríem. Si es demanen per escrit, i ho fa la Generalitat, no ha d’haver-hi cap problema. Ara bé, si l’endemà de demanats per la Generalitat arriba una ordre del govern central o del TC, preval l’autoritat estatal. Es tant elemental que sorprèn la falta de previsió de la proposta de llei presentada.
URNES, PAPERETES I SOBRES.
Veieu que deixo pel final el material electoral, perquè el considero el menys rellevant del procés. Si voleu és molt simbòlic i representatiu, però si no es resolen abans tots els punts , abans esmentats, aquest material és el de menys.
Passat ja el ridícul de no haver pogut adjudicar el concurs per la compra d’urnes, suposo que estan buscant a fora, el lloguer de 8.141 urnes, o la fabricació d’urnes de cartró que pel seu cost podrien adjudicar-ho per via directa. De totes maneres , tant la compra d’urnes com la impressió de paperetes i sobres, té un determinat cost que no es pot imputar a cap partida del pressupost de la Generalitat, sota comissió de diversos delictes: prevaricació, malversació de cabals públics, desobediència i fins i tot sedició. En aquest paquet hi entrarien polítics i funcionaris, que necessàriament han de fer l’encàrrec, i pagar.
De totes maneres, tornem estar en un dels punts febles del procés per quan és molt fàcil incautar-se de tot aquest material. Simplement cal investigar on es contracta, i esperar a que estigui fet, per entregar una ordre judicial, mitjançant la qual tot el material quedi bloquejat a la mateixa empresa fabricant, o portat a un magatzem judicial.
ALTRES CONSIDERACIONS.
Aquest article ja és prou llarg com posar-hi gaires coses més, en el que suposa la organització d’una contesa electoral. Però, de fet ,la principal, la que encapçala un procés electoral, és la seva LEGALITAT. I de rebot, la seva VALIDESA.
Aquest no el tindria, perquè els que defensem l’estat de dret, no hi podem participar, ni directa ni indirectament. Jo he votat la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i he jurat una vintena de vegades fidelitat a les dues Cartes Magnes, en assumir els diferents càrrecs institucionals que he ostentat o que ostento, encara. Vaig lluitar durant el franquisme per assolir la llibertat i amb ella , la democràcia. No puc ni vull convertir-me en perjuri, i trair les lleis vigents. Els constitucionalistes som els autèntics demòcrates, i no podem acceptar lliçons de democràcia de persones que volen trencar la legalitat vigent. Sense estat de dret no hi ha democràcia, i sense democràcia no hi ha estat de dret.
Acabo. Porto des d’abril del 79, en càrrecs municipals, i he estat Diputat al Parlament durant 4 legislatures, orgullós de representar el poble de Catalunya. A tot ell, no, a una part. No em reconec en l’actual Parlament. No puc acceptar una Presidència partidista, sectària, no defensora de la totalitat dels grups parlamentaris. Com no puc acceptar la imposició de noves lleis o canvis reglamentaris de les regles de joc, en que ni es respecta la necessitat dels dos terços per fer els canvis, ni el respecte a les minories.
Per últim. Creure que una retorçada interpretació de les grans lleis internacionals poden donar cobertura a la fugida cap enlloc de l’actual procés, és desconèixer totalment la realitat mundial, i situar-se en una altra dimensió. Fora de la legalitat, no hi ha futur.





Wednesday, July 05, 2017

 

SENSE DEMOCRÀCIA NO HI HA ESTAT DE DRET. - art. blogesfera socialista

SENSE DEMOCRÀCIA, NO HI HA ESTAT DE DRET. SENSE ESTAT DE DRET, NO HI HA DEMOCRÀCIA.
Atenció a no caure en el joc de paraules d’alguns independentistes que creuen que només ells son autèntics demòcrates perquè volen posar urnes, ni que sigui trencant l’estat de dret que amb tants d’esforços vàrem aconseguir aixecar, el juny del 77. Hem tingut urnes, com mai en la nostra història, equiparant-nos als països més democràtics del món. Ni tenim democràcia de baixa intensitat, ni estem en un Estat autoritari. Tenim una democràcia plenament assentada, amb imperfeccions, com en altres parts, però sense cap taca que enterboleixi aquesta definició.
Hem de defensar l’estat de dret, i no caure en provocacions ni simplismes, molt propis dels que volen portar Catalunya per camins intransitables. Es poden tenir diferències de criteris, crítiques a les polítiques actuals i del passat, denúncies per accions o omissions, memorials de greuges....tot és assumible, però mai fer servir aquestes diferències per trencar amb la democràcia.
Aquests darrers dies he escoltat tantes exageracions, tantes justificacions i actuacions al marge de la llei que sembla increïble puguin sortir de persones que ostenten càrrecs institucionals o de partit. Fora de la llei, hi ha l’anarquia i el caos, però mai un projecte polític. Creure que un Parlament autonòmic es pot constituir en un Parlament sobirà, és viure en un altre món i una altra realitat. En un estat de dret, sempre hi ha continuïtat democràtica, i mai un salt al buit, per trencar amb un, i començar-ne un altre, de zero.
Imaginar que es pot fer una llei de transitorietat, com qui fa un nou país, és no tocar de peus a terra i vulnerar els drets més elementals dels ciutadans. Cap país, cap organització podria reconèixer una realitat com aquesta. I son penoses les explicacions que s’han donat respecte el contingut de la proposta de llei, i encara més sobre la seva aplicació, plena de buits legals, d’improvisacions i desconeixements de la legalitat internacional.
Estem davant un repte impossible d’obviar, de manera que s’ha d’actuar per evitar vagi més lluny. Amb tot, és important una actuació justa i equitativa, sense accions desproporcionades ni precipitades. Fer ús de la llei , en les seves degudes proporcions, per evitar nous greuges comparatius o incentivar el tacticisme i el victimisme, molt propis d’aquests moviments.
Ara i aquí, s’ha anunciat un guió que no té més recorregut que el de servir de propaganda del moviment independentista, però sense possibilitats de ser posat en pràctica, per la oposició del govern de l’Estat . A molts ens hagués agradat aixecar la bandera de l’exigència de canvis en la relació Catalunya – Espanya, però mai donar suport al trencament. Ens trobem en un moment delicat, i el recorregut que creu pot portar a terme el govern de la Generalitat és impossible. Estem a prop de fer-ho evident, i millor se’n donin compte el més aviat possible, abans no hi hagi accions irreversibles.

Repeteixo aquí, el que ja he dit en anteriors ocasions, som nosaltres els constitucionalistes els autèntics demòcrates, i no es pot pretendre crear un nou estat de dret, si ens l’hem carregat , prèviament. 

Monday, July 03, 2017

 

EL PDECAT, EN CAIGUDA LLIURE - art. nació Digital Solsona

EL PEDECAT, EN CAIGUDA LLIURE.
Recordo els ja llunyans anys en que Jordi Pujol, des de la tribuna del Parlament dedicava grans atacs al PSC, alhora que impartia lliçons de moral a tot el país. En aquells temps, la lluita estava entre aquests dos grans partits, CiU i el PSC, i res feia preveure el pas cap a etapes tant complicades per les dues principals forces polítiques, des de la Transició.
El PSC ha passat per una llarga i dura etapa de crisi, motivada pel trasbalsament del procés sobiranista, però també per la pèrdua dels trets identitaris de la socialdemocràcia a nivell europeu i mundial. La crisi global, ha comportat crisi interna, en uns partits que havien posat l’èmfasi en les polítiques socials, i els avenços en els llibertats individuals i col·lectives, en un moment en que tot està en qüestió. Fins a trobar nous objectius, la inestabilitat continuarà, però no es tardarà gaire a marcar nous objectius. Mentrestant, toca fer la travessis del desert, de la  millor manera possible.
Pel que fa l’antiga CDC, ara sota el nom de PDECAT, poc es podia somiar en una sotragada tant forta i profunda. Durant els temps dels atacs, tots somiàvem en guanyar CiU en unes eleccions i fer fora Jordi Pujol, per mèrits nostres, no pas per destrucció interna. I heus aquí com en menys de cinc anys, CiU ha desaparegut i el traspàs cap el PDECAT no ha donat els resultats esperats. I és que aquesta operació ha estat més d’estètica que no pas d’ètica, i a la gent no se l’enganya fàcilment, sobretot en els temps que corren.
El resultat, a la vista de les enquestes que van apareixent aquests dies, és tràgica. Ho dic, sense cap satisfacció. M’hagués agradat guanyar CiU , en unes eleccions, presentant un millor candidat que ells, i un programa més creïble i positiu, però veure com estan caient , dia rere dia, i com mantenen al capdavant, una persona totalment cremada, pels esdeveniments passats i presents, és llastimós. Fa temps, Artur Mas, hauria d’haver desaparegut del mapa polític, conscient de que el seu temps ha passat, i ja no suposa més que una nosa pel seu partit.
De fet, en la història passada i present hi ha un munt de personatges que no saben retirar-se i s’entesten a voler continuar en primera línia, quan ja no hi tenen res a fer. Les enquestes pronostiquen una caiguda brutal en els expectatives de vot. Tant forta que perilla quedar en un cinquè o sisè lloc, en el Parlament, just abans que la CUP. I si això passa, és evident que la força municipalista que ara ostenta també quedarà relegada a llocs secundaris. No és una bona notícia pel país, tot i que han fet mèrits per arribar al lloc on els posen les enquestes.
Només ERC, avança significativament, amb una lleugera millora del PSC , i el manteniment de la resta de forces polítiques. Amb tot, el procés sobiranista pot passar per noves turbulències que vagin a càrrec d’ERC i el que ara compten en recollir els mèrits, podria canviar-se per recollir les ires de la gent, quan vegin un resultat ni esperat ni desitjat, en un fallit referèndum unilateral. Està tot obert, i encara les prediccions son prematures. Esperem unes poques setmanes més, i veurem si anem a votar, però no en un referèndum, sinó en unes eleccions al Parlament .En  aquest cas, veurem si es compleixen els vaticinis de les enquestes actuals. Temps al temps.



This page is powered by Blogger. Isn't yours?