Friday, November 30, 2018

 

I LA C-55, PER A QUAN ? - art. Regió 7


I LA C- 55, PER A QUAN ?
L’accident del tren de Rodalies, la setmana passada a Vacarisses, va tornar a posar sobre la taula, els problemes de mobilitat, existents a la Catalunya Central. Portem anys, denunciant la precarietat de recursos, en manteniment i modernització, de les infraestructures i el material mòbil. En aquest cas, del ferroviari, però quan no és aquest, és un altre.
I de fet, li va faltar temps al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, per sortir a denunciar les mancances de Rodalies i les exigències, al govern central, d’atrapar el temps perdut i posar-se al dia. Em sembla molt bé, que s’exigeixi , a cada nivell d’administració el compliment dels compromisos, i obligacions, però això val per a totes.
En el cas concret del Conseller Calvet, ha de tenir present, les dotzenes de compromisos incomplerts, en matèria d’eixos viaris, a la Catalunya Central. Ja no parlo de tot el país, sinó de les comarques centrals de Catalunya.  La llista és immensa i va des del desdoblament de l’Eix del Llobregat, en el tram Berga – Bagà, a la millora de carreteres transversals com la C-26, en el tram Solsona- Berga- Ripoll; la millora de la B- 402, de La Pobla de Lillet a Campdevànol; acabar el tram pendent de la C-154, de Gironella a Vic, i moltíssims altres, promeses, fetes, i mai complertes, en temes de menor relleu, però tanmateix, importants per aquest territori.
De totes maneres, el compromís més cridaner, més punyent i urgent, és el del Tram Sud de la C-55. Tots, vàrem lamentar l’accident mortal de Vacarisses, però és que només en aquest any 2018, portem 10 accidents mortals, en aquesta via interurbana. Exigim al govern central, que actuï allà on li pertoqui, però que el conseller assumeixi les responsabilitats que li pertoquen, dintre de les seves competències i obligacions.
En els meus anys de diputat al Parlament, vaig aprendre que quan una via suporta una IMD ( intensitat mitjana diària) de dotze mil vehicles, s’ha de preparar el seu desdoblament, o trobar alternatives per desviar el tràfec cap altres indrets. I quan la IMD supera els vint mil,  els riscos de col·lapse i accidentalitat elevada, arriben a cotes insostenibles. Es aquí on estem, des de fa anys, amb un increment constant, de mobilitat, sense cap solució contundent a la vista. S’han fet tota mena de moviments, obres menors, invents provisionals, senyalització especial... i tanmateix, els problemes continuen, perquè la via ja no pot aguantar més improvisacions.
Tot té un límit, i aquest tram, no té remei, sinó es desdobla, o sinó se li busca una sortida “excepcional” per resoldre la “excepcionalitat” que suposa. No és normal que una gran ciutat com Manresa, tingui les connexions que té. De fet, ciutats menors, han trobat recolzament polític com per rebre inversions notables del govern de la Generalitat. Mirem algunes de la segona o tercera corona, i ho comprovarem. Perquè aquí no ? Doncs, perquè es va fer una concessió per una autopista, i malgrat els anys transcorreguts, no s’ha volgut / pogut resoldre l’anomalia.
No podem esperar a nous accidents, nous col·lapses, nous incidents que fan perdre milers i milers d’hores de treball, quan no es perden vides o surten persones mal parades. Fa bé la Generalitat de reclamar als altres, que facin els deures, però el primer que ha de fer, és donar exemple i complir els compromisos assumits, i resoldre aquells altres pels quals multitud de persones i institucions venen reclamant solució. Que posin el tram sud de la C-55, en el pla d’inversions del proper pressupost, si és que l’arriben a fer, perquè de tant pensar en repúbliques inexistents, anem perdent les competències i finançament de l’autonomia que teníem.


Thursday, November 29, 2018

 

VAGA I POBLES PETITS - art. Diari de TErrassa



VAGA I POBLES PETITS.
Es evident que hem passat d’una assistència primària de primera divisió, a una de segona, amb tendència a baixar, a tercera. Això, ho viviu a les ciutats, però molt més en pobles petits, on els serveis mèdics son fonamentals, per la doble condició d’atendre els usuaris, i donar la sensació de seguretat, a tots plegats.
Cada servei que perdem, perdem un tros de la vida quotidiana. Ens va passar, amb el tancament de la única oficina bancària, i de l’únic caixer automàtic, i no volem ens passi, amb les escoles, i encara menys amb l’ambulatori, o consultori mèdic, com li diem, per aquí.
A cada reunió d’alcaldes, o amb responsables de Sanitat, insistim en mantenir els serveis actuals, justificant-los en l’elevat nombre de persones grans, amb l’increment de població durant les vacances, i especialment a l’estiu quan hi afegim campaments, i persones en els tres càmpings i quatre cases de turisme rural.
Prova de la gran importància que els hi donem, son les inversions, en local, manteniment, equipament, i renovació d’alguns aparells que haurien de ser pagats per l’ICS, i en canvi, es paguen des de l’ajuntament per mantenir el nivell de qualitat.
Dit això, entenem i recolzem totalment , la vaga d’aquesta setmana, perquè la precarietat i escassetat de personal i material, ha arribat a extrems mai imaginats. Fa un parell de dies, varem comprar un petit aparell, per noranta euros, per evitar fer esperar a la gent, o que l’haguessin de portar de Berga, i tornar-lo, per no tenir partida per facilitar-ne un a cada poble. Es un exemple, al qual, podria afegir-ne uns quants més.
Així no es pot treballar bé, ni amb perspectives de futur. Falten professionals en determinades especialitats, començant per pediatres, però en molts altres àmbits, i els informes que rebem sobre metges i infermeres que han marxat cap a terres, més o menys llunyanes, ha deixat desmantellat bona part de les plantilles del país.
A què juguem , doncs, des del govern de la Generalitat ? Si algú creu que imaginant repúbliques , val la pena perdre les competències i finançament de l’autonomia que teníem, anem per mal camí.
I és que la precarietat de mitjans i el caos organitzatiu, no és cosa només de Sanitat, també ho podem veure en un altre departament estratègic, com és Ensenyament, o en un altre de vital, com és Interior. I afegits a tots ells, els pobles petits es troben abandonats en ajuts, per a mantenir serveis bàsics, com son els camins, dels quals ja en vaig parlar la setmana passada.
Un govern no pot estar parat, paralitzat o en batalla permanent en el seu interior, per no saber cap on anar o què fer. Els qui seguim l’actualitat diària, veiem la gran possibilitat de tenir pressuposts generals, per l’any vinent, en els quals hi ha partides importants per a Catalunya. Qualsevol govern responsable, ha de ser pràctic i eficient, i resoldre les necessitats de la gent. Ara i aquí, el tema de la sanitat, és de vital importància, i no podem esperar a temps millors. En els darrers anys, visites que es planifiquen en qüestió de dies, o màxim, setmanes, han passat a esperar mesos. El mateix passa, amb analítiques, operacions o qualsevol altre acte mèdic. I els de pobles petits, cada pas, requereix viatges a fora, esperes i retorns complicats. Per això, recolzem una vaga, que ha de servir per sacsejar consciències i fer moure el govern, com per trobar-hi solució.

I sobretot evitar noves retallades de personal. Es més, cal recuperar plantilles perdudes, en els darrers anys, que permetin tenir professionals de cada especialitat, per arribar no solament a la gent de ciutat, sinó a cobrir tot el territori. No volem ser ciutadans de segona, com ja ho som, en molts àmbits. 

 

INSENSIBILITATS I MENTIDES - art. Blogesfera socialista


INSENSIBILITATS I MENTIDES.
Tot preparant la república, al govern de la Generalitat se li escapa, l’autonomia. I la realitat, sempre és més forta que la fantasia. Els problemes es poden anar amagant, modificant o justificant, però, al final la gent vol viure millor, vol tenir més seguretat i millors prestacions en els serveis bàsics, que veu deteriorar-se , sense perspectives de trencar tendència.
Aquesta setmana assistim a la revolució de les 3 M: Metges, Mestres i Mossos. Seguiran altres col·lectius, com el dels Bombers, que ja s’hi ha sumat, i d’altres que ben aviat veuran com única alternativa a que els facin cas, a mobilitzar-se. Penso en funcionaris, en general, als quals encara se’ls deu una part de la paga de 4 anys enrere, i no se’ls compleixen els convenis pactats, a banda d’altres consideracions a nivell organitzatiu i distributiu.
L’eterna cançó del procés sobiranista, dipositant en la república imaginària, la fi de tots els mals, i l’entrada en una mena de paradís terrenal, ha tingut un protagonista d’excepció, en la persona d’Eduard Pujol, portaveu de Junts x Cat. En plena vaga de metges, no se li acut cap altra declaració pública, que la de considerar poc important les llistes d’espera, perquè és com pensar en un problema de “molles”, quan en realitat, el problema és de “motor”.
Traduït al català de carrer, vol dir que la mala qualitat de la sanitat, és lògica, i el que toca ara, no és pensar en els problemes que té, sinó en batallar per aconseguir la república, i aleshores ja tot quedarà resolt, perquè tindrem diner per a tot, i l’abundància ens sortirà per les orelles. Per tant, paciència ara, i ja vindran temps millors....i ja està. Ha quedat tranquil i satisfet, d’haver enviat un missatge tant optimista i prometedor a la ciutadania catalana.
Es lògic que un senyor com aquest no vegi especials problemes, en les llistes d’espera, ni en el deteriorament de la sanitat en els darrers anys, ni pateixi per la manca de professionals mèdics ni infermeres, perquè si algú cobra més de set mil euros al mes, efectivament pot capejar aquest temporal. Amb diner suficient, pots saltar-te llistes d’espera i anar directament a la medicina privada, i si cal , buscar padrins a la pública perquè et facin saltar de lloc, a les llistes....es un exemple clar d’insensibilitat , fugida d’estudi, i de vida, en una altra dimensió.
Exemples com aquest, els trobem en els altres àmbits de les mobilitzacions, sigui a nivell d’ensenyament, amb aules atapeïdes, manca de personal, caos organitzatiu, etc, o en el dels Mossos, necessitats de cobrir plantilla, modernitzar material, i reordenar el cos. En fi, tants anys de procés, han fet oblidar les obligacions quotidianes, i garantir la qualitat dels serveis essencials.
I la gent diu prou a tantes mentides i insensibilitats. Ja no accepta es desviï l’atenció dels problemes reals, cap a conflictes amb Madrid, cap a objectius inassolibles, excuses diverses, reptes impossibles o somnis de repúbliques de fantasia. La vida diària, és dura, per a la majoria de persones, i la qualitat de vida ha baixat brutalment, afectant els serveis més directes i essencials. Ja no cola, el sacrifici d’ara, per la joia futura. Les mentides, sempre tenen un final, i en això , estem.



Tuesday, November 27, 2018

 

(ERA) LA PLAÇA MÉS BONICA - art. el 9 Nou


(ERA) LA PLAÇA MÉS BONICA.
Just, a l’entrada de la Plaça Major, hi ha un gran anunci, a la vidriera de l’ascensor a l’aparcament soterrani, amb la següent inscripció : “Benvinguts a la plaça més bonica de Catalunya”...l’expectació queda defraudada, tant bon punt s’entra a l’immens espai quadrangular, per culpa dels excessos, lligats al procés independentista que viu el país.
La magnífica, espectacular i inigualable Plaça Major, apareix parcialment tapada, per una immensa pancarta, que espatlla bona part de l’espai interior, i tot seguit, es contemplen multitud de pancartes, banderoles, símbols , molts d’ells vells i atrotinats, al costat d’altres, posats recentment, tapant vertical o horitzontalment ,la major part de les façanes de la il·lustre plaça, fins a convertir-la , en una mena d’exposició a l’aire lliure, de tots els artilugis, lligats al procés sobiranista.
La plaça que tots hem admirat i hem gaudit, ja no existeix. Es una altra cosa. Puc entendre que els particulars es creguin en el dret a posar el que vulguin a casa seva, només faltaria, però el que ja és més incomprensible és que el propi ajuntament, passi al davant, amb accions que son de difícil comprensió pels qui estimem l’art arquitectònic, i apreciem el patrimoni nacional / mundial, que representa una plaça , com la de Vic.
I és que la mateixa casa consistorial, és un model de “tapament” de la seva bellesa, amb tota mena de símbols, fins a dalt de tot, amb una pancarta que sorprèn per la falsedat del seu contingut i la incoherència del que representa. Si s’hi posa que la bandera estatal penja per imposició del govern central, i decisió judicial, l’equip de govern hauria de ser conseqüent i mantenir el pols, i no posar-la. On és la valentia ? Aquesta pancarta fa honor al que tantes vegades es diu dels qui xerren molt, i ben poc actuen. En resum, “quedar bé, amb la vianda al plat”.
L’exemple de la plaça, es fa evident en altres espais de la ciutat, i també en alguns comerços, que consideren adient atreure clientela, mitjançant la col·locació de símbols en aparadors i altres espais del local. Per la meva part, respectant, per descomptat aquesta decisió, he decidit deixar-hi d’anar, a la vista de llaços en algun dels maniquins o de cartells i altra simbologia en determinats punts de la botiga, bar o restaurant. Cadascú és lliure de fer el que creu oportú, i el mateix podem fer els clients o usuaris.
I una cosa és, el que es decideix fer en un espai privat, i un de molt diferent, el que es permet fer, en un espai públic. Alguns consideren que penjar cintes, llaços, pancartes, llençols... o qualsevol altre artefacte, en la via pública, és normal i lògic, sense respectar el desig d’una majoria que volem veure la natura, l’art arquitectònic, o els espais d’un poble o ciutat, tal com son o haurien de ser: lliures d’afegits que no l’embelleixen, sinó tot el contrari. I ja no parlo d’ideologia, ni de pros i contres del procés. Parlo de mantenir els espais públics, lliures d’afegits que l’espatllen clarament.
Tornant a l’exemple de la Plaça Major, ve gent d’arreu del país i del món, a admirar-la i fotografiar-la, atrets per la seva història i per figurar en tots els manuals d’arquitectura, com una de les places més representatives d’una ciutat en pujança com era Vic, segles passats i com ho és ara, malgrat alguns que pretenen convertir-la, en una mena de capdavantera d’accions que res tenen a veure amb l’esperit obert que havia tingut. Sap greu malmetre la visió de tota aquesta gent, que ja no en pot gaudir, i que haurà d’esperar un temps, per tornar-la a contemplar en tot el seu esplendor.








Monday, November 26, 2018

 

VAGA MÈDICA, TOTALMENT JUSTIFICADA - art. Nació Digital Solsona



VAGA MÈDICA ,TOTALMENT JUSTIFICADA.
Avui, dilluns dia 26 de novembre, i durant tota la setmana ,està convocada vaga mèdica, en assistència primària, però que també afecta alguns hospitals i centres sanitaris,de diversa categoria i implantació territorial. El motiu: les brutals retallades, en l’àmbit sanitari, en els darrers 7 anys, i el caos organitzatiu i assistencial, existent.
Aquesta vaga està plenament justificada, i tots els usuaris, i ciutadania , en general, hem de ser comprensius, i sobretot solidaris, en les propostes presentades, perquè van encaminades a recuperar, els serveis perduts.
Sovint, ens ocupem dels temes de Salut, quan tenim problemes, a nivell personal o familiar. Mala decisió, perquè els temes de Salut els hem de tenir sempre sobre la taula, i ser exigents, en el seu manteniment i qualitat.
Teníem un servei de Salut, realment modèl.lic, tot i que perfectible, com tota obra humana, però el seu funcionament era clarament positiu. Les primeres retallades, de l’inici de la crisis, en temps del govern d’Artur Mas, varen suposar un cop dur, a la qualitat i la organització assistencial. Cop que es va anar perllongant, en els anys següents, fins arribar a la situació actual, que és insostenible. I ho és pels metges i equips assistencials, i lògicament pels usuaris, que han vist perdre, serveis, terminis, i proximitat.
A dia d’avui, és habitual tenir enormes retards en les visites mèdiques, similars retards en tot tipus d’analítiques, estudis, informes, etc, fins el punt que els retards es miden en mesos. Molts mesos. I ja no parlo solament de malalties lleus, sinó d’altres de pronòstic més greu. Tots tenim amics i parents, que ens informen de la situació que pateixen, i com de freqüents son les derivacions cap a mútues privades, per pagar de la butxaca, el que abans anava inclòs en la sanitat pública.
No és estrany, el gran negoci de la medicina privada, en aquests temps de retallades públiques. Qui s’ho pot permetre, se’n va a la privada, i qui no, ha d’esperar i desesperar per ser atès, en la pública, en uns terminis totalment inacceptables.
Aquesta vaga, arriba en el moment oportú, per exigir decisions de govern, en comptes de batalles en el aire, a la recerca d’una república inexistent que està eliminant els beneficis de l’autonomia real.
Catalunya, era capdavantera en assistència mèdica , amb unes prestacions realment modèl.liques, copiades per altres CCAA i fins i tot països llunyans. Retallar i desmuntar el sistema, ha produït la sortida de milers de professionals de la sanitat cap a països on son molt ben valorats, i pagats, de manera que la majoria d’ells ja no tornaran. El mateix passa, en el sector d’infermeria, desmantellat de forma similar, al sector mèdic, amb unes carències enormes, de determinats professionals, que no poden ser substituïts, perquè no n’hi ha.

Es parla d’un dèficit proper als deu mil metges, i sis mil infermeres, amb properes jubilacions que incrementaran les xifres. Recuperar aquestes xifres, suposen molts anys, d’estudis i pràctiques, per tenir-los a les consultes, en les condicions degudes. Com més tardem, més patirem. D’aquí la necessitat d’exigir recuperar la qualitat de vida perduda, en l’àmbit més rellevant de la vida personal i col·lectiva. La Salut, la primera prioritat. Doncs, bé, el sector ha dit prou. Sumem-nos-hi, per exigir aquesta prioritat figuri en els pressupostos de la Generalitat i facilitar l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat. Es la via, que pertoca, amb total urgència. 

Friday, November 23, 2018

 

HORA DEL RELLEU - art. Regió 7



HORA DEL RELLEU.
Vaig entrar de regidor de l’ajuntament de Borredà ( Berguedà), l’abril del 79, amb les primeres eleccions municipals, de la democràcia recuperada, i si tot va bé, en sortiré com alcalde, el juny de l’any vinent. En total, dotze anys de regidor de govern, gràcies als pactes de govern amb l’altra candidatura, i vint-i-vuit d’alcalde, gràcies als set mandats consecutius, amb majoria absoluta. En total , quaranta anys de vida municipal, de servei al poble on vaig néixer i on he viscut, bona part de la meva existència.
Arribats en aquest punt, és hora del relleu, de dir adéu a una de les activitats de la meva vida, feta sempre de manera voluntària, sense cap contraprestació econòmica, abocada a millorar la situació d’un municipi, que com la majoria del país, havia estat molts anys , en una situació molt precària, a nivell d’infraestructures, equipaments i serveis.
Mirant enrere, em sento satisfet de la feina feta, de manera conjunta amb els dos alcaldes que em varen precedir, i amb tots els regidors i regidores, amb els que he compartit govern o he tingut a la oposició. Hi ha hagut bona sintonia, la major part del temps, excepció feta, d’un parell de mandats, en els quals ,algun dels membres de la oposició, va creure que podia guanyar en els tribunals , el que havia perdut a les urnes. Vana esperança perquè va topar amb la transparència i honestedat, que sempre ha presidit l’acció de govern, i així va quedar demostrat en les sentències corresponents.
Les coses han canviat notablement en aquest llarg període de temps, a nivell personal ,i  a nivell polític. Hem passat d’uns temps en que la burocràcia s’anava construint poc a poc, en que la paraula donada era suficient per pactar acords i resoldre conflictes, en que la legislació era vella, o inexistent, en múltiples àmbits, per la qual cosa l’havíem de suplir amb imaginació, dedicació i bona fe, a uns temps en que la burocràcia ofega totes les iniciatives, i res es pot fer, sense papers, signatures, actes, decrets, ...
Hem passat d’uns temps en que la gent acceptava, agraïa i col·laborava en multitud d’accions i gestions municipals, a uns altres, en que molts es consideren catedràtics en drets, i pàrvuls en deures. Hem modificat sensiblement les relacions institucionals, entre administradors i administrats, i la introducció de les noves tecnologies i formes d’interactuar, no sempre afavoreix la resolució de peticions i conflictes.
Amb tot, el resultat d’aquests quaranta anys, és espectacular en la majoria de pobles i ciutats, i com és lògic ,també en el poble que he tingut l’orgull de presidir. Vàrem assumir el govern d’un municipi que tenia poc més de tres-cents mil euros de patrimoni municipal, i el deixem amb un patrimoni proper als nou milions d’euros. Sanejat, ben equipat i ben dotat d’infraestructures i serveis, s’enfronta a una nova etapa, immers en la problemàtica de la pèrdua d’habitants, com altres sis-cents de Catalunya i més de dos mil a tot Espanya. Serà un dels reptes a fer-hi front.
Dit això, arribada l’hora del relleu i de dir adéu a aquesta llarga etapa, res hagués estat possible sense la col·laboració i participació de tots els que han format part d’aquesta empresa col·lectiva. La conformació d’un equip de govern, és essencial per poder governar, de forma eficient . Si ,a més, s’ha dut a terme, de manera transparent, austera i amb total honestedat, se’n pot marxar amb la motxilla buida com s’hi va entrar, però amb els ànims plens i el cor carregat de multitud d’experiències i bons resultats, que bé han merescut la pena. Agraeixo a tots i totes els que m’han acompanyat en aquesta llarga trajectòria, en el govern o a la oposició, essencial per complir amb l’exigència democràtica, i que qui agafi el relleu, ho faci el millor possible. Nosaltres els hi deixarem ben ordenat, ben organitzat i ben sanejat.



 

BUTLLETÍ - INFORMEM - EDICIÓ ESPECIAL - BORREDÀ


                BUTLLETÍ – I N F O R M E M – Edició Especial- novembre 2018.
HORA DEL RELLEU – HORA DELS ADÉUS.
A les eleccions municipals de 1979, vaig entrar de Regidor, a l’Ajuntament de Borredà, i en sortiré com Alcalde, el juny de l’any vinent, si Déu vol. Hauran estat 40 anys, ininterromputs de servei al poble, 12 anys de Regidor de govern i 28 anys d’Alcalde.
Marxaré, amb la consciència tranquil.la ,i la satisfacció d’haver dedicat 40 anys de la meva vida, a treballar pel poble on he nascut, i viscut, la major part del temps. Son pocs, els polítics que poden presentar una tant llarga longevitat, i una fulla de serveis, que crec, és clarament positiva, almenys des del meu punt de vista.
No he cobrat mai de l’ajuntament, entenent aquest càrrec com una dedicació voluntària, amb l’objectiu de posar al dia infraestructures, equipaments i serveis, en un poble, que com la majoria del país, havia estat molt poc atès, durant molts i molts anys.
Els primers dotze anys, al costat dels Alcaldes, Andreu i Nadeu, i després ja com Alcalde, vàrem endegar un programa a curt, mig i llarg termini de renovació total del poble, amb multitud d’actuacions que l’han convertit en uns dels més ben equipats de la comarca, i fins i tot de Catalunya.
No vull fer llista exhaustiva d’accions dutes a terme, però hi ha una dada de per si molt significativa, com que l’any 79, l’Ajuntament tenia un patrimoni valorat en uns 300.000 euros, i ara el deixem, amb un, de prop de 9.000.000.  Si tanquem els ulls, i anem 40 anys enrere podem reproduir un municipi amb carències notables, en tots els àmbits, i amb necessitats immediates que poc a poc es varen anar resolent.
Simplement a tall de petit recull, recordem:
Construcció nova Casa Consistorial. Construcció noves Escoles. Compra zona esportiva. Electrificació rural, per portar la llum a gairebé totes les cases de pagès. Redacció primer Pla d’urbanisme. Construcció piscines, pista poliesportiva, pista de tennis, pistes de petanca... Planificació i Urbanització Zona Nord, obertura de 5 carrers nous. Instal·lació Servei de TV per Cable. Condicionament de gairebé tots els camins rurals del terme municipal. Compra i construcció CAP mèdic. Municipalització del Servei d’aigua, amb una complerta renovació, ampliació i legalització de les instal·lacions, amb inversions per un total de 3.000.000, en els darrers 20 anys. Impuls a la instal·lació de noves activitats industrials i turístiques. Redacció d’un nou Planejament Urbanístic ( NNSS). Ampliació zona residencial – Cal Gall, i Camí de la Roca. Construcció Depuradora Aigües Residuals ( EDAR). Conversió antigues escoles, en Casal de la Gent Gran. Construcció Aparcament Municipal ,per a 110 places. Inventari patrimoni municipal. Ampliació cementiri municipal, Restauració St. Sadurní de Rotgers, Restauració Pont de Sant Joan,Renovació total de l’enllumenat públic, Ordenació arxiu municipal ... i multitud d’altres accions i actuacions, de més o menys rellevància, que han comportat la gestió de prop de 30 milions d’euros, en aquests 40 anys de governs municipals.
Es evident que totes aquestes actuacions, son resultat del treball en equip, dels tres alcaldes que ha tingut el municipi de Borredà,  i de tots els regidors/es ,en aquesta llarga etapa democràtica. Només el treball, en equip i coordinat, permet aplegar i actuar en tants àmbits i sectors alhora. Un segon mèrit, és aconseguir recursos econòmiques de les altres administracions, de manera que es puguin dur a terme, projectes que només amb els recursos municipals, haurien estat impossibles. En aquest cas, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya , Govern Central, i en algun cas UE, han fet aportacions importants, com per poder realitzar els projectes que havíem plantejat.
QUEDA MOLT PER FER  - Programació propers 10 o 15 anys.
L’agost de l’any passat, vaig publicar en el meu bloc: joanromacunill, i vàrem repartir pel poble un document , sota el títol, PLANIFICACIÓ, ESTRUCTURA I ACTUACIONS AJUNTAMENT DE BORREDÀ , 2018 – 2030.
Qui el vulgui veure i llegir , el té al seu abast. L’equip de govern, que acabarà el mandat el dia 15 de juny de 2019, traspassant l’ajuntament, al nou Consistori que hagi estat elegit en les eleccions municipals del 26 de maig, ha elaborat una llista de temes que s’haurien de planificar per dur a terme , en els propers anys.
No son capricis, ni projectes ornamentals, sinó d’autèntica necessitat. Qui cregui que per haver fet molt, ja està tot fet, s’equivoca. Queda molt per fer, com es pot veure a continuació. Dependrà del nou equip de govern l’estudi i priorització d’accions i actuacions, però , tard o d’hora , la majoria de punts, per no dir tots, s’hauran d’executar.
Condicionament Carrer de la Font  ( finançament i tramitació ja fetes).
Recerca nova captació d’aigua per garantir un volum addicional de 100 M3 / dia(estiu)
Pla Director de l’aigua ( pla per programar necessitats, en els propers anys)
Renovació complerta del Casc Antic. Aixecament de carrers i places, per renovar xarxa clavegueram, xarxa d’aigua, i pavimentar de nou, amb materials adients. Aquest gran projecte s’ha de repartir en 3 o 4 fases, i buscar ajuts de Diputació i Generalitat.
Connexió xarxa clavegueram , darrera C/Berga ( privada) a la xarxa municipal.
Renovació o anul·lació xarxa clavegueram, darrera Plaça Major, c/ Manresa ( privada), a xarxa municipal.
Travessera  urbana, de la Carretera, entre principi i final, per a poder disposar d’un itinerari peatonal , a cada banda de la carretera.
Pla subministrament aigua – zona Puigcercós – Riera de Merlès – La Pera – Xuriguera – Sant Esteve.
Urbanització nucli urbà del Pont de la Sorra.
Urbanització nucli urbà de Coll del Bas.
Segona fase restauració església de Salsellas.
Completar zona esportiva, instal·lant un parc infantil i un parc per la gent gran ( compartit) en el terreny , abans ocupat pels horts del Canudas.
Construcció magatzem municipal per al material municipal i els vehicles.
Acabar el condicionament dels camins municipals, per tenir-los en bones condicions.
Adequació Illes ecològiques, per instal·lar-hi adequadament tots els contenidors de selectiva . En total 6 illes, en el nucli urbà.
Redacció i edició nou llibre històric – turístic de Borredà
Adquisició terreny situat a la cruïlla de la Carretera de Sant Jaume i la de Ripoll per condicionar-lo com aparcament.
Adquisició i instal·lació d’un sistema d’eliminació de sulfats del pou núm. 2 de Cabanes.
Renovació ramal , xarxa d’aigua, de dipòsit de Subirà a El Rocal ( és molt antic i perd aigua)
Adquisició i renovació de tots els comptadors d’aigua, instal·lats en totes les vivendes del Casc Antic.
Redacció inventari de camins públics ( derivat del catàleg de camins públics que ja tenim )
Construcció pista pàdel, a l’extrem del camp de futbol, proper a Cales Monges.
Renovació contracte de lloguer del Local Puigmal, i procedir a renovar el terra del local i renovar els WC.
Finalització , renovació cablejat enllumenat públic.
FINANÇAMENT DE LES INVERSIONS I ALTRES CONSIDERACIONS.
La llista que figura , en el punt anterior, suposa unes inversions de més de 6 milions d’euros, només possibles de dur a terme, si s’aprofiten tots els ajuts disponibles de la Diputació de Barcelona, Generalitat, Govern Central i UE, com hem fet nosaltres. Aquest és el secret de tantes obres i de tanta qualitat.
Deixem l’ajuntament sanejat, a nivell d’endeutament, i raonablement ben finançat, si bé amb els desajustos financers genèrics, entre administracions, per culpa de serveis mal compartits, i no degudament finançats ( escoles, cicle infantil, manteniment CAP, serveis socials...). També deixem un patrimoni en parcel.les que poden ser venudes, i els ingressos , destinar-los a noves inversions.
Pel que fa els crèdits amb Diputació i BBVA, estan a corrent de pagament, i en terminis breus de liquidació total. En resum, l’austeritat ha estat marca de la casa, i no s’han fet despeses que no fossin indispensables. D’aquí els resultats pressupostaris de tots aquests anys.
       HORA DEL RELLEU – HORA DELS ADÉUS.
Després de 40 anys, de dedicació, me’n vaig amb la convicció d’haver fet una bona feina, i d’haver complert el repte que m’havia proposat: transformar el poble, en tot allò que el pugui fer més atractiu, més pràctic i més adient per fer-hi vida.
Això no ha estat mèrit d’una sola persona, en absolut. Això ha estat obra d’un equip de persones, que s’han anat rellevant, al llarg dels anys i que , junts hem portat la gestió, en el lloc volgut. I en aquest trajecte, tanta bona feina han fet els membres de l’equip de govern com els de la oposició. Aquesta és la lògica de la democràcia.  Exceptuat un període de tensions i mal joc, per part d’alguns membres de la oposició, la resta, ha estat correcte i amb bons resultats. Tots els teniu a la vista.
RELLEU I FUTUR.
Els actuals membres de l’Equip de Govern ( Concepció Barniol, Anna Ma. Cunill i Rosa Ma. Soler) i la resta del Consistori, finalitzem el nostre mandat, el dia 15 de juny. Aquell dia, el nou Consistori, sorgit de les eleccions del 26 de maig, prendrà possessió dels càrrecs i elegiran nou Alcalde o Alcaldessa.
Desitgem bona sort i molt encert, als qui prenguin el relleu. Trobaran l’ajuntament ben ordenat i organitzat, i tindran aquesta llista d’actuacions, de cara al futur a la seva disposició. Son ben lliures de seguir-la o no. Pertoca a ells i elles, fer-se càrrec del govern municipal, i emprendre una nova etapa de cara el futur del poble. Nosaltres, hem complert el nostre compromís.
Salutacions i bona sort
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà
Borredà, novembre de 2018.




Thursday, November 22, 2018

 

PLUJA I CAMINS - art. Diari de Terrassa


PLUJA I CAMINS.
Portem, un dels anys de més pluja, en dècades, i encara no hem arribat a finals d’any. Les imatges que es veuen de les destrosses en pobles i grans ciutats, no reflecteixen els danys, en un dels elements clau ,de vida, en el món rural, com és la xarxa de camins públics.
Cada municipi rural, té dotzenes de camins, que connecten les diferents cases de pagès, les granges, els magatzems, les cases rurals...i tota mena d’edificis i instal·lacions vitals per guanyar-se la vida, i continuar fent de pagès , ramader, formatger, hostaler, etc.
Aquesta xarxa de camins, vitals per la vida, son , igualment vitals per poder arribar a zones d’incendi, quan la climatologia canvia i resseca el país. El manteniment d’una xarxa tant extensa ( en el meu municipi tenim 34 camins públics, amb un total de 80 kms) suposa una despesa , impossible de cobrir amb les finances municipals, d’aquí que insistim , any rere any, en una solució a llarg termini.
Es cert, que la Diputació de Barcelona, des de fa una vintena d’anys, va ser conscient d’entrar en aquest terreny i facilitar ajuda als petits municipis, confeccionant PPI ( plans de prevenció d’incendis) que renovem cada 4 anys, amb unes previsions d’inversió, en els camins, considerats estratègics, per arribar als punts més neuràlgics del terme municipal.
Ara bé, resolts , una part dels camins, en queden molts d’altres que precisen inversió i no la reben per falta de recursos. Antigament, tant la Generalitat com el Govern central, oferien ajuts importants per al manteniment i millora d’aquests camins, però la inactivitat total de la Generalitat, a dia d’avui, i la descoordinació amb el govern central, fa que les antigues ajudes, hagin desaparegut, amb les conseqüències que vivim, a data present.
Per on passa la solució ? La que defensem molts alcaldes, passa per garantir unes aportacions de les altres administracions, de forma regular i proporcional , a la grandària del terme municipal. La Diputació ja fa el seu esforç, amb les aportacions , lligades als PPI, per tant, aquesta és una administració que compleix. Pel que fa les dues restants: Generalitat i Govern Central, considero que la millor solució passaria per establir convenis plurianuals mitjançant els quals es podés comptar amb uns imports a l’entorn dels mil euros per quilòmetre quadrat de terme municipal, o en funció dels quilòmetres de camins públics existents.
El tema és que cada any, s’han de poder reparar i condicionar tots els camins que porten a cases de pagès habitades o en activitat permanent, en primer lloc, i tot seguit, aquells altres camins que condueixen a cases habitades esporàdicament o que fan altres funcions, lligades al món rural.  I és que tenir un camí d’accés digne, és fonamental, per continuar vivint fora dels nuclis urbans.
Aquestes aportacions externes, no solament es justifiquen estratègicament per arrelar la vida , a nivell territorial, sinó que tots aquests camins estan fent altres funcions per les quals no estaven programats com son rutes de vehicles 4 x 4, quads, motos, BTT, o senderisme, pur i dur, que en aquest cas no malmet els camins, però sí ho fan els vehicles, sobretot quan hi passen després d’haver plogut.

En resum. A tots els excessos vistos en imatges, a pobles i ciutats, no oblidem les destrosses en multitud de camins rurals, que son els carrers que comuniquen els nuclis urbans , amb la gent que viu en el món rural i que tenen el mateix dret que la resta de ciutadans a tenir una via d’accés, en condicions raonables . I aquestes condicions els ajuntaments no les poden garantir sinó disposen d’importants ajuts de la resta d’administracions. Fa anys que en parlem, però el tema continua pendent de solució. 

Tuesday, November 20, 2018

 

BAN MUNICIPAL - VESPA ASIÀTICA

                BAN   MUNICIPAL


En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà, fa públic aquest Ban Municipal per demanar la col.laboració pública, en un tema de gran importancia, a nivell medi ambiental.

Diverses persones del poble, han advertit la presència d’individus, de VESPA ASIÀTICA O VELUTINA.
Aquest insecte, és molt perjudicial, per les abelles autòctones, essencials pel manteniment de l’equilibri medi ambiental.
Es per aquest motiu que demanem observar, i sobretot comunicar, l’existència d’algun niu d’aquesta vespa, per tal de donar-ne compte, als guardes rurals, perquè el vinguin a eliminar.

I perquè consti signa el present Ban, a Borredà el dia 20 de novembre de 2018.

L’Alcalde – President

Joan Roma i Cunill









                                

 

MÀSTERS EN ERRORS - art. Nació Digital Solsona

MÀSTERS EN ERRORS.
Esgotats ja, els adjectius més comuns, hem de fer servir, formules més enginyoses o inusuals per a explicar com pot ser que es deixin perdre ocasions d’or, per a progressar i aprofitar la conjuntura per “fer calaix”. I no se m’entengui malament. Quan dic “fer calaix”, vull dir obtenir grans rèdits col·lectius. No té res de negativa o pejorativa aquesta expressió, al contrari.
Torno a posar sobre la taula, conscient de fer-me pesat, de la immensa saviesa del govern basc, a l’hora d’aprofitar totes les ocasions, per “fer calaix”, per obtenir avantatges, que en altres circumstàncies no serien factibles. Amb un govern, faltat de recolzament parlamentari, cada nova negociació, pot comportar un avenç en temes encallats.
Així ho han fet ells, al llarg de tota la història, i ara ho repeteixen amb uns resultats realment esplèndids. Perquè no seguir el mateix camí ? Fa pocs dies el aprenent de president , Torra, va anar a Euskadi, i allà el mestre de govern, Urkullu li explicà, els grans avantatges de donar oxigen al govern Sánchez, a canvi d’uns quants acords, bons per a totes les parts.
Hi ha sobre la taula, uns pressupostos generals per a 2019, realment positius, que trenquen, amb força anys de retallades i poques inversions territorials. Ara és l’hora d’aprofitar una certa bonança econòmica com per traslladar-la a la ciutadania, mitjançant formules diverses, totes elles de gran rellevància per la vida quotidiana. Ja no parlem només d’elevar el salari mínim, o de recuperar ajuts per les persones en atur, majors de 52 anys, sinó d’incentivar l’economia amb projectes de gran volum.
I entre els destins territorials de les noves inversions, s’hi troben 2.200 milions, destinats a Catalunya. Es una xifra important, que permet trencar amb la tendència negativa dels darrers 6 o 7 anys, i començar-la a canviar. Es un volum d’inversió , capaç de rellançar l’economia , juntament amb altres iniciatives complementàries, com el refinançament d’una part del deute de la Generalitat, que passarà a mans del FLA....
Plantar-se amb una negativa, genèrica, global, per culpa de la imputació de la fiscalia contra els presos polítics, i els fugitius, és no entendre el funcionament d’un Estat democràtic. Creure que un govern pot actuar, ordenant imputacions “a la carta”, o alliberant presos, a l’espera de judici, és viure en un altre món. Viure en una altra realitat que res té a veure amb la terrenal. I es fer mal, i fer-se mal a uns mateixos. Quina culpa hi té el país, per uns comportaments i unes actuacions il·legals dutes a terme, en el marc d’un procés , totalment irresponsable ?
Però, és que , a més de negar tota negociació de cara els pressupostos generals, es tornen a produir comportaments ben poc meditats, com dir que sí, a alguna proposta, i no, a d’altres. Els partits independentistes no s’atreveixen a trencar amb totes les negociacions per por a que un no general i total, els passi factura, si van a eleccions, aviat.

I enmig de tots aquests despropòsits, la més total i absoluta paràlisis del govern, en uns moments estratègics, per arribar a acords, i sortir del pou en el que uns quants ens varen ficar. S’ha de reconèixer que han cursat un Màster en errors, difícil d’incrementar.  Un altre moment històric perdut, per culpa d’un govern i uns partits sense carta de navegar. 

Monday, November 19, 2018

 

CODIFICACIÓ CASES AÍLLADES - art. El Setmanari Berguedà


CODIFICACIÓ CASES AÏLLADES.
Les noves tecnologies, ben aplicades, poden resoldre un munt de problemes que fins ara no sabíem com solucionar. Tenir totes les cases de pagès, degudament senyalitzades, ha estat una de les prioritats de la majoria d’alcaldes, per tal de facilitar la feina a proveïdors, primer, i tot seguit a serveis d’emergències que necessitin arribar-hi. Es tractin dels Mossos d’Esquadra, dels Bombers, o d’ambulàncies.
La senyalització ha facilitat la feina, però no l’ha resolta del tot. Quan un servei s’ha activitat, moltes vegades, de nit, no és fàcil trobar la casa concreta, o el lloc concret, perquè a la comarca tenim centenars de camins, pistes forestals, carreteres secundàries, de les quals se’n deriven, cruïlles, desviaments, ramificacions...que fan perdre molt de temps, o que simplement fan perdre la ruta.
Es ben cert, que qui espera, desespera, i cada obstacle trobat, suposa un retard, en arribar. Doncs bé, fa pocs dies varem tenir una reunió del consell d’alcaldes, a Castellar del Riu, en la qual se’ns va informar de la posta en marxa d’un nou servei, experimentat a la comarca d’Osona, amb molts bons resultats.
Dintre de poques setmanes, cada casa, cada edificació, situada en el que coneixem per disseminat ( fora dels nuclis urbans) disposaran d’un codi d’ubicació, que donaran quan facin una trucada d’emergència. Serà una mena de carnet d’identitat de la casa o edifici, de manera que quan el 112 el rebi, el podrà transmetre al servei corresponent, el qual disposarà del mapa de xarxes de carreteres, camins i caminets, per poder-hi arribar, sense els dubtes i problemes actuals.
Cada propietari, cada llogater o cada persona perduda, tindrà a la vista, el codi del lloc concret, deixant enrere els noms tradicionals, que tot sovint estan repetits, en diversos pobles, o que poden portar a confusió si no es donen correctament, complicant la vida als serveis activitats.
Aquesta, és una bona iniciativa. La suma d’esforços d’ajuntaments – consell comarcal – conselleria d’Interior, permetrà fer un avenç notable en l’aplicació de les noves tecnologies, a uns serveis bàsics, fonamentals, com son els d’emergències.
Queda, un tema per resoldre, o més ben dit, per millorar substancialment. Els centenars i centenars de quilòmetres de camins rurals, necessiten un manteniment constant que els ajuntaments no poden assumir. Aquest any mateix, és un exemple de com es poden fer malbé, camins, arreglats quinze dies abans, per culpa de pluges intenses, que destrueixen la feina feta.

Fa anys que parlem de la necessitat que cada ajuntament rebi un import determinat, en funció de la seva superfície. Siguin cinc-cents o mil euros per quilòmetre quadrat, son del tot indispensables com per a poder planificar, el manteniment, la millora i l’adequació de cunetes, trencants i trams complicats, en formigó, i altres, en altres materials adients. Resolt, el primer tema de manera brillant, toca passar a aquest segon.

Friday, November 16, 2018

 

IMPROVISADORS NATS - art. Regió 7



IMPROVISADORS NATS.
La sola comparació de la Ministra – Portaveu del Govern Central, Isabel Celaá, amb la del Govern català, Elsa Artadi, ja dona una clara visió de dues formes, diametralment diferents de treballar, a nivell polític. La precisió, coneixement dels temes, claredat i austeritat en l’ús de les expressions i detalls, dels acords del Consell de Ministres, o de qualsevol altre tema, contrasta amb la improvisació , gesticulació i poca fonamentació de les expressions, de la del govern català.
A la primera, no li vindrien al cap, “ocurrències” com les expressades per la segona, al parlar de la reunió entre presidents, en motiu de la celebració d’un Consell de Ministres, el dia 21 de desembre, a la ciutat de Barcelona. Una fita històrica, que Elsa Artadi, considera, es podria aprofitar per fer una reunió conjunta dels dos governs... Apa, ja està. Ha quedat descansada, pensant que el Consell de Ministres, ve a Barcelona a fer turisme, i no té res més que fer, que anar prendre un cafè, i fer una xerrada improvisada.
Pel que podem veure i escoltar, cada Consell de Ministres, suposa un munt de decisions i acords, de gran rellevància que precisen d’una preparació prèvia, i d’un profund debat intern, es faci a Madrid o es vingui a fer a Barcelona. Imaginar una reunió conjunta dels dos gabinets sencers, és no entendre el funcionament dels òrgans de govern, que d’entrada tenen una confidencialitat, jurada per cadascun dels membres que en formen part... en fi, un estirabot més, dels molts que apareixen dia sí, dia  també.
Però, és que aquesta és la norma del procés, des dels seus inicis. Ja m’agradaria parlar d’altres temes en aquest espai de dissabte, però és que quan tinc altres temes preparats, apareix un nou estirabot que no m’agrada deixar passar.
Ara mateix, al fugitiu de Waterloo, se li ocurreix proposar fer una candidatura conjunta a les eleccions europees del 26 de maig, amb Junqueras, al capdavant, ell de segon i amb l’Anna Gabriel de tercera. Apa nois, un altre invent, sense haver-ne parlat ni amb els afectats, ni amb els partits corresponents. Té, tant de temps per rumiar, que li surten idees estrambòtiques pels quatre costats, pensant més en la seva col·locació en algun lloc que li doni visibilitat, que no pas, en la serietat i viabilitat de la proposta.
També, tenim sobre la taula, la recollida de signatures, previ pagament de 10 euros, per a poder formar part del Consell per la República. S’espera poder aplegar un milió de persones que a deu euros per cap, permetrien recaptar deu milions.  Per a què servirien aquests diners ? ningú ho sap, ni ningú ho explica. Es igual. Dient que van per a implementar la república imaginària, n’hi ha prou.
I com a mostra de la gran improvisació diària, és l’acció de govern, que de fet no existeix. Això sí té mèrit. Conformar un govern, perquè no governi, no  ho havia inventat ningú, fins ara. Per les relacions que mantinc amb parlamentaris, i amb alts funcionaris de la Generalitat, puc assegurar que és impossible exercir l’acció de govern. Estem immersos, en una guerra brutal, dintre del Consell Executiu de la Generalitat, derivada de conflictes interns dintre del PDECAT, dintre de Junts x Catalunya, i de tots ells, amb ERC, de manera que cada dia apareix algun conflicte o altre, que fa aparèixer l’ombra del trencament definitiu. Hi ha un mig acord, en aguantar,fins a tenir les sentències contra els empresonats i els fugitius, però ningú garanteix que s’hi pugui arribar. Mentrestant ? Doncs, sobreviure com es pugui, improvisant tot el que faci falta, amb discursos i sermons d’un president que ni fa de president ni se li reconeix capacitat per exercir-ne. El que vivim ara, és continuïtat, de la improvisació viscuda els anys del procés. Son improvisadors nats.


Thursday, November 15, 2018

 

PERSEGUIR GOSSOS -art Diari de Terrassa

PERSEGUIR GOSSOS.
No és fàcil legislar, sobretot si es fa, desconeixent la realitat, d’una part important del país. Catalunya, ha volgut demostrar ser més proteccionista i més animalista que cap altra comunitat autònoma, sense posar els recursos tècnics, humans i materials, per fer-ho possible. Veiem-ne ,un exemple concret.
La setmana passada, apareixen dos gossos, de races suposadament perilloses, voltant pel poble, sense collar, i amb un cert grau d’agressivitat, quan algú s’hi apropava. Avisat l’ajuntament, una regidora truca als Mossos de Berga, els quals li recorden que la vigilància i captura d’animals domèstics, és competència de l’ajuntament. M’avisa a mi, en tant que alcalde, i començo la peregrinació habitual, en aquests casos. Truco als Rurals, que també m’informen que ells no poden actuar, sinó és per donar consells...Truco a la protectora, la qual em diu que no tenen mitjans humans ni tècnics, i que ja acolliran els gossos si els hi portem... cap d’ells tenen noms d’empreses especialitzades, per capturar-los.
Els Rurals, venen al poble ( jo estava fora), i donen instruccions de com es poden capturar gossos abandonats. Cal disposar d’una gàbia. En tenim una, però per transport, no per captura. No val, perquè segons ells, ha de ser gran, com perquè el gos no tingui por d’entrar-hi a buscar el menjar que se li posi per atreure’l....però ells, no poden actuar.
Molt bé, posats en matèria, com es resol un tema com aquest ? Abans, un alcalde podia reclamar i autoritzar la mort d’un animal, per part d’un caçador del poble. Ara, això és impensable. Està prohibit, i cas de fer-ho, em trobaria davant d’un tribunal amb un delicte greu, per incompliment de la Llei de Protecció dels Animals.
Ara bé, i si mentrestant anem fent trucades, gestions, averiguacions, algun d’aquests gossos, ataca a persones o animals, qui n’assumirà les conseqüències ? Millor que no passi, però cada any tenim diversos incidents com aquest, en la majoria de pobles rurals. Si tot va bé, i el gos és tranquil, i es deixa agafar, el cost pot estar entre els 500 i els 800 euros ( cost de venir-lo a buscar, i portar-lo, a una protectora). Si s’ha de contractar alguna empresa especialitzada, el cost pot superar els 1.000 o 1.500 euros, a més de tenir molt poques possibilitats d’èxit.
Un poble com el nostre, té 44 quilòmetres quadrats, de manera que en una estona poden estar a 8 o 10 quilòmetres lluny, haver travessat un altre terme municipal i repetir aquesta història, en un altre indret....I creure que amb una gàbia adequada, posant-li aliment, es deixarà atrapar, és suposar molt, perquè estem parlant d’espais immensos, en llocs immensos, sense indrets adequats, per aquesta funció.
Quina reflexió pertoca fer ? Doncs , que abans de legislar s’ha de pensar en si es podrà aplicar la llei o no. Cada any, a Catalunya, s’abandonen més de 80.000 animals domèstics. Sí heu llegit bé, més de vuitanta mil, gats i gossos. Ja no hi posem altres espècies animals, amb els que superaríem el mig milió. I dels domèstics, porten xip, menys del 40 %. En resum, siguem més modestos i no vulguem donar lliçons al món, quan proposem legislacions que no tenen el suport humà, tècnic ni econòmic ,per fer-les complir.

La prohibició de sacrificar, ha amuntegat milers i milers d’animals abandonats, a les protectores, fins el punt que elles mateixes, estant incomplint la Llei, per no reservar prou espai, ni treure’ls a passejar, amb un cost enorme de manteniment, que els ajuntaments o les entitats privades, no poden suportar. Estimar els animals, ha d’estar en consonància, en ser realista, a l’hora de legislar. Aquí, no ho hem estat gens. Els resultats els tenim a la vista. Ah, i per cert els gossos vinguts, varen marxar, al cap d’unes hores, no sabem cap on....

Monday, November 12, 2018

 

LA IMPORTÀNCIA D'UN HOME, D'UNA DONA - art. Nació Digital Solsona



LA IMPORTÀNCIA D’UN HOME, D’ UNA DONA.
Ho hem vist al llarg de tota la història, com la presència d’un sol home, d’una sola dona, ha canviat les expectatives i perspectives de tot un país, i amb ell, de tot el món.
Ara mateix, estem vivint unes pàgines d’història, amb tot el pitjor i tot el millor que pot donar una persona, de la qual depèn , una part important del món.
Per una banda, Donald Trump, presideix el país més poderós del món, amb uns pensaments, unes decisions i uns gestos, com mai hauríem imaginat, en un líder mundial. Almenys, en aquesta part del món.
Enyorem, tots els presidents d’EUA, coneguts , fins i tot aquells que ens havien semblat poc adients. Es fa difícil comprendre com un personatge com aquest pot arribar al capdamunt del poder, però indica la falta de vigilància i la falta de mobilització de sectors importants del país, que no havien considerat rellevant participar directament en política.
Esperem i confiem, que els darreres resultats de les eleccions parcials, siguin l’inici d’un nou temps, en el qual es vegi la necessitat d’unir-se per evitar un segon mandat. Tot indica que ha estat la mobilització de les dones, en els suburbis de les grans capitals, les grans protagonistes, de l’avenç dels demòcrates. Aquesta és la via per aconseguir trencar l’espiral de despropòsits, i buscar un candidat alternatiu, com per poder somiar en recuperar el seny i el bon lideratge dels EUA:
En contrapartida, tenim aquí, a la UE una líder, de la qual ens en podem sentir orgullosos. Angela Merkel, és un model de dona austera, treballadora, seriosa en tots els aspectes de la vida personal i política. Un cap ben moblat, i suficient valentia i coratge com per parar els peus a Donald Trump, a Putin o a d’altres mandataris del món, que saben que ella lidera Alemanya, i la segueix tota la UE.
Tots els països, necessiten un cap visible, que doni confiança i tingui clar el guió a seguir en un futur proper. La UE encara és una confederació d’estats, però hem d’aconseguir esdevingui, una federació, amb elecció directa del cap de la UE, i la unificació de determinades legislacions i serveis essencials.
La lentitud és exasperant, però hem de pensar que la conversió , en federació dels EUA, va tardar 60 anys, a partir de les 13 colònies inicials fins arribar, als 50 estats actuals. Els més convençuts europeistes voldríem anar més ràpids, però poc a poc el concepte europeu va arrelant i es va fent, més i més present.

I persones com Angela Merkel, son fonamentals en aquests construcció política. També el president de França Macron, té un paper fonamental en impulsar accions de contrapès a les potències mundials.  I perquè no dir-ho, l’arribada de Pedro Sánchez, a la presidència del govern, reforça aquesta línia europea, d’impuls a les institucions i a la construcció d’una nova realitat, més viva i potent que la que tenim ara. Així, doncs, saber triar candidats, esdevé fonamental, perquè les polítiques no la fan màquines, sinó persones. Molt diferents, unes a les altres, com podem veure cada dia. 

Saturday, November 10, 2018

 

INCOHERÈNCIES - art. Regió 7



INCOHERÈNCIES.
Si com han manifestat els partits independentistes, PDECAT i ERC, no volen saber res de la política de Madrid, ni del govern central...perquè no actuen, en conseqüència, i no abandonen els escons del Congrés de Diputats i el Senat ? De fet, ja ho haurien d’haver fet, dos anys enrere, quan varen decidir “desconnectar-se” d’Espanya. Aquesta és una de les moltíssimes incoherències, lligades al procés independentista, que fa poc creïbles les seves manifestacions i amenaces. Al final, tanta amenaça, tanta contundència, tanta afirmació gratuïta, converteix la política catalana, en una mena de joc de despropòsits, que ningú s’agafa seriosament, excepte uns pocs, que aleshores, s’ho prenen al peu de la lletra, amb les conseqüències que tots veiem, dia rere dia.
De fet, el procés independentista, està plagat d’incoherències. D’aquí, la falta de comprensió i recolzament a nivell intern, primer, i a nivell extern, tot seguit. A nivell intern, els processistes, no guanyen adeptes, perquè la gent ha comprovat el grau de desgavell intern, entre partits, i els enganys respecte informacions donades, com l’existència d’infraestructures d’estat, recolzaments externs, finançament garantit, etc, etc.
Però, és que s’han produït fets, incomprensibles per a qui defensa un procés propi, coherent i valent. Si es va aplicar l’art 155, el lògic hagués estat, un moviment de coordinació i solidaritat entre tots els partits, i els seus càrrecs institucionals. Doncs, no. En absolut. Es varen mantenir en els seus alts càrrecs, no gens menys que 114 persones, procedents dels diferents partits independentistes. Cap d’ells va plegar, en solidaritat ni en disconformitat, per l’aplicació del 155.
Més contundent encara. El mateix dia de l’aplicació, el president Rajoy convoca eleccions al Parlament de Catalunya, i lluny de boicotejar la convocatòria, tots els partits, repeteixo tots, es varen posar a preparar-les frenèticament, sense cap mania, intentant millorar posicions ,el 21 D. Nova mostra d’incoherència.
Un altre exemple, ben fàcil de comprovar, és el constant moviment a l’entorn de les consultes / referèndums. De bon primer, es va dir que el 9 N, havia estat una consulta, clara i contundent per saber la opinió dels catalans, a l’entorn de la independència. Al cap de poc temps, s’exigeix una nova consulta / referèndum, més afermat , legalment parlant, ni que sigui mitjançant una acció il·legal del Parlament. Es fa el 1-O, i es diu que d’aquest emana un mandat clar, de constitució d’una república catalana... però, resulta que ara mateix, tornem cinc anys enrere, i es demana una nova consulta / referèndum, per tornar a saber l’opinió dels catalans... en què quedem ?
Per no acabar amb les incoherències, què més complicat que constituir un Consell per a la República, amb seu a Bèlgica, que no se sap ben bé què farà, però que se suposa ha de ser un govern a l’ombra del d’aquí, si bé el d’aquí, ja diu que no pensa supeditar-se al d’allà....
I per evitar donar la sensació de “parada del procés”, res millor que encarregar la formació d’un “consell assessor” per anar estudiant les perfomances a fer, anys a venir, sota la batuta de Lluís Llach. O constituir una Crida Nacional per a la República, per mirar d’aplegar més gent, o com a via per fer una opa hostil al PEDECAT, i poder-se conformar com a partit, i ser amo i senyor dels diners i prerrogatives d’un grup parlamentari....
L’enumeració d’incoherències, donaria per omplir un parell o tres més de pàgines, però és una mostra de la falta de guió, d’objectius clars, d’estratègia i sobretot de lideratges sòlids i seriosos, com per treure la política catalana del pou on l’han ficada, uns partits que no volen reconèixer els errors comesos, i canviar d’estratègia, per anar a les qüestions pràctiques. El país, els ciutadans, estan cansats de tantes crides, proclames, manifestacions i concentracions, sense rebre explicacions dels greus errors comesos, i la rectificació total i absoluta , per evitar tornar al passat. Voler fer creure en la falta de justícia, de llibertat, de democràcia, per justificar el que es va fer, i com es va fer, és construir un relat de fantasia. La realitat sempre s’acaba imposant.


Thursday, November 08, 2018

 

PROMESES AL VENT - art. Diari de Terrassa



PROMESES AL VENT.
El passat pont de Tots Sants, hem tornat a patir llargues cues i col.lapses, a l’Eix del Llobregat ( C-16 ), antiga 1411, i des de fa anys E-9. Un eix europeu que se suposa ha de poder unir territoris importants de la UE, en unes condicions raonables de seguretat i mobilitat. Doncs, bé, estem molt lluny de complir aquests paràmetres, i el que més indigna, és l’incompliment reiterat, de les promeses fetes pel govern català. M’explico.
Aquest eix de comunicacions, representa el paradigma de la mala gestió, i la intromissió d’alguns membres destacats de la “societat civil catalana”, en les decisions de govern. Quan es té una part important de l’alta burgesia, en xalets de segona residència a la Cerdanya, es comprenen les presses per fer el Túnel del Cadí, venut com una gran obra d’intercomunicació per resoldre la situació de cul –de – sac del Berguedà, i unir-lo amb la Cerdanya, i d’aquí cap a França.
Començar la casa per la teulada, no sol ser mai recomanable, però així es va fer en aquest cas, i el Túnel va ser abans que la carretera C- 1411, que es va començar a millorar poc després. Tram a tram, amb només 2 carrils, quan tothom tenia clar que un eix europeu, no pot tenir aquesta amplada, sinó donar servei d’autovia. Malgrat les crítiques, els esforços, els debats en el Parlament, l’obra es va fer amb una lentitud i una escassetat de mires, increïble.
Per a alguns, la carretera ja els anava bé, en funció dels horaris de pujada i baixada, però la realitat és que abans de finalitzar la millora, ja estava col·lapsada, amb una IMD ( intensitat mitjana diària) de més de 12.000 vehicles / dia, que és quan una via, necessita ser ampliada. Amb excuses diverses, van anar passant els anys, fins arribar a la conclusió que, o es desdoblava, o quedava col·lapsada ,tots els caps de setmana de l’any, i no només en temps de neu o bolets, com algun conseller, poc informat, afirmava.
De nou, improvisació rere improvisació, es va anar convertint la carretera en autovia, fins a Berga. D’aquí fins al Túnel, continua sent de 2 carrils, amb una IMD que tot sovint, supera els 20.000 vehicles, com el darrer cap de setmana llarg, o en moltes altres ocasions de l’any.
Arribats, en aquest punt, comencem a rebre promeses, compromisos, garanties del govern de la Generalitat de que el desdoblament serà assumit, a curt termini. Parlo de 15 anys enrere, i com a mostra de que la promesa és ferma, s’encarrega un avantprojecte....aquest és el recurs habitual i “ de manual” del govern, des de sempre. Es la solució per fer callar les queixes i reivindicacions, de manera que hem llençat milions i milions d’euros, en avantprojectes, memòries – valorades, o projectes inicials, que dormen en multitud de calaixos, del departament corresponent.
Tornant al tema. Efectivament es va fer un avantprojecte. Canviat el conseller, se’n va fer un altre, de menys car. Canviat el conseller, se n’encarrega un altre, aquesta vegada amb la novetat que, en comptes d’autovia de 4 carrils, s’importa el sistema New Jersey, mitjançant el qual, hi haurà el tram Berga – Bagà ( Túnel del Cadí), amb 3 carrils, reversibles, com si fos una cremallera. Quan pugin molts vehicles, tindran 2 carrils de pujada, i quan baixin, un d’ells es convertirà de baixada.. Aquest sistema consisteix en convertir la mitjana en mòbil, i anar-la canviant de lloc, en funció de les necessitats del tràfec, amb una rapidesa raonable.

Bé, el nou Conseller ( en portem ja 13 des del 1980) ha promès iniciar l’exposició pública d’ aquest nou projecte, dintre de poc temps. Després ja vindrà l’adjudicació i l’execució....He de dir que no tenim cap confiança, en veure les obres, en els propers anys. I és que en comptes de ser clars i crus, en la disponibilitat econòmica, es prefereix contemporitzar i passar el temps, en promeses al vent. I francament, estem cansats d’aquesta tàctica, patida i viscuda en aquesta gran infraestructura i en moltes altres, en situació similar. Un govern no ha de prometre, sinó pot complir. Aquí, sempre es promet, independentment que se sàpiga la impossibilitat de complir. Així anem.

 

IGNORÀNCIA O FEIXISME ? - art. Blogesfera socialista

IGNORÀNCIA O FEIXISME ?
A vegades no sé què és més perillós, si la ignorància supina o el feixisme , pur i dur.  Ho dic, just a poca estona ,de conèixer en veu, d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, la nova campanya d’aquesta entitat independentista, sota el nom de CONSUM ESTRATÈGIC.
Aquesta campanya, consisteix en elaborar una llista d’empreses, propícies a la independència, i per tant a la imaginària república catalana. Es tractaria de que els consumidors responsables ( s’entén els autèntics bons catalans ,que per ella, son els independentistes) sàpiguen on comprar, i no s’equivoquin, d’amistats, no sigui que afavoreixin les males empreses ( que s’enten son totes les altres).
Paral·lelament a la campanya, se’n farà una altra de complementària, amb enquestes als ciutadans, formulant preguntes per saber si van en la bona direcció o no, en aquesta matèria de consum estratègic.
No és una campanya nova, perquè ja uns anys enrere, en varen voler fer una altra de semblant, amb resultats molt poc satisfactoris, per a ells. Ara insisteixen, com a mostra de que ja no saben què més fer, per entretenir a la gent, i  fer veure que hi ha diferents vies per assolir la independència, premiant a les bones empreses, i castigant a les dolentes.
Es increïble, el grau d’ignorància i estupidesa, d’accions com aquesta, pel que tenen de desconeixement de la realitat empresarial, i de la realitat social del país. També, però, el grau de mala fe, i perillosa tendència, a continuar insistint en dividir la societat i trencar la convivència entre els ciutadans, en funció de les idees i preferències.
Marcar empreses, marcar ciutadans, fer llistes, elaborar recomanacions,...i tota mena d’artilugis per instar a premiar a uns, per a poder castigar a d’altres, és pur feixisme. A vegades, es fa un mal ús d’aquest mot, però les coses s’han de dir pel seu nom, sense treure gravetat ni rellevància. Aquest és el cas. Confio i espero una reacció contundent de tots els partits constitucionalistes, per descomptat, però aquí voldria veure-hi totes les organitzacions empresarials, les socials, i les SINDICALS. També, aquestes, que massa sovint, se situen en terrenys molt poc compromesos.
Parlo d’ignorància, en el títol, perquè els impulsors desconeixen la realitat empresarial de Catalunya, d’Espanya i del món, en general.  Cent anys enrere, algú podia pretendre, separar territorialment, unes empreses de les altres. Ara, això és impossible. Estem en un món global, i en tant que global, una empresa CATALANA, pot funcionar amb productes conreats a La Rioja, a Extremadura, Galícia o Àfrica del sud, i en canvi, ser elaborats aquí. I a l’inrevés, productes d’aquí, poden ser enviats a altres indrets, per ser transformats, allà.

Què es vol fer ? demanar si cada empresa, és fidel a la república ? o si estarà disposada a finançar-la quan es faci realitat ? O a premiar unes, en detriment d’altres ? quines seran les premiades, quines les castigades ? no afavoriran l’acció contrària, al que pretenen, donant a conèixer les empreses “sobiranistes”, perquè siguin boicotejades pels constitucionalistes, que son molts més ?....Francament, perdut el nord, queden accions com aquesta que indica en quines mans , estan algunes entitats del país. 

Wednesday, November 07, 2018

 

NO UTILITZAR EL NOM EN VA - art. Blogesfera socialista

NO UTILITZAR EL NOM ,EN VA .
S’ha d’anar molt en compte en parlar, en nom de tot un poble, quan només es pensa, en una part. En els darrers dies, el president , per delegació, ho ha tornat a fer, a l’hora de prometre que no negociaria els pressupostos generals de l’Estat, en protesta per les acusacions de la Fiscalia, contra els presos polítics i els fugitius de la justícia.
En una democràcia, algú creu que la justícia ,pot estar a les ordres de l’executiu ? Perquè es confon a la ciutadania, fent acusacions, sense cap mena de justificació ? Perquè es demana actuar, com si la separació de poders, no existís ? La meva resposta, és senzilla : per pura impotència ,davant la impossible situació en que el processisme s’ha situat.
Estem en el caos, total i absolut. No hi ha guió, ni estratègia ni objectius. Simple pas del temps, a l’espera dels propers esdeveniments. Qui marca el moviment, és el carrer, la premsa, els tribunals, ....totalment a l’inrevés del que s’espera d’un governant.
S’actua per la via de l’acció – reacció, amb estirabots, impropis d’un govern atent a resoldre els problemes i inquietuds del poble. Aquí sí, podem parlar del “poble català”, en el seu conjunt. Ara i aquí, “el poble català” no té govern real. Té, una mena de consell polític, incapaç de fer front als reptes presents, i encara menys a preparar per reaccionar, davant els reptes futurs.
Poc a poc, anem veient com Catalunya, perd posicions davant determinats sectors, en els quals era territori punter. Veiem, com algunes de les grans empreses que havien obtingut renom internacional, passen a mans foranies. Comprovem com el creixement es deteriora i marca línies descendents, sense elements per redreçar la situació. Es veu a nivell de país, i es veu a nivell de capital, amb un ensorrament lent, però inexorable , de la Marca Barcelona.
L’alineació d’aspectes negatius, a la capital i en el país, produeix un efecte multiplicador , en el conjunt del territori, amb perspectives molt negatives sinó es trenca aquesta dinàmica. Quines sons les expectatives futures ? De moment, no son previsibles canvis determinants, fins d’aquí al proper estiu. A curt termini, els partits de govern, estan condemnats a seguir oferint la penosa imatge, d’aquest matí, en el Parlament de Catalunya, o cada dia, en el Palau de la Generalitat, o en els departaments de cada Conselleria. Res de nou, res de positiu.
Les dates que poden sacsejar aquesta dinàmica, son el 26 de maig, en que tindran lloc les eleccions municipals i les europees, aquí a Catalunya, i les autonòmiques, a la resta de l’Estat, per una banda, i el dia de fer pública les sentències dels presos i fugitius, en que els partits independentistes, quedaran alliberats de les incerteses , actuals. Ara, actuen i sobre actuen, més de cara a la galeria, que no pas, de cara en dintre. Una vegada conegut el destí dels empresonats, hauran de deixar enrere, aquesta tàctica, per canviar-la per una altra, radicalment diferent.
Així estem. I s’ha de deixar clar que el president Torra no pot parlar , en nom del poble català, perquè només representa una part. Ha deixat de banda, tota la part no independentista, que de fet, és la majoritària, per passar a representar la independentista, clarament minoritària. No tenim un president “institucional”, sinó un agitador processista. Catalunya necessita un estadista, i en canvi, tenim un partidista. Un sectari. S’ha de fer els possibles per canviar la situació, aprofitant el 26 de maig, primer, i l’endemà de les sentències, a continuació. Mentrestant, cap clar i prudència absoluta.






Tuesday, November 06, 2018

 

EN UN MÓN DE FANTASIA - art. Nació Digital Solsona


EN UN MÓN DE FANTASIA.
Aquest, no és un títol meu, sinó una definició donada pel gran historiador i hispanista, John H. Elliot, en motiu de l’aparició del seu darrer llibre: Escocesos i Catalans. Precisament l’edició d’aquest llibre ha donat peu a múltiples entrevistes, escrites i parlades, demostrant un molt bon coneixement de les dues realitats, que posa molt lluny, una de l’altra. Però, vaja, el que m’interessa, és destacar les grans veritats que es deriven del seu coneixement de la realitat catalana, i l’enorme “fantasia” que ha tingut tot el llarg i enrevessat procés.
Aquest historiador, té l’avantatge de parlar, sense cap lligam intern o extern, que l’obligui a maquillar o manipular la realitat. Al contrari, en tot moment, mostra la distància deguda com per ser extraordinàriament objectiu i contundent, en les seves afirmacions i estimacions, de les quals se’n deriva una crítica a les presses catalanes, en contraposició a la paciència escocesa, però sobretot, troba a faltar lideratges sòlids i potents, a més a més de constatar que tots els impulsors del procés, vivien “en un món de fantasia”.
Construïren un relat, uns objectius, unes previsions que res tenien a veure amb la realitat. I el desenllaç és un exemple clar, del que passa quan de la fantasia s’ha de passar a la realitat, pura i dura. Pertoca, doncs, llegir un llibre com aquest, avalat per una trajectòria sòlida, d’un historiador amb profundes arrels , tant a la Universitat d’Oxford, com en la de Cambridge.
Un altre llibre que tothom hauria de llegir, és de Lola Garcia, directora adjunta de La Vanguardia, sota el títol de: El Naufragio. La deconstrucción del sueño independentista.  Un llibre molt ben documentat, amb informació directa, de gairebé tots els protagonistes del procés, a més d’informació procedent del govern central, i d’altres partits, en aquest cas, constitucionalistes.
Finalment, un tercer llibre està a punt de sortir, de la mà de Lluis Bassets, ex director d ‘El País a Catalunya, el qual l’any passat ja en va treure un , amb el títol “Lecciones españolas”, però que ara n’anuncia un altre, sobre els fets del darrer any. Vist els contactes i coneixement de la realitat, serà digne de ser tingut en compte.
Em permeto, recomanar aquests tres llibres, i veure de nou, el magnífic reportatge de Jordi Evole, emès per la Sexta, el passat dia 1, en que entrevistava una vintena de personatges de primer nivell, on es podia seguir punt per punt, hora per hora, els principals esdeveniments dels mesos de setembre i octubre, de l’any passat. Francament, hi havia intervencions que posaven els pèls de punta, per com s’havien dut a terme, i per com quedava demostrada la demagògia, falsedat i covardia, d’alguns del protagonistes del procés.
I és, en altres mitjans i altres latituds, on s’ha de buscar la veritat, fugint dels mitjans de propaganda de la Generalitat, i amics afins. Es impossible tenir informació fidedigne de TV3, Catalunya Ràdio, ni de cap altre mitjà públic, o subvencionat per la Generalitat. Aquests mitjans fan proselitisme i propaganda, no informació. Per tenir informació autèntica, objectiva i veraç, hem d’anar cap a mitjans de fora. Es aleshores quan veiem la immensa distància entre el que s’explica aquí, i el que realment va passar.
I lluny d’assumir els errors comesos, el que es pretén és desautoritzar la Justícia, atacar el govern central com a còmplice d’una acció de venjança, i justificar tot el dut a terme, com una mena d’acció dirigida a promoure la democràcia, oblidant la subversió que varen dur a terme del Reglament del Parlament, de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia. No és nou aquesta manera d’actuar , en termes històrics, en altres latituds, però ara la tenim aquí, a casa nostra.



Monday, November 05, 2018

 

NI DISCREPÀNCIES NI LLIBERTAT - art. El 9 Nou


NI DISCREPÀNCIES NI LLIBERTAT.
No fa pas gaires dies que, en aquestes mateixes pàgines de El 9 Nou, l’ANC exposava la “necessitat “ de fer primàries, per aconseguir llistes unitàries i fortes, com per a poder foragitar dos reductes “progressistes  - catalanistes” com son els equips de govern de Centelles i Masies de Voltregà.  De fet, mesos enrere ja ho havien aconseguit, mitjançant una vergonyosa moció de censura, a Sant Hipòlit. Queden, però, encara dos focus de discrepància i llibertat, impensables en el món sobiranista. Un món igualitari, sense discrepàncies i per tant, sense llibertat, com sembla defensar l’ANC. D’això, en altres temps i altres latituds, se’n diu, un sistema totalitari. Aquest, és el model que aspiren assolir.
Conec bé els dos alcaldes, “ a foragitar”, en Miquel Arisa ( Centelles) i Sergi Vilamala ( Masies). Ens coneixem, no tant per militar en el mateix partit, com per compartir multitud de reunions, trobades i fòrums , arreu del país, on hi anem per a aconseguir ajuts pels nostres municipis, o per a batallar perquè determinades lleis, es modifiquin, a benefici dels ajuntaments. De tots els ajuntaments, no solament dels nostres. La visió municipalista, a nivell global, és marca de la casa socialista, i sempre clamem perquè els ajuntaments gaudeixin d’unes condicions, sensiblement millors, de les que tenen.
Ara mateix, estem lluitant per modificar l’ARSAL, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, imposada pel PP, que tant de mal ha fet als ajuntaments, durant aquests anys d’aplicació. Tenir en el govern central, gent amiga, comprensiva i autènticament municipalista, permet modificar els aspectes més negatius de la Llei, a l’espera d’una revisió en profunditat. Però, vaja, tornem al principi.
Seria interessant tenir un estudi, objectiu, ampli, en extensió i profunditat, dels resultats de la gestió de tots els ajuntaments d’Osona, i perquè no, de tot Catalunya. En aquest estudi veuríem el resultat de la feina feta, i dels objectius assolits, per uns i altres ajuntaments. Quan dics, uns i altres, em refereixo als governats per equips constitucionalistes, respecte dels independentistes. No tinc cap dubte de que l’eficàcia, es decantaria clarament pels constitucionalistes, perquè han tingut com gran objectiu, el poble, el municipi, i la seva gent.
Res els ha distret per aconseguir millorar infraestructures, equipaments i serveis, seguint el programa electoral amb el qual es varen presentar, i varen aconseguir la confiança de la majoria dels seus ciutadans. Es per això, que la gent ens elegeix, per exercir  d’encarregats, per a planificar, impulsar i mantenir , en perfectes condicions, tot allò que permet viure bé, en el poble. I ho fem, complint amb el que està establert en les lleis vigents, a nivell general, a nivell autonòmic, i per descomptat, a nivell municipal. El nostre jurament, a l’assumir el càrrec, no va “de farol”, ni és cap “brindis al sol”, és un jurament seriós, responsable i d’obligat compliment, per a nosaltres i per als nostres ciutadans.
Per tant, ningú ha vist els dos alcaldes, fent feines que no els hi pertoquessin, com anar de manifestació davant de tribunals, ni marxar a l’estranger, ni signant decrets sense fonament legal, ni passejant les vares d’alcalde, per llocs insospitats, fora del terme municipal. No. Simplement i planerament s’han dedicat a impulsar i resoldre els problemes del municipi, i no han perdut el temps, en altres temes que res tenen a veure amb el benestar dels seus conciutadans. Per això, segur que la seva gestió, és molt més brillant que la de la majoria d’alcaldes i equips de govern que han posat per davant, tota mena de gesticulacions i desobediències, per arribar a....enlloc. Bé, on som ara, que ningú sap ben bé, on som ni cap on anem. I quan algú vol aplegar tantes coses, tants objectius i tants reptes, al final deixa per un altre dia, el que és realment important. D’aquí l’eficàcia i bona gestió dels dos alcaldes, esperant que en la propera contesa electoral, se n’hi afegeixin uns quants més, en pobles que tinguin clar que volen alcaldes / alcaldesses, dedicats al que toca: administrar i gestionar els afers municipals, i no altres coses. I recordem-ho, la democràcia es fonamenta en la diversitat, en la discrepància i en la llibertat. El totalitarisme, és tot el contrari.




This page is powered by Blogger. Isn't yours?