Friday, December 29, 2017

 

RES , SERÀ IGUAL - art. Regió 7


RES, SERÀ IGUAL.
Poques coses han canviat, a nivell electoral, si mirem només els resultats en percentatges i en número de vots, entre independentistes i no independentistes. Precisament, aquesta polarització extrema, ha provocat la concentració de vot, en els extrems i no han permès emergir els qui , com el PSC, volien convertir-se en pont entre uns i altres. La tercera via, o com li vulguem dir, ha fracassat per culpa de la crida a sentiments territorials, en comptes dels propis de dretes – esquerres. S’ha votat més amb el fetge que no pas amb el cor o el cervell.
Però, si bé, a nivell electoral, els resultats son molt semblants als anteriors, a partir d’ara, res, serà igual. No ho serà, perquè tothom ha vist els resultats de la deriva independentista, i ha aparegut la realitat crua i dura, després de multitud de mentides i enganys. Ja ningú podrà creure en una imaginària independència, sense sortir de la UE, perquè tothom ho ha deixat clar. Ja ningú podrà pensar en la viabilitat econòmica, quan ningú posaria cinc cèntims, per finançar un nou estat, com cap país del món, reconeixeria una nova realitat, que no fos consensuada amb l’Estat corresponent.
Com tampoc es pot continuar enganyant, en un fet, tant evident com que la independència no compta amb una majoria interna, a nivell de Catalunya, i ja cap nou govern podrà parlar en nom del “poble català”, si vol tirar per camins anticonstitucionals.
Hi ha més, però. Es impensable la repetició de fets tant greus i insensats com que la Mesa del Parlament, pugui tornar a vulnerar el Reglament, o l’Estatut d’Autonomia. L’article 155, ha vingut per quedar-se si en algun moment es volen repetir situacions com les viscudes. El 6 i 7 de setembre es va produir un cop d’estat civil en el Parlament, vulnerant Reglament, Estatut i Constitució. Si ara, els partits independentistes volguessin repetir un fet semblant, saben que d’immediat s’activaria el 155, per restablir la legalitat.
El mateix passaria, en el cas de que el nou govern, sigui quin sigui, volgués imposar noves lleis, contradictòries amb els preceptes de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya o amb la Constitució. Per a qualsevol proposta de canvis estatutaris, fa falta els dos terços del Parlament. Es a dir, es requereixen noranta dels cent trenta-cinc diputats, i qui cregui que amb setanta, ho podrà fer, s’equivoca.
Igualment s’equivoca Puigdemont, i els seus ex consellers, si creu que pot posar condicions al seu retorn. El govern central pot tenir poder sobre la Fiscalia, però no en té cap sobre els jutges. Aquesta és una d’aquelles llegendes urbanes, en que molta gent creu que una trucada, un gest del govern central, pot aturar, modificar o suspendre una acció judicial. Van molt errats. Al contrari, una intervenció “política” sobre els jutges, podria comportar una acció judicial contra qui ho intentés. Com en tots els àmbits, pot haver-hi algun jutge procliu a fer favors, però la immensa majoria son independents. Independents, i conscients que representen la Legalitat , en majúscula. El jutge del Suprem que té aplegades les causes, n’és un exemple de manual.
Així, doncs, ningú esperi pactes extrajudicials, ni decisions estranyes. Els quatre membres de la Mesa del Parlament, aniran a judici, i tenen tots els números per ser condemnats, a penes contundents. Recordo que varen rebre set requeriments del TC, sense fer-ne cas. O fins i tot, fent ostentació dels incompliments. I Puigdemont i la resta d’ex consellers, amb la resta de protagonistes de la vulneració de l’estat de dret, tenen l’absoluta seguretat que seran jutjats i condemnats, en funció dels delictes provats, en el transcurs dels judicis pertinents. I el mateix succeirà amb tots aquells alcaldes que varen vulnerar les lleis vigents.
Res serà igual, en aquesta nova legislatura que iniciarem d’aquí a pocs dies, amb la constitució del nou Parlament. Els qui , en el passat, jugaven a superar els límits legals, i a creure que res els podia parar, han vist les eines que té l’estat de dret. Un estat de dret que no depèn de qui estigui en el govern central sinó d’aplicar les obligacions constitucionals, mani qui mani. Els partits independentistes han guanyat en escons, poden governar. Endavant, doncs, però tenint present que sortir de la legalitat produeix els efectes que hem vist i veurem properament.





Thursday, December 28, 2017

 

EXERCIR DE CAPITAL - art. El 9 NOu


EXERCIR DE CAPITAL.
Algun dia, quan l’autogovern hagi recuperat forces i seny, tocarà replantejar l’organització territorial de Catalunya,  per tirar enrere algunes decisions preses, que no han donat els resultats esperats. De fet, quan una cosa no es fa “quan toca”, no es pot esperar que els resultats siguin positius.
Catalunya és un país prou petit, com perquè no s’hagi de parcel·lar en regions o vegueries. Si s’hagués fet, d’immediat, quaranta anys enrere, hagués tingut la seva lògica, però ara, amb unes molt millors comunicacions viàries, i l’existència de mitjans tècnics i tecnològics, com per arribar a tot arreu en qüestió de segons, no té lògica insistir, en una organització territorial anacrònica, lenta i cara.
Amb 947 municipis, 42 comarques, i ara  8 vegueries / regions( la vuitena creada fa mig any), Catalunya s’ha omplert de nivells administratius que es superposen a les províncies, i produeixen uns efectes burocràtics - financers, impossibles de mantenir, econòmicament parlant. I el mapa no està tancat, com podem veure en la reclamació del Lluçanès, o l’Alta Segarra, per esdevenir comarques, o altres peticions per esdevenir vegueries.
En resum, l’eficiència està renyida, amb la parcel·lació del territori i la creació de múltiples organismes intermedis. Es més, considero que les comarques no tenen raó de ser, tal com estan funcionant, i haurien de ser substituïdes per mancomunitats de municipis, amb total llibertat per agrupar-se, com millor els semblés.
Faig aquesta llarga introducció, per explicar les funcions reals d’algunes capitals de comarca, que com Vic, exerceixen autènticament de capital. No perquè li hagi tocat ser-ne, com moltes d’altres, sinó perquè fan les funcions que ha de fer una ciutat, pels seus habitants, i per un ampli “hinterland” que se’n beneficia.
Sóc un habitual de Vic, des de fa molts anys. De fet, vaig conèixer Vic amb nou anys, quan durant un any vaig ser el més petit del seminari menor. Després, tret del cap ser capellà, vaig anar a estudiar a Ripoll i Manlleu. Doncs bé, en múltiples fòrums, he posat Vic com exemple d’una ciutat que és capital i exerceix de capital. Un paper similar al de Granollers, Vilafranca, Girona, i en part, Manresa, per posar uns exemples.
Què vol dir, exercir de capital ? Doncs ,vol dir que totes les infraestructures, equipaments i serveis, estan pensats per acollir la gent de la ci 
EXERCIR DE CAPITAL.
Algun dia, quan l’autogovern hagi recuperat forces i seny, tocarà replantejar l’organització territorial de Catalunya,  per tirar enrere algunes decisions preses, que no han donat els resultats esperats. De fet, quan una cosa no es fa “quan toca”, no es pot esperar que els resultats siguin positius.
Catalunya és un país prou petit, com perquè no s’hagi de parcel·lar en regions o vegueries. Si s’hagués fet, d’immediat, quaranta anys enrere, hagués tingut la seva lògica, però ara, amb unes molt millors comunicacions viàries, i l’existència de mitjans tècnics i tecnològics, com per arribar a tot arreu en qüestió de segons, no té lògica insistir, en una organització territorial anacrònica, lenta i cara.
Amb 947 municipis, 42 comarques, i ara  8 vegueries / regions( la vuitena creada fa mig any), Catalunya s’ha omplert de nivells administratius que es superposen a les províncies, i produeixen uns efectes burocràtics - financers, impossibles de mantenir, econòmicament parlant. I el mapa no està tancat, com podem veure en la reclamació del Lluçanès, o l’Alta Segarra, per esdevenir comarques, o altres peticions per esdevenir vegueries.
En resum, l’eficiència està renyida, amb la parcel·lació del territori i la creació de múltiples organismes intermedis. Es més, considero que les comarques no tenen raó de ser, tal com estan funcionant, i haurien de ser substituïdes per mancomunitats de municipis, amb total llibertat per agrupar-se, com millor els semblés.
Faig aquesta llarga introducció, per explicar les funcions reals d’algunes capitals de comarca, que com Vic, exerceixen autènticament de capital. No perquè li hagi tocat ser-ne, com moltes d’altres, sinó perquè fan les funcions que ha de fer una ciutat, pels seus habitants, i per un ampli “hinterland” que se’n beneficia.
Sóc un habitual de Vic, des de fa molts anys. De fet, vaig conèixer Vic amb nou anys, quan durant un any vaig ser el més petit del seminari menor. Després, tret del cap ser capellà, vaig anar a estudiar a Ripoll i Manlleu. Doncs bé, en múltiples fòrums, he posat Vic com exemple d’una ciutat que és capital i exerceix de capital. Un paper similar al de Granollers, Vilafranca, Girona, i en part, Manresa, per posar uns exemples.
Què vol dir, exercir de capital ? Doncs ,vol dir que totes les infraestructures, equipaments i serveis, estan pensats per acollir la gent de la ciutat, i d’un ampli entorn territorial. Com més gran és l’ambició, més capacitat s’ha de buscar en el disseny i projecció d’obres i esdeveniments. A Vic, els de fora, hi trobem tot allò que no tenim a casa. O ,molt a prop de casa, i no ens fa res, anar-ho a buscar una mica més lluny. D’aquí la utilitat de tenir una capital, amb vocació de capital.
Els que hi venim som consumidors, de gastronomia, comerç, cultura, esports, etc. I ens la fem nostra, amb la naturalitat de qui vol trobar-hi, tot allò que busca. Es cert que la capital ha de sobre dimensionar alguns serveis, i pagar-los, però rep, en contraprestació uns beneficis ben evidents, que pot repercutir en els sectors més beneficiats per aquesta atracció de gent de fora. I les comunicacions, son fonamentals, per facilitar la capitalitat. Moltes capitals de comarca, a títol oficial, han perdut la capitalitat “real”, o per falta de vocació o per desídia històrica, i han motivat un nou mapa de capitalitats molt més reduïda. A la pràctica, Catalunya no té més d’una dotzena i mitja de capitalitats autèntiques. Vic, n’és una, però com en tot, no s’hi val a viure de renda, sinó a batallar contínuament per seguir en el pòdium. Un altre dia, parlaré d’alguna batalla en l’àmbit cultural que podria / hauria de millorar considerablement per donar els serveis que els de fora, busquem i volem.

 utat, i d’un ampli entorn territorial. Com més gran és l’ambició, més capacitat s’ha de buscar en el disseny i projecció d’obres i esdeveniments. A Vic, els de fora, hi trobem tot allò que no tenim a casa. O ,molt a prop de casa, i no ens fa res, anar-ho a buscar una mica més lluny. D’aquí la utilitat de tenir una capital, amb vocació de capital.
Els que hi venim som consumidors, de gastronomia, comerç, cultura, esports, etc. I ens la fem nostra, amb la naturalitat de qui vol trobar-hi, tot allò que busca. Es cert que la capital ha de sobre dimensionar alguns serveis, i pagar-los, però rep, en contraprestació uns beneficis ben evidents, que pot repercutir en els sectors més beneficiats per aquesta atracció de gent de fora. I les comunicacions, son fonamentals, per facilitar la capitalitat. Moltes capitals de comarca, a títol oficial, han perdut la capitalitat “real”, o per falta de vocació o per desídia històrica, i han motivat un nou mapa de capitalitats molt més reduïda. A la pràctica, Catalunya no té més d’una dotzena i mitja de capitalitats autèntiques. Vic, n’és una, però com en tot, no s’hi val a viure de renda, sinó a batallar contínuament per seguir en el pòdium. Un altre dia, parlaré d’alguna batalla en l’àmbit cultural que podria / hauria de millorar considerablement per donar els serveis que els de fora, busquem i volem.




 

TABARNIA - UNA OCURRÈNCIA ? - art. Blogesfera socialista



TABARNIA – UNA OCURRÈNCIA ?
Tots els estimats lectors, ja deuen estar al cas del darrer fenomen polític, sorgit dels resultats del 21 D, i que omple pàgines i tertúlies, a falta de novetats, en altres àmbits. Per si algú encara no se n’ha assabentat, es tracta d’una proposta, de creació d’una nova Comunitat Autònoma que aplegui les comarques costaneres de les províncies de Tarragona i Barcelona, en les que varen guanyar els partits constitucionalistes. D’aquí el nom de Tabarnia, i la seva ordenació territorial en Alta i Baixa Tabarnia....
En total, una desena de comarques, amb una clara majoria d’habitants, dintre de Catalunya, i un percentatge de PIB, majoritari, de totes , totes. Aquest territori es proposa aconseguir la independència de Catalunya, per a continuar dintre d’Espanya,...
Una ocurrència, com tantes altres, però que em porta a reflexionar sobre la realitat concreta del nostre país, i com de fàcil és remoure els baixos instints, si algú està interessat, en despertar la bèstia ,que molts porten a dins. Ara mateix, tothom pot comprovar com de fàcil ha estat trobar enemics externs, convertir un govern central, en mans, del PP, en un enemic ( no en un adversari), i per generalització, convertir l’odi a un partit, en un odi a tot un país: Espanya.
 Igual de fàcil, ha estat, dividir els catalans, en bons i dolents, en funció de si lluitaven per la independència, o apostaven per continuar dintre d’Espanya. Que l’opció independentista fos viable, o no, no importa. Es qüestió de fe, no de realitat. I la fe, no es discuteix, s’hi creu o no s’hi creu, i qui no hi creu, és un infidel, un no patriota. Així estem, i així podem continuar, sinó hi ha una forta reacció, en contra.
Però, volia reprendre el fil del principi, quan en moltes de les reunions d’alcaldes del partit socialista, parlàvem de solidaritat territorial, de repartiment de beneficis i càrregues fiscals, de coordinació i subordinació, en matèria d’equipaments i serveis, etc. Tots teníem clar, el principi de solidaritat territorial, per això militem en el partit socialista, i tots tenim clar que per poder repartir, primer has de crear riquesa, sinó poca cosa pots repartir.
Posats aquests principis en els governs municipals, i en la Diputació de Barcelona, quedava clar que les comarques més pobres, havien de rebre més ajuts, que les més riques. I així s’ha fet, en els 34 anys de govern socialista a la Diputació de Barcelona, i així es manté, de moment. Però, els debats entre alcaldes i diputats, eren interessants pel que tenen de comparació amb el conflicte Catalunya – Espanya. M’explico.
El Berguedà, amb 40.000 habitants, representa un 0,54% de la província de Barcelona, de manera que li tocarien el 0,54 % dels ajuts de la Diputació. Doncs bé, sempre hem obtingut entre un 2 i un 2,3 % dels ajuts, multiplicant per 4 el que ens correspondria. Perquè s’ha fet ? Doncs per reequilibrar el territori, i per una clara predisposició a la solidaritat territorial. Ara bé, si el Baix Llobregat, hagués reclamat el que li pertocava, això no hagués estat possible. Com a comarca, el Baix, aporta prop d’un 20 % del PIB català. Podria dir que aporta molt, a canvi de rebre poc, i demanar independitzar-se d’un sistema que li és negatiu.
Bé, doncs, aquesta ocurrència de Tabarnia, pretén posar sobre la taula, la contradicció interna que tenen tots els nacionalismes. Vull per a mi, el que és meu, i no vull compartir amb altres el que produeixo, encara que siguin els altres, els que m’ho comprin. Portat a l’absurd, aquest nacionalisme excloent, podria portar Catalunya, a la divisió interna, i ajuntar les comarques riques, deixant les pobres, a la seva sort.

Si sempre he batallat per mantenir el poble de Borredà i la comarca del Berguedà, dintre de la província de Barcelona, és perquè sé que en sortim clarament beneficiats. El dia que la vegueria de la Catalunya Central fos una realitat, hi perdríem un cinquanta o seixanta per cent dels recursos. La unió fa la força , i la divisió ens porta a la ruïna. Això és la crua realitat, a nivell de comarca, de regió, d’estat, i de la UE. Els nacionalismes sempre son egoistes i excloents, i mai han portat solució als problemes. Catalunya té un problema d’encaix dintre d’Espanya. Es cert, i s’ha de resoldre, però si algú creu que ho pot fer, per la via del fracassat procés, tornarà a fracassar, i ja portem prou danys acumulats com per allargar la sagnia social, econòmica i territorial. 

Tuesday, December 26, 2017

 

HA VALGUT LA PENA ? - art. Nació Digital Solsona

HA VALGUT LA PENA ?
Després de tota acció , convé fer-ne una avaluació, per saber si l’esforç dedicat ha valgut la pena o no. Després de cinc anys de procés sobiranista, hauríem de fer una avaluació sincera, objectiva i amb perspectiva històrica. No sembla que cap dels protagonistes hi estigui interessat, per evitar crítiques despietades , i resums, més que negatius. Amb tot, a nivell intern, sé que alguns col·lectius, sí estan fent aquesta avaluació. Altra cosa serà que la donin a conèixer. Segurament caldrà esperar mesos o anys a tenir-la disponible, però em permeto avançar-ne alguns detalls.
Improvisació i precipitació. Es certa l’existència històrica, d’un sentiment de maltractament de Catalunya, procedent del que anomenem Madrid. El Madrid polític, el govern central, però traspassar aquest sentiment a tot Espanya, va ser un error immens, per quan dos terços dels catalans tenen arrels espanyoles. Entenent, espanyoles, per regions diferents a la catalana.
Aquest malestar, es podia resoldre, buscant sortides “ a la basca”, amb acords amb partits estatals, posant com condició, canvis estructurals permanents. No tant, exigint canvis de la Constitució, com modificant lleis orgàniques que garantissin el més sagrat per a nosaltres, com és la cultura, llengua i ensenyament. Una quarta pota, era millorar el sistema de finançament. Teníem i tenim prou arguments, per fer-ho possible.
Però no, es va voler donar un pas, impossible, mal estudiat, mal planificat i molt mal portat a la pràctica, com iniciar el procés independentista, de pressa i corrents. Mala cosa, perquè el final, necessàriament havia de ser desastrós. No es pot entendre com algú podia pensar en un final d’èxit, quan tot estava en contra. Quan dic, tot, vull dir, absolutament tot. Per tant, el procés ha estat una mostra clara del caràcter mediterrani, en quan a improvisació i precipitació.
Mentides i enganys. Si els dos trets anteriors, eren preludi d’un segur fracàs, res es pot construir sobre uns fonaments plens de mentides i enganys. Inventar acudits com “Espanya ens roba”, posant 16.000 milions de suposat espoli fiscal, era una mentida, fàcil de desmuntar. Com tampoc era de rebut, vendre una bona salut econòmica, quan el deute de Catalunya ha superat els 75.000 milions d’euros. I encara més mentida era tenir països disposats a reconèixer la imaginaria independència de Catalunya o continuar dintre de la UE. O creure en enganys com que les empreses aplaudirien el procés i no hi hauria efectes negatius...massa mentides i enganys, com per portar el procés a bon port.
Ficar tothom en el procés. Creure que un Estat, en majúscules, dotzena potència mundial i quarta de la UE, s’acovardiria davant el gran nombre d’implicats en el procés, és tancar els ulls davant la realitat. Tots els actes dirigits a implicar el màxim d’alcaldes, entitats, clubs , associacions, etc, pensant en un Totum revolutum, per fer por a l’adversari, és més propi de nens petits que no pas de dirigents polítics. I organitzar mobilitzacions, manifestacions, conferències, xerrades, caminades, cantades, i moltes altres accions, per entretenir el personal i fer veure que tot servia en el camí del procés, era vendre fum, però no realitats.

Ha valgut la pena ? Ha valgut la pena fer tot el que s’ha fet, trencar tot el que s’ha trencat, perdre tot el prestigi guanyat i posar tot el país en situació de tensió interna i ridícul extern? Ha valgut la pena veure protagonistes a la presó ? i més que n’hi aniran per no haver volgut fer cas als qui avisàvem de no trencar l’estat de dret. Res és gratuït en matèria de vulneració de la legalitat vigent. Molts aquí han cregut que la podien vulnerar, trencar i fer-la servir a la seva conveniència. La realitat, és dura, i serà llarga de pair. Que ningú vulgui repetir passos d’un procés fracassat. El que ara convé és un retorn a la normalitat que no vol dir, deixar de reclamar el que considerem just. Però, sempre per les vies de l’estat de dret.



Friday, December 22, 2017

 

SEGON CONTINGENT - art. REgió 7

SEGON CONTINGENT.
Dintre de pocs dies, aniran marxant cap els destins elegits, els membres del segon contingent de refugiats, acollits per Creu Roja del Berguedà,  instal·lats, en el Alberg de Berga. La procedència és molt diversa, i demostra l’amplitud de món, en el qual els problemes de seguretat, i falta de llibertats, és immens i no sembla reduir-se en cap moment. N’hi ha d’Ucraïna, Geòrgia, Camerun, Afganistan, Guinea – Conacry, Rússia, ...., no menys, d’una catorzena de nacionalitats, tant diverses i allunyades, com es pot veure, en una part del llistat.
L’acolliment de refugiats, té una complexitat i dificultat enormes, com per ressaltar la gran feina que fan, treballadors i voluntaris que hi estem implicats. Pot semblar fàcil a primer cop d’ull, però d’aquí aquest escrit, per a explicar alguns dels reptes als quals han de fer front les entitats que els acullen.
Rebre refugiats, procedents d’arreu del món, implica tenir persones amb capacitat de rebre’ls i entendre’ls en el seu propi idioma, sinó tenen l’anglès, o francès com a segona llengua. Si es té un lloc d’acollida ampli i adequat, com és el cas de l’Alberg de Berga, el menys complicat és acollir-los. El que ve a continuació, és molt més dificultós. Anar a fer l’empadronament a l’ajuntament, acompanyar-los al metge, a l’hospital, a fer gestions en matèria de documentació, atendre peticions pròpies de persones lluny de casa seva, resoldre inquietuds, facilitar informació, etc, etc, requereix una enorme dedicació i versatilitat del personal que ha d’intervenir en aquest acolliment.
I és que la diversitat és immensa, no solament per lloc de procedència, sinó en edats, en situacions familiars, en necessitats. Hi ha joves, i no tant, joves, hi ha infants que cal escolaritzar el més aviat possible, si bé, prèviament cal un mínim de temps per aclimatar-los en temes tant elementals com el menjar, l’idioma, els costums bàsics. I , a continuació introduir-los en el sistema educatiu, fent-ne un seguiment constant i individualitzat.
Mentrestant tot es va duent a terme, toca facilitar la integració en el nostre país, en la nostra cultura i costums, començant per l’idioma. A Berga, tenen l’opció d’aprendre el castellà i el català, amb professors voluntaris que ens repartim la feina, en horaris, el més adequats possible, per a ells. En el meu cas, exerceixo de professor de castellà, tres dies a la setmana, a raó d’una hora i mitja cada dia. He recuperat una vella ocupació que havia exercit durant set anys a Suïssa, i darrerament com voluntari de Creu Roja. Anys enrere, ensenyant el català, ara, el castellà. Altres voluntàries, donen les classes de català.
Ara, arribem a final del procés d’integració, de mig any. Poc a poc, aniran marxant els qui hem tingut d’alumnes, i altres que per provenir d’Amèrica Llatina, no els hi ha fet falta, i quedarem a l’espera d’un tercer contingent. Es en moments, com aquests, en que toca reflexionar sobre la situació de “privilegiats “ que tenim nosaltres. Veure famílies, amb nens petits, a milers de quilòmetres de casa seva, sense cap garantia de poder-hi tornar, és com per decidir que val la pena aportar el nostre gra de sorra, com voluntaris, o com per fer aportacions econòmiques que permetin a les entitats socials, dur a terme la tasca d’acollida.
Hi ha molt per fer, i estem lluny d’arribar a tot arreu, de manera que ningú es pot refugiar en la immensitat del problema per no prendre-hi part, perquè de feina se’n fa, i els resultats son com per continuar per aquest camí. En un any, Creu Roja del Berguedà, haurà acollit més d’un centenar de refugiats, sumats a d’altres milers que han acollit en altres indrets del país, de forma similar al que han fet altres entitats socials. Queda molt per fer, sí, però la feina feta, ha valgut la pena.





 

SENSE TERME MIG - art. Nació Digital Solsona

SENSE TERME MIG.
Per si algú tenia dubtes, ha quedat demostrat que en grans confrontacions, on imperen les emocions i sentiments, no hi ha lloc pel terme mig. Ni per ponts de diàleg, ni per terceres vies. O estàs en un bàndol, o en un altre, entre mig, no hi ha espai suficient per convertir-te en àrbitre de la situació.
Ho dic, per deixar clar el sentiment de frustració, davant la magnífica campanya de Miquel Iceta, buscant un terme mig, des d’on poder maniobrar per retornar una certa normalitat al país. El país està tant crispat, tant tensionat i tant revoltat per tot el que ha passat en els darrers mesos, que ha votat més amb el fetge, que no pas amb el cor o el cervell.
I si fa no fa, estem on estàvem. Pitjor encara, puix que , de nou, hi ha una majoria independentista en escons al Parlament, però no en vots. Tenim un 47,49% de vot independentista, amb 2.063.175 a favor, i un 50,93% de no independentistes, amb 2.212.348, en contra. Una vegada més, es demostra que la manca de llei electoral pròpia, produeix uns efectes realment injustos. Qui guanya en vots, perd en escons, mala repetició de fets, criticats, però no resolts, després de 40 anys d’autonomia.
Ens espera una legislatura molt, molt complicada. Segurament pitjor que la darrera, per quan s’obren un gran nombre d’interrogants, sense resposta possible, ni immediata. De tots els càrrecs elegits, hi haurà 17 imputats / investigats, entre els quals els anteriors membres de la Mesa, i tots els membres del Consell Executiu que estaven, en una o altra candidatura.
Les imputacions aniran fent el seu curs, sense poder preveure ni l’abast, ni els terminis, i encara menys les resolucions inicials, i les definitives. Puigdemont està a Bèlgica, sense tenir clar si ve o no ve. Si ve, el seu empresonament serà immediat i de llarga durada. Probablement fins no es celebri judici, i el mateix succeirà amb els qui l’han acompanyat en aquesta fugida. Què passarà, i qui pot ser candidat a la presidència ? Qui pot formar govern, i amb qui, si bona part de l’anterior Consell Executiu, està en llibertat provisional ? Es buscaran , candidats alternatius ? Amb quin programa i amb quins objectius, quan la via unilateral, queda clarament descartada ? O no ?
En fi, el panorama que deixen els resultats d’ahir és tant enrevessat que caldrà esperar uns dies per veure com paeixen tots els partits, el paper que els toca jugar. La mateixa CUP, ha d’aclarir el seu paper de futur, quan insisteix en mantenir la unilateralitat, i la ruptura constitucional. Estarà del costat dels altres dos partits ? I què farà ERC en un escenari molt diferent del que s’havia plantejat ? Molts incògnites, abans no es constitueixi el nou Parlament i comenci el compte enrere per a elegir president i iniciar legislatura.
Dit això, cal esperar rigor, en el camí a emprendre. Portem 5 anys de paralització del govern i les seves institucions, i no es pot allargar una situació com aquesta. Els partits independentistes tenen una majoria suficient per governar, doncs, endavant. Aquest és el joc de la democràcia i tots l’hem d’acatar. El país necessita retrobar l’ordre i el sotmetiment a l’estat de dret. Es pot continuar desitjant la independència, mentrestant es governa , sota la legalitat vigent. El que no podem mantenir és la provisionalitat permanent en la que hem viscut i conviscut els darrers anys. El compte enrere per conformar el Parlament ha començat, a veure si tothom hi posa el seny indispensable.





Thursday, December 21, 2017

 

NOTA PREMSA -PRESSUPOST 2018



BORREDÀ,APROVA EL PRESSUPOST 2018, AMB UNA ALTA INVERSIÓ.

El dilluns dia 18, es va celebrar Ple Ordinari, amb la presentació, debat i votació del pressupost per l’exercici 2018. Un pressupost, amb un increment notable respecte el de l’any passat ( 952.405,56 – any 2017) , i de 1.018.662,03 per 2018, del qual un 40% es dedica a capítol VI ( inversions). Concretament 421.449,79.
Les inversions previstes, son
Condicionament carrer de la Font ----   206.062,96 euros
Cond. Passatge Camp de Futbol -------    63.845,40   “
Adquisició vehicle elèctric  ------------    30.000,00   “
Millora coberta i exteriors Escoles ----    56.267,42   “
Millora aïllament Casa Consistorial---    23.401,40   “
Sistema bombeig c/ de la Creu--------     31.872,61   “
Millora zona esportiva i material  ----       5.000,00   “
Adquisició material inventariable --          5.000,00   “
Total ----      421.449,79 euros

No és el pressupost ideal, però sí respon al cobriment de totes les necessitats de conservació , manteniment i millora de les infraestructures, equipaments i serveis del poble.
Es podria haver incrementat en prop de 300.000 euros, sinó fos per les restriccions imposades pel Govern central, en matèria de limitació de la despesa. Considerem del tot injusta la restricció imposada pel Ministeri d’Hisenda, de no poder incorporar el superàvit d’anys anteriors, i destinar-los a noves inversions, en comptes d’anar destinat a rebaixar l’endeutament.
L’endeutament se situa per sota del 40% , de manera que estem davant un ajuntament sanejat, que no precisa, rebaixar-lo més, i en canvi queden en el tinter noves inversions que es deixen pendents , a l’espera que el Congrés de Diputats aprovi una proposició de llei, modificant aquesta limitació.
Entre les inversions que esperem poder fer, si el límit de despesa es modifica, hi figuren l’adquisició de dos nous vehicles, per la brigada municipal d’obres. El pressupost preveu comprar una primera furgoneta elèctrica, aprofitant un ajut de 5.000, 00 euros de la Diputació, però posteriorment es vol comprar un nou vehicle , tot terreny, pel servei de manteniment de l’aigua, o per prevenció i extinció d’incendis, neteja de neu, etc. I un tercer vehicle amb plataforma elevadora, per treballs en alçada.
Igualment voldríem poder disposar d’una pista de pàdel, en un espai adient, de la zona esportiva. Una altra actuació prevista, és dur a terme, la segona fase de renovació de la xarxa d’enllumenat públic, a més d’una partida per a recerca i perforació d’un nou pou d’aigua, i finalment, una partida per arranjament de camins rurals.
En resum. Satisfets per un pressupost auster, però amb alta inversió, i disposats a incorporar noves inversions, tant bon punt, sigui modificada la llei limitadora de la despesa.
El pressupost fou aprovat amb els vots a favor de l’Equip de Govern ( Compromís x Borredà – PSC) i l’abstenció de la CUP.

Borredà, 21 de desembre de 2017.

Wednesday, December 20, 2017

 

UN VOT DECISIU. UN MOMENT HISTÒRIC - art. Blogesfera socialista

UN VOT DECISIU, UN MOMENT HISTÒRIC.
Des de l’atalaia que suposa el càrrec d’Alcalde, he pogut comprovar els greus efectes de l’anomenat procés sobiranista. Portem 5 anys, d’absoluta falta de govern efectiu. Cap gran projecte, cap gran decisió, cap pla d’inversions sobre el territori, s’ha dut a terme, a l’espera d’una imaginària independència que tots els responsables de la Generalitat, diputats del Parlament, inclosos, sabien era impossible d’assolir.
S’han parat milers de tràmits, s’han paralitzat milers d’inversions, per manca d’acció de govern. He comprovat la inutilitat de dotzenes de gestions davant les principals conselleries de la Generalitat, sense cap resultat positiu. Això aquí, a Borredà, però el mateix puc dir de tots i cadascun dels 947 municipis de Catalunya. Es tot un país, que ha estat parat, a l’espera d’una desconnexió impossible. El dany causat és enorme, però el més preocupant, és pensar en un possible allargament d’aquesta provisionalitat.
Demà, tenim la gran oportunitat de canviar de rumb, i posar en marxa la maquinària de govern. La feina serà gegantina, perquè atrapar 5 anys perduts, costarà un immens esforç, però almenys ens posarem en marxa. Ha d’haver-hi un govern amb gent de gran capacitat i entusiasme per posar els temes al dia, i planificar de cara el futur. Ha d’haver-hi un govern auster, rigorós i molt actiu per aprofitar totes les oportunitats, per impulsar projectes del passat, i elaborar-ne de nous. Ha d’haver-hi un govern que es posi en sintonia amb els ajuntaments, no per fer-los servir com a cavall de batalles inútils, sinó per anar junts en temes tant prioritaris com la creació de llocs de treball, millora d’infraestructures, equipaments i serveis.
Es increïble tot el que hem vist i patit en aquests anys. S’han suprimit totes les ajudes als ajuntaments, en temes tant rellevants com les inversions del PUOSC ( pla únic d’obres i serveis de Catalunya), s’han eliminat els ajuts a serveis com escoles – bressol, escoles de música, i molts altres, a banda de reduir al mínim els de beques – menjador , transport,  nous convenis amb residències de gent gran, o centres de dia. I ja no diguem els enormes retards en tot el que fa referència a atenció mèdica. Es inútil reclamar, exigir o demanar perquè a l’altra banda no hi ha ningú que escolti ni actuï en conseqüència. Tant greu és , el moment en que estem. I quan dic estem, puc dir, estàvem, no fos que algú, ara volgués donar-ne la culpa, al 155.

Demà, és un dia històric, pel que pot tenir de revulsiu i decisiu per tancar una de les etapes més negatives de la nostra història col·lectiva i obrir-ne una de nova, amb grans esperances de futur. Necessitem un lideratge clar i ferm, preparat per fer front a aquest immens repte de posar el país en marxa, i alhora que es resolen les necessitats diàries, reclama solucions per temes històrics. Si algú té algun dubte, que llegeixi o escolti les propostes de Miquel Iceta. Es l’home oportú, pel moment precís. Demà ho podem fer possible. 

 

VOT MEDITAT - art. blogesfera socialista

VOT MEDITAT.
La previsible alta participació , a les eleccions del 21 D, demostra la conscienciació de molta gent ,que mai havia anat a votar ,però que ara sí ,consideren necessari fer-ho. Han vist els estralls que poden produir partits nacionalistes que s’arroguen la representació de tot el poble, malgrat no tinguin ni tant sols ,la meitat dels vots emesos.
Es hora de plantar cara, i és hora de votar per aquells que no volen trencar el país en dues parts, ni volen excloure uns, per considerar ,no estimen prou Catalunya. Aquest joc de bons i dolents, de patriotes i no patriotes, ha donat pèssims resultats aquí, però ja el coneixem de molts altres indrets del món. Es un joc pervers, que porta la divisió i enfrontament intern, i aïlla de la resta del món democràtic.
Els partits independentistes, encara ens volen fer creure que és possible tirar enrere i recomençar de nou, quan ha quedat demostrat que la via unilateral no porta enlloc. Ens trobem en una situació realment paradoxal, amb un ex president i cap de llista, fugit a Bèlgica amb altres ex consellers i, malgrat tot candidats, que no té clar si tornarà a Catalunya o es quedarà a l’estranger, en els propers anys.
Sap que si torna, és per anar directe a la presó, a l’espera de judici, amb una més que probable sentència condemnatòria, a uns quants anys de presó i a una llarga inhabilitació que no li permetrà assolir cap nou càrrec institucional. Serà capaç de tornar ? Ho dubto. Els greus errors comesos, no convocant eleccions ell mateix, i després fugint fora del país, l’han inhabilitat per a poder ser reelegit president. Un president no s’escapa , ni deixa tirats a la major part dels membres del seu govern. Mai de la vida.
Ara, intenta tenir un bon resultat ,per veure si amb la perspectiva de poder tornar a ser president, podria obtenir la gràcia estatal, i continuar com si res no hagués passat. Es impensable per impossible. Les seves actuacions ,estan en mans dels tribunals, i fins no hagi pagat pels delictes comesos, no podrà tornar a la vida ordinària, i a la política. Els delictes comesos son greus, i les conseqüències per les institucions i pel país, igual de greus. Es lògic se li demanin comptes i se li facin pagar les culpes.  El mateix cal dir per a tots els qui es varen embrancar en la mateixa aventura.
Dit això, és cert que molta gent no comprèn , o no accepta la gravetat del fets. No hi ha hagut víctimes , per tant, consideren no pot haver-hi pena de presó, ni d’inhabilitació. Aquesta simplicitat, expressada per molts independentistes, xoca amb la realitat dels fets. No hi ha hagut víctimes físiques, però els danys produïts han estat enormes, i de molt llarg recorregut com veurem en els propers anys.
Hi ha moltes persones a la presó, sense cap víctima, en el seu expedient. Només faltaria, però han estat condemnats per delictes diversos. En el cas que ens ocupa, no tenim presos polítics, sinó polítics presos per haver actuat en contra de la llei vigent. I no ho varen fer un sol cop, sinó de forma reiterada, sense fer cas als avisos i requeriments de la més alta instància de l’Estat.
Aquesta sensació de duresa, o més encara, d’actuació contundent, és criticada per exagerada o injusta, quan simplement és resultat de l’aplicació de la llei vigent. No tenim, doncs, presos polítics, sinó polítics , presos, i així hem d’actuar, en conseqüència. Les dues llistes independentistes aposten per tenir els millors resultats possibles , confiant en que el govern central, finalment accepti negociar un referèndum o directament la independència. No volen reconèixer que és impossible, que no hi ha cap possibilitat . Ja no sé si s’enganyen, si viuen en un altre món o una altra dimensió, però tots sabem que un nou procés és inviable i que no hi ha cap altra sortida que el sotmetiment a l’estat de dret. Davant aquesta situació, ni ERC ni Junts x Catalunya, tenen cap viabilitat de govern. Governar per a què ? Per repetir el joc anterior, i acabar pitjor ? Governar a l’espera d’un futur de somni ? Cap d’ells ho diu, ni ho vol reconèixer, però el seu fracàs és definitiu. D’aquí que el vot del dia 21 D ha de ser molt ben meditat, per donar-lo a qui realment vol sortir del bucle en el qual ens han ficat. Aquesta és la via que proposa Miquel Iceta. Aquesta és la solució, perquè ja no volem més aventures, el país no ho resistiria, i la gent, encara menys.



Tuesday, December 19, 2017

 

PRESSUPOST MUNICIPAL 2018 - BORREDÀ

1 de 4
AJUNTAMENT DE BORREDÀ PRESSUPOST 2018
A) ESTAT DE DESPESES 2018
CRÈDITS PRESSUPOSTATS
PARTIDA E X P L I C A C I Ó TOTAL TOTAL
Partida CAPÍTOLS
CAPÍTOL I - DESPESES DE PERSONAL
920/12000 Retribucions bàsiques 27,542.70 €
920/12100 Retribucions complementàries 45,803.50 €
920/13000 Personal laboral fix 40,826.00 €
920/14300 personal piscines 12,120.00 €
912/10000 Càrrecs electes 22,985.58 €
920/16000 Quotes seguretat social 40,804.00 € 190,081.78 €
CAPÍTOL II - DESPESES EN BÉNS CORRENTS I SERVEIS
920/20200 Arrendament edificis i altres construccions 15,000.00 €
1531/21000 Rep.infraestructures i bèns naturals, camins i via pública 20,000.00 €
920/21200 Rep. edificis i altres construccions 15,000.00 €
920/21300 Rep. instal.lacions TV i manteniment 13,000.00 €
161/21001 Reparació i manteniment xarxa Aigua 6,000.00 €
920/22000 Material oficina 1,200.00 €
920/22001 Premsa, llibres , revistes i publicacions 1,000.00 €
165/22100 subministrament energia elèctrica: enllumenat públic 20,000.00 €
920/22100 Subministrament energia elèctrica: equipaments municipals 12,000.00 €
312/22100 subministrament energia electrica: consultori mèdic 5,000.00 €
312/22200 comunicacions telefoniques consultori mèdic 1,500.00 €
920/22200 Comunicacions telefòniques 5,500.00 €
342/22105 piscina suministres varis 3,000.00 € 920/22201 Comunicacions postals 1,200.00 €
920/22103 Combustibles i carburants 9,000.00 €
920/ 22002 administracio electronica i gestor expedients 2,500.00 €
920/22400 Primes assegurances 8,500.00 €
912/22601 Atencions protocolàries i representatives 3,000.00 €
338/22609 altres activitats festives populars i esportives 6,500.00 €
334/22609 activitats formatives de promoció de la cultura (cursos) 4,500.00 €
920/22110 productes de neteja 1,200.00 €
1621/22701 Gestio residus municipals 56,000.00 €
920/22706 Estudis i treballs tècnics 10,000.00 €
920/22708 Serveis de Recaptació 12,000.00 €
920/23000 Dietes i desplaçaments 7,500.00 €
912/23300 Altres indemnitzacions: assignació partits i assistencies 4,500.00 €
920/22699 Altres despeses de funcionament i gestoria 7,000.00 €
920/22604 Jurídics i contenciosos 4,000.00 €
161/22501 canon aigua 19,500.00 € 275,100.00 €
CAPÍTOL III - DESPESES FINANCERES
Codi Validació: 6JNHGC26ZSA4Q3T9LJND9J7PR | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 1 de 4
Joan Roma Cunill (1 de 1)
ALCALDE
Data Signatura: 13/12/2017
HASH: 46e9357d6d400a0c85f40b71b913f555
2 de 4
011/31000 Interessos crèdit Caixa de Manresa 7,000.00 €
011/35900 Altres despeses financeres 2,500.00 € 9,500.00 €
CAPÍTOL IV - TRANSFERÈNCIES CORRENTS
925/46600 Serveis socials mancomunats. Consell Comarcal 5,000.00 €
925/46601 Serveis socials treballadora familiar. Ajuntament Vilada 11,400.00 €
925/46602 Serveis socials assistent social i dinamitzadora A. Cercs 4,500.00 €
925/46603 Pla ocupacio llar infants. Agencia desenvolupament Bergueda 14,021.21 €
925/48001 ajuts cohesió social i emergencia energetica 6,000.00 €
925/46200 Conveni serveis Ajunt. La Pobla 9,600.00 €
341/48002 Dinamitzadora esportiva. 2,000.00 €
925/48000 Associació Gent Gran Borredà. Pla d'activitats 2015 6,000.00 €
326/48001 AMPA ajut activitats 6,000.00 €
326/48002 aportacio escola i zer 1,050.00 €
925/48900 Altres transferències a entitats sense finalitat de lucre 3,000.00 €
338/48003 aportació Borredà de Festa 5,500.00 € 74,071.21 €
CAPÍTOL VI - INVERSIONS REALS
151/61901 Condicionament Carrer de la Font 206,062.96 €
1531/61000 Condicionament passatge Camp de Futbol 63,845.40 € 920/62400 cotxe electric tipus furgoneta 30,000.00 €
920/63201 Millora tancaments exteriors edifici ajuntament i sala plens 23,401.40 €
321/63200 col.locació aïllament coberta i millora acabat façanes escoles 56,267.42 €
162/63900 Estacio bombament i connexió carrer de la Creu 31,872.61 €
342/63200 millora instal.lacions esportives i material inventariable 5,000.00 €
920/62300 material inventariable ( taules, bancs....) 5,000.00 € 421,449.79 €
CAPÍTOL IX- PASSIUS FINANCERS
011/91300 Amortització préstec Caixa de Manresa 33,714.22 €
011/91100 Amortització préstecs Diputació 14,745.03 € 48,459.25 €
TOTAL GENERAL DE DESPESES 1,018,662.03 € 1,018,662.03 €
Codi Validació: 6JNHGC26ZSA4Q3T9LJND9J7PR | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 2 de 4
3 de 4
B) ESTAT D' INGRESSOS 2018
CRÈDITS PRESSUPOSTATS
ART. E X P L I C A C I Ó TOTAL TOTAL
ARTICLES CAPÍTOLS
CAPÍTOL I - IMPOSTOS DIRECTES
11200 IBI de naturalesa rústica 40,000.00 €
11301 IBI de naturalesa urbana 165,000.00 €
11500 Impost s/ vehicles de tracció mecànica 35,000.00 €
11600 Impost s/increments valor terrenys 5,000.00 €
13000 Impost activitats econòmiques empresarials 3,000.00 € 248,000.00 €
CAPÍTOL II - IMPOSTOS INDIRECTES
29000 Impost sobre construccions instal.lacions i obres 3,000.00 € 3,000.00 €
CAPÍTOL III - TAXES I ALTRES INGRESSOS
33100 Guals 1,200.00 €
30900 Taxa manteniment cementiri 4,500.00 €
30200 Gestió residus municipals 56,000.00 €
31300 Piscines 10,000.00 €
30000 Subministrament aigua potable 55,000.00 €
30400 canon municipal d'aigua 19,500.00 €
33200 Preu públic ocupació, vol, sòl i subsòl 5,000.00 €
34900 Quotes TV per cable 13,000.00 €
31200 quotes llar infants 2,500.00 €
39900 Altres ingressos 1,000.00 € 167,700.00 €
CAPÍTOL IV - TRANSFERÈNCIES CORRENTS
42000 Participació en els tributs de l'estat 90,000.00 €
42090 GC Fons Català de Cooperació Local 42,000.00 €
45500 Generalitat. Subv.diverses puosc manteniment 18,800.00 €
45502 Generalitat. Manteniment consultori mèdic 11,860.66 €
45504 Generalitat. Subv. Càrrecs electes 11,378.76 €
46100 Diputació. Subv. diverses cataleg serveis 25,000.00 €
46101 Diputació. Pla ocupacio 14,021.21 €
46200 Consell Comarcal Berguedà. Subv. Diverses 3,000.00 €
47001 Telefonica. Participació ingressos 1,500.00 € 217,560.63 €
CAPÍTOL V - INGRESSOS PATRIMONIALS
54000 Producte lloguer finques urbanes 8,000.00 € 8,000.00 €
CAPÍTOL VI- ALIENACIÓ INVERSIONS 0.00 €
CAPÍTOL VII - TRANSFERENCIES DE CAPITAL
76100 DIBA. Condicionament C/ font 192,000.00 €
76101 Condicionament Passatge Camp de Futbol 49,000.00 €
76102 Millora tancaments edifici ajuntament i sala plens 23,401.40 €
Codi Validació: 6JNHGC26ZSA4Q3T9LJND9J7PR | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 3 de 4
4 de 4
76103 col.locació aïllament coberta i millora acabat façanes escol 50,000.00 €
76104 subvencio diba canvi vehicle electric 5,000.00 € 319,401.40 €
CAPITOL IX PASSIUS FINANCERS.
91100 Prestec diba estacio bombament 30,000.00 €
91101 prestec diba vehicle 25,000.00 € 55,000.00 €
TOTAL GENERAL D'INGRESSOS 1,018,662.03 € 1,018,662.03 €
R E S U M G E N E R A L
TOTAL GENERAL DE DESPESES……………………………… 1,018,662.03
TOTAL GENERAL D' INGRESSOS……………………………… 1,018,662.03
0.00
DIFERÈNCIA Joan Roma i Cunill.
Borredà desembre de 2017
Codi Validació: 6JNHGC26ZSA4Q3T9LJND9J7PR | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 4 de 4

 

BORREDÀ - APROVAT PRESSUPOST 2018

AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
MEMORIA D’ALCALDIA DEL PRESSUPOST 2016
Memòria d’alcaldia que s’elabora en compliment de l’art. 168 del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals i a fi de procedir a l’elaboració del pressupost per l’exercici 2018.
PRESSUPOST D’INGRESSOS.
Les partides D’INGRESSOS del pressupost s’han dotat seguint el principi de prudència i per tant s’han pressupostat els ingressos ajustats a la realitat a les subvencions i transferències ja concedies o compromeses i d’acord amb les liquidacions del 2016 i parcial del 2017.
Pel que fa als impostos i atès que no s’han aprovat increments de tipus es manté una previsió derivada d’exercicis anteriors.
Igualment pel que fa a les taxes no es preveuen modificacions considerables ni ingressos extraordinaris.
En les transferències de capital s’ha pressupostat en base a la quantitat de la participació dels tributs de l’estat aprovada el 2017
Pel que fa al fons de cooperació s’ha pressupostat també la quantitat aprovada pel 2017.
Pel que fa a la resta de subvencions s’han consignat les concedides a data de la confecció del pressupost i es preveu que la Diputació convoqui el catàleg de serveis, i fons d’educació i serveis socials com en anys anteriors i s’aprovin les que estan sol·licitades.
Pel que fa a Generalitat es preveu la convocatòria del PUOSC de manteniment per despeses del capítol II i l’ingrés es consignarà en la partida d’ingressos de la Generalitat de Catalunya així com la subvenció per càrrecs electes..
També s’ha previst l’import que transfereix CATSALUT pel manteniment del consultori d’acord amb el conveni.
S’ha creat una partida de les quotes de la llar d’infants que està en funcionament.
En les transferències de capital s’ha previst la subvencions concedides per les obres incloses en el programa de meses de concertació de la diputació de Barcelona i les que estan sol·licitades i pendents de resolució.
S’ha previst el finançament de dues actuacions amb préstec, la compra del vehicle elèctric i l’estació de Bombament, per un import de 55.000 euros que es sol·licitarà a Diputació de Barcelona via caixa crèdit a interès 0%, amortització 10 anys i amb un any de carència. En el moment d’adjudicació de les actuacions es valorarà la possibilitat de fer una modificació de crèdit amb càrrec a romanent o si s’escau majors i/o nous ingressos abans de generar més endeutament.
En cas que no es concedeixin les subvencions pressupostades no s’executarà l’actuació a no ser de disposar d’un altre finançament.
Codi Validació: A6E3657ZTRTQP2ZXJSY7S4CWG | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 1 de 4
Joan Roma Cunill (1 de 1)
ALCALDE
Data Signatura: 13/12/2017
HASH: 46e9357d6d400a0c85f40b71b913f555
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
PRESSUPOST DE DESPESES.
En el capítol de personal s’aplicarà l’increment que s’estableixi la llei de pressupostos del 2017 que no s’ha aprovat. S’ha incrementant un 1% que és l’habitual fins ara.
La contractació de la TEI de la Llar d’infants es preveu fer com aquest any, mitjançant transferència a l’Agència de Desenvolupant del Berguedà amb càrrec al pla d’ocupació de Diba.
En el capítol 2 de despesa i bens corrents no es preveu un increment considerable. Les partides es reparteixen bàsicament en les parides de vies públiques i reparacions d’edificis i instal·lacions municipals on es preveu que s’inclogui a part del material utilitzat per la brigada i petites reparacions ordinàries en edificis municipals i via pública.
Algunes de les actuacions previstes i que dependran dels pressupostos que s’obtinguin son: la remodelació dels wc del local Puigmal, la renovació del clavegueram del Carrer de l’Església, enderroc nínxols cementiri, manteniment camins...... En el cas dels wc i el clavegueram es considera una actuació prioritària per la qual cosa si obtinguts els pressupostos excedissin de la partida pressupostada es buscarà finançament o préstec ja que es considera una actuació prioritària.
També s’ha creat la partida de despeses de llum i telèfon del consultori municipal per controlar millor la despesa, una partida d’administració electrònica per fer front a les despeses derivades de l’aplicació de la llei 29/2015 i al procediment i tramitació electrònica
Al capítol 3 s’ha ajustat la despesa als interessos liquidats el 2017.
Al capítol 4 de transferències corrents es manté amb caràcter general com el 2017. S’han desglossat les despeses de serveis socials que s’incrementen amb el nou conveni i serveis amb els serveis que ofereix el consell comarcal, i s’ha ampliat l’aportació a l’AMPA.
Capítol 5 de despeses patrimonials no es preveu.
Al capítol 6 a l’apartat d’inversions es preveuen les següents actuacions:
1.- CONDICIONAMENT CARRER DE LA FONT. Aquesta és una obra totalment necessària per complir diferents objectius. En primer lloc substituir la canonada general d’aigua que entra per aquest carrer, procedent del dipòsit general de Subirà. Aquesta canonada té una antiguitat superior als 50 anys i per tant s’ha de substituir de manera urgent, per una de nova i de major capacitat. Igualment s’ha de substituir la claveguera, d’una antiguitat similar, i finalment el paviment, actual de pedra vista del país, ha de poder complir amb la normativa d’accessibilitat, per la qual cosa el paviment serà de pedra artificial, especialment adequada per un carrer de forta pendent i amb possibles gelades durant els dies i nits d’hivern. El pressupost total és de 206.000,00 euros i disposem d’un ajut de la Diputació de Barcelona, de 192.000,00 euros.
2.-CONDICINAMENT PASSATGE CAMP DE FUTBOL.
Actuació de millora del paviment d’aquest passatge de la zona esportiva. A dia d’avui, aquest passatge es troba amb el paviment en condicions manifestament millorables, amb
Codi Validació: A6E3657ZTRTQP2ZXJSY7S4CWG | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 2 de 4
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
irregularitats que excedeixen el que es pot admetre per a un pas de vianants molt transitat, ja que també dóna accés a l’escola des la part de ponent del nucli urbà. L’actuació té com a finalitat delimitar els treballs mínims necessaris deixar el Passatge
del Camp de Futbol en bones condicions de servei i fent viable un accés a nivell de vianants a tota la part central de la zona esportiva i a l’escola pública del municipi.
3.- VEHICLES BRIGADA.
El vehicle actual de la Brigada és molt vell i necessita ser substituït. Igualment es considera interessant que la brigada pugui disposar de dos vehicles per funcionar i desplaçar-se amb dos grups de treball per separat.
Es planteja aprofitar la subvenció concedida de la Diputació de Barcelona de 5000 euros per canviar vehicles de les flotes per vehicles elèctrics. Aquesta subvenció ha de destinar-se específicament a la compra de vehicles elèctrics i necessàriament se n’ha de substituir un de més contaminant. L’actual vehicle de la brigada compleix les condicions per ser substituït.
També s’estudia la possibilitat futura de fer un Leasing o un renting per disposar d’un segon vehicle de gasoil/gasolina de les mateixes condicions marca i model similar que l’actual.
També es considera necessari i és una petició del personal de la brigada disposar d’un vehicle elevador per realitzar els treballs en altura que actualment es fan amb tractor o llogant l’elevador a una empresa. Aquesta compra dependrà de les possibilitats econòmiques de l’exercici i l’obtenció de suficients ingressos o romanent per crear la partida pressupostària.
4.- SEGONA FASE RENOVACIÓ CABLEJAT ENLLUMANAT PUBLIC
Es preveu que es convoqui novament la subvenció i es pugui executar la segona fase de la renovació de l’enllumenat públic que està en molt mal estat i es va començar a renovar el 2017. En cas que es convoqui i s’obtingui la subvenció s’incorporarà al pressupost.
5 MILLORA TANCAMENT EXTERIOR AJUNTAMENT I COBERTA I FAÇANA ESCOLES
S’han sol·licitat aquestes ajudes en els programes complementaris de Diputació de Barcelona que finalitzen el 15/12/2017. Aquestes actuacions permetrien millorar l’aïllament de l’edifici de les escoles i la façana i també de l’edifici de l’ajuntament posant vidres dobles i un sistema de calefacció a la sala de plens. En cas que finalment no s’obtinguin no s’executaran.
6.- PLANTA ELIMINACIO SULFATS
Aquesta instal·lació permetria eliminar l’excés de sulfats de l’aigua que té en moments puntuals quan s’utilitza aigua dels pous a l’estiu o en pics de consum i millorar-ne la qualitat. Aquesta actuació té un cost de 20.600 euros i s’ha sol·licitat una subvenció a la Diputació de Barcelona. S’incorporarà al pressupost si es concedeix i es disposa de finançament.
7.- ESTACIO BOMBAMENT I CONNEXIO CARRER DE LA CREU
Codi Validació: A6E3657ZTRTQP2ZXJSY7S4CWG | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 3 de 4
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
Aquesta actuació ha de permetre connectar el col·lector del Carrer de la Creu al clavegueram municipal mitjançant un pou de bombament. El cost de l’actuació ascendeix a 31.872,61 euros i es considera prioritària en tant que conjuntament amb la posada en funcionament de la Depuradora permetria depurar les aigües del nucli de Borredà.
8.- MILLORA INSTAL.LACIONS ESPORTIVES
Es preveu una partida per poder incloure les millores en equipaments esportius que es subvencionen amb les subvencions d’esports de la Diputació de Barcelona i que permeten millorar les instal·lacions com la piscina la pista poliesportiva etc....i adquirir nous materials.
9.-MATERIAL INVENTARIBALE:
Es preveu una partida 5000 per adquirir material inventariable com completar les taules, cadires, bancs, carpes, utillatge brigada....
L’equip de govern manté per incorporar en el pressupost sempre que sigui possible i viable econòmicament, altres actuacions com la recerca d’una nova captació d’aigua, la construcció d’una pista de pàdel o la adquisició del terreny de la Cruïlla de Sant Jaume.
L’alcalde.
Joan Roma Cunill.
Borredà, desembre 2017
Codi Validació: A6E3657ZTRTQP2ZXJSY7S4CWG | Verificació: http://borreda.eadministracio.cat/
Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 4 de 4

 

EL MAL CAUSAT - art. blogesfera socialista



EL MAL CAUSAT
Si una cosa s’ha fet evident, en aquests darrers anys, és el profund mal causat per les actuacions del PP, en el passat . Fins aleshores eren normals les desavinences, desencontres i conflictes entre el govern central i el de la Generalitat. Passa aquí, i passa arreu del món. Peticions no ateses, o no en la seva totalitat, interpretacions de competències, problemes de prioritats, de protocol, etc. Sempre n’hi ha hagut, i sempre n’hi haurà, però on es va donar un salt qualitat, fou en la campanya contra l’Estatut, com a via per atacar el govern socialista a Madrid, i de pas, quedar bé en un bon nombre de territoris d’Espanya.
Parlo de dotze anys enrere. En aquest període han passat moltes coses, i poques de positives, pel que fa a reparar el dany causat. Al contrari, des d’aleshores, cada desencontre servia per ampliar el conflicte i fer-lo irresoluble, pensant uns, des de Madrid que la cosa no aniria a més, i aquí, fent-lo servir per agafar aire i impuls de cara a justificar passos cap a la independència.
No hi ha res pitjor que no voler veure, ni voler sentir les veus crítiques que advertien sobre aquest “desafecte”creixent, fins convertir-lo en una realitat potent i evident. S’han deixat passar oportunitats clamoroses per a poder reparar els danys, i no s’han aprofitat, és per aquest motiu que el memorial de greuges és dens i difícil de resoldre.
Els principals punts, s’han resumit en 45 reclamacions, presentades per Artur Mas, primer, i posteriorment Puigdemont, com a mostra de la impossibilitat de resoldre-les, i com a justificació per decidir marxar. La resposta ja la coneixem, i no per això,  no se n’ha de parlar. Al contrari, s’han d’estudiar i donar-hi resposta, si volem refer els danys causats i intentar retornar a la via del diàleg.
Aquestes 45 reclamacions, han estat estudiades per Miquel Iceta, i se les ha fet seves, gairebé en la seva totalitat, de manera que considera que d’aquestes, 30 poden ser resoltes en un primer any de nou govern, si les dues parts s’hi apliquen degudament. Es més, aquest és un dels compromisos prioritaris que ha pres, de cara els primers mesos de nou govern si aconsegueix presidir-lo.
I per aquí caldria començar. Es a dir, per a retornar a la normalitat, s’han de reconèixer els errors comesos, i reitero que per part del Madrid polític, el Madrid en tant que govern central del PP, ha estat un govern nefast a l’hora de desactivar conflictes i promoure les bones relacions. Al contrari, la prepotència i les males formes han estat a l’ordre del dia, i això ha incrementat notablement les files dels qui han esdevingut independentistes, més per anar contra el govern central, com per pròpies conviccions.

Si es vol normalitzar el país, s’han de reconèixer les justes reivindicacions i en el conjunt de les 45 reclamacions, hi ha un element central de solució. A partir d’aquí, fons i formes han de ser canviades de manera radical. No es poden tolerar posicionaments prepotents, menyspreus reiterats, o discriminacions en matèria d’inversions i finançament. Som hereus del mal causat pel PP, però també hem de fer autocrítica davant actuacions molt poc encertades dels governs de la Generalitat. De l’actual i dels anteriors. Si entre tots, fem aquest esforç de crítica i reconeixement mutu d’errors, podrem entrar a resoldre els conflictes de manera dialogada, mitjançant el pacte. Tenim l’oportunitat el 21 D. No vulguem continuar aventures impossibles, i busquem sortides viables. En Miquel Iceta, les ha exposat a bastament. Ara toca posar-les en pràctica.

Sunday, December 17, 2017

 

PODER OSONENC - art. El 9 Nou


PODER OSONENC.
Resulta curiós, el poder d’algunes comarques, en relació a d’altres, més poblades o fins i tot més potents, a nivell econòmic, i en canvi no tenen la representació política, que podrien o haurien de tenir. I és que, tot depèn del posicionament de la capital, per una banda, i dels lideratges personals , a cada partit, per l’altra.
Durant uns anys, vaig estar de diputat – adscrit a la comarca, per part del partit socialista, a falta d’un diputat propi, però de seguida es va corregir aquesta mancança territorial, amb l’entrada d’Antoni Noguer, Flora Vilalta, Sergi Vilamala, i més recentment, Marta Moreta, que repeteix a la llista, ben a prop de Ramon Espadaler ( Units per Avançar), tots dos, amb clares opcions de formar part de la nova legislatura del Parlament de Catalunya.
Altres partits han actuat de manera similar, i els principals , sempre han tingut, com a mínim un representant de la comarca, i en alguns moments, fins i tot un parell. I això em porta a comentar, la importància de tenir representants directes, davant la principal institució del país.
Qui millor pot parlar de casa seva, és qui hi viu i té contacte permanent amb les institucions, entitats, associacions, clubs, etc, del territori. I no descobreixo res de nou que “qui no plora, no mama”, o qui no reclama, no rep l’atenció que mereix, especialment en uns moments de vaques flaques, en que hi ha moltes demandes, i poques disponibilitats financeres per a resoldre-les.
Puc donar fe, després de quatre legislatures, exercint de diputat, que la constància i la insistència, sol tenir premi, i pot costar, però si les peticions son raonables, s’acaben aconseguint. Quan volto per la capital o la comarca, em vaig fixant en peticions fetes, que varen costar anys i anys, de reclamacions, però que al final s’acabaren duent a terme. El Museu Episcopal de Vic, n’és un exemple clar. Qui no recorda el vell edifici ? Qui no recorda les llargues i complicades gestions i tràmits per aconseguir enderrocar-lo i fer-lo nou ? Qui no pot estar legítimament orgullós del resultat obtingut ?
Fa uns mesos vaig visitar Sant Pere de Casserres, un esplèndid monument, en pèssim estat, una trentena d’anys enrere i que ara exhibeix un aspecte magnífic, gràcies a les intervencions del Consell Comarcal i la Generalitat, després de múltiples actuacions parlamentàries. Podria formular-ne una llarga llista més, però amb aquests dos, es pot exemplificar la rellevància de tenir representants parlamentaris, que actuïn en dos nivells diferents, però complementaris, alhora.
Tot diputat/da, ha de vetllar pel conjunt del país i ser present en comissions sectorials, on es tracten temes genèrics, i generals, i alhora, fer de diputat/da territorial per portar al Parlament els temes de la comarca, i tornar amb les solucions més adients, ni que sigui, després d’anys de treball.
A nivell de partit socialista, aquesta vegada Osona, tindrà dos representants, en la persona de Marta Moreta, molt activa en la legislatura, complicada, enrevessada i curta que hem tingut, i un segon , en la persona de Ramon Espadaler ( procedent de l’antiga UDC, i ara dirigent d’Units per Avançar).
Permeteu-me, unes ratlles a favor d’aquest acord entre les dues forces polítiques, perquè n’he estat un ferm defensor, per dos motius clars. El primer, destinat a ampliar la representació i la base de votants, en un ampli espai de centre – esquerra. El segon ,per la incorporació de persones consistents, preparades, i amb capacitat per assumir reptes de futur, rellevants.
Vaig coincidir dues legislatures amb Ramon Espadaler, en tant que adversari polític, però amb una magnífica relació de respecte i treball mutu. Eren temps, d’amplies majories absolutes de CiU i la prepotència , era marca de la casa. Amb ell la relació era fluida i profitosa, guanyant-se el respecte i col·laboració dels grups d’oposició, molt diferent de les relacions amb altres diputats i consellers. Per això, considero clarament positiu l’acord, i augmentarà el poder osonenc, en el Parlament. Ho veurem ben aviat.



Saturday, December 16, 2017

 

L'HOME OPORTÚ - art. Regió 7


L’HOME OPORTÚ.
Es impensable, obrir una nova etapa, el 21 D, continuadora de cinc anys, de total inoperància del govern de la Generalitat. El país no aguantaria un relat independentista, igual al passat, amb l’únic canvi de no posar dates, a res del que programés. Els danys econòmics i socials, han estat tant grans ,com per no permetre’ns allargar-los, uns quants anys més.
Les alternatives son poques, però existeixen. Tot indica una certa estabilitat del vot independentista, amb alts i baixos, entre ells, però , en canvi una molta alta participació, suposaria un clar recolzament als partits constitucionalistes, entre els quals el més beneficiat, seria el PSC.
Aquest partit, ha fet la travessia del desert, deixant pel camí ,un bon nombre de militants, simpatitzants, i per suposat, votants. Però, com en totes les crisis, si se saben assumir i reconduir, al final se’n surt reforçat, i és el que ha succeït.
No era fàcil, encarar un debat i un repte com el d’haver de triar entre fidelitat a la legalitat vigent, o trencar-la i afegir-se a la deriva independentista. Els partits socialistes, no son nacionalistes, per definició. Seria un oximoron , per quan l’internacionalisme és la seva raó de ser, entenent que res no es pot canviar, sinó és sumant esforços amb la resta de països del món.
I més ara, amb la globalització general, de tots els àmbits de la vida humana. Es així, com el PSC, manté el seu catalanisme fundacional, al costat de la participació en els afers d’Estat, i del conjunt de la UE, en cooperació amb el PSOE. Cap gran canvi a Catalunya es podrà fer, sense el concurs dels partits estatals, i tenir al costat el partit alternativa al PP, és una garantia de poder-los dur a terme.
No estranyin els atacs per totes bandes que ha rebut Miquel Iceta, com a cara visible del nou socialisme, sorgit de la travessia del desert. Es l’home oportú, en el moment precís, per trencar la dinàmica independentista – constitucionalista, que pot presidir un govern transversal, dedicat a posar llei i ordre, a un país devastat per anys de divisió i inoperància.
Com alcalde, he constatat el dany institucional causat a totes les administracions del país, per culpa d’un govern que només tenia una idea al cap, i deixava el govern en mans de tècnics per mantenir-lo en via estable, i prou. Cap gran projecte, cap gran canvi, solament esperar què deparava el futur.
Més de tres mil empreses han marxat, centenars de milers de comptes traslladats, inquietud en tots els sectors del país, trencaments familiars, dubtes sobre el futur...planen sobre els propers temps. Cal reaccionar i fer-ho de forma ràpida i eficient.
Dels presidenciables reals i possibles, tenim el més preparat i disposat a afrontar el repte de pacificar el país, curar i cosir ferides, recuperar el temps perdut i obrir una nova etapa, d’exigència de solucions en la relació Catalunya – Madrid, i de generar bon govern, a nivell intern.
La figura de Miquel Iceta, s’ha consolidat, i ha aparegut com la més sòlida i preparada, no en va ha estat quaranta anys, en totes les línies d’activitat política: ajuntaments, govern central, govern de la Generalitat, Parlament de Catalunya, i UE. Toca posar ordre i serietat en l’acció de govern. Pot conformar un potent equip, i ser capaç de recuperar el prestigi perdut, a més d’aconseguir els canvis legislatius necessaris per assolir l’encaix que Catalunya, no té , a nivell estatal.
Estem a les portes d’un dels moments més decisius i rellevants de la nostra història i no s’hi val a emprendre noves aventures, sense cap possibilitat real. Les possibilitats de recuperar el temps perdut, hi son, i el d’iniciar una nova etapa, ambiciosa i exigent, la tenim al davant, encapçalada per Miquel Iceta. Qui l’hagi seguit al llarg de tota la seva vida, o en aquests dies de campanya ho ha pogut constatar. Es l’home oportú, en el moment precís. El dia 21 D, tindrem la resposta, en la qual tots hi podem participar.



Thursday, December 14, 2017

 

ESCONS BUITS - art. Blogesfera socialista


ESCONS BUITS.
Suposo que en aquests mateixos instants, hi deu haver mitja dotzena de periodistes, preparant algun llibre sobre els aspectes principals del procés independentista, que serviran a les generacions futures per saber ,què i com han succeït les coses. Hauran de ser llibres consistents i de gruix volum, a la vista de centenars de fets increïbles, impensables, extraordinaris, per com es varen dur a terme.
Però, han de ser llibres inacabats, a l’espera de nous capítols d’aquest procés interminable, que té els seus protagonistes principals, repartits en diversos indrets, de Catalunya, Espanya i Bèlgica. I venen capítols, realment sorprenents, molt més dels que hem viscut, fins ara. M’explico.
La major part dels dirigents del procés, han demostrat un nul coneixement del poder d’un Estat. Ells que volien crear-ne un a Catalunya, no tenien en compte el poder , a nivell intern i extern que dona ser un Estat. Si , a més aquest Estat, és la dotzena potència mundial i la quarta de la UE, se li ha de tenir un respecte, encara més gran, per com pot reaccionar, i pels recolzaments externs que pot recollir.
A tot plegat, s’hi varen afegir unes improvisacions, uns muntatges, unes decisions, que mostraven total menyspreu per l’estat de dret, pensant que res podia parar els seus projectes i objectius. Santa Ignorància ¡¡¡¡ Hem vist la reacció de l’Estat, i estem veient el poder de l’estat de dret, que no és ben bé el mateix. Una vegada iniciat el camí dels Tribunals, ni l’Estat, pot aturar o desviar el trajecte que han iniciat. De manera lenta, però inexorable, la via judicial va fent el seu camí. I és impredictible avaluar el resultat final. Simplement podem dir que serà contundent.
Què vull dir amb això ? Doncs, que alcaldes, llevats per les ganes de quedar bé, per seguir els passos d’alguns dirigents nacionals o locals, o per ganes de notorietat, seran portats davant dels tribunals per retre compte d’acords, signatures de decrets, finançament de campanyes, etc, etc, duts a terme, en recolzament al procés.
Vull dir també que els quatre membres de la Mesa del Parlament, amb la presidenta Forcadell,  que varen rebre 7 ( set) requeriments del Tribunal Constitucional, per no permetre posar en l’ordre del dia, punts considerats anticonstitucionals, o per no posar a votació ,propostes de lleis il·legals, seran jutjats i més que previsiblement condemnats a dures penes d’inhabilitació i molt probablement de presó.
I igual sort tindran els membres del Consell Executiu amb Puigdemont, al capdavant, oimés quan ha fugit de la Justícia, de manera que la seva anada a presó és més que previsible, tant bon punt posi el peu en territori espanyol, a banda, d’una segura llarga inhabilitació per a càrrecs institucionals.
Tots aquests previsibles efectes, d’un procés increïblement presidit per la improvisació, pel desconeixement del poder de l’estat de dret, per la inconsciència de creure que estaven per damunt del bé i del mal, portaran a una situació inèdita en el Parlament de Catalunya. Dels 135 escons amb que compta la Cambra Catalana, en poden quedar una quinzena de buits, per no poder prendre possessió del càrrec ,els seus titulars. Tots els candidats, sotmesos a la via judicial, difícilment podran jurar el càrrec i exercir les funcions de diputat. I si l’assumeixen, es poden trobar en qualsevol moment, haver de comparèixer davant del tribunal corresponent i esperar sentència, de manera que el càrrec tindrà un caràcter clarament provisional.

En el cas d’escons ocupats, però sense comparèixer, no poden exercir el dret de vot, per quan la delegació de vot només està previst pel Reglament, en casos molt estrictes i puntuals, lligats a una malaltia o a la maternitat. En cap cas, per estar a la presó. Això obligaria a deixar l’escó, i fer córrer la llista, cosa que han de començar a preveure tant ERC com Junts x Catalunya. A no ser que vulguin mostrar el seu desacord amb els resultats, deixant sense ocupar tots els escons buits. Si estan a la oposició, s’ho poden permetre. Temps al temps, encara en veurem de més grosses de les vistes, fins ara.

Wednesday, December 13, 2017

 

NO MÉS INVENTS - art. blogesfera socialista


NO MÉS INVENTS.
Si una prioritat hem de tenir tots els catalans, és evitar, nous invents. Noves proves d’astúcia, nous episodis històrics, o moments èpics. Hem esgotat, tots els que podia tenir el país, en els propers cinquanta o cent anys. De fet, quan les generacions futures estudiïn aquesta època, quedaran bocabadats, de quants invents, s’han dut a terme, buscant un objectiu que tots els protagonistes, sabien, inassolible.
Del 21 D, n’ha de sortir una solució i no, un nou problema. No ens el podem permetre. Aquests dies, llegeixo les repercussions immediates , en matèria econòmica i és molt preocupant tot el que passat, per molt que s’hagi volgut tapar una part dels danys. Però, la realitat és molt més dura del que molts crèiem, i tot indica que pot empitjorar si del 21 D, no en surt una solució clara i immediata.
A la vista de les enquestes, res està escrit, ni es pot confirmar com segur. Hi ha una enorme volatilitat en el vot, i un gran nombre d’indecisos, a cada banda de l’espectre electoral. Però, de la banda dels independentistes, els interrogants son enormes, i d’impossible predicció. Tenim ERC, amb el seu cap de llista a la presó, i amb unes previsions més que raonables de ser condemnat a penes, difícils de quantificar, a dia d’avui, però que permeten imaginar la impossibilitat d’accedir a cap càrrec institucional, de forma immediata. D’aquí que hagi delegat en Marta Rovira, les funcions de cap de cartell. Però, ens assabentem, avui mateix que ella també està investigada, i possiblement imputada, en la causa general. Qui prendria el relleu ? No ho sabem.
Pel cantó de Junts x Catalunya, les incerteses son tant o més grans, amb un Puigdemont i altres ex consellers a Bèlgica, sense poder tornar, i amb les incògnites de si podrà o no accedir al càrrec de diputat, i per tant poder optar a una possible presidència. No sembla pas viable, ni per part d’ell, ni per part dels que l’han seguit en aquesta aventura. Qui prendria el relleu ? No ho sabem.
Així, doncs, per la banda independentista, qualsevol dels resultats, planteja dubtes impossibles de resoldre a dia d’avui, però en tot cas ,no permeten augurar cap mena de viabilitat a formar govern. L’opció de campanya que han assumit és la de plantejar les eleccions com si fossin un plebiscit per poder continuar la batalla, on l’havien deixat, però això ja hem vist que és impossible. No hi ha cap opció a seguir vulnerant l’Estatut d’Autonomia i la Constitució. Aleshores, què fer ? Ni ells mateixos no ho saben. Tot el procés ha estat ple d’improvisacions i plantejaments falsos, de manera que tornen a fer-ho, a l’espera de no se sap quina sortida.
Arribats al punt on estem, s’ha de fer un gran esforç, també per part dels indignats amb el comportament del govern central, per elegir un Parlament, amb capacitat per confeccionar un govern estable. Ara i aquí, l’estabilitat la pot donar Miquel Iceta perquè no busca revenges, ni retrocedir a temps immemorials, sinó a curar ferides i fer oblidar els temps recents. Sense vencedors ni vençuts, procurant portar la normalitat a un govern destinat a posar en ordre tot el país. L’opció de C’s, en aquest moment, seria un error, per quan volen trinxar massa coses i fer pagar pels greus errors comesos. Això suposaria allargar el conflicte i mantenir dos bàndols en el país, cosa totalment contraproduent. Toca girar pàgina el més aviat possible, i deixar als tribunals resolguin els delictes comesos. I més tard, amb el país normalitzat, segurament caldrà buscar indults per alguns dels protagonistes, dels darrers temps.
Però, ara i aquí, toca mirar endavant i deixar les batalles inútils, per dedicar els esforços a recuperar la normalitat, i el prestigi perdut. Es hora de Solucions, és hora de Miquel Iceta, al capdavant del país.




Monday, December 11, 2017

 

MIQUEL ICETA, LA SOLUCIÓ - art. Nació Digital Solsona



MIQUEL ICETA, LA SOLUCIÓ.
No deixarem els problemes enrere, si es produeix un empat entre els partits independentistes, i els anomenats constitucionalistes. I és impensable una nova etapa de dos , tres o quatre anys de paràlisis de l’acció de govern, perquè el país no ho aguantaria. Quan les coses van malament, la tendència és a empitjorar, i ara les coses van fatal, de manera que hem d’aprofitar l’ocasió que donen les eleccions del 21 D, per a revertir la situació i emprendre una nova etapa, radicalment diferent.
Però, per fer-ho, no pot haver-hi un govern presidit per un independentista, perquè suposaria continuar amb el que ja hem vist, agreujat, per la falta de guió i perspectives. Ni tampoc per una constitucionalista, interessada en revertir-ho tot i produir canvis, amb ànims de revenja. Perquè la nova etapa sigui profitosa, no pot haver-hi vencedors ni vençuts. Ha d’haver-hi esperit de reconciliació i normalització.
Aquesta és la via Iceta. Ja no dic la via PSC, que també, amb acord amb Units per Avançar, i altres elements transversals, sinó d’un gran nombre de moviments i entitats empresarials i ciutadanes, que volen retrobar la confiança i el prestigi perduts.
Miquel Iceta vol presidir un govern dedicat a governar, a resoldre els problemes quotidians dels ciutadans que han quedat en segon terme, per culpa del procés, i negociar amb el govern central, unes noves relacions presidides per la confiança mútua, el respecte i la serietat. Toca reconèixer el que s’ha fet malament pel cantó català, però molt especialment també, per la banda del govern central. Hi ha múltiples queixes fonamentades i reals, que s’han de resoldre i evitar la seva repetició: mancances en infraestructures bàsiques, equipaments, lleis centralitzadores, i un adequat finançament que ha de contenir el principi d’ordinalitat. Si Catalunya és la quarta a aportar, ha de ser la quarta a rebre.
Iceta, és prou hàbil, i prou preparat com per aconseguir consensos aquí i acords, allà. Ho ha demostrat en multitud d’ocasions, i ara és la persona que necessitem. Hi ha un clar esgotament per part de tothom. Tants moments històrics, tants moments èpics, tantes manifestacions i actes extraordinaris, no han resolt la situació en la que estem. Al contrari, s’ha abandonat la política diària a l’espera de veure què en sortia de les accions extraordinàries, i estem en un clar retrocés , a nivell de la governança.
Si volem evitar la continuïtat de la situació actual, s’ha de trobar el desllorigador, i ara per ara només apareix el que proposa en Miquel Iceta. Formar un govern, ni que sigui minoritari, però capaç de negociar a banda i banda de l’arc parlamentari, per resoldre els problemes diaris, sí, però també per encarrilar una sortida de futur per a Catalunya, en el marc d’una modificació constitucional. I mentrestant, aconseguir modificació d’algunes lleis orgàniques, que ja permetrien fer avenços importants, en el que tots els catalans estem d’acord: blindar llengua , cultura i ensenyament, i tenir un sistema de finançament més just.
En pocs dies, aquest canvi és possible, si es fa prou confiança en les propostes de Miquel Iceta. Es l’únic que no se situa en un bàndol concret, i aposta per una tercera via, sense vencedors ni vençuts. Es la millor solució.



Friday, December 08, 2017

 

170.000 PERSONES, EN LLISTES D'ESPERA - art. Regió 7



170.000 PERSONES, EN LLISTES D’ESPERA.
Mentres alguns prometen el paradís, altres viuen un autèntic infern, a l’espera de ser operats, d’alguna de les dolències que pateixen. Acabo de tenir accés, a un extens informe sobre la situació de les llistes d’espera ,en matèria quirúrgica, a Catalunya. No solament no han baixat, respecte de l’any passat, sinó que han sofert un increment d’un 3,4%. En resum, 170.000 persones, esperen a ser operades, a dia avui.
A aquesta xifra, caldria afegir-hi dotzenes de milers de pacients, a l’espera de visita amb especialistes, per ser degudament estudiats i avaluats, com per ser derivats cap a les llistes d’operacions, o cap altres, sectors de la medicina.
Segur que tots coneixem, en el nostre entorn familiar, d’amistats o companys de treball, casos de mesos i mesos d’espera, per analítiques determinades o per altres accions mèdiques. En conjunt, podem dir que l’àmbit de la salut, ha sofert un clar retrocés, respecte de com funcionava , anys enrere. De fet, es posa la data de 2010, com inici de les fortes retallades, en sanitat, d’on provenen els mals actuals.
I a tot plegat, s’hi suma, la deserció de milers de professionals cap altres països, especialment França i Alemanya, on son ràpidament contractats, i molt apreciats per la dedicació i bona praxis que practiquen. La majoria d’ells, ja no tornaran.
Informes de situació com aquest, haurien de fer veure, la urgent necessitat de retornar a la normalitat, i fer de la qualitat de vida, l’eix central de l’acció política, i de la preocupació de ciutadans i governants.
Parlant amb professionals de CAP’s , Ambulatoris i Hospitals, es detecta el desànim i la falta d’esperança, en un redreçament immediat de la situació. I, tant mateix és el que hauríem d’estar reclamant, a tots els partits, com un dels principals punts en els seus programes electorals.
I ara parlo de la situació sanitària, però entrar en la de la dependència, és donar un cop més de volta i comprovar l’asfíxia total, en matèria d’ajuts i tràmits. La degradació en les tramitacions ha estat progressiva i constant, any rere any, fins el punt de quedar fora la major part dels possibles beneficiaris. A més, la complexitat i lentitud fa que si les ajudes arriben, solen fer-ho, quan ja és massa tard. La impotència d’aquestes famílies és total, perquè no veuen la fi d’aquest sistema, fet per sembrar de problemes tots els afectats.
Si abans parlava de llistes d’espera, en operacions quirúrgiques, ara podria parlar de les llargues, llarguíssimes llistes d’espera, per entrar en un centre socio-sanitari. Tenir a casa, sense les condicions adequades, a persones amb dolències greus, converteix l’existència, en una carrera d’obstacles, sense termini previst. Pregunteu al vostre entorn, els casos existents, i comprovareu la gravetat de la situació. I fa més de cinc anys, estan congelats, els fons per a nous convenis entre Generalitat i residències per a la gent gran, per tal de facilitar a persones amb pocs recursos, el seu acolliment.
En resum, quan parlem de política, quan parlem d’impostos i del seu destí, hem de pensar en unes prioritats clares i contundents. Les primeres, son garantir una mínima qualitat de vida, i la resta , passa a ser secundari. Estem a les portes d’unes noves eleccions al Parlament, de les quals n’ha de sortir un nou govern. Mirem programes, mirem passat i present dels partits que es presenten, i demanem-nos qui pot garantir aquestes prioritats, i obrem en conseqüència. Estem ja cansats que un únic tema, amagui tots els altres, i vulgui fer oblidar l’acció de govern, amb àmplies, profundes i greus retallades als serveis bàsics elementals. Es hora, de proposar Solucions, no repetir conflictes.



This page is powered by Blogger. Isn't yours?