Monday, May 24, 2010

 

MES GRANS, MES FORTES- art. Regió 7

MÉS GRANS, MÉS FORTES
El que semblava inviable uns anys enrere, i fins i tot , fa pocs mesos, s’ha fet realitat en un temps rècord. Estic parlant de la fusió de Caixes d’Estalvi. Tots recordem velles converses, alguns rumors periòdics, alguns contactes que després tothom negava, i declaracions segons les quals, totes es veien grans i fortes com per continuar operant indefinidament.
Doncs bé, quan la gana apreta, o quan les coses es posen malament , és lògic que els vells conceptes, s’adaptin a les noves circumstàncies i tothom es posi al dia. La major part de les caixes catalanes ho han fet, i tot indica que les que han quedat fora, s’hauran d’espavilar ràpidament sinó volen quedar desfasades i en perill.
Queda clar que en un món global , el tamany sí importa. El rutinari funcionament ha de donar pas a actuacions innovadores, capaces d’afrontar la competència d’entitats cada vegada més grans i més connectades amb l’exterior. Val més tard que mai, i tot sembla indicar que s’han fet els deures en el moment oportú.
Voldria també comparar aquesta via de sumar per créixer i per defensar-se dels competidors, per defensar l’estructura política que tenim, i la necessitat d’enfortir la realitat europea.
Malgrat totes les dificultats i les campanyes disgregadores , dutes a terme des de fa anys per polítics d’aquí a Catalunya i per altres de fora, en una batalla que s’autoalimenta, queda clar que només una Europa forta, ens pot defensar de les onades desestabilitzadores , en tots els àmbits i nivells. Què seria de nosaltres sense l’existència de l’euro? O com seria aquesta crisis sense la relació d’uns països i altres, sota el paraigües de la UE?.
Es cert que s’han comés un gran nombre d’errors, al llarg dels darrers anys, en l’establiment i manteniment de les relacions Catalunya – Espanya, però ben poc intel•ligent seria proposar trencar-les per quedar sols. La soledat mai ha estat bona, i menys en temps de turbulències , com aquests.
El President Montilla està fent un excel•lent paper, movent fitxes noves, proposant canvis importants, en les regles de joc, i donant protagonismes a d’altres forces polítiques , en comptes de recluir-se en les forces pròpies. D’una altra manera haguessin anat les coses si en el passat, els grans temes de país, s’haguessin consensuat entre les forces polítiques catalanes, anant a Madrid de forma conjunta i no individual.
Ara, contemplem un espectacle ben complicat i inusual. El President de la Generalitat proposa una acció conjunta amb el cap de la oposició, i aquest el rebutja, o s’escaqueja. Sorprenent. Molts discursos excusatoris, però cap alternativa. Governar és decidir, i ara toca prendre decisions importants. Qui no ho faci , en patirà les conseqüències.
I tornant al principi, la realitat al final sempre s’imposa. Ho ha fet en el tema del mapa de les Caixes d’Estalvi, i ho farà en l’encaix Catalunya – Espanya. Viurem encara situacions delicades i contraposades, però l’estratègia del President Montilla, té una bona base per aconseguir salvar l’estatut, i crear una nova base de relacions entre tots plegats. Unir forces per ser més grans i més forts. I exigir enfortir la UE, com a fórmula segura per afrontar els reptes futurs. S’ha perdut ja massa temps en dissenyar les estructures comunitàries, ara convé posar-les en funcionament.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

 

MONUMENTS I MANTENIMENT- art. La Rella

MONUMENTS I MANTENIMENT.
Estem en un país realment privilegiat a nivell de, nombre i diversitat de, monuments. El pas de persones, civilitzacions, invasions, migracions , guerres i religions, ens ha deixat un territori ple de restes de la nostra llarga història. Alguns restes, son molt antics, i en mal estat de conservació, d’altres encara llueixen tot el seu esplendor, gràcies a la protecció que han tingut, o les restauracions que han sofert. En qualsevol cas, hauríem d’estar especialment vigilants a no deixar perdre cap element del nostre passat, més immediat, o més llunyà.
Tot sovint, faig alguns viatges per veure alguns d’aquests monuments, i comprovar el seu estat de manteniment. De poc, serveix restaurar un monument si després no hi ha un pla per conservar-lo i preservar-lo per les properes generacions.
Fa unes setmanes vaig tenir la oportunitat de visitar de nou el Santuari de Lourdes, a Prats. Feia anys de la meva primera visita, i en recordava vagament les seves característiques. M’acompanyava un vell company de partit i de càrrecs institucionals, el qual tenia ganes de conèixer el Santuari.
La nostra visita va coincidir amb algunes altres persones del poble, i com és lògic en aquests ,casos varem demanar informació. D’aquí en va sorgir una llarga i interessant conversa sobre els detalls del Santuari, les millores introduïdes al llarg dels anys i el manteniment de tot plegat. Un exemple esplèndid de com les persones grans poden tenir una gran utilitat i poden fer-se càrrec d’un monument magnífic.
La situació del Santuari, ja de per si, va ser molt ben triada. Es un balcó ideal, per contemplar la bellesa excepcional d’un paisatge immens , variat i ric. Si a més tens algunes persones al costat per ampliar detalls, millor que millor.
I si , a més et fan conèixer racons mig amagats pels forasters, camins per pujar o baixar, escales fetes pels voluntaris, curioses reixes, rocs ben col•locats, i uns jardins que fan goig de veure, encara quedes més satisfet. Aquí es veu la mà, i l’ànima d’una colla de voluntaris, amics del Santuari que fan possible el manteniment de l’església i el seu entorn , en unes condicions excepcionals. Felicitats sincerament a tots els components d’aquesta germandat que es veu estimen el llegat cultural, artístic, religiós i natural que representa el Santuari i el seu entorn.
Una visita que he recomanat a molta altra gent, per tot el conjunt d’elements que s’hi poden contemplar. El primer voluntari que vaig trobar em pensava podia ser el rector, i no va ser ben bé així , però les explicacions rebudes varen ser les d’un guia experimentat. I l’església estava oberta i visitable, fet poc habitual en els temps que corren. En qualsevol cas, ànims i que per molts anys hi hagi una colla d’amics que vetllin per un patrimoni com aquest.
I pocs dies després vaig visitar un altre monument excepcional. El Monestir de Lluçà. També feia una dotzena d’anys que no hi havia estat, i el meu record flaquejava respecte alguns detalls del claustre i l’església. En fi, un monument de primera divisió, digne de ser preservat pels segles dels segles. I també , magníficament mantingut i explicat . Sóc dels convençuts que si invertim diners en monuments, s’han de poder posar a l’abast de tothom, mitjançant guies i activitats en el seu interior.
Aquest és el cas. Un magnífic guia, i un bon programa d’activitats al llarg de l’any i molt especialment a partir d’ara. Acabo de rebre informació sobre el segon cicle dels Sons de la Terra, el qual ha programat pel proper dia 6 de juny una actuació de Rosa Zaragoza acompanyada de Mamà Landà Mundé. Una excel•lent iniciativa per compaginar art arquitectònic amb art vocal. Felicitats també als organitzadors i espero poder gaudir d’aquest cicle.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).

Saturday, May 22, 2010

 

RECOLLIDA D'ORGANICA

BORREDÀ ES PREPARA PER LA RECOLLIDA D’ORGÀNICA
Des de fa anys es fa la recollida selectiva de: paper/cartró, envasos, vidre, i voluminosos. Ara, toca preparar-se per la recollida d’orgànica, prevista per començaments de l’any vinent.
Per aquest motiu el proper dilluns, l’alcalde de Borredà, tindrà una reunió amb una tècnica de l’empresa adjudicatària d’aquest servei a la comarca del Berguedà, i acordaran la modalitat de recollida. De fet , la recollida consistirà en posar en diferents indrets uns contenidors de compostatge, de manera que la gent hi pugui dipositats tots els productes orgànics, i amb aquests fer compost.
Fins ara, el poble s’ha distingit per una especial sensibilitat a l’hora de triar els materials i portar-los al contenidor corresponent. Estem segurs de que la sensibilitat continuarà amb la orgànica, de manera que puguem reduir considerablement el volum de les escombraries, i es pugui donar un ús adequat al compost.
Properament informarem a tot el poble de com funcionarà el servei i en quins llocs podran trobar els contenidors de compostatge.

Wednesday, May 19, 2010

 

PETICIÓ MILLORA URGENT CAMI RIERA DE MERLÈS

L’ALCALDE DE BORREDÀ DEMANA ACCELERAR LES OBRES DE LA RIERA DE MERLÈS.
Aquesta setmana l’alcalde de Borredà ha tramès una carta al President del Consell Comarcal del Berguedà, demanant-li l’avançament de les obres de reasfaltat del tram de la Riera de Merlès, situat en el terme municipal.
En una inspecció feta el passat diumenge, l’alcalde va poder constatar el mal estat d’aquest camí rural asfaltat, amb nombrosos forats i cunetes en mal estat. Això provoca una conducció lenta i dificultosa per haver d’esquivar forats i altres irregularitats en l’asfaltat.
En una petició anterior l’alcalde havia demanat al President la presentació d’una al•legació al PUOSC 2011, demanant que la subvenció prevista per la Generalitat en la anualitat del 2012 passés al 2011. Ens consta que aquesta petició ja s’ha fet. Ara el que es demana que tant bon punt es tingui constància de l’aprovació d’aquest avançament es tramiti la convocatòria per adjudicar la obra i així estalviar uns quants mesos .
Es molt important poder actuar en aquest tram el més aviat possible i l’objectiu seria tenir-lo acabat per l’estiu de l’any vinent.
Mentrestant, i aprofitant les properes obres en els camins de Sant Esteve i Cobert de Puigcercós , la brigada d’obres taparà els forats més grossos d’aquest tram per fer-lo més transitable i esperar la total renovació de l’any vinent.
Aquest és un camí molt freqüentat, especialment a l’estiu i d’aquí la importància de poder-lo tenir en bones condicions.

 

AUTOCAR PELS JOVES - PATUM 2010.

ATENCIÓ JOVES – PATUM 2010

Com hem fet en anys anteriors, enguany tornem a organitzar autocars per anar a la Patum.
Concretament pel dijous dia 3 i el dissabte dia 5 de juny, seguint les horaris que figuren en el cartell adjunt.
Qui vulgui anar-hi ha de recollir el tiquet verd (dijous) o vermell ( dissabte) i pagar 2 euros (anada – tornada ) per dia.
Els interessats han de recollir els tiquets abans del dia 1 de juny.
Els menors d’edat han de portar un document signat pel pare o la mare. El document el poden treure a www.bergueda.cat. I sinó al coordinador de l’autocar.

I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 19 de maig de 2010.

L’ Alcalde



Joan Roma i Cunill

 

REFLEXIONS DAVANT LA CRISIS-art. web PSC

REFLEXIONS DAVANT LA CRISIS.
Portem ja molts mesos de crisis, i tot fa preveure un allargament fins finals de l’any vinent, o entrat el 2012. Hi ha molta gent que ho passa malament i d’aquí la importància de prendre acords raonables per redreçar l’economia i tornar a una certa normalitat.
No sé si la tornarem a tenir mai, la normalitat, però almenys s’ha de fer tot el possible perquè la gent tingui feina i un sou digne com per poder viure adequadament. No serà fàcil perquè sembla que el sistema trontolla per tot arreu i el que caldria fer seria canviar de sistema.
Això, dit així, sembla fàcil però les coses son més complicades del que semblen. En tot cas agrairíem gestos significatius des de tot arreu. Se n’han fet alguns, però se’n poden fer més. A nivell central, agrupar alguns ministeris, suprimir alguns organismes, simplificar estructures, etc,
A nivell autonòmic, fer una cosa semblant , en tots els departaments i entitats. Si per una cosa han de servir les noves tecnologies ha de ser per estalviar passos, simplificar tramitacions i aprimar plantilles.
El mateix podem dir dels grans ajuntaments, tot i ser l’administració més ben gestionada del país.
I s’han d’atacar les principals bosses de frau. Si una cosa apreciaria tothom és veure com van caient negocis poc transparents i amb un elevat grau de frau. Aquesta ha de ser una lluita intensa i sense descans.
I no malbaratar recursos. A partir d’ara la austeritat ha de presidir totes les accions de govern , en qualsevol lloc i qualsevol moment. Es primordial des de les altes instàncies donar exemple a la ciutadania.
Crec que el Govern de la Generalitat està avançant pel bon camí. Però, ha d’anar més lluny en alguns temes que no s’han explicat prou bé, com son els de la lentitud en les inversions en energies alternatives, o la falta d’aplicació de mesures més rigoroses per les grans fortunes, o la desburocratització de totes les administracions, etc.
En moments de crisis, la gent ha de veure que es prenen decisions molt valentes i agosarades. Es el moment d’apostar per propostes innovadores, per trencar mals hàbits, i per millorar la organització.
De tot plegat, hem vist una mica, però menys del que convindria. Aquesta segona tongada de mesures ha de servir precisament per fer pedagogia , no per retocar quatre coses. Les causes son més profundes i necessiten remeis més contundents. Es hora d’aplicar-los.
Joan Roma, President Fed. XI del PSC.

 

COMPLEXITAT I CONTRAPARTIDES- art.Celsona

COMPLEXITAT I CONTRAPARTIDES:
Després de parlar molt de les peticions d’ingrés a la comarca del Solsonès, dels municipis de Biosca i Torà, entrarem en una nova etapa de silenci i tramitacions burocràtiques, complicades per les properes eleccions al Parlament de Catalunya i per les eleccions municipals del maig de l’any que ve.
Això vol dir que res quedarà lligat ni tancat en els propers dos anys. Cap dels Departaments afectats per la tramitació voldrà prendre acords de modificació del mapa comarcal en aquests moments. La proposta, doncs, seguirà el seu curs inicial, i quedarà parada en el Departament de Governació , a la espera del nou Govern i les noves directrius dels partits de govern entorn la organització territorial de Catalunya.
Ara mateix, la subcomarca del Moianès ha entrat en el Parlament la petició d’esdevenir comarca pròpia. Alguns càrrecs institucionals de la Generalitat s’hi han manifestat a favor i han cregut que la proposta pot tenir viabilitat. Personalment dubto que en els propers dos anys es prengui cap decisió concreta.
Però, tornant aquí, considero que la petició d’entrada hauria d’haver comportat un major estudi, i alguna contrapartida. En aquest cas concret, n’hi ha una de ben lògica i raonable. Durant anys, les cases més properes al municipi de Llobera que havien format part de l’antic municipi de Llanera, el qual va ser repartit entre Biosca i Torà, batallen per agregar-se a Llobera.
Tots els solsonins entendrien com a lògic que nuclis de la mateixa comarca puguin formar part del municipi més proper del qual reben els serveis essencials. I no he vist cap proposta en aquest sentit per part de cap dels partits presents a les institucions comarcals.
Alguns n’han parlat, però ningú ho ha posat sobre la taula. I aquesta podria ser una de les condicions per donar entrada als dos municipis. Fa anys que segueixo aquest tema, i no és cert que els informes fossin negatius sempre, sinó que en la primera ocasió es va produir una decisió de la Generalitat que va anar en contra dels criteris ja acceptats . Segurament l’error dels promotors va ser no recórrer la decisió del Departament de Governació i portar el tema als tribunals. Hi havia motius per pensar en una resolució favorable. Però bé, això és el passat i ningú podia preveure que durant aquests anys no es podés resoldre el tema, a la vista dels pronunciaments verbals a favor.
Ara, amb la petició d’incorporació a la comarca, hi ha una gran oportunitat de remodelar els termes municipals, per buscar la funcionalitat de tots plegats. I tot quedaria en la mateixa comarca. No es perderia territori d’aquí per anar a un altre lloc.
Dit això, s’ha de veure com encara el proper govern la organització territorial. Si es promouen gaires canvis, es farà marxa enrere, i es deixaran les coses com estan ara. Cada vegada fa més mandra tocar línies i modificar termes municipals, i encara més, comarcals. El temps dirà cap on volem anar en aquest tema , però les mateixes regions o vegueries tenen un futur complicat. I amb tot el que cau en aquest moment és impensable ficar-se en temes secundaris pels ciutadans.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Tuesday, May 18, 2010

 

DUES IMPORTANTS OBRES EN EXECUCIÓ

BON RITME DE LES DUES OBRES EN EXECUCIÓ.
Actualment l’ajuntament de Borredà està executant dues obres especialment importants. La principal és la urbanització de Cal Gall. Una obra destinada a acollir 21 cases unifamiliars aïllades, obrint un nou carrer, i transformant el camí de Cal Gall, també en carrer.
Aquesta obra està previst tenir-la acabada dintre de mig any, i suposarà una nova oportunitat per les persones que desitgen disposar de casa amb jardí. Precisament la setmana vinent començaran les obres de construcció de la primera casa en aquesta zona.
Fer aquesta obra també suposarà millorar altres aspectes de les infraestructures del poble. En aquest cas, aprofitarem per connectar una nova xarxa elèctrica per alimentar el dosificador de clor del dipòsit de Cal Gall i per portar més potència elèctrica a les instal•lacions de televisió per cable.
Igualment l’obra ha suposat fer una xarxa de desguàs de l’aigua de pluja cap el rec de La Solana, de manera que les aigües brutes aniran a la xarxa general, i les aigües netes a la Riera.

La segona obra és la que paga el fons FEIL 2010, anomenat Pla Zapatero. En aquest cas es tracta de fer totalment nou el tram de la baixada del Coll del Bas. Ahir, en la inspecció d’obres realitzada varem poder comprovar com ja s’havia col•locat tota la nova canonada d’aigua que permetrà desguassar l’aigua que baixa pel Camí de la Coma / Carrer Barcelona, i la portarà cap el rec de Graugés.
Aquest tram anirà totalment formigonat, i suposarà un canvi radical en la fesomia del camí i facilitarà el trànsit de manera definitiva.
La previsió és que si el temps ho permet, l’obra pot estar acabada dintre d’uns 15 dies. I de forma immediata entrarà en servei.

 

L'ALCALDE DE BORREDÀ AL PAÍS BASC

DELEGACIÓ DEL BERGUEDÀ AL PAIS BASC.
Organitzat per l’Area d’Esports de la Diputació de Barcelona, es va fer un viatge de tres dies al País Basc, per estudiar instal•lacions, models organitzatius i de funcionament dels principals equipaments de la província d’Alaba.
Aquest grup, format per alcaldes i regidors d’esports, es va desplaçar en autocar cap a Vitòria on els esperava la Diputada foral, responsable d’aquesta area, a més d’altres polítics i tècnics del departament.
Durant les 3 jornades es varen visitar diferents instal•lacions emblemàtiques de la província, tant d’iniciativa pública com privada.
En el grup desplaçat al País Basc, hi figuraven els alcaldes de Bagà, La Pobla de Lillet, Saldes i Borredà, a més d’Abel Garcia assessor – tècnic de l’Area d’Esports de la Diputació. Una representació significativa dels municipis governats pel PSC, que ja han participat en alguns altres dels viatges anteriors.
El balanç d’aquestes jornades ha estat plenament satisfactori, i ha permès veure altres realitats en matèria d’equipaments esportius, i altres models de funcionament. Així ho varem constatar i valorar tots els participants. I així li varem manifestar al Diputat – President de l’Area, Josep Montras, alcalde de Mollet.

 

CRISIS I OPORTUNITATS - art. Regió 7

CRISIS I OPORTUNITATS
Pels qui estem en càrrecs institucionals, en contacte directe amb la gent , aquesta crisi ens deixarà petjada per sempre més. Comprovar cada dia les dificultats de famílies senceres per arribar a finals de més, és un drama que desgasta enormement, sobretot quan ja no hi podem fer res més. Els recursos dels ajuntaments son migrats, i la universalitat de les ajudes es fa impossible. S’ha d’elegir, i triar els casos més urgents.
El mateix els passa al conjunt de plataformes, associacions i entitats , dedicades a l’ajuda a les persones necessitades. Les peticions s’han desbordat i l’equilibri entre donants i beneficaries, s’ha trencat.
Malgrat tot, de res serveix el pessimisme. S’ha de tenir present que de totes les crisis se n’ha sortit reforçat si s’han sabut trobar les alternatives adequades. Ho hem vist en el passat en diverses ocasions, motivades per epidèmies, plagues, guerres, o altres catàstrofes, o més a prop, per crisis industrials d’ampli i llarg recorregut. I en aquesta matèria les comarques de la Catalunya Central tenen exemples prou clars i contundents.
I és que la crisis no és conjuntural, ni territorial. Estem davant una crisis global i qui pensi que amb receptes nacionals, se’n pugi sortir , va molt equivocat. Davant l’amplitud i duresa de la crisis s’han de posar en pràctica mesures excepcionals, i canvis profunds perquè fets semblants no tornin a passar.
Res, doncs, de retalls ni sorgits. Vestits nous, i adaptats a les noves circumstàncies. Girem pàgina a posicions i actituds del passat, i situem-nos en un escenari molt diferent en el qual ja no serviran les velles receptes. Per primera vegada en molt de temps, la generació futura no anirà millor que la passada. Coses que pensàvem ja caducades, tornaran a ressorgir, i tots ens hi haurem d’adaptar.
Això vol dir, canvis en horaris de treball, o de lleure. Despeses supèrflues, qualitat de la feina, rendibilitat en inversions, austeritat en l’ús de serveis públics. També en els privats, i moderació en reclamacions a les institucions públiques.
Recuperació de vells costums, menys donats a despeses incontrolades o capricioses. I superació de determinats objectius en la vida, però altres de més modestos i realistes.
I en aquest nou escenari, o anem junts, les petites nacions i estats, aplegats sota la Unió Europea o no tenim cap possibilitat de reeixir. Una forta crisis com aquesta, està reforçant les polítiques europees, i ha demostrat la necessitat de disposar d’eines àmplies i fortes per fer front a la competència d’altres realitats polítiques, i dels especuladors mundials que poden ensorrar països sencers sinó compten amb prou forces per fer-hi front.
I ara només s’és fort si comptes amb una potència econòmica i política al darrere. La Unió Europea és una gran realitat, però encara lluny del que hauria de ser. La crisis ha desvetllat decisions importants, i de ben segur servirà per crear noves oportunitats. S’ha de disposar d’un potent banc central europeu, i un govern ampli i representatiu, amb competències clares i rellevants, una política interior i exterior, comunes, i altres eines essencials per dirigir la nau europea cap un futur de progrés, en peu d’igualtat amb les altres potències.
Son les crisis les que obliguen a avançar per nous camins. Una mica desconeguts, però necessaris per arribar a nous horitzons. Aquesta crisis ha fet veure en poc temps, la importància de la realitat europea i la necessitat d’enfortir-la. Crisis, sí, però amb oportunitats per sortir-ne reforçats.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Monday, May 10, 2010

 

NOMBROSOS ATRACTIUS - art. Regió 7

NOMBROSOS ATRACTIUS
En els darrers dies, i en aquestes mateixes pàgines s’han tractat diversos temes lligats als atractius turístics de les comarques de la Catalunya Central, i s’ha constatat l’increment de llocs per visitar. Queda molt per fer, però l’avenç produït en els darrers anys ha estat més que notable. Es un dels sectors que més transformació ha tingut, i en el que s’han creat més llocs de treball. S’ha fet un bon tram de camí, però queda molt per córrer, encara.
La primera constatació és el creixent interès pel patrimoni arquitectònic, i la necessitat de preservar-lo. S’han fet grans inversions en multitud de monuments , repartits per tot el territori, però en queden encara un munt per rehabilitar. El cost és enorme, i s’ha de garantir el seu manteniment, en llocs, sovint molt despoblats. I fer-los visitables, cosa també complicada quan es tracta de monuments de difícil accés.
La Diputació de Barcelona ha avançat molt en aquest camp, de manera que , una vegada restaurat un monument, el posi a l’abast de tothom. El mateix cal fer en els monuments restaurats per la Generalitat o per altres organismes, amb ajuts públics. Es una manera de rendabilitzar les inversions fetes, amb diners de tots.
I aquí entrem en un altre problema. El de la accessibilitat. De poc serveix tenir un monument visitable si el camí per anar-hi no està en unes mínimes condicions de transitabilitat. Una nova despesa a afegir a la de la restauració. I la vigilància és un altre dels grans maldecaps en llocs molt desèrtics, humanament , parlant.
No estem, encara en condicions de deixar claus en llocs determinats, ni facilitar accessos a nivell genèric, perquè sempre hi ha qui trenca la confiança i posa en perill edificis i contingut. Només per la via de les visites guiades, es pot garantir la viabilitat del monument, i els elements interiors.
Es una llàstima , però la realitat és aquesta. I ja ha deixat de ser normal anar a qualsevol poble i poder visitar l’església a qualsevol hora del dia, com era habitual anys enrere. Ara, l’habitual és trobar-la tancada, i només en llocs força grans i amb activitat permanent és possible la visita.
Així, doncs, d’atractius en tenim molts i molt diversos, però cal una planificació i programació de com els fem visitables , pels propis ciutadans i per tots aquells turistes que els han buscat i esperen poder-los contemplar sense gaires entrebancs.
En aquest àmbit hi ha molt per fer i molts llocs de treball a crear, per tant interessa avançar-hi tant a nivell públic com privat. I és que el turisme esdevé , cada vegada més exigent i més variat. I ja no pretén quedar-se en un sol lloc durant dies i dies, sinó vol viatjar, veure coses diferents, territoris diversos i gastronomia variada. De tot tenim, i de tot podem oferir, però ens falta encara millorar infraestructures, equipaments i serveis. I sobretot crear paquets turístics amb totes aquestes característiques i atractius.
En tot cas, si en un sector podem estar raonablement satisfets dels passos donats és en aquest, i el reconeixement de que falta encara molt per fer, no ha de servir per desmerèixer tota la feina feta, i els bons resultats obtinguts. Si aquests poden millorar, encara ens ha d’encoratjar per seguir per aquest camí.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Thursday, May 06, 2010

 

BORREDÀ EN UN PLA PILOT DE LA DIPUTACIÓ

BORREDÀ ENTRE ELS 19 MUNICIPIS – PILOT, EN ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA.
Aquest dimecres al matí es va presentar a la seu central de la Diputació de Barcelona, el pla – pilot per adaptar els ajuntaments a la gestió electrònica. La Diputació conscient del gran repte i les grans dificultats que representa aquesta disposició legislativa, ha format un equip de professionals que posaran en marxa els mecanismes, programes, i accions destinades a garantir l’entrada dels ajuntaments a l’era electrònica en tots els àmbits, i amb total i complerta seguretat i viabilitat.
Per posar en marxa el Pla – Pilot, s’han elegit 19 ajuntaments de menys de 20.000 habitants a nivell de província de Barcelona. Entre aquests 19 ajuntaments, hi figura Borredà, en tant que petit municipi. L’únic de la comarca del Berguedà. Aquest és un gran repte pel nostre ajuntament i ens posarem a la feina tant bon punt tinguem l’equip a la nostra disposició, cosa que passarà en pocs dies.
En primer lloc, l’equip estudiarà l’estructura actual de la gestió municipal, i les eines per iniciar la nova etapa. I tot seguit, es posaran en marxa els mecanismes per aconseguir la total informatització de tota la gestió, en tots els àmbits i tots els sectors, i la creació de l’arxiu corresponent.
L’ajuntament disposa de 3 ordinadors, i unes bones instal•lacions municipals, tant a nivell administratiu com d’arxiu. I l’equip administratiu està format per una tècnica administrativa en funcions de secretària – interventora, a temps parcial, una assessora administrativa a la qual s’ha ampliat l’horari de treball, i la gestió comptable a càrrec de l’empresa municipal de La Pobla de Lillet.
Aquest petit equip, serà degudament format per la Diputació de Barcelona, per aconseguir adaptar-se a les noves obligacions i dur a terme les gestions , segons els nous paràmetres.
Els resultats d’aquesta experiència – pilot en els 19 municipis, permetrà traslladar-los a la resta de municipis de la província de Barcelona, i de fet a tot Catalunya. Es, doncs, un gran honor que Borredà hagi estat elegit per aquest repte.
Joan Roma, alcalde de Borredà

Tuesday, May 04, 2010

 

JUGAR A TRENCAR- art.Regió 7

JUGAR A TRENCAR
Es curiosa la mania de molta gent, a demanar trencaments a determinats partits ,com a mostra de fermesa, coherència o estimació al país. Aquest és el cas de la nova onada de peticions de creació de grup parlamentari del PSC al Congrés de Diputats o de votar diferent que el PSOE en qualsevol de les iniciatives parlamentàries. Semblaria que només amb un trencament de relacions, el PSC podria demostrar la seva valentia o la seva independència.
Trobo lògic que siguin els partits a la oposició o aquells amb poca força a Madrid o aquí els que propugnin aquesta batalla. Una ruptura entre els dos partits, és evident que els faria a tots dos més febles , tant a Catalunya com a Espanya. I és que molts obliden que bàsicament, en política , el que es dirimeix és un model d’esquerres o de dretes. Després pot haver-hi matisos a una banda o altra, però , ara i aquí podem veure com a les properes eleccions autonòmiques, estatals o municipals, el que està en joc son les polítiques progressistes o les conservadores.
I els socialistes encapçalen el model d’esquerres. I tots els guanys a nivell social, han vingut sempre de les esquerres. I preservar-les no serà fàcil si es capgiren resultats i els partits conservadors arriben al govern. Es pot criticar l’acció de govern socialista, però ningú negarà les conquestes obtingudes a nivell de llibertats individuals i col•lectives, com el dret al matrimoni de parelles del mateix sexe, o abans , el divorci, el dret a l’avortament, els drets laborals, la cobertura universal en matèria de salut, o d’escolarització, i fa ben poc, el dret a les prestacions socials. Podríem continuar amb un gran nombre d’altres drets, impensables fa ben pocs anys, i que no haguessin arribat de la mà de governs de dretes.
I aquestes conquestes només es poden preservar si les forces progressistes es mantenen en el govern o tenen prou representació a tots els nivells com per paralitzar modificacions cap enrere.
Tornem, doncs, al principi i parlem de la relació entre PSC i PSOE. A cap dels dos interessa un trencament o un allunyament en les relacions perquè un enforteix l’altre, i el treball conjunt ha estat positiu al llarg dels darrers 30 anys. Es millor influir des de dintre, que no pas fer-ho des de fora. Representa això, una dependència del PSC respecte el PSOE? Hi ha una interdependència, basada en la confiança mútua , i el treball conjunt. Ha funcionat raonablement bé , sempre, amb les lògiques discrepàncies en múltiples temes. Lògic i raonable. I resulta curiós que els més insistents en demanar la ruptura sigui CiU. Precisament una coalició entre Convergència Democràtica de Catalunya, i Unió Democràtica. Dos partits independents que cada dos per tres passen per crisis i discrepàncies més fortes que entre el PSC i el PSOE.
Perquè, doncs, tanta pressió al PSC ? Molt fàcil, la unió fa la força i la desunió crea feblesa. Seríem ben poc intel•ligents en caure en la temptació de trencar, quan el que s’ha d’aconseguir és millorar la sintonia i acostar posicions en aquells temes més delicats i difícils. Ara pensem en l’Estatut o la renovació del Tribunal Constitucional, però podem transposar-lo a d’altres. Que ningú esperi que el PSC doni un pas tant poc intel•ligent com aquest. Amb un mapa polític tant trossejat com el que tenim, només faltaria anar en direcció contrària a la unió de forces i obtenció de majories suficients per formar governs.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?