Tuesday, November 28, 2006

 
AIRES NOUS A LA GENERALITAT

En aquests primers dies de nou govern comencem a veure canvis importants en la manera de fer respecte l’anterior. Es cert que l’experiència és un grau i dels errors s’aprèn a no caure en els mateixos problemes.
Estem just al començament de la nova etapa i queda encara molt per veure, però no tinc cap dubte de que la gent valorarà la nova imatge i les noves maneres de fer del President Montilla. Pels qui el coneixem i hem treballat prop seu sabem que es una persona que serà molt apreciada dintre de poc temps, una vegada es comprovi el grau de serietat i rigorositat en tots els nivells.
Cada lideratge té aspectes propis i singulars. Montilla és una persona discreta a qui no li agrada fer soroll, ni ànim de protagonisme especial. Considera el càrrec com de servei al país i no s’ ha de fer res que destorbi la feina o no tingui una justificació clara a la recerca de l’eficàcia i la solució als problemes plantejats. Es un bon gestor, entès com un bon solucionador de problemes i planificador de projectes ,sense oblidar l’estudi de les grans prioritats del país , per poder-hi fer front de la manera més ràpida i decidida possible.
En aquest sentit perdrem poc temps en discutir si venim dels ibers o dels romans i ens dedicarem a posar el dia totes les infraestructures i equipaments del país per no perdre el tren de la modernitat i la competitivitat. Ja no competim amb la resta d’ Espanya sinó amb la resta d’ Europa i no es pot perdre el temps en discussions bizantines perquè els altres tiren endavant a tot drap.
D’entrada s’ha creat un bon equip de govern i s’ha fet un programa ambiciós i ampli com per cobrir el treball dels propers quatre anys. Hi hauran més recursos i més bona relació amb Madrid. De tot plegat n’han de sortir bons resultats palpables, dintre de molt poc, a tot el país.
També el nou President és un gran pragmàtic i això serà important a l’hora d’endegar temes tant importants pel Solsonès com la descentralització de la Generalitat, o la ordenació territorial, o les inversions en la Catalunya interior per facilitar un millor equilibri territorial. En pocs mesos tindrem les propostes sobre la taula i es podrà comprovar el grau de maduresa de les propostes. No hi ha res millor per conèixer una persona que veure la manera de treballar i decidir. Em remeto a un futur ben proper.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
L’HORA DELS AJUNTAMENTS.
El 27 de maig de l’any vinent tindran lloc les vuitenes eleccions democràtiques als ajuntaments. Es compliran, doncs, 28 anys de vida municipal, intensos i extensos en tots els sentits. Sense cap mena de dubte el país seria radicalment diferent sense la transformació que han protagonitzat els ajuntaments, malgrat els escassos recursos i competències que se’ls hi ha donat.
I tot indica que l’època de descuit toca a la seva fi i que els ajuntaments tindran l’atenció i els recursos que es mereixen ,i sobretot que necessiten.
La creació de l’ Estat de les Autonomies ha fet passar a un segon terme els ajuntaments que sempre han hagut d’esperar millors temps per guanyar protagonisme. I ara els hi arribarà de la mà d’una nova llei de bases de règim local que s’està redactant a nivell estatal i que significarà posar el dia la Constitució Municipal. Ja era hora, perquè la realitat d’ara és radicalment diferent de la del 79 quan varen tenir lloc les primeres eleccions municipals.
I és que tot ha canviat i la feina municipal n’és una prova evident. Els primers ajuntament tenien poques competències, pocs serveis i poques obligacions. Ara pràcticament tot es mou al voltant d’ells. La gent sempre va a l’ajuntament quan alguna cosa no funciona ,sigui competència municipal o no. Es la administració que té més a prop i més a mà per queixar-se o reivindicar.
Fa anys que els alcaldes ens queixem de no rebre l’atenció necessària per donar un bon servei als nostres ciutadans. Ni tenim suficient personal, ni diners ni competències per fer funcionar un poble com cal. I la improvisació té límits i ja no dona per més.
Conscients d’aquestes carències finalment tant el govern central com la Generalitat han començat a fer canvis importants. En el nou Estatut ja queda establert que no es podran fer lleis que posin obligacions als ajuntaments, sense els recursos pertinents. Fins ara ,era tot el contrari. La Generalitat manava i pagaven els ajuntaments. Això s’ha acabat.
A nivell estatal els increments de diners cap els ajuntaments han anat creixent any rere any i pels propers anys es preveu arribar a cotes molt més elevades, en diners, però també en competències i autoritat. I en aquesta matèria disposar d’una nova llei general facilitarà molt les coses, perquè reflectirà les necessitats actuals dels municipis. I ara un ajuntament és una autèntica empresa de serveis. I com tot empresa necessita personal administratiu, tècnic, de gestió i seguretat.
També es modificaran els òrgans de govern i poders de decisió per fer-los més àgils i operatius, preservant el caràcter públic i les garanties de transparència i control per part de la oposició. En fi, finalment es modernitzarà l’aparell municipal al complert, que prou falta li feia.
Davant aquest panorama engrescador seria bo trobar una nova generació disposada a participar en la vida pública municipal. Res millor per canviar un poble que fer-ho des de l’ajuntament. Sovint és fàcil criticar l’ajuntament, però el més positiu és entrar-hi i fer les coses com voldríem que es fessin . Un poble pot canviar radicalment en funció de qui estigui al capdavant del govern municipal i fan falta noves persones per presentar noves candidatures i substituir les existents.
Des del PSC animem als joves i a tota aquella altra gent que participa en entitats, associacions i clubs a elaborar candidatures municipals i entrar a l’ajuntament. Es la millor manera de treballar pel conjunt del poble i fer-ho en millors condicions de com ho hem hagut de fer fins ara. El Lluçanès ha estat una comarca difícil pels partits d’esquerres i molt especialment pel socialista. Ara s’obre una nova etapa a la Generalitat amb molt bona sintonia amb els ajuntaments i especialment amb els més petits. Es un bon moment per animar-se a participar. Totes les aportacions seran benvingudes.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
BORREDÀ EN NOTICIES CURTES

1.- El dijous dia 23 es va iniciar formalment el treball de catalogar totes les masies del terme municipal per donar compliment al que estableix la nova llei d’urbanisme de Catalunya.
Aquest treball el farà la Universitat de Vic i consisteix en aixecar plànols, fer fotos, i col·locar adequadament en el mapa cada casa, o el que queda d’ella.
Fins ara s’ha fet una llista de 107 edificis, en diferents estats de conservació. Una vegada fet el catàleg s’enviarà a la Generalitat per tal de que l’aprovi i dictamini quines construccions podran ser rehabilitades i quines,no. Aquesta competència no és municipal i per tant l’ajuntament no pot donar llicència d’obres en edificis situats fora dels nuclis urbans.
Fins ara hi ha una creença de pensar que tota casa o antiga construcció pot ser reconstruïda. Això no és cert. Serà la Generalitat la que aprovi la llista final i segurament de les 107 fitxes que li presentarem un percentatge força elevat no passarà l’examen.

2.- El divendres dia 24, l’ Alcalde de Borredà, es va entrevistar amb el Secretari General de Telecomunicacions de la Generalitat per parlar sobre l’arribada de la Banda Ampla Rural al poble i en definitiva a la comarca del Berguedà.
Aquesta nova entrevista era conseqüència d’una anterior tinguda el passat mes de setembre, en que se li demanava informació exacta de les previsions del govern.
Finalment hi ha el compromís de que a finals de desembre s’instal·li a la zona de la Figuerassa, tot l’equip necessari per donar cobertura a la area central de la comarca. A partir de gener, l’empresa IBERBANDA podrà començar a concedir connexions a tots els usuaris interessats. Aquesta és l’empresa a qui la Generalitat li ha concedit el servei i ha de ser ella la que impulsi les connexions.
L’alcalde ha demanat total prioritat per poder tenir el servei i aconseguir una garantia d’accés a la banda ampla sense limitacions.
Amb l’arribada d’aquest servei, els usuaris del poble podran decidir donar-se d’alta amb l’empres Iberbanda o continuar amb Aspenter si el servei els convenç. En aquest cas l’ajuntament no té cap compromís ni amb uns ni amb altres.
Hem de dir que també continuarem insistint davant Telefònica perquè porti el servei d’ ADSL via cable al poble. De fet s’han realitzat una dotzena de peticions en els darrers tres anys sense èxit. Tot i això continuarem insistint. Sempre és millor tenir dues o tres possibilitats que no pas una o dues.

3.- El dilluns dia 27 va entrar al registre de l’ ajuntament el projecte executiu de Urbanització de la Unitat d’ Actuació núm. 2 de Borredà. El conegut amb el nom de Camí de la Roca perquè afecta la zona del camp gran dels Germans Cirera davant la casa de Cal Camprubi( Cal Canrubí).
La societat Reibeprom és la que s’ha constituït per gestionar aquesta urbanització, consistent en 13 parcel·les per xalets i 16 parcel·les per cases adossades.
Una vegada revisat el projecte i amb el vist i plau de l’arquitecte municipal es concedirà llicència d’obres per dur-lo a terme, cosa que tenen previst fer d’immediat. Les previsions si tot està en ordre és que les obres estiguin acabades el proper mes de març o abril i es puguin començar a vendre els terrenys a les persones interessades.
Les normes d’edificació son exactament iguals que les que varen servir per la construcció de la zona nord. Els interessats en saber-les poden consultar-les en la web de l’ajuntament sota el capítol de “Normes Subsidiàries “.

4.- Traslladat el contenidor de voluminosos a la zona de la Fàbrica de baix. Vist l’enorme quantitat de voluminosos que es recull a Borredà cada setmana, l’ajuntament va decidir traslladar el contenidor cap un lloc menys visible, però fàcil d’arribar.
Es va aprofitar la propietat municipal de la zona verda i vial nord de la Fàbrica de baix per encaixar-hi un nou contenidor molt més gran que els habituals. En aquest nou contenidor hi caben 20 m3 de material i estalviarà feina i diners.
Cal saber que l’ajuntament ha de pagar per cada buidat de contenidor. Fins ara era habitual tenir factures de 220 a 450 euros al mes ,segons les temporades per buidar els contenidors. A partir d’ara s’hauran de fer menys viatges i per tant reduirem els costos.
Fem una crida a utilitzar bé el contenidor de manera que no s’hi tiri runa, ni restes vegetals. El contenidor és de voluminosos i això vol dir que ha d’acollir mobles vells, electrodomèstics, ferralla,etc.
Molt important és també que no es deixin voluminosos a cap altra zona del poble, sobretot a la zona de l’aparcament. Tenir el poble net és feina de tots.

5.- Recollida selectiva. Es important saber que Borredà és un dels pobles de la comarca que més volum de material recull, en els seves diferents variants: paper/cartró, envasos ,vidre i piles.
Cal saber que l’ajuntament no rep cap compensació econòmica per aquestes recollides. Es a dir, el servei que depèn del Consell Comarcal s’autofinancia amb alguna subvenció de la Generalitat i per la venda del material, però no dona cap mena de benefici econòmic.
Quan els contenidors estan plens telefonem i venen a buidar-los. El cost és considerable i la venda molt pobre. D’aquí que l’únic benefici és el mediambiental, que de fet és realment important.
I com s’ha dit anteriorment per la recollida de voluminosos sí que hem de pagar per dos conceptes: pel lloguer del contenidor i per la recollida. En un any el cost es pot situar al voltant dels 4.000 euros.

 
NOTICIES I AGENDA DE BORREDÀ
1.- El diumenge dia 10 de desembre a les 12 del matí tindrà lloc el Concert de Nadal , en el Local Puigmal. Aquest és el tradicional concert que ofereixen els 23 alumnes de la Escola de Música, dirigits per les seves professores.
Ja fa 11 anys que la Escola de Música ofereix algunes peces musicals interpretades per cadascun dels alumnes de l’escola. Es convida tothom a assistir-hi.

2.- Figures del pessebre. Aquest any l’AMPA prepara una representació de diferents figures del pessebre , amb la participació de tots els nens i nenes de l’ Escola. A diferència de l’any passat que es va fer a l’aire lliure, enguany es farà en el Local Puigmal. Oportunament informarem del dia i hora de la representació.

3.- Activitats Centre Cívic per la Gent Gran. El dilluns dia 20 va començar el primer curset d’introducció a la informàtica per gent gran. La Diputació de Barcelona ha concedit dos ordinadors per poder aprendre com funcionen i com la gent pot accedir a les noves tecnologies de la informació. Les classes son gratuïtes i es faran tants grups com calgui per poder treballar adequadament.
Tothom qui vulgui participar pot demanar-ho a la Sra. Carmen Andreu o al Sr. Antoni Velasco.

4.- Altres Activitats per la Gent Gran. Com altres anys es fan cursos de manualitats, sessions de gimnàstica, de tai-txi, de punta al coixí, o de memòria. La Coordinació de totes les activitats va a càrrec de la dinamitzadora Rosa Genovès. Qui vulgui participar-hi pot apuntar-se en qualsevol moment. Les activitats es fan de dilluns a divendres a la tarda.

5.- Teatre al Local Puigmal. El divendres dia 8 de desembre a les 7 de la tarda el Grup de Teatre de Borredà sota la direcció de Joan Canal representarà l’obra UNA NIT A CAL BALDÓ. Venda d’entrades mitja hora abans de començar la funció.

6.- PRINCEP HASSAN. Com cada any el príncep Hassan, missatger de SSMM Els Reis de l’Orient vindrà a Borredà a recollir les cartes de tots els nens i nenes. El dia 26 a les 5 de la tarda el Príncep serà rebut a la Plaça Major, a l’entrada de l’ Ajuntament, allà llegirà la carta dels Reis de l’Orient i anunciarà la seva vinguda al nostre poble.
Tots els nens i nenes poden anar-hi a donar les cartes i rebran un bon grapat de caramels.

7.- LLUMS DE NADAL. Com cada any per aquestes dates l’ajuntament prepararà tot el poble per rebre el Nadal amb llums per tot arreu. El dia 20 s’encendrà la il·luminació de carrers i places per donar vida i alegria a les festes nadalenques. Animem a tothom que també guarneixi finestres i balcons amb motius nadalencs.
L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ DESITJA UN BON NADAL I UN PROSPER ANY NOU A TOTHOM.

Sunday, November 26, 2006

 
TENSIÓ O DEPRESSIÓ
Hem viscut uns dies molt intensos arran les eleccions al Parlament i s’han dit moltes coses que s’haurien hagut d’estalviar . No ha estat massa edificant escoltar proclames per exigir càrrecs que en altres circumstàncies mai s’havien donat, ni voler modificar ara ,un sistema electoral que no s’havia tocat perquè ja anava bé a CiU.
En fi, part del teatre era previsible, tot i que la realitat ha superat la ficció. En política com en tot, s’ha de saber guanyar amb la mateixa elegància en que se sap perdre. I ningú ha fet res que no estès previst, o fos possible, legalment parlant.
De totes maneres s’entén la reacció de CiU per la necessitat de crear tensió entre els seus militants i simpatitzants, respecte la resta de grups parlamentaris. Havien posat totes les aspiracions en retornar al govern i en aquesta aposta a tot o res, s’han quedat en res. Es dur haver de continuar la travessia del desert quatre anys. I ara estic segur que seran quatre anys sencers amb uns resultats força diferents dels tres anteriors.
I la duresa de la travessia topa amb el calendari electoral més proper i més indispensable per qualsevol partit que vulgui ser alternativa de govern. Qui guanya el territori té grans possibilitats de guanyar la Generalitat. Traduït al llenguatge comú, qui guanya les municipals té un peu en el govern. Al PSC li ha costat arribar-hi, però la força municipal ha estat vital per fer el cim.
I CiU fins ara ha tingut una important representació municipal, sobretot en els municipis petits i mitjans i en els consells comarcals, creats a idea i semblança seva. Tenir el govern de la Generalitat era la millor carta de presentació a l’hora de buscar candidats als ajuntaments. I no s’han estat d’usar i abusar de la posició governamental per premiar o castigar governs municipals del seu signe o del signe contrari.
Hem vist un clientelisme i un partidisme durant anys i anys en els territoris governats per equips de CiU. També hem vist barreges de ajuts públics amb altres de privats que feien “més fàcil” presentar-se per CiU que no pas per altres partits. Tot plegat donava una presència aclaparadora de candidatures convergents a tot el país, i en molts casos eren llistes úniques en municipis petits on ningú podia o s’atrevia a enfrontar-se als càrrecs institucionals “de sempre”.
Tot això se n’ha anat en orris en aquestes eleccions. La gran esperança de Artur Mas era no solament arribar a la presidència de la Generalitat sinó també poder mantenir el poder municipal, afermat un, estretament en l’altre. Ara ja no poden fer llistes prometent l’oro i el moro, a nivell públic i privat, sinó confiant amb l’estricte fidelitat dels militants i simpatitzants. No els serà gens fàcil repetir resultats. I encara menys fer pactes amb actuals socis de govern. Han trencat massa coses pel camí.
És lògica, doncs, l’estratègia de la tensió de cara els propers mesos. Han de mantenir tensionat el partit, com a mínim fins les eleccions municipals del 27 de maig. Del contrari entraran en depressió i la depressió porta al desastre. Perdre clarament les municipals vol dir garantia d’estar uns quants anys més a la oposició.
Per això han de continuar pesant a Madrid i no es poden deixar portar per la ràbia de l’acord de l’Entesa. Els pactes amb el PSOE continuaran , com seguirà la funció de lobby a Madrid en dura lluita amb ERC. Han de mostrar i demostrar la seva vàlua per no perdre pistonada aquí i preparar durament la batalla municipal per poder aspirar a uns bons resultats a les generals, i posteriorment a les del Parlament de 2010.
Ara bé, a la vista del manteniment de velles cares desgastades per múltiples afers del passat i d’una estratègia de tensió poc creïble, no faran guanyar confiança en el projecte. I estic convençut que si continuen reaccionant de la manera que ho han fet davant els resultats de les passades eleccions, o en el debat d’investidura del President Montilla o davant el programa de govern de l’ Entesa, trobaran pocs seguidors a nivell municipal.
Alguns no ho diran, però aprofitaran per retirar-se i altres per buscar excuses per no ser candidats. I tot terreny que es perd a nivell municipal costa molt de recuperar-lo. Ben aviat ho veurem.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC. Article per Regió 7.

Thursday, November 23, 2006

 
CONSULTES POPULARS I DECISIONS MUNICIPALS
He llegit aquests dies diverses opinions sobre la consulta popular feta a Pinós, en relació al parc eòlic, i no estic ben bé d’acord en que aquest sigui el millor model de funcionament per un ajuntament ,en matèria de grans decisions.
A primer cop d’ull pot semblar que res és més democràtic que demanar la opinió de la gent i quanta més millor i quant més jove millor, però després cal ser conseqüent amb els resultats i no sempre serà fàcil ser-ho.
Perquè ara cal pensar en el futur immediat i les derivacions que se’n poden desprendre. D’entrada la gestió del no, davant dels propietaris de terrenys que en sortien beneficiats. Alguns poden agafar-s’ho bé, però altres,no. Tenim ja aquí un possible trencament de amistats, convivència, i malamaror. No estan els temps per deixar perdre diners a pagès i una renda extra anyal va bé a tothom o a quasi tothom.
Hi ha l’altra gestió del no davant la mateixa empresa, la qual pot emprendre accions legals, de resultat incert, però econòmicament car per l’ajuntament, que hi haurà de destinar diners, esforços i temps. I estem parlant d’un petit ajuntament.
Tampoc queda clar el temps de vigència del no. Es un no per sempre (entès per tota una generació o per més o menys temps) O fins que ofereixin més diners de compensació o que arribi un altre equip de govern municipal. Aquesta consulta no és vinculant jurídicament. Ho és moralment per l’equip de govern que l’ha convocada però per a ningú més.
Aquest sistema es farà servir per altres activitats, equipaments o serveis. Es a dir, si per un parc eòlic es fa una consulta, es farà també per una granja de porcs ? o per instal·lacions de turisme rural ? o per un abocador de runes? O per obrir algun nou camí o pista forestal? Perquè tot repercuteix en el paisatge i el medi natural, i si és així la implantació de les consultes hauria de ser habitual i generalitzada.
Ara mateix estem instal·lant torres per antenes col·lectives de televisió, telèfons mòbils, banda ampla, etc, cal consultar la seva ubicació ? Si diem no, perquè altres han de dir, sí i proporcionar-nos serveis que tots volem?
Els parcs eòlics son necessaris i en algun lloc han d’anar. Ara comencen a sorgir noves modalitats d’obtenció d’energia neta com son les hortes solars. De ben segur hi haurà propostes en qualsevol indret de la comarca. Què farem? Si volem energia neta i apostar pel medi ambient, hem de ser conseqüents. I res és fàcil ni gratuït.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
A FINALS DE DESEMBRE LA GENERALITAT PENSA TENIR INSTAL.LAT A LA FIGUERASSA L’EQUIP PER DONAR COBERTURA DE BANDA AMPLA A LA ZONA CENTRAL DEL BERGUEDÀ.

Des de fa prop de tres anys, com Alcalde de Borredà, he fet nombroses gestions prop de la Generalitat i d’algunes grans empreses de telecomunicacions per tal de saber la programació per poder disposar de ADSL en el municipi.
Les grans empreses no han mostrat cap interès en arribar a la comarca degut a la seva petitesa i escassetat d’expectatives de negoci.
Pel que fa la Generalitat va fracassar el projecte de repartiment del territori en dues parts, cedides a dues empreses, les quals no varen tenir capacitat tècnica ni econòmica per complir els compromisos. El nou govern va haver de gestionar aquest fracàs i iniciar una nova actuació per garantir aquest servei.
Avui he rebut la informació fidedigna de que en poc més d’un mes es disposarà de tot l’equip necessari per donar cobertura a la zona central i paral·lelament altres zones de la comarca també rebran els equips corresponents.
Amb aquest equipament es podrà posar en marxa el servei de banda ampla rural a tots els municipis que rebin senyal d’aquest punt o dels altres de la comarca. En el nostre cas la empresa concessionària és IBERBANDA, la qual haurà d’estendre la xarxa i facilitar les connexions.
Així,doncs, a partir del mes de gener podríem iniciar els tràmits de connexió i finalment entrar amb bon peu en l’era de les noves tecnologies. Aquest és un servei ja indispensable per la majoria d’empreses, i també per els particulars que volen estar connectats amb tot el món.
Com ja he fet en aquests tres anys aniré fent un seguiment de tot el procés per comprovar que no té cap altre retard i per demanar a la empresa concessionària que posi tot l’interès en desplegar-se a la comarca perquè a dia d’avui hi ha un gran nombre d’usuaris potencials.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.


NOTA PELS INTERESSATS DE BORREDÀ.
Avui he enviat aquesta nota de premsa als mitjans de comunicació comarcals. Vull afegir que estic en negociacions amb Localret ( és l’organisme que agrupa tots els ajuntaments interessats en noves tecnologies, de la qual Borredà en forma part) per tal de que accelerin el màxim aquest desplegament.
De totes maneres, l’empresa IBERBANDA, té enormes feines per cobrir tot el territori i atendre totes les peticions, de manera que encara que a principis de gener tinguem cobertura el que hem de tenir posteriorment és el servei corresponent.
Si voleu tenir informació directa i demostrar que a Borredà poden trobar-hi molts futurs usuaris podeu telefonar al : 1631 o entrar a la web: iberbanda.cat.
Si hi ha altres novetats ja us les faré saber oportunament.
Salutacions.

Tuesday, November 21, 2006

 
QUÈ FER AMB LA DIPUTACIÓ ?
De fet hauríem de parlar en plural i preguntar-nos amb el nou Estatut i la proposta de ordenació territorial de Catalunya, què hem de fer de les Diputacions?. Una pregunta que necessita d’una resposta molt assenyada sinó volem perdre un dels puntals del país.
Per a molta gent les Diputacions son grans desconegudes i les poden assimilar a institucions velles i antiquades, pròpies del passat i obligades a desaparèixer. També alguns polítics poc experimentats han dit coses semblants. Però la realitat és molt lluny d’aquesta visió superficial i estereotipada. Sobretot pel que fa a la de Barcelona.
Al contrari de una part de la creença popular, la Diputació de Barcelona és una institució molt nova, sense cap mena de dubte la més nova, per innovadora i posada al dia de tot Catalunya. Els anys no l’han feta envellir, ans el contrari ha estat capaç de rejovenir-se periòdicament i ara més que altres vegades. Algunes vegades per necessitat de supervivència, altres per decisió pròpia i esperit de servei al país.
En aquests moments a l’interior de la institució i amb projecció cap a l’exterior s’està produint una nova reformulació de les seves funcions, sota les sigles RE SET (reflexió – estratègica 07). D’aquí n’ha de sortir una nova empenta cap el futur, amb les piles carregades i uns objectius clars pels propers 10 o 15 anys.
Però si tornem a la pregunta inicial, què fer amb la Diputació? Els alcaldes ho tenim clar. Que es mantingui i continuï prestant ajuts i serveis a tots els municipis de la província. I que les altres facin el mateix en els seus territoris.
Hi ha pànic municipal davant propostes que puguin posar en perill la seva continuïtat. I no tant la física que està salvaguardada per la Constitució i pel propi Estatut, sinó la material, la de serveis , la de innovar i passar al davant dels problemes per oferir solucions als municipis , especialment els més petits. Seria una greu irresponsabilitat desmuntar una institució essencial pels ajuntaments sota criteris de canvis de nom o invents nous. Els ajuntaments no estan per fer experiments. La situació és prou critica com per exigir no tocar tot allò que funciona bé.
I si es vol es pot canviar el nom, però no les funcions. I atenció a tocar o retocar mapes territorials. La Diputació de Barcelona és forta perquè té un gran territori ,però si la dividim ,perdrà territori, perdrà força i perdrà poder per fer coses i donar serveis. El tros restant no tindrà ,ni de lluny, prestacions semblants.
Pot resultar contradictori amb alguns discursos polítics, però per la Catalunya Central, deixar de formar part de la Diputació provincial de Barcelona seria clarament negatiu. Es a dir hi sortiríem clarament perdent. Fins ara sempre hem rebut més del que ens pertocava percentualment pel nombre d’habitants. Es a dir ,la Diputació ha invertit més allà on més feia falta i en raó inversa al nombre d’habitants. Vol dir que ha tingut un efecte reequilibrador. Si sortim d’aquest paraigües no tindrem qui reequilibri el territori resultant.
I amb aquest anàlisis entrem en el debat que tindrem ben aviat sobre descentralització i regionalització de Catalunya. Crec convenient una descentralització i desconcentració del poder de la Generalitat en regions, sota criteris, bàsicament de gestió i proximitat, no politics perquè el país es massa petit. I si es fa amb la Generalitat es podria fer amb les Diputacions, però preservant el caràcter unitari de la institució.
Traduït en termes senzills, considero millor el manteniment de la Diputació provincial de Barcelona,tal com és ara i si s’ha de ordenar segons les regions de la Generalitat, procedir a una descentralització a les comarques de la Catalunya Central ,salvaguardant el caràcter unitari de la institució que mantindria el 90% dels seus efectius on son ara i podria donar compliment a la ordenació territorial amb uns serveis descentralitzats per temes de gestió i proximitat. Això no comportaria la divisió del territori ni dels efectius ,i tot plegat aniria a benefici dels municipis que comptarien amb una institució forta i potent per ajudar-los a complir les noves funcions del futur.
Joan Roma i Cunill, conseller de Federació del PSC. Article Regió 7.

 
REPRESENTACIÓ DIRECTA
Malgrat les proclames d’interès per la Catalunya interior, i per la comarca del Berguedà, en particular, CiU no ha obtingut cap representant directe en el Parlament a les comarques que agrupen la Catalunya Central. Es significatiu perquè és la primera vegada que passa.
Sense tantes proclames el PSC ha col·locat dos diputats en aquest territori. I concretament el Berguedà continuarà tenint representació directa per medi de la recent elegida Judit Carreras que ha pres el meu relleu.
Tots sabem que tenir o no tenir un diputat de la comarca no canvia radicalment les coses, però sí ajuda a solucionar multitud de temes. En qualsevol discussió parlamentària si hi ha algú del territori sempre pot acostar les posicions cap on més li interessa a la comarca. I sempre la comarca en surt més beneficiada.
Es lògic preocupar-se pel que es té més a prop, o es coneix més i així les decisions del Parlament tenen aquesta pàtina personal que no vol dir falta d’objectivitat. Es pot complir amb els dos preceptes: el de legislar a nivell general, tenint en compte les particularitats del nostre país. Es una de les facilitats que dona un país petit.
I el nou Parlament ha començat a caminar. Dintre de poc començarà a tractar temes ben diversos i en aquest nou marc cal ser-hi present i ben actiu. Deixat enrere tot el debat pel nou Estatut, ara toca posar-lo en marxa i ocupar-se de la gestió diària.
Pel que fa al Berguedà hem deixat embastats molts projectes que ara hauran de ser impulsats i acabats. I no parlem només de carreteres, sinó d’altres iniciatives que tenen una importància directe en la vida de la gent de la comarca. El nou govern és el que ha de fer realitat el polígon comarcal de Olvan. O la ampliació notable de l’Hospital de Berga, com també el segon institut de la capital, i molts altres projectes de gran volum per posar el dia les infraestructures i equipaments de la comarca.
Precisament perquè tenim molts projectes en marxa anirà bé disposar d’una diputada comarcal que vetlli pel seu compliment i el seu seguiment. De fet serà la única representant de la comarca i això li atorga una responsabilitat i una importància cabdal. Oimés quan pertany al partit majoritari del govern de l’ Entesa. I no hi ha pausa en la feina institucional. Ja des d’ara el PSC encara tots el projectes iniciats en el passat mandat i procurarà posar-los en funcionament en el més breu temps possible.
En poc temps veurem com aquesta segona etapa del govern d’esquerres demostra ser molt positiu i eficaç pels interessos de tots els berguedans.
Joan Roma i Cunill, conseller de federació del PSC.

Friday, November 17, 2006

 
BUTLLETÍ INFORMEM NÚM 19 NOVEMBRE 2006.

60.000 EUR PEL DIPÒSIT DE CAMPALANS
Mitjançant una al·legació presentada per l’ajuntament durant el període de exposició pública del PUOSC 2007 (pla únic d’obres i serveis de Catalunya) s’ha obtingut una nova subvenció destinada a la construcció d’un dipòsit de 500 m3 , a la zona de Campalans.
Ja s’ha dit en anteriors butlletins que una de les prioritats de l’ Equip de Govern és la d’augmentar el volum d’aigua emmagatzemada. Així es garanteix el subministrament en èpoques de sequera, per avaries o necessitats en hores punta.
Quan l’ajuntament va haver d’assumir el servei de subministrament d’aigua, només hi havia un sol dipòsit de 300 m3 ( any 92). Ara tenim 1.000 m3 en dipòsits, i amb aquest nou que farem a Campalans n’hi haurà 1.500. De cara els propers 3 o 4 anys la previsió és construir-ne dos més de 1.000 m3 fins tenir un total de 3.500 m3. Volum que garanteix uns quants dies de subministrament a tot el poble.
El nou dipòsit de 500 m3 té un cost de 85.000 euros i està previst que s’adjudiqui a principis de l’any vinent de manera que pugui entrar en serveis pels voltants de Pasqua.

ACABAT EL PROJECTE D’ELECTRIFICACIÓ
Un dels grans projectes executats en aquests darrers tres mesos ha estat el de la portada de llum a sis punts del sector nord del terme municipal, proper a Sant Jaume.
El cost total ha estat de 245.000 euros, entre l’electrificació i la neteja de la línia forestal per on ha passat la instal·lació. Aquesta obra ha comptat amb un 50% de subvenció ,provinent del Pla d’Electrificació Rural de Catalunya , depenent del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat.
Gràcies a aquesta important subvenció els propietaris han pogut assumir el cost restant,esdevenint raonable la quota per cada casa. Des d’ara les cases de Casadejús, Casa nova de Casadejús, Cal Pey, Cal Blau ,Subirats i Cabanes ( instal·lacions d’aigua de l’ajuntament) ja poden connectar-se a la xarxa elèctrica.
I aquest projecte permet a l’ajuntament automatitzar les instal·lacions d’aigua, de manera que podrem connectar l’aigua dels pous Cabanes 1 i 2 ,en funció de les necessitats, a la xarxa general. Igualment es podran posar filtres per millorar la qualitat de l’aigua o bombes per donar una major pressió en origen.
L’obra es va iniciar l’any passat amb el PERC 2005, i s’ha completat i acabat ara amb un nou ajut del PERC 2006.

AULA INFORMÀTICA TERCERA EDAT
Aquest mes de novembre s’ha estrenat l’aula informàtica instal·lada en el Centre Cívic, gràcies a l’obtenció de dos ordinadors, prop de la Diputació de Barcelona.
Des d’ara ,també la gent gran podrà aprendre a fer funcionar un ordinador i entrar en els avantatges de l’era de la informació .
Aquesta serà una de les noves activitats que organitzarà la dinamitzadora Rosa Genovès, amb l’ajut d’algun dels membres de la Junta de la Tercera Edat.
I cal remarcar que després d’un parell d’assemblees de la gent gran, ja està legalment constituïda la Associació de la Gent Gran de Borredà. Aquesta nova associació té els seus estatuts, i la seva junta directiva que s’encarrega de proposar i dur a terme les activitats que entre tots han acordat.
També podrà rebre ajuts de les diverses institucions que se sumaran als de l’ajuntament i així continuar el gran nombre d’activitats de tot ordre que es duen a terme en el Centre Cívic.

40.000 EUR PER LA TDT
Una negociació de l’alcalde de Borredà amb la Diputació de Barcelona ha permès aconseguir un nou ajut de 40.000 euros destinat a finançar el canvi de sistema de la televisió per cable municipal.
Ja s’ha dit anteriorment que l’actual sistema de televisió acaba l’any 2008 i qui no el canviï quedarà literalment a les fosques.
Ja fa uns mesos que l’ajuntament ha iniciat canvis importants en les instal·lacions, però ara toca acabar-les i completar-les amb la substitució dels capsals analògics pels digitals, la part més costosa del projecte.
En poc més d’un mes durem a terme aquest canvi i des d’aleshores tots els connectats a la xarxa municipal podran rebre uns 30 canals de televisió. L’únic canvi que hauran de fer és posar un petit aparell al costat del televisor. Cal dir que els televisors actuals serveixen igual i no s’han de canviar. El que sí necessiten és aquest aparell ,d’un cost inferior als cent euros. Ja recomanarem un parell de marques perquè siguin de qualitat i tinguin tota la fiabilitat necessària.
Entre les millores que fem a les instal·lacions hi figura una nova torre de recepció dels canals nacionals i estatals que permetrà una millor qualitat d’imatge. Estem situats en un indret en que alguns canals ens arriben millor de la banda de Vic que no pas de Montserrat.
La inversió total del pas d’un sistema a altre serà proper als seixanta mil euros, de manera que obtenir un ajut era indispensable per fer-ho bé i sense costos excessius per l’ajuntament. D’aquí la satisfacció per haver aconseguit aquest ajut de la Diputació de Barcelona.

EL DR MIQUEL VILARDELL MEMBRE DE LA REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA.
En un acte solemne celebrat el dia 22 d’octubre, el Dr. Vilardell va entrar a formar part de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Aquesta és una nova distinció pel fill il·lustre de Borredà i és motiu d’orgull per tot el poble. En motiu de la seva elecció i entrada va pronunciar un discurs sobre “Envelliment i Salut. De l’envelliment vascular fisiològic a la malaltia vascular de l’envelliment”.
Feta la seva brillant intervenció, li contestà l’Acadèmic Numerari Excm. Dr. Jacint Corbella i Corbella.
La cerimònia tingué lloc a la seu oficial de la Reial Acadèmia, que s’omplí, com mai d’una multitud de personalitats mèdiques, institucionals i polítiques per donar suport a la entrada del nou acadèmic.
El discurs pronunciat s’ha publicat en un llibret, un exemplar del qual passarà a formar part de l’arxiu municipal, i igualment es farà donació d’un exemplar a la biblioteca i a l’arxiu comarcal.
Davant d’un acte tant rellevant l’ajuntament de Borredà va decidir ser-hi present en les persones de l’ Alcalde – President, Joan Roma i del Primer Tinent d’ alcalde, Jesús Solanellas. També hi foren presents membres de la família Vilardell, i altres amics seus de Borredà o que venen habitualment al poble.

TERCERA FASE ARRANJAMENT DE CAMINS
En la Junta de Govern Local de octubre varem aprovar el llistat de nous camins que volem incloure en la tercera fase de millores , a finançar per part de la Generalitat. Aquesta tercera fase la pensem dur a terme l’any 2007 i si en queda algun pendent, a principis de 2008, aprofitant els increments de partides per camins rurals que té el Departament d’ Agricultura.
Com ja s’ha manifestat reiteradament, la voluntat és de que totes les cases habitades tot l’any estiguin connectades a carretera mitjançant camins rurals en bones condicions.
Les cases que serien objecte d’aquesta tercera fase serien: El Pati, La Massana, La Massaneta, La Ribera, Rocatrencada – El Rocal, i Campalans. Tots aquests camins son de longituds curtes i es podran agrupar en dos o tres blocs, i posteriorment es farien els altres més llargs: els de Vilacanina fins a Lluçà, i el de Les Rovires de baix.
Considerem que aquesta és una de les millors maneres de donar suport a les cases de pagès i facilitar la seva accessibilitat.

LLICÈNCIES D’OBRES PERFECTAMENT LEGALS.
En data 1 de febrer d’enguany es va rebre a l’ajuntament un escrit de Urbanisme de la Generalitat comunicant una denúncia feta pel grup municipal de CiU a l’ajuntament, en la qual es qüestionava la legalitat de la llicència donada a l’empresa promotora de 3 habitatges unifamiliars (adossats) , en construcció al c/ Sant Marc.
De fet s’estaven construint 4 habitatges i no 3, i per tant existien dues llicències d’obres d’habitatges completament iguals.
En la mateixa denúncia hi figuraven altres aspectes secundaris que l’ajuntament ja va documentar davant del Departament de Política Territorial, com la inscripció dels terrenys de l’aparcament en el registre de la propietat que es va fer ara fa un any.
El que queda clar en l’escrit de 17 d’octubre, signat pel Director General d’ Urbanisme és que no s’ha trobat cap justificació per incoar expedient de defensa de la legalitat, relacionat amb les llicències d’obres. I fins i tot proposa una solució urbanística a la possibilitat de que aquests habitatges puguin tenir una sortida de vehicles per la zona de l’aparcament municipal. Qüestió que l’ajuntament troba lògica, prèvia compensació econòmica i pagament posterior d’un gual permanent.
Aquesta darrera possibilitat serà estudiada i formulada una vegada disposem d’un informe jurídic sol·licitat a la Diputació de Barcelona.
L’important és haver demostrat que l’ajuntament, en matèria urbanística és especialment rigorós i tenim un arquitecte municipal complidor de les seves obligacions, sigui quin sigui el promotor o constructor afectat.
Les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic aprovades l’any 2003 son les que regulen l’ordenament jurídic, com abans teníem la Delimitació de Sol Urbà. Sempre hem respectat i fet respectar les previsions que contenen, especialment pel que fa els exteriors dels edificis i construccions. Ara en tenim una nova prova.

APROFITAR LES PROSPECCIONS DE CEPSA
L’Alcalde de Borredà ha tramès petició a la empresa CEPSA perquè sigui informat dels resultats de la campanya de prospeccions de petroli que vol dur a terme en una bona part de la zona nord de la comarca del Berguedà.
Aquesta empresa va informar fa uns tres mesos de les seves intencions de buscar petroli en un ampli sector del pre – Pirineu.
A la vista de la informació i l’autorització donada per la Generalitat, l’ajuntament ha cregut convenient trametre a la companyia l’interès, no solament per si troba petroli, sinó dels resultats de les perforacions en relació amb l’aigua. L’ajuntament es podria estalviar molts diners si en alguna de les perforacions es troba aigua, perquè podria demanar la concessió del cabal a la Generalitat i tenir nous pous de cara el futur.
Ja s’ha dit en anteriors ocasions que les prospeccions fetes per l’ajuntament l’any 94,l’any més sec del passat segle, varen ser molt positives i son les que garanteixen el subministrament actual i futur. Però sempre va bé disposar de més cabals i estudiar-ne la qualitat, per decidir el seu ús. D’aquí la decisió de demanar a la empresa que si troba aigua ens ho comuniqui i no cegui el pou, sinó que el cedeixi a l’ajuntament. Aquesta pot ser una compensació per les autoritzacions privades i municipals que l’empresa ha de tenir a l’hora de realitzar les prospeccions.

RENOVACIÓ PARALLAMPS
Cada dos anys es fa la revisió tècnica dels dos parallamps que l’ajuntament té en el casc urbà del poble. Un està en el campanar i l’ altre a les escoles. Tots dos tenen prop de 15 anys i a dia d’avui convindria la seva renovació i substitució per una nova generació de parallamps de millors prestacions.
El pressupost donat per la empresa especialitzada supera els 4.000 euros i per això s’ha demanat una subvenció a la Diputació per fer-ho possible.
La previsió és que dintre de l’any vinent es dugui a terme aquesta substitució i d’aquesta manera continuar sota la bona protecció que ofereixen.

CATÀLEG DE MASIES
Ja fa més d’un any que varem informar de la decisió de l’ajuntament de realitzar el catàleg de masies a que obliga la nova llei d’urbanisme per regular l’autorització de rehabilitar cases situades fora dels nuclis urbans.
Hi ha una creença equivocada de que qualsevol antiga casa o restes, poden ser objecte de rehabilitació o reconstrucció. Això no és així i l’ajuntament no pot decidir ni concedir llicències en aquests casos. La competència correspon a la Generalitat.
Per saber quines cases poden ser autoritzades a la seva rehabilitació cal tenir aprovat per la Generalitat el catàleg de masies. Ara el farem ,en conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i amb la Universitat de Vic. L’ajuntament ja va exposar un llistat de cases i l’ha complementat amb altres proposades pels seus propietaris. El llistat que hem enviat amb el conveni és el que exposem a continuació. Amb tot, cal dir que de cada casa s’ha de fer una fitxa molt complerta i serà la Generalitat la que aprovi la llista definitiva. En aquest cas l’ajuntament proposa, però la Generalitat disposa.

Wednesday, November 15, 2006

 
HORA DEL RELLEU – CONTINUAREM TREBALLANT EN UN ALTRE LLOC
Aprofito el darrer dia de ser diputat en funcions per acomiadar-me i anunciar la continuïtat en altres indrets, i altres funcions.
He estat 16 anys diputat al Parlament i com a tal, adscrit pel PSC, a les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès.
Ha estat una feina interessant, moguda, i engrescadora a temporades. Haver estat en el Parlament des de la III legislatura fins la VII és prou important com per emportar-me un bon grapat de records i satisfaccions.
No cal dir que és ben diferent ser diputat a la oposició que diputat en el govern i ara podrem veure bona part dels fruits que es varen iniciar en la passada legislatura.
En fi, tots els que estem en política sabem que hi som provisionalment i que sempre hem d’estar predisposats a deixar pas a noves generacions. Aquest és el meu cas. He volgut sempre demostrar que en política s’ha de saber entrar amb la mateixa predisposició i elegància en que se sap sortir. I ara ha estat l’hora de donar pas a una nova candidata que continuarà la meva feina en aquestes comarques de la Catalunya Central.
Però continuaré treballant en el lloc inicial, el municipi de Borredà ( Berguedà) ,del qual sóc alcalde des de fa prop de 16 anys i en vaig ser Regidor 12 més. Es a dir, porto prop de 28 anys de representant municipal del PSC amb la mateixa il·lusió i ganes de treballar de sempre.
També continuaré escrivint en diferents indrets i per descomptat em trobareu en el meu Blog. En tant que membre de les Executives de Agrupació del Berguedà i de la Federació XI , faig d’articulista “oficial” en el diari Regió 7 on em podeu trobar tots els dijous, i a la revista Celsona del Solsonès on hi faig un article setmanal, com també a la revista La Rella del Lluçanès on apareix un article cada quinze dies.
En definitiva, girem una pàgina de la meva vida per obrir-ne un altre i continuar treballant en els indrets més adequats, al temps, la edat i la disponibilitat. Alguns varem començar molt aviat la vida política i amb 55 anys sembla que haguem fet un recorregut molt més llarg. L’important , però és fer el que un creu, de la millor manera possible. I la suma de tots plegats és la que fa fort el PSC.
Ara comença una nova etapa plena d’oportunitats. Pels qui hem vist la llarga temporada de governs de CiU, poder participar en el segon tram de govern d’esquerres omple d’il·lusió i esperança. Estic convençut que sabrem millorar resultats.
Dic,doncs, un a reveure, en un altre indret, diferent de les pàgines del Parlament, però sempre a la seu del PSC on vaig entrar oficialment l’any 79. Fins a sempre. Una cordial abraçada.
Joan Roma i Cunill.

 
CINISME CONVERGENT
Encara cuegen els resultats de l’1 de novembre i CiU té un mal perdre. Ja no volen recordar que la llei electoral produeix resultats sorprenents. I és la llei provisional que només havia de servir per les primeres eleccions al Parlament l’any 1980 i que vistos els resultats que varen donar CiU no tingué mai cap dubte de mantenir la provisionalitat fins el dia de avui.
I aquest és un sistema que cal modificar. Artur Mas no vol recordar que Pasqual Maragall va guanyar per vots les dues darreres eleccions i en canvi quedà segon en nombre de diputats. El problema ve donat perquè un vot de la província de Barcelona val la meitat o una tercera part del que val un de Lleida o un de Girona. Home, això no sembla gaire proporcional ni gaire just.
Per tant , CiU ara ha tastat la seva pròpia medicina. No va voler ni sentir parlar de fer una nova llei electoral. He de dir que també aquí va trobar el recolzament d’ ERC que tampoc li va interessar. Aquest partit considerava bo un sistema que li atorga avantatges a les províncies menys poblades. I de fet es poden veure les distorsions electorals en un exemple ben clar. Tant el PSC com ERC han perdut en aquestes eleccions el 24% del seu electorat, respecte les de 2003. I amb aquesta gran pèrdua el PSC té 5 diputats menys i ERC, en perd dos. No és gens proporcional.
Dit això que CiU no es queixi ni consideri injust o inadequat el pacte de l’ Entesa perquè ells han fet el mateix en un bon grapat d’ajuntaments i perquè si han quedat sols a la vida és per culpa pròpia. Que no culpen els altres dels seus errors.
El que sí convindria entre tots plegats és estudiar una nova llei electoral. Som la única comunitat autònoma que no en té una de pròpia. No deixa de ser una vergonya en un país que vol ser una nació i donar exemple a tot el món. Durant el debat de l’ Estatut s’havien preparat diferents propostes de lleis electorals i pels qui vivim a la Catalunya rural crec que seria millor una que combinés la representació de partit amb la territorial. Es a dir que la gent podés votar en una urna el partit i en una altra el candidat o candidata que creu millor. Seria una manera de premiar o castigar la feina feta pels representants al Parlament i afavorir un més estret contacte entre ells i la ciutadania.
No faig cap invent, un sistema com aquest ja funciona en un país que pretenem copiar tot sovint com és Alemanya. Es un tema a discutir i debatre , a l’igual que les causes de la elevada abstenció. Veurem si entre tots trobem algunes propostes imaginatives.
Joan Roma i Cunill, diputat en funcions al Parlament pel PSC.

Tuesday, November 14, 2006

 
CÍNIQUES LAMENTACIONS
Els resultats electorals han produït reaccions ben diferents segons el partit que els valora. I de fet tots haurien de fer autocrítica perquè el volum dels abstencionistes és d’aquells que fa mal. I millor no acostumar-nos-hi perquè sinó no s’hi trobarà solució. I solucions fàcils no n’hi ha. És més, molts experts ens diuen que la tònica de cara el futur serà més aviat aquesta. Ja ho veurem.
El que sí produeix perplexitat és el grau de cinisme d’alguns representants polítics a l’hora de criticar l’acord de l’entesa o la distribució d’escons en funció de la llei electoral que tenim.
Cal recordar que Catalunya ha estat la única autonomia sense llei electoral pròpia des de les primeres eleccions al Parlament l’any 80. Semblaria que una comunitat autònoma amb vocació de nació hauria d’haver estat la primera en dotar-se d’una llei electoral innovadora, exemplar i ajustada a les aspiracions territorials i ciutadanes.
Doncs,no. No hi hagué cap voluntat en aquest sentit i el que havia de ser transitori i per servir en les primeres eleccions ,resulta que aviat complirà els trenta anys. I és que el sistema electoral afavoria clarament a CiU. Primava clarament els vots de les províncies menys poblades en detriment de la més potent, Barcelona. I si li anava bé a nivell de partit no valien altres històries .
Els anys han anat passant i tot semblava indicar que una de les primeres coses a fer per part del tripartit seria una nova llei electoral, inclosa dintre del nou Estatut. Doncs, no, aquí tampoc hi hagué acord. En aquest cas tant malament li anava a CiU com a ERC fer canvis per suavitzar, com a mínim, la descompensació entre unes províncies i altres. El resultat tots el coneixem, continuem amb el mateix sistema provisional de l’any 80 que tant desproporcional ha demostrat ser.
I és que motius d’alegries davant els resultats del dia 1 no n’hi ha per part de ningú. No solament pel grau d’abstenció sinó perquè tots els partits perden vots, molts vots, excepte ICV que en guanya.
El que sorprèn és que mentres que el PSC perd un vint-i-quatre per cent dels seus vots, li suposi la pèrdua de cinc escons, el mateix percentatge de pèrdua, només li’n faci perdre dos a ERC. Es una de les distorsions de la distribució de diputats per províncies, que fa que un vot a la província de Barcelona valgui la meitat o un terç del que val un de Lleida o un de Girona.
I tampoc té motius d’alegria CiU perquè perd prop d’un deu per cent del seu electorat més fidel i obté un migrat resultat de dos diputats més. I és aquí on apareix un grau de cinisme extraordinari al proclamar-se guanyadors i considerar injust el pacte entre els partits d’esquerra , per quedar ells a la oposició. Troben inacceptable que qui tregui més diputats no tingui la responsabilitat directa de governar. La memòria és curta i l’escarment difícil d’ acceptar.
No varen considerar guanyador a Pasqual Maragall quan va guanyar per vots a tot Catalunya i en canvi per una llei electoral injusta quedà amb menys diputats que CiU. Aquest record i aquest fet no el posen sobre la taula a dia d’avui. No els convé recordar la contradicció d’una llei que ells varen mantenir i varen exigir no modificar durant l’ elaboració del nou Estatut.
Han perdut tot el dret a criticar allò que varen promoure. I ja seria hora de cercar una nova llei que acosti els diputats als ciutadans. Hi ha fórmules prou interessants i contrastades en altres indrets per combinar el vot de partit al vot a candidats que hagin mostrat i demostrat la seva vàlua i treball territorial. Seria una bona manera d’acostar el Parlament a la gent i potser fer-la interessar-se per participar més activament. Aquest és un debat que ha de tenir continuïtat i resoldre’s oportunament. Així ho espero.
Joan Roma i Cunill, diputat en funcions del Parlament pel PSC. Article Regió 7.

Tuesday, November 07, 2006

 
I ARA, QUÈ DIRAN ?
En ben pocs dies s’han resolt qüestions i problemes derivats dels resultats electorals de 2003. I no eren pocs els analistes i articulistes, també d’aquesta casa, que apostaven per suposades decisions preconcebudes abans de les eleccions del dia de Tots Sants.
Molts es creuen les seves pròpies mentides o suposicions i queden ridiculitzats quan la realitat s’imposa. No eren pocs ,d’aquí i de fora que donaven per entès que el PSC supeditaria qualsevol decisió a altres interessos que no fossin els pròpiament catalans.
Sorprèn i provoca un cert somriure veure parlar del partit socialista amb una seguretat i convicció sobre el què farà i qui mana o deixa de manar, per part de persones que fa anys no tenen cap relació directa amb el partit i que simplement es deixen portar per quatre estereotips inventats.
I ara, què diran? Què explicaran sobre la decisió del PSC de no pactar amb CiU ? Qui son els sucursalistes ? aquells com CiU que han demanat al PSOE que pressionés sobre el PSC per pactar, o aquest partit que ha actuat amb total i absoluta independència com partit independent que és. I quan dic independent no vull dir independentista. A dia d’avui crec sincerament que ja no ho és ningú.
El PSC ha actuat com li pertocava. Com a partit majoritari de l’esquerra catalana ha optat per fer possible un govern d’esquerres , una entesa entre tres partits. I si això ha trencat esquemes o ha obert els ulls a un bon nombre de persones o n’ha escandalitzat unes quantes més, és el seu problema no el nostre. Sempre hem dit els socialistes que una de les nostres prioritats és la de governar Catalunya.
I dit això, a continuació cal dir que no per haver-ho decidit, s’ha d’anar contra ningú. Es la mala mania d’una part del nostre país que creu que si vas amb uns has d’anar en contra d’altres. En absolut, mai com ara és important una bona sintonia amb Madrid i amb el seu govern. Vulguem o no estem en el mateix vaixell i seria un suïcidi pretendre conformar un govern aquí enfrontat amb el govern central.
Si algú vol veure-hi en aquesta posició un cert sucursalisme o interdependència, doncs,bé som interdependents. Sempre ho serem en un Estat plurinacional com és Espanya. I ,ara més que mai, interessa una bona relació amb el govern central. Allà hi tenim un aliat, un president que ha mostrat i manifestat dotzenes de vegades el caire negociador i comprensiu envers Catalunya. Seria improcedent actuar sense tenir en compte els problemes que li ha comportat la anterior etapa del tripartit.
I si volem anar bé ha de ser de forma consensuada i coordinada amb ell. Del contrari pot ser divertit barallar-se, però les conseqüències serien clarament negatives per tots i pel país en especial. Com ja s’ha dit múltiples vegades Catalunya va bé si Espanya va bé i a l’inrevés. Ara comencem una nova etapa sota aquests auguris.
I la nova Entesa de govern comença amb bon peu. No hem vist signes del passat i tothom té propòsit d’esmena. El president Montilla tindrà un panorama diferent i una situació molt clara. Des del primer dia va deixar clar que no es poden repetir situacions del passat que tant de mal varen fer. Ara cal treballar plegats i sota objectius comuns. En poc temps veurem la composició complerta del nou govern i podrem analitzar, no solament el repartiment del poder sinó les persones que el conformen. La formació d’equips potents és la primera necessitat per iniciar la nova etapa amb garanties d’èxit.
Montilla a tot arreu on ha estat ha demostrat un gran encert a l’hora de triar i posar les persones adients en el lloc adequat. Es vital perquè tres forces polítiques actuïn coordinadament que formin un sol equip i tinguin uns mateixos objectius clars i contundents. Els passos donats fins ara semblen garantir l’èxit d’aquesta segona oportunitat. El govern d’ Entesa comença el seu trajecte.
Joan Roma i Cunill, diputat en funcions del PSC. Article per Regió 7.

Monday, November 06, 2006

 
LA SEGONA OPORTUNITAT
En moltes ocasions diem que tothom mereix una segona oportunitat i en el cas del govern de la Generalitat és just que se li doni, malgrat les nombroses ocasions que ens ha fet patir a tots plegats.
He viscut de mot a prop bona part de les desavinences de l’anterior govern i puc assegurar que molts eren artificials o produïdes per falta d’experiència . D’aquí que els consellers o conselleres que provenien de la política municipal tenien molta més mà esquerra per resoldre els problemes que no pas els que no havien passat per aquest aprenentatge. Era el cas del PSC respecte de ERC.
Ara, l’experiència ha de servir per no repetir errors i per anar per feina tenint clares les regles de joc. El govern és de tots i implica a tots, en les seves decisions ,agradin o no ,estesin en el programa electoral d’uns i no dels altres. Al final tothom ha d’acceptar el resultat i fer-lo seu i defensar-lo com a propi. Es el que fem els equips de govern en els ajuntaments on hi ha pactes entre diferents forces polítiques.
La nova etapa serà radicalment diferent de l’anterior. Ja no hi ha un Estatut que xucli la major part dels esforços i dedicació dels partits ni que distregui l’atenció dels problemes diaris de la gent. Ara toca desplegar-lo, però sobretot gestionar tots els recursos de la Generalitat. I fer-ho en una direcció molt diferent de la que tenia en temps de CiU.
Arribats a l’acord de govern, ara toca precisar el programa conjunt i el repartiment de les àrees. Temes tots ells importants perquè és essencial posar a cada lloc la persona més indicada. En el passat hem vist alguns dirigents mal col·locats. S’ha de prioritzar la eficàcia, i no tant els partits que conformen el govern. Un dirigent potser adient en un càrrec i no en un altre, s’han de buscar els millors encaixos per cadascú perquè serà la millor garantia de governar bé.
En ben poc temps tindrem la oportunitat de veure els resultats. Ho hem dit tots, però l’experiència passada ha de servir perquè certs comportaments no es repeteixen, però sobretot per millorar la eficàcia. I amb un president com José Montilla podem estar segurs que la rigorositat, serietat i transparència seran constants. Veurem ben aviat els grans canvis acordats.
Joan Roma i Cunill, diputat en funcions pel PSC. Article per Celsona.

Thursday, November 02, 2006

 
HEM ACONSEGUIT REPRESENTACIÓ
El Berguedà no ha estat cap excepció a l’hora d’anar a votar i fer-ho en uns índexs similars a la resta del país. Es una de les grans decepcions del dia 1. No podem acceptar com a lògic un volum d’ abstenció superior al 40%, i algunes actuacions s’hauran de dur a terme sinó volem convertir les eleccions al Parlament en més testimonials que cap altra.
I la manca d’una llei electoral pròpia i adequada als territorials actuals és una de les causes. N’hi ha d’altres que caldrà valorar i discutir en l’immediat futur per veure si aconseguim cotes de participació similars a les municipals i generals.
Dit això, cal valorar el què ha passat i acceptar el veredicte popular. En el cas de CiU ,tot i ser el partit més votat, no ha aconseguit els seus objectius. Varen apostar pel tot o res i segurament es quedaran en el res. Es una de les conseqüències d’haver anat contra tots. Sinó et surt bé no tens aliats amb qui pactar. I ara el panorama no els és favorable.
Tampoc el PSC ha aconseguit els seus objectius. Érem conscients de les dificultats, després d’una legislatura complicada, poc atractiva i amb massa soroll. I sempre qui presideix s’emporta les crítiques més ferotges. Si a tot plegat li sumem el canvi de candidat i la baixa participació, el resultat és l’ obtingut: clarament insatisfactori.
El cas d’ ERC mereix un comentari més sorprenent, perquè l’ alegria li ha vingut de no perdre tant com esperava. Està lluny dels somnis de tres anys enrere d’ atrapar a CiU o arribar al milió de vots. Ara per sota dels cinc-cents mil aconsegueix salvar els mobles perdent un parell de diputats. Després de tot el succeït és cert que no ha quedat malament.
Per ICV ha estat un resultat feliç, perquè puja i demostra que ha fet bé els deures de presentar-se en pla positiu i aplicar-se més a la política pública que a la gestió. D’aquesta lliçó caldrà aprendre’n i extreure’n conseqüències.
I només queda el PP amb uns resultats que el fan irrellevant, i l’entrada en el Parlament del Partit de la ciutadania que significarà una novetat difícil de valorar a dia d’avui.
Però cada partit es jugava també la seva representació territorial. I ja fa unes setmanes vaig criticar el doble llenguatge de CiU de parlar molt del món rural i fer poc per ell. Ara ja veiem els resultats. La única representant en el Parlament de la comarca és la Judit Carreras, la nova diputada que ha pres el meu relleu. El que compten son els fets no les paraules, dèiem des del PSC i ara s’ha comprovat. La veu del Berguedà es farà sentir i si tot va bé i es forma un govern catalanista i d’esquerres la seva presència serà molt important per continuar impulsant els grans projectes comarcals.
Sempre hem reclamat ser escoltats. Puc assegurar que en els darrers tres anys hi ha hagut una especial sensibilitat envers la nostra comarca i hem aconseguit desencallar temes històrics. Cal continuar la feina i tirar endavant les grans propostes. De fet les perspectives presents son les millors dels darrers anys i d’aquí la importància de tenir algú que vetlli per elles.
I de que el Berguedà ha sortit d’un cert oblit sota governs de CiU ho demostra el gran nombre de projectes i visites de Consellers de la Generalitat en aquests tres anys. L’aposta per una nova etapa de catalanisme i progrés és lògica i els resultats de la comarca i del conjunt de Catalunya avalen aquesta possibilitat. En qualsevol cas el PSC ha complert amb el seu compromís i la comarca continuarà tenint veu pròpia en el Parlament.
Joan Roma i Cunill, diputat en funcions del PSC. Per Regió 7 setmanal berguedà.

 
PANORAMA DE FUTUR
Interessant nit electoral la del dia 1, amb uns resultats que obren un nou panorama per Catalunya ,no massa diferent de tres anys enrere, però amb un veredicte que ha de comportar canvis substancials.
D’entrada no deixa de ser penós el percentatge de participació .Un país que vol donar lliçons a molts d’altres en matèria d’autogovern no es pot permetre una abstenció com la que hem tingut. I és evident que els polítics en tenim bona part de culpa. I no tenir una llei electoral com cal, és un factor a tenir en compte. Distorsionar els resultats mitjançant un sistema electoral poc adequat a la realitat actual no ajuda gens a animar la gent a anar a votar. Però hi ha altres factors que caldrà estudiar i meditar abans d’emprendre canvis, però si a les municipals i a les generals se superen fàcilment índexs de participació del 70 i 80 % no pot ser que en aquestes no arribem ni al 60.
I parlant dels resultats, son decepcionants per a tots els partits grans i mitjans. Només els petits es poden permetre una certa alegria. La pujada de ICV i l’ entrada en el Parlament del Partit de la Ciutadania son les novetats, la resta no poden estar gens contents perquè hi ha un cert fracàs més o menys pronunciat.
Per CiU el fracàs pot ser doble perquè va emprendre la campanya sota un criteri d’ anar contra tots, i es pot quedar fora de tot. El resultat millora el que tenia, però no li permet anar gaire més lluny. I les relacions amb la resta de forces polítiques son més dolentes que mai. Mal assumpte per a qui necessita aliats.
El PSC no ha aconseguit un vell somni com és el de fer votar tots els seus fidels d’altres eleccions. No solament això sinó que ha perdut cinc diputats a la província de Barcelona, amb la qual cosa la major abstenció sobretot l’ha perjudicat a ell. A falta d’un major estudi no deixa de ser una conseqüència de massa soroll durant els tres anys de govern , un canvi de candidat i una dedicació gran a la gestió dels consellers socialistes i una certa desatenció a la política cap enfora. Precisament els bons resultats d’ ICV demostren l’èxit de la fórmula de visualitzar més la política i menys la gestió.
En quan a ERC la felicitat els envaeix per haver superat unes perspectives realment adverses i han salvat els mobles perdent només dos diputats, cosa lleugera si es compara amb les previsions més pessimistes. Amb tot han hagut d’oblidar els vells somnis de superar CiU o arribar al milió de vots que havien pronosticat tres anys enrere quan aconseguiren els millors resultats dels darrers trenta anys.
Tenim ja el veredicte definitiu per aquesta legislatura i agradi més o menys és el que hi ha de cara el futur immediat. No és massa diferent de com l’havien pronosticat alguns dels protagonistes de la política catalana i alguns contactes s’ havien fet per preparar el terreny de cara a futures aliances.
Es cert que el panorama és molt diferent de l’anterior. Ja no hi ha la elaboració d’un Estatut que havia de comportar grans conflictes. Ara sobretot toca gestió i atrapar el temps perdut en diverses qüestions. Estic convençut que en pocs dies quedarà clara la política de pactes, i tot porta cap a la reedició del tripartit sota criteris força diferents, a la vista dels resultats obtinguts.
Amb tot s’han de veure les exigències i disponibilitats de cadascú i José Montilla sempre ha dit que pactes, sí, però no a qualsevol preu. Ara es podrà comprovar la serietat i coherència de cada partit, a nivell intern i extern. Els reptes son prou importants i urgents com per trobar la solució adient. En pocs dies la sabrem.
Joan Roma i Cunill, diputat del PSC en funcions. Article per Celsona.

 
ESCENARI REMODELAT
Curiosa nit electoral i curiosos resultats després d’una campanya no menys sorprenent pels continguts i actes programats. Amb el veredicte a la mà tots els partits han de fer una profunda reflexió perquè els errors es paguen i els greus errors es paguen doblement. I motius d’alegria n’hi ha ben pocs.
Només dos partits es poden sentir raonablement satisfets: ICV i el Partit per la Ciutadania que entra per primera vegada en el Parlament, al cap de poques setmanes d’haver nascut. Veurem quina serà la seva durada i trajectòria.
Amb tot, la primera constatació és el gran volum de l’ abstenció. Decepcionant en un país que pretén ser model per altres , avançat en les propostes d’autogovern i amb màximes competències en cadascun dels punts bàsics de la vida quotidiana de la gent. Es evident el fracàs de tots i en primer lloc dels polítics que no hem sabut fer entendre la importància dels reptes en joc.
Dit això que és una obvietat, però que caldrà tenir en compte de cara el futur per elaborar una llei electoral catalana i adaptada als territoris actuals i no del passat com encara tenim, s’ha de passar a fer una valoració necessàriament curta i encara precipitada dels resultats.
Un cert fracàs l’han tingut tots els partits grans i mitjans. En primer lloc el guanyador,perquè CiU havia plantejat aquestes eleccions com a tot o res , amb atacs i menyspreus cap a la resta. Tot i les sumes possibles es fa molt difícil pensar en que puguin tornar al govern. I quedar-se a la oposició pot suposar un trasbalsament intern i extern de dimensions encara no descriptibles.
Pel que fa el PSC és evident que no ha aconseguit els objectius perseguits, ni de bon tros i la trajectòria del passat govern , el canvi de candidat i la gran responsabilitat d’haver presidit un executiu amb massa soroll li ha passat una factura contundent. Tampoc ha estat capaç de mobilitzar el seu electorat abstencionista habitual en les eleccions catalanes. Es més , és el partit més castigat pel descens de votants. Una prova de que no ha sabut arribar a l’electorat fidel en altres conteses.
I hem vist una ERC feliç per no haver baixat tot el que pronosticaven les enquestes. No deixa de ser una paradoxa perquè motius de grans alegries tampoc en tenen a la vista de la pèrdua de dos escons i deixar enrere els vells somnis d’atrapar CiU o arribar al milió de vots que havien somiat.
Queda el PP que simplement pretenia salvar els mobles i que es mou en un àmbit proper al extraparlamentarisme i que manté el seu fidel electorat, passi el que passi. Els resultats el deixen fora de totes les quinieles, a la espera de millors temps.
L’ escenari, doncs, ha quedat remodelat a la espera de la nova obra que comença immediatament. Els pactes son més necessaris que mai i les forces polítiques tenen una situació no massa llunyana a la de tres anys enrere, si bé amb una experiència i uns resultats que ningú voldrà repetir. Es la part positiva de la diada electoral.
L’experiència sol ser un grau i ara pot jugar a favor de no repetir errors. També hi ha un factor essencial i és la personalitat de José Montilla i la seva trajectòria política . Si s’arriba a acords seran sòlids i contundents. I la bona gestió presidirà totes les seves actuacions sense lloc pel soroll i les batalletes que tant de mal ens han fet a tots plegats, però molt especialment als socialistes en raó de presidir la màxima institució del país.
També ara es comprovarà el grau de dependència d`uns i altres. Sovint es posa en qüestió la dels socialistes i es podrà veure com el que realment compta és la capacitat per poder fer un govern fort i coherent. És el que ara necessitem i no aventures o pactes forçats que no puguin arribar a cobrir els seus objectius. En pocs dies, la resposta.
Joan Roma i Cunill, diputat en funcions pel PSC. Article per Regió 7.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?