Friday, September 30, 2011

 

NO HAVIA PASSAT MAI

NO HAVIA PASSAT MAI
He estat 16 anys diputat al Parlament, i és lògic seguir amb un especial interès tot el que s’hi relaciona.
Aquest debat de política general m’interessava especialment per veure les explicacions del president Mas, davant el panorama general, i les decisions acordades des que va prendre possessió del càrrec.
Francament, no veig lideratge ni un full de ruta clar que indiqui cap on anem. Es cert que el moment és complicat i enrevessat a tot arreu, però precisament per aquest motiu, és més important que mai, arribar a amplis acords amb la resta de forces polítiques.
Molta gent ha seguit alguns trams del debat, i és lògic veure els resums periodístics, una mica per tot arreu.
Però al costat del que s’ha dit i vist en el Parlament, hem constatat un fet mai contemplat en el Parlament: la impossibilitat d’ordenar les votacions, i haver de passar-les al dia següent. Hem donat una pèssima imatge arreu del país i del món.
Esperem que avui les votacions es puguin dur a terme, i tanquem un ple que passarà a la història no pel que s’hi ha debatut, sinó per com s’ha desenvolupat. I al carrer, totes les protestes, tots els interrogants, totes les inquietuds per resoldre. I una sensació global d’improvisació a tots els nivells, quan més falta fa, un lideratge clar.

Wednesday, September 28, 2011

 

TOTS COL.LOCATS- art. revista Celsona

TOTS COL•LOCATS/ Ara tribunals.
No és fàcil militar i actuar políticament a la comarca del Solsonès, en partits que no siguin CiU. Ho he dit en anteriors ocasions que 28 anys seguits de governs de CiU a la capital i a gairebé a tots els municipis de la comarca, han construït una xarxa d’interessos i beneficis, difícils de modificar per part de qui sigui.
En els mesos posteriors a les eleccions municipals, hem pogut veure la distribució i col•locació de càrrecs de CiU a les institucions on tenen majoria absoluta. La batalla per Solsona capital, l’han tornat a perdre però continuen en les altres institucions, i necessiten Solsona per completar el joc. Faran, doncs, tot el possible per entorpir les relacions institucionals i de partit, entre el Consell Comarcal, el Centre Sanitari, la Mancomunitat d’Aigües , i altres, con tal puguin afeblir la Capital, simplement perquè està governada per ERC – PSC.
Mala cosa, ara i sempre. Si en alguns moments faria falta la perfecte coordinació i col•laboració entre la capital i la comarca, seria ara , en temps de crisis. Però, comencem malament. Més ben dit, fatal. Guanyen els durs de CiU, i volen demostrar que son capaços d’enfrontar-se a la capital, ni que sigui anant als tribunals.
Fatal. Quan es vol judicialitzar la vida política, és que no hi ha prou arguments polítics per contradir o contrarestar les informacions d’una de les parts. En aquest cas, la de l’equip de govern de Solsona, capital, i molt especialment per qui el presideix , l’alcalde David Rodríguez.
Aquest greu pas donat pel Centre Sanitari, representat per Albert Muntada, és un molt mal precedent. D’entrada hauríem d’afegir que l’actual distribució de representació en el Centre, hauria de ser motiu de modificació substancial, puix que Solsona capital hi té un pes mínim, quan hauria de ser a l’inrevés. Però, tornant a la denúncia per injúries, i/o calúmnies, contra l’alcalde i la regidora Alarcón, no tenen cap fonament. Acabaran arxivant-se, però hauran fet un mal considerable i irreversible, durant molt de temps.
Es la primera vegada que es produeix una actuació com aquesta, i no feia falta, anar als tribunals per demanar explicacions, exigir rectificacions o simplement contradir les crítiques amb transparència i papers.
Resoldre el tema dient, que a la comarca, tots son parents de tots, coneguts, amics o companys de partit, i ja està, no justifica les crítiques emeses pels representants municipals. Durant massa anys s’ha actuat d’aquesta manera des de totes les institucions de la comarca, i és bo que ara la Capital actuï d’una altra manera. Objectivitat i rigorositat, son peces fonamentals en la vida política, i d’aquí el ple suport a l’alcalde i regidora .
A Solsona hi ha un bon alcalde i un excel•lent equip de govern. En comptes de ser objecte d’atacs o denúncies judicials, el que convé és facilitar la cooperació i la participació en tots els òrgans comarcals, donant a la Capital el paper que li correspon. Sinó es fa així, es contravenen les regles més elementals de les relacions institucionals i fa mal al conjunt dels habitants de la ciutat i la comarca. Que els solsonins jutgin i decideixin qui té raó.
Joan Roma, president Fed.XI de PSC

 

AUSTERITAT MUNICIPAL- art. Regió 7

AUSTERITAT MUNICIPAL
Des de la presa de possessió dels nous equips de govern, el passat dia 11 de juny, s’han omplert milers de pàgines, amb informacions procedents dels ajuntaments. Moltes d’elles alarmants, degut a primeres valoracions, no sempre prou ben fonamentades sobre la situació econòmica trobada. Aquest allau d’informació ha provocat una lògica inquietud en la majoria de ciutadans, que poden haver tingut la impressió de que l’administració municipal era xauxa.
I com sempre passa, no es pot generalitzar mai, i menys en un àmbit tant sensible com aquest. Si a Catalunya tenim 947 municipis, no ens ha d’estranyar que en un centenar pugui haver-hi hagut una certa màniga ampla, o una gestió poc curosa. Si ha estat així, en la majoria de casos , els equips de govern ho han pagat perdent les eleccions i passant el relleu a nous equips que procuraran corregir els errors comesos i anar pel camí de l’austeritat i la rigorositat.
I és sobre l’austeritat que voldria parlar una estona. I la municipal, que conec especialment bé. I puc assegurar que la majoria d’ajuntaments ha tingut present aquesta prioritat. El que passa que ara, alguns mitjans de comunicació i alguns càrrecs institucionals nous, volen veure dispensi alegre, allà on hi havia inversions necessàries, útils, i indispensables per millorar la vida dels conciutadans.
No es pot dir que haver fet biblioteques, auditoris, equipaments esportius, centres cívics, i molts altres equipaments fos degut a una alegria pressupostària injustificable i que ara no es podran mantenir. S’han de poder mantenir perquè son bàsics per garantir un nivell de vida acceptable. Qui no recorda barris sencers, sense cap equipament esportiu ni cultural, o social ? Qui no recorda equipaments totalment desfasats i inadequats per realitzar-hi activitats en condicions adequades ? Qui no recorda la manca de places de residència, centres de dia, centres cívics, o escoles de música ?
L’enorme esforç realitzat feia falta per posar al dia els nostres pobles i ciutats. I no és menys cert que aquests equipaments han de tenir una qualitat, i un disseny , apropiats pel lloc on es col•loquen. Es cert que alguns s’han passat de voltes, en disseny o espectacularitat, però son els menys. La majoria ha optat per edificis pràctics i fàcils de mantenir.
I ara estem en una etapa enormement complicada. Tenim lleis que obliguen a crear serveis en unes condicions impossibles de complir. Hem de fer compatible el manteniment d’aquests equipaments i serveis, amb la qualitat. Segurament haurem de rebaixar ràtios , personal, i altres elements, però preservant el servei. No podem fer enrere, perquè perdríem tot el que hem guanyat en aquests anys, però a més, la societat necessita aquests elements per sobreviure.
Toca, doncs, triar, prioritzar i continuar treballant sota el principi de l’austeritat. I fa anys que els ajuntaments s’esforcen per rebaixar costos. S’han canviat sistemes d’enllumenat, de calefacció, de telecomunicacions, etc, de la mà d’ajuts de la Diputació de Barcelona, capdavantera en moltes d’aquestes transformacions, o amb ajuts de les altres administracions. Toca continuar per aquest camí, i d’aquí la importància de mantenir ajuts per aconseguir estalviar. No podem parar les inversions en aquests camps, ans el contrari, s’haurien d’incrementar per aconseguir estalvis, que podrien ser destinats a d’altres prioritats.
En resum, va bé, fer un seguiment dels qui no han fet els deures en aquests anys, però sense pensar en tots. La immensa majoria els han fet, els estan fent, i sobretot s’endinsen cap un futur de màxima eficiència amb el mínim cost, en tots els òrgans i serveis municipals.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed, XI del PSC.

Tuesday, September 27, 2011

 

MILLOR ESPERAR - art. Berguedà Actual

MILLOR ESPERAR
Es evident que l’actual crisis no permet fer front a moltes de les inversions previstes anys enrere, o ben recentment. Aquest és el cas de la C-16 , l’Eix del Llobregat. De fet pels qui hi passem gairebé cada dia, hem pogut veure durant anys i anys, les múltiples obres que s’hi han fet, fins arribar a ser autovia fins a Berga.
Tothom reclamava autovia des del primer moment, però la Generalitat , no disponia dels diners suficients i va optar per fer-ho per trams i començant per una carretera normal. Després es varen fer les variants i , finalment es va desdoblar. Tot plegat vint anys d’obres, amb un cost molt més elevat que si s’hagués fet autovia des del primer moment, ni que fos a trams curts.
Ara ens trobem en una situació semblant. Què fer per convertir en autovia, el tram Berga – Túnel del Cadí? Es molt complicat i car. Sóc dels partidaris de millor esperar i fer autovia que no pas convertir la carretera actual en tres carrils. Si optem per aquesta segona solució , sempre més ho lamentarem, i a la llarga s’haurà de fer el quart carril , si pensem en un Eix Europeu , com és i serà.
Tots podem veure l’enorme moviment de tràfec i ja no és únicament en temps de neu o de bolets. Es tot l’any, i convé pensar en el futur i evitar tornar a tenir una carretera col•lapsada . D’aquí la petició de no fer nous projectes i planejaments, per tres carrils, perquè ens hi passarem dos o tres anys discutint, i la prioritat ha de ser disposar d’autovia. I per tenir autovia, el projecte ja està fet. Ara falten els diners, tema essencial, però podem esperar temps millors que segur vindran.
Recordo un munt de reunions a la comarca, a Barcelona,i amb altres comarques per reclamar la conversió de la carretera en autovia. En tenim més de la meitat ja feta, no tirem la tovallola i continuem en la mateixa línia que en el passat. I es pot pensar també en obres de trams curts, fins arribar a la boca del Túnel. Tots som conscients de les enormes dificultats financeres, però sent un Eix Europeu té més opcions d’aconseguir nous ajuts de la UE que no pas una altra carretera. I a Europa ningú entendria que una autovia ja feta, continués amb una carretera de 3 carrils.
A les mans de tots nosaltres està fer canviar d’opinió la Generalitat. Si ens varem unir per reclamar l’autovia fins a Berga, hem de continuar units per fer-la arribar al Túnel. En cas contrari, tots ho lamentarem , com ja hem lamentat l’haver deixat perdre el tren.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

Saturday, September 24, 2011

 

EXCEL.LENT INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT MONTILLA

EXCEL•LENT CONFERÈNCIA DE JOSE MONTILLA A MANRESA
Ahir, divendres dia 23 a les 8 del vespre va tenir lloc a l’Auditori de Caixa Manresa, una conferència del President Montilla, convidat per la Delegació d’Omnium Cultural a la comarca del Bages.
Aquesta conferència s’emmarcava en les activitats extraordinàries d’Omnium Cultural, en les quals hi participen els ex-presidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.
Amb la sala plena, el president Montilla va exposar la seva visió de la Catalunya present i la del futur. Una conferència esplèndida. Ben elaborada, molt coherent amb el seu pensament i actuació i prou valenta com per marcar diferències entre el govern actual i els anteriors, proposant una ruta d’enfortiment del caràcter federal d’Espanya, i la gran batalla per aconseguir una Europa més forta i cohesionada.
Una hora , seguida pel públic ,amb un silenci sepulcral, que va donar pas a unes quantes intervencions del públic assistent. Mitja hora més d’un Montilla, pedagògic, planer i clar. Res de subterfugis ni sortides per la tangent. Clar i català. Es una de les millors intervencions que li he escoltat.
Francament és molt interessant participar en actes com aquest arreu del país, perquè molta gent que només té accés a determinats mitjans de comunicació , canvia d’opinió quan escolta en viu i en directe, les opinions, pronòstics i plantejaments de persones que han ocupat els més alts càrrecs del país.
Els socialistes, presents a la sala, varem sortir satisfets d’escoltar amb tota claredat quins son els reptes més importants de Catalunya, dintre del marc espanyol i europeu. I parlar sense embuts de l’independentisme, federalisme, nacionalisme i catalanisme. Conceptes que molts barregen i mitifiquen, sense entrar en detalls ni tenint present el món global en que ens movem.
Joan Roma , President Fed. XI del PSC

Friday, September 23, 2011

 

REUNIÓ D'ALCALDES I PORTAVEUS DEL PSC

REUNIO D’ALCALDES I PORTAVEUS
El dimecres 21 varem tenir reunió d’alcaldes, alcaldesses i portaveus GMS a la província de Barcelona. Una reunió important, ni que sigui per veure’ns les cares i poder reflexionar junts sobre els grans reptes que tenim al davant. I més que reptes, les primeres realitats constatables de decisions de la Generalitat que afecten els nostres municipis, d’una manera directe i rellevant.
Varen ser interessants les intervencions de Jordi Heureu, de Manuel Bustos i Antoni Fogué. Tots tres varen ser ben explícits en detallar els problemes que tenim al davant, i mirar de fer-hi front amb la màxima energia i eficiència. Es cert que hem perdut moltes alcaldies, però continuem sent una potent força municipalista.
En l’apartat de precs i preguntes, vaig intervenir per demanar un especial i visible lideratge dels alcaldes, davant decisions de la Generalitat que no tenen una explicació clara ni plausible. No pot ser que d’un dia per altre, els alcaldes ens enterem, al mateix temps que els nostres ciutadans de tancaments d’instal.lacions sanitàries, o canvis d’horaris, de prestacions,etc. Sempre hi havia hagut un mínim de respecte institucional per informar de les decisions que es volien prendre, i procurar consensuar-les dintre del possible. Ara, no. Es decideix, i punto.
Un altre apartat clarament complicat és l’existència de legislació impossible de complir, i més en els temps que corren. Convé esporgar lleis i tornar a tocar de peus a terra. Semblava lògic, anys enrere , legislar amb unes pretensions de país ric. Ni ho érem aleshores ni ho som ara, per tant, millor exigir-nos el que podem complir que no imposar obligacions d’impossible compliment i ara en tenim moltes a nivell mediambiental, urbanístic, econòmic, etc.
I vaig posar l’exemple de la llei de protecció dels animals. Difícilment podrem explicar als nostres ciutadans algunes de les mesures obligatòries que imposa la llei. Unes mesures que obliguen a destinar importants recursos que s’han de detreure d’altres àmbits molt més rellevants.
En fi, la reunió va ser molt interessant i digne de repetir-se en properes ocasions. El paper dels ajuntaments es clau en aquesta etapa de crisis. L’austeritat sempre ha estat una de les nostres prioritats, i ara hem de donar exemple a les altres administracions que no han complert.
Com es pot veure per les xifres publicades, els ajuntaments, en general, han sabut gestionar raonablement bé, però necessiten un nou marc competencial i econòmic per poder encarar el futur amb garanties. De moment, la preocupació plana sobre tots els ajuntaments i no veiem canvis en la bona direcció. Més aviat es va improvisant a nivell autonòmic i estatal.
Joan Roma, President Fed. XI del PSC

Tuesday, September 20, 2011

 

ORDENAR LES DECISIONS- art. Regió 7

ORDENAR LES DECISIONS
Mai com ara havíem assistit a un nombre tant gran de decisions, en tant poc de temps, i a tots els nivells de les administracions. Es impossible adaptar-se a les noves circumstàncies amb la necessària calma i tranquil•litat. Ja sabem d’urgències i emergències, però sembla que ara tot hagi d’anar per aquesta via. La confusió és enorme, la preocupació immensa i la possibilitat de planificar degudament, inviable.
A la precipitació en les decisions, s’hi ajunta la confusió en les explicacions i aplicacions. Passa sovint que en reunió d’alcaldes, uns han interpretat determinades decisions d’una manera i altres, d’una altra. Malament per tots quan apareixen interpretacions diverses, i pitjor quan aquestes incerteses tampoc son aclarides per l’administració corresponent.
A nivell global no passa dia que no depari novetats o contradiccions amb l’explicat el dia anterior. A nivell europeu, passa tres quarts del mateix, cosa que es reprodueix a nivell estatal i finalment a nivell autonòmic.
No és estrany que tots estiguem nerviosos, decebuts i contrariats amb unes maneres de governar mai vistes. Hem d’entendre les dificultats de tots els responsables polítics per treballar adequadament en aquestes circumstàncies. Es fàcil criticar, sobretot sinó es coneixen les raons d’aquestes actuacions, però és enormement complicat afrontar cada dia novetats imprevistes i imprevisibles.
D’aquí que qualsevol decisió ha de ser mínimament estudiada i valorada per les repercussions que pot tenir. Ho hem vist en els ajuts a les persones amb menys recursos. Una decisió errònia ha provocat un daltabaix enorme a multitud de famílies que tenen mil•limetrada la supervivència.
També hauríem de saber on acabaran determinades retallades, i perquè s’ha hagut d’anar tant lluny. I de l’oposició s’espera la presentació d’alternatives viables, com per exigir altres maneres d’actuar. No és creïble que en pocs mesos haguem passat de tenir un sistema de salut de primera divisió a creure que hem de baixar a regional, en poques setmanes.
Si un moment és l’adequat per cooperar entre comunitats autònomes i l’estat és ara mateix. No és de rebut baralles per competències o per decisions que uns creuen han de seguir un camí , i els altres, un altre. Com també hagués estat de gran ajut veure com els dos principals partits eren capaços d’entendre’s davant una situació tant delicada com la que estem vivint. Envegem les actituds en altres països, on s’imposa la sensatesa i la lleialtat institucional.
La desorientació és general, i ara és quan calen els lideratges forts. Tenim unes eleccions generals a la cantonada, amb dos caps de llista ben diferents . El PP les veu guanyades i ja parla de nomenaments i decisions contundents. Precisament la contundència que estem veient en les autonomies on ha guanyat, ha de ser motiu de reflexió i debat, per no repetir l’error. Res està guanyat o perdut, els ciutadans han de valorar l’esforç d’uns i altres, i les prioritats de cadascú. Tenim encara un parell de mesos per veure qui ordena les decisions i qui les improvisa.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Friday, September 16, 2011

 

ANOMALIA SOLSONINA/LLEIALTAT INSTITUCIONAL- art. Celsona

ANOMALIA SOLSONINA / LLEIALTAT INSTITUCIONAL
Per CiU, que la ciutat de Solsona estigui governada per un equip de govern format per ERC – PSC, és una anomalia. Una comarca rural, de l’interior, sempre governada en la seva totalitat per majories absolutes de CiU, estava destinada a continuar així per anys i anys.
Recordo el gran ensurt, i mobilització que va suposar,per CiU, la creació de la UMS ( unió municipal del Solsonès) per part de gent de diferents procedències i va portar a governar Sant Llorenç i Olius. Es varen encendre totes les alarmes comarcals i nacionals per aconseguir neutralitzar aquella rebeldia i tornar al corral les ovelles descarriades.
Ho varen aconseguir en el següent mandat, però ja hi havia la llavor posada per despertar altres iniciatives i arribar a la situació actual, en que la capital de la comarca ha repetit mandat progressista per segona vegada. No ha estat fàcil, però és una fita important que , de ben segur, portarà a futurs canvis a nivell local i comarcal. De fet, pel canto d’un duro no ha canviat el signe del Consell Comarcal. Tot arribarà.
Però, és evident que CiU farà tots els possibles per actuar com a contrapoder de la capital, Solsona. I no té gaires escrúpols quan es tracta d’actuar i emprendre decisions , sense comptar amb els legítims representants dels ciutadans: el Consistori solsoní, i lògicament , en la persona de l’alcalde.
Trobo encertat el toc d’alerta donat per l’alcalde, en referència a gestions i reunions fetes pel Delegat del Govern a la Catalunya Central, sobre temes que afecten directament a la ciutat de Solsona. Tot el que li afecti ha de comptar amb el coneixement i vist i plau de l’equip de govern, presidit pel seu Alcalde.
L’excusa donada, sobre qui havia convocat la reunió, qui havia preparat la roda de premsa, etc, son això, excuses que no resolen la fonamentació de les declaracions de l’alcalde.
Si es fan reunions a nivell de partit, cap problema, però quan es tracta de visites de persones amb càrrecs institucionals, l’alcalde n’ha d’estar assabentat i ha de ser convidat a la reunió. Es més, l’ha de presidir per tractar-se de la primera autoritat dintre del terme municipal de Solsona.
I millor avisar, ara que comencem mandat, que no fer-ho més tard. Les coses quan més clares i contundents es diguin millor per a tots. La relació de forces a la comarca ja és prou complicada com perquè vinguin de fora, i la compliquin una mica més. El Consell Comarcal s’ha convertit en un clar contrapoder, tot i que l’ajuntament de Solsona té més pes polític i demogràfic que la resta de la comarca.
El lògic, i en els temps que corren, encara més, seria anar uns i altres de bracet, però això difícilment ho veurem, i no pas per la banda de l’ajuntament sinó del Consell. Ja en tenim proves, ben recents. De totes maneres, la lleialtat institucional ha d’estar garantida per les dues bandes, i millor no buscar excuses per aparèixer que son els altres els que actuen malament. Son excuses de mal pagador que en res ajuden a la pedagogia política que tots hem de tenir present.
La batalla política , a nivell de partits, no pot infringir les normes institucionals. Cadascú representa la seva institució, i tothom ha de respectar aquesta representació.
Joan Roma i Cunill, President de la Federació XI del PSC.

Wednesday, September 14, 2011

 

LLEI DEL PÈNDOL - art.Regió 7

LLEI DEL PÈNDOL
Es interessant constatar com alguns articulistes, i molta altra gent, corren a enterrar el PSC , en uns moments certament difícils, però no únics ni excepcionals. Els qui portem un grapat d’anys en el partit i hem viscut totes les seves vicissituds des del moment de la fundació, ho podem dir en coneixement de causa.
Des del congrés fundacional, en que la federació catalana del PSOE, es va fusionar amb el PSC (congrés), conformant el Partit dels Socialistes de Catalunya, passant pel complicat congrés de Sitges, fins ara, hem tingut dos o tres moments de gran dificultat. I no ho va ser menys, la recerca i convenciment perquè Pasqual Maragall encapçalés la candidatura al Parlament de Catalunya.
Ara tenim un nou repte, difícil, complicat a tots els nivells. I la greu crisis no ajuda a poder resoldre el futur amb calma i tranquil•litat. Però, la llei del pèndol, actua aquí i arreu, si la gent que forma part del partit, té clar que cal sortir-ne , no solament bé, sinó reforçats. I en això tots hi estem d’acord.
Tenim un avantatge, i és que l’espai socialista existeix, aquí i arreu. En tots els països democràtics, ha d’haver-hi un espai per una esquerra plural, progressista, capaç de fer front a les dificultats, tenint clares les prioritats del país, i sobretot de la gent. Ho podem veure més clar que mai, ara mateix a Catalunya i a bona part d’Europa.
Els governs de dretes, no tenen cap complex a retallar les conquestes socials aconseguides al llarg de molts anys de lluita. No tenen cap especial sensibilitat per garantir la qualitat de la sanitat, o de l’educació , ni dels serveis socials. Tot es posa en qüestió i tot és retallable, fins i tot , ajudes d’emergència.
Agradarà més o menys, els postulats de les esquerres, però tots estarem d’acord en que un govern socialista a la Generalitat no hagués fet els estalvis, de la manera que ho fa un govern de dretes com CiU. Ni tampoc utilitzaria el tema de la llengua, la bandera o altres símbols per desviar l’atenció respecte les polítiques que duu a terme.
Es cert que en els dos anteriors mandats del govern de la Generalitat es varen cometre errors, de fons i de forma, però el país anava encaminat cap a projectes de futur sòlids. Ara, la improvisació del govern és la norma quotidiana.
Però, la llei del pèndol està en marxa, i quan uns governs de dretes han esgotat les fórmules habituals, i han fracassat, venen les esquerres per posar ordre i seny, en els afers públics. Ho podem veure a Alemanya, on el partit socialdemòcrata està guanyant en diferents Länder (regions), o a França, on previsiblement poden guanyar a l’actual president Sarkozy. La llei del pèndol, continuarà en altres països, d’Europa i del món.
També a casa nostra. Tenim un molt difícil paper en les eleccions general del 20 N. La situació és crítica i variable constantment, en una rara crisis mai vista, ni mai patida com fins ara. La possibilitat d’un PP guanyador no ha d’entusiasmar a massa gent, però és possible. Habitualment Espanya va a un “tempo” diferent dels nostres veïns. Veurem les receptes que puguin proposar. Es molt fàcil governar des de l’oposició.
I a Catalunya, vindrà el mateix. Estic convençut d’una bona reacció del PSC en aquesta situació difícil en que es troba. Més raó per sortir-ne bé, i reforçats, per iniciar la remuntada . Ho varem fer en les anteriors ocasions, no veig que no ho aconseguim en aquesta. El temps ho dirà.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Monday, September 12, 2011

 

VALORACIÓ MOSTRA DE FORMATGE ARTESÀ

IV MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE CATALUNYA –BORREDÀ 2011
Tots els objectius aconseguits – Disposats a acollir la propera Mostra.

L’ajuntament de Borredà fa una valoració molt positiva de la nova edició de Mostra de Formatges Artesans de Catalunya, celebrada aquest passat cap de setmana.
A la Plaça Major, s’hi varen reunir 23 mestres formatgers, procedents de tota la geografia catalana, demostrant la varietat i la alta qualitat dels seus productes. Uns productes que varen poder ser degustats a l’espai Tast de Formatges, situat en un extrem de la Plaça Major, i que oferia un plat amb 8 varietats diferents. Al llarg dels dos dies, va ser un dels espais més visitats i més actius de la Mostra.
Coincidint amb la Mostra, es va poder visitar l’exposició de la Diputació de Barcelona, Menja bé, amb panels i ordinadors per interactuar i aconseguir informació adient sobre el menjar sa.
Els tallers de formatgeria per adults varen estar complerts , els dos dies, amb un molt elevat grau de satisfacció demostrat per tots els assistents.
I els tallers per a nens i nenes varen quedar desbordats, de tantes inscripcions, fins el punt d’haver d’habilitar un nou taller el dissabte a la tarda.
El dissabte, prop de 100 persones varen poder assaborir els plats preparats pel Taller de Càtering de Casserres, en un sopar realitzat en el Restaurant Baix Pirineu. Un nou èxit de públic i cuina de qualitat, amb plats on el formatge era peça fonamental.
El dissabte es va fer el recorregut per tots els estands, per part de les autoritats presents en la Mostra, encapçalada per l’Alcalde de Borredà, Joan Roma, el president del Consell Comarcal, Sergi Roca, el Vice-president i alcalde de La Pobla de Lillet, Vicenç Linares, i un representant del Departament d’Agricultura, Joan Barniol. A més de l’impulsor de la Mostra, el mestre formatger, Antoni Chueca de Formatges La Bauma, de Borredà.
I cal destacar la presència i reunió tinguda a l’ajuntament entre representants de la Federació de Formatgers de Catalunya, amb Agustí López, president de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya. En aquesta reunió es varen acordar diferents temes relacionats amb el sector del formatge que serà motiu de la presentació d’una iniciativa parlamentària.
Així, doncs, no solament la Mostra serveix per mostrar, degustar i comprar formatges, sinó també com a fòrum per aquest sector per intercanviar idees, fer reflexions i propostes de cara el futur.
I durant els dos dies també es poder contemplar un audiovisual sobre elaboració de formatge artesà, a la planta baixa d’una de les cases de la Plaça Major, especialment habilitada i preparada per la ocasió.
L’animació va anar a càrrec del grup de Randellaires, oferint cançons i músiques típiques de les comarques de muntanya.
En resum, tots els objectius marcats per la Mostra es varen complir, i alguns fins i tot es varen superar. Unes 2.000 persones varen participar en aquesta Mostra, durant els dos dies que va durar, El temps i una excel•lent organització varen convertir Borredà en capital del formatge artesà durant el cap de setmana, amb plena disposició a acollir una propera edició de la Mostra.
L’alcalde ha felicitat l’impulsor de la Mostra, Antoni Chueca, i amb ell a tots els voluntaris del poble i de fora que la varen fer possible.
Borredà, 12 de setembre de 2011.

Wednesday, September 07, 2011

 

SERENS,PERÒ FERMS- art. Celsona

SERENS, PERÒ FERMS
Estem a les portes d’un altre 11 de setembre, ple de rauxa, per culpa d’una sentència poc clara sobre la immersió lingüística del català. Dic poc clara, perquè hi ha tota mena d’interpretacions i conseqüències. Per uns, la sentència només afecta a qui va presentar la denúncia. Per altres, afecta tothom i per tant el model lingüístic català. Finalment, semblaria que una sentència del Tribunal Constitucional hauria deixat clara la constitucionalitat de l’immersió lingüística i per tant, la nova sentència no la posaria en perill.
Hi ha temes que no haurien d’arribar mai als tribunals. Aquest és un d’ells. Portem ja prou de temps com per poder jutjar el caràcter totalment positiu de la immersió. No solament aquí sinó en altres països amb més d’una llengua oficial. Arreu s’ha comprovat els beneficis d’aquest model, i si arreu funciona, no hem de ser nosaltres qui el posi en qüestió.
Però, sempre hi ha persones que els agrada jugar amb foc. Posar en perill conquestes aconseguides que han portat el nostre país a un bon grau de coneixement dels dos idiomes, i esdevenir trilingües amb poc més d’esforç.
Es evident que en el món en que vivim, es del tot indispensable dominar , com a mínim tres idiomes. Aquí ho tenim especialment fàcil, i si en parlem tres de bé, fàcilment podem anar,per un quart. No és cap joc de paraules ni un brindis al sol. Hi ha uns quants països europeus amb aquestes condicions. I de petits, és ben fàcil aprendre idiomes.
Doncs, bé, aquí encara tenim debats, discussions i batalles per tenir una normalitat, beneficiosa per a tots. A qui interessa convertir en conflicte el que no ho és ? Doncs, als de sempre. Persones, d’idioma únic, que creuen poder-lo imposar a la resta del país, i si poden del món. Persones que no creuen que els idiomes son patrimoni de l’humanitat. Que cada un que es perd, perdem una part de la nostra història global.
Ara mateix hi ha prop de 500 idiomes, en perill d’extinció. Heu llegit bé, cinc-cents idiomes estan a punt de perdre’s arreu del món degut a múltiples causes. Immigració massiva, persecució, efectes demogràfics, preponderància dels grans idiomes, en detriment dels minoritaris, etc.
En resum, ens pertoca a tots, com a mínim salvar el nostre, i si podem ajudar a salvar els dels altres. Res millor que parlar-lo, estudiar-lo, escriure’l i traspassar-lo a les noves generacions. I per fer-ho, el més lògic i normal és convertir-lo en idioma bàsic des del primer dia d’escola, pels d’aquí i pels de fora que han vingut a viure aquí. L’idioma és element bàsic d’integració i que duri.
Així, doncs, deixem el model lingüístic com el tenim, i no busquem conflictes allà on no n’hi ha. I que cada partit assumeixi el seu rol, en aquest tema i en altres. Si el PP creu trobar aliats en un tema tant delicat que tiri per aquí, però CiU hauria de ser conseqüent i no associar-se amb qui tira per un costat totalment negatiu per Catalunya.
Des del govern de la Generalitat es fan grans proclames, però després es pacta amb qui n’ha tingut la culpa dels despropòsits. Siguem coherents i no vulguem estar defensant un model, amb una mà, i pactant amb els destralers, amb una altra.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC

Monday, September 05, 2011

 

EXCEL.LENT TROBADA DE PUNTAIRES



EXCEL•LENT TROBADA DE PUNTAIRES
Tot i un temps inestable que amenaçava pluja, ahir, diumenge dia 4 de setembre es va poder celebrar la VUITENA TROBADA DE PUNTAIRES a la Plaça Major de Borredà.
L’organització anava a càrrec de la Colla de Puntaires de Borredà , la qual va aconseguir reunir-ne més de 80, tot i la inseguretat del temps.
Des de primera hora del matí , la Plaça Major, es va anar omplint de puntaires que arribaven de Martorell, Berga, Cercs, La Pobla, Folgueroles, Ginesta, Avià, etc, etc, i lògicament 14 puntaires de Borredà.
Es va organitzar també una rifa, amb productes donats per un gran nombre d’establiments del poble i alguns de fora, de manera que la recaptació va permetre pagar bona part de la festa.
Durant tot el matí un públic nombrós va anar voltant per les taules per observar el treball de les puntaires i valorar-ne la qualitat i diversitat.
En definitiva , una excel•lent trobada que dona ganes de continuar-la organitzant en els propers anys. Per molts anys i felicitats, per la molt bona organització.
Joan Roma, alcalde de Borredà

Friday, September 02, 2011

 

LA SAGRADA FAMÍLIA, DESENTONA? - art. Regió 7



LA SAGRADA FAMÍLIA, DESENTONA?
Realment tenim un govern afeccionat a crear problemes en comptes de resoldre’ls, i a fer populisme, en comptes de pedagogia política. Ara, toca, qüestionar la llei d’urbanisme en el que afecta la reserva de sol per edificis d’ús religiós. I com de costum els “avançats” en proposar sortides “originals” es cobreixen de glòria jugant amb els sentiments de les persones d’una manera especialment indignant.
El temps dirà fins a quin punt aquests “errors” passaran factura i fins a quin punt estem jugant amb foc, a costa de les pors, els estereotips i la simplesa, en qualificar els practicants de determinades religions, com persones foranies i sense drets en un tema tant delicat com és el sentiment religiós, lligat estretament al cultural.
Escoltar els posicionaments de determinats alcaldes que durant la campanya electoral varen fer servir els immigrants com munició contra els seus adversaris, posa els pèls de punta, i demostra la falta d’ètica, i coneixement de la realitat cultural i religiosa de bona part dels seus conciutadans.
I dic conciutadans, tot i reconèixer que per ells, no ho son , puix que son tractats com gent estranya, amb uns drets diferents dels catòlics, practicants, o no. Una perillosa divisió que sense cap mena de dubte, portarà conflictes immediats.
Veure decisions preses per l’equip de Govern de Salt, o de Torroella de Montgrí, en relació a llicències d’obres per construir una mesquita o un temple , no catòlic, demostra entrar en el món dels personalismes, de les decisions especials, estrambòtiques, i demagògiques. Ara toca, demostrar amb fets, posar impediments a qualsevol iniciativa per construir edificis religiosos. El principi de “no en el meu poble” s’imposa i converteix en “valents” els qui ho posen en pràctica.
Les raons son el de menys, sobretot si no es té vergonya ni por al ridícul més espantós. Tot serveix. Veiem els dos exemples, abans exposats.
En el primer cas, suspensió de llicències, a l’espera de que la Generalitat modifiqui la llei vigent, i per tant ,tregui la obligatorietat de tenir sol reservat per usos religiosos. Aleshores tot dependrà de l’alcalde de torn, i tornaran les batalles per sobreocupació de locals, fets servir com oratoris “provisionals”, peticions de pavellons per poder resar, o mal ús dels espais públics municipals. L’experiència viscuda en aquests anys, no ha servit per ordenar una pràctica religiosa, que a tots convé solucionar.
Però, tota decisió arbitrària porta conseqüències “ridícules” , per no dir esperpèntiques. En el cas de Torroella de Montgrí, l’alcalde i equip de govern al•lega que la llicència donada per l’anterior govern, no s’adiu amb l’entorn. No encaixa, desentona, i per tant, l’edifici hauria de remodelar-se per poder passar ,suposem, “desapercebut”.
Es a dir, posant-nos al dia, la Sagrada Família “desentona” perquè francament no encaixa amb l’entorn. Desentona clarament. Com se li va acudir a l’ajuntament de Barcelona donar llicència per construir un temple tant “trencador” , tant “desentonador” amb la resta de cases? I la catedral de Barcelona ? Tant alta, i tant diferent d’altres edificis propers ? I la de Girona o de Lleida ?
A Catalunya podem trobar centenars d’edificis d’ús religiós que “desentonen”. Què hi ha de dir aquests alcaldes ? Si son d’ús catòlic, no passa res. Si tenen una altra religió, sí? L’estètica , té ara connotacions religioses?
En fi, si un govern no defensa igualtat de drets i deures, malament. I estem entrant en una dinàmica totalment negativa, per arbitrària, i per jugar amb sentiments profunds. El seny , tant proclamat, alguns l’han perdut.
Joan Roma i Cunill, president de la Fed. XI del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?