Tuesday, June 30, 2009

 

MARATONS DE SANG

MARATONS DE SANG.
Un bon resultat l’obtingut a Solsona , amb 250 donacions de sang, però aquesta fórmula no garanteix el subministrament constant i suficient de sang a tots els que en necessiten. Precisament el millor sistema és el que funcionava anteriorment, i que encara funciona en uns quants llocs, i és el que el banc de sang s’instal•la en un poble cada 3 o 4 mesos i els donants, prèviament reben una carta anunciant aquest servei.
De totes maneres el donant habitual està envellint i no és substituït per les joves generacions. D’aquí que es promoguin campanyes puntuals, i esporàdiques en diferents moments i indrets per obtenir uns bons resultats, però el promig no millora. I aquesta és la preocupació dels qui estan al capdavant de les unitats de sang.
De moment , tot i els avenços de la ciència, no ha estat possible crear sang artificial i la necessitat de sang, continua creixent any rere any. Què fer en aquest cas? Només l’augment de donants i una conscienciació general a favor d’aquesta fórmula de solidaritat pot fer possible tenir la sang suficient per cobrir les necessitats del país.
Els mitjans de comunicació son elements fonamentals en aquesta conscienciació . Res millor que mostrar cares populars donant sang, per animar a les joves generacions a convertir-se en donants. I res millor, que les televisions donin imatges , de forma periòdica, de les vides salvades gràcies a les donacions.
I parlant de donacions, posats a fer, plantegem les altres donacions que podem fer en matèria d’òrgans. Es desolador veure programes o conèixer casos de persones a punt de morir , per no tenir un òrgan per ser trasplantat. Queda una immensa majoria de persones que no han deixat per escrit les darreres voluntats en matèria de donació, i son molts els familiars que no es posen d’acord quan se’ls demana la donació d’òrgans d’un membre proper.
Per això va bé fer el testament vital i deixar-ho escrit, de manera que ningú tingui dubtes en cas de mort accidental. Precisament hi ha la paradoxa de que la disminució d’accidents de tràfec ha fet disminuir la disponibilitat d’òrgans per ser trasplantats, però hi ha multitud de casos de morts , en altres circumstàncies que farien possible la vida d’altres persones. No deixa de ser un consol veure com òrgans d’un familiar poden allargar o salvar la vida d’un altre, per molt desconegut que sigui.
En fi, just a l’inici de l’estiu en que els morts per accident de cotxe es multipliquen, va bé raonar sobre el tema, i prendre la decisió pertinent. En quan als donants de sang, felicitar-los per la seva col•laboració i desitjar que ho continuïn fent per molts anys més. L’escassetat és crònica i d’aquí les campanyes habituals o extraordinàries per tot arreu.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Monday, June 29, 2009

 

CREDIBILITAT POLÍTICA

CREDIBILITAT POLÍTICA
Tot sembla indicar que en breu hi haurà el nou sistema de finançament, amb un resultat raonablement favorable a les tesis que defensa el govern català i que compliria amb els preceptes de l’Estatut.
I que l’acord és imminent ve avalat pel posicionament dels diferents partits presents a l’escenari català. Un posicionament extremista en els que es troben a la oposició, com és el cas de CiU o el PP, i un de circumspecte per part dels dos socis de govern del PSC.
Excepte el PSC que és el principal protagonista a l’hora de proposar i negociar el nou sistema, tots els altres partits tenen por a la formula i al pacte. Uns per uns motius i altres per uns altres, una solució favorable serà difícil de ser acceptada públicament.
Qui fa més teatre és CiU que a hores d’ara proclama que no seria acceptable un acord que no proporcionés cinc-mil milions d’euros. Una xifra impossible, inabastable per cap govern, i menys en les presents circumstàncies. Ja tornem als temps del victimisme i de posar objectius irreals per poder dir que no ens entenen i no ens valoren. De tant infantil sembla increïble que aquesta sigui la posició d’un partit que ha estat tant d’anys en el govern.
I sobretot perquè és fàcilment atacable per les negociacions dutes a terme en el passat en que varen arribar a pactes que varen ser clarament negatius per Catalunya. I de sistemes que semblaven definitius es va passar a comprovar que havien de ser transitoris, perquè la realitat els havia desfasat al cap de dos o tres anys.
En el que tothom està d’acord és en l’esgotament que ha produït en la societat catalana, i també en l’espanyola, el llarg procés de negociació i posicionament sobre aquest únic tema que ha tapat tots els altres, fins fer oblidar les grans inversions aconseguides en matèries vitals pel país com son les infraestructures i equipaments.
Es lògic que el president Montilla digui que si l’acord no es produeix en les properes dues setmanes, és millor donar per trencada la negociació i constatar l’incompliment d’un dels punts essencials de l’Estatut, que com a llei orgànica que és , obliga les dues parts a complir-lo. Per això hi ha el Constitucional, i les Corts Generals.
El que no es pot dir, com fan alguns dirigents , és que aquest incompliment comporta trencar relacions amb Espanya i sortir del marc constitucional. Sobretot perquè es nota que ni ells s’ho creuen. I malament quan es fan amenaces que no tenen cap credibilitat política. S’ha fet en molts temes i al final la gent perd la confiança en els seus representants i els acusa de fer teatre.
I és evident que verbalment es poden dir moltes coses, però un altre tema és passar a l’acció i ser conseqüent. Avui en dia, és impensable trencar relacions, i allunyar-se del sistema constitucional del que ens hem dotat. Poden haver-hi diferències, discrepàncies i batalles de tota mena, però mai el trencament que alguns proposen, però que no ve avalat per cap resultat electoral, de cap tipus.
I això que ningú ho entengui com un conformisme total, o una supeditació a les decisions estatals , siguin positives o negatives, sinó la defensa a ultrança de les regles de joc que tenim i que tant va costar d’obtenir. I aquesta posició ha de ser per les dues bandes, per això és impensable que no hi hagi un acord raonable i dintre del marc constitucional i estatutari. I quedaran ben frustrats els qui desitjarien un incompliment. Veurem com reaccionen i es posicionen. Preparatius ja en fan ara, però el moment decisiu està a punt d’arribar. Aleshores veurem la credibilitat política de cadascú.
Joan Roma i Cunill, President de la Federació XI del PSC.

Tuesday, June 23, 2009

 

FER PAÍS, FER MÓN

FER PAÍS , FER MÓN.
No és gaire freqüent trobar la unanimitat en l’elogi de la trajectòria d’una persona i la seva obra, i aplegar-se gent d’arreu del món per dir el darrer adéu a un català universal, com ha estat en Vicenç Ferrer.
Se li ha donat el títol de cooperant, com se li podrien haver donat uns quants altres d’igualment escaients. El cert és que ens podem sentir tots ben orgullosos de la feina feta i de l’herència que deixa, sobretot perquè havia preparat la seva marxa , molts anys enrere i tot fa preveure que el projecte ha arrelat i té vida per moltíssim anys.
I aquest és un primer elogi que cal fer, davant una persona d’un gran poder d’atracció que podia haver esdevingut un problema per la continuïtat de la seva obra. Ara ja és segur que l’obra serà continuada , per la bona llavor que ha sembrat.
He tingut ocasió en els darrers deu o quinze anys de col•laborar, a nivell personal i institucional amb la seva obra i puc assegurar que el nivell d’organització i honestedat de la organització creada era , i és de total garantia. Si una cosa fa patir és voler ajudar a d’altres països i no estar segur de si la ajuda arribarà adequadament i serà utilitzada pels objectius proposats.
En aquest cas, no hi havia dubtes, pel grau de transparència de la organització , però sobretot pel grau de confiança absoluta que donava el seu lideratge.
El sol fet de que es pugui visitar personalment el país, l’obra i els seus resultats ja garanteix que al darrere hi ha una potent organització que supervisa i regula que tot es faci segons els propòsits previstos, sense desviacions ni influències estranyes.
I els resultats han estat espectaculars en una zona del món especialment variada i difícil. D’aquí el mèrit i la admiració. I no és estrany la gran canalització de recursos des de Catalunya i Espanya cap a la seva organització. No solament perquè els objectius eren lloables i indiscutibles, sinó també per l’orgull de que un dels nostres fos l’ànima de tota aquesta revolució.
Però, el que el feia especialment atractiu era la coherència de les idees i les accions. Allà ell podia parlar de planificació familiar, d’inversions col•lectives, d’equipaments socials, d’infraestructures locals, o regionals, i lligar-ho tot sota una idea que alguns poden titllar de religiosa, i altres en direm , senzillament social. Una barreja clara, transparent i adequada de la realitat i de com transformar-la , no amb paraules sinó amb fets.
Un lideratge sòlid guanyat a pols amb l’exemple i la coherència al llarg de tota una vida. Es lògic que els resultats siguin espectaculars i és lògic que tothom se’l vulgui fer seu. De totes maneres ningú se’l pot apropiar, perquè ha esdevingut universal, i en poc temps estava previst que fos nomenat ciutadà de la India. Per les grans persones la procedència no té rellevància sinó la seva obra i francament podem estar orgullosos d’haver-lo tingut i d’haver col•laborat en la seva obra. Ara el que toca fer és continuar-la sense ell, serà la millor manera de demostrar-li la confiança , donada en vida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Wednesday, June 17, 2009

 

APLECS VIUS

APLECS VIUS.
En els darrers dos mesos he tingut ocasió d’assistir a un parell d’aplecs, després d’anys de no haver-ne tingut l’ocasió. He de dir que repetiré l’experiència, i procuraré anar a alguns mes , propers al nostre territori.
En primer lloc vaig assistir a l’aplec de Salselles que tot i ser terme de Borredà, no hi havia anat mai. Molt bona organització , dia esplèndid, menjar excel•lent i companyia grata. No es pot demanar més, tenint present que l’entorn natural és magnífic.
L’excusa dels aplecs és recordar les velles prometences i peregrinatges dels nostres avantpassats, per implorar gràcies o fer allunyar tragèdies. Una missa, amb la imatge original o renovada, recorda aquells vells temps que enllacen amb els actuals. I gent gran, i joves barrejats , parlant de com eren aquells indrets vint, trenta o cinquanta anys enrere.
Precisament en aquests aplecs s’aprenen moltes coses oblidades o mai estudiades. I si una cosa hem de fer els alcaldes és facilitar la seva continuïtat i la seva pervivència de cara les futures generacions.
El cas de Salselles em pertoca molt directament i tal com ens varem comprometre davant la gent assistent, dintre de poques setmanes esperem tenir una reunió amb el Bisbe de Vic per demanar una cessió dels terrenys i l’edifici, mig enderrocat de l’església, per poder-la recuperar. En aquest objectiu els tres alcaldes presents: Sant Martí, Lluçà i Borredà anirem plegats.
I un altre aplec, fou el de Sant Margarida en el terme de Les Llosses. Aquí no solament no hi havia anat mai a l’aplec sinó que tampoc havia estat mai en l’indret. Realment espectacular. Allà dalt hom es demana com carai s’ho varen fer els nostres avantpassats per construir una església i una rectoria de dimensions considerables, en el cim d’una muntanya, amb un camí mig impracticable.
Una vista espectacular, en un dia clar, durant unes hores i una mica de pluja després de dinar, cosa que ens obligà a tornar a l’església durant una estona. També aquí, bona organització, menys gent que en el de Salselles, però també molt ben acompanyats tots plegats.
La celebració d’aquests i altres aplecs, relliga el passat amb el present i ens fa conèixer les penalitats de les anteriors generacions i com volien foragitar les desgràcies construint i pregant a sants o verges determinades.
En aquest cas la gent va ser capaç de restaurar els edificis de l’església i rectoria , i el conjunt està salvat per molts anys. Es una bona prova de que l’estimació pel nostre passat pot reviure en les noves generacions si es mantenen aquestes tradicions i els pares o avis passen als seus descendents aquesta estimació i el sentit que va tenir construir aquests edificis. Sense unes bones explicacions , res no s’entén. Però posats allà dalt i contemplant el paisatge, es veu clarament la bona elecció feta.
Ara cal evitar la pèrdua d’aquestes tradicions i saber-les passar a les noves generacions , sense relleu no hi ha futur, i es perd el passat.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.

 

TAMBÉ HI HA BONES NOTICIES

TAMBÉ HI HA BONES NOTICIES.
Estem en un temps de males noticies generalitzades i globalitzades que tant afecten a tot el món, en general, com al Solsonès , en particular. Però , com sempre al costat de les males noticies n’hi ha d’altres que son positives i que indiquen un canvi de tendència respecte la situació actual i la d’anys anteriors.
Ara mateix s’acaba d’inaugurar la Terminal 1 de l’aeroport del Prat que per a molts pot semblar que queda molt lluny i que ben poc ens pot beneficiar als qui vivim a l’interior del país, i això no és cert. La potència de Barcelona com a ciutat, porta milions de persones cada any i una part, ni que sigui petita, s’escampa per tot arreu.
Ho podem veure en el Monestir de Montserrat, visitat cada any per 2,5 milions de persones, moltes de les quals son d’arreu del món. I d’aquestes persones uns quants milers aprofiten per visitar territoris veïns com ara els nostres.
Per tant , disposar d’un gran aeroport a una hora i mitja de camí, ens és essencial i si a més té vols transoceànics millor que millor, i de fet és el que es mereix Barcelona i amb ella tot Catalunya. L’estrany del cas i el criticable és no haver-lo tingut abans i això va ser culpa de tots. Tant del Govern Central com de la Generalitat, i de les forces vives del país, que sovint serveixen per queixar-se, però no per reivindicar o fer propostes valentes com la de comprar una companyia aèria que faci funcions de companyia nacional.
I és que tenir un gran aeroport ens acosta a tot el món i crea 3.500 llocs de treball directes i uns quants milers més d’indirectes, en plena crisi. Però , sobretot ens obre les portes cap a tot arreu, per venir i per anar, de manera que Barcelona se situa entre les ciutats més ben comunicades d’Europa. Una bona aposta i un bon resum del que suposa governar pensant en el futur.
Cal tenir present que totes les grans infraestructures i equipaments necessiten anys de preparació i planificació abans no siguin realitat. I ara mateix s’estan planificant les grans obres per impulsar el país, en matèria de carreteres, tren alta velocitat, port de Barcelona, metro regional, rodalies, etc. Si algú diu que l’actual govern treballa poc li recomano mirar les memòries dels diferents departaments per veure que no és aixì.
I venint a casa nostra, també veiem que les grans obres nacionals no fan oblidar les de l’interior del país. Dintre de poc es faran les obres de millora de la carretera C-26 en el tram Navès – Montmajor – Avià, i s’estan redactant els projectes executius de la de Sant Llorenç a Berga. També podem constatar que el subministrament a d’altres comarques a partir de l’embassament de la Llosa del Cavall ja té el vist i plau i el finançament necessari.
Queda molt per fer, però es va a un bon ritme en les obres considerades prioritàries. I fer-ho en les actuals circumstàncies té més mèrit que no pas quan tocaven, en millors temps econòmics. Els retards sempre es paguen i ara toca córrer molt més per atrapar el temps perdut.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

 

TOTS BENEFICIARIS I BENEFICIATS

TOTS BENEFICIARIS I BENEFICIATS.
A diferència d’altres temes i àmbits, ningú discuteix la capitalitat de Barcelona i el benefici mutu que ens aporta en totes les qüestions. La seva pujança i el seu dinamisme reparteix riquesa per tot el territori català i zones veïnes. D’aquí la importància de les decisions que pren en la majoria de temes, siguin de competència municipal, autonòmica o estatal.
Ningú pot negar que la organització dels JJOO va comportar posar Barcelona a tot el món i els intangibles que va moure encara ara duren i duraran. Es una prova que servir de mostrador, o aparador pot comportar enormes avantatges per a tots.
Ara mateix molts alcaldes de fora de l’àmbit estricte de Barcelona – capital estem convidats a reflexionar sobre les potencialitats turístiques del país, a partir de l’ús de la “marca Barcelona”. Es cert i evident que qualsevol estranger, que miri el mapa d’Espanya, té en Barcelona un potent focus d’interès i, si ve aquí, tots els municipis tenen grans possibilitats d’atreure’l unes hores, uns dies o unes setmanes.
Per estadístiques sabem el nombre de visitants de la ciutat, o del Monestir de Montserrat, el segon o tercer lloc més visitat , i a partir d’aquí multitud d’altres indrets son triats per aquests turistes nacionals o estrangers.
Es lògic, doncs, i d’agrair que Barcelona convidi a la participació a tot el seu entorn perquè tots podem ser beneficiaris i beneficiats del seu poder d’atracció.
I ara s’acaba d’estrenar un nou equipament que ha de facilitar la vinguda de centenars de milers de nous visitants. La Terminal 1 del Prat suposa posar al dia un element tant essencial com és l’aeroport i fer-lo pensant a llarg termini. Una aposta poc usual en un país que som més aviat improvisadors . Ja tenim el gran aeroport que necessitava el país per desenvolupar l’àmbit de negocis, turisme i comerç.
Aquesta entrada en servei tindrà un impacte similar al dels JJOO pel que fa comunicacions. Ja no haurem d’anar cap a Madrid, Frankfurt , Paris o Londres per fer transbord cap altres destinacions internacionals sinó que sortiran d’aquí vols directes cap a multitud de ciutats de tot el món. I com hi podrem anar, ells podran venir.
I si això ho traslladem a un altre gran equipament, en aquest cas, presidit pel manresà Jordi Valls, veurem com el Port de Barcelona esdevé un dels més grans ports de la mediterrània. Vaig tenir ocasió de fer una visita excepcional de la mà del president i realment impressiona la magnitud i la qualitat de les obres i equipaments en marxa. De fet moltes ja a punt d’entrar en funcionament.
Es una altra de les portes d’entrada i sortida del nostre país que necessitava una forta empenta per sobresortir respecte la resta de competidors d’aquesta area mediterrània.
I queda el tren d’alta velocitat. Una altra via de connexió amb grans inversions que han de fer realitat el somni d’arribar a la frontera francesa i connectar-se amb les principals ciutats europees en ben poques hores.
Qui diu que Catalunya no fa els deures? Amb retard, efectivament i en molts casos per culpa d’entrebancs i malentesos, més propis de nens petits que no pas de governants seriosos i experimentats. Al final la realitat s’imposa i l’actual govern, ple de persones que han passat per ajuntaments, van a les coses pràctiques i rigoroses. Els resultats ja els podem veure en els àmbits essencials.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Wednesday, June 10, 2009

 

RELACIÓ PROPERA O LLUNYANA

RELACIÓ PROPERA O LLUNYANA.
Des de sempre hem dit que per poder governar bé s’han de seguir els temes d’aprop i conèixer la gent i les circumstàncies. També sempre els socialistes hem defensat el principi de subsidiarietat, de manera que l’administració més propera s’ocupi dels temes més bàsics i elementals, i deixi per les altres administracions temes més generals i globals.
Estem lluny d’arribar al punt desitjat o esperat. Ara mateix, veiem un altre conflicte entre la Generalitat i el territori, pel tema dels purins. No fa pas gaire, en aquestes mateixes pàgines exposava les queixes per l’excés de fauna salvatge que competeix amb els pagesos i ramaders, sense trobar la comprensió i col•laboració de la Generalitat.
Tornant al tema d’avui, el dels purins, fins ara no sabíem ni se’ns havia explicat de que el Solsonès tingués un excés de nitrats com per prendre un acord tant radical com és el de reduir dràsticament el seu ús.
Es lògic que la gent estigui preocupada, alhora que emprenyada. I és que plou sobre mullat. Estem contemplant un excés de legislació mediambiental que paralitza , entorpeix o encareix tot el relacionat amb la agricultura i la ramaderia, però també d’altres sectors propers o relacionats, sigui turisme rural, activitats artesanals, etc,
Aquesta proliferació de decisions de “despatx” de Barcelona, motiva un progressiu allunyament dels ciutadans del seu govern. Cada vegada més, es veu el govern com un adversari, disposat a complicar-li la vida, en comptes de facilitar-li mitjans per anar millor.
Els alcaldes ens trobem entremig i no aconseguim ser escoltats com voldríem ni com caldria. Canvis de legislació haurien de comportar consultes prèvies, als alcaldes i als sectors possiblement afectats. Millor fer-ho abans de legislar que no pas quan es disposa ja d’un document elaborat que cal modificar.
Ara tornem a ser-hi en un tema tant delicat com els purins. Aquí el Govern ha anat navegant des dels darrers temps de CiU en que es volien posar plantes de tractament de purins, una mica per tot arreu, a l’actual govern que no aposta per aquesta solució i que vol limitar la contaminació per nitrats , en amplis territoris del país.
Tots estem d’acord en controlar la contaminació, però si en uns territoris s’ha actuat amb seny han estat tant el Solsonès com el Berguedà, a part d’algunes altres comarques. I és lògica la preocupació i la indignació davant de projectes de llei que volen prohibir usos correctes, en aquest cas dels purins, sense explicacions clares i documentades.
Farem arribar aquestes discrepàncies als òrgans pertinents dels partits i del govern per mirar d’arreglar la situació creada.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

 

ANÀLISIS INTERESSATS

ANÀLISIS INTERESSATS.
Els dies posteriors a unes eleccions estan plens de contradiccions davant uns resultats que haurien de ser llegits en clau interna i externa, sense floritures ni comparacions amb altres resultats que res tenen a veure.
Aquest principi no sembla ser seguit gairebé per ningú. Mala cosa, perquè qui no reconeix la realitat difícilment la pot canviar. I fer jocs de números i malabarismes pot confortar els més radicals, però és enganyar-se un mateix.
Els resultats s’han de valorar en clau europea i la lectura és negativa des de posicions d’esquerres. Més ben dit, clarament negativa, perquè la composició del Parlament Europeu sorgit d’aquestes eleccions deixa en mans de la dreta el futur d’aquest conglomerat d’estats. I si una cosa havia de provocar la crisi, era enfortir la unió i anar cap a la conformació d’una autèntica Europa federal.
Amb la dreta al poder , tot serà més lent, més complicat i menys social. A tots els estats els costa traspassar competències cap un òrgan comunitari, però molt més si estan governats per forces dretanes. I ara n’hi ha una bona colla, que , a més es veuen reforçats per els resultats del diumenge passat.
En temps de crisis convé actuar amb rapidesa i claredat. Era l’hora d’apostar per un govern europeu fort i convençut de les seves potencialitats i capacitats, i amb aquests resultats a la mà, no sembla que puguem anar al ritme desitjat. Almenys desitjat pels representants d’esquerres.
Però, en democràcia, cal acceptar i respectar els resultats i aprendre la lliçó de cara el futur. Moltes coses no s’han fet bé, o no prou bé. El grau d’abstenció a tot arreu és d’escàndol, sobretot a Catalunya on sempre havíem proclamat el nostre europeisme , i en canvi, la participació ha estat de les més baixes de la seva història.
Fins ara les explicacions donades pels partits han estat molt en clau interna de país. S’ha de pensar en altres per intentar superar-les en el futur. Acostar el parlament europeu als ciutadans ha de ser prioritari, i en aquest sentit convindrien programes habituals en els mitjans de comunicació de masses per demostrar que el setanta per cent de les lleis que s’acorden allà, tenen influència directa en tots els ciutadans europeus.
Caldria també modificar la llei electoral per fer més propers els eurodiputats, i una aposta decidida dels estats per proposar un president de la UE clarament popular , entusiasta i envoltat de personalitats que transmetessin optimisme i voluntat d’arribar a l’objectiu d’una Europa federal, en un temps prudencial, però curt.
De moment no es veu aquest entusiasme, ni aquesta voluntat d’enfortir la UE. Es lògic que la gent tampoc s’entusiasmi per anar a votar. Però tampoc hem de caure en el pessimisme. Els que voldríem córrer i tenir un autèntic president europeu, i un govern potent, i la dissolució dels estats, dintre del marc federal, haurem d’esperar millors temps i millors condicions, però arribarà. La construcció dels Estats Units d’Amèrica va tardar seixanta-cinc anys, la dels Estats Units d’Europa va pel mateix camí. Amb la dreta a poc a poc, amb l’esquerra , de forma més decidida. Ara entrarem en una etapa lenta, però amb l’esperança de canviar la situació a les properes.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Monday, June 08, 2009

 

PRIMERA LECTURA DE RESULTATS

PRIMERA LECTURA DE RESULTATS.

Hem passat ja les eleccions i a l’espera de mirar més detingudament els resultats s’ha d’acceptar que ha d’haver-hi una profunda reflexió en tots els partits per valorar la molt baixa participació , conseqüència de la falta d’interès en unes eleccions que no s’han sabut explicar ni animar.
A més, Catalunya, que sempre havia mostrat el seu caracter europeísta, resulta ser un dels territoris amb més baixa participació. Tot plegat ha de portar a un anàlisi calmat i detallat de les raons per aquesta situació.
Pel que fa la comarca del Berguedà, hem de reconèixer que els resultats no son satisfactoris per ningú. Baixa participació, bipartidisme entre CiU i PSC, a molta distància dels altres partits, però amb resultats que tampoc poden portar a cap alegria.
El PSC ha guanyat a nivell de Catalunya i aixó suposa trencar l’estratègia de CiU de considerar aquestes eleccions com primàries, abans de les del Parlament de Catalunya, però els resultats no son els esperats.
Per tant, tot i ser eleccions diferents de les nacionals, l’ambient de la militància i dels simpatitzants no ha permès una àmplia mobilització com era indispensable. I per evitar continuar en aquest ambient, s’han de tancar temes que fa massa temps estan a l’aire, com el del finançament, o el d’emprendre reformes en profunditat , a tots els nivells.
La crisi econòmica ho ha complicat tot, però no ha de ser excusa per no fer canvis estructurals importants. Precisament en temps de crisi, aquests canvis es justifiquen més i son més acceptats per la ciutadania. No es pot anar a mitges tintes. Calen canvis profunds i immediats.
Passades ja les eleccions, aquests canvis son més fàcils d’emprendre per encarar una segona etapa de mandat en millors perspectives de futur.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?