Thursday, December 31, 2015

 

EL TEMPS NO ESPERA - art. Regió 7

EL TEMPS NO ESPERA.
Ni m’agrada la situació post electoral de Catalunya ni la d’Espanya. Aquí portem ja tres mesos a l’espera de saber si s’investeix president i comença una nova legislatura amb unes immenses incerteses, o anem a noves eleccions. I a nivell d’Espanya el mapa és tant enrevessat que no permet fer previsions gaire optimistes. En aquest cas no m’han agradat les reaccions d’alguns dirigents del PSOE , ni el qüestionament de Pedro Sánchez, i encara menys la proposta de fer el Congrés federal quan tocava, en comptes d’esperar a resoldre la situació del país. Les presses mai son bones conselleres, ni el cremar etapes dona bons resultats. Alguns voldrien imprimir una velocitat tant gran als canvis que fan impossible poder-los aplicar, i creuen que qui perd unes eleccions ha de ser immediatament rellevat i no donen cap valor a l’estabilitat.
I si un element s’hauria de perseguir és l’estabilitat. Estabilitat interna en els partits per poder cercar estabilitat en els governs a formar. Sense estabilitat no hi ha generació de confiança ni impuls a noves formules de govern . Noves perquè mai s’havien donat els resultats que ara tenim sobre la taula, però així ho han volgut els electors, i els partits han d’entomar la nova etapa amb canvis substancials respecte el que era habitual fins ara.
I el temps no espera. Els dies van cremant les etapes legals fins arribar a la data d’inici d’un nou procés electoral que tampoc garanteix uns resultats molt diferents com per resoldre el conflicte actual. Toca, o més ben dit, tocaria buscar alternatives a les que s’han posat sobre la taula de negociació. En primer lloc a Catalunya, per evitar noves eleccions, i perquè el país porta prop de cinc anys de provisionalitat. La gent del carrer encara no nota de manera espectacular el dany d’aquesta paràlisis sobre el conjunt del país, però sí la notem els qui tenim càrrecs institucionals, a la vista de la impossibilitat de resoldre temes importants, per falta d’interlocutors fiables.
Quin alt càrrec, o fins i tot càrrec mitjà de la Generalitat s’atreveix a prendre decisions quan no sap quan temps estarà en aquest lloc, ni qui tindrà de responsable superior dintre d’uns dies o unes setmanes ? Qui és capaç de posar ordre econòmic a les finances de la Generalitat si s’han trencat els ponts de diàleg o de treball entre l’administració autonòmica i la central ? Qui s’atreveix a planificar o programar actuacions pels propers mesos ( ja no dic anys ) si estem en plena provisionalitat ? Una provisionalitat que va començar cinc anys enrere. O es trenca aquesta dinàmica, o es deixa que el país funcioni sense direcció política. Una perspectiva realment impensable, pel que pot tenir de frustradora i perniciosa pel futur del propi país.
I tampoc a nivell d’Espanya es pot mantenir gaire temps la incertesa sobre el futur govern. En un moment en que una certa animació econòmica es deixa sentir, res pitjor que trametre inseguretat sobre la formació de nou govern o anar a noves eleccions, per tallar el creixement i tornar a la recessió.  En pocs dies s’han de constituir les noves Corts Generals, i tot seguit programar la investidura de president. Es fa difícil, per no dir impossible, pensar en una repetició de Mariano Rajoy, però si ell no troba suficient consens que en busquin un altre, i sinó és lògic que Pedro Sánchez tantegi les seves possibilitats. Tot, en el mínim de temps possible i amb les màximes ànsies de cercar la suficient estabilitat com per governar els quatre anys preceptius.

No crec que unes noves eleccions suposessin un canvi notable de resultats com per fer més fàcil la governabilitat del país. Si això és així, millor posposar algunes propostes per quan els temps siguin més propicis. Si volem progrés , hem de buscar estabilitat. 

 

LA DELICADA I CONFIDENCIAL FEINA SOCIAL- art. blog i web

LA DELICADA I CONFIDENCIAL FEINA SOCIAL.
Des de sempre, l’ajuntament de Borredà, ha tingut una especial sensibilitat envers els temes socials, intentant resoldre ,de la millor manera possible, els problemes amb els que s’han d’enfrontar els seus ciutadans.
En els llunyans anys 80, l’ajuntament va anar buscant un bon indret per instal·lar el Consultori mèdic municipal, pensant en l’equip mèdic, primer, i en la gent gran, després. D’aquí la decisió de traslladar el consultori de la zona de La Parada, a la planta baixa de la Casa Consistorial, i ja en anys recents, d’aquí al lloc actual.
També en els llunyans anys 90 es va considerar necessari disposar d’una treballadora social, i una treballadora familiar, i d’aquí l’acord amb altres ajuntaments per compartir la treballadora social. I no vàrem voler compartir la treballadora familiar perquè en desplaçaments hauria passat bona part del temps de treball. La solució, va ser contractar-ne una de pròpia, entre Vilada i Borredà, amb possibles desplaçaments a Sant Jaume i Castell, en cas de necessitat.
A continuació també vàrem considerar indispensable que la gent gran disposés d’un local on anar a passar l’estona, fer tallers, aprendre informàtica, organitzar xerrades...i d’aquí va sortir la idea de convertir les antigues escoles municipals en un Centre Cívic de la Gent Gran. I aprofitant l’espai disponible, es va habilitar una part per encabir-hi una dutxa adaptada a persones amb mobilitat reduïda, així com una rentadora i una assecadora perquè la treballadora familiar pugui utilitzar per cases que no en disposin.
Més recentment, i a la vista de que el Centre Cívic, en determinades hores quedava ple, es va llogar l’antiga perruqueria del carrer Manresa, com a Local de Tallers. Aquí s’hi fan tallers de punta al coixí, manualitats, anglès, ...i també és l’espai destinat a reunions del Grup Municipal de la CUP.
Quan s’ha cregut oportú s’han dut a terme experiències pilot per millorar el benestar de la gent gran, com va ser la contractació de dinars, i el seu repartiment entre les persones que s’hi varen apuntar. Aquest servei va durar 2 anys, però no va tenir continuïtat per falta d’usuaris interessats. Es podrà reprendre tant bon punt torni a fer falta.
Si ja fa 20 anys tenim treballadora social i familiar, en fa 10 que disposem d’una dinamitzadora de la Gent Gran, un dia a la setmana, la qual s’ocupa d’organitzar i coordinar activitats dintre del poble i enllaçar-les amb altres de fora. També serveix de suport a l’Associació de la Gent Gran, juntament amb la dedicació i activitat de la responsable política d’aquest servei, la Primera Tinent d’Alcalde, Concepció Barniol, ajudada per la Regidora, Rosa Ma. Soler.
Altres 10 anys fa que tenim una dinamitzadora de carrer, unes hores a la setmana, dedicada a fer un seguiment i recolzament a famílies amb nens i nenes que puguin tenir algun problema d’adaptació, o jovent que necessita algun suport especial. En aquest cas la responsable política d’aquest àmbit, i del de serveis socials, en general, és la Segona Tinent d’Alcalde, Anna Maria Cunill.  També es troba en el seu àmbit la organització i distribució dels Plans d’Ocupació que provenen de la Diputació de Barcelona o del Servei d’Ocupació de Catalunya, destinats a persones a l’atur, o en risc d’exclusió social.
Per fer front a les necessitats econòmiques de tots aquests àmbits disposem d’ajudes directes de la Diputació de Barcelona, a d’altres que poden provenir de la Generalitat de Catalunya ( ara molt pocs) via directa o via Consell Comarcal del Berguedà, així com alguns que poden venir de la UE. L’Ajuntament de Borredà sempre s’ha caracteritzat per anar a buscar tota mena d’ajuts que permetin ampliar els recursos propis municipals, i d’aquesta manera oferir més i millors serveis.
Per últim, voldria ser molt clar i transparent, en la mesura del possible, respecte el bon ús de tots els recursos materials destinats a les persones desvalgudes i esvair dubtes sobre el correcte destí de tot el que disposem a nivell municipal. No podem donar noms ni assenyalar persones, en compliment de la Llei de Protecció de Dades, però puc assegurar que en un petit poble on ens coneixem tots, les ajudes es donen a les persones que realment les necessiten. No hi ha favoritismes, ni personalismes, ni subjectivisme en les propostes i decisions.
A cada necessitat hi ha un estudi, un informe, i una decisió. Hi ha ajudes directes que provenen de la Creu Roja Berguedà en forma de paquets mensuals de menjar. N’ hi ha d’altres que  provenen del propi ajuntament, del magatzem situat en el primer pis de la Casa Consistorial, on es guarda menjar donat per gent del poble, o provinent del Ministeri d’Afers Socials, del Govern central. Tota concessió de paquets de menjar és revisada cada mes o cada dos o tres mesos, en funció de l’evolució de la persona a la que s’ajuda. Mai son decisions a llarg termini.
Pel que fa ajudes econòmiques, no es dona diner directament a ningú. Si en algun moment la treballadora social considera que s’ha de pagar algun rebut d’aigua, llum, escombraries... o un mes de lloguer pendent, per evitar desnonaments, és ella la que tramita el pagament amb els recursos municipals corresponents, els quals son degudament autoritzats per l’alcalde i la secretària – interventora, i justificats, mitjançant la documentació pertinent, amb els noms encriptats per preservar la confidencialitat.
El mateix es fa si en algun moment l’ajuntament ha hagut de facilitar algun material indispensable per millorar la situació d’alguna persona ( llit especial, cadira de rodes...) o fer alguna transformació en el pis per canviar cuina, adaptant-la a mesures de seguretat o utilització, o disposar de dutxa adequada...El procediment sempre és el mateix: informe de la treballadora social justificant la mesura, pressupost de l’actuació, i aprovació per part d’alcalde i vist i plau secretària – interventora, conforme es disposa de partida econòmica. I la partida econòmica es nodreix bàsicament de les aportacions de la Diputació de Barcelona, i del propi ajuntament. En algun cas poden venir ajuts d’altres administracions: Generalitat, Estat i UE.
En resum, no hi ha cap actuació que no sigui degudament estudiada i valorada, per la part tècnica, la part social i la política. Tots treballem sota el principi de l’austeritat, el rigor i la justícia social. I sempre estem vigilants no solament d’atendre a qui ho demana sinó també comprovar que qui no ho demana i potser ho necessita, estigui degudament atès o atesa.
He volgut donar aquesta llarga explicació per tallar alguns comentaris o rumors que de tant en tant circulen, amb invencions respecte d’ajudes indiscriminades, poc rigoroses, o inexistents. Passa en tots els llocs, però voldria que tothom reflexioni bé abans de donar crèdit a determinats comentaris que no tenen cap veracitat. Fan mal al conjunt, i perjudiquen la bona feina que professionals i polítics fan en un àmbit tant difícil i delicat com és aquest.   Borredà, 31 de desembre de 2015.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill.

 

INCOMPLIMENT ASSEGURAT- art. Nació Digital Solsona

INCOMPLIMENT ASSEGURAT.
Que el president en funcions Artur Mas és un polític poc de fiar, ho sabem els socialistes des de fa molts anys. De fet ho saben totes les persones que han hagut de negociar i arribar a acords amb ell. La darrera gran mostra la varem tenir quan el PSC li va facilitar la investidura, a canvi de 5 grans compromisos, i no en va complir cap. I no solament això, sinó que al cap de quatre dies va pactar amb el PP d’Alícia Sánchez Camacho per poder continuar en el càrrec. Això era poc abans de convertir-se en independentista, i encapçalar un moviment dintre del qual ha representat tots els papers de l’auca.
Ara i per culpa del pèssim guió improvisat que va elaborant cada dia, es troba lligat de peus i mans a les decisions de la CUP. I fiant tot el futur en aquesta candidatura, Junts pel Sí, ha elaborat una proposta d’acord, en un llarg memoràndum de 62 pàgines, creient que si era molt llarg, era més creïble. I tots sabem que el paper ho aguanta tot, i que les coses importants es poden resumir en un sol foli.
I el resum de les 62 pàgines és que les poques coses importants son IMPOSSIBLES DE COMPLIR, de manera que si un sector de la CUP se les creu i arriba a votar la investidura, el trencament està assegurat perquè aquest sector quedarà desautoritzat al cap de poques setmanes. Ja no dic ni mesos, parlo de setmanes. Perquè ? Doncs perquè el principal compromís, en el qual la CUP ha posat especial èmfasis ha estat l’aprovació d’un Pla de Xoc de 270 milions en mesures de cohesió social ( aquí hi poden figurar ajuts contra desnonaments, pobresa energètica, menjadors socials, beques menjador....).
Aquesta possible partida de 270 milions és impossible d’aconseguir. Ni en un , ni en dos pressupostos, abans de la imaginada independència que té 18 mesos per ser assolida. Es impensable per impossible. Repeteixo per enèsima vegada la situació crítica de la Generalitat. El deute actual és de 68.000 milions d’euros, el qual genera un increment DIARI de 3 milions d’euros en interessos, i no pot recórrer a crèdit perquè sobrepassa els límits d’endeutament i no té accés a cap crèdit privat. Només l’Estat li pot deixar diner. Per tant, la part més impactant del possible pacte, no és possible complir-lo.
En quan a un altre punt referit al repartiment de les funcions de la presidència de la Generalitat, en tres o quatre persones, tampoc és viable sinó es modifica la llei que regula la composició i competències de la presidència de la Generalitat. Alguns creuen que la formació de nou govern i repartiment de càrrecs en el Consell Executiu és com un xiclet que s’estira i arronsa a gust del president. No és així. Qualsevol canvi en el nombre de Conselleries, i sobretot, en les funcions de la presidència, requereix una modificació legal en el Parlament de Catalunya, en un tràmit que pot durar unes quantes setmanes si es declara d’urgència i uns mesos si va per la via normal. Per tant, tampoc seria d’avui per demà aquest canvi tant radical en la composició del Consell Executiu.
Però, és que funcionem amb pressupost prorrogat i elaborar un nou pressupost per encabir les promeses contingudes en la proposta de pacte entre Junts pel Sí i la CUP, necessita un procés negociador llarg i molt complicat perquè no hi ha marge de maniobra a nivell econòmic. El pressupost està limitat totalment, sense marge de maniobra, i amb total dependència de les transferències de l’Estat. Qui vulgui fer-hi jocs de mans es trobarà amb un fracàs total, de manera que els compromisos son paper mullat.

Així, doncs, la CUP té davant seu un panorama desolador. Si investeix Mas, el sector a favor quedarà desacreditat per l’incompliment dels compromisos, i seran els culpables del fracàs de les mesures acordades. Si no li recolzen la investidura hauran d’aguantar tota mena d’atacs, com ja els tenen ara, considerant-los responsables del fre al procés d’independència....però és que aquest procés no té cap viabilitat, en les actuals circumstàncies. Sense un plebiscit majoritari, sense un conjunt de diputats que disposin d’una majoria qualificada ( dels 2/3 de la Cambra), sense recolzament internacional, sense capacitat econòmica i financera...és impensable per impossible. Si amb tot en contra, tanmateix la CUP claudica i investeix Mas, com probablement succeirà, només és qüestió d’esperar mig any per comprovar el rotund fracàs d’un procés que no té cap viabilitat. Temps al temps. 

Tuesday, December 29, 2015

 

ESTABILITAT, VALOR POC APRECIAT - art. Blogesfera

                ESTABILITAT, UN VALOR POC APRECIAT
Segur que tots els militants i simpatitzants esperàvem un molt millor resultat a les generals del passat 20 D, tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya, però l’enorme volatilitat del vot, el pes del passat, i les incògnites del futur, afavorien partits no “cremats” ni castigats pel seu passat perquè no en tenen.
Els socialistes , sí en tenim, a molta honra, però amb clarobscurs com sempre passa quan s’han tingut responsabilitats de govern en èpoques, situacions i moments molt diferents. Parlar de socialisme és parlar d’una trajectòria de 135 anys, a nivell estatal per la banda del PSOE i de prop de 40 anys a nivell de PSC. Molts anys, molts lideratges, moltes responsabilitats de govern , a tots els nivells, i per tant molts encerts, i molts errors. I en aquests moments, els nostres adversaris ens recorden constantment els errors, amplificats i reiterats per mitjans de comunicació totalment al servei dels partits de dretes, sense poder-los contrarestar amb les explicacions i debats oportuns.
Estem en franca inferioritat de condicions a l’hora de poder retre comptes de la nostra gestió a nivell estatal, autonòmic o municipal. I això passa factura perquè la gent té molt poca memòria per segons què. Poca gent recorda o té present la precarietat de tots els serveis municipals, i en canvi, en 36 anys la major transformació de la història del país , en els darrers dos o tres-cents anys, ha vingut de la mà dels ajuntaments democràtics, la majoria d’ells governats pels socialistes fins les darreres eleccions. I amb tot, continuem sent el primer o segon partit municipal, a nivell general o autonòmic.
L’acceleració brutal de la vida política porta a cremar etapes amb una rapidesa mai vista. Qui no guanya unes eleccions sembla no poder disposar d’una segona oportunitat. Tots els qui estem en política des de fa anys, hem conegut, hem treballat , hem optat per persones d’una gran vàlua que no sempre els ha estat reconeguda a les primeres de canvi, però que quan finalment han arribat al càrrec desitjat, han fet una meravellosa tasca. Un exemple ben clar del que dic el tenim en la persona de Pasqual Maragall. Tots els qui el vàrem conèixer a principis dels 80 no haguéssim donat ni cinc per ell. Intel·ligent, sí, preparat a nivell teòric, també, però no tenia cap pinta de líder. En absolut,i en canvi ja és part de la història com un dels millors alcaldes de la història de Barcelona , amb un lideratge a nivell mundial, i un excel·lent president de la Generalitat... Hem tingut altres lideratges municipals, ministerials o socials amb camins similars als del Pasqual, i això ens hauria de fer ser molt prudents a l’hora de garantir l’estabilitat el determinats càrrecs vitals.
No m’ha agradat gens la gestió dels resultats electorals a nivell estatal. Encara menys, la manera com s’han portat les diferències o discrepàncies amb Pedro Sánchez, respecte possibles alternatives al govern del PP. I encara menys afortunades han estat algunes declaracions de responsables territorials, molt mal anomenats “barons” del PSOE, a l’hora de dir-hi la seva. I si el PSOE ha de celebrar Congrés Ordinari, fem-lo quan es pugui fer, una vegada resolt el tema de la governació d’Espanya. Cada cosa en el seu lloc, i cada cosa en el seu moment, i no es pot pensar primer en el partit, abans que en el país. En aquest cas, l’exemple del PSC és modèl.lic. Farem el Congrés quan tot el lío de Catalunya estigui resolt, o encarrilat, però no abans o entre mig.

Dit això, reitero la importància de l’estabilitat. A nivell de PSC tenim en el Primer Secretari, Miquel Iceta, un valor de primer ordre. L’hem de conservar, preservar i potenciar al màxim, donant-li en el futur Congrés totes les eines necessàries per recompondre el partit. El coneix prou bé i té prou autoritat com per fer-ho realitat. Que ningú s’interposi perquè serem molts els qui ho impedirem. I el mateix caldria fer a nivell de PSOE. No hem tingut bons resultats, és cert. Però, Pedro Sánchez ha mostrat idees, energia, ganes de guanyar. Doncs, donem-li una segona i si convé una tercera oportunitat. Ara convé estabilitat, reforçar el partit, i consolidar posicions per després poder impulsar noves accions. A veure si tots remem en la mateixa direcció que prou falta fa, i tothom ens mira, com l’esperança de present o futur. No els defraudem. 

 

RETIRADA D'ESTELADES - art. Nació Digital Solsona

RETIRADA D’ESTELADES
Fixeu-vos en el vostre territori més proper i comprovareu com en pocs dies o poques hores s’han retirat un gran nombre d’estelades de balcons i finestres, en senyal de vergonya aliena o dignitat atropellada. O per ambdós motius alhora. De tot hi ha, i encara no ho hem vist tot.
He trencat ja dues vegades el compromís que vaig prendre amb mi mateix de no parlar del procés vist el devessall de despropòsits, però la superació de tot el que era imaginable m’ha fet retornar a la qüestió, ni que sigui per fer veure a la gent en quines mans tenim el país. I no culpo a la CUP. No. Estic pensant en els principals responsables de l’antiga Convergència i d’ERC, principals actors i responsables de tants estropicis.
I estem a la meitat del que encara podem veure. El primer ridícul a nivell nacional va ser la decisió i formació d’una coalició electoral mai vista ni imaginada en cap país democràtic. La unió en una sola candidatura d’una dreta, amb tots els ets i uts, com és Convergència, amb una esquerra “sui generis” , molt nostrada i curiosa com és ERC, acompanyats tots per alguns ex- socialistes a la recerca de la poltrona perduda i alguns independents de procedències diverses  difícils de enumerar o descriure. Per reblar el clau res millor que posar un ex comunista de cap de llista, i el candidat a president ,de quart. El quadre quedava perfecte i ni un pintor abstracte hagués estat capaç de fer-lo més enrevessat.
Fetes ja les eleccions un nou ridícul, ara a escala estatal, fou la interpretació dels resultats, considerant que el que havia de ser un plebiscit, deixava de ser-ho i es convertia en unes eleccions de clara majoria independentista, sense tenir ni majoria de vots ni majoria qualificada de diputats per canviar l’Estatut d’Autonomia.  No importava, el que era rellevant sinó  qui en feia la interpretació, en nom de tots.
I posats a continuar en l’escalda de ridículs, passem al ridícul mundial, en forma de proposta de pacte entre Junts pel Sí i la CUP, en la qual els proposants envien el seu document als futurs socis, que no el reconeixen com a seu i volen donar la paraula a tots els militants, simpatitzants, amics, companys...creixent el seu nombre com per art d’encanteri, i buscant locals adients cada tres dies: Passió d’Esparraguera, Girona i finalment, Sabadell, per poder-los encabir a tots. I heus aquí que , de nou l’ATZAR, ve a lliurar la seva collita amb un curiós, increïble i insospitat empat a 1.515 vots. Voten 3.030 i ni un sol vot en blanc, ni nul... exactament la CUP , partida per la meitat.
De fet en una sèrie com cal ,sempre ha d’haver-hi nous capítols, i ara toca esperar en el ridícul universal, i quedarà pel final el ridícul còsmic. Bé, no estic segur de no haver d’inventar algun altre àmbit per poder descriure el que està per venir. Animo a la concurrència que llegeix aquestes ratlles a Nació Digital Solsona que ajudi a trobar algun terme més ampli perquè estic segur que per la Llei de Murphy , serem capaços d’arribar-hi.
No és estrany, doncs, la desaparició sobtada i silenciosa d’estelades de balcons i finestres com a protesta per una situació mai viscuda ni imaginada a casa nostra, ni en cap altre país del món mundial. Però, amb els capdavanters de l’antiga Convergència i d’ERC que condueixen el procés , tenim la garantia de que aconseguiran superar tot l’imaginable. No en va son els únics que han quedat en el vaixell, sense adonar-se que la resta d’oficials i mariners fa temps han abandonat la nau. Ara tenim una nau a la deriva, sense timó, sense timoner, amb la brúixola trencada i la carta de navegar feta trossets. Però encara no és el moment de tirar la tovallola, queda encara molt per fer, i segur assistirem a nous episodis d’una sèrie que serà estudiada no solament pels catalans del futur, sinó per totes les facultats de ciències polítiques del món.



Thursday, December 24, 2015

 

BUTLLETÍ INFORMEM NÚM 3- BORREDÀ - COMPROMÍS X BORREDÀ / PSC



BUTLLETÍ – INFORMEM – NÚM 3 – DESEMBRE 2015 – BORREDÀ

PRESSUPOST 2016.
En el Ple extraordinari de 18 de novembre es va aprovar per 4 vots a favor (equip de govern  CP-PSC) i 2 abstencions (CUP) , el pressupost municipal per l’any que ve. Un pressupost equilibrat d’ingressos i despeses per un import de : 660.401,92 euros.
L’Alcalde va presentar-lo tot dient que confiava en poder augmentar aquest import fins a un milió d’euros, al llarg de l’any vinent, quan s’hi puguin afegir subvencions que en aquest moment s’estan negociant amb Diputació de Barcelona ( Programa Xarxa) i la Unió Europea ( FEDER). De la Generalitat poca cosa s’espera a la vista de la situació econòmica i política en que es troba, tot i que s’intentarà.
El pressupost ordinari aprovat ,permet garantir el bon funcionament de l’ajuntament com per poder mantenir el personal, les infraestructures, equipaments i serveis essencials. Aquest és l’objectiu mínim obligatori que ha de garantir un pressupost, i a ser possible, afegir-hi un capítol important d’inversions. De moment les inversions previstes en el pressupost aprovat son: la compra d’un nou desfibril·lador per posar a l’entrada de l’ajuntament ( abans, però el demanarem a la Diputació). La compra de la senyalització comercial per posar a l’interior del poble ( demanada també a la Diputació). Tancament perimetral dels dipòsits d’aigua de Campalans, Capdevila, i Cal Gall, per un import global de 30.649 que ja ens ha concedit la Diputació. Compra d’un nou remolc per la brigada d’obres. Redacció i edició d’un llibre històric – turístic de Borredà. I la redacció d’un Inventari de camins públics de tot el terme municipal de Borredà.
En aquests darrers dos temes, es duran a terme, sempre i quan s’aconsegueixi una subvenció que cobreixi sinó la totalitat, almenys la major part del cost. El pressupost també conté una partida per renovar els parallamps del campanar i de l’escola, i una altra partida per enderrocar els dos blocs de nínxols vells del cementiri, tant bon punt tinguem revertides totes les titularitats. A continuació es destinaran prop de 5.000 euros a renovar i reforçar l’ossari , situat al costat de la capella, per deixar-lo en perfectes condicions de cara el futur.
En el mateix Ple, l’alcalde va informar de les gestions que està duent a terme per aconseguir una subvenció important de la Diputació, que aniria destinada a la Renovació del Carrer de la Font, fins al límit amb la Plaça Major, i una altra, destinada a Condicionar el pas intermedi de la zona esportiva, entre la pista poliesportiva i el camp de futbol. Per últim, una altra subvenció s’està gestionant amb el Consell Comarcal, per incloure la Renovació de l’enllumenat públic( per passar-lo tot a Led), en un ajut FEDER de la UE.  L’import total dels 3 projectes pot arribar als 300.000 euros , i suposaria una important inversió a realitzar a finals de l’any vinent.

OBRES CARRER MANRESA – CARRER QUERALT.
Les obres d’excavació i col·locació de les canonades per aigües netes, i aigües brutes s’han dut a terme, dintre dels terminis previstos i a plena satisfacció dels serveis tècnics. El bon temps ha ajudat a poder avançar sense especials dificultats, i ara s’estan substituint les connexions de les cases, i fent la renovació complerta de la xarxa d’aigua, la més antiga de totes.
Al mateix temps s’ha dut a terme una reunió tècnica amb els responsables de carreteres de la Generalitat per acordar l’encaix de la nova entrada amb la C-26 al seu pas pel poble. Es un tram de travessia que millorarà substancialment, aprofitant les obres del carrer Manresa. La proposta de l’ajuntament amplia la visibilitat cap a Berga , garanteix la recollida d’aigües de pluja, i una molt més amplia il·luminació de tota la zona. Aviat es podran veure els canvis projectats.

CAMPANYA ANTI – PROCESSIONÀRIA.
A la vista de la greu afectació d’alguns boscos del terme municipal, l’alcalde, va enviar una petició al Conseller d’Agricultura per reclamar una actuació ràpida de la Generalitat, no solament a Borredà sinó en tots aquells altres municipis de la comarca, afectats.
Al mateix temps va iniciar una campanya en els mitjans de comunicació per cridar l’atenció sobre aquest problema, especialment greu aquest any, degut a la bonança climatològica. De fet bona part dels municipis del centre i baix Berguedà s’han vist afectats d’una manera molt notable, fins el punt de tenir prop de 20.000 hectàrees plenes d’erugues.
Els principals mitjans de comunicació es varen fer ressò d’aquesta campanya, i tècnics de la Generalitat varen venir a Borredà per comprovar l’afectació i parlar sobre la manera d’actuar. Tenim el compromís de la Generalitat d’incloure el Berguedà com comarca molt afectada i en el moment oportú de l’any que ve es procedirà a fumigar amb productes biològics, les zones més vulnerables.
Passat l’hivern es comprovarà el cicle de les erugues per veure si el fred ha resolt una part del problema, i en funció dels estudis sobre el terreny s’actuarà en conseqüència. Les erugues tenen un cicle molt curiós i complicat, i el seu principal enemic és el fred. Portem 3 anys sense freds rigorosos i això ha multiplicat la seva presència. D’aquí la necessitat d’actuar per altres mitjans, i confiar en l’actuació dels depredadors naturals: determinats ocells, i sobretot el fred intens. A la primavera en tornarem a parlar.

PLANS D’OCUPACIÓ.
Aquest any 2015 hem obtingut diversos plans d’ocupació , finançats per la Diputació de Barcelona, el Servei d’Ocupació de Catalunya ( SOC ) i Fons Social Europeu ( FSE) via Agència del Berguedà.
No és gens fàcil gestionar aquests plans perquè no es coneixen les convocatòries ni la programació. L’habitual és disposar de pocs dies per formular la petició, omplir papers, i presentar la proposta. En la majoria de casos tampoc és l’ajuntament el que decideix a qui contractar, i en quines condicions, perquè venen establertes per les bases de la convocatòria, i en alguns casos van destinats a persones sense cap prestació econòmica, o en risc d’exclusió social, etc.
En resum, de cara l’any vinent, hem reclamat una millor planificació de les convocatòries i poder tenir personal en els mesos de més feina: primavera i estiu, i no en ple hivern. També volem contractes de més llarga durada, i no de només 3 mesos a mitja dedicació, perquè després no tenen dret a l’atur, de manera que l’any vinent procurarem tenir contractacions de mig any, a plena dedicació. Això voldrà dir menys persones a contractar, però en millor condicions.
De totes maneres, no és l’ajuntament el que decideix les condicions sinó les administracions que fan les convocatòries i financen els plans d’ocupació. Hem assistit a reunions conjuntes, i hem fet arribar aquestes reclamacions, amb les quals estem d’acord tots els ajuntaments. Confiem en que siguin escoltades i seguides pels qui en son els principals responsables.

SUBSTITUCIÓ PROGRESSIVA DE L’ENLLUMENAT.
Fa pocs dies es va tancar la segona fase de substitució de l’enllumenat tradicional per altre amb llums Leds, gràcies a dues subvencions de la Diputació de Barcelona per un import total de prop de 12.000 euros. Amb aquest import s’han canviat 8 fanals del nucli urbà ( C/ de Dalt i Camí de Sant Jaume) i 12 faroles ( c/ Girona i Lleida).
Aquests canvis permeten lluitar contra la contaminació lumínica, rebaixar el consum elèctric i per tant estalviar diner, i allargar la vida dels punts de llum.
Hem planificat ja una tercera fase, amb un cost previst de 55.000 euros, que contempla la substitució de la resta de fanals del nucli urbà, canvi de les faroles antigues que queden a la zona nord, i substituir els focus de la zona esportiva i aparcament, per llums Led. Aquest import l’hem presentat al Consell Comarcal del Berguedà per poder-nos acollir a un ajut FEDER de la Unió Europea. Si la UE aprova aquest projecte comarcal, l’ajuntament hauria de posar-hi el 50% del cost total, cosa que faríem a càrrec d’una subvenció de la Diputació si s’escau, o d’un crèdit de Caixa de Cooperació ( al 0% d’interès a tornar en 10 anys) o amb fons propis de l’ajuntament.
La previsió és que en dos o tres anys, tot l’enllumenat públic de Borredà hagi estat substituït per llums Led i així culminar un ambiciós objectiu que ens varem plantejar en el passat mandat, juntament amb altres municipis de Catalunya, agrupats en un Pla de sostenibilitat i estalvi energètic.

CAVALCADA DE REIS- CONVOCATÒRIA, DESERTA.
En el darrer butlletí varem obrir una convocatòria d’un mes i mig per presentar candidats a presentador/a del Príncep Hassan, i dels Reis de l’Orient. El termini donat acabava el dia 15 de novembre. Ningú va presentar-se per aquest càrrec, de manera que la organització, continuarà a càrrec dels que fins ara ho han fet.
La coordinació del personal , va a càrrec de Concepció Barniol, que té com adjunta Rosa Ma. Soler; la dels vehicles i infraestructura, de Josep Roma, i la presentació a càrrec de Joan Roma.
Aquestes diades, Carter Reial i Cavalcada de Reis, no serien possibles sense la participació de multitud de voluntaris i voluntàries. Tot i ser un poble petit, es fan festes molt grans i molt participades. Gràcies a tots i a totes, i si algú es vol afegir a la feina, només ha de posar-se en contacte amb algun dels coordinadors.
Cada any hi ha algunes novetats en algun dels detalls de les festes, i aquest any en podrem veure alguns més. L’ajuntament hi posa el diner, altres els esforços i el saber-ho fer.

ACONSEGUIT EL PROJECTE DE L’EDAR.
En aquestes i altres pàgines dels butlletins municipals hem parlat moltes vegades de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals ( EDAR), la famosa Depuradora que la Generalitat va adjudicar l’any 2003, amb altres 58 de tot Catalunya, per un total de 60 milions d’euros, a una UTE d’empreses que no varen aconseguir un crèdit per finançar-les i al final varen renunciar a l’encàrrec.
Des d’aleshores, cada any, l’ajuntament ha reclamat directament a la Generalitat, a l’ACA, o en el Parlament, la construcció de la Depuradora.  També havíem reclamat una còpia del projecte que  mai havíem tingut a les mans, tot i ser l’administració que l’ha de supervisar. Hem passat anys i anys amb excuses, però mai se’ns havia donat una còpia.
Ara, finalment, per una via impensable hem aconseguit tenir el projecte. Després de molt insistir, varem saber que s’havia entregat diversos projectes al Consell Comarcal del Berguedà. I efectivament hem aconseguit una còpia d’un projecte entregat l’any 2011 si bé de forma no oficial ??? Es a dir, l’ACA va dipositar en el Consell Comarcal alguns projectes, entre els quals hi havia el nostre. Per tant, finalment tenim el projecte que puja un import de 831.841,93 euros, i l’estem estudiant per comprovar si la Generalitat va recollir les esmenes i al·legacions que varem presentar a l’avantprojecte de l’any 2003. D’entrada hem de dir que el projecte està ben redactat i ben planificat. Conté alguna inexactitud en les connexions a les xarxes de clavegueram existents, però en conjunt és un bon projecte. De totes maneres, ara cal esperar poder-lo discutir i gestionar amb la direcció de l’ACA i el Govern de la Generalitat quan això sigui possible. Aquest és un projecte que considerem essencial i de la màxima prioritat. No podem acceptar el pas dels anys, sense poder depurar les aigües residuals i retornar-les netes a la Riera Margansol. Seguirem insistint per fer-lo realitat, el més aviat possible.

FELICES FESTES DE NADAL I ANY NOU.
Els membres de l’equip de govern municipal ( CP – PSC) us desitgem una BONES FESTES DE NADAL I PRÒSPER ANY NOU 2016.



 

ARTICLES, ESCRITS I BONES FESTES.


ARTICLES – ESCRITS,  I BONES FESTES.

Estem ja a ben pocs dies de Nadal i Any Nou, i aquestes festes porten records antics, i altres de ben nous, a la vista de com està el món.
Pels qui em llegiu a casa, davant de l’ordinador, o en els mitjans de comunicació us convido a continuar-ho fent en el futur. No m’he considera mai un ideòleg, un pensador o un impartidor de cap doctrina concreta, sinó simplement un observador de la vida quotidiana i un escoltador d’altres opinions, reflexions i pensaments de persones situades en llocs estratègics de la societat i la política.
Considero indispensable fer arribar aquestes informacions i reflexions als mitjans de comunicació més propers a nosaltres i sobretot explicar quines son les idees i propostes dels socialistes davant els reptes a nivell municipal, nacional, estatal o mundial.
No estem en els millors temps del socialisme, però a tota baixada segueix una remuntada i ben aviat la viurem i la protagonitzarem. El socialisme té futur perquè mentrestant hi hagi injustícies, desequilibris, males pràctiques i altres xacres, ha d’haver-hi qui defensi els més desvalguts. Així, doncs, continuem lluitant per aconseguir un món millor  i segur que ens en sortirem.
Que tingueu unes BONES FESTES DE NADAL I UN PRÒSPER ANY NOU 2016.
Joan Roma i Cunill

 

MAPA ENREVESSAT - art. Regió 7

MAPA ENREVESSAT
Era previsible i ha acabat passant. Les eleccions del 20 D ens deixen un mapa polític molt enrevessat que obliga a prendre decisions dures, valentes, inesperades o no desitjades. Que cadascú busqui el mot que més li agradi, però seria molt negatiu no aconseguir formar i govern i tirar endavant dos o tres anys, ni que sigui amb una certa precarietat.
I a la vista dels resultats no se m’ocurreix cap altra combinació viable que un pacte entre PP i C’s. Un govern en minoria, i a ser possible amb un president que no sigui Mariano Rajoy, ni que tant sols sigui per evitar la repetició d’una imatge que és clar reflex d’un passat immediat molt poc positiu a nivell espanyol, i encara més català. I aquest pacte hauria de comportar l’entrada de C’s en el govern, i “mullar-se”en la política quotidiana com a millor mesura per deixar de fer volar coloms i impartir lliçons a tort i a dret.
Perquè qui somiï amb un possible pacte de PSOE amb Podemos i algun altre partit menor, el veig totalment inviable, i exageradament perillós pels socialistes. L’eufòria de Podemos té els dies comptats. O si voleu uns pocs mesos de coll per quan és un conglomerat de partits, plataformes i col·lectius que entraran en contradiccions molt més aviat del que la gent pensa. Se’ls hi ha de reconèixer una evident destresa per sumar esforços, i criticar conductes. Moltes de les acusacions, crítiques i propostes les volia sentir la gent, i les assumim molts dels que estem farts de tanta corrupció, de tantes males pràctiques financeres, de tanta prepotència de grans empreses i mercats financers, de tants desnonaments...però, una altra cosa és trobar-hi remei, i fer-ho en la direcció que ells proposen.
Ara i aquí, han tingut la valentia, gosadia o oportunisme de llençar propostes que altres no s’han atrevit a formular, més conscients de la realitat jurídic – legal, i de les conseqüències de tirar endavant, segons quines iniciatives. També cal recordar que el resultat de Podemos és enganyós per quan els diputats realment enquadrats en Podemos sumen quaranta-dos escons, d’aquí als seixanta-nou obtinguts, pertanyen a formacions polítiques que s’hi han adherit amb més o menys compromís. Això significa que si en el Congrés de Diputats es constitueix un grup parlamentari de En Comú Podem, no veig que puguin evitar que el mateix reclamin els diputats de les Marees de Galícia, o els del País Basc o els del País Valencià...i trossejar un grup parlamentari en diversos de menors, vol dir perdre força central, i moltes altres prerrogatives en el funcionament intern del Congrés de Diputats.
La mateixa petició de referèndum per Catalunya que proclamen els líders centrals, no es compartit per altres dirigents i col·lectius que reclamen que el referèndum es faci, però a escala estatal...així, doncs, esperem i veurem per on van els trets.
Per aquests i altres motius, no veig possible ni viable un pacte entre PSOE i Podemos que podria acabar com el rosari de l’aurora al cap de quatre o cinc mesos. Afegint a les dificultats la necessitat de comptar amb alguns altres partits menors, cosa que complicaria encara més la presa de decisions en el govern i en el Congrés.

Queden, doncs, poques alternatives des del meu punt de vista, i la solució del mal menor d’un pacte PP – C’s és la més propera, sobretot si tots plegats accepten que anar a noves eleccions d’immediat no convé a ningú, i encara menys en un moment en que es pot començar a sortir de la crisis si es prenen les mesures oportunes, en el moment adequat, que és ara mateix.

 

ESCLAT DE PLURALITAT - art. Nació Digital Solsona

ESCLAT DE PLURALITAT
Estem ja a l’endemà del gran dia, i queda clara la pluralitat del nou mapa espanyol, i també el de Catalunya. Res serà igual perquè hem entrat en un panorama més propi d’altres països europeus que no pas del nostre des de la recuperació de la democràcia. Serà bo o dolent ? Com sempre, dependrà dels protagonistes dels principals partits.
La sacsejada de Podemos la trobo beneficiosa, sempre i quan sàpiga administrar l’excel·lent resultat obtingut. I no serà fàcil perquè un gran partit, amb representació a tot el territori espanyol, requereix d’una estructura forta, idees clares, veu coherent i actuacions lògiques, en tots els grans temes, i molt especialment en el territorial. Agrada sentir parlar de plurinacionalitat, o de sensibilitat social en els principals àmbits dels ciutadans...ara, caldrà veure com ho posen sobre paper, i com ho defensen en els òrgans pertinents. Una primera visualització l’hem de tenir en si realment creen el Grup Parlamentari català de Podemos en el Congrés de Diputats. Això que sembla tant senzill, no ho serà tant, perquè obre la porta a la creació d’altres grups parlamentaris territorials i a perdre influència i pes, a nivell del grup parlamentari principal. En fi, toca esperar i veure, però han tingut la virtut de posar sobre la taula temes d’interès evident pels ciutadans en el seu dia a dia.
Ciutadans, ha patit l’excés de prepotència del seu líder i l’ús i abús de voler donar lliçons a tots els altres partits, sense haver governat mai. Al final la gent vol confiar en qui transmet confiança i en aquest cas, el partit es movia amb una credibilitat dubtosa. De totes maneres no deixa de ser un bon resultat el que han obtingut, i ara sí, hauran de demostrar amb fets el que han proclamat amb paraules. Els hi arriba l’hora de la veritat.
En quan al Partit Socialista, ha salvat els mobles, però li toca emprendre un llarg camí cap a la concreció d’objectius. En determinats aspectes ha d’assumir alguns dels plantejaments de Podemos, i traduir-los en accions realistes i sobretot , realitzables. Enmig d’una crisis tant forta com la que patim, la gent demana concreció, detall, valentia i contundència davant fets escandalosos que mostren el poder dels poderosos. Massa prepotència dels bancs i dels banquers, de les grans empreses, dels sectors immobilistes de l’estat , representats pels grans funcionaris...ha d’haver-hi una demostració de força perquè quedi clar que tots aquests sectors seran continguts, i fets passar per les mateixes lleis que els ciutadans de peu. Que no hi haurà componendes, com en el cas Castor, crisi d’Abengoa, i moltes altres en que els protagonistes no paguen els plats trencats. I que la lluita contra la corrupció es complementarà amb un desplegament brutal en la lluita contra el frau fiscal.
En alguns d’aquests temes han posat un especial èmfasis els líders de Podemos, i la gent, cansada i indignada amb tants casos escandalosos els hi ha donat el seu vot. Dintre de Podemos hi ha una gran xifra de vots indignats, i en contra dels partits tradicionals. De la direcció dependrà retenir-los o perdre’ls, en funció de la fermesa i eficàcia en la seva resolució. I això val també pels socialistes, evidentment, i per la resta de partits. La paciència té uns límits, i s’han superat llargament en aquests darrers 4 anys de PP.

I toca veure els moviments del PP. Amb aquests resultats els hi costarà molt formar govern perquè han perdut la majoria de possibles socis de pactes. Estem, doncs, davant un panorama de gran pluralitat i necessària mobilitat a l’hora de prendre decisions. Hem entrat en una nova etapa en la que l’immobilisme no té cabuda. L’esclat de pluralitat obliga a no tancar portes a cap eventualitat, ni a cap camí raonable. En pocs dies veurem els primers grans moviments, i la destresa dels lideratges. Un moment apassionant, un moment de gran rellevància pel futur col·lectiu.

 

BORREDÀ - TRES EQUIPS DE SO DISPONIBLES.

L’AJUNTAMENT DISPOSARÀ DE 3 EQUIPS DE SO, COMPLERTS.
No és gens senzill ordenar , preservar i mantenir tot el material municipal. Tot i ser un poble petit, Borredà té prou activitat com per necessitar material de tot tipus per poder dur a terme activitats tant diverses com la Cavalcada de Reis, funcions de Teatre, Campionats de futbol – sala, cursos de gimnàstica, zumba, etc, etc.
En aquests casos, solen fer falta cadires, taules, taulons,etc. Doncs, bé, al llarg dels anys hem anat comprant cadires, taules i taulons per poder garantir el manteniment de les festes populars del poble, i en alguns casos també s’han cedit a pobles veïns, a entitats del poble o a particulars que han tingut alguna celebració d’especial importància.
El pas del temps van deteriorant aquests materials i de tant en tant convé comprar-ne de nous per substituir els que s’han fet malbé. Es el cas de les cadires. N’havíem comprat 3 partides de 100 cadascuna, plegables, de fusta que han donat un molt bon resultat. Darrerament en varem comprar 50 de plàstic i ara convé pensar en una nova compra de plàstic o de fusta, per tenir-ne sempre un mínim de 300 disponibles. El mateix vàrem fer amb els taulons.
En el cas de l’escenari, hem procedit igual. Abans el teníem de fusta, fins que ens varem decidir per comprar-ne un per mòduls d’alumini amb peus modulables. Car, però molt resistent i adaptable a les dimensions desitjades. Podem arribar a muntar un escenari de 60 m2, més gran que el de la Festa Major.
Quedava un tema pendent, complicat. El dels equips de so, en plural. No es pot tenir un sol equip de so perquè les necessitats son variables i les funcions que han de fer, igual, de manera que fa dos anys varem comprar un equip de so, petit però pou potent com per fer-lo servir des del balcó de l’ajuntament. Aquest aparell de so, no pot sortir de l’ajuntament perquè ha de poder fer les funcions de protecció civil, en tant que si es produís algun incendi, algun accident greu, o qualsevol altra emergència, hem de disposar d’un mitjà adequat per fer una crida al poble, i per tant, ha d’estar sempre a punt per ser utilitzat.
Fa uns vint anys en varem comprar un altre. De fet, el primer gran equip de so que va tenir l’ajuntament i que continua funcionant adequadament bé. Es de grans dimensions, i aquest està instal·lat en el local Puigmal. Hem decidit que no es mogui d’allà, i per això li aplicarem uns cables més ferms, i agafats a la paret per evitar males connexions com passava fins ara. La taula és de gran qualitat i simplement li donarem un bon repàs perquè estigui posada al dia.
Finalment, en varem comprar un altre, fa uns 10 anys que no fos tant pesat i aparatós com el del Puigmal. Aquest està en perfectes condicions i és molt més manejable com per ser transportat als llocs on es vol fer un acte determinat: campionat de futbol, bàsquet, tennis, zumba, un dinar popular, etc. Aquest compartia la taula de so, amb el primer gran equip. Ara, hem decidit tenir una taula independent de manera que cada equip tingui tot el que necessita per ser autònom.

Amb aquesta inversió tindrem 3 equips de so complerts, cadascun adaptat a les necessitats i funcions concretes. El de l’ajuntament, per anuncis des del balcó i protecció civil, el del Puigmal pels actes que es facin allà, i finalment el transportable, per la resta d’activitats. En tots els casos pertoca a la brigada d’obres el seu funcionament, i en aquest cas concret és el Gerard Tubau l’encarregat de fer-los funcionar o de tenir-los sempre en perfecte estat de funcionament.  El secret de la llarga vida dels dos primers ha estat el bon manteniment i el tracte adequat de tots els seus elements, especialment les taules de so i micròfons. Es el que toca fer, d’ara en endavant per garantir el bon funcionament de tots tres.

 

SOBRETOT ÈTICA I COHERÈNCIA - art. Blogesfera


SOBRETOT ÈTICA I COHERÈNCIA- PRINCIPIS FONAMENTALS DE “MES”.

Pels lectors de poca memòria, vull recordar que MES, vol dir MOVIMENT D’ESQUERRES, el partit creat per un grapat d’ex socialistes del PSC que varen dir que marxaven per desacord amb el posicionament del partit respecte el procés sobiranista. Es a dir, dirigents de tota la vida que havien ocupat les més altes instàncies del partit, en un moment donat es varen donar compte de que la majoria dels militants i simpatitzants no érem independentistes, i ells, havien vist la llum, i es donaven de baixa per crear aquest Moviment que seria el lloc d’acollida dels milers i milers de votants socialistes que aspiraven a crear el nou Estat català.
La llista de dirigents clarividents no és massa llarga però conté noms realment curiosos per la trajectòria que abans i després han portat: Ernest Maragall, Marina Geli, Montserrat Tura, Antoni Castells, Pia Bosch, Antoni Dalmau, Manel Nadal....i uns quants més que no voldria deixar de banda però que per raons d’espai no puc enumerar. Com es pot veure molts d’ells havien ostentat importants càrrecs de partit i institucionals, i alguns no havien deixat el cotxe oficial durant més de 20 anys.
Aquí a les nostres comarques centrals tenim uns quants noms que es varen passar al nou Partit del qual fa temps no sabem res. Els Delegats de MES, son el Joaquim Collado de Manresa, l’Ezequiel Martinez de Sant Joan, i Llorenç Ferrer de Navarcles.
En els meus anys de diputat a qui vaig tenir més a prop varen ser Marina Geli, Montserrat Tura, Antoni Castells, Antoni Dalmau, Pia Bosch, Ernest Maragall...i alguns altres que ostentaven també el càrrec de diputat o altres càrrecs institucionals amb els quals els diputats havíem de tractar per resoldre temes del seu àmbit.
El que recordo amb més fermesa son les lliçons d’ètica i coherència que impartia Marina Geli, Montse Tura i Pia Bosch, per parlar de les més apassionades i contundents. A cada reunió de grup havíem de sotmetre’ns a debats intensos sobre el camí a seguir i la importància de no defallir mai en la crítica i la reivindicació dels nostres ideals, entre els quals figurava la internacionalitat del socialisme, les arrels socials i la batalla global amb el socialisme espanyol, per aconseguir un món millor.
Ara, pel que podem veure el millor per ells o elles, ha estat buscar aixopluc en algun altre partit que els podés oferir algun càrrec ben remunerat. Algunes buscaven recuperar la Conselleria perduda, altres alguna Direcció General, altres tornar al Parlament...i altres, el que fos, con tal d’evitar tornar a la vida civil. I heus aquí que m’acabo d’assabentar que just unes plantes per sota d’on treballem els assessors del Grup Socialista a la Diputació de Barcelona, hi tenim a Pia Bosch, d’assessora del grup d’ERC a la Diputació. Parlo de la Diputació de Barcelona, no de la de Girona.
Pels qui no coneguin d’aprop a Pia Bosch, només vull enumerar que havia estat cap de llista del PSC a Girona – capital, diputada provincial, diputada al Parlament de Catalunya, Delegada del Govern a Girona província durant el Tripartit, etc, etc. Membre fundadora de MES, i ara assessora d’ERC a la Diputació de Barcelona.
Bé, és interessant veure el camí que han fet els dirigents d’aquest nou partit, alguns dels quals ja se n’han donat de baixa a la vista de l’escàs futur que li veuen: Antoni Castells, Montse Tura, Josep Burgaya , i alguns altres ja no en formen part...però han fet molt de mal al PSC i a la política en general. Si algú no estava d’acord amb el posicionament del PSC el lògic és intentar canviar-lo des de dintre, no sortint-ne i atacant-lo des de fora. Vull recordar que a l’ajuntament de Girona, de 7 regidors, 6 varen marxar-ne sense deixar el càrrec, convertint-se en trànsfugues, i deixant a Sílvia Paneque com a única representant del PSC. Tot un exemple de falta d’ètica, i traïció al Partit i als seus votants. I pèssima imatge per a tots els ciutadans.
Al final, les justificacions contenen exemples de la misèria humana, i destapa egos malaltissos, afanys inconfessables i protagonismes mal resolts. Lamento la sortida de companys i companyes realment honestos i indignats per actuacions que no comprenien ni acceptaven del Partit, però sento ràbia contra tots aquells que varen buscar l’excusa del sobiranisme per anar a la recerca de la poltrona perduda. Tant de bo haguessin marxat uns anys abans. Molt millor estem sense ells / elles, i que la seva sortida serveixi per demostrar la falta d’ideals quan estaven en el PSC.



Sunday, December 20, 2015

 

EL PRÍNCEP HASSAN I ELS REIS DE L'ORIENT A BORREDÀ



PRINCEP HASSAN I ELS REIS DE L’ORIENT.

Recordem a tots els nens i nenes de Borredà, que el dissabte dia 26 de desembre a les 6 de la tarda , arribarà el Príncep Hassan, carter de SSMM els Reis de l’Orient, a la Plaça Major per recollir les vostres cartes.
Podeu venir tots els del poble i amics i amigues d’altres pobles a rebre’l i a donar-li la carta.
I el dimarts dia 5 de gener a les 7 de la tarda, arribaran els REIS MAGS DE L’ORIENT, MELCIOR, GASPAR I BALTASAR. En primer lloc els rebrem a la Plaça Major, després pujaran a saludar des de l’ajuntament, i tot seguit, us convidaran al Local Puigmal on repartiran regals per a tots vosaltres.
Recordeu els dos dies, i veniu tots a rebre’ls com cal. FELICES FESTES, I QUE TINGUEU BONS REGALS.

Joan Roma, alcalde de Borredà

 

CONTINUÏTAT O CANVI -art. Regió 7

CONTINUÏTAT O CANVI.
Segons diverses enquestes hi ha prop d’un quaranta per cent d’indecisos a poques hores d’anar a votar. Mai s’havia arribat a una xifra tant elevada, la qual indica el grau d’incertesa per una banda i la responsabilitat de la decisió final. Tanta responsabilitat com decantar la via de la continuïtat o la del canvi.
Arribem a final de campanya amb un sentiment contraposat entre noves i velles ofertes, entre lideratges mai contrastats en l’exercici de governar, i altres que sí hi han  passat. Em quedo amb els que han exercit responsabilitats de govern i tenen un passat contrastat, com per poder tenir garanties de compliment dels seus programes electorals. Es molt fàcil posar sobre paper grans propostes de futur, crítiques al present i sobretot al passat, sense mai haver tingut càrrecs de govern.
En els darrers dos anys hem vist com es poden crear “lideratges mediàtics” simplement amb diner, suport de grups empresarials potents i connivència amb determinats mitjans de comunicació. El cas més evident és el de Ciutadans. Un producte típic de mercadotecnia d’alt nivell, amb forces econòmiques i comunicacionals potents. En un marc d’incertesa, que algú aparegui com portador de solucions pràctiques, ràpides i contundents , pot enlluernar a col·lectius importants de persones que busquen sortida a les seves penúries i indignacions.
També Podemos té al darrera la simpatia de mitjans de comunicació a la recerca de novetats, controvèrsies i propostes “trencadores” amb les normes habituals. Es cert que ha donat una considerable empenta a la resta de partits per canviar determinats comportaments per aparèixer més oberts, més transparents i propers a la gent. Ha tingut aquesta virtut però se li nota una inexperiència i unes ganes de sorprendre que topa amb al realitat crua de la situació econòmica i social. I no sempre les ocurrències es poden portar a la pràctica, més aviat estan condemnades al fracàs. I ara mateix si prenem Barcelona com exemple del que faria Podemos en el govern, podem constatar molts anuncis, però poques concrecions, i encara menys realitats, fins el punt que l’any de gràcia se li està acabant sense canvis substancials.
Però, si bé aquests dos partits emergents , C’s i Podemos, tenen unes expectatives importants de vot, la realitat indica que continuen havent-hi només dues grans alternatives de govern, la continuista amb Mariano Rajoy i la de canvi, amb Pedro Sánchez. Tenir al darrera grans organitzacions garanteix poder aplicar el programa electoral en tot el conjunt del territori i sobretot, donar-li compliment. De fet, hi ha una autèntica obsessió en el camp socialista per garantir el compliment i evitar compromisos que després no es puguin complir. Abans la gent ho admetia, ara, ja no.

Estem , doncs, a poques hores de prendre una de les grans decisions de la nostra vida. La continuïtat és sinònim de confrontació, seguidisme, falta de diàleg...i retrocés en multitud de drets costosament aconseguits, i retallats en només quatre anys. O el canvi, de la mà dels socialistes que tenen com a prioritat la resolució dels principals problemes dels ciutadans, començant per la ocupació, els drets laborals, les garanties socials, la recuperació dels drets perduts, i tants altres temes que han estat àmpliament maltractats en aquests quatre anys. En una operació tant senzilla com la d’anar a votar es pot obrir una nova etapa positiva i engrescadora, o continuar la davallada en tots els àmbits en la que ens trobem. Ningú més que cadascun de nosaltres té la virtut d’aconseguir-ho. Ben fàcil, ben evident. 

Thursday, December 17, 2015

 

INVESTIGACIÓ / IMPUTACIÓ DR. VILARDELL, CAS INNOVA- ESCRIT DE SUPORT

INVESTIGACIÓ / IMPUTACIÓ AL DR VILARDELL PER UNA SUPOSADA RELACIÓ AMB EL CAS INNOVA DE REUS.
Fa pocs minuts m’he assabentat de la investigació ( abans se li’n deia imputació) del Dr. Miquel Vilardell en relació al cas obert a Reus per ús de pròtesis defectuoses. Aquest cas es coneix pel nom d’INNOVA, i fa prop de dos anys que s’està investigant.
Pel que sembla en el marc de la investigació a multitud d’empreses, metges i personal tècnic, s’hauria trobat un paper en el qual hi hauria escrit “consultar o demanar ajut al Dr. Vilardell perquè influeixi en el Consell deontològic l’ús d’aquestes pròtesis” 50%.
El Dr. Vilardell no és traumatòleg i per tant les pròtesis res tenen a veure amb la seva pràctica professional de manera que qualsevol pot haver escrit una cosa semblant, simplement amb l’ànim d’intentar fer servir el seu prestigi per vendre un producte. I ja està. Tant senzill i tant perjudicial com pot ser en un cas com el que tractem.
Vull recordar que en aquest cas INNOVA, s’hi barregen diferents temes, un dels quals l’ús de pròtesis de genoll ja caducades, que han obligat a substituir-les per altres, d’un altre tipus.
Acabo de parlar amb el Dr. Vilardell, totalment desolat per una noticia com aquesta, i per una investigació a la seva persona per un tema en el que MAI HA PARTICIPAT NI DIRECTA NI INDIRECTAMENT.
Com amic seu i com Alcalde, li he transmès tot el recolzament i tota la confiança en la seva persona, a nivell personal i a nivell professional. Mai ha tingut cap mena de falta, ni cap conducta que no fos exemplar. Confiem i desitgem una ràpida investigació per deixar-lo totalment lliure de tota sospita, i tots estem al seu costat en un moment especialment dolorós.
Lamento el mal ús que algú pugui fer d’una investigació per fer planar sospites sobre una persona del prestigi professional i qualitat humana del Dr. Miquel Vilardell. Estic segur que ben aviat es comprovarà la falsedat de qualsevol implicació, i la veritat s’obrirà camí. Animo al Dr. Vilardell i família a superar aquest tràngol, sabedors que ens tenen al seu costat, desitjant un ràpid esclariment d’una imputació injusta.
Borredà, 16 de desembre de 2015.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

 

VIOLÈNCIA CONTRA ANIMALS INDEFENSOS -art. Nació Digital Solsona

VIOLÈNCIA CONTRA ANIMALS INDEFENSOS.
Diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de dos casos recents de violència extrema, contra gossos, llençant-los des de dalt de ponts per eliminar-los. La notícia s’ha de llegir dues o tres vegades per donar-li credibilitat. Els motius concrets només els saben els autors de la salvatjada, un al sud del Bages i un altre a la comarca de l’Anoia. Segur que n’hi duen haver més,però aquests son els casos coneguts i reconeguts com a morts violentes, per part del servei de guardes rurals.
En altres casos, hem llegit de propietaris de gossos de caça que al finalitzar la temporada, els pengen per eliminar-los. No conec cap cas en les nostres comarques i les noticies provenen de molts quilòmetres enllà, però demostra que aquesta societat té un gran problema de sensibilitat, de falta d’estimació i de brutalitat extrema, envers uns éssers que son fidels fins a la mort, mai tant ben dit.
Vaig ser ponent de la Llei de Protecció dels Animals en el Parlament de Catalunya, i precisament varem contemplar dures penes contra el maltractament animal, però a la vista d’aquests casos considero que varem quedar curts en les penes. Per gent així, ha d’haver-hi penes de presó, i per més d’un any, i res de poder-la evitar mitjançant treballs socials. Qui té comportaments com aquests no pot ser redimit per unes hores de treball comunitari, ha d’anar a la presó, purgar la pena i seguir cursos de formació i protecció als animals i a la natura en general.
Una societat sana i equilibrada és aquella que sap compaginar els valors humanitaris, entenent aquests per unes prioritats clares en matèria de protecció als més desvalguts. Dalt de tot sempre hi ha de figurar les persones, començant per les més petites, continuant per les més grans i dependents, i acabant amb tot el seu conjunt. I alhora ha de protegir totes les criatures que tenim a l’entorn, no solament les que conviuen amb nosaltres a casa, sinó també aquelles de les que ens nodrim. Per això la llei preveu millorar condicions d’estabulació de bestiar, o el seu transport en condicions adequades, o l’ús de sistemes ràpids i el menys dolorosos possibles quan s’han de sacrificar.
Ens toca a tots vetllar perquè la llei es compleixi. La vigilància és fonamental per evitar maltractaments com els descrits, o d’altres de menys visibles com tenir animals lligats de dia i nit, durant dies, setmanes o mesos. O mal alimentats, o permanentment maltractats. Qui no vulgui cuidar bé un animal que no el tingui, i si s’ha equivocat al comprar-lo o a l’acceptar-lo, té la via de portar-lo a una protectora i treure-se’l del damunt. Tot abans que fer ús de mètodes impropis d’una persona.

Ara ve Nadal, i algunes persones creuen que regalar mascotes pot ser una bona mostra d’estimació envers nens i nenes. Atenció a no caure en aquest parany. Sorpreses de Nadal i Reis amb animals, les mínimes possibles. Una mascota pot fer gràcia uns dies i es pot convertir en un malson la resta de l’any. Si el nen/nena no té molt clar el sacrifici que li suposarà a ell o ella, als pares i avis per tenir-la en bones condicions, millor comprar un joguet inert o que funcioni amb piles. Es magnífic tenir un animal a casa, sempre i quan es tingui clar que forma part de la família, i ha de tenir les mateixes atencions que un membre més. Si tothom ho tingués clar no hauríem de parlar de fets com els inicials, dels quals confiem i esperem trobin els culpables per ser durament castigats. 

 

TRANSCRIPCIÓ I COMENTARIS A DENÚNCIA A L'ACA - RIERA MARGANSOL



TRANSCRIPCIÓ DENÚNCIA PER FETS O ACTUACIONS QUE AFECTIN LES AIGÜES SUBTERRÀNIES , SUPERFICIALS O LES LLERES DELS RIUS.

A la vista de la mala qualitat de la còpia, transcrivim el contingut:

Dades del denunciant: Grup de Defensa de la Natura del Berguedà
Adreça, Plaça Dr. Saló, 4, 2n - Berga

Passejant per la riera Margançol ( Berguedà) ens hem adonat de que hi baixa molt poca aigua, potser massa poca per ser a juliol. La qual cosa ens fa adonar de la precarietat de la situació ja que estem només a inici de l’estiu.
Si no s’inverteix la tendència el nivell de la capa freàtica sembla estar molt baix i les captacions d’aigua de la riera per a consum domèstic les fan baixar encara més.
Moltes zones al llarg de la riera coincidint amb la zona de captació d’aigua no presenten aigua al llarg del riu. Aquesta apareix només a mesura que baixa la cota i aflora l’aigua que hi ha a l’aqüífer.
El control l’hem afectuat a:
1.- Nivell superior just a l’inici : sota els Oms.
2.- A nivell de la captació d’aigua de Borredà i a la zona de les 9 fonts.
3.- A la zona del càmping de Campalans i per sota d’ell.

Estem preocupats per aquesta circumstància i considerem que s’hauria de mantenir un cabal ecològic. Preguem es faci l’estudi corresponent de l’estat de la riera i de les captacions que se’n deriven.
12/08/2015   . Signatura il.legible .

Aquest és el text de la denúncia presentada davant l’Agència Catalana de l’Aigua ( ACA) la qual va venir a comprovar sobre el terreny si tenia algun fonament o no. Suposo que els denunciants devien pensar que l’ajuntament no tenia concessions d’aigua, o no les tenia en regla, i potser captava aigua il·legalment.
El cert és que l’ajuntament sempre ha procurat tenir totes les autoritzacions, permisos, concessions, etc, en regle oimés quan es tracta de temes relacionat amb l’aigua. Així, doncs, la visita va servir per mostrar les captacions, repassar la documentació en poder de l’ajuntament i comparar-la amb la de l’ACA i constatar que tot està en perfectes condicions, fins el punt de que els inspectors ens varen felicitar pel bon estat de totes les instal·lacions de captació i transport de l’aigua.
L’ajuntament va tramitar i obtenir una concessió de 2,5 litres /segon d’aigua de la Riera Margansol, una altra de 6 litres/segon procedent de les 9 Fonts i Font de les Mosqueres, i finalment una de 7.000 m3/any del pou Cabanes 1 i una altra de 7.000 m3/ any del pou Cabanes 2, de manera que el conjunt de les concessions permeten abastar d’aigua el poble de Borredà d’una manera segura i constant.
Pel que fa l’escassetat d’aigua durant els mesos d’estiu, és habitual, normal i repetitiu en anys de pluges escasses. Es evident, sinó plou no baixa aigua, o en baixa poca. Aquest és un principi universal aquí i arreu del món. I quan en baixa poca l’ajuntament posa en marxa un dels pous per evitar captar aigua de la riera, encara que per concessió ho pugui fer. Tenim clar el principi de protecció de la riera, tant per l’interés de la fauna com de la flora, i si en algun moment i en algun tram s’asseca no és degut a les captacions de l’ajuntament, sinó a la manca de pluja, i a filtracions en el llit del riu quan l’aigua passa per trams de roca calcària.
I així ho podem veure quilòmetres amunt de les captacions, on la riera també baixa amb molt poc cabal, ja en terme municipal de Sant Jaume. I si això passa a l’estiu, el mateix pot passar a l’hivern. Ara mateix, i després de prop de 3 mesos sense pluges, podem veure trams de la riera pràcticament secs, degut a la falta d’aigua o a la congelació aigües amunt.
En resum, considero que la denúncia pretenia uns efectes diferents dels que suposadament descrivia, i no va aconseguir. Les captacions son oficials, disposen de les concessions preceptives, estan en perfecte estat de revista, i no suposen cap perill per la riera Margansol. També va quedar demostrat l’interès de l’ajuntament per preservar la fauna, flora i l’equilibri medi ambiental de la riera, intercalant captacions de la riera amb captacions dels pous, quan el cabal és escàs. I així s’ha tancat l’expedient obert per la denúncia. Tot està en ordre i compleix la normativa vigent.
Borredà, 17 de desembre de 2015
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill




Tuesday, December 15, 2015

 

RENOVACIÓ JUNTA DIRECTIVA - ADF SOBREPUNY


RENOVACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA DE L’ADF SOBREPUNY.

L’ADF Sobrepuny és la número 43 de Catalunya, creada en el primer any de la convocatòria de la Generalitat, i per tant una de les més antigues del país. Agrupa els municipis : Vilada, Castell de l’Areny, La Nou de Berguedà, Sant Jaume de Frontanyà, Borredà i Berga ( que si va afegir 8 anys enrere). Un territori immens, entre el centre i l’Alt Berguedà, conformat per aquests 6 municipis. Durant els primers 20 anys la capitalitat de l’ADF l’exercicia el municipi de Borredà i fa 6 anys va passar a Vilada, on radica en l’actualitat.
El passat dijous dia 10 d’aquest mes es va celebrar Assemblea General , per procedir a la renovació de la Junta Directiva.
D’aquesta Assemblea en va sortir la Junta següent.

Presidenta, Montserrat Badia – alcaldessa de Vilada
Vice-president i tresorer – Pere Raja – alcalde de Castell de l’Areny.
Vocals: Oriol Camps – Regidor de Berga
              Eleuteri Adelantado – alcalde de La Nou de Berguedà
              Rubén Lladós – alcalde de Sant Jaume de Frontanyà
              Joan Roma -  alcalde de Borredà.

Com a representant de l’ADF a la Federació d’ADF’s de la comarca del Berguedà es va nomenar a la presidenta.

La nova Junta Directiva, té la previsió de convocar reunió durant la segona quinzena de gener per procedir a estudiar les accions a dur a terme durant l’any 2016 en matèria de camins, dipòsits i basses d’aigua, renovació i ampliació material , i millorar la  implicació directa dels propietaris forestals en la organització i voluntariat.


Berguedà, 15 de desembre de 2015.

 

ENTENC LA INDIGNACIÓ - art. Nació Digital Solsona

ENTENC LA INDIGNACIÓ .
El divendres passat va venir el Conseller Santi Vila a la comarca per fer-se la foto amb alguns alcaldes de municipis per on passa la C-16 / E 9 / Eix del Llobregat.  Una foto , per un anunci clarament electoralista que no suposa cap novetat ni cap compromís en ferm. Es més ho considero un error garrafal per quan pretén alegrar a la gent del Berguedà i en canvi aconsegueix la indignació de tota la gent del Bages.
Els berguedans estem ja cansats de promeses, anuncis i compromisos sense cap garantia formal de fer-los realitat. Portem anys amb el compromís de continuar l’autovia Berga – Bagà, per tancar el recorregut habitual en una comunicació EUROPEA. Estem parlant de la E 9, una via de connexió amb Europa que ha de ser autovia de dalt a baix, i no una via estranya entre Berga i Bagà, amb un tercer carril movible, tipus cremallera.
De fet, la foto i l’anunci del passat divendres només feia referència al PROJECTE, no a la contractació per la qual no hi ha partida pressupostària, de manera que ja en parlarem el dia que tinguem el projecte de quan està prevista la seva contractació i execució. Perquè es va fer la foto ? Doncs, simplement perquè estem en campanya electoral i alguna cosa s’ha de vendre a nivell territorial per donar la imatge de que el govern de la Generalitat continua existint i té projectes “en marxa”.
Però, ja no li fem confiança. Fa mig anys se’ns va dir que ara farien unes obres de manteniment importants, i en la reunió pertinent, alguns ja vàrem considerar que aquestes obres servirien per aparcar el desdoblament. Se’ns va dir que no, que la voluntat d’emprendre les obres de tercer carril es mantenien fermes, i es farien realitat dintre d’un any o any i mig. Ho sento però no m’ho crec. No és creïble haver invertit ara un elevat import per reformar el ferm, posar nova senyalització i noves proteccions per d’aquí un any o dos , tirar-ho tot a terra per fer el nou carril. No sé quan el veurem fet, però pronostico que no abans de 5 o 6 anys com a mínim.
Amb tot això, ens arriba el clam dels alcaldes, entitats i societat civil en general pels col·lapses i perillositat de la C-55. Es lògic que no entenguin com la Generalitat digui que no té ni cinc per desdoblar un dels trams més perillosos de Catalunya, i en canvi demostri la disponibilitat per invertir uns quants milions a continuar la C-16 fins a Cercs.

D’aquí és fàcil arribar a conclusions altament preocupants com pot ser que tenen més força els lobbys lligats a les relacions Barcelona – Cerdanya que no pas la dels ajuntaments del Bages centre i sud. De fet, Catalunya s’ha desenvolupat no pas posant les prioritats sobre els interessos del país sinó de col·lectius molt determinats que han exercit una notable influència sobre el govern de la Generalitat. Si tenim en compte aquesta situació entendrem el perquè de moltes de les obres realitzades arreu del país , en comptes de fer-ne d’altres que tenien una major lògica industrial, comercial, i de país.  El cas de la C-55 i la protecció permanent dels interessos de l’autopista , per part de la Generalitat, és un exemple clar del que dic.  Tampoc entenc com volen guanyar uns vots al Berguedà i en canvi perdre’n el doble en el Bages. Es una mostra clara del desconcert que regna dintre del Govern de la Generalitat, i dintre de CDC, perdó de Democràcia i Llibertat, o de qui realment sembli que mana. Més aviat sembla que a dia d’avui no governi ningú.

 

DESMUNTANT RAJOY - art. Blogesfera

DESMUNTANT RAJOY – BURÒCRATA VS EMPRENEDOR.
Estem a l’endemà del cara a cara, Rajoy – Sánchez, i és interessant llegir i escoltar les opinions de tertulians, diaris, televisions....intentant extreure tot el suc del que fou el gran debat d’aquesta campanya electoral. No va defraudar les expectatives en quan a interès mediàtic si bé alguns comentaris no tenen res d’objectius ni equilibrats. Hi ha massa coses en joc com perquè els mitjans de comunicació emetin opinions raonables.
I és que alguns mitjans han estat els autèntics creadors i formadors d’opinió vers els partits emergents: Ciutadans i Podemos, i no poden ara desmarcar-se’n ni deixar-los de potenciar, malgrat es constati la feblesa de la seva composició i arguments. A tota obra artificial, tard o d’hora li surten els defectes, i es fa molt evident en els casos dels dos partits “novetat”. Es dediquen a vendre fum, i a criticar a tort i a dret, sabedors que disposen de mitjans de comunicació molt propers que amplificaran les seves crítiques. Si en algun moment arriben a governar, la dura realitat els desinflarà amb la mateixa rapidesa en que els han escombrat, però tornem al principi, al tema del gran debat.
Era necessari, i jo diria que obligat, el debat a dos. Alguns ara critiquen el que és normal en tota democràcia consolidada. Es dona prioritat als partits en funció dels resultats obtinguts en les darreres eleccions, i no, en funció de les expectatives que es puguin donar a determinats partits, en base a enquestes, sovint molt poc serioses i rigoroses.
En el meu cas, el debat em va donar la sensació d’un combat entre un buròcrata i un jove emprenedor. No vull confrontar edats, més igual l’edat d’un i altre, l’important és el que diuen i proposen. He conegut joves amb idees molt velles, i a l’inrevès, però les posicions, explicacions i compromisos de Mariano Rajoy es fonamenten en el comportament i visió d’un gestor, un buròcrata, que es limita a resoldre els problemes diaris sense anar més lluny. No planifica a mig i llarg termini, perquè no entra en la seva visió personal i professional. De fet, Rajoy era previsible i ahir ho va demostrar en tot moment. No va fer res per trencar aquesta imatge d’home gris, incapaç de trencar motllos i cercar vies innovadores davant problemes nous. Es el que ha fet sempre, i no serà ara, quan el cos li demani canviar radicalment.
Tot el contrari de Pedro Sánchez que tenia “fam d’innovació”i compromís. Varem assistir a un duel entre la vella i la nova política, i d’aquí que el líder del PSOE sortís clarament guanyador. Malament quan algú va a defensar només els neulers, en tot moment pot perdre el joc, i així la va passar a Rajoy. Però és que el país necessita girar pàgina a la mediocritat d’aquest mandat i emprendre una nova etapa amb canvis molt, molt substancials. Ja no s’hi val apedaçar el vestit, cal un vestit nou, i la gent està cansada de petites promeses i no veure grans canvis. Ara és l’hora de promoure canvis radicals en el funcionament de les institucions del país. Em sembla lògic capgirar el paper del Senat, em sembla evident la necessitat de modificar tot el marc laboral, o el dels serveis bàsics i essencials....i sobretot, garantir la credibilitat en el sistema, molt maltractat en els darrers anys.
I per nosaltres, els catalans, més que mai necessitem aires nous en el Madrid polític. Seria gravíssim el continuisme en el govern central, d’aquí l’esforç tant del PSC com del PSOE en oferir un nou pacte constitucional, en el qual es garanteixin les aspiracions dels catalans. Som a temps d’aturar la deriva independentista, en un moment en que no sap cap on tirar, liderada per personatges d’una mediocritat més que evident . Queden pocs dies per sortir de dubtes, i per això el debat d’ahir va ser important. Qui tenia dubtes sobre els dos autèntics aspirants a la presidència del Govern, se’ls hi van esvair davant la imatge d’un buròcrata, front a la d’un emprenedor, capaç de liderar una etapa complicada, però enormement prometedora si s’encerta el camí a seguir.
El repte era difícil, però valia la pena afrontar-lo. Pedro Sánchez va demostrar al seva vàlua i la disponibilitat per aplicar el programa que Espanya i amb ella, Catalunya necessita.



Friday, December 11, 2015

 

CREDIBILITAT - art. Regió 7



CREDIBILITAT.
En principi i com a norma general, sol guanyar les eleccions el partit i el candidat que dona més credibilitat a la ciutadania. Sobretot quan el país està immers en una forta crisi econòmica, territorial, d’estabilitat i lideratge. Poques vegades s’havien ajuntat tantes incertes i crisis en un mateix moment de la història. Ara, hi estem totalment immersos.
Per això, causa una certa perplexitat veure el gran nombre d’indecisos, a dia d’avui. I causa preocupació la “venda de fum” per part de forces polítiques que ni han governat ni han tingut ganes de fer-ho quan han pogut, per no espatllar les seves perspectives de cara a les generals del 20D. Parlo de Ciutadans i de Podemos. Molt semblants en els seus naixements i creixements, tot i les distàncies ideològiques que puguin tenir.
I dic, puguin tenir, perquè tots dos partits es caracteritzen per donar lliçons a tort i a dret, segurs de que no se’ls pot replicar comparant el que han fet allà on governen o governaven, perquè no ho han fet mai. D’aquí la simplicitat de missatges i la facilitat en renyar a tots els altres partits, que consideren “tradicionals” per no dir “propis del passat”, quan ells representen el futur més que el present.
Tots dos son propis més d’experiments de laboratori que no pas sorgits de moviments populars, amb fortes arrels socials i territorials, encara que tots dos vulguin creure’s hereus de moviments diversos, especialment en el cas de Podemos.
No tenen passat, i ells ho venen com un avantatge, quan jo ho veig com un perill. El perill de caure en mans de persones sense experiència, sense arrelament, sense “sentit d’Estat” o de país, que tant aviat proposen eliminar el Senat, o el Consell General del Poder Judicial com altres organismes i institucions, fins que s’adonen de contradiccions flagrants o els hi surten moviments potents que els fan canviar d’opinió. Ho hem vist en el cas de C’s, i ho hem vist en el cas de Podemos. Es a dir, van d’una banda a l’altra en funció dels resultats dels seus “experiments”a nivell mediàtic. Què passaria si governessin i empressin unes maneres de fer semblants?  Les decisions d’han de prendre, no per quedar bé, sinó perquè son necessàries, i tot govern ha d’emprendre actuacions impopulars. Pretendre quedar bé sempre és impensable per impossible.
Estem, doncs, en una campanya en la que la credibilitat del partit i el seu candidat han de ser fonamentals a l’hora d’emetre el vot. Un partit sense passat, és una caixa tancada de la qual pot sortir un projecte seriós o un d’insolvent. De moment els pactes de C’s i Podemos amb altres forces polítiques han estat plenes de sorpreses i sobresalts, i en el darrer cas, la contestació interna es va ampliant i pujant de to. Què passarà si algun dia arriben a tenir responsabilitats de govern ?
En el cas del PSOE a Espanya i del PSC a Catalunya, no poden haver-hi sorpreses perquè hi ha un extens passat al darrere, amb múltiples aportacions en l’assoliment de les llibertats, la creació de l’estat del benestar, la lluitat pels més desfavorits, i també, ho remarco, una decidida lluita contra la corrupció, fins el punt d’ostentar el grau més elevat de transparència a nivell de tots els partits existents.
La credibilitat s’ha guanyat a força d’aprendre dels errors, castigar culpables i evitar conductes que no siguin exemplars. Hi ha qui vol posar tots els partits en el mateix sac, però la memòria individual i la col·lectiva permet recordar el pas del socialismes pels governs nacionals i els autonòmics, i comptar els avenços aconseguits en drets fonamentals , en la creació d’ocupació i preservació dels serveis bàsics essencials, molt danyats i retallats pel PP.

Toca, doncs, pensar en la credibilitat obtinguda, per no donar crèdit a propostes mai executades pels partits emergents que fàcilment venen projectes que canvien d’un dia per l’altre tant bon punt algú els hi demostra la impossibilitat de poder-los aplicar. El premi a la credibilitat, ha de ser el vot crític, exigint el compliment dels programes en un moment en que han de ser més creïbles que mai. No s’hi val a “vendre fum” sinó vendre projectes ambiciosos però realitzables. Aquesta és la credibilitat que dona la trajectòria socialista, a nivell social i territorial.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?