Thursday, December 28, 2006

 
CANVIAR EL CONSELL COMARCAL

Un dels compromisos del nou govern de la Generalitat és el de modificar les Lleis d’ Ordenació Territorial per adaptar-les a les necessitats actuals i evitar els mals funcionaments que han tingut en aquests anys d’existència.
No es pretén fer unes noves lleis per afavorir els partits del govern actual, en contraposició al que va fer el seu dia CiU, sinó aconseguir uns òrgans pràctics i operatius pel territori .
Fins ara la majoria de Consells Comarcals han tingut una vida més aviat grisa i poc eficaç. El fet de no ser-hi representats tots els municipis d’una comarca ja els resta representativitat. I si , a més, en molts casos s’han fet servir com a contrapès a la capital de comarca , es pot comprendre que estaven més per batalletes polítiques que no pas per buscar eficàcia en la gestió.
El resultat, ha estat, doncs poc satisfactori, en línies generals, i és lògic el desig de canvi. No hi ha temps de fer-ho abans de les properes eleccions municipals. Per tant els propers Consells Comarcals encara continuaran sota els criteris actuals. Es a dir, 19 consellers de diferents partits formaran part del nou consell a la espera de que les lleis siguin modificades i entrin en funcionament els òrgans substituts.
I com alternativa als actuals consells, els partits de govern defensen la creació de Mancomunitats de Municipis. Uns òrgans dedicats i destinats a la gestió de serveis d’àmbit comarcal. On hi siguin representats tots els ajuntaments i presidits per un Alcalde. Es la millor manera per representar el territori i aconseguir resultats pràctics i operatius.
De fet en comarques com el Berguedà, és evident que la major part de serveis han de tenir àmbit comarcal. Ja no es pot actuar individualment. Fins i tot a la capital l’interessa mancomunar serveis per aconseguir un volum satisfactori i raonable que faci més rendible tot el que es fa. Ho hem vist a nivell de recollida de deixalles i manteniment de l’abocador. Però aquest model és extrapolable a qualsevol altra activitat municipal.
Els ajuntaments petits necessiten agrupar-se. Això els dona possibilitats d’ampliar i millorar serveis, i sobretot crear-ne de nous . Ells sols no podrien. En canvi, juntament amb altres, sí. A dia d’avui ja tenim un bon grapat d’exemples d’agrupacions de municipis per donar serveis de dinamització de la tercera edat, o relacionats amb benestar social, o amb joventut, esports, etc. Dintre de poc ja no hi haurà pràcticament cap activitat que no es concebi sota aquest prisma de mancomunació.
Cap aquí han d’anar els futurs consells comarcals reconvertits. Ser mancomunitats de serveis, on tots els ajuntaments que hi participen tinguin veu i vot i no entrin en batalles de partit, sinó que actuïn sota criteris d’eficiència .
L’actual model de consell comarcal ha entrat en crisi ja fa temps . De fet ja van néixer malament i era impossible la seva consolidació. El model era erroni i trampós. El repartiment de representació no era equitatiu ni just i els errors es paguen. Ara cal procedir a la seva modificació i substitució per aquestes mancomunitats de serveis. La gent vol resultats i, la millor manera, és ajuntar esforços.
Està per veure la propera composició del consell comarcal del Berguedà. Tot dependrà dels resultats de les municipals i , per tant, els ciutadans han de tenir present que amb el seu vot donaran opció de govern en el seu poble, però al mateix temps decidiran una representació determinada en el consell. I és evident que la transformació del consell cap una mancomunitat és una d’aquelles qüestions pendents i imprescindibles.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació pel PSC.

 
DE CONSELL A MANCOMUNITAT
Un dels compromisos del nou govern de la Generalitat és modificar les Lleis d’Ordenació Territorial per tal d’adaptar-les a les noves necessitats del país, i sobretot evitar la repetició de funcionaments inadequats, com han estat la major part dels Consells Comarcals.
Vint anys enrere es varen redactar unes lleis territorials que no varen tenir el consens de tots els partits rellevants i que al final CiU va imposar per estratègia de partit i no pas per visió de país. El resultat fou la creació de 41 comarques, governades per 41 Consells Comarcals, i cadascun d’ells amb composicions polítiques que poc tenien a veure amb la composició dels ajuntaments del territori.
Interessava controlar el territori i res millor que assegurar-se les majories, ni que fos per sistemes electorals, clarament injustos i desproporcionats. El resultat pràctic fou col·locar en molts casos al cap de la oposició a la capital de comarca, on havia perdut CiU, com a president del Consell Comarcal. Així li donaven un sou per continuar en política i li facilitaven la feina per fer la punyeta al seu Alcalde. Evidentment que una estratègia com aquesta no podia donar bons fruits. I els resultats de la major part dels consells han estat pobres, i en alguns casos miserables des de tots els punts de vista.
El cas del Solsonès és força especial perquè ha tingut diverses etapes, totes elles dominades plenament per CiU. Fins fa ben poc ni tant sols hi havia cap conseller comarcal a la oposició. Amb 19 consellers i un sistema electoral buscat per afavorir CiU aquesta situació era normal i habitual en territoris com aquests.
Però dic que el cas del Solsonès té algunes especificitats perquè com a comarca és homogènia i forta. Es a dir, tothom té clara la seva pertinença a aquest territori i reclama prestacions i serveis que l’ obliguen a ser operatiu. També perquè va assumir algunes competències i serveis potents com per esdevenir rellevant. En el camp de la sanitat, clarament, però també en el forestal i agrícola – ramader, conseqüència de la creació del Centre Tecnològic que tot i no ser del Consell funcionava com un element paral·lel, especialment durant la presidència de Ballabriga.
Durant anys li han arribat diners de forma constant i notòria que li han permès arreglar nombrosos camins o portar serveis en zones disseminades de la comarca i per tant fer-se un lloc , al costat de cada ajuntament.
El resultat és contradictori i difícil de valorar. Què hauria fet un Consell Comarcal autènticament plural des del primer dia. Es a dir, com hauria actuat un Consell amb govern i oposició des de l’inici ? quins resultats hauria aconseguit si en comptes d’un òrgan polític al servei de CiU, hagués estat un òrgan de gestió al servei de tota la comarca? Què hagués fet una Mancomunitat en comptes d’un Consell Comarcal?
Aquestes preguntes no tindran mai resposta concreta perquè no deixa de ser política ficció. El que ha fet el Consell Comarcal ho tenim a la vista i el que voldríem que fes ho veurem quan sigui reconvertit en Mancomunitat amb presència i actuació de tots els ajuntaments de la comarca i presidida per un Alcalde. El que volem és un òrgan al servei de tots els municipis per aconseguir més i millors serveis per a tots els ciutadans.
Res més ni res menys. Deu n’hi do pels temps que han corregut pel Solsonès.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
INFORMEM – BUTLLETÍ MUNICIPAL NÚM 20 GENER 2007

4,9 M EUR DE PATRIMONI MUNICIPAL
En el Ple Municipal Ordinari de 18 de desembre s’aprovà , amb els vots en contra de CiU, l’inventari del patrimoni municipal a 31 de desembre de 2004, per un import total de 4,9 milions d’euros.
L’anterior inventari s’havia fet l’any 1992, i el patrimoni municipal en aquella data era de 75 milions de pessetes. Es a dir, en 12 anys el patrimoni s’ha multiplicat per 10 i a desembre de 2006 es pot considerar que arriba als 6 milions ( mil milions de pessetes).
Aquestes xifres indiquen el gran nombre d’obres i adquisicions fetes per l’ajuntament des de l’inici de la democràcia l’any 79 fins a data d’avui. Han estat 28 anys de gran activitat en tots els sectors i serveis i han fet progressar el poble notablement.
Elaborar un inventari no és tasca fàcil quan s’han anat acumulant propietats, bens i serveis que cal enumerar, quantificar i valorar. La feina feta en aquest darrer any permetrà mantenir i actualitzar l’inventari i traspassar-lo de mandat a mandat.
També permet garantir la propietat de tots els bens municipals i descriure’ls un per un per evitar dubtes de cara el futur. Per apartats ,el més voluminós és el de edificis amb totes les propietats que té l’ajuntament. Aquí hi figuren la casa consistorial, el centre cívic, les escoles, el consultori mèdic, el cementiri, els vestidors piscines, els vestidors camp de futbol, casetes antenes televisió,etc.
Altres propietats importants son totes les instal·lacions lligades al servei d’aigua, o al servei de la televisió per cable, i la zona esportiva . Evidentment que en aquest inventari també hi figuren tots els carrers, places i zones verdes municipals.
En definitiva, l’ajuntament en aquests 28 anys de democràcia s’ha convertit en el principal propietari del terme municipal. Es una bona mostra del treball realitzat i el fruit d’una intensa activitat en tots els sentits.

39.000 EUR PER LA PORTADA D’AIGUA SECTOR PONENT
L’Ajuntament ha aconseguit una nova aportació de 39.000 euros per finançar la portada d’aigua al sector ponent, és a dir, la continuació de la xarxa d’aigua des de Canamàs fins a Les Eres. D’aquesta manera sumem 99.000 euros en subvencions. Tal com s’ha dit en anteriors ocasions, 60.000 euros provenen dels fons FEDER, europeus i els 39.000 restants s’han concedit en el marc dels plans comarcals de muntanya ,finançats pel Departament de Política Territorial.

3.000 EUR PER UN NOU PARALLAMPS
Mitjançant una petició feta per l’ alcalde ,s’ha aconseguit un ajut de 3.000 euros de la Diputació de Barcelona, destinada a substituir l’actual parallamps de l’església per un de nou de nova generació.
L’empresa encarregada del manteniment ha confirmat el gran nombre de llamps que han caigut i han estat neutralitzats per aquest parallamps i la conveniència de posar-ne un de nou. Dintre les properes setmanes es procedirà a fer el canvi.
A finals d’any o dintre l’any vinent es procedirà a canviar l’altre parallamps municipal, el que està situat a les escoles. També allà es posarà un aparell semblant al de l’església. Així continuarem tenint protegit bona part del casc urbà.

INFORMACIÓ MUNICIPAL A “borreda.net”
L’ajuntament sempre ha tingut un especial interès en informar la gent del que decideix i fa, i d’aquí la publicació d’aquest butlletí. Però les noves tecnologies donen noves oportunitats per ampliar i millorar la informació de manera que tothom qui vulgui hi pugui accedir. Ara mateix en el web municipal es pot trobar l’apartat d’agenda en que s’hi expliquen les activitats que es pensen fer en el poble durant els propers dies o setmanes.
Igualment existeix un apartat de notícies curtes on l’ajuntament explica actuacions diàries o setmanals de l’acció de govern o de les entitats del poble.
Un altre apartat important en l’àmbit de l’ajuntament és que ja es poden trobar les actes dels plens municipals dels anys 2004,5 i 6 a l’igual que totes les actes de les Juntes de Govern Local de 2006. D’aquesta manera tothom té accés a la documentació que mostra les decisions dels dos òrgans de govern de l’ajuntament: el Ple i la Junta de Govern Local.
Per últim també a partir d’ara es posaran els butlletins municipals publicats en els darrers anys i cada nou número. Així es podran consultar o baixar per fer-ne un seguiment de tot el que s’ha publicat.
Finalment també s’hi posaran altres documents que pel seu interès creguem que hi ha de figurar. Es la millor manera per evitar interpretacions errònies o invents que mai s’han acordat ni discutit.

CAL FREIXA – 75 ANYS D’ACTIVITAT
Fa un parell de mesos que la Cambra de Comerç va concedir un guardó al forn de Cal Freixa en reconeixement a la seva feina i la llarga vida tinguda. Son pocs els comerços que poden celebrar 75 anys de vida, en plena activitat.
En aquest cas, l’actual forn va néixer l’any 1914 , però va ser el 2 de gener de 1931 quan el pare del Romuald i la Maria va pagar el traspàs de la botiga i se’n va fer càrrec fins a la seva mort, relleu que agafaren els fills , amb ajuda de la mare fins la seva mort, i han arribat a dia d’avui com l’únic forn existent,després de tancar Cal Royo i Cal Pep.
La botiga ha vist el pas del temps i els profunds canvis en matèria de consum. Encara molts recordem la elaboració de pans de 4 kgs,comprats per cases de pagès que venien al poble un cop per setmana, o les diferents etapes en la elaboració de coques, tortells i altres tipus de pastisseria.
Un poble sense forn seria inimaginable i el servei que dona és imprescindible. El forn de Cal Freixa forma part del paisatge del poble i ha compaginat la feina amb la dedicació com a centre de informació i difusió de la cultura i el turisme.
Felicitem els seus propietaris i els desitgem llarga vida .

ACTIVITATS CENTRE CÍVIC- ORDINADORS
Ja son 22 les persones inscrites als cursets d’iniciació a la informàtica, organitzats per la Associació de la Gent Gran de Borredà i que tenen per monitor a Antonio Velasco. Els dos ordinadors donats per l’ Area de Benestar Social de la Diputació de Barcelona estan complint la funció prevista: acostar les noves tecnologies a la gent gran. Per petits grups de 2 o 3 persones es va mostrant com funcionen i quines prestacions poden tenir.
El gran nombre d’inscrits demostra l’interès per posar-se al dia i poder competir amb nets i netes que ja utilitzen aquestes eines amb la facilitat que la gent gran feia servir el paper i llapis.
Els cursets continuaran tot l’any vinent, procurant sempre la formació de grups molts petits que permetin un seguiment puntual de totes les explicacions.

NOU CURS DE CATALÀ PER A IMMIGRANTS
L’any passat es va dur a terme el primer curs de català dirigit a immigrants i dintre de poc iniciarem el segon curs , com a complement del primer si aixì ho demanen els inscrits i amb la possibilitat de tornar a fer un primer curs d’iniciació si el nombre de inscrits ho justifiquen.
Aquests cursos s’organitzen d’acord amb el Consell Comarcal i la Generalitat que finança la quasi totalitat del cost. Son totalment gratuïts per tots els participants i es fan a les escoles.
En el primer curs hi participaren 16 persones i ara pretenem que aquestes puguin continuar , inscrivint-les en el segon curs i repetir el primer curs, sobretot pensant en el col·lectiu de romanesos . Aquesta és una bona manera de facilitar la plena integració en el poble i s’aprofita també per explicar el funcionament dels principals serveis que tenim, i d’aquí que una de les sessions la doni l’alcalde, i en altres hi participi la Creu Roja.

NOTIFICACIONS CADASTRE URBANA
En diversos butlletins s’ha anat informant de la revisió de cadastre que s’ha fet a diversos municipis de la comarca, i amb ells , el nostre. El resultat foren les notificacions que el passat mes de novembre varen rebre tots els propietaris.
I amb les notificacions s’obria el procediment per fer les al·legacions que es consideressin pertinents. Primer a les dependències municipals, durant dos dies i després a l’ Organisme de Gestió Tributària de la Diputació a Berga, o directament a la Gerència de Cadastre a Barcelona.
Pel que varem veure i comprovar des de l’ajuntament, el treball de camp de l’ empresa contractada per la Gerència de Cadastre, va ser deficient. L’alcalde així ho va fer constar en conversa amb el Gerent provincial de Cadastre, demanant-li una sanció per l’empresa adjudicatària. Es comprensible un petit percentatge d’errors, però no el volum que es va produir aquí i en altres pobles, per part de la mateixa empresa.
A la vista de les al·legacions dels afectats, es va demanar al gerent del Cadastre, temps i personal suficient com per garantir que tots els errors siguin corregits i rectificats, de manera que el padró de l’ IBI de 2007 sigui plenament correcte. El gerent va assumir aquest compromís i el va garantir.
Per tal d’evitar presses i un final de treball no satisfactori, l’ajuntament va decidir que el cobrament de l’IBI de 2007 es farà del 3 de setembre al 5 de novembre. D’aquesta manera es facilita temps al Cadastre per rectificar les fitxes cadastrals mal fetes i temps també perquè l’ajuntament i la Diputació de Barcelona puguin comprovar que tot ha quedat bé.

RENOVACIÓ CARNET D’IDENTITAT
Ara fa deu anys que es varen fer la major de carnets d’identitat del poble i per tant en aquest mes de gener caduquen. Es per aquest motiu que l’ Alcalde va demanar al servei corresponent de la Policia Nacional la possibilitat de que un equip mòbil es desplaci a Borredà per renovar-los tots. Estem parlant d’unes 200 persones aproximadament.
Fa un parell de setmanes que un Comissari de Barcelona, acompanyat del responsable de carnets de Manresa i un tècnic informàtic varen estar a l’ajuntament per acordar aquesta renovació.
En principi s’ha quedat que es farà aquesta renovació els dies 8 i 9 de febrer. Un dijous i un divendres de les 9 a la 1 del matí. Es farà a la planta baixa de l’ ajuntament i per evitar cues, el dia 8 podran renovar els carnets totes les persones que el seu primer cognom comenci per la lletra de la A a la J i el dia 9 , tota la resta.
Tothom haurà de portar 2 fotos de carnet, en color, i segons tamany i condicions que venen ja establertes per la normativa oficial. Igualment caldrà un document d’empadronament, confirmant noms i adreça. I pagar les taxes que estan al voltant dels 7 euros.
També podran renovar carnet aquelles persones que hagin modificat el nom o l’adreça que constava en l’anterior carnet d’identitat. De totes maneres que tothom estigui atent als avisos que l’ajuntament posarà a les cartelleres municipals per confirmar les dates de renovació i els documents que fan falta.

NOVA UBICACIÓ – CONTENIDOR VOLUMINOSOS
Som un dels pocs pobles que té un servei permanent de recollida de voluminosos. I aquest servei ha tingut canvis notables al llarg dels darrers anys. D’entrada cal dir que hem passat de buidar-lo una vegada al mes ( 4 anys enrere) a fer-ho cada setmana ( 2 anys enrere) i finalment arribar a un promig de 2 vegades per setmana aquest darrer any.
Aquest servei l’ha de pagar l’ajuntament , a diferència d’altres que surten gratuïts, com és el cas del paper/cartró, vidre i envasos. En aquests casos el Consell Comarcal amb ajut de la Generalitat i amb l’ import de la venda dels productes ,s’aconsegueix quadrar els números i que no s’hagi de pagar per buidar-los.
Aquest no és el cas dels voluminosos. Hem de pagar un lloguer mensual per tenir el contenidor , de forma permanent, i pagar per cada buidatge que es fa. Fins ara teníem el contenidor a la zona de l’aparcament municipal. Però la gran quantitat de voluminosos feia que tot sovint quedés desbordat i molts productes estesin per terra. Amb el nou aparcament això no pot ser i d’aquí que es decidís contractar un contenidor molt més gran. Fins ara teníem contenidors de 5 m3, ara n’ hem contractat un de 20 m3 que hem instal.lat a la zona de la Fàbrica de baix. Just al final del primer carrer de la zona industrial, mig soterrat per donar millor accessibilitat a les persones.
Amb la nova ubicació i el més gran volum estalviarem diners i no tindrà cap impacte visual negatiu. Ara el que demanem a tothom és que en faci un bon ús. Es a dir, tirar-hi el que realment son voluminosos: mobles vells, electrodomèstics, motors, trastos en general, però no restes vegetals ni runes de construcció. Aquests altres materials han de ser traslladats a abocadors.

CONVOCATÒRIA DIPÒSIT CAMPALANS
Està ja a punt de sortir al BOP la convocatòria per la contractació de les obres de construcció d’ un dipòsit d’aigua de 500 m3 destinat a cobrir les necessitats de la zona de Campalans.
Aquest projecte té un import de 85.000 euros i una subvenció de la Generalitat de 60.000 euros. Es demanarà a la empresa constructora a la qual se li adjudiqui l’obra que la tingui totalment acabada i per entrar en servei abans del proper estiu.

ENDEUTEMENT MUNICIPAL
Tal com s’ha dit en un anterior apartat, l’ajuntament facilita informació de tot el que acorda i executa . Es pot consultar al web municipal, en l’apartat de documentació.
El mateix volem fer en matèria econòmica. Per saber el grau d’endeutament de l’ajuntament res millor que reproduir el quadre de crèdits que l’ajuntament té amb la Diputació de Barcelona i que apareix tot seguit.
En aquest quadre hi figuren tots els crèdits de l’ajuntament, amb la Diputació, a què corresponen, any de la concessió, el venciment per aquest any 2007, l’amortització anual que correspon , els interessos ( tots son al 0%) i el que cal pagar ,resultat de la suma de la amortització i interessos, i per últim l’ import pendent d’ amortització.
Com es pot comprovar cada any tornem 25.010,48 euros , i en el 2007 hi ha un import total pendent d’ amortització de 155.432,67. Finalment dir que no tenim cap crèdit amb cap entitat financera, excepció feta d’una pòlissa de crèdit amb Caixa de Manresa per 50.000 euros. També hi ha pendent 3 retorns de 25.000 euros anuals per tancar el conveni signat set anys enrere amb la Diputació de Barcelona. Aquestes son totes les dades de l’endeutament de l’ ajuntament.

 
NOVES COMARQUES O NOVES MANCOMUNITATS
En aquestes pàgines hem parlat moltes vegades de la vocació de comarca que té el Lluçanès i de l’injustícia feta vint anys enrere quan es varen aprovar les LLOT ( Lleis d’ordenació territorial) sense crear aquesta comarca.
Quan una cosa es fa malament al principi costa més d’arreglar-la anys després. I no serà fàcil modificar el mapa comarcal. Ho dic perquè en aquesta nova etapa de govern de la Generalitat no es volen provocar problemes innecessaris i molt probablement la modificació territorial es deixarà per a més endavant.
I és que tenim uns quants problemes que compliquen la oficialització de la comarca del Lluçanès.
Si històricament Catalunya tenia 38 comarques i vint anys enrere es va decidir crear-ne 3 més, fins arribar a les 41 actuals, era aleshores el moment oportú per convertir el Lluçanès en comarca i ara en tindríem 42. I tothom ho hagués acceptat perquè si es va crear la de Pla de l’ Estany , per posar un exemple, no hi havia cap argument per dir que no al Lluçanès. Simplement es va dir que no per parar en 41 i no fer-ne més.
Però des d’aleshores, pel camí, han aparegut altres reivindicacions ,més o menys històriques i fonamentades de territoris que tenen també una justificació per ser considerats comarques. La més propera la tenim just a tocar: el Moianès. De fet s’assembla molt al Lluçanès i també té vocació per ser comarca.
Si tot acabés aquí, no hi hauria grans problemes. Dues noves comarques a afegir a les 41 actuals. Tenen justificació i no compliquen el mapa comarcal, d’una manera especial. Però no tot acaba aquí. En els darrers anys, altres territoris han reclamat convertir-se en comarques i això sí crea problemes greus. Catalunya és un país petit i no pot multiplicar els seus organismes i entitats de manera indefinida i substancial.
I aquí és on el Lluçanès trobarà els problemes per esdevenir comarca. Si s’obre el meló s’ha de saber per a qui s’obre. Fins on es vol arribar i on es decideix tancar. I els partits tenen visions diferents sobre el tema que fa difícil un ampli acord entre tots ells, o com a mínim de la majoria de dos terços. Majoria no obligatòria, però sí aconsellable per modificar un tema tant important com el mapa comarcal.
En l’etapa anterior ERC pronosticava i era favorable en veu del Conseller Carretero, obrir l’aixeta i donar solució a totes les reivindicacions comarcals, encara que fossin prop d’una dotzena. Es a dir, no feia cap por arribar a sobrepassar les 50 . CiU ara s’apunta a la barra lliure, després d’haver impossibilitat la creació de les 2 o 3 que realment eren justificades vint anys enrere. Des de l’oposició simplement es vol enredar la troca i complicar-la al màxim. No tinc clar que en el moment decisiu voti a favor d’una multiplicació de comarques.
Pel PSC aquest és un tema de país que necessita una àmplia majoria de consens i no es tirarà endavant sinó existeix aquest acord previ de fins on es vol arribar. D’entrada la posició és de que quantes menys millor. I que no tinguin un òrgan polític i inoperant com ara els Consells Comarcals sinó que es converteixin en mancomunitats de serveis per tal de millorar les prestacions dels ajuntaments cap als ciutadans.
Davant aquest panorama ja es pot veure que la modificació del mapa comarcal va per llarg i sense un destí concret. Hi ha d’altres urgències en el país abans d’entrar en aquesta proposta, sobretot perquè implica canviar sistemes electorals , a nivell comarcal i altres modificacions que requereixen una entesa entre els tres partits de govern i CiU, a la oposició.
En definitiva, veia més fàcil i ràpid la comarcalitat del Lluçanès ,un parell d’anys enrere que no pas ara. Sobretot perquè alguns altres territoris juguen a reclamar – se comarca, simplement per creure que obtindran uns beneficis determinats . Això complica el futur d’aquesta modificació.
La tendència final pot ser la de canviar el sistema de consells comarcals pel de mancomunitats ,sense creació de nous territoris , però permetent que cada territori s’organitzi com cregui oportú. Al cap i a la fi, els ajuntaments tenen competències i autonomia pròpia per decidir què volen fer i amb qui volen compartir serveis i organització. Es en aquest marc que el Lluçanès pot jugar fort. Una forta Mancomunitat amb capital a Prats que aposti per sumar esforços i imposar la seva personalitat davant altres mancomunitats veïnes i la pròpia Generalitat.
Aleshores tenir el títol o no de comarca passarà a ser un tema relatiu i poc rellevant. Al cap i a la fi, les ajudes i subvencions aniran per les mancomunitats ,independentment que siguin comarques o no.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
ALTRES REALITATS

Just enmig del conflicte sobre l’increment d’una hora lectiva de castellà a les escoles catalanes , és bo reflexionar respecte el grau de coneixement de les principals llengües i la utilitat futura de les mateixes, més que no pas si s’envaeixen competències d’una administració o altra.
Conèixer vàries llengües és d’una importància cabdal, pel progrés personal i del propi país. I la realitat que vivim és ben pobre a nivell de resultats.
La primera constatació és d’un nivell molt baix, en qualitat verbal i escrita, del català i del castellà, de manera que el bilingüisme és clarament imperfecte en la major part de la població catalano- parlant i castellano-parlant. Per tant , tenim un primer problema greu que caldria enfocar-lo com de imprescindible actuació prioritària.
I és que la llengua s’ha de convertir en element essencial de l’educació a tots els nivells,perquè d’ella depèn una bona comprensió i una bon expressió. I si es vol dominar un idioma cal ,no només estudiar-lo i practicar-lo periòdicament sinó que s’ha de treballar amb ell. Es a dir, calen classes de llengua, però també classes en aquesta mateixa llengua.
No és igual tenir una hora de català al dia que llegir, escriure ,parlar i estudiar cada dia en català. I el mateix cal dir del castellà. Per dominar-lo caldrà utilitzar-lo no només en la classe de castellà sinó fer-hi alguna altra assignatura en aquesta llengua.
I tot seguit el mateix podrem dir per l’anglès. Ja no es pot aspirar a tenir cap feina mínimament rellevant ni viatjar gairebé per enlloc, sense dominar-lo. I afermar el trilinguisme a Catalunya ha de ser un dels principals objectius de l’educació. Arribats en aquest punt podrem facilitar l’aprenentatge d’una quarta llengua, a triar entre les més veïnes a nosaltres.
I res millor que fer-ho sense escarafalls, sense batalles per competències ni conflictes innecessaris. El que és bo ,ho és per a tothom. I la millora del coneixement de tres idiomes, com a mínim, és un dels objectius a aconseguir.
Pel que fa a la gent normal, no ficada en política ni experta en aquests temes, el que li interessa és entendre’s amb tothom. I canviar d’un idioma a l’altre ,segons conveniències, necessitats o exigències. Anar al pràctic i tant pot ser el pràctic poder mirar programes de televisió d’altres comunitats autònomes com d’altres països.
Pels municipis que tenim servei de televisió per cable generalitzat a tot el poble, és interessant constatar el què miren els ciutadans . I tant poden trobar de gran interès programes del Canal Sur ( Andalusia) , com d’ Euroesport ( parlat en anglès) o de Canals francesos o italians. Es busca el que agrada i si es pot entendre ,millor que millor, i en aquest tema els idiomes son essencials.
La globalització precisament comporta arribar a tot arreu, i si es tenen idiomes tant internacionals i potents com el castellà, l’anglès o el francès, s’hi entra en unes condicions molt millors que sinó es coneixen. I no per això s’ha de menystenir el català que sempre serà el fonamental i bàsic per les coses quotidianes i les generals, en funció de les activitats que tinguem. Però aquest coneixement i defensa de la llengua comuna no ha d’anar en detriment de cap altra que poden tenir unes potencialitats tant o més elevades,segons quin sigui l’àmbit de treball o de relació.
L’existència d’altres realitats a la oficial, s’han de tenir en compte i no només hem de defensar el català sinó fer-lo atractiu i competitiu a tots els nivells. La simple protecció per si mateixa no el salvarà ni el farà més potent. Ho veiem en els programes de televisió, de ràdio o en mitjans escrits. La gent tria el que li agrada, estigui en l’idioma que estigui. Aleshores el que convé al català , és l’aposta per la qualitat, la diversitat, i la actualitat. I s’ha d’estudiar tantes hores com convingui en peu d’igualtat dels altres, però entenent que tots son igualment necessaris i útils, pel present i sobretot pel futur.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Friday, December 22, 2006

 
PARITAT I LIMITACIÓ MANDATS
Sempre que s’acosten eleccions reapareixen els debats sobre dos temes recurrents, el de la paritat i el de la limitació de mandats. Ni un ni l’altre estan resolts ni sembla haver-hi solució a mig termini.
El de la paritat és un d’aquells que tothom proclama i gairebé ningú compleix. Ara mateix en el nou govern ha estat impossible complir-ho. Ni en el Consell Executiu que era més complicat per raons de pactes i lideratges històrics, però tampoc en el segon ni tercer nivell del Govern. I això és així pel govern i també pel principal partit de la oposició, CiU que ha muntat una mena de “govern a l’ombra” on la paritat és inexistent.
I és que una cosa és la teoria i l’altra la pràctica. Ara mateix tots els partits estan elaborant les candidatures per les eleccions municipals de l’any vinent. Teòricament hauríem de complir el compromís d’un 40% de dones , com a mínim. Doncs bé, estic convençut que la meitat del país incomplirà aquestes dades.
Tal com tenim muntat el panorama municipal és complicat dedicar-se a la política. En els pobles petits perquè hi ha molta feina i pocs diners, i pràcticament ningú es pot alliberar. Si això és complicat pels homes, per la majoria de dones encara més, si tenen família i treball, i haurien de trobar hores per una dedicació parcial a l’ajuntament.
Tenim un problema difícil de solucionar i no serà amb bones paraules com hi trobem sortida. En principi no soc partidari de la paritat per la paritat. Considero que s’ha de tenir una especial sensibilitat per incloure dones a les llistes i en els llocs de govern perquè així es reflecteix la realitat social i es modifiquen comportaments atàvics, però pensar en complir percentatges i prou ,és convertir algunes candidates en simples elements decoratius o justificadors de promeses fetes. Qui val, val sigui home o dona.
En quan a la limitació de mandats, s’ha pogut comprovar en aquest mateix diari com molts la proclamen o reclamen ,amb articles d’opinió o editorials, però no la voldrien per a ells mateixos.
Es curiós que cap periodista,advocat, metge o arquitecte , per dir algunes professions , acceptarien una limitació de la seva durada en l’exercici de les funcions , tot i que puguin haver tingut errors o malfuncionaments, i en canvi trobin lògic una proposta de limitació de mandats per determinats càrrecs polítics que passen un examen dels ciutadans cada quatre anys.
I que , a més estan sotmesos als controls diaris, permanents i universals de la seva acció de govern. Si algú pensa que un determinat polític ha de acabar mandat, res millor que presentar-se a unes eleccions i aconseguir que no surti elegit. Però si la gent manté la confiança en el seu alcalde, regidor, president , etc es fa difícil pensar que haguem de fer una llei per impedir-ho.
Els arguments d’uns i altres no sempre son sincers. Es lògic que per aquells que aspiren a governar trobin bé una llei que jubili al qui volen guanyar i no poden . Però, son els mateixos que una vegada han ocupat el càrrec no tenen cap pressa per deixar-lo.
En fi, no veig cap especial interès en cap partit per fer una llei que modifiqui l’actual legislació en aquesta matèria. En determinats llocs és comprensible i recomanable una limitació, ni que sigui per garantir l’alternança , quan els càrrecs no son d’elecció directa. Però en aquells que la gent té a prop i coneix bé, seria una mostra de desconfiança en el correcte funcionament de la democràcia. I de moment no hi ha elements per considerar viciat el model que tenim desde fa prop de vint-i-vuit anys en qüestió de ajuntaments.
I els recents escàndols protagonitzats per alguns alcaldes i regidors, res tenen a veure amb la durada dels mandats. Qui és deshonest, ho és independentment dels anys en un càrrec determinat, i per això hi ha la justícia que ha d’actuar amb rapidesa i contundència.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC. Article per Regió 7.

Thursday, December 21, 2006

 
ACONSEGUIT A TEMPS
Els que vivim a pagès estem força habituats a que sempre siguem els darrers a obtenir determinats serveis. I aquest retard en tot ens fa veure les coses amb una certa llunyania i un cert pessimisme.
Al llarg de la història hem perdut la cursa de les comunicacions terrestres, dels serveis bàsics fonamentals: telefonia per fil, després mòbil, xarxa d’aigua, xarxa de gas,etc. i també de molts altres lligats a fets culturals, educatius, de lleure, etc. La poca població i la seva dispersió han estat elements essencials a l’hora de no poder competir amb les ciutats.
Però heus aquí que hem aconseguit trencar aquesta dinàmica i aquesta tendència amb un nou servei que ja tothom considera bàsic: les comunicacions via Internet. La nova comunicació del segle XXI. De tenir o no en depenen decisions com que una empresa s’instal·li en un lloc o en un altre, o que moltes activitats puguin competir amb altres de llocs més ben comunicats.
Si fins ara no ens podíem imaginar unes relacions sense telèfons, ara ja no son imaginables sense connexió a Internet. I cada vegada més, de manera que la pressió que entre tots els que vivim en el món rural , hem fet sobre la Generalitat ha donat peu a unes inversions importants per no quedar enrere.
El Solsonès ja té Banda Ampla Rural i ben aviat aquesta arribarà a la comarca veïna del Berguedà. Allà l’estem esperant en candeletes després d’anys de reivindicació i de reclamar-la a les grans empreses de telecomunicacions del país.
I és inútil lluitar amb les grans empreses. Es desesperant comprovar el grau d’ignorància i desinterès envers els pobles petits, i ja no parlem de les cases situades en disseminat. Ni en volen saber res ni tant sols contesten les peticions d’informació.
No ha quedat cap altre remei que la Generalitat inverteixi molts diners en crear les infraestructures necessàries per fer arribar la cobertura en zones poc rendibles econòmicament. A partir d’aquí la empresa adjudicatària Iberbanda ha de fer la resta.
Amb tot ,el més lògic probablement hagués estat exigir a les grans empreses que si volen filet ,també tinguin uns quants óssos. Però el debat s’hagués allargat i complicat durant anys i el retard en tenir aquest servei hagués estat més gran.
Benvingut encara que sigui amb un cert retard, però des d’ara la comarca ja pot competir amb altres de metropolitanes. Ja poden venir activitats que no necessiten estar al peu de les grans indústries. Hi ha un bon nombre d’empreses, petites i mitjanes que depenen de la bona recepció i comunicació via Internet. S’ha escurçat ,doncs, la distància entre uns territoris i altres. Amb aquesta inversió es produeix el desitjat i reclamat reequilibri territorial.
Ara hem de demanar altres formules de reequilibri en altres serveis, però si hem començat per un ,serà més fàcil obtenir-ne d’altres. Es una primera victòria que fa pensar en un canvi de mentalitat del govern de la Generalitat. I val més tard que mai.
En veurem d’altres de canvis en positiu. El més immediat el lligat a les persones amb pensions més baixes, i tot seguit en millores amb altres serveis fonamentals com els sanitaris, els de educació i de benestar. També aquests permetran escurçar les distàncies entre poble i ciutat. Es la manera progressista de governar, i de fer passar els fets per davant de les promeses. En continuarem parlant amb resultats a la mà, ben aviat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Tuesday, December 19, 2006

 
LA SEGURETAT QUE VOLEM
Periòdicament hi ha fets especialment greus que ens fan replantejar el grau de seguretat que tenim i discutir sobre noves fórmules per millorar-la. Massa sovint es cau amb la visió reduccionista de que l’ increment de Mossos és la solució més adient , indispensable i indiscutible.
I , tot i que la importància del percentatge de Mossos respecte una població determinada pot ser rellevant, no és ni serà mai la solució. I tots els increments tenen un límit molt determinat pel cost del servei i pel nombre d’agents disponibles i contractables. I no son precisament nombroses les vocacions de policia en el nostre país.
Però tornant al principi , el model de seguretat d’un país ve molt determinat pel grau de autoritat que hi impera. I la autoritat , a nivell particular i a nivell general, ha caigut a nivells inaguantables. I això no té res a veure amb tenir més o menys Mossos. L’autoritat és una altra cosa molt més etèria i més àmplia , i ha d’impregnar totes les accions de les persones.
Quan parlem de falta d’autoritat és perquè la constatem a nivell familiar, amb els fills envers els pares. I s’estén cap a l ‘escola , amb els alumnes envers els mestres. I la continuem en les competicions esportives, amb els jugadors envers els àrbitres, i també amb els espectadors que ja no obeeixen el delegat de camp. Com tampoc els esquiadors observen les indicacions dels monitors o empleats d’una estació d’esquí. La llista d’ incompliments al principi d’autoritat la podríem portar gairebé a l’ infinit.
Sinó arreglem primer aquests problemes per la base, difícilment podrem garantir el principi de seguretat a nivell general. Es a dir, sinó alliberem els Mossos de multiplicitat de serveis que antigament no havien de fer, perquè el principi d’autoritat era clar, és inviable que puguin fer les seves funcions amb un mínim de garanties i universalitat. Ni poden estar a tot arreu ni intervenir en tot conflicte.
La autoritat i amb ella la seguretat s’ha d’universalitzar i determinar clarament. En cada lloc ha d’haver-hi un responsable, i ha de tenir suficient preparació com per actuar d’acord amb el seu lloc, i se li ha de donar el grau d’autoritat necessària perquè pugui complir les seves funcions amb garanties.
El director d’una escola ha de tenir un grau d’autoritat suficient i contundent com perquè pugui decidir en cada moment com resoldre els conflictes plantejats. I la seva autoritat ha de ser suficient i respectada per tots els àmbits de l’ escola. I si cal anar a tribunals , els jutges l’han de confirmar, sinó , fatal.
El mateix cal dir d’un monitor o encarregat en una estació d’esquí. Qui faci el boig en comptes de gaudir de la neu, ha de poder ser expulsat, sancionat i ,en cas de reincidència, prohibida la seva pràctica en pistes que poden acabar en tragèdia.
Si parlem d’ oci , en una discoteca ha d’ haver-hi un encarregat amb autoritat com per poder prohibir l’ entrada o expulsar qui tingui un comportament inadequat. I en una competició esportiva, l’ àrbitre ha de ser considerat com la primera autoritat i actuar com a tal, ell i els altres, siguin jugadors sigui el públic en general.
I la legislació s’ha d’adaptar a aquest principi per fer-lo potent i contundent a l’ hora de fer-lo complir. I en els municipis han de ser els alcaldes els que tinguin poder per sancionar accions inadequades, incíviques o perilloses. En definitiva, ha d’ haver-hi una organització piramidal a l’ hora de repartir responsabilitats ,com perquè tot s’arregli en el seu lloc i per les vies previstes, abans no hagin d’intervenir les forces de seguretat que només caldria la seva intervenció en situacions límit.
Si cadascú controla el seu lloc i el seu territori, investit de la autoritat corresponent, i protegit per la legislació pertinent, podrem dedicar els Mossos als grans temes i grans qüestions. Voler que facin de tot en tot moment és un error i demanar un impossible. Ni que dobléssim el seu nombre ho aconseguiríem. La via adequada és reordenar i assumir responsabilitats a cada nivell i cada lloc.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
APROVAT EL NOU INVENTARI DE PATRIMONI MUNICIPAL
En el Ple Ordinari celebrat ahir dilluns, es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern (PSC) i en contra de CiU, el nou inventari del patrimoni municipal que puja un import de 4,9 milions d’euros ( a 31 de desembre de 2004).
El primer inventari de patrimoni s’havia fet l’any 1992 i en aquell moment els bens a nom de l’ajuntament tenien un valor de 75 milions de pessetes.
En aquests darrers 12 anys l’increment de patrimoni ha estat enorme degut a nombroses adquisicions i obres realitzades, a més de compra de material divers. De fet es pot comprovar com el valor del patrimoni s’ha multiplicat per 10 en aquest període.
Per conceptes, el principal valor patrimonial prové dels immobles municipals: casa consistorial, centre cívic, escoles, vestidors zona esportiva, piscines,etc. El segon en volum i importància és el relacionat amb la zona esportiva i tots els seus equipaments: camp de futbol, pista poliesportiva, amfiteatre cívic, pistes de petanca, pista de tennis, vestidors ,etc. I tot seguit hi figuren els serveis . En primer lloc totes les instal·lacions relacionades amb el subministrament d’aigua potable. En segon lloc totes les instal·lacions de televisió per cable. I ja en altres conceptes tots els espais públics del casc urbà com places, carrers, zones verda, etc.
Al llarg d’aquest any 2006 s’ha dut a terme aquest inventari per donar compliment al que estableix la legislació actual, i s’ha fet a data 31 de desembre de 2004. A partir d’ara s’actualitzarà fins desembre 2006 i cada any s’anirà posant al dia per tenir-lo sempre correcte. Es pot dir que si en el 2004 el patrimoni era de 4,9 milions , a dia d’avui l’import se situa en els 6 milions d’euros. Es a dir, 1.000 milions de pessetes, cosa que per un municipi de 560 habitants com Borredà és tot un rècord en patrimoni i significa un enorme esforç d’adquisició i proveïment de equipaments i instal·lacions per donar un bon servei als ciutadans.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà.

Monday, December 18, 2006

 
LA CAPITALITAT DE BERGA
Una comarca és viva en funció de l’impuls que li dona la seva capital. I no sempre Berga ha exercit de capital de la comarca. Està canviant el seu paper, però encara queda molt per fer i és que sovint es pensa més en els problemes interns que no pas amb les potencialitats externes que poden ajudar a resoldre la problemàtica interna.
En una comarca amb 31 municipis, pràcticament tots petits i només amb dos de mitjans, el pes de Berga és decisiu. 40.000 habitants en total amb 17.000 a Berga, ja indica la dinàmica dels darrers anys.
I aquesta dinàmica requereix la vocació de Berga per ,no només ser la capital, sinó exercir-ne en tots i cadascun dels seus actes. Li anirà bé a ella i a tot el conjunt.
Tenim alguns exemples que demostren el dit anteriorment. Disposar d’un hospital comarcal ha servit per donar un bon servei a la comarca i al mateix temps a la ciutat, però a més s’ha convertit en el principal lloc de treball de Berga.
Tenim un institut que ha cobert tota la zona centre i el creixement ha motivat la necessitat d’un de nou. Evidentment disposar de dos instituts suposa per Berga un gran nombre de llocs de treball , un considerable augment del seu pes a nivell cultural, educatiu i de lleure.
El mateix podem dir de la Comissaria de Mossos d’ Esquadra, o el futur edifici judicial que es construirà l’any vinent al seu costat. Son instal·lacions i serveis pensats per funcions d’àmbit comarcal ,amb els que Berga hi surt clarament guanyant.
Podria afegir alguns altres equipaments que tenen aquesta visió comarcalista, com la piscina coberta, o la futura llar de Queralt, o el Taller Coloma,etc.
Amb tot, s’ha d’anar més lluny i demanar que el govern municipal de Berga tingui sempre present que les seves iniciatives han de venir marcades, en primer lloc per les necessitats internes, faltaria més, però tot seguit per les necessitats externes. Enteses les externes per les que necessita la comarca. Ha de convertir-se en el motor dels equipaments i serveis per als quaranta mil habitants. Es un gran repte, però també una gran oportunitat.
Si sumem els llocs de treball i la riquesa que proporcionen tots els equipaments abans descrits veurem com es produeix el principi de que si Berga va bé la comarca hi surt guanyant i si la comarca va bé, també en surt beneficiada Berga. Es a dir, estem en una associació de benefici mutu. Hem de continuar i incrementar aquesta dinàmica.
Ara, per falta d’espai a Berga capital, el polígon comarcal anirà a Olvan. Perfecte, res a dir. Ens va bé a tots, però hi ha altres equipaments i serveis que convindria estudiar per resoldre necessitats presents i sobretot futures.
Caldria planificar la construcció d’una tercera residència a Berga, pensada com a residència – assistida. És una demanda que poc a poc va creixent i no poden cobrir la de la caserna i la de les Germanetes. Seria bo buscar emplaçament per aquesta tercera de cara un futur proper.
També la comarca necessita algun equipament de lleure pels joves, especialment pels caps de setmana. El vell Memfis hauria de ressuscitar i oferir una nova etapa de servei a Berga i comarca.
Algun equipament de lleure per la tercera edat també hauria de trobar cabuda a la capital. Molta gent gran voldria trobar un lloc per ballar i passar l’estona en un ambient relaxat.
En tema esportiu falta donar compliment a la llarga promesa de que cada comarca ha de tenir una pista d’atletisme amb altres serveis complementaris. És una necessitat i una oportunitat buscar lloc per encabir-la. Tard o d’hora la Generalitat finançarà aquest equipament.
No em vull allargar, però en cultura, només Berga pot oferir espectacles de qualitat i posar-los a l’abast de tota la comarca, com ja ho fa la biblioteca comarcal o l’arxiu.
En definitiva, la proximitat de les eleccions municipals donen la oportunitat als partits polítics d’oferir programes electorals atractius pels berguedans de Berga, però caldria no oblidessin els berguedans de la comarca que tenen a Berga per capital i volen que n’exerceixi. Em consta aquest interès i visió per part de l’ alcalde Ramon Camps, però cal reforçar i encoratjar-lo a anar més lluny en tots els apartats abans descrits.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Tuesday, December 12, 2006

 
MON RURAL I BANDA AMPLA
Anys enrere els que vivim a pagès sempre reclamàvem carreteres com a sortida indispensable per trencar l’ aïllament i poder rebre serveis de les ciutats properes. Ara, tot i continuar reivindicant el tenir bones carreteres, exigim no perdre el tren de les noves vies de comunicació: les telecomunicacions ,enteses en les seves diverses variants.
Els alcaldes de pobles petits fa anys que protestem per la mala cobertura de la telefonia mòbil, de la senyal de televisió ( de tots els canals) , de les ràdios que també moltes son impossibles d’escoltar, i més recentment de la ADSL. Es a dir, de la connexió a Internet en les seves diverses variants : per cable o per ones.
Per experiència puc dir que cap de les grans empreses té el més mínim interès per venir a un territori que li proporcionarà pocs diners. Som poca gent, per tant hi haurà poca clientela i això vol dir invertir molt per rebre poc. O el que ells entenen per poc. De fet en un bloc de pisos de qualsevol ciutat hi tindran més usuaris que no pas en molts dels nostres municipis.
Tanmateix les administracions son per vetllar per tot el territori i sovint s’ha exigit a les grans empreses que si es mengen el tall també han d’agafar alguns ossos. Fins ara l’anterior govern de la Generalitat no va fer servir les seves atribucions i va deixar fer ,sense intervenir. Aquella política ens ha portat a la situació actual en que els pobles petits estem en desavantatge respecte els grans. Com ha passat sempre i això no pot continuar si volem reequilibrar el país.
I per fer-ho res millor que posar els principals serveis a la població en les mateixes condicions en un lloc que en un altre. El govern de la Generalitat ha decidit dedicar una important partida per acostar les noves tecnologies a tot el món rural. Aquí hi som nosaltres.
En poques setmanes tot el Lluçanès ha de tenir cobertura adequada del que la Generalitat anomena Banda Ampla Rural. Es a dir, connexió a Internet via ones, no per cable i amb un sistema i una banda prou potent i fiable com perquè s’hi pugui treballar adequadament. Aquest servei s’ha concedit a la empresa Iberbanda la qual ha de fer les connexions i el manteniment.
Per a molta gent aquest tema pot semblar irrellevant o no especialment important. Res d’això , ans el contrari. Molta gent es planteja anar a pobles petits sempre i quan tingui un servei bàsic com aquest que permet treballar lluny del lloc de treball fixa i tanmateix fer feina. També és essencial per a empreses de tota mena i molt especialment per la hostaleria i turisme. Cada vegada més la gent reserva per Internet, en comptes de fer-ho pels mètodes tradicionals fins ara.
Si les previsions es compleixen, doncs, haurem acomplert una vella reivindicació de no tornar quedar enrere del progrés. I ara el progrés ve per ones o per cable. Tenim altres feines pendents, com l’arribada en bones condicions de la TDT, primer i la de la televisió interactiva, després, o que realment tinguem cobertura perfecte de telefonia mòbil i poder escoltar la emissora de ràdio que vulguem. Això en bona part de la comarca és impossible. Son deutes pendents que haurem de reclamar al nou govern perquè de tot plegat en resulta un país equilibrat per a tothom, no només pels que viuen en ciutats o molt a prop de grans ciutats.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC. Article per La Rella.

 
CAP A LES VUITENES
Veig que com a tot arreu, passades les eleccions al Parlament, ja hem posat la vista a les properes eleccions municipals del 27 de maig de l’any vinent.
Seran les vuitenes, i quedem pocs que les haguem protagonitzat totes. Es lògic entrar, doncs, en el debat de qui ha de plegar i qui ha de continuar. D’entrada no soc partidari de limitar mandats. No perquè porti vint-i-set anys a l’ajuntament, sinó perquè prefereixo que ho digui la gent amb el seu vot.
I si algú considera que un polític porta massa anys en un càrrec té el deure de presentar-se com alternativa i aconseguir desplaçar l’altra, pel millor sistema que tenim els països democràtics, com és el d’anar a votar.
Mentrestant no cal perdre el temps en un tema que no té vies de canvi. No hi ha cap partit que proposi canviar les lleis i limitar mandats. Així, doncs, anem al que ens interessa que és ressaltar la importància dels ajuntaments a l’hora de prendre decisions i marcar el camí a seguir per tot un municipi.
Si mirem enrere veurem com a tot arreu els canvis municipals han estat espectaculars. No solament en obres públiques sinó en serveis. Els ajuntaments han passat de fer papers, a ser el centre de la vida d’un poble o ciutat. Tothom demana més i millors serveis i sempre es demanen a qui tenen més a prop. Davant aquesta constatació la vida dels ajuntaments, fins ara no ha estat gens fàcil. S’ha treballat amb pocs diners i amb lleis poc clares i poc “municipalistes”. Tots els alcaldes ens en hem queixat.
Però sembla arribada l’hora per l’optimisme. Potser no desbordant, però sí ,esperançador. Tant el govern central com la Generalitat han deixat clar que ara toca pensar en els ajuntaments i proposar un canvi en les lleis que els afecten i un millor finançament. Ja seria hora.
I és que no passa any en que no es compliqui la vida municipal amb noves propostes i noves responsabilitats. I tot costa diners i tot obliga a dedicacions molt més importants per part dels càrrecs elegits. No n’hi ha prou amb unes hores de dedicació. Ara fan falta dies i fa falta contractar tècnics en diferents especialitats per estar segurs que tot es controla i es fa bé.
Amb tot és un treball apassionant. Des d’aquest càrrec et converteixes en protagonista dels canvis del teu poble o ciutat i pots aplicar totes les teories que fins ara defensaves en altres indrets. Es un repte i una gran responsabilitat, però la millor manera d’actuar en defensa del territori i la seva gent. També és el moment perquè els grans teòrics “ es mullin” i en comptes de donar consells o fer grans proclames i crítiques contra els que hi som, que es presentin ells i demostrin com ho farien. Cada poble està ple de savis i crítics. Ara tenen la manera d’aplicar les crítiques. Que es presentin i demostrin la seva infinita saviesa. Tenir alternatives és la millor manera de reforçar la democràcia.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC. Article per Celsona.

 
EL POLÍGON COMARCAL
Tot i que habitualment parlem molt de carreteres com a gran solució pel desenvolupament de la comarca , res ho serà tant com el futur polígon d’ Olvan. Ha costat considerablement arriba al punt actual, però ara ja és irreversible i ben aviat en veurem els fruits.
D’entrada cal dir que la previsió és una primera fase de 50 hectàrees i una segona d’una superfície similar. Es a dir, en total 100 hectàrees que equival a un polígon gairebé el doble que el de La Valldan a Berga.
Però el que no s’explica i té una gran rellevància és que dintre d’aquest polígon hi ha un equipament de primera necessitat per tota la comarca. FECSA-ENDESA hi col·locarà una subestació, per garantir no solament el subministrament elèctric al polígon sinó a la resta de la comarca. I és que actualment estem al límit de la potència , i noves indústries posarien en perill la qualitat i quantitat del subministra.
Tornant al polígon, l’ INCASOL disposa ja de partida pressupostària per iniciar d’immediat la tramitació, primer, i les obres després. S’han donat terminis una mica llargs de previsions d’entrada en funcionament, i crec que es podran retallar sensiblement com per assegurar que podem tenir aquesta primera fase del polígon enllestit i a punt per instal·lar-hi empreses dintre de dos anys, com a màxim.
Les obres ara es poden fer a uns ritmes molt més elevats que temps enrere i tots som conscients de l’interès perquè entri en funcionament el més aviat possible. I això voldrà dir llocs de treball i riquesa pel conjunt de la comarca.
Sóc dels grans defensors de canviar les inèrcies del passat i apostar per les concentracions d’activitats industrials en uns pocs llocs de la comarca i preservar la resta per altres activitats, com el turisme o el sector primari. Voler fer de tot a tot arreu és un greu error i petits polígons no tenen viabilitat ni sentit en una comarca que ha canviat radicalment les seves vies de comunicació.
Quan entri en funcionament el polígon ,qualsevol persona de la comarca podrà arribar al seu lloc de treball en 10,20 o 30 minuts com a màxim, un temps mínim si ho comparem amb qualsevol desplaçament fora d’aquí, en una ciutat o en una àrea metropolitana.
El polígon comarcal d’Olvan es convertirà en el centre motor de tot el Berguedà i donarà feina a tot una nova generació de persones d’aquí i de fora que hi treballaran. En resum, tindrà una repercussió positiva fins i tot major que la que ha tingut la C-16 o el propi Túnel del Cadí.
Aquest polígon també significa un canvi de model d’industrialització per part del govern de la Generalitat. Abans, sota governs de CiU no es planificava i es deixava a iniciatives individuals la construcció de nous polígons, independentment del lloc i amplitud, i en canvi ara s’aposta per pocs polígons, però estratègicament situats i molt potents. Es a dir, grans i molt ben equipats a tots els nivells. Es una manera de no espatllar més territori de l’estrictament necessari i concentrar activitats.
Sobre l’èxit futur del polígon no en tinc cap dubte perquè ja hi ha algunes empreses interessades en marxar de zones molt atapeïdes i a punt de col·lapse , per venir cap a d’altres indrets més amplis i tranquils. Es la gran oportunitat que esperàvem i ara ja comença a ser una realitat.
Ara hem de començar una altra batalla com és la de saber preparar l’actual generació per poder treballar en activitats molt diferents a les tradicionals i fer possible que les noves empreses trobin aquí els tècnics i treballadors que necessitaran. L’aposta per la formació és el gran repte pendent des de fa moltíssim anys.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC. Article per Berguedà – actual.

Monday, December 11, 2006

 
FORMAR EQUIPS

El principal i primordial repte de tot govern és formar un equip, i actuar de manera coordinada i homogènia. Pot semblar fàcil, a primera vista, però és un dels temes més complicats i difícils d’aconseguir.
D’entrada el President ha de decidir les millors persones per conformar la primera línia de govern i si no és fàcil dintre d’un sol partit, ens podem imaginar el que suposa quan n’intervenen tres. Ho hem vist en el primer incompliment de les promeses electorals de tots els socis de govern: el de la paritat. Es fàcil proclamar-ho , és molt difícil de complir. S’han d’encaixar càrrecs actuals i consolidats amb d’altres que estan per veure quin resultat donaran.
I existeix poc esperit d’autocrítica i exigència interna i externa. Si les propostes no es converteixen en llei, no tenen garantia de ser complertes. La paritat , en aquest cas, haurà d’esperar nous temps i noves oportunitats, malgrat alguns haguem predicat amb l’exemple.
Però tornant al principi ,la formació d’equips comporta un cert grau d’improvisació evident. I la improvisació no sempre dona els millors fruits. Ho hem vist en el passat i ho veurem en un proper futur. No sempre es troba la persona adequada pel lloc més indicat, i en el temps desitjat.
Molta gent es pensa que és fàcil deixar una feina per agafar-ne una altra en una administració. Les condicions poden ser clarament inferiors en un lloc o altra. Hi ha una visió molt deformada del treball institucional. Els funcionaris no tenen massa bona premsa i els càrrecs institucionals encara menys.
D’entrada molta gent es pensa que els sous i la feina d’un càrrec en el govern, ja no parlo de consellers, és de privilegiats. Es a dir, cobrar molt i treballar poc. I a més ,feina segura, i sinó, bona sortida. Doncs, ni una cosa ni altra.
En primer lloc qui plega o el fan fora, té menys consideracions i beneficis que un treballador de qualsevol empresa del país. Es a dir, no hi ha subsidi d’atur ni indemnitzacions. Es va al carrer i en alguns casos sense poder-se dedicar a determinades funcions que puguin estar relacionades amb el treball institucional que tenia.
Però també a nivell de sous ,els institucionals estan molt per sota dels empresarials. I pel que fa a feina i responsabilitat, habitualment estan molt per sobre de qualsevol altra. Així, doncs, la facilitat per trobar persones molt preparades i amb disponibilitat immediata és gairebé nul·la. Els partits han de tibar del que tenen més a prop, els càrrecs propis de partit o en altres institucions. El PSC és un exemple clar de tibar dels ajuntaments o de la Diputació de Barcelona per trobar candidats a cobrir els llocs a la Generalitat.
I quan menys presència institucional ,més difícil és tenir persones preparades i disposades a anar en càrrecs precaris i no prou ben retribuïts. Aquesta és una dinàmica complicada ,sense un horitzó de fàcil solució.
I tanmateix de la formació d’equips forts i preparats en depèn el resultat de l’acció governamental. Tots veiem i sabem que tenir al capdavant d’un departament, però també d’una direcció general o d’un organisme determinat una persona preparada o no, en depèn l’eficàcia o el desastre de l’acció.
De moment, a la vista dels equips formats es comprova una forta presència de càrrecs iniciats en els ajuntaments. Es una bona garantia d’èxit, amb tot ,els desequilibris entre els socis de govern son elevades i s’haurà de veure l’eficàcia d’uns i altres. I abans ho he dit, no poden haver-hi grans contrastos en el propi govern o falta d’homogeneïtat ,perquè el conjunt trontolla. I alguns departaments tenen una composició molt heterogènia com per actuar conjuntadament . Aquí es on veurem la capacitat dels equips formats i la idoneïtat de cada càrrec nomenat. Sincerament hi ha gent que medita poc la responsabilitat que se’ls proposa a l’hora d’acceptar un càrrec. I en política com en qualsevol altra matèria cadascú ha de ser conscient de les seves limitacions.
Joan Roma i Cunill, conseller de Federació del PSC.

Friday, December 01, 2006

 
LA PROPERA CONTESA ELECTORAL
Sortits d’una campanya, ben aviat en començarem una altra de més llarga i més variada en tots els sentits. Es tracta de les vuitenes eleccions municipals de la democràcia. I aquí sí que sol haver-hi una molt elevada participació i interès a raó de triar els representants municipals de cada poble i ciutat.
Son les eleccions més properes al ciutadà i aquest ho té més fàcil a l’hora de valorar les propostes de cada candidatura perquè li parlen de coses que coneix bé. Això en els pobles petits i mitjans , en les ciutats hi ha més llunyania, però no tanta com per no saber del què es parla.
I tot sembla indicar que finalment els ajuntaments tindran la prioritat que es mereixen i que han anat esperant, any rere any. Des del govern central s’anuncien millores en el finançament i en les competències municipals. S’està redactant una nova llei de bases de règim local que ve a ser la constitució dels ajuntaments i que ha de servir per posar al dia la llei bàsica que ja té un munt d’anys i li falta precisió i adaptació a les noves obligacions municipals.
Per la banda autonòmica també es garanteixen millors condicions, en tots els sentits i la continuïtat del govern d’esquerres afavoreix la tendència ja comprovada en aquests darrers tres anys de dotar d’un millor finançament els ajuntaments, al mateix temps que s’obliguen a que totes les noves lleis vagin acompanyades de dotació financera per poder-les complir i fer complir.
Amb tot, aquestes seran unes eleccions força diferents en molts indrets pels canvis viscuts a nivell demogràfic . En tant sols quatre anys molts municipis han vist augmentat el seu padró en percentatges mai vistos i això comporta l’arribada de gent d’altres municipis que encara no han tingut temps d’integrar-se en el nou i no coneixen prou bé la gent i els candidats com per poder decidir amb gran coneixement de causa. Hi haurà ,doncs, un cert grau de desconcert i improvisació en molts casos que provocarà resultats difícils de pronosticar. Precisament la integració dels nou vinguts és una de les noves prioritats de tots els municipis receptors.
I també les prioritats han canviat sensiblement a la majoria de municipis, de manera que els programes electorals parlaran més de activitats, actuacions i gestió que no pas de pedra i ciment. El ritme frenètic de construcció i equipament està donant pas al de manteniment i serveis. Això exigeix un canvi de les estructures municipals cap a noves fórmules de gestió.
Els alcaldes, i amb ells els regidors, es van convertint en autèntics encarregats de empreses de serveis públics ,capaços de dirigir un munt de personal dedicat a les més diverses tasques. I és que els ciutadans reclamen als ajuntaments la resolució de tots o gairebé totes les seves necessitats. I aquestes cada vegada son més àmplies, i exigents.
Per tant en aquesta nova etapa els partits han de buscar com a candidats, persones preparades, amb capacitat de lideratge, però sobretot amb una gran facilitat per la gestió i la planificació. I tot plegat unit a una gran disponibilitat de temps i dedicació. S’ha acabat la dedicació parcial o a hores lliures. Fins i tot en pobles petits un ajuntament ja no pot funcionar com abans, a estones perdudes sinó que fan falta moltes hores, i molta disponibilitat per assistir a reunions, dintre i fora del poble, visites institucionals, gestions de tota mena, etc. Una certa professionalització és indispensable, i d’aquí que les administracions, dites superiors, hauran de ajudar fortament sinó volen que els ajuntaments quedin col·lapsats.
Sembla que totes estan disposades a complir els seus compromisos i finalment donar pas cap una nova realitat en que els tres nivells d’administració estiguin en igualtat de condicions. De moment per arribar-hi els ajuntaments han de fer un bon salt endavant. La proximitat de les vuitenes eleccions és un bon moment per fer-ho realitat i així animar que una nova generació de polítics prenguin el relleu als que ja hi portem una llarga temporada als front els afers municipals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
UNA NOVA GENERACIÓ
En relativament poc temps hem vist passar a la jubilació a Ramon Llumà, el qual per edat i dedicació ja li tocava. Després ho ha fet a nivell polític F. X. Ballabriga que continua actiu a nivell laboral, i per edat encara li queden uns quants anys de treball. I ara ens anuncia la seva retirada el president del Consell Comarcal, Joan Serra. Per edat encara podria estar actiu uns quants anys més, però ha decidit girar full a la activitat política de primera fila.
Amb ell, i de fet amb ells, es tanca tot una vida solsonina. Son vint-i-cinc anys de presència en els màxims nivells de la vida municipal i comarcal i obren la via a una nova generació.
El nostre país és excepcional pel que fa la vida política, perquè la llarga dictadura no va permetre la dedicació política a l’edat habitual en altres indrets de llarga vida democràtica. Ara, persones al voltant dels cinquanta i pocs semblen ja molt vells a nivell polític. Han estat al davant de determinades institucions “tota la vida”, tot i que parlem de 10,15 o 20 anys i de fet son molts, però ben habituals en altres llocs.
Però aquí varem partir de 0 l’any 79 amb les primeres eleccions municipals. Ben aviat tindrem les vuitenes. I deu n’hi do pels qui hi som des del primer dia. Per una banda el temps passa ràpidament, però per altra, sembla que estem en un altre món. Tants son els canvis operats en aquests anys.
I tard o d’hora ha d’arribar el relleu i no sempre es troba l’adequat o l’esperat. Son interessants les reflexions de Joan Serra a l’entorn de la necessitat de donar pas a una nova generació i de que tots els “vells càrrecs” reflexionin sobre el seu futur immediat i facin el mateix.
El problema sorgeix en els pobles petits, en que poca gent que hi ha ,encara n’hi ha menys decidida a mullar-se per la comunitat i entrar a l’ajuntament. Una bona part de les joves generacions no volen patir els maldecaps lligats a càrrecs institucionals. Sobretot perquè son problemes constants i de cada dia. Seria més senzill trobar gent per períodes més curts, però 4 anys son molts anys per a molta gent. I això d’anar a treballar en hores lliures, sense cobrar i sent criticat per tots cantons, no sempre s’aguanta estoicament.
Així,doncs, benvinguda sigui la retirada , en aquest cas de Joan Serra, perquè deixa enrere una trajectòria que podrà ser jutjada amb més tranquil·litat dintre d’uns anys i perquè obliga a moure fitxa a d’altra gent. I la renovació en aquests nivells sempre és interessant.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

This page is powered by Blogger. Isn't yours?