Wednesday, July 29, 2015

 

INVENTARI MUNICIPAL DE CAMINS PÚBLICS

INVENTARI MUNICIPAL DE CAMINS PÚBLICS
Avui , dimecres dia 29 de juliol he assistit a una sessió informativa, organitzada per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran ( IDAPA) i el Departament de Territori i Sostenibilitat, a La Seu d’Urgell. Aquesta sessió anava destinada a informar sobre tot el relacionat amb la redacció dels inventaris municipals de camins públics.
Anys enrere, des del Consell Comarcal del Berguedà es va elaborar un pla de camins públics, destinat a facilitar informació relacionada amb la Llei d’accés motoritzat al medi natural. En aquell moment es va redactar un pla de camins a nivell comarcal, res a veure amb un autèntic inventari de camins públics municipals.
La sessió ha estat realment molt útil per quan ha permès conèixer de primera mà les dificultats per elaborar un inventari molt ben fet de tots els camins públics, distingint els diferents tipus: camis de bast o ferradura; camins de carro o camins carreters; camins rals o camins reals; camins rurals; camins veïnals; carrerades o camins ramaders; corriols o senders; dret de pas...
L’expert en aquest tema Xavier Campillo ha descrit com s’elabora un inventari i quines eines es poden trobar a nivell històric per tal de poder fonamentar el domini públic de cada camí. La digitalització de molts arxius generals, han permès accedir a informació i documentació que fins ara era molt difícil d’aconseguir, de manera que s’ha reduït el temps de redacció dels inventaris, així com el seu cost.
Com alcalde de Borredà he fet diverses preguntes per clarificar alguns dels punts més importants, com el cost , en funció de la superfície de cada municipi, el temps de redacció, els tràmits que cal fer per aprovar l’inventari, les publicacions exigides, etc. De les respostes rebudes se’n desprèn la viabilitat de poder tirar endavant l’inventari, si es disposa del finançament pertinent.
De la sessió, en si mateixa, i de les preguntes i respostes, se’n deriva la total necessitat de disposar de l’inventari de camins, per la qual cosa , tant bon punt la Diputació de Barcelona comenci el nou mandat , a efectes pràctics, presentarem una petició d’ajut tècnic per la contractació d’un equip que elabori el nostre inventari de camins públics, amb la intenció de tenir-lo redactat, a finals de l’any vinent, i poder-ne fer la tramitació i publicació dintre de l’exercici 2017.
L’inventari de camins és una eina que han de tenir tots els ajuntaments de Catalunya i en canvi, només una molt petita minoria l’ha redactat  i el té aprovat. Disposar de l’inventari permet garantir el caràcter públic de molts camins que estan dubtosos, o que el pas del temps els ha anat difuminant, fins el punt de posar-los en perill de supervivència. Igualment permet evitar nombrosos conflictes sobre la titularitat dels camins, i dels accessos a cases o nuclis habitats.
En resum, després de la reunió d’avui, queda clar que el compromís que figurava en el nostre programa electoral s’ha de posar en marxa, el més aviat possible, per la qual cosa farem la petició corresponent.

Borredà, 29 de juliol de 2015       L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Monday, July 27, 2015

 

PARLAMENT INGOVERNABLE

PARLAMENT INGOVERNABLE.
A mesura que van apareixent noms de candidats, m’imagino la composició del nou Parlament com una mena d’amanida multicolor, amb ingredients mai imaginats, i un resultat difícil de digerir si tenim en compte les contradiccions entre partits, i dintre mateix de la principal aposta per la independència: Junts pel sí.
De moment tothom comenta els possibles resultats de cada força política, però ben pocs opinadors es fixen en les immenses dificultats per  posar ordre en un immens caos, com serà el conjunt dels 135 parlamentaris que surtin elegits.  Només imaginar com es pot compatibilitzar en una mateixa llista gent tant diversa com Germà Bel, antic socialista, transformat en crític, opinador i sobretot ben pagat comentarista, i assessor d’Endesa, amb l’ex compositor i cantant, Lluís Llach. O el propi Raül Romeva, suposat home d’esquerres amb persones tant dretanes com el president Mas. O com Oriol Junqueras pot compartir cartell amb Mohedano, Toni Comin, i altres que es declaraven autènticament d’esquerres pocs anys enrere...
Si la nova composició del proper hemicicle hagués de durar un instant, segurament aquesta barreja tant immensa no donaria més maldecaps, però imaginar que hagin de donar suport a un govern, és inimaginable per impossible de conciliar.  I aquí rau un dels principals problemes per pensar en la serietat d’una proposta com la que se’ns presenta. Una nova improvisació fins extremes més que agosarats que no pot acabar bé de cap manera.
Tots sabem que crear equips no és fàcil. Més ben dit, disposar d’un equip conjuntat, és un dels grans reptes de tot govern , i factor essencial perquè la seva gestió pugui ser coherent, àgil i eficient. Si això val per un govern , val per un Parlament. La formació de la Mesa del Parlament pot ser un exercici de malabarisme inestable, i donar peu a sonades improvisacions que poden donar la volta al món. La formació de les meses de les comissions, el nomenament de portaveus, el funcionament de la maquinària parlamentària, es pot convertir en un joc dels disbarats.
En resum, estem assistint a un muntatge improvisat, en un trencaclosques de persones, més o menys mediàtiques, pensades per provocar adhesions més que per trobar solucions. Malament anem per aquest camí. Ajuntar peces no vol dir formar un bloc, ni un edifici, ni un cos. La candidatura de Junts pel Sí, és un conglomerat pensat per un instant. No un plantejament de futur, ni de present.
Tot el revés del que ha fet el PSC. Fins ara aquest partit era l’ase de tots els cops però poc a poc va esdevenint el model contrari a la improvisació i a l’oportunisme, per convertir- se en el partit seriós, preparat, conjuntat i adequat per afrontar les dificultats del periode que tenim al davant. Gent renovada, però molts amb experiència en ajuntaments, on realment s’aprèn a governar i a pactar. Dos elements indispensables pels nous temps que arriben. Veurem què diu la gent davant els models que se’ls presenten: el de l’oportunisme de Junts pel Sí, i el de la serietat , del PSC.

Queden pocs dies per tenir les llistes a punt, i molts van molt endarrerits. I ja no diguem pel que fa programes electorals. Suposo confien en improvisar també en aquest apartat, i en una setmana presentaran un recull de bones intencions com les que ja havien figurat en programes anteriors. Posats tots en un mateix perol, esperen donar-li forma i color, i vendre’l com si fos nou. Ja no ve d’aquí, una improvisació més. 

Sunday, July 26, 2015

 

TRENCAR LA LEGALITAT - art, Regió 7

TRENCAR LA LEGALITAT
Immersos en l’espiral de declaracions, contradiccions  i despropòsits immensos, per part del president Mas , el seu govern i membres de Convergència, en aferrissada competició amb ERC i alguns components de les entitats, lligats al anomenat procés independentista, no parem compte de la gravetat d’algunes propostes, mai imaginades en cap país o Estat democràtic.
Que un president de govern, propugni incomplir i trencar la legalitat vigent, per anar cap un nou Estat, de manera unilateral, tira per terra no solament la legitimitat del qui ho proposa sinó tot l’entramat de les institucions internes del país, i es carrega qualsevol recolzament a nivell internacional. Cap país, cap governant d’Estats democràtics podria acceptar l’arribada d’un nou membre si no ha acomplert els preceptes legals que li donarien legitimitat.
Tantes vegades hem invocat l’exemple de Quèbec ( Canadà) com Escòcia ( Gran Bretanya) que els passos donats aquí res tenen a veure amb els que varen donar allà, i mai cap governant d’aquests territoris hauria endegat un procés com el d’aquí, i per descomptat mai, haguessin proposat vulnerar les regles democràtiques vigents, en els seus propis territoris ni les dels Estats als quals pertanyen.
Però, posats a trencar legalitats, si el nostre president proposa incomplir les estatals, res impedeix que els ajuntaments trenquin les catalanes. Els greuges que al·lega contra Madrid, els podem fàcilment trasplantar aquí, en la relació entre Generalitat i ajuntaments. Des de fa anys la Generalitat no paga el que deu als ajuntaments, es comporta de manera prepotent, insultant en molts casos pel que fa reivindicacions de major autonomia en matèries essencials com urbanisme, activitats , medi ambient, seguretat, ensenyament, serveis socials, mobilitat, etc.
Si ell planteja la desconnexió en menys de divuit mesos, o fins i tot en nou mesos, els ajuntaments ho poden fer en quinze dies. Si deixen de pagar el cànon de sanejament a l’ACA ( ja arruïnada), trenquen els vincles pel que fa a manteniment d’escoles, dipòsit de detinguts, col·laboració en matèria de justícia, registre civil, estadística, seguretat, o en temes d’ordenació del territori, urbanisme, mobilitat, activitats, medi ambient, etc, el resultat és el CAOS intern.
El no reconeixement de la legalitat vigent a Espanya, justifica el no reconeixement de la legalitat vigent a Catalunya. Ens donem compte d’on ens fiquem i cap on anem ? I si aquesta premissa val pels ajuntaments, val pels ciutadans de peu, respecte de les normes vigents en els municipis. Quines raons poden al·legar els Consistoris si qualsevol ciutadà copia el comportament del president de la Generalitat, o del seu Alcalde, i decideix no sotmetre’s a les exigències de les Ordenances municipals, ni dels plans d’urbanisme, ni de qualsevol altra normativa vigent ?

Fora de la legalitat només hi ha el caos. Es impensable , per impossible seguir el darrer full de ruta o , més ben dit, ocurrència del president Mas. Si creu o creuen que trencar amb la legalitat vigent és una mostra de valentia, ben aviat veuran que és una demostració d’inconsciència. Els principis democràtics son sagrats, i qui els vulgui trencar , no se’n sortirà. Varem lluitar quaranta anys per aconseguir-los, no permetrem tirar-los per terra en quatre dies. 

Friday, July 24, 2015

 

QUARANTA ANYS DE COLÒNIES A BORREDÀ - 1976 - 2015

               40 ANYS DE , COLÒNIES A BORREDÀ – 1976 – 2015.
Avui , dia 22 de juliol de 2015, l’Alcalde de Borredà, Joan Roma i Cunill, ha rebut a la Casa Consistorial, tot el grup de Colònies a Borredà, un total de 68 nens i nenes , acompanyats dels monitors i monitores d’aquesta Entitat.
L’Alcalde els ha donat la benvinguda a l’entrada de l’Ajuntament, i ha recordat els inicis d’aquesta entitat, i la seva relació amb el poble de Borredà.
Colònies a Borredà va néixer l’any 1976, de la mà del Pare Jordi, i la Germana Montse Sala, portant una trentena de nens i nenes de Berga a fer colònies a Borredà. I , any rere any, el poble ha acollit les diferents tandes de colònies des de finals de juny fins a primers d’agost.
L’Alcalde ha reconegut que els grups de colònies ja formen part del paisatge del poble i tot sovint els veiem en petits grups, preparant jocs, estudiant propostes, elaborant rutes o a la recerca de dades.
Ha elogiat la bona organització de tots els grups, el comportament exquisit en matèria cívica o mediambiental, l’alegria que porten al poble i el gran nombre d’activitats que duen a terme en les setmanes que s’hi estan.
De fet Colònies a Borredà tenen una seu esplèndida, estratègicament situada ( la Llar del Pare Coll) amb entrada pel Camí de Frontanyà i sortida a la zona esportiva municipal. Tenen , doncs, espai per jugar i córrer i en pocs metres estan a les piscines. Tot ideal per dur a terme unes colònies d’estiu.
L’Alcalde també ha reconegut la tasca de l’entitat en moltes altres activitats, portant el nom del poble en molts indrets d’aquí i de fora. Per Borredà han passat centenars, de fet ja podem parlar de milers de nens i nenes, els quals un dia o altre tornaran al poble per recordar els bons temps passats, però també es dona ja el fet de que fills i filles dels primers estadants, ja porten els seus nens i nenes a les colònies actuals, en una roda que volem , mai acabi.
Feta la salutació, un nen i una nena del grup han llegit un escrit d’Agraïment a l’Ajuntament de Borredà per aquests 40 anys de presència en el poble. En aquest escrit han repassat a grans trets els principals moments de les Colònies. Finalment han fet entrega a l’alcalde, d’una placa commemorativa d’aquests 40 anys. Per la seva part l’Alcalde ha anunciat que dintre de pocs dies farà entrega d’una placa de fusta, feta per un artesà local, que es podrà penjar en el menjador de les Colònies per recordar aquesta data.
I ja per acabar, la gran foto de família a l’entrada de l’església de Borredà, un lloc per poder-hi caber tots i recordar aquesta data.
Borredà, 22 de juliol de 2015.

L’alcalde, Joan Roma i Cunill

Wednesday, July 22, 2015

 

SITUACIÓ ACTUAL SUBMINISTRAMENT AIGUA - BORREDÀ - JULIOL 2015

SITUACIÓ ACTUAL DEL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA – BORREDÀ
Diferents veïns han demanat i comentat sobre l’escassetat de pluges en les darreres setmanes, així com la preocupació pel subministrament en els propers dies, en un moment en que estem patint la pitjor onada de calor , en molts anys . Davant aquesta lògica preocupació vull donar la informació pertinent.
L’ajuntament disposa de diverses concessions d’aigua: de la Riera Margansol, de les Nou Fonts, de la Font de les Mosqueres, i del pou Cabanes 1 i Cabanes 2.
Històricament el poble de Borredà, captava aigua de la Riera i de les dues fonts, abans esmentades. L’any 94, el més calorós en molts anys, es va decidir buscar noves captacions i es varen aconseguir dues noves captacions. Cabanes 1 i Cabanes 2. Dos pous que sempre estan preparats per poder connectar a la xarxa general, en cas de necessitat.
I és el que hem fet fa pocs dies. Quan la Riera baixa molt pobre, es connecta un primer pou i si fa falta el segon, fent-los funcionar de manera alternativa. Un dia un, el segon dia, l’altre. Tota l’aigua passa cap els dipòsits de sedimentació de Cabanes, on hi ha un primer nivell de solatge, per sedimentació, i a continuació l’aigua va cap el dipòsit de Subirà.
L’any 1992, el poble de Borredà tenia un únic dipòsit general de 300.000 litres, des d’aquell any en que l’ajuntament va haver d’assumir el servei de subministrament d’aigua, va emprendre una gran quantitat d’obres, fins a renovar totalment la xarxa, i construir diferents dipòsits complementaris al vell.
Es així com a dia d’avui tenim, un nou dipòsit d’aigua a Subirà de 1.000.000 litres, un altre dipòsit a prop de Campalans de 500.000 litres, un tercer dipòsit a Cal Gall de 500.000 litres, un quart dipòsit a Capdevila de 150.000 litres i un darrer dipòsit d’impulsió al Tennis de 50.000 litres. En total tenim 2.500.000 litres d’aigua en dipòsit, suficient com per donar servei uns quants dies de forma totalment autònoma.
A més a més ,l’any passat es va instal·lar una planta potabilitzadora d’aigua, amb un règim de potabilització de 14.000 litres / hora, que permet donar una qualitat perfecte , en totes les èpoques de l’any, sigui l’aigua procedent de la Riera, de les Fonts o dels Pous.
La inversió en tots aquests anys ha estat de més de dos milions i mig d’euros, i això ha permès garantir el subministrament a tot el poble, en quantitat i qualitat. Aquest és el motiu pel qual el poble de Borredà té aigua suficient i de qualitat. Aquesta ha estat sempre la nostra primera prioritat, i continuarem dedicant-li una atenció preferent.
Es més aprofitant que estem en la pitjor sequera dels darrers anys, hem demanat pressupost a una empresa especialitzada en la recerca d’aigua i perforació de pous ( la mateixa empresa que va venir l’any 94) per buscar aigua en un altre punt del poble, però en una altra vessant que no sigui la de la Riera Margansol. Ja en el desembre de 2006, varem demanar a la Diputació de Barcelona un estudi hidrogeològic, per completar l’abastament d’aigua a la població de Borredà. Amb aquest estudi i les tècniques que té aquesta empresa volem aprofitar el moment per veure si aconseguim trobar algun altre punt de captació, sinó per ara, per a més endavant.
Tenim, doncs, aigua suficient i de qualitat, però dit això demanem a tothom un ús responsable de l’aigua. Tots hem de contribuir a la protecció del medi natural, i el consum d’aigua ha de ser moderat i molt justificat, tant en èpoques seques com la que tenim, com en altres èpoques de pluges. Sempre hem de pensar en la natura i la seva protecció, i l’aigua és un bé escàs que ha de ser protegit.
Borredà, 22 de juliol de 2015.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Sunday, July 19, 2015

 

BORREDÀ I LA RIERA DE MERLÈS

BORREDÀ ASSUMEIX LA NETEJA DEL TRAM PROTEGIT DE LA RIERA DE MERLÉS, DE MANERA PROVISIONAL, PEL QUE QUEDA D’ESTIU.
A la vista del gran nombre de visitants en el principal tram de la Riera de Merlès , entre l’Hostalet ( Les Llosses) i Sant Cristòfol ( Sta. Maria de Merlès) , l’ajuntament de Borredà es farà càrrec de la neteja, de manera provisional, pel que queda d’estiu. Aquest és l’acord a que s’ha arribat amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, organisme que coordina les actuacions sobre aquesta Riera.
En les darreres visites realitzades que he fet ( el passat dijous dia 16 i ahir diumenge dia 19) he pogut comprovar com la immensa majoria d’usuaris té un comportament exemplar, però una petita minoria continua tirant les deixalles a peu d’aparcament o en qualsevol racó de la riera, fins el punt de que el passat dijous l’acumulació de deixalles en mitja dotzena de llocs va fer aconsellable enviar un equip de neteja de manera urgent, per iniciar el cap de setmana en condicions adequades.
A partir d’avui, cada dilluns un equip de 3 persones, procedents del Pla d’Ocupació, finançat per la Diputació de Barcelona que donen servei a tasques de manteniment dintre del nucli urbà de Borredà es desplaçaran a la Riera de Merlés, per procedir a la neteja d’uns 12 quilòmetres del tram , sotmès a protecció especial. Aquest equip netejarà els espais d’estacionament, principals focus de deixalles abandonades, i baixaran als gorgs principals per treure les deixalles dels llocs més inversemblants.
Dit això, vull remarcar que en les darreres dues visites d’inspecció ( el passat dijous i ahir, diumenge) he pogut constatar un progressiu interès per deixar els llocs nets, i elogiar la campanya de conscienciació, senyalització i sanció dels comportaments inadequats.
També vaig poder comprovar l’excel·lent desplegament dels MOSSOS D’ESQUADRA i AGENTS RURALS. Pel que fa Mossos, vaig trobar una patrulla procedent de l’àrea de Girona, especialitzada en protecció del Medi Ambient, la qual em va explicar la coordinació i serveis que feien des de l’inici de la campanya de vigilància en aquesta zona, amb els Mossos de l’Area del Berguedà. Pel que fa els Rurals, la mobilització era igual de programada, oimés quan s’havia decretat el nivell 2 del pla Alfa.
Per últim, l’Agència de Desenvolupament del Berguedà procedirà a col·locar la senyalització de prohibició de circulació d’autocars en tot aquest tram( pot semblar increïble que un autocar s’atreveixi entrar en un camí rural asfaltat, però ha passat). I igualment es col·locaran senyals de fer servir els punts de recollida de deixalles on hi ha els corresponents contenidors. Aquestes son les decisions preses en la darrera de les reunions fetes, i així donarem compliment a totes les actuacions acordades.
Per acabar, puc afirmar que estem aconseguint canviar el comportament dels visitants de la zona, a observar amb rigor la limitació de velocitat i estacionament, i ser conscients de que no es pot embrutar impunement, i cal reduir la pressió en una riera en la que també descendeix el cabal d’aigua, resultat de la falta de pluges i una calor d’una intensitat mai vista.
Borredà, 20 de juliol de 2015.   L’Alcalde, Joan Roma i Cunill.



Friday, July 17, 2015

 

SOUS I DEDICACIONS, art. Regió 7

SOUS I DEDICACIONS.
En aquestes mateixes pàgines de Regió 7 hem pogut fer un seguiment dels acords municipals, relacionats amb els sous, dedicacions i compensacions pels càrrecs institucionals, en els municipis de la Catalunya Central, el territori que pràcticament cobreix aquest diari.
Tothom haurà pogut comprovar que no hi ha ordre ni concert en les decisions municipals, i es fa difícil explicar els imports en un lloc o altre, tot i tractar-se de municipis molt semblants en quan a nombre d’habitants i situació geogràfica. I és que no hi ha una norma concreta ni una planificació determinada. Un exemple més del desgavell general en qüestions que haurien de ser molt més ben programades i acordades, entre les organitzacions municipals, el govern de la Generalitat i el de l’Estat.
Hem passat d’uns anys molt relaxats en temes de sous i compensacions, a una nova situació en que s’han de complir uns màxims establerts per l’Estat, però fent equilibris massa complicats com perquè siguin degudament entesos per la població, en general. Podem veure dedicacions tant variades com d’un 10 o 20 % a d’altres d’un 75,80 o 90%, en alcaldes, tinents d’alcaldes, o regidors. Aquests percentatges van lligats als sous que cobraran, en funció de les partides pressupostàries que els hi donen suport. I tot plegat, en els municipis més petits, lligats a la subvenció per càrrecs electes que la Generalitat va inventar en temps del Tripartit.
Es a dir, en el primer mes de funcionament dels nous Consistoris sorgits de les eleccions municipals de 24 M, s’ha de regular un conjunt de regles de funcionament per tot el mandat, començant pels propis sous, lligats a les dedicacions. I les dedicacions son molt teòriques i difícils de regular, segons quines siguin les àrees dels regidors. I ja no diguem de l’alcalde, perquè pensar que un alcalde tingui un determinat percentatge de dedicació és un brindis al sol, i un autèntic despropòsit.
Un alcalde està de servei tot el dia, tots els dies de l’any, durant tot el mandat, cobri o no cobri. I com ell , bona part de l’equip de govern , al qual li pot aparèixer qualsevol imprevist , i haver d’actuar sigui o no, hora de feina. Convindria, doncs, modificar en profunditat tots els elements reguladors de les tasques municipals. De fet, en algun moment, un pacte de partits hauria de proposar obrir una nova etapa municipal,  modificant les regles de joc que han funcionat fins ara, però que a l’igual que la Constitució, donen clars símptomes d’envelliment.
Un ajuntament ha de poder funcionar com una empresa de serveis, de la qual els ciutadans en son co – propietaris, i als quals se’ls hi ha de donar explicacions i justificació. D’entrada perquè un ajuntament pugui funcionar ha de tenir capacitat de decisió, i això requereix majoria absoluta. L’actual sistema és inadequat i d’aquí la necessitat de canviar-lo per un de dobla volta. Al final ha d’haver-hi un equip de govern, amb capacitat de decisió , i una oposició que supervisi, controli i presenti alternatives. I un sistema de dedicacions i sous, adequat com perquè sigui possible l’eficàcia en la gestió.
Ara i aquí continuem immersos en fer filigranes , sense un model clar de dedicació i compensació. Si els serveis municipals han de funcionar, algú ha d’estar al capdavant per garantir el seu bon funcionament. I això requereix dedicació. Quan alguns es demanen si els càrrecs municipals estan ben o mal pagats, cal contestar, depèn.  Els resultats es veuen en la dedicació i l’eficàcia a la feina. Estalviar en alguns d’aquests apartats no és garantia, en absolut de millorar les prestacions municipals, al contrari, en la majoria de casos tenir persones dedicades a tirar endavant els projectes municipals pot ser la millor inversió pel propi municipi.



Wednesday, July 15, 2015

 

EL DARRER INVENT

EL DARRER INVENT
Era previsible tenir noves improvisacions en el full de ruta del procés quan el president fa temps ha perdut la brúixola, la carta de navegar, el timó s’ha trencat, i la nau fa aigües per tots costats.
Res estrany que en aquestes circumstàncies, la fugida endavant sigui la única via possible i l’embolica que fa fort, la solució miraculosa. Tots els protagonistes de l’independentisme estan atrapats en una espiral de despropòsits, i ja res els pot parar fins tenir els resultats del 27 S sobre la taula. I en aquell moment encara podem veure reaccions i valoracions que res tinguin a veure amb la realitat. Quan s’ha perdut el nord, res assegura que es torni a trobar.
El darrer invent suposa un menysteniment brutal per la figura de la presidència de la Generalitat. Ja no dic pel president Mas que passarà a la història com el trinxador de tot el que s’havia aconseguit en 30 anys de la Generalitat recuperada. Recordem-ho, el temps més llarg de democràcia i progrés de la històrica contemporània.
Fer servir el Palau de la Generalitat com el centre de les negociacions , pactes, tripijocs varis i altres batusses entre partits i la denominada societat civil, és no entendre la divisió entre institucions i partits. La màxima institució de Catalunya no pot ser objecte de negociacions i pactes partidistes, com tampoc ho pot ser el Parlament. Estem en un temps en que res és respectat, res és tingut en consideració ni amb la deguda autoritat envers tots els catalans, pensin com pensin.
Però, és que conformar una candidatura amb el president de quart de la llista, amagat darrere 3 candidats absolutament increïbles en qualsevol altre país de llarga tradició democràtica és convertir la figura presidencial en una mena de “tapat” per motivacions inexplicables, més pròpies de nens petits que juguen a veure qui la fa més grossa. Posar de cap de llista a Raül Romeva , fins fa quatre dies militant d’ICV i que ha lluitat, criticat, denunciat el comportament de CiU dels darrers 30 anys, és sorprenent. Més ben dit, increïble i impropi d’un polític coherent. I dic polític, perquè suposo que ara no ens diran que no ho és. I a continuació dues candidates , impensables per sustentar uns llocs tant destacats amb el segon i tercer de la candidatura, per davant del president Mas i el cap de la oposició, Oriol Junqueras, és de matrícula d’honor.
I segur que darrere bambalines, personatges com Quico Homes, Josep Rull , i altres deuen creure que han fet el cim. Han aconseguit sortir en tots els mitjans de comunicació del món mundial, creguts que no ho podien fer millor. Han sorprès a tothom, han trencat tòpics, han innovat fins extrems impensables ¡¡¡ D’aquí a la glòria. Ara ja només falta arreglar les baralles entre tots els grups i grupets que volen tenir un lloc en aquesta candidatura. I hem pogut veure les corredisses dels representants de MES ( els nostres ex companys de viatge) que deuen estar més que preocupats de la barreja de polítics amb altres que no ho son. No sigui que no els tinguin prou en compte i vagin a parar a llocs secundaris. Ells i elles que s’han sacrificat per deixar una poltrona a la recerca d’una altra.
I qui pensa en el país ? Qui pensa en la gent ? Qui imagina un nou període de 6, 10, 20 mesos sense cap govern que governi ? Portem 4 anys de congelació en les decisions i reptes del país. Aquesta gent només pensa en dir adéu a Espanya , ja no a 18 mesos vista, sinó a 6 mesos. En la subhasta pública de qui apreta més, també hi ha hagut temps per reduir el temps d’espera, a només mig any. I bé, ara només falta un petit detall, un tràmit a passar el dia 27 S que ja donen per descomptat que serà d’un gran triomf de l’independentisme. No cal parlar de vots, escons, partits diversos. Se suposa que el resultat serà aclaparador com era segur el d’Artur Mas quan va dissoldre el Parlament amb 62 diputats i en va sortir amb 50. De victòria en victòria fins a la derrota final. La bola de neu s’ha fet imparable i toca tirar endavant, i sobretot no mirar ni enrere ni als costats. No s’hi val dubtar, ara que ja no es pot frenar, només queda tirar endavant amb el que sigui i amb qui sigui, com podem veure amb el trio elegit per encapçalar la llista de la província de Barcelona.

Massa invents, massa improvisació, massa mediocritat i poca responsabilitat per qui hauria de ser exemple de prudència i coherència. Deixem que facin el seu curs, i nosaltres els socialistes, tinguem el seny que no veiem en altres indrets, i preparem-nos per fer la més intensa campanya de la nostra història. Ja no és una qüestió de partit, és una qüestió de país.

 

UN DIA HISTÒRIC - art. La Rella

UN DIA HISTÒRIC.
Massa sovint posem l’adjectiu “històric” a fets que no tenen aquest caràcter excepcional. Doncs, bé, el diumenge 26 de juliol sí tindrà aquest efecte, en funció de si és una ocasió guanyada o perduda.
Hem tractat dotzenes de vegades en el territori i en el Parlament de Catalunya, el dret del Lluçanès a esdevenir comarca. Personalment ho havia defensat, com a diputat,  ara ho defenso, tot i ser alcalde d’una comarca veïna. El motiu és ben senzill, en el món rural, o ens ajuntem els pobles petits per oferir serveis que sols no podríem donar, o malament.
Dic també, que no estic d’acord amb el funcionament dels Consells comarcals, però aquesta és una altra qüestió. Considero que d’aquí a poc temps les comarques rurals han de funcionar com una mancomunitat de serveis. Només així podrem tenir equipaments, infraestructures i serveis de qualitat semblant als de ciutat.
Bé, ha arribat l’hora de la veritat. El diumenge dia 26, o aneu tots a votar massivament o no tindreu excusa per ser gestors del vostre futur. O dediqueu 10 minuts del vostre temps a anar a votar o no us queixeu en els propers vint o trenta anys, si les coses del territori no funcionen com voldríeu. I si un municipi ha de marcar la pauta d’una molt elevada participació, aquest ha de ser Prats, la capital. Les responsabilitats de la capitalitat passen per donar exemple, saber passar al davant, escoltant a tothom i facilitant una bona entesa entre tots els municipis .
En aquest repte, els berguedans podem perdre-hi un dels nostres municipis: Santa Maria de Merlès, però aquesta és una pèrdua consentida , acceptada i acceptable si així ho vol la majoria dels seus habitants. El Berguedà té 31 municipis, si quedem en 30, no passarà res perquè el que tots volem és que tothom estigui en el millor lloc pel seu futur. Anims, doncs. De vosaltres depèn demostrar en vots, les ànsies de ser protagonistes del vostre propi futur.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà

Tuesday, July 14, 2015

 

CONSELL OBERT I TRANSPARENT- Nació Digital Solsona

UN CONSELL OBERT I TRANSPARENT.
Sempre ha estat difícil generar canvis en profunditat a la comarca del Solsonès. En puc donar fe de quan varem impulsar la Unió Municipal del Solsonès ( UMS), o altres plataformes i moviments per aconseguir trencar l’hegemonia de CiU. Més que hegemonia, hauríem de parlar de bloc , sense fissures , de tot el que es movia a la comarca. No hi havia cap possibilitat de presentar alternatives perquè la reacció era contundent per part dels dirigents de CiU que manaven a la comarca com si fos la seva finca particular.
Qui gosava trencar el monolitisme era condemnat a tota mena de problemes fins a claudicar o sumar –se als que manaven des de sempre. Per això, és tant important resoldre adequadament el conflicte del nou Consell Comarcal. Per primera vegada en els més de 25 anys d’existència del CC, aquest organisme pot ser governat per una majoria d’esquerres, o de centre esquerra, si volem ser més exactes. Tot una proesa en una comarca com aquesta.
Però, precisament en una comarca com aquesta, mai, mai es pot dir blat fins tenir el sac ben lligat i guardat. Tant segurs estàvem de la fidelitat del pacte entre ERC i els independents amb el vist i plau de la CUP que no crèiem possible cap entrebanc important. Doncs, bé, una vegada més es compleix a la comarca el principi de que qui mana , mana, i no es pot fer res sense el vist i plau dels qui volen continuar manant des de darrere les bambolines.
El poder del CC del Solsonès és molt superior al de molts altres del seu entorn, i d’aquí la gran preocupació i el ferri control que s’està fent de tots els qui en poden formar part. Es fa i es farà tot l’impossible per evitar el canvi de govern. Les excuses son variades i diverses però pel que hem pogut veure fins ara, per les explicacions donades, no son convincents com per posar en perill el futur govern comarcal de la nova majoria.
Seria inacceptable torpedinar el nou CC, perquè hi ha ganes de veure com pot funcionar amb un canvi radical en el fons i les formes. Del CC depenen temes tant importants com les millores en camins rurals, o tot el que fa referència a transport i menjadors escolars, o ajudes als petits ajuntaments ( tots menys la capital). En definitiva, la dependència dels municipis de la comarca és molt més alta en el Solsonès que en altres CC, d’aquí la batalla per evitar el relleu. I d’aquí que la gent es mobilitzi per evitar la continuïtat i la rutina d’aquest organisme del qual depenen els principals serveis i equipaments comarcals.

Queda molt poc per sortir de dubtes, però no solament hem de veure com es constitueix sinó també com comença a governar i trenca les inèrcies de més de 25 anys. Es una autèntica revolució a la comarca, començada amb l’esdeveniment d’ERC a la capital i que ara continua en la segona institució de la comarca.  Res serà igual, una vegada el nou govern pugui actuar amb plena normalitat. Confiem en que la crisis interna dels independents no sigui obstacle per iniciar la nova etapa. Estic segur que el canvi es notarà al cap de pocs dies. NO deixem que ningú ho espatlli.

 

SEGONA INSPECCIÓ - RIERA DE MERLÈS

SEGONA INSPECCIÓ – RIERA DE MERLÉS – DIUMENGE 12 DE JULIOL.
Ahir, diumenge dia 12 de juliol, vaig dur a terme la segona inspecció de la Riera de Merlès, començant pel tram de Les Llosses (Càmping Can Saiol ) en direcció cap a Sant Jaume de Frontanyà, per a continuació tornar a fer la ruta que ja havia fet en la primera inspecció ( entre l’Hostalet i Sant Cristòfol).
Estem en ple mes de juliol i amb unes temperatures realment molt elevades, fins i tot per aquestes dates, podem constatar que la ocupació de la riera és molt elevada. Menys en el tram més al nord ( Les Llosses – Sant Jaume), però molt intensa en el tram intermig ( Les Llosses- Borredà – La Quar – Sta. Maria de Merlès). Queda per inspeccionar el tram Puig-reig que faré el diumenge vinent.
El resultat de la senyalització, vigilància i sancions han produït una especial atenció al bon estacionament. He comprovat un adequat estacionament en tots els trams visitats. També he comprovat una moderació de la velocitat ( recordo que està limitada a 40 kms/hora), respecte el que podíem constatar anys enrere. També una menor brutícia en els trams més concorreguts.
En les visites i informació als visitants, trobo una bona entesa a l’hora de demanar comportament cívic i protecció al medi natural. I sempre es troben els entusiastes de torn que demanen tobogans i algun trampolí per millor aprofitar l’indret....En fi, paciència i bon rotllo a l’hora d’explicar l’interès en rebaixar la pressió humana sobre la Riera. Suposo que tots hi estan d’acord, excepte si els afecta a ells directament.
En resum, a falta d’inspeccionar el darrer tram de la Riera (Puig-reig / Gaià), estem aconseguint algunes millores en el comportament presencial i de mobilitat, però és evident que cal reduir la massificació dels punts principals de bany.
Borredà, 13 de juliol de 2015.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Monday, July 13, 2015

 

TREMOLOR DE CAMES

TREMOLOR DE CAMES.
A menys de 80 dies pel 27 S, l’espiral de disbarats ha arribat a un punt propi d’un rècord Guinness de despropòsits. Per molt que busquem, segur no trobarem cap país del món mundial en que a algú se li hagi acudit anar a unes eleccions, sense polítics.
Hem vist funambulistes demanant treure la xarxa protectora, hem vist pastissers rebaixant el sucre dels pastissos, hem vist músics tocant amb instruments d’objectes reciclats....però encara no hem vist conductors sense volant ...ni política, sense polítics. Però , Catalunya és diferent. Si el president Mas llença un repte, el cap de la oposició i principal soci del govern, ha de contestar amb un repte, encara més recargolat. I si fa falta, la CUP s’hi afegeix per rematar la feina.
I ja tenim el belén armat,i comença el tremolor de cames a Convergència que no sap cap on mirar ni què dir davant tants disbarats junts. I és que ni en els cervells més imaginatius es podia generar una proposta de candidatura sense polítics per anar al 27 S, confiar en aconseguir una majoria absoluta ( no sabem si de vots o diputats) per tot seguit dissoldre el nou Parlament i tornar a convocar eleccions, no sabem si aquesta vegada amb polítics o no....per constituir el nou país....
Com es pot comprovar, tot molt senzill, tot molt de casa nostra, tot molt fàcil d’explicar i d’aconseguir socis a la majoria de països europeus, per dur a terme aquest viatge cap a la Itaca somiada.
Aquí, els protagonistes han oblidat l’existència de la gent que viu en aquest país, i decideixen que si ha sobreviscut a 4 anys sense un govern , pròpiament dit, poden sobreviure a 2 o 3 anys més d’experiments diversos. No ve d’un pam, ni d’un any.
Tot plegat demostra en quines mans s’ha deixat el país, i en quines mans estan els dos principals partits catalans. Els històrics de Convergència es posen les mans al cap quan veuen qui governa el partit. Personatges com Quico Homs, Josep Rull, Lluis Corominas, etc, son el més clar exemple del perill de deixar un partit en mans de mediocres contrastats. I no menys preocupant son els qui estan al capdavant d’ERC. Aquesta suma de personatges fan comprensible que haguem arribat on avui estem. I es lògic el tremolor de cames que els hi ha entrat als polítics en actiu que veuen com hi ha una proposta sobre la taula que els jubila a tots de cop. Fins i tot al president.
I una cosa és formar una llista del president o amb el president i una altra, fer una llista sense president. Fins aquí, podíem arribar. Ara , el problema és com retornar al principi, o a la meitat i proposar una llista única, barrejada.
Davant tants despropòsits queda clar que ningú vol assumir la derrota que pronostiquen totes les enquestes. Si fos per anar a guanyar, no hi hauria tants invents, el problema és que s’acosta la data fatídica, i el moviment pro independentista ha tocat fons i no suma, ni de bon tros el que esperaven els promotors. D’aquí voler-se barrejar amb altres per repartir la culpa entre tots. Mal assumpte perquè el grau de desconfiança dels catalans vers els seus polítics avança sense parar.

I tirar endavant una llista sense cap lideratge, sense cap guió concret, sense cap programa de govern , es com voler conduir un cotxe sense volant i sense rodes. No sé si hem tocat fons en els invents o encara ens en queden per veure, però el país no es mereix aquesta política ni aquests polítics concrets. Jubilem –los i donem la responsabilitat als que sí tenen les idees clares. 

Friday, July 10, 2015

 

PARLAMENT, EN HORES BAIXES - art. Regió 7

PARLAMENT , EN HORES BAIXES.
En converses amb molts altres ex parlamentaris, ens lamentem de la pèrdua d’imatge, respecte i autoritat de la principal institució del país: el Parlament de Catalunya. Ni en els pitjors somnis, ens haguéssim imaginat una situació com que la estem vivint, amb constants mostres de partidisme, sectarisme, ineficàcia i mala educació.
Aquest declivi del Parlament com a centre de la política del país, és una clara mostra de la crisis que impera en tots les institucions, a la qual ningú aporta termini ni solució. El Parlament ha deixat de ser l’organisme de supervisió, control i impuls de l’acció legislativa del govern , per passar a ser un plató de televisió, en el qual alguns dirigents polítics munten el seu show per aparèixer en els mitjans de comunicació.
No hi ha feina concreta per fer, i a falta d’iniciatives del govern, toca omplir l’ordre del dia dels plens, amb material reciclat. Es a dir, toca presentar algunes interpel·lacions, per justificar el temps, però sabent que els consellers interpel·lats no tenen cap ganes ni cap intenció de presentar novetats legislatives, perquè no n’hi ha.  Després de les interpel·lacions, es presenten propostes de resolució que totes els parts saben no serviran per a res. Tant si s’aproven com si es refusen, la seva vida útil té els dies comptats. Acabat el mandat, s’acaben els compromisos i decisions preses, per recomençar en el mandat següent.
Es molt dur veure la inutilitat de la principal institució quan més falta faria la seva activació i impuls. Precisament en èpoques de crisi és quan els dirigents polítics han de convertir el Parlament en el centre del debat, i dels acords. Ara i aquí, veiem com la presidenta del Parlament es converteix en una de les figures més controvertides del món polític, trinxant la imatge de persona equànime, objectiva, dialogant... que tot president o presidenta del Parlament ha de tenir, per entrar en la batalla interna d’UDC, i a favor de tesis que varen perdre la consulta interna. Tot el contrari d’una figura presidencial.
Si a la penositat dels plens parlamentaris, hi afegim, la més que fatal imatge de la Comissió contra la corrupció, arribem a la conclusió d’un Parlament en les hores més baixes de la història recent. Un Parlament poc respectat, perquè els propis parlamentaris no respecten les regles escrites, ni les no escrites,  sobre comportaments interns. Comportaments que s’havien respectat fins el darrer mandat, però que ara es tradueix en indumentàries increïbles, imatges impròpies d’un Parlament, crits, gestualitats inadequades, etc, etc.
Mal va un país quan el seu govern paralitza tota l’activitat administrativa, i trasllada la paralització al Parlament que l’ha de controlar, supervisar i endegar l’activitat legislativa. Si algú creu que aquesta situació quedaria resolta en un “nou país” va molt desencaminat. Precisament aquest immens desgavell és preludi d’un pèssim resultat el 27 S.  El procés porta un camí caòtic , similar a la situació que viu el govern i el Parlament. No crec possible empitjorar la situació present, ni que sigui per falta de temps, però els qui hem ostentat el càrrec de parlamentari, ens fem creus del que veiem en aquests moments.

Que arribi el 27 S el més aviat possible i sigui quin sigui el resultat, doni pas a una nova etapa radicalment diferent a l’actual. No es pot continuar per aquest camí de baixada  indefinida quan més falta faria retrobar l’ambició pel compromís i l’eficàcia.  En un moment en que alguns creuen poder fer llistes sense polítics, l’únic que s’ha de fer és jubilar a determinats polítics, però que ningú cregui que aquest és el problema del país. El problema ha vingut de dirigents mediocres que no han sabut ni volgut entomar les responsabilitats que li eren pròpies. 

Wednesday, July 08, 2015

 

INFORMEM - BUTLLETÍ GRUP MUNICIPAL -COMPROMÍS X BORREDÀ - PSC , núm. 1 - juliol 2015.

INFORMEM – BUTLLETÍ MUNICIPAL – COMPROMÍS X BORREDÀ – PSC
Número 1- desè mandat – juliol 2015.
PRESENTACIÓ
Teniu a les mans el primer número del butlletí municipal del Grup Compromís x Borredà – Partit dels Socialistes de Catalunya, d’aquest desè mandat. A l’igual que hem fet en anteriors mandats, la nostra voluntat és informar i documentar la feina que fem a l’ajuntament i tot allò que considerem important de transmetre a tots vosaltres, en tant que ciutadans i ciutadanes del poble.
Aquest és un butlletí pagat per nosaltres, i no per l’ajuntament, amb el qual pretenem donar compte dels compromisos que varem assumir en el nostre programa electoral a les passades eleccions del 24 de Maig. En aquelles eleccions, per setena vegada consecutiva varem aconseguir la majoria absoluta dels vots emesos, i 4 dels 7 regidors que composen el Consistori de Borredà.
El resultat de les eleccions va ser de 171 vots a la Candidatura Compromís x Borredà , lligada al PSC i 148 vots a la Candidatura de la CUP. Aquests resultats varen comportar l’entrada a l’ajuntament de: Joan Roma, Concepció Barniol, Anna Ma. Cunill, i Rosa Ma. Soler; i de Antoni Chueca , Jordi Codina i Anna Manso.
El dissabte 13 de juny es va constituir el nou Consistori i l’elecció de nou alcalde, que va recaure en Joan Roma, per 4 vots a favor i 3 vots en blanc. Amb aquest resultat, Joan Roma accedia al càrrec d’alcalde – president de l’Ajuntament de Borredà per setena vegada. En el seu discurs de presa de possessió va manifestar la voluntat de governar per a tots els ciutadans i ciutadanes, i va posar el compliment del programa electoral amb el que s’havia presentat com a clara prioritat de l’acció de govern pels propers 4 anys. Igualment va deixar clara la voluntat de debatre, aclarir i acceptar totes aquelles propostes que vinguin de l’ oposició, i puguin encaixar amb el programa de govern. També posà a disposició de l’oposició tota la informació i documentació que puguin necessitar per exercir les seves funcions amb plena transparència .

PLE DEL CARTIPÀS.
El dia 22 de juny es celebrà el Ple del Cartipàs municipal. En realitat és el Ple que fixa les regles d’organització i funcionament de l’ajuntament pels propers 4 anys. Breument exposem els principals punts.
1.- Els Plens Ordinaris es celebraran el 3er dilluns de l’últim mes de cada trimestre: març, juny, setembre i desembre a les 7 de la tarda.
2.- Convocarem els plens per correu electrònic, deixant de banda la convocatòria en paper com ha estat norma en els darrers 36 anys. Les noves tecnologies permeten agilitzar un tema com aquest.
3.- Es va acordar la creació de la Junta de Govern Local, ( amb els vots en contra de la CUP). Aquesta Junta està prevista en la llei vigent, i permet tractar i aprovar la majoria de temes administratius i de gestió ordinària de l’ajuntament. A més de totes les competències delegades del Ple. La formaran l’alcalde, les dues tinents d’alcalde, amb veu i vot, i la Regidora Rosa Ma. Soler amb veu i sense vot. La Junta es reunirà un cop al mes en sessió ordinària, i tantes com facin falta, en sessió extraordinària.
4.- Es va aprovar amb els vots en contra de la CUP, traspassar del Ple a la Junta de Govern Local totes les competències que la llei vigent permet, tal com s’ha fet en anteriors mandats. Aquesta delegació de competències permet aprovar per Junta, temes de manera més ràpida, per no haver d’esperar a una sessió ordinària de Ple. El motiu bàsic d’eficiència i rapidesa en la gestió.
5.- La Comissió Especial de Comptes, estarà composada per l’alcalde, la tinent d’alcalde, Anna Ma. Cunill, i en representació de l’oposició, Jordi Codina. Es una de les comissions obligatòries que ha de tenir tot ajuntament, per revisar i aprovar els comptes municipals. S’ha de reunir com a mínim una vegada l’any, però qui en forma part, pot demanar tantes reunions com cregui convenient amb la Secretària – Interventora per poder estudiar, revisar i aclarir qualsevol tema lligat a la comptabilitat municipal.
6.- En l’apartat de dedicacions i compensacions econòmiques, els Grups Municipals rebran un total de 400 euros a l’any , el grup de Compromís x Borredà, i de 350 euros el Grup de la CUP. I tots els regidors tindran una compensació de 40 euros per assistència a plens, juntes de govern, o comissions, excepte les dues tinents d’alcalde que tenen dedicació parcial.
7.- Pel que fa a dietes, amb el vot en contra de la CUP, es va aprovar que la dieta complerta fora de la comarca serà de 140 euros al dia. Aquest import fa 4 anys es va establir bàsicament per anar a Barcelona , però també en alguna altra ciutat on s’hi fan reunions de la Generalitat, de la Federació de Municipis o la Diputació. La pot cobrar qualsevol dels regidors o dels treballadors municipals, quan per raó de reunions o cursos han de fer aquest trasllat. La dieta comprèn el quilometratge, esmorzar i dinar, i la resta de despeses derivades, com peatges, pàrquings, etc.
Per altres desplaçaments, s’ha d’aplicar el que estableix l’Ordre EHA/3771/2005, la qual estableix 0,19 euros /Km , import que ha quedat totalment desfasat i clarament injust , però que continua vigent malgrat el temps transcorregut.
8.- Es va aprovar, amb els vots en contra de la CUP, la dedicació a temps parcial de les Tinents d’Alcalde, Concepció Barniol i Anna Ma. Cunill, amb un sou de 750 euros al mes x 14 pagues. Aquesta percepció no els permet rebre les compensacions per assistències a plens o a comissions. L’alcalde va explicar que el ritme d’un ajuntament com el de Borredà obliga a tenir dues persones a dedicació parcial si es vol complir amb els deures d’organització i atenció a tots els serveis municipals.
Cada setmana totes dues han de despatxar amb les tècniques municipals de serveis socials, gent gran, esports, dinamitzadora de carrer, o assistir a reunions fora del poble,o amb altres col·lectius. Ja no es poden portar aquests temes a hores perdudes perquè la majoria de reunions es fan pel matí, o a primera hora de la tarda, en el poble o a Berga, Manresa o altres indrets. També cal dir que la Generalitat ens concedeix una subvenció per càrrecs electes que paga una de les dedicacions. El fet de que l’alcalde no cobri, permet dedicar aquesta subvenció a una de les tinents d’alcalde.
9.- En l’apartat de nomenaments de representants a diverses entitats, es a aprovar que l’alcalde fos el representant davant de Localret, de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i de l’ADF Sobrepuny. I Concepció Barniol ho fos al Consell Escolar de la ZER.
10.- Per últim es va donar compte de la constitució dels dos grups municipals presents en el Consistori: Compromís x Borredà, del qual farà de portaveu Joan Roma i Concepció Barniol, i de la CUP, Antoni Chueca i Jordi Codina.

CARTIPÀS MUNICIPAL – NOU EQUIP DE GOVERN.
Competència de l’alcalde és el nomenament de càrrecs del nou Equip de Govern, el qual està format per:
Joan Roma, Alcalde, i responsable de les àrees de Urbanisme, Obres i Serveis, Governació, Hisenda, Medi Ambient i Turisme.
Concepció Barniol, Primera Tinent d’alcalde, i responsable de les àrees de Ensenyament, Gent Gran, Noves Tecnologies, Mon rural i Cultura.
Anna Ma. Cunill, Segona Tinent d’alcalde, i responsable de les àrees de Serveis Socials, Joventut, Esports i Festes.
Rosa Ma. Soler, Regidora – adjunta a la Primera Tinent d’alcalde.

El nou Equip de Govern es reunirà un cop al mes en Junta de Govern Local, i despatxarà cada setmana de manera individual o col·lectiva amb l’Alcalde. Aquesta estructura permet resoldre de forma àgil i eficaç tots els temes que van sortint en el dia a dia. I permet despatxar amb la secretària – interventora, tantes vegades com faci falta.

Com a tècnic municipal d’urbanisme es manté l’arquitecte Josep Vilaseca, el qual exerceix aquest càrrec en el poble des de fa prop de 34 anys. Ell està disponible tots els dimecres de l’any, sigui de manera presencial en les dependències municipals al matí o per telèfon, al llarg del dia.

A nivell de comptabilitat s’ha renovat el conveni amb l’ajuntament de La Pobla de Lillet per fer aquesta funció, de forma coordinada amb la secretària – interventora.
I a nivell de secretària, Montserrat Cabana, continua com a secretària – interventora, accidental ( nomenament autoritzat per la Generalitat ) amb la previsió que passi de la dedicació parcial actual, a complerta dintre de 3 mesos. D’aquesta manera podrà fer front a l’increment de feina que ha suposat la modificació de diverses lleis municipals que obliguen a presentar documentació al govern central en unes condicions i periodicitats molt més àmplies que anys enrere.
Exposats els dos primers plens que marquen l’inici d’un nou mandat, passem a explicar-vos la feina quotidiana de l’ajuntament, en el benentès que amb cada butlletí tindreu puntual informació i documentació de les actuacions més rellevants de l’acció de govern.

3.000 EUROS PER SENYALITZACIÓ COMERCIAL:
Fa mig any varem demanar un ajut de 3.000 euros a la Diputació de Barcelona per destinar a implantar una nova senyalització vertical , dintre del nucli urbà, de manera que tothom qui entri al poble vagi trobant els cartells indicadors dels comerços, bars i botigues existents en el poble.
La proposta va sorgir d’Ignasi Canal, en tant que responsable de la casa de turisme rural, El Querol Vell, i del propi ajuntament que volia renovar els senyals i aconseguir una bona indicació de totes les activitats. Una empresa especialitzada va estudiar la proposta i va presentar el projecte, amb un pressupost de 3.200 euros.
Ara la Diputació ens ha comunicat la concessió d’aquest ajut, i una vegada fets els tràmits, encarregarem el material per col.locar-lo , tant bon punt sigui entregat. D’aquesta manera tots els visitants trobaran indicats els comerços del poble i facilitarem el seu coneixement.

ARRANJAMENT DE CAMINS I FONTS.
L’equip de persones contractades en el Pla d’ocupació, juntament amb la brigada d’obres municipal, han dut a terme diversos arranjaments de camins propers al poble, molt utilitzats per la gent d’aquí, però també pels visitants.
A dia d’avui, s’han netejat i arreglat el Camí dels Calls, el Camí a la Font de La Llosada, a la Font de La Serra, Camí dels Graus, Camí del Coll del Bas, Camí de Rotgers, i la previsió és continuar amb una dotzena més.
Netejats els camins, s’ha procedit a arreglar unes quantes fonts: Font de l’Angel, de La Llosada, de La Serra. En aquest àmbit volem recuperar-ne algunes de mig perdudes com la del Sofre, la dels Enamorats, la del Llop, etc.
I per tal de facilitar les caminades a la gent gran, s’ha procedit a col.locar alguns bancs en alguns dels camins més utilitzats, com és el de La Llosada, o al Coll del Bas. A cada camí s’hi han posat 3 bancs, cedits per la Diputació de Barcelona. D’aquesta manera , estiu i hivern tothom qui vulgui anar a caminar una estona ho podrà fer, sabent que pot descansar a cada 300 o 500 metres.
Un altre punt de visita i caminada pot ser el Pont de Sant Joan, recentment restaurat. A pocs metres hi ha un àrea de pic nic que també s’ha netejat i arreglat i ben aviat es procedirà a refer la teulada de la caseta del Pare Coll, en el Camí dels Graus, força malmesa pel pas del temps.
Totes aquestes actuacions tenen per objectiu fer un bon manteniment dels camins, fonts i altres atractius , al voltant del poble, com a llocs de visita i esbarjo per a tothom. Es el que s’ha fet en el camí i entorn del Gorg del Salt, el punt més emblemàtic que tenim, després de Rotgers.

AJUTS A ENTITATS.
Sovint circulen pel poble rumors o informacions errònies sobre tot mena de temes municipals i molt especialment sobre els ajuts que l’ajuntament concedeix a diferents entitats. Un dels serveis d’aquest butlletí serà donar puntual informació d’aquest i altres temes d’interès.
-          Ajuts Escola i AMPA. L’ajuntament aporta 3.150 EUR pel menjador escolar. 900 EUR per activitats Escola, 150 EUR per la ZER, i 600 EUR per activitats AMPA, i prop de 800 EUR per Teatre a l’escola (en conveni amb Diputació). Pel Casal d’Estiu, es fa la neteja local, es dona entrada gratuïta piscines 3 tardes i un matí al Parc Aventura de Campalans.
-          A Borredà de Festa, per la Festa Major, 4.500 EUR directes, més aprox. 400 EUR assegurança mal temps, 400 EUR assegurança Dimonis, i aprox. 800 EUR Drets d’autors. Total aprox. 6.100 EUR.
-          Al campionat de Futbol – Sala, es fa una aportació de 1.000 EUR.
-          A la Mostra de Formatges – aportació de 3.000 EUR ( 2.000 de Diputació i 1.000 ajuntament).
-          Ballets i Teatre infantil, l’ajuntament es fa càrrec dels honoraris dels monitors, i paga el desplaçament de l’Esbart de Manresa.
A totes aquestes aportacions econòmiques cal afegir-hi l’aportació de material municipal, i els treballs de la brigada d’obres i del pla d’ocupació en temes com neteja, muntatge i desmuntatge, etc.

RECORDEM DATES IMPORTANTS.
Des d’ara i fins el 30 d’agost les Piscines municipals estan obertes, amb els mateixos preus i horaris que anys anteriors.
El dia 15 d’agost és la festivitat de la Mare de Déu de la Popa, patrona de Borredà. Hi haurà Missa solemne amb la participació de la Coral de Borredà que celebrarà el seu 30è aniversari. A la sortida, Ballets amb dansaires de l’Esbart petit de Borredà i del Casal Dansaire de Manresa.A la tarda concert de la Coral a l’església. Al vespre una nova edició de Formatjazz .
La nit del 15 al 16 d’agost, nou Campionat de Futbol Sala. 12 hores seguides de futbol amb un final de festa .
Del divendres 21 a la nit fins el dimarts dia 25, Festa Major, a càrrec de l’entitat Borredà de Festa, que organitza aquesta i altres festes al llarg de l’any .
El dissabte 5 i diumenge 6, nova edició de la Mostra de Formatges Artesanals .El mateix diumenge dia 6, Trobada de Puntaires.Totes aquestes festes i activitats tindran el seu propi programa de mà i cartells, i també es podran consultar a la pàgina web de l’ajuntament: www.borreda.net


La Candidatura COMPROMÍS X BORREDÀ – PSC , us desitja unes bones vacances i festes d’estiu.
Borredà, juliol de 2015



Monday, July 06, 2015

 

OCURRÈNCIES, DISBARATS O BOGERIES ???

OCURRÈNCIES , DISBARATS O BOGERIES ??
En els prop de 40 anys d’activitat política, creia haver vist i sentit tot el que era raonable, imaginable o previsible, fos en el terreny municipal, l’autonòmic , el general o mundial.  Doncs, no, cada setmana veig coses increïbles, impensables, inimaginables. I estic convençut de que no hem tocat terra, i ens en queden moltes més per veure.
D’aquí uns anys, quan estudiants , historiadors i lectors vulguin saber el què ha passat en aquest període, hauran de fer un curs intensiu de preparació per poder absorbir i entendre el caos en que estem immersos des de fa prop de 4 anys. Alguns porten més anys ficats en aquesta espiral de despropòsits, però ens hem de centrar en els darrers 4 per poder avaluar d’on venim, i on estem. De moment, ens hem de quedar aquí, perquè ningú és capaç d’imaginar cap on anem i on estarem d’aquí 2 o 3 mesos, i ja no diguem d’aquí un o dos anys.
Que el màxim dirigent del partit , soci del govern i alhora cap de l’oposició, tingui l’ocurrència de proposar una candidatura electoral sense polítics, pel 27 S, ja no és comprensible per la gent d’aquest món. No sé si en la immensitat de l’espai podríem trobar alguna proposta semblant, però ara i aquí s’ha de reconèixer que mai a ningú se li hauria ocorregut cosa semblant, tractant-se d’unes eleccions al Parlament de Catalunya ¡¡¡¡.
Però, de fet, és una ocurrència , continuació d’una d’altra no menys espectacular del president Mas, referida a voler-ne fer una altra, amb ell o sense, envoltat de personatges de la societat civil, com si els polítics fossin extraterrestres ¡¡¡¡
I per no quedar sense partit i sobretot sense poltrona, res millor que la presidenta del Parlament, trenqui la norma democràtica d’acceptar els resultats de la consulta feta pel seu partit, UDC, i digui que no li agrada i que amb altres ben aposentats en el govern, faci l’immens esforç de posar-se al costat de Convergència per mirar d’agafar les engrunes que puguin caure a l’hora de fer la nova llista al Parlament.
Amb tant moviment, i tants disbarats o bogeries, veiem com els ex socialistes de la diàspora, busquen qui els vulgui en els seus braços. Braços que han de tenir espai per poder-los acollir a les llistes en llocs reservats a persones plenes d’essències , ideologia, honestedat , coherència i ètica provada. Ja no saben si tindrien cabuda en la llista sense polítics proposada per Oriol Junqueras, o en la del president o amb el president de Mas, o han d’anar a la recerca d’algun nou invent que els permeti sacrificar-se per la pàtria. Ells que son tant coherents i esforçats.
I posats ja a pensar en innovacions, res millor que l’ANC hagi convocat una consulta amb una participació inferior al 50% per resoldre un tema tant rellevant com és el de decidir si estan disposats a formar part d’una llista sense polítics. Ells que sí, que es veuen capaços de fer una llista, però l’Òmnium no ho veu tant clar, o era a l’inrevés ??? El problema és que si es presenten sense polítics, però surten elegits, els elegits, automàticament es converteixen en polítics. No sabem si immaculats , angelicals i posseïdors de ciència infusa com per poder impulsar la política amb molta més eficiència de la  demostrada pels polítics actuals.

S’ha de reconèixer l’esforç per no provocar l’avorriment en el poble català. Aconseguir un nou invent, disbarat o bogeria cada 4 o 5 dies té un mèrit indiscutible. A poc més de 15 dies per tenir les llistes fetes que encara no sapiguem si tindrem una monja de clausura a la llista de Podem – ICV- EUIA- Procés Constituent....( sota unes sigles que ningú sap) i que potser aquesta monja de clausura batallarà contra una altra monja de clausura rigorosa, que pot anar a la llista del president o amb el president, té el seu encant.  Ànims, doncs, que queden encara uns dies per improvisar i fer saltar guspires d’imaginació, en els principals partits de govern i oposició. I sobretot que ningú pensi en l’endemà del 27 S perquè aleshores li vindrà un fred terrible i una por al cos que no és convenient en aquestes calors d’estiu. La imaginació al poder. 

 

PRIMERA VISITA D'INSPECCIÓ - RIERA DE MERLÈS.

PRIMERA VISITA D’INSPECCIÓ – RIERA DE MERLÈS.
Ahir diumenge dia 5 de juliol, des de les 12 fins a les 14 hores vaig fer la primera visita d’inspecció per comprovar el grau de compliment i ocupació dels principals espais de la Riera de Merlès, en el tram comprès entre l’Hostalet ( Les Llosses ) fins a Sant Cristòfol ( Santa Maria de Merlès) . Entremig es troben els trams corresponents a Borredà i La Quar, i a l’altra banda de la Riera, Lluçà.
L’ocupació era molt alta, i la circulació intensa en tot aquest tram. Vaig comptar més de 260 vehicles en aquest recorregut, i CAP D’ELLS trepitjava la línia de límit de la calçada, ni ocupava el camí asfaltat. Tampoc vaig trobar cap vehicle que tanqués les vies d’accés a cases de pagès, dos punts essencials en l’acció d’ordenació de la zona de la Riera.
En els punts més utilitzats d’aparcament comencen a veure’s deixalles abandonades a peu de les zones d’aparcament, per la qual cosa convindrà de forma immediata procedir a la seva neteja per evitar l’acumulació i l’efecte copiador per part d’altres persones que creguin que si ho deixen allà, algú vindrà a recollir-les. Per les nits, les bestioles s’encarreguen d’obrir les bosses i escampar el seu contingut a la recerca de qualsevol cosa per menjar.
L’efecte senyalització vertical i horitzontal comença a fer el seu fet i parlant amb alguns dels visitants, demanaven si estava prohibit utilitzar aquest indret, o en quines condicions. Toca, doncs, iniciar la fase d’increment d’informació personalitzada, perquè tothom conegui les condicions en que poden fer ús de la Riera, i la protecció que mereix.
Els principals gorgs tenien una alta ocupació similar a anys anteriors, si bé, de moment vaig comprovar la conscienciació en que no podien abandonar les deixalles en el lloc, i havien d’emportar-se-les a casa. Caldrà veure en properes visites si les converses tingudes corresponen a la realitat. D’entrada els avisos i peticions de deixar l’indret net tenen una bona acollida, i son contestades sempre de forma afirmativa, i en molts casos agraïda per part dels usuaris.
El proper diumenge tinc previst fer una segona visita d’inspecció, pujant un tram de la Riera , en el terme de Les Llosses, direcció Sant Jaume de Frontanyà, i cap al sud, entrant en el terme de Puig-reig, per comprovar si es respecten les normes vigents. L’intensa calor i l’inici de vacances, propicia la vinguda de més visitants. Es un bon moment per calibrar si les mesures que estem adoptant van en la bona direcció. De moment l’ordenació de l’aparcament s’ha assumit de manera contundent, i la reducció de velocitat, també. Queda per veure l’ús de contenidors i la auto neteja per part dels usuaris. N’informarem  properament.
Borredà, 6 de juliol de 2015.

L’alcalde, Joan Roma i Cunill

Saturday, July 04, 2015

 

GRÈCIA I TUNÍSIA - art. Regió 7

GRÈCIA I TUNÍSIA
Per motius ben diferents portem uns dies especialment intensos i preocupants per la situació de dos països que haurien de merèixer solució als seus problemes i evitar puguin caure en moviments de no retorn.
Tunísia és l’únic país del nord d’Africa on la democràcia ha arrelat i el seu exemple hauria de servir de model per tot el seu entorn. Un brutal atemptat pot tirar per terra tot l’aconseguit en aquests anys. Es un país que viu bàsicament del turisme i els terroristes saben molt bé on poden causar mals irreparables. Un sol atemptat pot ferir de mort la principal indústria del país com estem veient aquests dies.
Tenim un greu problema tots plegats, encara que ens pugui semblar que la UE està prou salvaguardada de casos semblants. Hem vist que no, i sembla ser que tindrem noves mostres en qualsevol moment, en qualsevol lloc del continent. Els greus desequilibris mundials propicien l’aparició de moviments que no sabem ben bé què pretenen, però els seus actes produeixen alteracions brutals en els equilibris polítics, fins ara , mai vistos.  Una mostra son nous partits amb posicionaments extremistes i solucions fàcils, a situacions complexes. No donen mai bon resultats.
En quan a Grècia, tots desitgem es trobi una solució que permeti garantir la seva continuïtat dintre de la zona euro i eviti els cataclismes que molt pronostiquen. Es fa difícil entendre les sortides viables perquè ni llegint, ni escoltant els grans comentaristes i experts, no en traiem l’aigua clara. Alguns proposen que surti de l’euro com a via de solució, altres que accepti les propostes que li han posat sobre la taula, i finalment altres que aguanti i esperi , segurs de que la UE no anirà més lluny del que diu.
Sigui quina sigui la sortida, queda clar que la UE ha de modificar sensiblement els seus plantejaments i forma d’actuar. No hi ha un autèntic govern europeu que consolidi els avenços fets, i avanci cap a noves estructures de caire federal. Estem encara en una confederació d’estats, i amb  aquest sistema no podem resoldre els greus conflictes que trobem. Només es fan passos transitoris, per sortir del pas, però no es modifiquen els grans tractats per adaptar-los a situacions totalment noves.
No hi ha sintonia entre els principals estats, i de moment la contemporització dels problemes va donant pas a conflictes que s’estanquen i no troben solució. Estem en mans de governs de dretes que vetllen pels interessos individuals sense pensar en els col·lectius. Es hora de promoure canvis que sempre han vingut de la mà de governs socialdemòcrates. La única via possible és la transformació de la UE en els Estats Units d’Europa, amb un govern central fort, amb un Banc Central, amb organismes i institucions que realment funcionin com un sol estat.
Què podem fer individualment cadascun de nosaltres ? Pot semblar que això ho hem de deixar pels grans entesos o pels experts que es mouen en els més alts nivells, però no ho crec. Si tots proposem als nostres partits, a nivell intern o extern , que impulsin projectes de caràcter europeu, al final ho faran. Ja no podem només pensar en resoldre els temes més propers sinó també els més llunyans perquè també ens afecten directament.

Les crisis d’aquests dos països ens afecten més directament del que molts pensem. En el primer cas perquè posa en perill un país democràtic, i expulsa aturats cap a les nostres costes. En el segon cas perquè si realment ens considerem europeus hem d’ajudar a resoldre la situació d’un dels nostres. No podem deixar-ne un a la seva sort, en el moment que més ens necessita.

Wednesday, July 01, 2015

 

JOC DELS DISBARATS



JOC DELS DISBARATS.
Pobre país, pobra Catalunya, liderada per mediocres, increïblement agosarats com per impulsar propostes sense cap ni peus. Fa 4 anys es va iniciar un immens joc dels disbarats que depara novetats cada setmana, en una espiral per veure qui la diu o la fa més grossa.
La d’avui prové del més agosarat de tots, l’Oriol Junqueras, en resposta a la proposta de Llista del President, o Llista amb el President, plantejant com alternativa que siguin les entitats sobiranistes les que facin una única llista al Parlament, sense la presència de partits. Es a dir, ras i curt, matem ( apartem) els partits sobiranistes i donem l’alternativa a les entitats sobiranistes, i que s’espavilin.
Sinó estès per escrit no es podria creure que el dirigent del principal partit a l’oposició i alhora soci de govern de CiU ( perdó de CDC) hagi estat capaç de proposar una iniciativa com aquesta. De fet, és una mostra clara de que el procés, el govern i el principal partit de l’oposició estan en una dinàmica embogida, cap un objectiu que ja veuen impossible.
En comptes de replantejar la situació, parar-se a pensar en la seva correcció i modificació, es llencen propostes a la cara com qui llencés bosses a un contenidor. Cal llegir dues, tres i més vegades aquestes declaracions per creure-se-les. Més ben dit per estar segur que han sortit de la boca d’un polític.
En aquest joc dels disbarats ja hem vist com s’han anat trencant tots els partits. El darrer Unió Democràtica, amb unes imatges impensables en qualsevol altre país de llarga tradició democràtica. Que surti cada dia la pròpia presidenta del Parlament de Catalunya a renegar del partit al qual ha representat durant tota la seva vida, i al que deu el càrrec que té, per haver perdut una consulta que no li agradava, és d’una gravetat que l’hauria d’apartar de la més alta institució del país.
Es una vergonya tenir una presidenta que no protegeix el càrrec que ostenta, sinó que el fa servir per una batalla interna. I que a més no respecta el resultat d’una consulta, i s’hi revela en contra. Com pot exercir el seu càrrec si davant la opinió pública trenca amb el més sagrat dels principis democràtics ?
Estem en la recta final i definitiva cap a les eleccions del 27 S. Confiem en que Rajoy no escolti les veus per avançar les generals i posar-les en aquest dia perquè podria motivar un retard en escoltar la veu dels catalans. El país no resistiria allargar l’actual situació un o dos anys més. Tota l’ administració de la Generalitat porta 4 anys congelada, parada, desanimada i exhausta. No es prenen decisions per un doble motiu: per la falta de recursos econòmics, i per la falta de direcció política. Tots els departaments estan congelats a l’espera del què passi el 27 S, i res es pot aprovar per la bancarrota de les finances de la Generalitat.

Allargar aquesta situació seria d’una immensa irresponsabilitat, afegida a totes les que ja s’han produït en aquests anys. Un país pot resistir molts embats, però res pitjor que l’adversari estigui dintre mateix de les institucions i dels partits. L’espiral de disbarats ha de tenir uns límits, però pel que veiem, cada setmana algú és capaç de reblar el clau i inventar-ne algun de nou. Avui mateix en tenim una prova palpable i només cal esperar a demà o demà passat per trobar-ne algun d’encara més rebuscat. Catalunya no es mereix aquesta disbauxa.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?