Monday, June 29, 2015

 

COMARCA, PER MILLORAR SERVEIS - art. La Rella

COMARCA ,PER MILLORAR SERVEIS.
Molta gent que no coneix el funcionament intern dels Consells Comarcals, pot pensar que la voluntat de convertir el territori del Lluçanès en comarca, és per una qüestió de prestigi. De no voler ser menys que altres territoris com el Moianès, o altres com Pla de l’Estany, que no tenien aquest reconeixement fa pocs mesos, o un grapat d’anys.
I no és això. De fet, tenir la categoria de comarca suposa poder organitzar-se com millor creguin els ajuntaments que en formaran part. I cada comarca té les seves pròpies característiques i necessitats, de manera que quan més a prop s’està , millor es coneixen les solucions a trobar.
Aquestes comarques de l’interior estan formades per pobles molt petits. Pobles que només poden tenir serveis si s’ajunten uns amb els altres, i els paguen entre tots. Serveis tant elementals com un secretari d’ajuntament, no es pot pagar per un sol lloc. Es lògic que un de sol porti 3 o 4 secretaries. Només així se li pot pagar el sou que ha de cobrar. I el mateix podem dir dels arquitectes municipals, dels enginyers...com d’altres tècnics especialitzats en serveis socials, joventut, esports, etc.
Ha d’haver-hi un organisme que els contracti, els organitzi i els coordini, d’acord amb tots els ajuntaments que reben aquests serveis i els paguen , proporcionalment. I és lògic que la Generalitat , la Diputació o el propi Govern Central, col.labori en el sosteniment d’aquests serveis sinó volen un despoblament generalitzat en tot el territori i la pèrdua de la riquesa que genera.
En resum, el Lluçanès, té a la punta dels dits poder esdevenir comarca, dintre d’uns mesos. Amb eleccions anticipades i un munt d’incògnites no es pot assegurar la data exacta però el que queda clar és que si el 26 de juliol no es va a votar de manera multitudinària, aquest objectiu no s’assolirà. De vosaltres depèn l’èxit o el fracàs. De ningú més.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)



Sunday, June 28, 2015

 

MALGRAT TOT, SEGONS - art. Regió 7

MALGRAT TOT, SEGONS.
Es evident que tots els partits “tradicionals”, “històrics” o com els hi vulguem dir han travessat o estan en plena crisi existencial. I la llista encara no s’ha tancat com hem pogut veure fa ben pocs dies en el cas d’Unió Democràtica, o la mateixa Convergència. La llista és llarga, a nivell català i espanyol, i caldrà veure si , al final, en surten reforçats o destrossats.
En el cas nostre del PSC, els tres o quatre anys anteriors han estat durs, per quan hem vist com militants de base, simpatitzants, i alguns antics dirigents marxaven sota pretextos que no hauríem imaginat pocs anys enrere, sobretot pel que fa els qui havien ostentat importants càrrecs de partit i institucionals. Les contradiccions en les que han caigut, suposen més la fugida cap a nous càrrecs institucionals o en empreses i organismes públics, que no pas un veritable canvi ideològic.
Alguns d’ells i elles els veiem a la recerca desesperada d’una plaça en la “llista del president o amb el president” i d’altres en la llista “de país “ d’ERC, o directament col·locats en algun dels ajuntaments més grans. Aquests moviments provoquen més tristesa que no pas preocupació perquè la gent ja és grandeta i veu qui és sincer i qui no. A mi m’ha sabut més greu la callada retirada d’alguns militants i simpatitzants històrics que no pas les d’aquests antics dirigents, alguns dels quals es permeten criticar el camí del PSC, des de tertúlies televisives , radiofòniques o en premsa escrita, ben pagats pel poder establert.
La campanya anti PSC ha estat dura i llarga, molt llarga i molt intensa a tots els nivells, amb ànim de destrossar la nostra presència i activitat, basada en el respecte i l’encaix de tothom , en el nostre país. Fer de mediador, o de pont entre unes posicions i unes altres no és gens fàcil quan hi ha constants intents de trencar la convivència que crèiem assentada, entre unes forces i unes altres. Si a tot plegat, hi sumem, la obtusa incomprensió del que passa aquí, per part del govern central, l’aliment per radicalitzar posicions és més fàcil que mai.
Ara, ja no queda cap més altre remei que anar a les eleccions del 27 S, i tot seguit a les de novembre o desembre, per canviar el govern central, i obrir una nova etapa , radicalment diferent a les viscudes fins ara. Res és segur, cap pronòstic és possible, en un escenari més líquid que mai.
El que sí podem jutjar és el que va passar el 24 M, a les eleccions municipals. Malgrat tot, el PSC ha aguantat i ha quedat segon en nombre de vots a nivell de Catalunya. El PSC té 122 alcaldies i està en 168 governs municipals, de manera que prop d’un 40% de la població catalana té el partit socialista en el govern municipal. Un resultat inimaginable dos o tres anys enrere, en plena crisis existencial, colpejat pels quatre costats i desgastat a nivell intern i extern. Tot indica que de la crisis n’està sortint poc a poc, i si tot va com imaginem, el resultat pot acabar amb un nou encaix en aquesta Catalunya que tots volem diferent, però sense trencadisses.

I el panorama estatal també sofreix canvis profunds, com per poder aspirar a canviar el govern central i aconseguir reformular els principis bàsics de convivència entre els ciutadans i els territoris on viuen. Que Catalunya ha estat mal tractada, pocs ho dubten, però que hi ha esperança per canviar la situació, molts ho creiem. L’oferta ha de ser conjunta per aconseguir blindar llengua, cultura i ensenyament, i modificar el sistema de finançament per fer molt més raonable la proporcionalitat entre el que s’aporta i el que retorna. Estem en un moment apassionant i ho estem veient en la majoria d’ajuntaments. Ara ho voldríem veure a la Generalitat i en el Govern Central.

Wednesday, June 24, 2015

 

DEIXEM ELS SÍMBOLS EN PAU


DEIXEM ELS SÍMBOLS EN PAU.
Una nova polèmica a Berga, governada per la CUP , en minoria, em porta a reflexionar sobre la caòtica situació del respecte als símbols que tenim a Catalunya.
En aquest cas concret es tracta de la decisió del nou govern municipal de treure el Santcrist de la Sala de Plens , sense debat, sense votació. Per Decret, a diferència de com es va debatre i acordar, anys enrere la retirada del retrat del Cap d’Estat, el Rei Joan Carles I..
Les raons defensades per la CUP és que un Santcrist no té justificació en una Sala de Plens en un país aconfessional. I tenen raó, però en canvi hi deixen el retrat de la Mare de Déu de Queralt, patrona de la ciutat ¡¡¡¡ Sorprèn una decisió sense cap debat ni votació, a diferència de la proposta que varen fer ells mateixos, anys enrere per treure el retrat del Rei que sí és obligatori. I deixen la imatge de la Patrona, dient que representa Berga ????. En tots cas ho farà a la Berga catòlica, però no a la aconfessional.
Aquesta és una mostra clara de fins a quin punt tot el país està immers en una dinàmica caòtica, sense raons legals ni justificació plausible. En el mateix ajuntament oneja una estelada vermella, i no la senyera, com passa en molts altres ajuntaments. I ja no diem la bandera espanyola, foragitada en la immensa majoria, a l’igual que el retrat del Rei que molts consideren no hi ha de fer res a la Sala de Plens...
En un moment en que alguns preparen els dispositius per convertir Catalunya en un Estat independent, no es donen compte de la soledat internacional, en aquest batalla que dintre d’un any es comprovarà impossible. Més ben dit, la nit del 27 S , tindrem una resposta contundent davant aquesta pretensió.
Però tornant en els símbols, l’immens error de despreciar els símbols legals, deixa en molt mal lloc els pretendents a la independència a nivell mundial, i provoca un refús de fatals conseqüències. A cap país de la UE se li passa pel cap de substituir la bandera pròpia ( la senyera) per una altra no representativa del país. I en canvi aquí n’hi posem dues ( l’estelada blava o la vermella). Primer xoc incomprensible pels europeus, i ja no diem pels EUA, i altres d’arreu del món.
En cap país, es treu el retrat del Cap de l’Estat del lloc oficial on ha d’estar present. Ni a Escòcia varen treure la figura de la Reina de Gran Bretanya. Al contrari, fins i tot en cas d’independència volia conservar la seva figura i estatus.
En cap país es permet jurar el càrrec mitjançant tota mena d’artilugis lingüístics. En cap país s’admet la situació caòtica de posar i treure símbols religiosos, retrats, banderes...dels llocs on per llei estan establerts. Aquí tothom fa el que vol, en una imatge de pèrdua total d’autoritat i respecte a les lleis vigents.
Es evident que amb aquest bagatge la imatge d’un país solvent, seriós, rigorós fa temps que ha donat pas a un país típic del sud de la Mediterrània, en el qual impera el desordre a tots els nivells.
I és que el poder de les imatges, dels símbols, supera fronteres i arriba als punts més recòndits del món. No ens donem compte de fins a quin punt alguns actuacions , declaracions i fets, s’escampen arreu, i mostren una imatge nostre totalment diferent de la que ens pensem que tenen de nosaltres.
En un país democràtic, les lleis no es discuteixen, es compleixen, s’apliquen. I sinó agraden, es treballa per modificar-les, però mai es vulneren. I el respecte pels símbols propis és tant gran com pels dels altres. I aquí hi va inclòs l’himne, la bandera, el retrat, i tots aquells altres que afecten les institucions de l’Estat, o del país.

Crec sincerament que els alcaldes tenim prou feina com per perdre el temps en polèmiques estèrils i decisions il·legals que només fan que donar ales a molts ciutadans a incomplir les normatives, veient el mal exemple que donen molts dels seus representants. 

 

DENÚNCIA DAVANT ELS MOSSOS D'ESQUADRA - BORREDÀ

COMISSARIA MOSSOS D’ESQUADRA
BERGA
                                                    Borredà,  24 de juny de 2015
En Joan Roma i Cunill, alcalde – president de l’ajuntament de Borredà
EXPOSA
que la nit passada del dimarts dia 23, al matí del dia 24 de juny, uns autors desconeguts han tallat una part del reixat de tancament del recinte de les Piscines municipals de Borredà, per la banda est, a prop del límit amb el camp de futbol.
Suposem que per aquest indret han entrat en el recinte i han llençat al vas de la piscina gran tot un seguit d’objectes: pesos dels parasols, els parasols, i alguns altres materials que estaven a l’exterior del recinte. Igualment han llençat un gran nombre de petards i material pirotècnic a la banda de les piscines i dintre dels vasos.
Considerem un autèntic delicte contra la propietat, contra la seguretat i la higiene en un espai públic, els fets esmentats, per la qual cosa presenta la següent
DENÚNCIA
Contra l’autor o autors dels delictes de destrosses en una propietat municipal, entrada il·lícita en el recinte de les Piscines municipals, destrosses en el material exterior, llançament d’objectes als vasos, i brutícia amb material pirotècnic dintre del recinte i a la superfície d’aigua.
A la vista de la gravetat dels fets, encomana al cos dels Mossos d’Esquadra la investigació dels fets denunciats, a la recerca de l’autor o autors d’aquests delictes. Igualment l’ajuntament ha obert una investigació pròpia per averiguar la possible autoria i passar-la al Cos, i tot seguit derivar-la davant els Tribunals perquè siguin degudament sancionats.
I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 24 de juny de 2015.
L’Alcalde – President


Joan Roma i Cunill


A LA COMISSARIA DE MOSSOS D’ESQUADRA A BERGA:

Monday, June 22, 2015

 

PRESENT I FUTUR DELS CONSELLS COMARCALS -art. Nació Digital Solsona

PRESENT I FUTUR DELS CONSELLS COMARCALS.
Dintre de pocs dies s’han de constituir els nous Consells Comarcals, sorgits de les eleccions municipals del passat 24 de maig, per un sistema enrevessat que contempla els resultats dels partits, en funció dels vots i els regidors obtinguts. Es una mostra clara del partidisme que va fer servir CiU a l’hora de crear-los i assegurar-se’n el domini durant anys i anys. Així ha estat durant 20 anys, i no sembla que la modificació de les seves estructures i funcionament sigui per d’aquí a quatre dies.
Fa molts anys s’haurien d’haver transformat en Mancomunitats de serveis per donar compliment a les necessitats dels ajuntaments de cada comarca, i molt especialment en aquelles on hi ha molts ajuntaments petits, com és el cas del Solsonès, Berguedà, Ripollès, etc, etc. De fet, hi ha consells que han fet una bona feina, procurant donar resposta a les peticions de mancomunar serveis ,estalviant costos i aprofitant recursos.
Es lògic agrupar-se per fer la recollida, selecció i abocament o tractament dels residus domèstics. Igual de lògic que treballar junts per resoldre els temes de transport escolar, menjadors, serveis juvenils, serveis socials, esports , etc. Els petits ajuntaments no poden donar serveis sinó els donen de manera conjunta amb altres ajuntaments, igual de petits o més grans. I aquí les capitals han de fer el seu paper i tenir equipaments , pensats per tots els de la comarca i no només per a ells. En aquest paquet podem pensar en Biblioteques comarcals, pavellons poliesportius, piscines cobertes, Comissaries Mossos d’Esquadra, Parcs de bombers,etc.
Està gairebé tot inventat i si les empreses es transformen per esdevenir més eficients, els ajuntaments han fet el mateix. Sinó tots, la immensa majoria, i més que ho faran a la vista de com venen els temps futurs.
Per això, si tinguéssim un govern de la Generalitat realment ocupat i preocupat per l’eficiència administrativa i política, hauria ja modificat les Lleis Territorials per transformar els Consells en Mancomunitats. Aquest era el compromís de tres o quatre anys enrere, però la gestió del full de ruta cap a la independència, ho ha parat tot, de manera que els nous Consells continuaran funcionant amb les velles lleis, i amb un finançament cada vegada més precari i insolidari.
Hi ha alguns canvis significatius en alguns Consells. El del Solsonès és un dels més espectaculars perquè des de la seva constitució més de 25 anys enrere, fins ara, sempre ha estat governat per CiU,  amb majories més que absolutes. I aquest CC és un dels que més competències ha tingut, i més incidència sobre el territori ha mostrat, fins el capgirament total de les forces polítiques, el passat dia 24 de maig, fins el punt de que el Diputat provincial ha passat per primera vegada a mans d’ERC, càrrec que ostentarà Albert Bajona, de Clariana de Cardener, i la presidència del CC que estarà en mans de la regidora de Solsona, Sara Alarcón.
Un dia o altre havia de passar, però amb aquests canvis la comarca entra en una nova etapa radicalment diferent de les viscudes fins ara. Els principals càrrecs institucionals estaran tots en mans d’ERC. L’alcalde de la capital, el diputat provincial i la presidència del CC. Toca veure com canvien el fons i les formes , en els dos darrers càrrecs, però segur que res serà igual en aquest mandat que tot just ara comencem.

I han de ser els membres dels propers CC els qui impulsin la modificació de les lleis territorials per aconseguir la presència de tots els municipis en els consells, i ampliar finançament i competències en aquells serveis bàsics pels ajuntaments. Convindria posar-ho en marxa el més aviat possible.

 

FOGUERES DE SANT JOAN - BORREDÀ




FOGUERES DE SANT JOAN
Recordem a tothom qui vulgui fer una foguera que ha de tenir el permís dels Agents Rurals. Es totalment obligatori i poden incórrer en una forta sanció les persones que no l’hagin tramitat. Els tràmits s’han de fer mitjançant un imprès, que s’ha de portar primer a segellar a l’Ajuntament i posteriorment portar-lo a la Oficina Comarcal d’Agricultura, situada a la Crtra. de Solsona, 9, 1er 1a de Berga. Per a més informació es pot trucar al: 938214470.
L’ajuntament de Borredà per tal de facilitar que els nens i nenes del poble puguin fer la tradicional foguera de Sant Joan en el camp de futbol, ha tramitat aquesta petició i la tenim disponible per qualsevol grup que la vulgui organitzar.
Com s’ha fet en anys anteriors, la foguera s’ha de col.locar en el centre del camp de futbol i fer molta atenció a no escampar els materials, en cap altre indret.
Igualment es demana fer especial atenció a l’ús de pirotècnia per evitar danys personals o materials.
Dit aixó, desitgem a tothom una bona revetlla de Sant Joan.
Borredà, 20 de juny de 2015
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill






Saturday, June 20, 2015

 

NOUS EQUIPS, NOVES FORMES - art. Regió 7

NOUS EQUIPS, NOVES FORMES.
Segur que tots tenim imatges vistes o viscudes procedents de la constitució dels nous ajuntaments sorgits de les eleccions del passat 24 de maig, en cada poble concret, però molt especialment de les grans capitals: Madrid i Barcelona, però també Zaragoza, i més a prop nostra, a Berga.
Es evident que en aquestes municipals s’han produït canvis rellevants en molts indrets i aquests canvis pressuposen noves formes a l’hora de governar. De moment les noves formes les hem vist en els actes de pressa de possessió, però son anecdòtiques. El que comptarà son els canvis reals, en el dia a dia, i sobretot a mig i llarg termini.
El moment és apassionant perquè s’anuncien propostes de molt difícil execució i moltes, semblen obviar la legislació vigent, i el compliment de normatives que necessiten llargs terminis per ser modificades. I els nous càrrecs tindran pressa per posar en pràctica els compromisos anunciats, però la maquinària municipal, primer, autonòmica , després i finalment estatal, és extraordinàriament lenta. Seran inevitables les topades amb els funcionaris encarregats de donar trasllat de les decisions a la posta en solfa, de totes elles.
En les grans ciutats hi ha canvis que poden ser immediatament més visibles que en municipis més petits. Reduir dràsticament l’ús de vehicles oficials, retallar el protocol i actes suntuaris, modificar determinats horaris d’atenció al públic, o més proximitat dels càrrecs electes als ciutadans, poden ser posades en pràctica en pocs dies. Altra cosa és tocar determinats drets assolits.
El tema dels sous és un dels més cridaners i té unes limitacions que s’aniran veien en els propers dies. A Madrid ja ha quedat clar que la rebaixa de sous afectarà l’equip de govern , però no a la resta de regidors de la capital. A Barcelona, ha quedat clara la limitació de sous a càrrecs polítics, però no a càrrecs tècnics, perquè sinó era impossible pensar en atreure els perfils indispensables. I dintre dels càrrecs polítics no s’ha especificat si la proposta afectarà a tots els membres del Consistori o només als de l’equip de govern.
En fi, sigui com sigui, tenim debats i controvèrsies servides per les properes setmanes i mesos, tot i que aquí a Catalunya ja entrem en precampanya de nou. Aquesta vegada pel 27 S. Un 27 S que suposo tots desitgem arribi el més aviat possible perquè estem en un marc insostenible de ser allargat. Un país no pot tenir el seu govern “congelat” durant quatre anys a l’espera de la gran decisió. Una gran decisió que produeix estralls una mica per tot arreu, com podem veure en la pròpia federació de CiU, i ben aviat en alguna altra força política si es vol tirar endavant algun nou moviment transversal per conformar una nova plataforma política, semblant a la constituïda per les municipals a Barcelona.

A l’espera d’avançar en el calendari, el que sí podem mirar i comprovar és si les promeses fetes per noves candidatures , arribades al govern, son capaces de canvis substancials en les formes, però sobretot en les realitats dels seus ajuntaments. Segur que serem molts els que seguirem les decisions immediates a cada lloc, i ens formarem una opinió de si son traslladables als nostres propis municipis. Benvinguts els canvis si aconsegueixen millorar la prestació de serveis i la transparència en l’acció de govern. Tenim un munt de llocs per comprovar-ho, i és lògic donar els preceptius cent dies de treva, abans d’entrar a criticar o rebutjar. Temps al temps.

Friday, June 19, 2015

 

CONSUMIR CULTURA COMARCAL - art. Setmanari Berguedà

CONSUMIR CULTURA COMARCAL.
En temps de crisis cal fer equilibris per oferir bons programes culturals durant les festes dels nostres pobles, i no cal anar lluny si, a prop, tenim on buscar i trobar. Ho dic perquè en les darreres setmanes he tingut ocasió d’anar a veure alguna bona obra de teatre, escoltar un bon concert, o mirar algun bon documental, aquí mateix.  Es a dir, desconeixem el gran nombre d’activitats que es fan a la comarca i que podrien servir per cobrir les “necessitats”culturals de tots els pobles, sense haver de recórrer a terres llunyanes, amb costos elevats, i no sempre , major qualitat.
No conec l’existència d’una guia, llistat o catàleg d’ofertes culturals, a nivell comarcal. Sí tenim l’agenda diària o setmanal de la premsa escrita o digital, per saber què es fa a cada poble concret, però no sempre hi ha tota la oferta, i mai la tenim tota a l’abast. Vull dir que si un ajuntament, comissió de festes, entitat, o penya vol organitzar un esdeveniment, seria molt pràctic poder triar d’entre un catàleg complert.  Qui vulgui fer un ball, podria buscar grups, conjunts, solistes...amb adreces i preus. Qui una obra de teatre, doncs, igual...i així en tots els àmbits de la cultura popular.
Sap molt de greu veure espectacles de gran qualitat i esforç que només tenen una o dues funcions programades. Una llàstima pels protagonistes i una pèrdua per molta gent que els aniria a veure si els tinguessin més a prop. Conec uns quants grups de teatre d’una qualitat realment extraordinària, els quals s’han proposat estrenar una o dues obres a l’any, sense tenir oportunitat de passejar-les per una dotzena d’altres pobles. Hauríem de ser capaços de programar, en funció d’aquesta oferta, al llarg de tot l’any. No calen grans teatres, ni grans muntatges, amb els que tenim a la majoria de pobles, ja podríem fer un bon cicle de teatre local.
I el mateix podem dir per grups musicals, entesos en un ampli sentit. Des qui ofereix recitals de piano amb cantant, fins d’altres de música folk, o d’altres tipus, com son les corals. La varietat és àmplia i ben repartida per tota la comarca, de manera que podríem omplir bona part de les festes que organitzem en els pobles.
Pel que la resta de mostres de cultura, hi ha molt per triar. Des de colla castellera, fins a colles geganteres, esbarts, dansa , etc. Un munt de grups actius que assagen i busquen llocs on anar a mostrar i practicar el que han après. A preus realment irrisoris, destinats a pagar desplaçaments, algun dinar i poca cosa més.

La crisis ha malmès una antiga i sana costum com era la de tornar visita. No solament en el cas de colles geganteres, sinó també en corals, esbarts, grups de teatre...Les retallades han afectat directament les subvencions que moltes entitats rebien dels seus ajuntaments, de la Diputació, o de bancs i caixes que les han suprimit totalment. Es hora de tornar als vells orígens i fer viable la continuïtat del ric teixit cultural que té el país, en general, i el Berguedà , en particular. Fer possible intercanvis i visites per portar fora del poble el que ha assajat el grup local, en la seva especialitat. Es una bona manera de conèixer la comarca, i de posar a l’abast de tothom l’oferta cultural, rica i variada que disposem. 

Wednesday, June 17, 2015

 

UN PARLAMENT DEVALUAT

UN PARLAMENT DEVALUAT- UNA PRESIDENTA PARTIDISTA.
He estat 16 anys diputat al Parlament i contemplo la paulatina, constant i inexorable devaluació de la principal institució del país. Hem passat d’un Parlament respectat i admirat a un organisme poc eficaç, poc respectuós dintre i fora de l’hemicicle, en les relacions entre grups parlamentaris,  molt poc treballador a nivell legislatiu, poc decisori, poc controlador de l’executiu, i cada vegada menys influent en l’esdevenir del país. Es a dir, tot el contrari del que hauria de ser la principal institució de Catalunya.
Si aquest conjunt ja era prou greu, se n’hi ha afegit un altre d’encara més increïble i inimaginable. La Presidenta es converteix en la cara visible del sector independentista dintre d’Unió Democràtica, apareixent en tots els mitjans de comunicació com la figura més destacada d’aquest posicionament. Mai, en cap democràcia occidental, s’ha consentit un partidisme tant descarat per part de qui presideix la màxima institució nacional. Però, és que per més gravetat, el sector perdedor d’una consulta, es desmarca del resultat i trenca el principi democràtic de respectar el resultat, i se’n va a negociar amb CDC, a la recerca d’un lloc a la futura “llista del President”.
Núria de Gispert ha perdut el caràcter de persona “objectiva i justa” que una Presidenta de Parlament ha de tenir, per passar a ser una persona partidista , a la qual no se li pot fer confiança a l’hora de dirimir conflictes o posicionaments encontrats. Cap president anterior hauria donat aquest pas, i confiem en que cap successor repeteixi posicionaments com aquest, pel bé que li desitjo al Parlament de Catalunya.
En un país normal, tots els partits exigirien la renúncia immediata de la Presidenta. Aquí suposo que algun ho proposarà però sense cap èxit. I veig que a nivell de PSC s’ha decidit no fer-ho, pensant en que seria inútil. Estem en un moment excepcional, en el qual tota iniciativa pot tenir rebots impensables i ja ningú segueix cap guió legal. S’ha perdut el principi d’autoritat i lleialtat, i per tant tothom fa el que li sembla. El desgavell és tant immens que costarà anys posar les coses en el seu lloc.
Es el que té la falta de govern , entès com el conjunt de persones que impulsen l’activitat executiva i legislativa, amb un guió clar, unes regles ben definides , en diàleg constant amb les altres institucions del país. Aquí està tot panxa enlaire des de fa quatre anys, i ara ens llencem a una nova aventura de la qual ningú sap què en sortirà.

Bé, doncs, si no hi ha govern, entès , a la manera tradicional, és impossible que pugui actuar un Parlament com cal. I si el Parlament va per on Déu vol, és lògic que la seva Presidenta emprengui accions totalment al marge de la institució que presideix, i busqui el seu personal interès. Després ja ho vestirà com interès nacional, amb bandera inclosa, canviant, si cal la senyera per l’ estelada. Ja entenc que demanar la dimissió en aquests temps i per aquests motius pot ser inútil, però no estaria malament que el PSC s’ho replantegés . Si una cosa s’ha d’exigir als polítics i als qui ostenten els principals càrrecs del país és ,exemplaritat. Tot el contrari del que veiem.

Tuesday, June 16, 2015

 

EL PRIMER INCENDI - art. Regió 7

EL PRIMER INCENDI.
La casualitat va fer que assistís en viu i en directa al primer incendi ocorregut fa pocs dies en el límit dels termes municipals de Manresa i Sant Fruitós. Vaig comprovar com els mitjans tècnics varen arribar ràpidament i varen actuar amb plena eficàcia. La calor era asfixiant i tot sembla indicar que tindrem alguns episodis similars a nivell climatològic. Això vol dir que no es pot retallar en l’àmbit de prevenció , i menys en el d’extinció d’incendis.
Ho dic perquè en un petit país com el nostre, les informacions circulen amb rapidesa i n’arriben algunes de preocupants respecte la disponibilitat de mitjans, renovació de material, organització de simulacres, coordinació amb parcs de bombers voluntaris, i ajudes a les ADF de tot el territori nacional. S’han tancat punts de guaita, i com en altres àmbits fonamentals, les retallades han arribat a extrems preocupants que posen en qüestió si tenim prou personal i prou mitjans disponibles per fer front a una nova temporada estiuenca.
Es prou coneguda la dita de que “els incendis s’apaguen a l’hivern”, entenent que una bona política preventiva és aquella que neteja boscos durant els mesos d’hivern, per evitar que a l’estiu tinguin excés de combustible i els possibles incendis arribin a volums difícils d’extingir. En un moment de retallades en tots els àmbits i sectors, segur que no estem fent el que pertoca per evitar els estralls viscuts en aquestes comarques , anys enrere.
No dubtem, en absolut de la professionalitat del servei de bombers. En absolut. Els he vist actuar en múltiples ocasions i indrets i puc assegurar que son homologables als millors de la UE, però sí veiem com al material se li va allargant la vida útil, esperant nous temps i millors circumstàncies econòmiques per renovar-lo i posar-lo al dia. Aquest és el problema, juntament amb les retallades de plantilles que no permeten noves convocatòries de contractació de personal.
Dit això, és cert que disposem d’un desplegament de molt notable eficàcia en tot el territori, per mitjà de les Agrupacions de Defensa Forestal, amb voluntaris preparats, que viuen i treballen en el propi territori i que disposen de material comprat i pagat tant per la Diputació de Barcelona com per la Generalitat. I també amb recursos propis, de manera que en pocs minuts es mobilitzen , ataquen l’incendi i esperen l’arribada dels bombers per rematar la feina, posant-se a les seves ordres. I tenir dipòsits d’aigua escampats per tot arreu facilita enormement l’abastiment com per garantir que l’actuació acabi feliçment.
En el dia en que els nous ajuntaments comencen un nou mandat, vull remarcar la seva importància en matèries que molts dirien no li son pròpies com son la prevenció i extinció d’incendis.  Ho dic perquè algunes lleis promogudes des de despatxos molt llunyans, han retallat competències i recursos per fer front a necessitats reals i urgents, com ara , els incendis. Els ajuntaments son els més propers al territori i dotar-los de les eines necessàries és fonamental i no s’entén com es pot legislar en contra del que és evident. Parlem ara, d’incendis, com en altres moments parlarem de serveis socials, de polítiques d’igualtat, educatives o d’altres àmbits.
El país funcionaria molt millor si cada nivell d’administració tingués prou competències i recursos per actuar en el propi territori que té encomanat, sense les traves i problemes de tota mena que ara ha d’afrontar. Es per aquest i molts altres motius que les properes conteses electorals que venen, han de tenir la voluntat profunda de canvi com per deixar enrere aquesta nefasta etapa que ens ha tocat viure.



 

PRESA POSSESSIÓ - DISSABTE DIA 13 - BORREDÀ

DISSABTE DIA 13 A LES 12 HORES – CONSTITUCIÓ DEL NOU AJUNTAMENT.
El dissabte passat, dia 13 de juny a les 12 del matí, va tenir lloc l’acte de constitució del nou ajuntament sorgit de les eleccions municipals del 24 de maig. Prèviament els 7 electes municipals havien entregat la credencial a la secretària de l’ajuntament i havien fet la declaració de bens i activitats, tal com prescriu la normativa vigent.
Constituïda la mesa d’edat, formada per Joan Roma i Jordi Codina, la secretària va prendre jurament a cadascun dels electes. Tot seguit es va procedir a l’elecció d’alcalde, en les persones de Joan Roma i Antoni Chueca en tant que caps de llista de les dues candidatures municipals. El resultat fou de 4 vots a favor de Joan Roma i 3 vots en blanc.
Per haver obtingut el candidat, Joan Roma, la majoria absoluta dels vots, va jurar el càrrec d’alcalde i tot seguit va pronunciar un discurs adreçat als nous regidors i regidores i al públic present a la Sala de Plens. Finalitzada la lectura va oferir al cap de llista de la CUP adreçar unes paraules a tots els presents. Acabats els parlaments, l’alcalde va desitjar bona feina i bon encert a tots els membres del Consistori i va convocar d’immediat Ple Extraordinari pel dilluns dia 22 a les 19 hores. En aquest Ple, es donarà compte del Cartipàs municipal , es fixarà el règim de sessions i altres òrgans de govern.
Finalment, va convidar a tots els membres del Consistori a fer la tradicional foto oficial davant la Casa Consistorial. En aquest cas, la regidora Anna Manso, en nom del grup de la CUP va manifestar que no hi participarien.  Es per aquest motiu que en la foto adjunta només hi apareixen els 4 membres de l’equip de govern:  L’Alcalde, Joan Roma, la Primera Tinent d’Alcalde, Concepció Barniol, la Segona Tinent d’Alcalde, Anna Ma. Cunill, i la regidora – adjunta a la Primera Tinent d’Alcalde, Rosa Ma. Soler.

Borredà, 15 de juny de 2015

Saturday, June 13, 2015

 

DISCURS ALCALDE BORREDÀ - PRESA DE POSSESSIÓ - 13 DE JUNY 2015

Avui hem pres possessió dels nostres càrrecs de regidors, per desena vegada en aquesta etapa democràtica que confiem mai més es vegi estruncada com ho foren altres d’anteriors. Hem estat elegits pels nostres conciutadans per regir el futur de Borredà.  Uns en el govern , altres a la oposició, però tots al servei del nostre poble.
Avui vull recordar al prop del centenar d’homes i dones que ens han precedit en aquests càrrecs i molt especialment als alcaldes Andreu i Nadeu. Tots varen dedicar uns anys de la seva vida a millorar el municipi, i ho varen fer amb honestedat i lleialtat als principis democràtics. Aquesta ha estat també la meva voluntat.
Borredà tenia un pressupost de poc més de 9.000 euros l’any 79, i ara el té de prop de un milió. En aquell any Borredà tenia un patrimoni de menys de 300.000 euros i ara el té de 9 milions. S’ha treballat de valent i així volem continuar en aquest proper mandat.
Tenim l’ajuntament ordenat, ben organitzat i econòmicament sanejat, com ho demostren els informes del Ministeri d’Hisenda, Sindicatura de Comptes , Diputació de Barcelona i els propis serveis municipals. Amb tensions de tresoreria, com altres ajuntaments, per un deute no cobrat de la Generalitat que s’apropa als 245.000 euros, però estem al dia de totes les nostres obligacions financeres.
Avui iniciem una nova etapa amb la prioritat clara de donar compliment al programa electoral amb el qual ens varem presentar. Tenim 14 compromisos x Borredà que intentarem complir, i com sempre escoltarem, debatrem i assumirem tots aquells altres que puguin ser aportats pel grup de l’oposició, així com per altres col.lectius del poble.
Volem continuar amb la política de total transparència , i res millor per evitar rumors, falsedats o invents que es contrastin amb qui disposa de tota la informació i documentació. Una peça clau en el funcionament de l’ajuntament és la Secretària – Interventora. No és una administrativa qualsevol, és la Notaria de l’ajuntament, i la Comptable municipal. Res es pot fer sense la seva supervisió, control i asentiment. Es per aquest motiu que està a disposició de tots nosaltres, no solament del govern sinó també de l’oposició.  A ella es pot recórrer per demanar informació i documentació sobre qualsevol tema que es vulgui saber, aclarir o supervisar. I el mateix cal dir de l’arquitecte municipal en temes d’urbanisme, obres i llicències.
En el nostre ajuntament no hi ha secrets, ni tripijocs, ni gestions o tràmits que no puguin ser explicats, detallats i justificats. Transparència total, com sempre s’ha pogut comprovar en els plens celebrats, o a les Juntes de Govern Local o en els Decrets d’Alcaldia. Tot està a disposició de qui ho ha consultat o demanat, salvaguardant la confidencialitat o reserva a la que ens obliga la Llei de Protecció de Dades.
Assumeixo el càrrec d’alcalde per setena vegada i ho faig amb la mateixa il.lusió i ganes de servir al poble com la primera vegada. Tenim al davant molts compromisos per complir que seran el millor repte per continuar al servei del poble, on he nascut i on visc. Espero i desitjo que tots tinguem el mateix ànim de treballar per millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans. Estic convençut que així ho farem. Gràcies a tots i bona sort.

Borredà, 13 de juny de 2015

Wednesday, June 10, 2015

 

GOVERNS EN MINORIA - art. nació digital solsona

GOVERNS EN MINORIA.
A l’espera de veure què passa en alguns grans ajuntaments, és sorprenent veure la poca importància que donen a casos com el de Barcelona en que Ada Colau, creu que podrà governar amb només 11 regidors dels 41 de que està compost el Consistori.  Sembla com si desconeguessin la composició dels òrgans de govern de qualsevol ajuntament, i creguin que poden governar per Decret, o amb els vots del propi grup, obviant que estan en franca minoria.
Em demano com formarà la Junta de Govern Local, si a proposta d’ella, la resta de grups no li accepten la composició i l’ha de conformar amb representats de tots els grups, de forma proporcional, deixant clar que estarà sempre en total minoria.  O com distribuirà el Cartipàs i les Comissions, en les quals la oposició ostentarà una clara majoria, de manera que no podrà passar cap proposta sinó obté el recolzament d’altres 3 grups com a mínim.
I si això és cert per Barcelona, ho és igualment per moltes altres ciutats grans i mitjanes en que no s’ha arribat a cap pacte de govern estable. Veig com en molts indrets, diferents grups municipals han decidit recolzar l’elecció d’alcalde, sigui votant-hi a favor, sigui amb una abstenció, per tot seguit dir-li que s’ho faci. Es a dir, que governi com pugui i quan ho creguin oportú ja li votaran a favor...o no.
En tots aquests llocs entrem en una etapa molt inestable que només permetrà subsistir en el dia a dia, i per tant treballar al ralentí. Res de pensar o imaginar grans estratègies de govern o planificacions a mitjà o llarg termini, sinó simplement buscar arribar a la setmana següent o al Ple proper, i prou. Aquesta inestabilitat pot donar pas, a futures mocions de censura si alguna cosa feta o proposada no agrada a algun dels grups presents. I tots sabem que mocions de censura per desestabilitzar un govern comporten molt mals rotllos a nivell de carrer.
D’aquí uns dies, els principals partits haurien de reprendre el debat sobre la necessitat de modificar la llei electoral municipal, en el sentit de facilitar governs estables. Si ha de ser mitjançant la segona volta, fem-ho, o fixant percentatges més elevats per obtenir regidors. Segurament el millor seria una segona volta, en la qual participin les forces que hagin superat un determinat llistó de vots.
Ara tindrem proves concloents d’inestabilitat municipal en molts indrets. Aquestes proves justificarien la modificació de la llei electoral i portarien a facilitar pactes entre forces polítiques properes, de cara a la segona volta.
Ben aviat ho veurem en la política diària de l’ajuntament de Barcelona. La gran capital sotmesa a constants daltabaixos que ningú entendrà. Bcomú portarà als plens multituds de propostes que seran desestimades, modificades o profundament canviades. Quina sensació de desgovern es produirà si dia rere dia, no es pot seguir cap camí concret, i tot depengui d’altres majories circumstancials del dia o del tema en concret.

He conegut uns quants govern en minoria i el desgast personal ha estat brutal, i la poca eficàcia , la norma. I en alguns d’aquests pobles, la inestabilitat continuarà amb la presència de moltes llistes i poca predisposició als pactes. Mala cosa. Vistos els resultats, és hora de proposar seriosament la modificació de la llei i anar cap el sistema francès, retocat. No cal inventar res, la solució ja existeix.

Tuesday, June 09, 2015

 

MILLORA FONTS I CAMINS


MILLORA FONTS I CAMINS
Aquests darrers dies es poden veure ja algunes de les millores que ha dut a terme la brigada del Pla d’Ocupació , juntament amb els empleats municipals.
S’han netejat i adequat les Fonts de l’Angel, la de La Serra i la de La Llosada. S’han netejat els camins que hi condueixen i s’han col.locat 3 bancs en el camí de La Llosada per tal que la gent pugui anar a passejar i descansar una estona.
També s’ha actuat a l’entorn del restaurat Pont de Sant Joan, i a l’àrea de pic- nic que hi ha pocs metres més amunt. I dintre de poc es procedirà a reparar totalment la teulada de la caseta del Pare Coll, en el Camí dels Graus. Aquesta caseta de fusta, amb teula , està molt malmesa pel pas del temps ( deu tenir uns 30 anys aproximadament). Cal doncs, posar biguetes de fusta noves, i afegir unes 50 o 60 teules que es troben en mal estat.
Acabats aquests treballs, es procedirà a senyalitzar algunes de les fonts, i espais més indispensables. S’ha demanat la col.laboració de Josep Rota Bover per fer alguns rètols de fusta, per indicar el camí del Càmping Campalans – cap al poble i a l’inrevès, passant per la Font de la Llosada. També s’indicarà la Font de la Llosada des del Camí de Cal Gall i finalment, el mateix es farà a la Font de La Serra – Rotgers.
Dies passats es varen acabar les millores en el camí cap al Gorg del Salt. Un altre dels punts més visitats del poble, de manera que a dia d’avui, la gent del poble i els visitants tenen uns quants motius més per anar a donar una volta i veure com han quedat aquests treballs.
Una altra feina en curs, és la de deixar ben senyalitzat i net el camí circular per anar de Borredà a Sant Jaume, i tornar. Es una caminada esplèndida, de més llarg recorregut que la de Rotgers, i per això molt demanada per persones que volen caminar tres o quatres hores, a bon ritme.
Altres feines realitzades han estat les de neteja de tota la zona esportiva, i molt especialment del camp de futbol on l’herba i els plançons creixen a un bon ritme. En aquest cas toca actuar-hi cada dues o tres setmanes.
Properament informarem de noves actuacions en altres indrets del poble, en el marc de la campanya de neteja, adequació i senyalització de punts per caminar i visitar.

Borredà, 9 de juny de 2015

Monday, June 08, 2015

 

RESULTATS DE - MES- A CATALUNYA . QUE ALGÚ ENS ELS EXPLIQUI.

AGRAIRIA INFORMACIÓ SOBRE RESULTATS DE – MES.
Fa pocs dies vaig veure en aquestes pàgines de la Blogesfera Socialista un escrit, de la ex militant Pia Bosch, en que venia a dir que havia actuat amb coherència, valentia, suposo que fins i tot amb ètica ( per elogis propis que no quedi). Com ella, altres antics dirigents no sabem si han sortit del partit, s’han quedat o estan a l’espera que algú els hi digui “adéu –siau”. Confio en que la Direcció del partit, ho faci amb tota la rapidesa i contundència possibles.
A Girona – capital, precisament s’hi varen abonar a l’hora de fer tot el mal possible al partit, i des d’aquí vull enviar una especial salutació i felicitació pels bons resultats obtinguts, malgrat haver de lluitar contra totes les adversitats. Veure ex consellers i conselleres, agrupats per recolzar ERC, a l’espera de prebendes, en forma de càrrecs, aparició en tertúlies ben remunerades o altres càrrecs de consol, provoca una pena immensa i ens fa veure quan equivocats estàvem , en el passat, confiant amb ells i elles.
Però, passades les eleccions m’agradaria que algun dels estudiosos que tenim en el partit, ens faci un resum dels resultats obtinguts per tots aquests desertors o fugitius, a la recerca de nous càrrecs sota altres sigles o marques. Pel que fa la Catalunya Central ja hem vist els resultats obtinguts a Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Olvan, i poca cosa més. Però aniria bé tenir una visió global , a nivell de país.
Queda clar que els resultats han estat deplorables, però el mal fet, ha estat més a nivell moral que no pas electoral. Veure antics consellers i conselleres del Tripartit, participant en actes electorals de tota mena de moviments i partits, defensant el contrari del que havien proclamat en els seus temps de càrrecs institucionals, justifiquen l’aversió de molta gent als polítics, en general. Que noms coneguts, es venguin amb tanta facilitat per un nou càrrec , deixa una empremta en la majoria de ciutadans que creuen que tots som iguals. Es un factor més de descrèdit envers la política.
I ara és hora de netejar el partit de persones alienes als postulats socialistes. No pot ser que tinguem dintre del partit, en tant que militants o simpatitzants a persones que han actuat fora de tota ètica socialista. Aquestes persones fan molt mal, a nivell intern, però encara més a nivell extern. Ha de quedar clar que no tot s’hi val en política, i que la coherència, la honestedat i la ètica, imperen dintre del PSC. No podem continuar tenint persones que han traït aquests ideals i es mantenen, en actitud desafiant, considerant que estan en possessió de la veritat i som tots els altres els equivocats.

Estem a punt d’iniciar una nova etapa , a nivell municipal, però també nacional i la coherència ens la demana tothom. Ha estat un dels nostres trets d’identitat i ara convé mostrar-ho i defensar-ho. Espero, doncs que la Direcció actuï en conseqüència, i deixem enrere una etapa negativa que ha mostrat un conjunt de persones com realment eren, però que no permet generalitzar-ho cap a la resta dels que continuem fidels als ideals del PSC.

Sunday, June 07, 2015

 

SITUACIÓ CRÍTICA - art. Regió 7

SITUACIÓ CRÍTICA.
Quan un Govern ha d’esperar a l’endemà d’unes eleccions per reconèixer que la situació de les seves finances és “crítica”, és que realment l’ofec ha arribat a extrems insospitats. I és que es parla poc d’economia pública, quan , a dia d’avui és el principal problema del govern i per tant del país.
Les xifres reals del deute de la Generalitat tenen un volum inimaginable i insostenible, amb un creixement constant que fa impossible parar l’efecte “bola de neu”,sinó s’emprenen accions d’una duresa mai vista. A dia d’avui es parla d’un deute acumulat de prop de 65.000 milions d’euros, amb una devolució d’interessos anuals de prop de 2.200 milions, o el que és el mateix, 6 milions cada dia, només en devolució d’interessos, no parlem de retorn del principal.
Com hem arribat fins aquí ? No tinc espai per exposar el creixement del deute en detall, i per tant, em centraré en no acceptar com a excusa al sempiterna excusa de “la culpa la té Madrid”. Amb tot, és cert que el sistema de finançament d’ajuntaments i autonomies ha de ser revisat, i modificat sensiblement, però no explica ni justifica la situació crítica en la que estem.
Davant una situació com aquesta, ja fa anys s’haurien d’haver emprès canvis estructurals d’una gran duresa i profunditat per tallar tota despesa supèrflua i reduir el deute, de manera significativa cada any. I canvis, vol dir, modificar les estructures de tot el país per adaptar-les a les possibilitats reals de poder-les pagar. No sé si hi som a temps, però alguna cosa grossa cal fer sinó volem arribar a una mena de suspensió de pagaments general. Tant greu és la cosa.
Canvis, com suprimir Conselleries, ajuntant-les fins concentrar el govern en sis o set Departaments. Suprimir nivells administratius com consells comarcals i vegueries, per reduir despeses i agilitzar tràmits. Reduir el volum de l’administració dedicada a tràmits burocràtics, per poder garantir el volum necessari en els àmbits essencials com son sanitat, educació, serveis socials. Convenis amb ajuntaments perquè prestin serveis de la Generalitat, a millor preu i eficàcia, i un llarg etcètera que suposi un reajustament de tota l’administració catalana, per fer-la sostenible, econòmicament parlant.
Els resultats de les municipals comportaran múltiples exemples de canvis en profunditat en la majoria d’ajuntaments, i la Generalitat hauria de seguir aquests exemples. No pot ser que en plena situació crítica, la Generalitat emprengui una nova campanya publicitària, buida de contingut i necessitat, com ja ha fet múltiples vegades en el passat. Ara llença un milió i mig d’euros, per dir que “estem preparats”. Abans en llençava tres o quatre milions cada any per dir que “èrem sis milions”, o que “teníem aigües netes”, o “la bona feina no té fronteres”....de manera que s’han malbaratat no menys de cent milions d’euros, en pagar anuncis de propaganda partidista, en els darrers anys.
Accions com aquesta, juntament amb moltes altres de despeses suntuàries, en viatges, ambaixades, premis, concursos, protocol...motiven una sensació de descontrol i falta de consciència en les dificultats de centenars de milers de catalans i catalanes que no poden arribar a final de mes. O en ajuntaments i empreses que no cobren de la Generalitat, ni en temps ni en les formes establertes. Qui així actua, perd tota credibilitat quan denuncia un inadequat finançament o traves que posa un altre govern, d’actuacions similars com és el central, en mans del PP. Que un ho faci, no ha de ser justificació perquè un altre ho copiï, al contrari, ens hem d’omplir de raó, en base a una acció de govern austera, ara i sempre. Això no ho hem vist ni abans ni ara. No és estrany trobar-nos en una situació crítica de la qual ningú sap com sortir-ne.



Friday, June 05, 2015

 

COMPROMÍS ÈTIC PSC- BORREDÀ 2015

Jo, Joan Roma i Cunill   com a electe de la candidatura COMPROMÍS X BORREDÀ – CANDIDATURA DE PROGRÉS a les eleccions municipals de 2015 al municipi de BORREDÀ em comprometo, en tot moment, a complir i fer complir els principis democràtics, ètics  i de transparència fixats al codi ètic del Partit dels Socialistes de Catalunya:
Practicaré i defensaré els criteris ètics, com a manera d’accedir al socialisme entès com un moviment de reforma progressista de la societat. En conseqüència, l’activitat política dels i les socialistes es basa en una concepció del poder polític com a instrument de reforma social i rebutja la noció del poder pel poder.
Exerciré aquest càrrec públics amb honestedat, correcció, equitat i transparència.
Rebutjaré i denunciaré absolutament qualsevol actitud de permissivitat que pugui acabar legitimant formes de corrupció.
Sóc plenament conscient que les retribucions als quals pugui accedir són únicament en funció de les meves responsabilitats públiques, són de naturalesa pública i corresponen exclusivament als càrrecs que ocupo, i per tant, són sempre provisionals, reversibles i estan subjectes a control i a crítica interna i externa. Així mateix em comprometo a evitar l’acumulació de retribucions.
L’exercici del càrrec que puc ocupar no és un privilegi, és un servei als interessos generals i a les persones a les quals vull representar. No existeixen responsabilitats indefinides i il·limitades. Totes estan subjectes a un termini i a unes incompatibilitats.
Anteposaré sempre en l’exercici de les meves funcions els interessos generals als particulars, els interessos de la societat als interessos personals, i faré prevaldre els interessos dels més desfavorits per tal de fer avançar els valors de la llibertat, la igualtat, la solidaritat i la justícia social.
Actuaré en tot moment amb austeritat i moderació en relació a les despeses derivades de l’exercici de les meves funcions.
Em comprometo a presentar una declaració de béns i activitats a l’inici i final de les meves responsabilitats públiques així com a realitzar les oportunes actualitzacions en el cas que es produeixin canvis significatius.
Treballaré amb dedicació, eficàcia i eficiència per fer possible l’aplicació del programa electoral de la candidatura per la qual he estat escollit.
Sóc plenament conscient que ocupo un càrrec públic en nom i representació de la candidatura COMPROMÍS X BORREDÀ – CP, i si en algun moment considero que la meva posició política personal no s’ajusta a la del partit que represento i això em portés a no compartir les decisions del grup municipal, em comprometo a renunciar a la meva acta de càrrec públic.

I per a què així consti,
Borredà.  a  5 de juny de 2015

Joan Roma i Cunill, 

Thursday, June 04, 2015

 

LA COMPOSITORA I CANTANT LUCY ROSE, FILMADA A LA RIERA DE MERLÈS - Art. La Rella

LA COMPOSITORA I CANTANT LUCY ROSE, A LA RIERA DE MERLÈS.
Es ben cert que moltes vegades han de venir de fora, per fer-nos veure coses excepcionals que tenim ben a prop, i a les quals no donem especial importància. Dic això perquè fa pocs dies em varen demanar autorització per filmar un videoclip en un tram de la Riera de Merlès, pertanyent al municipi de Borredà.
El peticionari, en nom de l’empresa Sony Music, feia venir expressament d’Anglaterra a la compositora i cantant Lucy Rose, per filmar un videoclip en un tram de la Riera. Lògicament li vaig donar tota mena de facilitats i em vaig interessar per com havien decidit venir a filmar aquí. Bé, no cal donar detalls, però els buscadors d’exteriors varen considerar una joia de la natura, tenir una Riera esplèndida, plena de rescloses i gorgs, amb unes riberes verges, especialment indicades pel tipus de música que composa la cantant, Lucy Rose.
Una jove compositora i cantant que toca diversos instruments, molt autodidacta, nascuda a Anglaterra l’any 89, i que ha publicat ja diversos àlbums musicals.El seu estil s’emmarca dintre del folk rock, indie folk i acústica. Doncs bé, elegit el tram concret de la Riera, el dia abans de filmar es donen compte de que un tros més amunt encara és més encantador, i cap allà es dirigeixen l’endemà.
Les imatges consisteixen en una caminada per la ribera, i finalment una capbussada en un dels gorgs. Vaig anar a saludar a la cantant i desitjar-li bona entrada i sortida de l’aigua, en un temps ben poc propici encara per anar a nedar. Però bé, la decisió de filmar a la Riera, em va refermar en la idea de la seva protecció. Estem en l’any decisiu, en la línia d’un abans i un després , en la regulació de l’ús de la Riera i si han vingut de lluny per filmar aquí és perquè hi ha ben pocs llocs que tinguin la bellesa i la naturalitat que tenim aquí. Val la pena preservar-la quan encara hi som a temps.
I dintre de poques setmanes milions de persones de tot el món veuran com una cantant camina i es capbusseja en una Riera “salvatge” que molts situaran en paradisos exòtics. Doncs bé, nosaltres no hem d’anar tant lluny, la tenim aquí mateix., i de nosaltres depèn continuï en el bon estat en que es troba.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà

Wednesday, June 03, 2015

 

EL FISCAL DESISTEIX DE PRESENTAR RECURS DE CASSACIÓ - PUNT I FINAL ALS PROCEDIMENTS JUDICIALS

FINALITZADA LA PERSECUCIÓ JUDICIAL DURANT 12 ANYS- EL FISCAL DESISTEIX DEL DARRER RECURS.
Ahir, vaig rebre la notificació oficial de que el Fiscal de la causa per la venda de la Fàbrica de baix, havia decidit DESISTIR del Recurs de Cassació davant el Tribunal Suprem. Aquesta era la darrera causa judicial en la qual estava immers, juntament amb els dos ex tinents d’alcalde, Jesús Solanellas i Ernest Martínez, que ho eren en el moment de la venda d’aquesta finca, l’any 2000. Tanquem així, un llarg període de 12 anys en els quals he hagut de fer front, sol o acompanyat , contra 14 processos judicials empresos pel grup de CiU entre els anys 2003 i 2007, amb la pretensió d’aconseguir en els jutjats el que no havien obtingut a les urnes. A ells s’hi havia afegit una altra persona, vinguda de fora que sol o en connivència amb els anteriors, en va presentar una part dels quals.
Aquesta darrera causa, la venda de la finca de la Fàbrica de Baix, oficialitzada l’any 2000, va tenir un primer judici l’any 2009, amb la proposta d’arxiu, que va ser recorreguda per la Fiscalia, i l’any passat es va dur a terme un nou judici a l’Audiència provincial de Barcelona, amb una resolució de plena absolució. La petició era de quatre anys de presó i 8 d’inhabilitació. Fiscalia va demanar un aclariment de sentència que no li va ser concedida pel Tribunal per entendre que era clara i diàfana, i va anunciar la presentació d’un recurs de Cassació davant el Tribunal Suprem. Ahir, va presentar el DESESTIMENT del recurs i per tant, es tanca el darrer cas en el qual estava immers ( en aquest cas amb els dos ex tinents d’alcalde).,
Finalitzat aquest llarg període de 12 anys, és quan es pot valorar la mala fe, el joc brut i la obsessió per voler embrutar, per part dels denunciants, una trajectòria personal i política, en la qual es poden trobar errors, però mai irregularitats o il.legalitats. Cal saber també que a banda dels processos judicials, es varen presentar 76 altres denúncies per via administrativa a nivell d’ajuntament, Diputació de Barcelona, Sindicatura de Greuges, de Comptes, Generalitat de Catalunya, etc, etc. Al final, totes elles varen ser resoltes i arxivades sense cap pronunciament en contra.
Arribats en aquest punt, que tothom reflexioni sobre una manera de fer i actuar dels denunciants, moguts per voluntats inconfessables, que han obligat a defensar-nos i a demostrar la nostra innocència. A aquesta fi hem destinat milers d’hores de feina, dotzenes de viatges, reunions, consultes, assessoraments, i lògicament recursos tècnics i econòmics , amb ajuda de la Diputació de Barcelona, que haurien pogut tenir un molt millor destí. El que hem destinat en tots aquests casos , es podria haver estalviat i dedicat a altres feines més profitoses, però era necessari, era just, provar la falsedat de les denúncies i deixar nets els expedients administratius i processals.  Ara, s’ha tancat el procés, i ha quedat clar que al darrera només hi havia desig de fer mal .
Vull agrair les constants mostres de suport i confiança rebudes per la immensa majoria de gent del poble i, de fora, que em coneixen, a mi i als col·laboradors que en algun moment també han estat acusats. La veritat tard o d’hora resplendeix i ni que sigui al cap dels anys, s’ha fet justícia. Espero i confio en que mai més ningú vulgui emprendre un camí com el viscut, totalment negatiu per tots els qui n’hem estat involuntaris protagonistes.
Gràcies de nou a tots els qui ens heu fet arribar el vostre suport. Tanquem una etapa i n’obrim una altra de continuïtat al servei del poble que estimem i pel qual treballem.
Joan Roma i Cunill, Alcalde en funcions de Borredà



Tuesday, June 02, 2015

 

POC FERMS, MASSA CONDESCENDENTS

POC FERMS, MASSA CONDESCENDENTS.
Segurament tants anys de govern en tots els nivells de l’administració ha fet del PSC un partit massa condescendent envers determinats comportaments. Els critiquem, els denunciem, però no en fem qüestió nacional, o qüestió essencial de la nostra actuació política, en el Parlament, Congrés i Senat.  Cert que no tenim cap mitjà de comunicació propi, ni tant sols proper que pugui servir d’altaveu de les nostres denúncies i crítiques, però un bon ús de les xarxes socials permetria ampliar l’acció interna i externa.
Ho dic perquè escoltar en boca d’altres partits, de ben recent creació, determinades crítiques a comportaments indignes, suposa una decepció per no haver-ho fet nosaltres abans que ells. Veure determinats sous públics, acompanyats de prebendes múltiples , treu legitimitat als qui no han fet res per reduir-les o suprimir-les. No ara mateix quan la crisis ho fa especialment escandalós sinó temps enrere quan ja suposaven privilegis inacceptables. El PSC s’ha de situar al capdavant dels processos per reduir fins a suprimir exagerades remuneracions, acompanyades d’altres compensacions que no eren raonables abans, però molt menys ara.
Tampoc s’entén la falta de contundència davant el funcionament de caixes i bancs, per part dels organismes reguladors, quan els socialistes estàvem en el govern. Que el PP fos condescendent, quan no avalador d’aquestes actuacions, era i és lògic, però no en temps de governs socialistes.  Varem mostrar feblesa envers els poderosos i fortalesa davant els febles i això és paga. Hem de fer autocrítica per evitar la repetició de fets semblants quan tornem al govern central, o a qualsevol altre nivell de governança, siguin ajuntaments, diputacions,o autonomies.
I la fermesa l’hem de fer servir en totes les mostres de prepotència i falta de rigor per part del govern de torn. Hem vist múltiples mostres de malbaratament de recursos que no han estat prou criticats ni denunciats. Poso un exemple ben actual d’ara mateix, però que hem vist repetit dotzenes de vegades al llarg dels darrers 30 anys de governs de CiU: campanyes dites institucionals de propaganda que només pretenen comprar voluntats dels mitjans de comunicació en les quals es publiquen.
S’acosten eleccions, doncs , toca guanyar-se els favors dels mitjans de comunicació i res millor que llençar ( ells diran invertir) diners per la causa “nacional”. En un moment en que les finances de la Generalitat estan en bancarrota. En un moment en que centenars d’entitats socials estan a punt de tancar portes per falta de cobrament. En un moment en que milers de nens i nenes tenen greus problemes de nutrició, amb milers de persones en greus dificultats , el Govern Mas llença 1.500.000 d’euros en propaganda estúpida. La campanya del PREPARATS. No sabem si preparats per tornar a llençar diners, o per fer el que sempre han fet.
Irrita sobre manera, veure la cara dura d’uns governants que no tenen cap vergonya en actuar com anys enrere. Però és que de campanyes estúpides com aquesta n’hem vist i pagat vàries dotzenes. Desenes de milions d’euros han volat de les arques públiques, sense produir un especial escàndol ni ser objecte de crítiques ferotges com hauria d’haver estat el cas. Si algú s’ofèn perquè li diguin “lladre”, no deixa de ser un lladrocini gastar diner públic en campanyes estúpides.

El PSC ha de perdre les formes tradicionals i passar a dir les coses amb la mateixa cruesa en que ho fan altres partits. I ho podem fer amb tanta o més autoritat per quan no hem caigut en aquestes actuacions i perquè hem de posar en el frontispici de la nostra manera de ser i actuar, la austeritat ben entesa i la defensa del bé públic. Es hora de parlar un mateix llenguatge i deixar-nos de manies quan hem d’atacar comportaments indignes. No fer-ho seria mostrar-nos porucs, o pitjor encara, condescendents. De cap de les maneres .

Monday, June 01, 2015

 

CONFORMAR GOVERNS ESTABLES - art. Regió 7

CONFORMAR GOVERNS ESTABLES.
Sorprèn la gran quantitat de municipis en que cap partit ha assolit la majoria absoluta, i tanmateix no semblen especialment preocupats per conformar governs estables. Es més, en la majoria de casos, la llista més votada està disposada a governar en minoria, durant tot el mandat. El cas de Manresa, és el que tenim més proper, però també la CUP a Berga , ho ha manifestat.
Sincerament no m’imagino governar un ajuntament sense disposar de majoria absoluta, i en altres latituds, els governs estables son una condició indispensable per garantir una acció de govern sòlida, fructífera i eficient. Aquí, no. Ho hem vist a Barcelona i a Manresa en aquests darrers quatre anys i han sobreviscut raonablement bé. El que mai sabrem és quan més haurien pogut realitzar si haguessin disposat d’una majoria absoluta al darrera.
Dit això, voldria aclarir algun concepte que alguns periodistes i comentaristes deixen anar, sense massa coneixement de fons. Molts d’ells consideren que disposar de majoria absoluta permet viure millor i anar més tranquil per la vida, i poca cosa més. Pressuposen que l’equip de govern tindrà algun problema a l’hora d’aprovar el pressupost anual, però sinó l’aprova, no passa res, perquè pot prorrogar l’anterior i ja està. Qui dia passa, any empeny.
I no és això, companys, no és això. Tenir majoria absoluta garanteix el compliment del programa electoral amb el qual s’ha presentat la candidatura guanyadora, o el conjunt de partits que han pactat i han acordat un programa comú. Sense majoria absoluta, res és segur, tot és transitori, precari, i incert.
I es governa d’una manera radicalment diferent, en funció de tenir o no, aquesta majoria absoluta. Quatre anys passen volant, i un equip de govern necessita planificar i programar la seva acció de govern, en el poble o ciutat. En matèria pressupostària vol dir, planificar ingressos i despeses a curt i mitjà termini, i s’ha de tenir aquesta garantia per poder planificar inversions. Es impensable improvisar sobre aquests conceptes i només programar a un any vista. Es clar que es pot fer, però qui actua així mai podrà tirar endavant projectes ambiciosos.
En matèria urbanística, qualsevol canvi, modificació o rectificació comporta dos o tres anys de tràmits i gestions, si a més, no es té cap garantia de poder-ho aprovar en el Ple corresponent, és feina en va, o totalment frustrant per qui ha treballat per a res. Davant aquestes incerteses, qui no disposa de majoria absoluta prefereix no entrar en cap reforma estructural mínimament important.
I el mateix farà en altres matèries essencials com polítiques de personal, sempre a mig i llarg termini, o polítiques socials, de vivenda, de reforma de nuclis antics, infraestructures i serveis, etc, etc. Es a dir, no es pot dur a terme cap actuació política en profunditat sense tenir al darrera una  majoria absoluta que garanteixi l’aprovació d’aquestes accions.  Per això sorprèn la poca importància que se li dona a la política de pactes estables, previs a la constitució dels nous Consistoris.

Dit això, també considero que si la candidatura majoritària /minoritària, vol tirar endavant l’acció de govern en aquestes condicions, se li ha de facilitar que ho pugui fer. Aquest és el cas de la CUP a Berga, i de manera molt similar la de BCN en Comú, a Barcelona. Francament espero i confio veure-les governant. Serà una experiència apassionant i seria un error trencar aquestes voluntats. 

This page is powered by Blogger. Isn't yours?