Friday, April 29, 2016

 

DEBATS ESTÈRILS - art. Regió 7

DEBATS ESTÈRILS.
En un país i un estat, potes enlaire, ningú s’estranya  que molts ajuntaments vulguin debatre tota mena de qüestions, encara que res tinguin a veure amb les competències ni recursos que els hi son propis. Ho acabem de veure en el darrer ple ordinari a Manresa, a proposta de la CUP, per parlar de menstruació, però ho hem vist en moltes altres ocasions per temes igual d’impropis d’un ple municipal.
I és que hi ha un enorme desconeixement del funcionament d’un ajuntament, fins i tot per part de molts alcaldes, i regidors de govern o d’oposició. D’entrada qui elabora l’ordre del dia d’un ple municipal és l’alcalde, i no està obligat a posar-hi totes aquelles iniciatives, propostes o mocions que presentin els grups d’oposició.  Es més, la llei estableix que a cada nivell d’administració li correspon tractar els temes dels quals té competència , i no tractar-ne d’altres que no li corresponen. Es el lògic i és el que pertoca fer, si volem ser efectius i dedicar-nos a resoldre els problemes directes dels nostres ciutadans.
Alguns alcaldes consideren que tot el que entra a registre de l’ajuntament, procedent dels grups d’oposició, s’ha de posar a debat i votació del ple. Es una mena de portes obertes per no ser considerat “poc democràtic” o “poc sensible” a les peticions de la oposició...i així, entren en clara competència i controvèrsia en temes que son propis del Parlament de Catalunya, del Congrés de Diputats, o de qualsevol altre organisme com Universitats, Fòrums de Debats, o Tertúlies televisives o radiofòniques, fins el punt de que molts plens municipals es converteixen en un batibull de debats que deixen perplexos als pocs ciutadans que assisteixen, en viu i en directe als plens, o que els segueixen per mitjans audiovisuals.
Aquesta pràctica deixa en molt mal lloc als ajuntaments per quan es col·loquen tots en el mateix pot, i en surt una idea generalitzada de que els polítics parlen de tot, menys del que interessa realment. I és que en molts municipis hi ha regidors actuant com diputats frustrats que volen tractar temes, tant si son com no, competència municipal, en una mostra clara que no tenen propostes referides al municipi del qual son regidors. Es paradoxal, perquè sembla que han de parlar d’altres coses perquè res tenen a dir ni a proposar del seu poble o ciutat.
Aquesta manera d’actuar ja fa anys que dura, en alguns municipis més que en altres, amb honroses excepcions. I és que de res serveix presentar, discutir i aprovar en un ple municipal temes relacionats amb cultius transgènics, joguines no sexistes, moratòria contra la caça de balenes, iniciatives antitaurines, iniciatives pro corre bous, a favor d’una dieta vegetariana, en contra de les armes nuclears, a favor dels ocells fringíl·lids, contra l’ús de pesticides,i tants i tants altres temes que poden ser molt importants però res tenen a veure amb les competències i deures d’un ajuntament.

Cada nivell d’administració s’ha d’ocupar de resoldre els temes que li son propis i deixar per les altres els que no en son. I és que ningú ho explica, però de fet, aquestes mocions una vegada debatudes i votades, les aprovades, van a un arxiu d’una altra administració on s’envia, o directament a la paperera sin son desestimades. Feina en va, despesa vana, simplement per demostrar la suposada preocupació per temes que pertoquen a una altra administració o a d’altres organismes. Francament, si es vol, a cada poble , a cada ciutat, hi ha un munt de temes per tractar i resoldre, sense necessitat de buscar-ne d’altres que res tenen a veure amb la realitat diària del municipi. Qui vulgui tractar d’aquests altres temes, ho té ben fàcil, demanant al seu partit que els porti al lloc on li son propis. No deixa de ser penós veure com en molts plens es ventilen els temes municipals en pocs minuts, i s’allarguen els debats sobre temes aliens, durant hores. El món al revés. Flac servei als ciutadans que ens han elegit per uns deures determinats i no per altres que res podem fer-hi. 

 

OPTIMISME MODERAT - art. blogesfera socialista



OPTIMISME MODERAT.
Tornem-hi. No queda altre remei que refer-nos de l’avorrida, mediocre i decebedora etapa viscuda, entre el 20D i el dia d’avui. Si algú tenia algun dubte sobre l’escassa matèria gris en el panorama polític espanyol, ha pogut comprovar quan de cert era. Abans ja ho havia pogut comprovar a Catalunya, en que tot i haver aconseguit formar govern, tampoc podem dir que l’èxit hagi estat , per saltar d’alegria. Aquí, simplement ens limitem a passar els dies, confiant en que alguna cosa resolgui l’embolic en que estem ficats, i poca cosa més.
Però bé, toca pensar en la propera campanya i sobretot fer previsions de com resoldre el conflicte si es donen resultats no massa diferents dels del 20 D. Com a militant socialista, considero que Pedro Sánchez ha fet un bon paper, malgrat el soroll d’un grapat de secretaris generals de federacions que podien haver callat, com a millor forma d’ajudar i no distreure el personal. Hi ha alguns càrrecs de partit i institucionals que no entenen el principi d’autoritat ni de fidelitat a la causa socialista, pensant més en el seu ego personal, que no en un programa col·lectiu.
Actituds com les viscudes no es poden tornar a produir, i qui s’entesti en continuar-les hauria de ser apartat de les funcions que se li han atorgat. No militem en un partit, per defensar vies individuals, sinó col·lectives. I quan una proposta, un programa o un objectiu és acordat pel partit, pertoca a tots i totes donar-li compliment. Recordar aquest principi causa autèntica sorpresa.
De totes maneres, tornant al principi, és lògic que la gent estigui emprenyada en com s’han portat les coses per part de la majoria de representants polítics. No hi ha hagut autèntica voluntat d’arribar a un acord majoritari per formar govern i les tàctiques han estat les típiques per buscar culpar l’adversari de no arribar a acords concrets. Massa infantil i massa visible com perquè pugui enganyar als electors. Considero que els principals mestres en aquestes tàctiques seran castigats de manera contundent el 26 J, i molt especialment PODEMOS que ho ha fet, amb un cinisme com mai havíem vist.
Que el PP faria un trist paper, ja era més que previsible i imaginable, però ha sorprès les males pràctiques de PODEMOS, en tota aquesta etapa. L’ego, excessivament pujat de to, de Pablo Iglesias s’ha vist amb claredat meridiana, i les seves formes de “ordeno i mando” encara més, de manera que sóc moderament optimista respecte els resultats que podem treure a Catalunya amb el PSC i a la resta del país amb el PSOE. Aquí, hem assistit a la renúncia de Carme Chacón a repetir com cap de llista, per on s’ha postulat Carles Martí. Confio i espero la proposta de que pugui ser-ho Meritxell Batet. S’ho ha guanyat a pols i en aquests mesos ha fet un paper rellevant a la recerca d’un acord entre les diferents forces polítiques. Aniria bé tenir-la com a cap de llista.
En quan a la resta del país, m’imagino que els desencantats socialistes, molts dels quals varen votar PODEMOS, pensant que eren uns socialistes més d’esquerres que nosaltres, ja hauran pogut comprovar que d’això, res de res. Per tant, confio en el seu retorn, encara que alguns optin per quedar-se a casa, davant tant decepció.

En resum, tenim un PP, colgat de corrupció pels quatre costats, amb un president en funcions incapaç de maniobrar en cap sentit, sotmès a la continuïtat a falta de trobar algú lleugerament millor. No és un candidat creïble com per atreure més vots dels que va tenir. Al contrari, tot indica que en pot perdre alguns pel camí i reduir resultats. C’s, no ho ha fet malament, però serà sotmès a atacs furibunds per part del PP, i es trobarà mancat de credibilitat com per poder estirar resultats. PODEMOS ja hem dit que és la gran decepció d’aquesta etapa i cada dia que passa apareix més com un muntatge de cartró, sense preparació ni experiència com per assumir responsabilitats de govern. Queda bé a la oposició, però no és imatge de govern. I finalment el PSOE té en Pedro Sánchez , la persona que més ha lluitat per aconseguir acords i preparar un programa de govern. Es creïble com a persona preparada per governar i té un partit amb gran experiència de govern al darrere, qüestió indispensable quan es tracta de votar qui ha de ser el proper president. Pot ser l’element clau per millorar resultats i reprendre les negociacions allà on han quedat encallades.

Thursday, April 28, 2016

 

EXCÉS DE FAUNA - art. Nació Digital

EXCÉS DE FAUNA.
La manca de depredadors naturals ha fet créixer d’una manera exponencial la presència de fauna en els nostres territoris fins el punt d’esdevenir un autèntic problema de sostenibilitat medi ambiental.  Tots els que vivim en el món rural, més allunyat de les ciutats, en som testimonis habituals de la presència de cabirols, cérvols, porcs senglars, isards...en unes xifres mai vistes ni imaginades.
Només cal passar en cotxe per determinades carreteres per constatar la normalitat en que ens miren des de prats i boscos, ramats de cérvols, famílies senceres de porcs senglars o cabirols que salten d’un cantó a l’altre amb una sorprenent normalitat. Cal fer atenció constantment per no topar amb cap d’ells, tant abundants son, en determinats llocs i hores del dia o la nit.
Es evident que aquest és un dels grans atractius actuals de la comarca del Berguedà, especialment de l’Alt Berguedà, on son més abundants i diversificats. Poder veure amb una gran facilitat com pasturen ramats de 10, 15 o 20 daines és un espectacle digne d’admiració, a l’igual com contemplar les cabrioles dels cabirols, molt més individualistes, que els cérvols; o trobar alguns isards en zones baixes on abans mai els havíem vist. Aquesta nova realitat, feliç pel turisme, topa amb els danys que provoca el seu nombre excessiu.
Els porcs senglars no son tant ben vistos ni tant populars o entranyables, i sembla que la seva caça no és tant criticada com la de les altres espècies, però ha arribat el moment d’actuar per limitar les poblacions i així reduir els danys a les pastures i camps de conreu de pagesos i ramaders. Un cérvol adult menja l’equivalent a un vedell , i per tant es converteix en un competidor pels ramaders. La seva proliferació complica la vida i pot produir un altre efecte negatiu, com és traspassar determinades malalties cap als ramats domèstics.
Estem, doncs, en un moment delicat, per quan s’ha d’establir la relació adequada de fauna salvatge a cada territori, salvaguardant l’espècie, però fent-la compatible amb les activitats pageses i ramaderes de la zona. Tant important son uns com altres per un bon equilibri medi ambiental. I ara el desequilibri és més que evident. Els pagesos i ramaders s’han convertit en una espècie en vies de desaparició, i sinó els protegim i ajudem a sobreviure, no tindran relleu. Quan penso que en el nostre terme municipal de Borredà hi havia prop de 180 cases de pageses actives, cent anys enrere, i ara en queden una desena, està tot dit. Aquestes son les proporcions habituals en la majoria de pobles de muntanya.
A falta de depredadors naturals, pertoca als caçadors fer aquesta funció, i no tenen fàcil la feina a fer. Se’ls hi ha donat una certa mala fama i se’ls hi ha imposat una gran quantitat de normatives i reglaments que compliquen la seva existència i provoquen falta de relleu generacional. Trobo a faltar explicacions detallades i realistes , en programes de televisió, sobre l’equilibri de fauna en un territori determinat. La gent de ciutat no coneix la problemàtica i considera que quants més animals lliures hi ha , millor que millor, sense pensar en els danys que causen o que les superpoblacions son negatives per les pròpies espècies. I les superpoblacions es donen ja en diverses comarques de característiques similars al Berguedà com son el Solsonès, Ripollès, Cerdanya, etc. Per tant, toca garantir l’adequat equilibri, com a principal mesura per la supervivència de la fauna salvatge i la domèstica. 




Tuesday, April 26, 2016

 

NI DESCONNEXIÓ, NI DUI, NI DESOBEDIENCIA - art. Nació Digital Solsona

NI DESCONNEXIÓ, NI DUI, NI DESOBEDIÈNCIA.
En el manual bàsic, d’ús de les armes de destrucció massiva, s’exposa que és bo tenir un arma nuclear sempre que no s’hagi de fer servir. Es a dir, com arma disuasòria juga un paper important, però resulta inútil o molt perjudicial si s’ha d’utilitzar. I en qualsevol cas mai, sobre el propi territori perquè perjudicaria molt més del que pretendria salvar.
Ho varem poder veure al final de la segona guerra mundial amb l’ús que en va fer Estats Units, llençant-les sobre el Japó, però a ningú se li ocurriria tirar-les sobre el propi territori, per molt amenaçat que estigués.
Poso aquesta introducció com exemple del que suposaria pel govern de Catalunya, fer ús d’alguna de les accions proposades, en el seu conflicte amb el govern central. Son molts els independentistes que parlen de “desconnexió “, o aprovar una DUI ( declaració unilateral d’independència) o desobeir les lleis espanyoles que son d’obligat compliment en tot el territori espanyol ( inclòs el català).
Mentrestant se’n parli, no passa res, ara bé, si algú perdés el cap i procedís a aplicar aquestes accions, seria equivalent a llençar sobre el propi país, un arma de destrucció massiva que faria més mal al propi territori i als qui n’han fet ús que no pas a la resta del territori de l’estat.
Accionar alguna de les tres mesures, o les tres alhora, suposaria sortir del marge de la llei i convertir el govern català, en un govern fora de la llei. I fora de la llei no hi ha autoritat, ni respecte ni obediència. Tot esdevé caos. Quan alguns demanen a la presidenta del Parlament de Catalunya que emprengui el vol cap a la desobediència, no s’imaginen que perdria tota autoritat i cap diputat/diputada la seguiria en el seu camí. Quedaria al marge de la llei i deixaria de poder presidir la Cambra Catalana, i tot el que representa. Les ordres, disposicions o acords que volgués prendre, serien immediatament desobeïts per funcionaris, empleats i representants institucionals. Només li quedaria la sortida de plegar.
I si això és vàlid per la presidència del Parlament, ho és igualment per la de la Generalitat. Qui perd l’autoritat, perd el poder, perd la legitimitat que li han donat les lleis vigents, i si qui les ha de complir i fer complir, se les salta, no pot evitar que la resta de ciutadans facin el mateix. Per tant, no hi ha cap salt possible des de la legalitat cap a una altra legalitat imaginària, que trenqui amb la primera. Algú pot somiar-hi i els somnis son gratuïts però podem estar segurs que cap dels governants actuals emprendrà aquest camí, perquè li suposaria el fracàs total.
Estem, doncs, en temps de descompte sense saber com sortir de l’embolic en que ens han ficat Convergència, ERC i alguns altres grups que en algun moment varen creure possible una independència exprés, sense danys col.laterals, o simplement amenaçant amb l’ús d’armes de destrucció massiva, que ni tenen ni poden fer servir. Era un farol i tard o d'hora la realitat s'imposa. Per tant que ningú pensi en desconnexions, ni DUI ni actes de desobediència que no siguin simbòlics o per tenir contents el personal. Mai ho seran respecte temes mínimament rellevants. No s'atreviran perquè saben que llençar un arma com aquesta els deixa totalment indefensos per sempre més. Ens acostem a final de trajecte, i en algun moment, els principals impulsors de la independència hauran d'admetre que la via no té cap sortida possible. La solució ha de passar per negociar un nou encaix de Catalunya dintre d'Espanya, tal com proposa el PSC, I per fer-ho amb garanties, no pot haver-hi el PP en el govern.


Sunday, April 24, 2016

 

ESPLÈNDIDA CELEBRACIÓ DELS 25 ANYS ESCOLA NOVA



ESPLÈNDIDA CELEBRACIÓ DELS 25 ANYS ESCOLA – BORREDÀ

En nom propi i de l’Ajuntament de Borredà, felicito l’equip organitzador dels actes de celebració dels 25 anys de l’Escola nova.
Uns actes, molt ben elegits, fàcils de participar-hi per persones de totes les edats, molt variats i molt adequats per cada moment i circumstància. Una gran celebració per una gran fita aconseguida, l’any 91, després de 7 anys d’esforços per deixar la vella escola i traslladar-se a la nova.
Una escola amb una gran versatilitat , lluminositat, i amplitud com per poder-hi treballar còmodament. L’escola la fan els mestres, els alumnes, pares i mares, però també l’edifici que els acull. Es molt important poder tenir l’espai adequat per organitzar- se de manera eficient. La de Borredà és un model per a moltes altres.
Era lògic fer una gran festa per haver arribat als 25 anys. Ahir, varem poder comprovar el pas dels anys, i dels alumnes , en forma de fotos, treballs, carpetes, dibuixos....Tothom va poder recordar els seus anys a l’escola, o la dels seus fills, i tothom en guarda un bon record.
L’escola és tant important com la família, i les dues son vitals per formar bons ciutadans i ciutadanes. Per molts anys, i que en puguem celebrar molts anys.
De nou, felicitats a tots i totes les que heu posat el vostre esforç i treball per recordar aquesta fita en la història del nostre poble. Ha merescut la pena les hores dedicades.
Borredà, 25 d’abril de 2016.

L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill

Saturday, April 23, 2016

 

ELS MOSSOS DETENEN L'AUTOR DE DIVERSOS ROBATORIS A BORREDÀ

ELS MOSSOS DETENEN L’AUTOR DELS ROBATORIS DE BORREDÀ.
Avui he estat informat de la detenció de l’autor de diversos robatoris  ocorreguts a Borredà en els darrers mesos. A falta de més detalls , informo a la població d’aquesta magnífica noticia, i he aprofitat la informació per felicitar , una vegada més, la excel·lent professionalitat dels Mossos d’Esquadra. Em consten l’esforç i dedicació per aconseguir esbrinar la procedència de l’autor o autors dels robatoris i l’exhaustiva investigació oberta, fins aconseguir el gran objectiu.
Avui, Borredà, torna a la tranquil·litat sabent que ,qui la fa la paga. Properament sabrem més detalls de la investigació i de l’autoria dels robatoris. Oportunament us en informarem. Podem estar més tranquils, però no per això hem d’abaixar la guàrdia. Cal continuar atents a tot el que passa en el nostre entorn i prendre les precaucions mínimes indispensables.
També reitero el permanent contacte amb el Cap de la Comissaria de Mossos d’Esquadra de Berga, que permet estar ben informat de tot el que afecta la seguretat del nostre poble. Avui , el felicito, i li demano traslladi aquesta felicitació a tot el cos dels Mossos d’Esquadra per la bona feina feta.
Borredà, 23 d’abril de 2016.
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill



Friday, April 22, 2016

 

FINAL DE RÈGIM - art. Regió 7

FINAL DE RÈGIM.
Hi ha moments determinats de la història en que s’acumulen tants esdeveniments, de tanta gravetat i magnitud ,com per considerar-los propis d’un final de règim. Antigament crèiem que un règim era sinònim de molts anys de govern, i l’assimilàvem a governs despòtics, no democràtics. Ara, no. Ens hi podem referir a etapes d’un govern determinat. Això sí, presidit per la mateixa persona.
I heus aquí que si la història abans es desenvolupava i s’escrivia a ritme de carro, després a cavall; a dia d’avui, va en tren ràpid o en AVE. Tot va tant de pressa, tant esvalotat, que res indica que la seguretat d’avui no es converteixi en situació caòtica, demà. No cal posar exemples perquè tots els estimats lectors, en deveu tenir una dotzena en el cap.
El que a mi em suggereix la situació espanyola és un final de règim, en tota regla. Cada dia que passa es pitjor que l’anterior, i tothom ja espera una nova noticia que tiri per terra la darrera, i la superi àmpliament. Portem mesos, en aquest tobogan, i estem segurs de multitud d’altres escàndols que esperen ser descoberts, o simplement, informats. Ningú sap qui mou els fils, ni com es produeixen les filtracions, ni a qui beneficien unes noticies i perjudiquen unes altres. Tot és un batibull, impossible d’ordenar i controlar. Si el president Rajoy mai ha estat un líder actiu, ara menys que mai. Aixecar el cap, només serveix per tornar-lo a abaixar, per esperar la nova garrotada...fins l’escapada final. No li queda cap altre remei que plegar. Un règim necessita canviar de lideratge per poder –se regenerar.
I és que no tenim gaire lluny casos similars, amb les lògiques diferències i especificitats de cada període. Qui no recorda els darrers anys d’Adolfo Suárez ? Tot li queia al damunt i cada dia hi havia novetats que empitjoraven la situació...fins a plegar. Tampoc varen ser gens fàcils els darrers anys del govern de Felipe González, en els quals per mèrits propis i atacs furibunds de totes bandes varen aconseguir destrossar l’acció de govern... fins a perdre les eleccions. Podem continuar en la darrera etapa d’Aznar, o en la de Rodríguez Zapatero. En totes dues l’acció de govern va quedar totalment difuminada per casos tèrbols, atacs a tort i a dret, fins final de mandat. I ara, estem en una situació similar. No hi ha cap possibilitat de redreçar el rumb ni buscar nous objectius i reptes. Toca plegar, i donar pas a un altre candidat. L’actual està cremat i res el farà ressuscitar.
D’aquí l’enorme responsabilitat de Podemos en no facilitar un canvi de govern, i emprendre una nova etapa, radicalment diferent a la viscuda. Ja poden buscar excuses que tot quedarà en justificacions per no “mullar-se” i tirar per terra la gran oportunitat de regenerar la política en tots els seus àmbits i apartats. Precisament els exemples del passat, obliguen a fer polítiques radicalment diferents, per no caure en errors semblants. No és únicament la personalitat de Pedro Sánchez la que garanteix una nova forma de fer i actuar en política. Es que ja ningú permetria exercir-la, sense canvis radicals.

I si algú pensa que això només passa en el Madrid polític, va errat, perquè cosa similar està passant aquí, a Catalunya. També aquí vivim un final de règim, amb un exercici erràtic de la política, sense lideratges clars ni sòlids, pensant més en quedar bé i fer discursos bonics, que no pas en entomar seriosament l’acció de govern. Ficat com està el govern en anar cap un xoc de trens, no té guió ni rumb per veure com se’n surt de l’embolic en que està immers. Qui dia passa, any empeny, però el compte enrere fa temps ha començat i ningú s’atreveix a dir que s’ha de parar i anar cap altres objectius. Els finals de règim s’assemblen molt, en el desconcert dels capdavanters i els seus immediats seguidors. 

Thursday, April 21, 2016

 

BERGUEDÀ, MARCA QUALITAT - art. El Setmanari del Berguedà

BERGUEDÀ, MARCA DE QUALITAT.
Viatjar serveix per veure altres realitats, i valorar millor, el que tenim . La nostra comarca té unes immenses potencialitats en diferents àmbits, però molt especialment en paisatge, flora i fauna, arquitectura i natura. Una natura exuberant, diversa i feréstec , com per dur-hi a terme activitats esportives de tota mena, pensant sempre en la seva preservació. Podem ser el pati de darrere de l’àrea metropolitana, o la seva zona enjardinada, apta per acollir milers de persones , al llarg de tot l’any, per gaudi de petits i grans, i el conseqüent benefici propi, traduït en desenvolupament econòmic , creació de llocs de treball i arrelament de la població.
L’objectiu bàsic, ha de ser , la qualitat. Apostar perquè tot el que fem i organitzem tingui el segell de qualitat i rigor. Per això, considero que el Consell Comarcal hauria d’establir unes condicions molt exigents a l’hora de posar-hi l’adjectiu “comarcal” o “Berguedà” en aquests esdeveniments, com a símbol del seu patronatge. I entre tots, institucions públiques i entitats privades, recolzar els esdeveniments, independentment d’on es duguin a terme. Per entendre’ns, d’un campionat mundial de trial, en sortim tots beneficiats, encara que només es competeixi al municipi d’Olvan. El mateix podem dir de la cursa Cavalls del vent,  Ultra Trail Pirineu, o de la cursa ciclista no competitiva Ruta Minera...
Si tots ens posem d’acord, pot haver-hi una programació i un calendari , al llarg de tot l’any que combini un gran nombre d’esdeveniments esportius de primer nivell, amb altres de caràcter menys competitiu o simplement de lleure. Però tots, coordinats i programats com perquè uns no destorbin d’altres, i en tots hi hagi un segell de qualitat, sota la denominació elegida ,seguida de l’adjectiu “comarcal, o Berguedà” com a distintiu i garantia de solvència i bon fer.
I si això ho defensem per les activitats esportives, el mateix hauríem de fer per les culturals. Hi ha segells de qualitat ben consolidades com el Festival de Música Catalunya Centre de Puig-reig, les nits musicals de Guardiola, el festival de teatre de Berga, etc...Es podria millorar sensiblement la programació i qualitat amb una bona coordinació, acompanyada d’ajudes públiques i privades, per fer-la viable, a nivell econòmic i de públic.
El mateix cal fer en matèria de mostres i fires, aplicant els mateixos paràmetres i objectius, consolidant les que ja tenen un mèrit adquirit com la Setmana Medieval de Bagà, la Mostra de Formatges Artesanals de Borredà, la Fira de Berga, etc...No s’ha de pretendre reduir o anul·lar res de l’existent, sinó coordinar-ho amb el conjunt de la comarca, i aplicar-li uns paràmetres d’originalitat i qualitat que no sempre tenen, en alguns casos concrets.
En resum, portar la comarca cap uns nivells de qualitat i rigor que ens distingeixin d’altres indrets de Catalunya. Fàcil de dir, complicat de dur a terme, però en els tres àmbits descrits tenim una quinzena d’esdeveniments que ja compleixen amb aquests paràmetres. Ara cal, portar-hi els que no els tenen. Aquest és el gran repte.



 

CAMÍ SÍ, CARRETERA NO -art. La Rella



CAMÍ SÍ, CARRETERA NO.
Fa un parell de setmanes la Diputació de Barcelona va presentar un estudi – diagnòstic de tot un seguit de camins de la comarca del Berguedà, susceptibles de passar a ser carreteres, si s’hi dediquessin importants inversions , per part d’alguna de les administracions del país.
Concretament es parlava de 16 camins, entre els quals 3 que porten a municipis amb ajuntament propi com son Castell de l’Areny, Gisclareny i Montclar. En aquests tres casos és lògic que el camí asfaltat que ara tenen es pugui convertir en carretera i així millorar sensiblement la principal via de comunicació. Tots els alcaldes varem estar d’acord en que la Diputació hi dediqui els diners necessaris per fer-ho realitat.
Ara bé, en el cas dels altres 13 camins, hi ha diferents versions i opinions, no sempre coincidents, però em centraré en un d’ells que és el que pot interessar als lectors de La Rella, per pertànyer a una part de la comarca del Lluçanès. Es tracta del camí rural de la Riera de Merlès. En aquest cas, hi ha alguns trams asfaltats, i altres de terra, però no tindria cap lògica convertir aquest camí en carretera, quan estem tots preocupats per protegir aquest territori.
En el Consell d’Alcaldes, ja vaig manifestar la meva opinió de no anar a fer cap tràmit per convertir el camí en carretera. També he de dir que el cost seria molt,  molt elevat, i la destrossa de territori , immensa, de manera que altres alcaldes també varen recolzar aquesta posició.
Per part de l’ajuntament de Borredà ja hem acordat per Junta de Govern que no impulsarem cap acció ni cap reivindicació que pretengui fer una carretera. El que sí volem és fer un bon manteniment del camí, netejar marges, millorar la senyalització, garantir l’entrada a tots els camins que porten a cases de pagès, i fer complir l’ordenança d’aparcament i protecció de l’entorn.
Per això estem fent reunions els alcaldes dels ajuntaments més directament afectats, per posar-nos d’acord i aconseguir reduir la presència de persones en aquesta riera, des del principi fins el final. I a mantenir-la neta i protegida com perquè la fauna i flora pugui viure sense els danys que una presència massiva els hi pot causar. D’aquí que un camí ben cuidat, net i ben mantingut és suficient per comunicar adequadament la gent que hi viu.
Joan Roma, alcalde de Borredà



Wednesday, April 20, 2016

 

25 ANYS DE L'ESCOLA NOVA - BORREDÀ

25 ANYS DE L’ESCOLA NOVA.

Avui, dia 19 d’abril, es compleixen exactament 37 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques, i el proper cap de setmana, celebrarem a Borredà, els 25 anys de l’Escola nova que va substituir, la construïda per la Mancomunitat de Catalunya, en el primer quart del segle passat. Escola restaurada i equipada per fer  les funcions de Centre Cívic de la Gent Gran.
Pels qui no varen viure el procés de petició, tramitació i construcció de la nova Escola, els pot semblar que tot va ser fàcil i ràpid. En absolut. Precisament vull aprofitar aquest aniversari per recordar algunes dades importants.
En primer lloc, cal tenir present que les Escoles velles ( ara Centre Cívic) havien complert un gran servei, des de la seva construcció, però no disposaven de prou espai, ni prou al·licients com per complir les funcions d’un nou centre educatiu. Tenia dues classes, i dos despatxos adjunts que havien servit per despatx dels dos mestres. No tenia sistema de calefacció central, ni prou espai per magatzem o local addicional. I per descomptat no tenia pati. El pati era el carrer amb tot el que suposava de perills i falta d’espai per poder fer gimnàstica, esports, etc
 El primer ajuntament democràtic fou elegit el 19 d’abril de 1979, presidit per l’alcalde, Antoni Andreu ( UCD), amb un acord entre els dos grups municipals presents en el Consistori. En aquell primer mandat es van posar els fonaments per estudiar i dissenyar les mancances en equipaments i infraestructures del poble, començant per tirar a terra i construir una nova Casa Consistorial,  redactar el primer pla d’urbanisme del municipi, i tot seguit, pensar en disposar d’un nou Consultori mèdic, i unes noves Escoles.
Fou ja en les segones eleccions municipals de l’any 83, en que unes noves Escoles estaven en el programa dels dos grups municipals, en un consistori de nou presidit per l’alcalde Antoni Andreu (CiU), en el marc d’un govern unitari. Fou en aquell mandat en que es va decidir comprar els terrenys on ara hi ha l’Escola nova i les piscines municipals, però no l’amfiteatre que va venir més tard, per cessió de terrenys quan es va construir la urbanització de la zona nord.
El govern de la Generalitat havia promès construir l’Escola nova a principis dels anys 80, posant com a condició que l’ajuntament tingués un terreny adient i de propietat. Seguides totes les condicions, els tràmits es van anar allargant i complicant, fins el punt de que l’Alcalde Andreu, cansat i indignat per tantes traves i incompliments de les promeses va presentar la dimissió en senyal de protesta. Va ser substituït per Josep Nadeu ( CiU), i els tràmits varen seguir fins aconseguir desencallar el projecte i fer-lo realitat. Puc assegurar que no va ser gens senzill, en dono fe, per totes les gestions en els que varem haver d’intervenir els dos grups municipals, i tampoc es va complir el compromís de fer unes escoles tipus xalet de pedra vista, per encaixar millor amb l’estètica del poble.
Malgrat tot, l’interior de l’edifici sí complia les necessitats d’una nova escola, tal com l’havien demanat mestres, pares i alumnes. Una escola àmplia, ben compartimentada, amb llum natural, ben situada i amb un pati que, de moment, era el camp de futbol. Anys més tard, els terrenys del darrere varen servir per construir-hi l’amfiteatre cívic, destinat a servir de pati d’escola i zona esportiva alhora, fins esdevenir el bon conjunt que és ara. Un edifici ampli, molt ben equipat, amb una distribució versàtil i pràctica, i amb prou espai com per dur-hi a terme totes les funcions que ha d’oferir una escola moderna.
Entre la decisió de fer una Escola nova i la seva inauguració varen passar prop de 7 anys. Es bo recordar-ho i tenir-ho present, per agrair i felicitar la gent que ho va fer possible. En primer lloc l’ajuntament d’aquells anys( governs de l’Alcalde Andreu, i Alcalde Nadeu), seguit de l’equip docent, pares i alumnes que varen dur a terme accions i gestions per fer-la realitat. En definitiva el poble de Borredà va aconseguir dur a terme una de les seves grans prioritats, i se’n va sortir. La Generalitat va finançar l’obra i l’ajuntament la va complementar, i l’ha mantinguda fins a dia d’avui.
Però una Escola no és només un edifici. Una Escola son els mestres , els alumnes i l’AMPA que col·labora en el seu funcionament. Avui podem mirar amb orgull la feina feta, i sobretot encarar el futur amb ambició i optimisme. Felicitats pels 25 anys viscuts i que el poble pugui celebrar els 50, els 75...i molts més.
Gràcies a tots els que ho han fet possible.
Borredà, 19 d’abril de 2016.
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill



Tuesday, April 19, 2016

 

OBEIR O DESOBEIR ? - art. Nació Digital Solsona



OBEIR O DESOBEIR ?
Després de l’Assemblea de l’ANC a Manresa, amb la participació d’unes 2.000 persones, han tornat a sortir les velles consignes de desobeir les ordres, normatives o propostes de Madrid, entenent Madrid, per govern central o Corts generals que per a molts independentistes ve a ser el mateix...cras error, quan un representa el poder executiu i l’altre el legislatiu. Tots dos es poden discutir, però mai desobeir, i qui ho faci inicia un camí de molt difícil retorn, plagat de problemes i conflictes i de mal final, com podrem veure en els propers mesos o anys.
Em demano, perquè emprendre aquest camí, quan els qui ostentem càrrecs institucionals hem de ser els màxims defensors de la legalitat vigent, ens agradi o no. Fa tres dies vaig penjar ( en el sentit figurat de la paraula) el president Puigdemont en el meu despatx, tal com he fet amb tots els presidents que l’han precedit. Per cert, aprofito tant el material que vaig col·locant en el mateix marc a tots els presidents, superposats un damunt l’altre, de manera que hi ha tota la col·lecció en un mateix quadre.
No m’agrada aquest president com no m’agradava Artur Mas, però no per això deixaré de complir la normativa sobre protocol. Si la seva persona ha d’estar en un lloc adient, s’hi posa, a l’igual que el retrat del Rei presideix la Sala de Plens, o les banderes estan presents com assenyala la normativa...
No es pot dir com he sentit de veu de Jordi Sánchez que en algun moment la presidenta del Parlament haurà de desobeir la legalitat o el propi president de la Generalitat, i tirar endavant amb el procés. Es increïble que algú com ell que coneix els principis bàsics de la democràcia pugui fer aquestes afirmacions, pensant que algú les pot dur a terme. Si la presidenta del Parlament emprèn una via il·legal no la seguirà ningú, ni tindrà cap valor el que pugui dir o fer... s’haurà acabat el seu mandat. Tant senzill com això. I el mateix li passaria al president de la Generalitat si seguís aquest camí. Podria dictar ordres, però cap de nosaltres estaria obligat a complir-les. Més ben dit, qui les seguís se situaria immediatament fora de la legalitat i pagaria per les seves accions o omissions.
Fora de la llei no hi ha cap futur, cap possibilitat d’actuar. Ningú té la capacitat per deixar fora de la llei, les normes legals d’Espanya, per dir que a partir d’un moment donat, s’han de seguir les de Catalunya. No existeix aquesta dicotomia, ni aquesta separació de legalitats. Estem en el mateix vaixell i no hi ha ningú que pugui remar cap una banda i altres cap una altra. Estem tots sota un mateix mantell legal, i a qui no li agradi el que pot fer és intentar canviar-lo, però mentrestant li toca complir-lo i fer-lo complir.
Sembla estrany haver de repetir fins la sacietat aquestes obvietats, però hi ha qui s’ha cregut la possibilitat d’una DUI ( declaració unilateral d’independència) com qui diu adéu, i l’altre li contesta adéu. I ja està. Tot resolt, ja tenim dos estats independents, sense més problemes ni complicacions. Hem girat pàgina i hem iniciat una nova vida, en un nou món somiat, si bé amb les mateixes persones i els mateixos problemes, però on tot anirà millor perquè ja no estarem sotmesos a ningú...

Portem massa temps en aquesta situació conflictiva. La gent està cansada, esgotada, crispada per la sensació d’estar donant voltes i més voltes, sense trobar la sortida desitjada. Estem cansats de la prepotència del PP, de la corrupció, de l’atur, de la mediocritat dels governs d’allà i d’aquí, i si una cosa seria desitjable és poder formar un govern de progrés a Madrid, i canviar les formes, i després el fons de les coses. Cap aquest objectiu hauríem d’anar i no continuar amb soflames que queden bé per la premsa, però res resolen. 

Monday, April 18, 2016

 

ESPLÈNDID CONCERT CORALS DE VILADA I BORREDÀ



ESPLÈNDID CONCERT – CORALS VILADA I BORREDÀ.

El dissabte passat dia 16 d’abril a les 7 de la tarda, a l’església parroquial de Borredà, va tenir lloc el concert de tornada, del que havia ofert la Coral de Borredà , a Vilada.
En l’obertura de l’acte, l’Alcalde de Borredà va donar la benvinguda al nombrós públic present, i va recordar els antics temps de rivalitat entre els dos pobles veïns i com d’aquella rivalitat s’ha passat a la col·laboració d’avui dia, no solament en un acte com aquest, sinó en molts altres àmbits i sectors.
La Coral convidada, la Coral Picancel de Vilada, dirigida per Gemma Comellas, i acompanyada al piano per Mariona Casellas, va oferir un repertori molt variat, començant per una obra de Schubert, i tancant amb una de Leonard Cohen. Entre mig, dues havaneres, tres peces de musicals molt coneguts i una de Grahan, adaptada per Sergio Dalma.
El concert va continuar amb la Coral de casa, dirigida per Victor Borràs,  amb dues populars mexicanes, una composició de Beethoven, una tradicional japonesa, cantada en japonès i dedicada al país del sol naixent, en un dia especialment amarg, pel terratrèmol que acabava de patir. Va seguir amb una composició de F. Vila, una popular gallega, seguida de El concert, i finalment una tradicional zulu.
Per rematar la feina, les dues corals juntes, varen cantar dues tradicionals catalanes, seguint la batuta de la directora de Vilada, i a continuació el director de Borredà. Més d’una hora intensa , plena d’emocions i excel·lent resultat. Feia molt de temps que no assistíem a un concert tant entranyable i demostratiu de que la constància, l’assaig, les ganes de quedar bé, però , al mateix temps les ganes de gaudir – cantant, no es feia palès en un acte com el de dissabte.
Aquest doble concert va deixar un molt bon gust de boca, i ganes de continuïtat, com varem poder escoltar de boca de tots els assistents, de manera que animem a les dues Corals a fer possible aquest intercanvi durant els propers anys. I els felicitem per la bona tria de les interpretacions elegides, i per la bona sintonia demostrada.
Al final de l’acte, les dues corals varen poder compartir impressions, amb un pica en el Centre Cívic. Felicitats de nou, i per molts anys.

Joan Roma , Alcalde de Borredà

Saturday, April 16, 2016

 

SENSE PRIVILEGIS - art. Regió 7



SENSE PRIVILEGIS.
Porto pocs dies de pensionista, però voldria aprofitar aquest moment per tirar per terra algunes “llegendes urbanes” sobre els privilegis dels diputats i ex diputats, a l’hora de plegar o de “jubilar-se”. Ho dic perquè he estat testimoni de comentaris que m’han fet, directament a mi, i que res tenen a veure amb la realitat. N’exposaré tres o quatre, a títol d’exemple, però se n’han dit a centenars, donant una imatge dels polítics, com si es tractés d’ una “casta privilegiada”.
Es dona per segur que els diputats quan “pleguen”, continuen rebent un sou determinat ¡ o si han estat diputats durant un parell de legislatures, ja es poden jubilar amb la pensió màxima ¡ o que no han de cotitzar a la Seguretat Social, o que tenen gastos pagats en determinats llocs, no paguen autopistes, ni trens o avions...en fi, la llista de suposats, imaginats o inventats “privilegis” pot arribar a ser infinita. I és bo aclarir conceptes i donar informació fidedigna per evitar imatges distorsionades, o directament falses.
En el meu cas, vaig ser diputat al Parlament de Catalunya pel PSC durant quatre legislatures,de manera que si fossin certes algunes de les afirmacions, hauria tingut dret a un tractament clarament privilegiat. He de dir que quan vaig deixar el Parlament, vaig rebre una mena d’indemnització d’un mes per cada any de diputat. Aclareixo que es va tractar del sou bàsic mensual, sense complements. S’ha de saber que els diputats quan pleguen no tenen dret a subsidi d’atur ¡ Sorprenent i injust, però cert. Tampoc abans tenien subsidi d’atur els alcaldes i regidors que tenien plena dedicació i sou de l’ajuntament, però , afortunadament es va corregir aquesta injustícia. Ara poden tenir subsidi.  En el cas dels diputats, no. Segueixen fora d’aquest dret.
També és inventat que els diputats no cotitzin. Per descomptat que cotitzen com qualsevol treballador, i se’ls hi fan les retencions d’IRPF, i han de fer declaració de renda, etc, etc. Només faltaria. Tampoc tenen suposats privilegis que varen estar vigents durant un temps però que posteriorment es varen retirar. Em refereixo als Teletac’s per passar pels peatges d’autopistes de peatge, que abans abonava el Parlament. Ja no en disposen els diputats actuals. Com tampoc de targes per viatjar per RENFE.
Tenen, això sí, per poder treballar, unes eines bàsiques elementals com un telèfon mòbil a càrrec del Parlament, i un ordinador portàtil, per poder realitzar la feina tant a dintre com a fora de la seu parlamentària. Si entenem la feina d’un diputat com la d’una mena de comercial a disposició dels ciutadans, és evident que se’ls ha de poder localitzar en qualsevol hora i moment, mitjançant les eines més ràpides i essencials.  I per no allargar més l’historial, el sou brut anual d’un diputat ras, és de 37.330,41 euros, als quals s’hi podrà afegir una indemnització mensual, entre 1.500 i 2.000 euros, en funció de si viu dintre de l’àrea metropolitana o a distàncies superiors als vuitanta o cent noranta quilòmetres de la capital. Aquesta indemnització suposa el cost dels desplaçaments en cotxe particular, peatges, combustible, assegurança...cada mes. Es poc ,o molt ? Com en tot, depèn de la feina que es fa. En el meu cas feia habitualment quatre mil cinc-cents quilòmetres al mes, la qual cosa suposava comprar cotxe nou ,cada quatre anys, i una immensa despesa en combustible, rodes, etc.
I arribats a l’edat de jubilació , hi arribem a l’edat que toca, com qualsevol altre treballador, i rebem la pensió en funció dels anys i imports cotitzats, com tothom. Cap privilegi, cap excepcionalitat. L’espai no dona per més però que ningú inventi privilegis allà on no existeixen.



Thursday, April 14, 2016

 

BORREDÀ, LLOC IDEAL X TURISME FAMILIAR - art. Revista Tasta

BORREDÀ, LLOC IDEAL X TURISME FAMILIAR.
Situat just en un extrem de la comarca del Berguedà, a tocar del Ripollès i Osona, el poble de Borredà, amb 507 habitants i 43,60 quilòmetres quadrats és el lloc ideal pel turisme familiar que busca un indret tranquil, ple de recursos naturals i arquitectònics, immersos en un paisatge espectacular i immaculat.
Amb prop de 1.200 anys d’història, el poble ha passat per multitud de vicissituds, la darrera de les quals , la crisis del tèxtil que el va fer decantar cap el turisme i el sector serveis, en els quals ha excel·lit de forma destacada com demostren els equipaments turístics dintre del nucli urbà, i altres, dispersos per l’ampli terme municipal.
La vocació turística i residencial va motivar accions valentes en la protecció i preservació del paisatge, com a principal font de riquesa, amb multitud d’indrets que no han tingut cap mena d’intervenció humana durant segles. I la seva pertinença a la Catalunya vella, amb una repoblació promoguda i dirigida pel Monestir de Ripoll, és lògic trobar diverses esglésies romàniques en el terme municipal, amb una d’especial interès i rellevància: Sant Sadurní de Rotgers, la qual es pot visitar amb guia propi, tots els caps de setmana de l’any.
També podem trobar altres edificacions de gran interès per si mateixes i per l’indret on es troben com és el Pont de Roma, que ajuda a travessar la Riera de Merlès, una de les millor preservades i protegides del país. O el Pont de Sant Joan, del segle XVIII, recentment restaurat el qual travessa la Riera Margançol , a uns centenars de metres del nucli urbà.
Un nucli urbà, nascut a finals del segle XVI, com a pas obligat en el comerç entre Ripoll i Berga, en el qual s’hi instal·laren tota mena d’artesans, fins esdevenir una autèntica potència en el mercat de la llana, procedent dels seus grans ramats de xais. D’aquí l’existència de molins bataners, compaginant la feina amb altres molins per moldre els cereals, fins a comptar-ne 14 en el conjunt del terme municipal.
El nucli urbà està molt ben preservat i restaurat, i és una mostra clara de l’arquitectura catalana dels darrers segles, amb l’ús de materials nobles procedents de l’entorn del poble. L’acció dels veïns i de l’ajuntament, en els darrers decennis, ha permès la restauració de prop d’un centenar de cases i edificis, que donen una esplèndida imatge individual i col·lectiva.
Es en aquest marc arquitectònic i paisatgístic que val la pena venir a donar una volta, aprofitar per deixar el cotxe en un gran aparcament municipal i fer a peu tot el nucli urbà. Les botigues i comerços guarden les imatges del passat, amb els productes d’avui. Productes artesanals i de qualitat, que poden ser assaborits en els bars i restaurants del poble, i de l’entorn immediat.
I el poble està especialment pensat per un turisme familiar que busca pau i tranquil·litat, alhora que espais per gaudir de la natura o dels esports. D’aquí la disponibilitat d’una gran zona esportiva, plena d’equipaments, tots ells gratuïts, a l’excepció de les piscines, obertes durant els mesos de juliol i agost. I si el que es vol és veure país, hi ha un munt d’excursions per realitzar. A qualsevol bar o botiga poden demanar un plànol de caminades, el qual conté un codi QR amb una vintena d’opcions per elegir. Caminades curtes, amb mainada, o més llargues i ja per a professionals. Tot i té cabuda en uns paratges immensos, amb vistes espectaculars i amb una flora i fauna d’una immensa varietat i riquesa.

En resum, Borredà, ha esdevingut un municipi ideal pel turisme familiar, o per aquell que busca indrets intactes, preservats i amagats com per trobar-hi la pau i tranquil·litat que totes les persones de ciutat somien. Qui ve té immenses ganes de tornar. Proveu-ho.  

 

NI PLEGA, NI LA CESSEN - art. Blogesfera socialista

NI PLEGA, NI LA CESSEN.
Haver convertit els mitjans de comunicació públics en joguines al servei del règim, impedeix actuar amb un mínim de seriositat quan convé. L’obsessió de Jordi Pujol i tots els governs que va presidir i que el varen seguir, han tingut com a prioritat el complet domini dels mitjans públics de la Generalitat, i de tots aquells privats que podien ser comprats o sotmesos, mitjançant generoses aportacions públiques.
Era i és la millor via per enviar els missatges convenients a la ciutadania, impedir la crítica envers l’acció de govern i adoctrinar la gent en tot allò considerat adient per aconseguir els objectius perseguits. A més permet fer desaparèixer la oposició, o tenir-la totalment al ralentí. Aquesta manera d’actuar és tant vella com la mateixa política, però a Catalunya n’han estat mestres consumats.
I quan es dona un fet tant impensable en altres latituds, com que una suposada escriptora – periodista, es permeti cremar un exemplar de la Constitució Espanyola, en viu i en directa, i no passi res, és que els límits s’han superat fins extrems insospitats. Però, que a més ho faci, sota una mena d’excusa per una decisió del Tribunal Constitucional per un conflicte de competències entre Generalitat i Govern central en matèria de “pobresa energètica” encara és més indignant. El populisme crea situacions aberrants com la de dir que aquesta decisió del TC deixa 895 famílies catalanes en desemparament, i sotmeses al rigor del fred i la manca d’electricitat, quan la realitat és que son els ajuntaments els que resolen aquestes situacions, i no la Generalitat, és que ni tant sols sap del que parla.
Torno a recordar que son els ajuntaments els que surten en auxili dels més desfavorits, en tots els casos, i és la Generalitat la que ha de prestar ajuda als ajuntaments. Però no per un conflicte de competències, aquestes persones quedaran desateses. En tot cas, els principals damnificats, seran com sempre, els ajuntaments que avançaran els diners i no els hi seran retornats per la Generalitat.
Empar Moliner, hauria de saber-ho en primer lloc , i en segon lloc, s’espera d’una persona que surt en un mitjà de comunicació que tingui un comportament adient i respectuós amb la Carta Magna, que regula i protegeix els drets i deures de tots els ciutadans. Ella no. Es permet trencar les normes més elementals de respecte i veracitat, sense que ni hagi plegat ni l’hagin cessat. Es més, encara alguns li riuen les gràcies o ella mateixa, surt avui dient que en realitat no va cremar la Constitució sinó les pàgines d’un altre llibre, i que ho va fer en tant que escriptora – pallassa. Per sort els pallassos solen ser gent seria i treballadora que preparen la feina a consciència i sabent el que volen fer. Aquest no és el seu cas quan ni tant sols es va informar de quina repercussió tenia la decisió del TC, i quina era la realitat del país.

Per tot el que ha fet, ha dit, ha demostrat no saber, ni comprendre. Per la total manca de respecte a la majoria de ciutadans, una persona com aquesta no pot continuar treballant en un mitjà de comunicació públic que paguem entre tots. Si la direcció no ho entén així és que la pèrdua dels papers i rols ha anat molt més lluny de l’imaginat.

Wednesday, April 13, 2016

 

CALCULAR LA INEFICÀCIA - art. Blogesfera socialista

CALCULAR LA INEFICÀCIA.
El dissabte passat, dia 9 d’abril, va tenir lloc a la seu del PSC un important Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, Regidors i Regidores, en el qual es varen donar a conèixer tot un seguit d’iniciatives del món municipalista de cara a enfrontar els més importants reptes d’ara mateix i dels propers anys. I no solament en el camp estrictament municipal sinó també en aquells altres en els quals els ajuntaments poden tenir un paper molt rellevant, sigui en pro de la Pau i la Solidaritat, o en matèria de Canvi Climàtic, Sostenibilitat, Igualtat, i altres. Un acte dens, profitós i molt representatiu del paper del PSC en el món municipal, deixant clar el protagonisme socialista en tant que segona força política de Catalunya, amb una presència més que destacada en múltiples fòrums catalans, espanyols i europeus per part d’alcaldes i regidors del PSC. Acabat l’acte es va donar oportunitat d’alguna intervenció sobre els temes tractats o altres nous, i no vaig dubtar a fer d’espontani per exposar un tema que ara voldria especificar més, sense la premura de temps a que obliga una intervenció en directe.
Després de 37 anys de vida municipal, 12 com a Regidor de govern ( per pacte entre PSC i CiU) i de 25 com Alcalde, constato que les relacions Generalitat – Ajuntaments, no solament no han millorat, sinó que estem en un dels pitjors moments d’aquesta llarga etapa d’autogovern. Vaig felicitar la Secretaria de Política Municipal per l’acte programat i les iniciatives tractades, però a l’igual que hem calculat els deutes que la Generalitat té envers els municipis governats pel PSC, el mateix hauríem de fer respecte a CALCULAR EL COST DE LA INEFICÀCIA, de l’acció del govern.
M’explico. Es molt greu que la Generalitat no pagui els deutes pendents, i ho dic en tant que alcalde d’un poble de 500 habitants al qual la Gene deu 300.000 euros, però igual de greu és el deteriorament de la gestió de la Gene que tant afecta, el dia a dia dels ajuntaments. I considero urgent , combinar la crítica a l’impagament, amb la de la ineficàcia de tots els Departaments de la Generalitat.
Per entendre’ns estaria bé que el PSC presentés una Interpel·lació al Govern, en la qual es demostrés l’immens desgavell, la gran descoordinació, i els constants incompliments dels terminis, condicions i regles de l’administració de la Gene, en la seva relació amb els ajuntaments.
Hem de fer públics els resultats d’aquest estudi, enquesta o llistat d’incompliments perquè els ciutadans comprovin la EFICÀCIA DELS AJUNTAMENTS, en contrast amb la INEFICÀCIA DE LA GENE. Posem-hi exemples, com que un informe urbanístic no especialment complicat pot tardar entre 6 i 9 mesos, en qualsevol de les comissions territorials d’urbanisme. O una autorització de la Direcció General de Carreteres que tindrà un recorregut similar, o explicar que per determinats informes del Cos de Bombers, hi ha un sol tècnic per tota la província de Barcelona, afegim-hi els informes o resolucions de l’ACA, eterns i sovint contradictoris uns amb altres, o interpretacions diferents per temes similars en funció dels tècnics de cada província, etc, etc,

També convindria informar de la progressiva i enrevessada burocràcia, de la Gene, pel que fa determinades activitats, per les quals sovint, fan falta 5 o 6 informes diferents, procedents d’igual nombre de Departaments, Organismes o Serveis de la Gene. I que pot passa, i passa que els retards d’uns , provoquen retards en altres, o simplement la caducitat total... En resum, no ens quedem només en l’apartat econòmic del deute pendent, DEMOSTREM LA INEFICÀCIA d’una administració burocratitzada, desorganitzada, desanimada i mancada d’objectius i controls. Si podéssim fer un càlcul del cost d’aquesta ineficàcia arribaríem a la conclusió de milions d’euros al mes, traduïts en milers d’hores a la setmana, dedicats per part de funcionaris i polítics municipals a perseguir papers presentats a la Gene, i que no son resolts ni el temps ni la forma requerides. Aquest era el plantejament que vaig exposar, en el Consell del passat dia 9 d’abril. 

Tuesday, April 12, 2016

 

LA COOPERATIVA KRAFTS-BORREDÀ PRESENTA EL SEU PROJECTE 2016:

LA COOPERATIVA KRAFTS –BORREDÀ, PRESENTA EL PROJECTE A L’ALCALDE.
El passat divendres dia 8 d’abril, tots els membres de la Cooperativa Krafts de l’Escola de Borredà, va presentar el seu projecte 2016 a l’Alcalde de Borredà, en el marc de la Sala de Plens de l’Ajuntament, com ja ve sent norma en els darrers anys.
Les explicacions inicials varen anar a càrrec de la Junta Directiva, conformada per la Presidenta – Portaveu, Júlia, per la Secretària, Paula i pel Tresorer, Daniyar, En total la Cooperativa està formada per 19 socis i sòcies, que han fet una aportació inicial de 5 euros, recollint un total de 95 euros.
Amb aquest capital , varen decidir emprendre la fabricació de 6 productes: aguantallibres, alfombretes per ratolí –ordinador, bijuteria, penjadors, petúnies, i a proposta de l’alcalde, s’hi va afegir, caixes – niu. Aquesta darrera proposta va ser considerada oportuna a la vista de la plaga de processionària que pateixen els boscos de Borredà i de bona part de la comarca, i pretén facilitar l’acolliment d’espècies d’ocells, propenses a alimentar-se amb aquestes erugues i així col·laborar a la seva reducció.
Durant l’entrevista, tots els membres de la Cooperativa varen exposar els motius per haver elegit aquests productes i els objectius que pretenen assolir, amb la seva venda , en els 2 mercats als quals acudiran. El primer a Berga, el proper dia 7 de maig i el segon a Borredà el dia 4 de juny.
Pel que fa els beneficis, tenen decidida una donació de 50 euros a favor d’una ONG destinada a ajudar els refugiats sirians, i en quan a la resta, proposaran alguna sortida cultural, esportiva o de lleure, en el moment oportú.
L’Alcalde, acompanyat de la Regidora d’Ensenyament i la de Joventut, varen escoltar i fer diverses preguntes als membres de la Cooperativa, aclarint alguns aspectes de la feina i els productes elegits, i els varen felicitar per la diversitat i sobretot la personalitat de cada producte elaborat.
Al cap d’una hora de reunió, es va donar per acabada la presentació de la Cooperativa, tot desitjant èxit en la venda, i animant a augmentar la quantitat , inicialment prevista, si aconsegueixen vendre’ls.
Un detall important d’aquesta Cooperativa es dona en el fet de que han implicat també els més petits de l’escola, que tot i no ser socis, ajuden a elaborar els productes i a integrar-se en un projecte que quan siguin més grans duran a terme ells mateixos. D’aquí una especial felicitació per part de l’Ajuntament de Borredà, i a mostrar-se especialment orgullosos de la bona organització demostrada.
Borredà, 11 d’abril de 2016.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

 

MAGNÍFIC CONCERT A LA CATEDRAL - art. Nació Digital Solsona

MAGNÍFIC CONCERT A LA CATEDRAL DE SOLSONA.
Ahir, diumenge 10 d’abril , a les 6 de la tarda va tenir lloc el darrer concert de la Gira de Setmana Santa 2016: Passió segons Sant Mateu de J.S Bach,  a càrrec de la Orquestra Simfònica del Vallès, amb quatre Cors, perfectament conjuntats i dirigits pel director Xavier Puig, a més dels solistes i recitadors.
No pretenc fer cap crònica musical del Concert, sinó unes reflexions de com és possible fer venir a Solsona, una petita capital de comarca, un esdeveniment musical d’aquesta grandiositat i qualitat. He esmentat que era el darrer concert d’una gira que ha portat aquest espectacle a: Mataró, Olost, Manresa, Tortosa, Tarragona, Terrassa, Barcelona, Cervera, i finalment a Solsona. Per la llista podeu comprovar com Solsona és la més petita de totes, fins i tot sumant-hi tota la comarca, i en canvi s’ha atrevit a programar-lo. Felicito la valentia i animo a continuar-la en totes les facetes musicals, en que sigui possible.
Ho he dit en moltes ocasions i en diversos indrets, que el paper a jugar per una capital de comarca, és exercir autènticament de capital. Solsona, ho fa, més ara que abans, i d’aquí també la felicitació a l’equip de govern per tenir present que també una petita ciutat és capaç de fer grans coses. I en l’àmbit musical, Solsona és un referent del què es pot fer, malgrat la migradesa de recursos públics disponibles. El concert d’ahir va ser esplèndid, i la catedral lluïa com mai l’havia vist. Vàrem gaudir de dues hores i mitja de música en majúscula, en el marc idoni de la catedral que va donar un so perfecte tant als cantants com els instrumentistes.
I ara, ja esperem una nova edició de l’AIMS ( acadèmia internacional de música de Solsona) en ple mes d’agost, dies en els quals podem assistir a assajos, i a concerts múltiples i variats en un bon nombre de municipis de la comarca o comarques veïnes.
Bé, doncs, toca valorar i reflexionar sobre el paper que juguen els ajuntaments en el sosteniment de les escoles de música, primer, i de les oportunitats que donen als intèrprets per poder oferir el seu art, i de rebot, poder-ne viure. La crisis ha maltractat especialment totes les activitats artístiques, fins el punt de que moltes escoles de música han hagut de tancar, i moltes altres estan en vida molt precària. La Generalitat ha deixat de subvencionar la major part d’aquests estudis, i ja no parlem de les immenses retallades en l’apartat de Cultura, fins el punt en que les activitats han de sobreviure pels seus propis mitjans.
Un país que no recolza la seva Cultura, és un país encaminat a esdevenir secundari i insignificant. Contrasten les grans paraules i discursos sobre sobirania, quan deixem perdre alguns dels més importants trets de la nostra essència. I la música, n’és un de principal, però el mateix podríem dir per la dansa, el teatre, el cinema, les arts plàstiques... parleu amb els col·lectius més representatius i us explicaran la precarietat i l’abandonament de que son objecte.

D’aquí, l’admiració per com Solsona capeja el temporal i de com ha sabut implicar-se en grans projectes, superiors al que seria d’esperar vistos els pressupostos que té, i la població a la que van destinats. Ajuda molt, la feina feta, per anteriors Consistoris a nivell de disposar d’equipaments molt adequats i polivalents. Si un ajuntament o qualsevol empresa vol portar a terme grans esdeveniments ho ha de planificar amb temps i forma, i Solsona ho ha aconseguit. Tenir equipaments variats, polivalents i ben situats, li permet encaixar propostes plurals i diversificades. I ser capital de Bisbat li permet tenir una Catedral, lloc perfecte per alguns magnes concerts, com el d’ahir en que es combina a la perfecció ,monumentalitat de l’edifici amb la dels participants. Enhorabona per la iniciativa i que no defalleixin els ànims. 

Monday, April 11, 2016

 

EXTREMAR SEGURETAT I VIGILÀNCIA - BORREDÀ

EXTREMAR LA SEGURETAT I VIGILÀNCIA.
D’acord amb els Mossos d’Esquadra, des de fa uns dies, s’ha incrementat la presència de patrulles , molt especialment a altes hores de la nit. Aquest increment de vigilància durarà mentrestant duri l’estat de preocupació, motivat per uns robatoris totalment inhabituals en el nostre poble. Confiem en que es pugui atrapar als culpables i retornar a la calma i tranquil·litat.
En temps passats, havíem tingut algun altre episodi de robatoris, i en aquell moment vàrem fer alguna reunió en el Centre Cívic per explicar les mesures més adequades per fer-hi front. I son evidents: en primer lloc no obrir la porta a cap desconegut, i mai afirmar que esteu sols o soles a casa. Es igual si sembla de mala educació, el més important, és la seguretat, i per tant no s’ha d’obrir a cap persona desconeguda. Si insisteix , li podeu dir que trucareu a l’ajuntament ( tel. 93 823 91 51) o als Mossos ( 112 ), o al veí o veïna.
No deixar mai la clau a la porta, i menys deixar la porta sense un sistema de tancament automàtic, ni que sigui per anar a comprar a la cantonada. Tot tancat i barrat com perquè els possibles lladres vegin que Borredà és un poble previngut i complicat per ells. I fins un segon pis i si cal fins a la teulada, balcons i finestres han d’estar degudament tancats i reforçats. Ja no s’hi valen només persianes, en alguns casos, cal pensar en reixes, o en porticons . I els panys de les portes, millor especials, que no pas senzills.
També haurem d’evitar comentaris sobre sortides de caps de setmana, per part nostre o de veïns propers, per no donar pistes a persones que puguin passar la informació a malfactors. Algun dels robatoris d’aquests dies fan sospitar d’informació privilegiada com per actuar en un moment molt determinat sense por a ser descoberts. Pot ser fruit de l’atzar, o d’informació d’algú que coneix molt bé el poble.
Sigui com sigui, no hem de caure en cap situació extrema, però sí ser vigilants i desconfiats. I repassar les parts febles de la nostra casa o vivenda. Els Mossos estan fent la seva feina i han recollit empremtes dactilars, i estan permanentment interconnectats per saber què passa en altres pobles i comarques del país, com per lligar caps i veure quins son els autors d’aquests robatoris.
El grau de resolució de temes és molt elevat, i estem segurs que també atraparan els autors dels que hem patit aquí. Confiem en la seva professionalitat i treball, però ajudem-los i ajudem-nos fent el que ens pertoca. Augmentar la vigilància i millorar la seguretat de les nostres cases i establiments.
Borredà, 11 d’abril de 2016,

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà. 

Saturday, April 09, 2016

 

OFEC ECONÒMIC -art. Regió 7



OFEC ECONÒMIC.
En aquesta nova etapa de govern, toca escoltar, dia rere dia, que res és possible per l’ofec econòmic que pateix la Generalitat. S’entén per part de Madrid, mai per la mala gestió dels governs de la Generalitat. Però, heus aquí que les xifres son tossudes i van apareixent estudis, informes i estadístiques que no sempre arriben a conclusions tant simples, curtes i radicals.
Sóc de lletres, i sempre he tingut molt respecte pels números, i molt especialment per l’economia petita. La del dia a dia. La que vaig aprendre durant els meus anys a Suïssa, un país, que tot i ser ric ara, havia estat immensament pobre en el passat. I d’aquells anys, vaig aprendre la importància de l’austeritat en tots els moments i aspectes de la vida privada, i la pública. La rellevància d’encomanar a les administracions més properes fer tot allò que surt més barat i millor. La de no estirar més el braç que la mànega, la de no fer-se la víctima per justificar els mals comportaments, la de ser eficient en tot lloc i moment. Doncs bé, les xifres que han aparegut fa molt pocs dies, donen una idea clara d’on prové l’ofec econòmic de la Generalitat.
Abans, però, voldria precisar que amb un finançament igual de deficient i poc just que té la Generalitat, els ajuntaments, en similars circumstàncies han estat capaços de reduir l’endeutament de forma espectacular i han sanejat les finances de manera exemplar, en contra del que no han fet ni el govern central ni els autonòmics.
Tornant als comptes catalans, amb l’exercici 2015 tancat, el deute de la Generalitat ha assolit una xifra de 72.274 milions d’euros, equivalent a un deute de cada català de 9.771 euros. O el que és el mateix, un deute del 35,5 % del PIB. D’aquí a que totes les agències de qualificació hagin posat el bonus català, a nivells mai vistos. En diuen “bonus escombraries “ per tenir una imatge gràfica contundent.
Es interessant veure el gràfic històric del deute per comprovar com el desgavell va anar pujant graus, any rere any, però fa un salt immens a partir del 2008, en ple govern del Tripartit. I no em costa gens acceptar-ho, perquè vaig ser espectador privilegiat d’algunes decisions que no s’haurien d’haver pres en aquells moments d’inici d’una crisis de grans proporcions. Però, per entendre’ns , fins l’any 2005, el deute era de 14.544 milions, equivalent al 8,3 % del PIB, i quan plega el segon govern Tripartit, el deute s’ha doblat, assolint els prop de 32.000 milions. Però, és que en només cinc anys, el deute s’ha més que doblat de nou, fins els actuals 72.274 milions.

Estem, doncs, en un autèntic ofec econòmic d’immenses proporcions, molt difícil de dominar, i sobretot gestionar. Ja no val criticar el passat, sinó pensar en accions de futur que permetin posar ordre, on hi ha hagut un desordre increïble. Per boca d’Oriol Junqueras i col.laboradors directes hem conegut molts dels deures, no fets, per anteriors Consellers d’Economia. Es bo aclarir xifres i assumir responsabilitats. Ara i aquí només amb una acció conjunta de la Generalitat i el Govern Central és possible iniciar un procés de reducció del deute. Cap entitat financera acudirà al rescat de les finances catalanes sinó té l’aval de l’estat, i li toca a l’estat facilitar la reducció del deute català per evitar mals majors. L’ofec econòmic és real, però no les explicacions i raons que s’han donat. Hi ha hagut responsabilitats clares internes, de gran profunditat, al mateix temps que incompliments de millores financeres, per part de l’estat. Però d’això també els ajuntaments en saben molt, i en canvi, han salvat la situació. 

Wednesday, April 06, 2016

 

PLANTAR CARA A LA LLEI - art. Nació Digital Solsona

PLANTAR CARA A LA LLEI.
Tots som responsables dels nostres actes, i ningú es pot amagar darrere de mals consells o mals assessoraments. Ho dic a la vista dels plantejaments de l’alcaldessa de Berga, per afrontar la denúncia de la Junta Electoral, per desobeir l’ordre de retirar les estelades de la façana de la Casa Consistorial en dues ocasions, durant jornades electorals.
Cadascú és lliure d’actuar segons li sembli millor, però , plantar cara a la Llei li pot suposar un greu conflicte personal i institucional. En un cas semblant, mai hagués aconsellat les actuacions vistes en el dia d’ahir, retransmeses en viu i en directe per molts mitjans de comunicació, i demostratives d’una decisió de no respectar la legalitat vigent.
Potser ella o els qui té al costat o al darrere volen tenir la imatge d’una alcaldessa conduïda al Jutjat per un parell de Mossos d’Esquadra, i això ho consideraran una mostra de valentia i coherència, però les conseqüències son imprevisibles des d’ara mateix. I no en té prou amb l’acció d’ahir, que ja ha anunciat que tampoc acudirà a la segona citació judicial.
Estem, doncs, davant una posició d’entestament en vulnerar la llei vigent, ja no per un simple tema d’incompliment de les normes pel que fa l’ús dels símbols oficials ( les banderes) , cosa que fan molts altres ajuntaments al llarg de l’any, sinó d’un motiu molt més greu com és desobeir una ordre d’una Junta Electoral, durant dues jornades electorals.  Els qui portem anys actuant de representants electorals dels nostres partits, sabem de la contundència de les resolucions de les Juntes Electorals. Els presidents son Jutges, i se’ls investeix d’una autoritat extrema, per quan son els garants del compliment estricte de les regles electorals, durant les més importants jornades, en la vida democràtica d’un país.
Aquí rau la gravetat de la desobediència de l’alcaldessa de Berga. No és per tenir les estelades, blava i vermella, a la façana durant l’any, sinó per haver desobeït una ordre directe, per uns dies determinats en que no pot haver-hi cap símbol, pancarta ni bandera de partit, en cap col·legi electoral ni en cap edifici institucional. Jo crec que no ha valorat prou bé l’enfrontament que va iniciar ahir. Com tampoc ho va valorar el seu entorn, i només cal veure imatges de suport davant els Jutjats per comprovar que estem en un país poc avesat a respectar les regles de joc, pròpies dels països de llarga tradició democràtica.
En cap d’aquests països veurem manifestacions davant dels seus Parlaments. Els Parlaments son els dipositaris de la voluntat del poble, i no poden ser objecte de pressions, protestes o reivindicacions. Tot això s’ha de fer davant la seu dels governs. I encara més sagrats es consideren les seus judicials on rau l’acció de la Justícia. Son impensables les accions de protesta, desobediència o provocació a una seu judicial. Mal pas varen donar tots els que ahir varen ser-hi presents. La resposta serà dura i contundent perquè s’han trencat les regles de joc en un tema tant elemental.

Personalment lamento la situació d’ahir. Ho dic perquè he tingut ocasió de parlar en diverses ocasions amb l’alcaldessa i m’ha semblat una persona prudent, treballadora, amb ganes d’arreglar situacions enrevessades , heretades d’anteriors governs...però, ha iniciat un mal camí que no porta cap enlloc. Més ben dit, ha entrat en terres ignotes , plenes d’obstacles i perills que l’acompanyaran en els propers dies, mesos i potser, anys. Res serà igual i aquesta via empresa ja no li permetrà tenir el cos i l’ànima a plena disposició de la ciutat. S’ha convertit, per acció o omissió, en un símbol per un determinat sector del país, i ara veurà el que costa mantenir la simbologia, quan aquesta s’enfronta a la legalitat vigent. No crec que els berguedans de Berga creguin que aquesta és la millor manera de treballar per la ciutat. Alguns, segur que sí, però la majoria crec que no. El temps ens ho deixarà més clar, i tindrem noves ocasions per valorar els propers moviments i accions. 

Tuesday, April 05, 2016

 

BORREDÀ ESTUDIA INSTAL.LAR CÀMERES DE VIGILÀNCIA.


BORREDÀ ESTUDIA INSTAL·LAR CÀMERES DE VIGILÀNCIA.

En els darrers mesos s’han produït diversos robatoris en vivendes de primera i segona residència, en uns dies i hores que fan sospitar de la col·laboració o participació d’alguna persona vinculada al poble.
Els productes dels robatoris son poc importants, amb alguns comportaments una mica xocants a la vista del que s’han emportat i han deixat. En algun cas, l’interès era per algun aparell digital, en altres per buscar objectes de valor que en vivendes de segona residència, difícilment trobaran, i en una altra varen forçar una caixa forta...i se’n van emportar un parell de sabates acabades d’estrenar...En altres casos varen deixar televisors o altres aparells que semblaria podrien tenir interès comercial...
En qualsevol cas, no podem parlar de cap onada de robatoris però sí de mitja dotzena de casos, en prop de mig any, cosa totalment inusual en un poble petit com el nostre.
Des de fa anys, hem dut a terme campanyes de prevenció i vigilància que han donat bons resultats, i tots els propietaris han reforçat les mesures de seguretat en portes, balcons i finestres, i a tancar portes, ni que sigui només per anar a comprar a pocs metres de la casa.
També a nivell de vigilància és habitual fer trucades entre veïns per comprovar si esperen alguna persona, davant la presència d’algun vehicle sospitós. I no deixem de preguntar quan veiem persones voltant per determinats indrets del nucli urbà.
Com Alcalde, despatxo periòdicament amb el Cap de la Comissaria de Mossos d’Esquadra per tenir constància dels casos coneguts o desconeguts, i aportar informació si la tinc disponible.
Amb tot, vistos els casos tinguts, en la Junta de Govern Local celebrada ahir, varem acordar estudiar la possibilitat d’instal·lar càmeres de vigilància en alguns llocs concrets del nucli urbà per tal de poder constatar moviments sospitosos de persones i vehicles. Abans, però volem tenir un informe jurídic per saber les implicacions que comporta aquesta possible instal·lació i d’aquí que acordéssim demanar a la Diputació de Barcelona un dictamen sobre la normativa que regula un servei com aquest.
Una vegada tinguem aquest dictamen, decidiríem si tirem endavant la proposta o busquem altres alternatives. De moment, però , hem demanat un increment de vigilància a la Comissaria de Mossos d’Esquadra, i sobretot un reforç de les mesures de protecció a tota la població. Per les maneres i hores d’actuar, hi ha una opinió força generalitzada de que els lladres disposen d’informació , procedent d’algú del poble o molt relacionat amb ell.
Confiem en trobar els culpables i portar-los davant la justícia, i si per això cal establir mesures de vigilància, no dubtarem a emprendre-les.
Borredà, 5 d’abril de 2016.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Monday, April 04, 2016

 

UN SOL PAÍS, UNA SOLA LLENGUA ? - art. Nació Digital Solsona

UN SOL PAÍS, UNA SOLA LLENGUA ?
Comencen a sortir preocupants símptomes del que alguns consideren hauria de ser la futura República Catalana, amb canvis substancials i preocupants, respecte el que ha estat una de les idees centrals de la convivència en el nostre país, com el de la llengua , o millor dit, de les llengües pròpies. Tenim acordada, aprovada i plenament vigent la pràctica del bilingüisme, i és altament preocupant que aquests dies s’hagin reunit 250 suposats lingüistes , agrupats sota el nom de KOINÉ, per demanar una sola llengua oficial: el català.
Aquesta proposta trenca totalment el consens i l’acord entre partits, i la pròpia societat, en un tema essencial. Iniciar ara, una nova guerra per un tema tant delicat com aquest és obrir la caixa dels trons i malmetre molta de la feina feta en els darrers decennis. Hem aconseguit una naturalitat, una llibertat plena en l’ús d’un o altre idioma sense conflictes ni discriminacions. No entenc com aquest col·lectiu planteja, precisament ara, una qüestió tant controvertida i tant poc intel·ligent, com aquesta, i dona peu a creure que darrere les promeses de respectar els drets de les diferents comunitats lingüístiques, s’hi amaguen voluntats hegemòniques.
Que volen aquests ara ? Ressuscitar velles aspiracions o somnis ? Es que son tant limitats com per creure que només pot existir un país si té una sola llengua ? Es que no coneixen realitats de països amb dues o més llengües com Canadà, Suïssa, Irlanda, Bèlgica, etc, etc. Com és que plantegen un canvi tant poc respectuós i tant poc pertinent, precisament en un moment tant delicat com aquest ? Si algú dubtava de determinats comportaments de molts representants de d’independentisme, ara se’ls hi ha donat una eina fonamental: trencar la cooficialitat a favor de la llengua única: el català.
Fa temps que els dirigents del país han perdut el nord, i ningú sap cap on portar la nau del procés ni com sortir del carreró sense sortida on s’han ficat. Però, si fins ara les decisions implicaven un pols entre el govern català i l’espanyol, ara s’introdueix un element molt perillós dintre de la pròpia societat. Ja hi havia malfiances respecte les veritables intencions d’alguns partits independentistes, però és que ara, hi ha arguments per pensar en posicions radicals, que poden deixar mig país, en fals. Amb els sentiments i l’idioma, no s’hi juga. Es massa delicat, massa sensible com per fer propostes com les que hem vist en aquesta assemblea. I si repassem els noms de molts dels signants comprovarem les altes responsabilitats que han tingut, i la pèssima senyal que envien cap als ciutadans.

Es un profund error. Més ben dit, és una pèssima acció la duta a terme per aquest col·lectiu de lingüistes perquè desconeix la realitat del país, i en vol imposar una altra, que per dur-la a terme ha de ser imposada, amb actuacions similars a les que varem patir els catalanoparlants en temps ben nefastos. Qui vulgui tornar a temps passats, que ho digui clarament. Les llengües no s’imposen ni es prohibeixen. I son tant poc innovadors com per pensar en una única llengua quan els qui pensem en el futur, ens l’imaginem plurilingüe. Senyors meus que el futur passa per tenir plenament consolidats el castellà, català i l’anglès. I a ser possible afegir-hi un quart idioma, entre tants com existeixen. Volem treballar pel futur , no tornar al passat. 

Friday, April 01, 2016

 

EN UNA NORIA - art. Regió 7

EN UNA NORIA.
Estarem d’acord en que una nòria pot anar més de pressa o més poc a poc, però no avança. No fa camí ni porta a cap lloc concret.  Doncs, aquesta és la sensació que tinc a la vista de com van les coses en el Parlament i en el Govern de la Generalitat.
Per raó del càrrec, em toca fer tràmits i gestions en diversos Departaments de la Gene, i a tot arreu trobes funcionaris desanimats i desorientats, a l’espera de la futura desconnexió. Cap d’ells la veu possible ni viable, però toca fer el paper que els hi han encarregat, i la millor sortida és contemporitzar. Es a dir, no prendre grans decisions a l’espera del gran dia, i només resoldre petits temes del dia a dia. Estem, doncs, en un pèssim moment, caracteritzat per congelar temes , evitar problemes i esperar millors temps .Intentar portar a terme negociacions rellevants que impliquin decisions delicades per part de la Gene, és anar directa al fracàs. Així, doncs , anem paralitzant el país.
I res és més indignant que assistir a reunions amb alts càrrecs de la Gene, per escoltar que no poden fer això o allò perquè Madrid no paga. Cap d’ells s’atreveix a repetir vells eslògans de “Madrid ens roba”, això no, però davant qualsevol reclamació, la resposta és que la Gene no paga perquè Madrid tampoc ho fa. I ja està, tots tant contents i satisfets, d’haver sortit airosos d’una pregunta molesta. M’ha tocat recordar múltiples vegades, la pèssima gestió dels governs de la Gene, fins el punt d’arribar a duplicar i triplicar pressupostos d’obres que ningú semblava supervisar ni controlar. O com ara mateix, hi ha diner per auto bombo , però no per despeses essencials, o com s’han inflat partides per poder mantenir estructures totalment inadequades a les funcions que se’ls ha encomanat.
I en el Parlament la vida quotidiana s’ha convertit en un guirigall d’accions sense ordre ni concert. Resulta que ara les Comissions destinades a preparar la famosa desconnexió, treballaran amb només dos dels cinc grups parlamentaris i en situació de semi clandestinitat. Sense papers, sense documentació factible de ser portada davant el Tribunal Constitucional. Una mostra més del pobre paper que li han assignat els nous grups parlamentaris, encarregats de donar suport al Govern, i que un dia sí i altre també, s’esbatussen per veure qui la diu més grossa.
Arribats en aquest punt, la millor imatge que em ve al cap és la d’un nen que li fan menjar un aliment que detesta, i el va mossegant, mastegant, passant d’una banda a l’altra de la boca, però sense empassar-se’l, al mateix temps que va proclamant que no li agrada, i que voldria menjar una altra cosa. Poc a poc, van apareixent declaracions , sobretot d’ERC en que ja diuen que la DUI ( declaració unilateral d’independència) no és viable. O que la desconnexió només serà possible, previ acord i negociació multilateral, o que la situació econòmica – financera de la Gene és “molt complicada”....I al seu costat, molts ja retornen a la graella de sortida d’un parell d’anys enrere, reclamant el “dret  a decidir”, o un referèndum amb diverses preguntes, o algun gest similar...

Què passa damunt de la nòria ? Doncs que ERC ha vist els números “reals” de la situació, sense filtres ni enganys. I és que el deute de la Gene ja està per damunt dels 72.000 milions d’euros. Es a dir, tenim el deute propi d’un Estat, sense ser-ne, ni tenir cap element per poder-hi fer front. En tot i per tot depèn del Govern central, i també han vist que ningú , fora d’aquí, mourà un dit per recolzar accions il·legals. En resum, que governar és topar amb la realitat, i tot canvia quan te la trobes. Per això, la distància entre Junts pel Sí, i la CUP s’ha anat engrandint i més que ho farà. Qui està a fora, pot donar lliçons i explicacions retòriques, però qui governa ha d’estar dintre de la crua realitat. La noria va donant voltes, i més en donarà, però no anirà enlloc. Algun dia, algú tindrà la valentia de dir-ho, explicar-ho i canviar el sistema de moviment.

 

IMATGES IRREPETIBLES - art. La Rella



IMATGES IRREPETIBLES.
En el marc de les reunions dels ajuntaments amb trams a la Riera de Merlès, coordinades per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, hem acordat tirar endavant una ordenança única per tot el tram de la Riera que va de Sant Jaume de Frontanyà on neix, fins a Gaià on encaixa amb el Llobregat. Es la millor manera de que tothom sàpiga les normes permeses i les que no. També hem acordat iniciar la redacció d’un Pla Especial, que protegeixi d’igual manera tot el recorregut, i  no només el que ara està protegit per Llei del Parlament. Un pla com aquest requereix temps, diners i voluntat clara de fer-lo realitat. Els diners per pagar un equip redactor, els posarà la Diputació de Barcelona, el temps i la voluntat, els hem de posar els ajuntaments i propietaris afectats. Si actuem amb diligència, podem tenir el Pla aprovat definitivament en uns dos anys, a partir de l’adjudicació.
L’objectiu comú és evitar la massificació i destrucció d’una Riera excepcional, en uns moments en que moltes altres que també ho eren, han patit destrosses irreparables. No volem tornar a veure imatges irrepetibles, en determinats gorgs del recorregut, on, un o dos centenars de persones, es comporten com autèntics ocupants del territori, amos i senyors de l’espai, on deixen brutícia per tot l’entorn, i on utilitzen sabons, detergents i altres productes perjudicials per la flora i fauna.
Tampoc volem veure curses de cotxes en un camí rural asfaltat, amb velocitat limitada a 40 / hora. O vehicles aparcats en qualsevol indret, fins i tot taponant entrades i sortides a cases de pagès. D’aquí la importància de tenir la mateixa ordenança per tot el recorregut, per tal que Mossos d’Esquadra i Rurals puguin imposar sancions pel seu incompliment.
I també hem d’estar d’acord en no convertir el camí rural en carretera. Aquest serà un proper debat per la nova reunió que tindrem dintre d’unes setmanes. La Diputació ha presentat un estudi de 16 camins rurals, susceptibles de ser modificats per esdevenir carreteres, a la comarca del Berguedà. No tindria cap lògica tota la feina feta per protegir aquest espai, per fer-lo més accessible i massificat, amb una carretera. Els primers contactes que hem tingut alguns dels alcaldes i alcaldesses, ja ho hem deixat clar, per tant , no hi veig cap problema en arribar a un consens total.
En resum, encarem el proper estiu amb més eines legals, i voluntat de donar un nou cop de volta, per evitar la massificació i els comportaments inadequats. De tots nosaltres depèn l’èxit del projecte. Expliquem i apliquem els acords presos, i tot anirà per bon camí.

Joan Roma, Alcalde de Borredà

This page is powered by Blogger. Isn't yours?