Tuesday, March 31, 2015

 

MUNICIPALS,NI MÉS NI MENYS- art. Regió 7

MUNICIPALS, NI MÉS, NI MENYS.
El 24 de maig, tindran lloc les desenes eleccions municipals , iniciades l’abril del 79, en la més llarga etapa democràtica que mai ha gaudit el nostre país.
Qualsevol persona que llegeixi aquesta ratlles podrà recordar com era el seu poble o ciutat trenta-sis anys enrere, i com és ara. Segur que estarà d’acord en que la feina feta ha estat immensa i el canvi espectacular en tots els àmbits: infraestructures, equipaments, serveis, organització interna i externa. No parlo de colors polítics ni llocs concrets, perquè les millores han estat intenses i extenses, mèrit de tots els qui ho han fet possible, amb mitjans escassos i legislacions complicades.
Veig, però que ara alguns partits voldrien modificar el sentit de les municipals per vendre-les com unes eleccions destinades a fer coses que no els hi son pròpies. Malament ho deuen veure quan han de desviar l’atenció dels ciutadans cap a objectius que no tenen res a veure amb la feina diària dels ajuntaments. I poca confiança en les seves candidatures quan fan una crida a  votar-los no pel que han fet o proposen fer, sinó per altres motius.
Sóc dels que em causa perplexitat i decepció veure, en molts ajuntaments, com el Ple es dedica a parlar, discutir i aprovar temes municipals, durant una hora i en dedica dues a tractar temes que no tenen res a veure amb el municipi. Dona la impressió que no tenen prou idees, feina o propostes referides al municipi, i s’han de dedicar a parlar de temes del món mundial, molt interessants en determinats moments, però clarament fora de lloc, a nivell de competències municipals.
La reconversió del Ple municipal en mini – parlaments és força habitual, jo diria massa habitual, en molts ajuntaments, i deixen una sensació de falta de credibilitat als partits que s’hi han afeccionat al llarg dels anys. La presentació de mocions i més mocions, sobre qualsevol tema, per important que sigui, no té cap lògica a nivell municipal. Cada administració s’ha d’ocupar dels seus temes, de les seves competències i puc assegurar que de temes municipals, sempre n’hi ha si se’n volen trobar.
En el cas de Borredà, varem acordar a l’inici de l’etapa democràtica, dedicar-nos als temes de casa, i no portar al Ple temes que no tinguessin relació directa amb el poble. Amb unes poques excepcions, aquesta norma pactada, l’hem complerta, i considero el resultat clarament positiu. Veure com en molts plens municipals es fa la competència al Parlament  de Catalunya, al Congrés de Diputats o al Parlament Europeu, no ho considero ni adient, ni pràctic ni profitós. Es dediquen uns esforços, temps i tensions a debats i votacions que van directament a un calaix, aliè a l’ajuntament.
Mocions sobre la política nuclear de l’estat,  relació amb l’exèrcit,  política energètica, participació en forces de pau, toros sí – toros no, modificació de l’IVA cultural, o esportiu, política industrial nacional o estatal, experimentació amb animals, i cent o dos- centenars més de temes que han estat motiu de grans debats en plens, no acosten la política municipal als ciutadans. Deixem que cada administració, cada institució, faci i exerceixi el seu papers i competències.

Les eleccions municipals del 24 de maig, son per elegir nous consistoris, dedicats a resoldre els problemes dels veïns i veïnes. Els problemes de cada dia, i no son preàmbul o excusa per cap altre objectiu que l’àmbit municipal. Malament quan es volen barrejar competències i objectius. Els ajuntaments tenen prou temes a resoldre a casa, com perquè s’hagin de distreure amb altres àmbits. Alguns ja ho han fet, i el resultat ha estat clarament negatiu. Distreure’s vol dir no dedicar-se a l’essencial. I els reptes que tenim son immensos. 

Monday, March 30, 2015

 

BORREDÀ EXPRESSA EL SEU CONDOL PER MARGARITA RIVIERE, VEINA NOSTRA.



BORREDÀ EXPRESSA EL SEU MÉS SENTIT CONDOL PER LA PÈRDUA DE LA NOSTRA VEÏNA , MARGARITA RIVIERE.

Fa uns vint anys que la Margarita i el seu marit, varen elegir Borredà per fer-s’hi una casa, i venir-hi a passar caps de setmana, vacances i altres temporades de l’any.
Aquí havien pensat passar-hi els anys de jubilació, en contacte amb la natura i continuar treballant en el que era la seva vida: escriure.
Ahir, es va produir el fatal desenllaç després d’un període de complicacions en la salut que finalment han estat fatals.
Catalunya perd una persona destacada, símbol d’un temps i d’un país que batalla per avançar. Ella ho va fer en la seva professió, convertint-se en un referent del periodisme, primer, i de l’escriptura, en general , després amb prop d’una trentena de llibres publicats. El darrer, fa ben pocs dies.
Durant tots aquests anys la Margarita, sola o acompanyada, venia a comprar al poble, donava una volta, saludava a tothom i esdevenia una veïna més. No volia diferències ni tractaments especials. Venia aquí a buscar la calma i tranquil·litat que difícilment es troba en una gran ciutat, i voltant pel món. Aquí ha escrit, pensat i reflexionat sobre tot el que esdevenia en el món, per posar-hi en articles, i llibres.
En nom propi i del Consistori que presideixo, però també en nom de tot el poble de Borredà, trametem el més sentit condol a la família. Hem perdut una veïna, una persona intel·ligent, planera i afable. Que descansi en Pau.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

Thursday, March 26, 2015

 

DESPRÉS DE LA TRAGÈDIA


DESPRÉS DE LA TRAGÈDIA
Vagi per endavant el més sentit condol a tots els familiars, amics i entorn de les víctimes de l’accident aeri ocorregut abans d’ahir en sol francès. Segur que tots portem la tristesa en els nostres cors i ens preguntem com es pot superar una tragèdia com aquesta quan de cop i volta es perd un fill, un germà, un pare o un amic...
Però, després de la tragèdia toca actuar amb diligència, eficàcia i sensibilitat per saber les causes de l’accident, però sobretot per recuperar els cossos i donar-los a les famílies. Avui em centraré en aquest aspecte per reflexionar sobre com actua cada país i com un fet tràgic com aquest demostra la preparació dels cossos que han d’actuar sobre el terreny, ni que sigui en llocs tants feréstecs com els que hem vist per televisió.
També ha de servir per recordar velles actuacions, en contrast amb aquesta. Qui no recorda la pitjor tragèdia de l’exèrcit espanyol, amb 62 víctimes a Turquia a bord del Yak 42 ? Com varen actuar els representants nostres, malgrat les protestes dels professionals turcs ? De quina manera varen voler tancar la tragèdia, obrint-ne una altra , a tots els familiars i amics ?
Podem aprendre molt del desplegament fet per l’estat francès, combinant exèrcit i cossos de seguretat. Celeritat, sí, però no precipitació ni improvisació. Grans mitjans, personal preparat, equipat i seguint el principi de jerarquia, sense interferències de ningú que no estigui en el comandament. I ara parlem d'una tragèdia aèria però el mateix es faria en cas de grans incendis, inundacions o altres catàstrofes.
Queda molt per fer, serà molt dur aplegar i repatriar tots els cossos, per donar-los als seus familiars amb totes les garanties possibles...però tothom tindrà la seguretat que s’ha fet emprant degudament tots els mitjans tècnics disponibles.
Toca també fer repàs del material , preparació i plans d’actuació en accidents similars a tots els països, i lògicament al nostre. Ens hem de demanar com hauríem actuat si l’accident hagués passat en el nostre territori, i estudiar les disponibilitats existents per resoldre la situació amb la mateixa eficàcia que els francesos.
En definitiva, quan ja res es pot fer pels accidentats, queda pensar en els familiars i una demostració de serietat, acompanyada de la deguda sensibilitat és bàsica per pal·liar mínimament el dolor d’aquests moments.

Per últim, i ja fora d’aquest context, produeix una repulsa immensa que uns quants descerebrats hagin enviat missatges indignes de persones, comentant la procedència d’algunes de les víctimes de l’accident. Per sort, veig que les autoritats s’han agafat el tema amb la deguda serietat, però demano als nostres Diputats aquí i a Madrid que facin un seguiment exhaustiu del tema com per exigir portar davant dels tribunals als seus autors, perquè rebin un càstig exemplar. I sobretot es facin públic els seus noms per escarni general, i pena contundent.  Seria gravíssim no anar fins el final a la recerca dels seus autors.

Wednesday, March 25, 2015

 

BORREDÀ - RESUM MANDAT 2011 - 2015

BUTLLETÍ       INFORMEM    - BORREDÀ

RESUM DE MANDAT 2011 – 2015

Resumir quatre anys de govern municipal no és fàcil si es vol fer d’una manera breu i pedagògica. Ho intentarem, deixant en primer lloc clar que aquest ha estat un mandat molt atípic degut a la pitjor crisi dels darrers decennis i a la pròpia crisi de la Generalitat que ha comportat menys diners pels ajuntaments i menys eficàcia en la gestió.
De totes maneres, l’ajuntament ha capejat el temporal de la millor manera possible, aplicant una política austera en la despesa, i aprofitant al màxim els recursos disponibles. El resultat el teniu a la vista, i ara en recordarem els principals elements del nostre funcionament intern.
ESTRUCTURA MUNICIPAL.
L’Estructura de l’ajuntament, es composa de la part política, l’administrativa, la tècnica i la laboral.
Part política. EL CONSISTORI, format pels 7 regidors /es elegits en les eleccions de maig de 2011, repartits en 5 d’Equip de Govern ( Joan Roma, Antonio Velasco ( substituït per Joan Rovira a meitat de mandat), Concepció Barniol, A. Maria Cunill, Anna Rubio, i 2 d’Oposició ( Joan Pallach i Vicenç Vilalta).
Pertoca a l’Equip de Govern , administrar, gestionar i impulsar l’acció de govern municipal i a la oposició , supervisar, controlar i aportar tot allò que cregui oportú.
La dinàmica govern – oposició ha estat positiva, constructiva i clarament beneficiosa per tirar endavant els reptes i projectes municipals. El resultat és clarament positiu.
EQUIP DE GOVERN.

Alcalde, Joan Roma, coordinador de l’equip de govern i alhora responsable d’urbanisme, governació i turisme. Dedicació voluntària i altruista, a raó d’un promig d’entre 15 i 20 hores setmanals. Presideix les reunions municipals, però alhora acostuma anar a moltes reunions a nivell comarcal ( consell alcaldes, agència de desenvolupament econòmic, municipis Riera de Merlès, reunions sectorials, etc, ) i a nivell nacional a Barcelona o altres indrets (federació municipis, Diputació, Generalitat, Món Rural, Localret, etc,) per tal d’obtenir informació i participar en acords que puguin afectar o beneficiar els pobles petits. Es habitual un viatge a la setmana a Barcelona i un o dos més a la comarca, sigui per buscar subvencions, sigui per tractar temes diversos.

Primera Tinent d’Alcalde, Concepció Barniol, regidora d’ensenyament, gent gran i noves tecnologies. Dedicació parcial amb una remuneració de 668 euros al mes, per unes 20 hores setmanals d’activitat, en part política, en part tècnica. El seu centre de treball està situat en el Centre Cívic. Té la tècnica Imma Botella, com a dinamitzadora de la gent gran, compartida amb altres municipis. Despatxa amb ella tots els dilluns. Es membre del Consell Escolar, membre de Borredà de Festa, organitza i actua de monitora de cursos gratuïts d’informàtica per la gent gran, o per altres edats, s’ocupa de fer el manteniment de la web municipal ( borreda.net) i és la responsable de festes específiques com la visita del Carter Reial, i la de Reis, entre altres tasques. Substitueix l’alcalde, en cas d’absència d’aquest per viatges o vacances. La tècnica Esther del Amo, dinamitzadora de carrer , despatxa amb ella i amb la segona tinent d’alcalde, en temes que afecten les dues àrees.
Nota: De la Generalitat obtenim el 50% de l’import de les remuneracions de la primera i la segona tinent d’alcalde, com ajut a càrrecs electes.

Segona Tinent d’Alcalde, Anna Maria Cunill, regidora de serveis socials, joventut, festes i esports. Dedicació parcial amb una remuneració de 668 euros al mes, per unes 20 hores setmanals d’activitat, en part política, en part tècnica. El seu centre de treball és a l’ajuntament. Té de tècnica de serveis socials , a la treballadora familiar, Montserrat Pedrals, compartida amb altres ajuntaments. Despatxa amb ella tots els dijous, i amb ella programa la feina de la treballadora familiar Rosa Boatella, compartida amb Vilada. De tècnica d’esports, té Vanessa Chirveches, compartida amb altres ajuntaments. Despatxa amb ella els divendres. Es presidenta de Borredà de Festa ( elegida pels qui composen aquesta entitat, però no lligada al càrrec municipal de manera específica),a més s’ocupa de les tasques d’arxiu de documents i consultes del registre civil, per descarregar aquesta feina a la secretària.

Regidora de Cultura,Medi Ambient i Piscines, Anna Rubio. Dedicació voluntària i altruista a l’ajuntament. Encarregada de les activitats culturals, d’ella depenen els monitors de teatre i de dansa que imparteixen classes a nens i nenes del poble. Coordinadora també de la Coral de Borredà amb l’associació de la gent gran i l’ajuntament. En tant que membre del Consistori, participa en els debats, propostes i resolucions de tots els temes municipals. I trasllada a l’alcalde les propostes que li arriben , siguin o no de la seva regidoria. Juntament amb la primera tinent d’alcalde, organitza, programa i gestiona el funcionament de les piscines municipals.

Regidor món rural,i Sanitat, Joan Rovira. Dedicació voluntària i altruista a l’ajuntament. Encarregat de planejar i programar accions que puguin millorar la vida a pagès. A l’igual que la Regidora Anna Rubio, trasllada les inquietuds i propostes que li arriben, a l’equip de govern . S’ha demanat a la Diputació l’elaboració definitiva del inventari de camins municipals per tenir perfectament delimitats els camins públics , dels privats, per poder demanar ajuts que permetin fer un manteniment adequat d’aquestes vies de comunicació. També s’està negociant amb les operadores de mòbil / Internet una millor cobertura a tot el terme municipal.

La dedicació política de l’Equip de Govern es situa a l’entorn de les 60 hores setmanals, a banda dels viatges que pertoca fer a l’alcalde, però també a les dues tinents d’alcalde, en funció de les convocatòries i reunions que es reben, i a les quals es oportú assistir. Queda clar que l’antiga dedicació, a temps perdut, a l’ajuntament ja no és possible si es vol tenir la feina al dia i resoldre els problemes que van sorgint.

SECRETARIA – INTERVENCIÓ.
Aquest és el càrrec funcionarial més important d’un ajuntament. El porta Montserrat Cabana, llicenciada en dret. Té dedicació parcial de 20 hores, els dilluns, dimecres i divendres. Treballa també a Toses. Li hem proposat ampliar la dedicació a Borredà, vist l’increment de feina que tenim. S’encarrega de tota la secretaría, i també del servei d’intervenció ( comptabilitat). Igualment porta la secretaría del Jutjat de Pau, al servei de la Jutgessa, Emilia Prat.
Per reforçar l’apartat de comptabilitat, tenim conveni amb l’ajuntament de La Pobla de Lillet que ha designat la funcionària Carme Puig per aquesta tasca. Ella actua al servei de la nostra secretària, per aquestes funcions. Posteriorment tot passa a la Diputació de Barcelona per ser revisat i comprovat, abans d’aprovar-ho a l’ajuntament.

TÈCNIC MUNICIPAL D’URBANISME.
Tenim l’arquitecte, Josep Vilaseca, com a tècnic municipal d’urbanisme, amb una dedicació parcial, en funció de la feina existent. Habitualment ve els dimecres al matí, per despatxar amb l’alcalde i la secretària, atendre les consultes programades, inspeccionar les obres municipals i fer visites sobre el terreny si així ho requereixen les llicències sol·licitades.
Redacta tots els informes preceptius, i s’encarrega d’assessorar l’alcalde i la secretària en matèria urbanística. A ell se li encarreguen tots els projectes municipals.

BRIGADA D’OBRES I MANTENIMENT.
La brigada consta de 3 persones. Tots tres tenen dedicació complerta. El cap de la brigada, Josep Culell, i els treballadors, Josep Vilardell i Gerard Tubau. Tots 3 son polivalents i intercanviables en gairebé totes les feines d’obres i manteniment dels serveis municipals, de manera que la baixa d’un d’ells, o les vacances no pertorben el bon funcionament del poble.
Tots tres fan servir els vehicles de l’ajuntament o de l’ADF , i tots tres tenen claus de tots els equipaments, edificis i infraestructures, i coneixements per arreglar i fer funcionar els serveis bàsics, començant pel de subministrament d’aigua del poble.
Periòdicament segueixen cursos tècnics de millora dels seus coneixements en els més variats àmbits i sectors per garantir la bona feina. Aquests cursos son contractats per l’ajuntament o els inscrivim com alumnes allà on es duguin a terme. Siguin cursos de primers auxilis, d’utilització d’un desfibril·lador, de manteniment de piscines, o de lluita contra la legionel·losis, per posar uns exemples.
La brigada depèn directament de l’alcalde, el qual programa amb Josep Culell les feines a realitzar de caràcter extraordinari. Pel que fa les habituals és ell mateix qui les programa i les reparteix. Despatxen un dia a la setmana.
En Josep Vilardell, és l’encarregat del cementiri. En aquest àmbit és ell el responsable d’actuar amb el personal de la funerària de Berga. Si cal és ajudat per Josep Culell.

CONGELACIÓ IMPOSTOS I TAXES.
Conscients de la duresa de la crisi, l’ajuntament va acordar congelar impostos i taxes, com a mesura adequada perquè tothom podés afrontar la crisi en millors condicions. Per poder-ho fer, el primer fou reduir totes les despeses no imprescindibles, i garantir els ingressos previstos, procurant sempre trobar subvencions, totals o parcials ,per totes les obres a realitzar.
No es poden reduir més les despeses, a no ser que es decideixi prescindir de serveis i activitats que considerem essencials pel poble. D’aquí el compromís que varem establir de no apujar cap concepte, i apostar per modificar algun servei que permeti estalviar, com en el cas de l’enllumenat públic, calefaccions, telèfons, etc.  

PROGRAMA ELECTORAL – PARCIALMENT COMPLERT.
En el programa electoral per aquest mandat( 2011 – 2015) hi figuraven 10 compromisos. Sempre hem procurat donar compliment a les promeses electorals, però l’especial gravetat de la crisi, juntament amb la paràlisis de la Generalitat han motivat que alguns dels compromisos no s’hagin pogut complir com son: Construcció del magatzem municipal i parc infantil. Tenim els terrenys, però hem renunciat a fer l’obra a canvi del 50% de la subvenció aconseguida. Aquesta renúncia permet obtenir 195.000 euros per altres projectes municipals. Tampoc en aquest mandat s’ha pogut construir l’Estació  Depuradora. Es una obra que ha de fer la Generalitat, i ha incomplert totes les promeses. Ara diu que l’ha programat per 2016- 2017. Ja ho veurem. I tampoc s’ha fet el Parc urbà que havíem plantejat a la zona de Cal Gall. En canvi sí que hem comprat els terrenys , situats al lateral de la zona esportiva,  la Restauració del Pont de Sant Joan, l’impuls a les noves tecnologies i al turisme, o la primera fase de Renovació del Casc Antic , per la qual ja tenim els diners i aviat contractarem l’obra.
Per contra, hem fet algunes obres i actuacions no previstes en aquell programa electoral i han suposat una evident millora pel poble. Aquí us recordem les més rellevants.

1.- Reasfaltatge del camí de la Riera de Merlès , tram Borredà – import 567.383,53 euros. L’obra més gran del mandat, finançada entre Generalitat i Diputació de Barcelona i gestionada pel Consell Comarcal del Berguedà.
2.- Restauració Campanar de l’Església de Salselles, per un import de 26.000,00 euros aportats per la Diputació de Barcelona. Primera fase d’aquest projecte de restauració de l’antiga església del poble de Salselles fins el 1898 en que passà a ser de Borredà.
3.- Recepció de les parcel·les números 8 i 9 de la Unitat d’Actuació de Cal Gall. Aquestes dues parcel·les es podran posar a la venda en subhasta pública, i l’ingrés es podrà dedicar a obres municipals.
4.- Obres de millora de la Xarxa d’aigua, per un import de 36.500,00 euros aportats per la Diputació i destinats a automatitzar l’obrir i tancar la captació de la riera Margansol, arqueta de buidatge , clorador pel dipòsit de Capdevila i control de nivells de dipòsits d’aigua via Internet.
5.- Planta Potabilitzadora d’aigua, per un import de 70.000,00 aportats en un 90% per la Diputació de Barcelona. Millora la qualitat i la regula al llarg de tot l’any.
6.- Tancament perimetral amb xarxa de totes les instal·lacions d’aigua de la zona de Subirà. Subvencionat per la Diputació.
7.- Mur de contenció del pati posterior de la Casa Consistorial. Subvencionat per la Diputació.
8.- Tancaments perimetrals dels dipòsits de Campalans, Capdevila, i Cal Gall. Subvencionats per la Diputació.
9.- Pla d’Ocupació . Contractació de 9 persones a mitja dedicació, per tasques de millora i manteniment general del nucli urbà, infraestructures i equipaments.
10.- Diverses actuacions de millora de l’enllumenat públic, així com d’instal·lació de baranes, protecció d’espais, bancs, etc,
11.- Reasfaltatge del camí de la Roca, per un import de 34.500,00, aportats per la Diputació.

VALORACIÓ DE MANDAT.
Pels qui hem estat responsables de la gestió municipal, considerem assolits la major part dels objectius fixats, tenint present les adversitats que suposa una crisi de grans dimensions com la que hem patit. La valoració ha d’anar a càrrec vostre i d’aquí el resum que hem fet. Felicito i agraeixo la dedicació de tots els membres del Consistori, tant els de l’equip de govern com els de la oposició, amb els quals hem pogut arribar a grans acords en els temes essencials. I a funcionaris i treballadors que han dut a terme amb eficàcia les decisions emanades dels acords dels plens municipals i juntes de govern. La crisi ha estat dura, i continua sent-ho, cosa que no ha permès complir tot el programa electoral, però l’hem modificat amb prou de novetats com perquè compensessin el que no s’ha complert.
L’alcalde, Joan Roma i Cunill.










Tuesday, March 24, 2015

 

ANDALUSIA, PRIMERA PROVA - art. Nació Digital Solsona

ANDALUSIA , PRIMERA PROVA.
Hem passat ja la primera prova d’aquest llarg any electoral,  que continuarà amb les eleccions municipals( i autonòmiques en 13 regions) del 24 de maig, les del Parlament de Catalunya del 27 S ( sinó hi ha canvis), i finalment les eleccions generals, de finals d’any. Deu n’hi do, per un sol any. Difícilment trobarem cap altre moment de la nostra història, ni de cap altre país de la UE en que s’hagin ficat en un sol any tantes conteses electorals. Però bé, anem a la primera prova.
Amb els resultats a la mà , el PSOE ha aconseguit un esplèndid triomf, malgrat pronòstics i enquestes poc fonamentades que preveien una forta davallada i un resultat espectacular a Podemos, i en menor mesura a Ciutadans. La realitat ha posat cadascú en el seu lloc, i mostra com un partit, molt arrelat en la societat i el territori, és capaç de treure bons resultats, si accepta modificar comportaments del passat i rectificar de cara el futur.
Es ben evident que hi ha hagut pràctiques poc adequades en alguns serveis de la Junta d’Andalusia que ha obligat a la nova presidenta a introduir canvis per evitar la seva repetició. Tothom li reconeix a Susana Díaz la seva entrega, dedicació i honestedat als afers públics, i els resultats així ho demostren. Treure 47 diputats, malgrat el que abans hem dit, i haver de gestionar un govern en plena crisis, no fa fàcil obtenir la confiança majoritària dels ciutadans.
L’ensorrament del PP, que passa de 50 diputats a 33, demostra per contra que la gent no confia en aquest partit i el fa responsable no solament d’una mala praxis a Andalusia, sinó a tot Espanya.
La resta de resultats son de gran interès perquè l’alça espectacular anunciada a Podemos no s’ha produït, tot i tenir una bona presència amb 15 diputats. Però , aquesta presència no suposa cap mena d’alternativa real, en els propers anys, i suposa una greu topada de cara a les seves aspiracions futures. Tenir 15 diputats sobre un total de 109 , situa el partit en un punt que haurà de treballar molt durant anys per ser una real alternativa. Però, també aquest és un interessant resultat de cara a noves conteses electorals. Haver punxat a Andalusia, els farà ser més modestos a nivell de tot Espanya.
En quan a Ciutadans, és la gran sorpresa, no tant pels 9 diputats que ha tret, cosa imprevisible mesos enrere, com perquè es menja una part important del vot del PP més progressista, o més dinàmic i menys carca. Serà interessant veure la seva progressió a nivell municipal i autonòmic, en uns moments en que uns quants mitjans de comunicació i alguns grups econòmics – financers semblen apostar per aquest partit com a fórmula per pressionar el PP o per substituir-lo en determinats llocs concrets del país, a la vista de la seva incapacitat per resoldre conflictes. Sols així es comprèn el camí meteòric del partit d’Albert Rivera.
I per últim, IU s’ha ensorrat, emportada pel vent de Podemos que es menja bona part dels seus votants. Es el mateix que li passarà a ICV a Catalunya, amb la seva estratègia de nedar i guardar la roba en temes que el seu electorat no entén ni segueix com és la deriva sobiranista.
En resum, ni el bipartidisme ha mort ni els partits nous i alternatius tenen el camí obert i sense traves. Tot és més complex, tot és més enrevessat, i la falta d’explicacions clares als grans temes del país per part de partits com Podemos, no motiva la gent a votar-los tancant ulls i orelles. La gent vol solucions viables i no salts a l’aventura. Sempre s’ha dit, i a Andalusia s’ha comprovat que els ciutadans voten confiança. Confiança en els lideratges i en les propostes. Susana Díaz els hi ha donat la confiança suficient com per fer-li guanyar les eleccions. Ara ella els hi ha de tornar posant en pràctica les promeses fetes. I podrà fer-ho amb un govern en solitari, amb pactes puntuals amb altres forces parlamentàries. La distribució d’escons no permet cap pacte alternatiu, però sí permetrà veure , en viu i en directe el treball diari dels nous partits presents en el Parlament: Podemos i Ciutadans. A veure com tradueixen en iniciatives parlamentàries, les crítiques i propostes llençades durant la campanya. També amb aquest resultat, hi guanyarem tots perquè ens permetrà veure què hi ha de solidesa en discursos massa teòrics com per ser posats negre sobre blanc.

La primera prova ha tirat per terra els pronòstics dels que consideraven el Partit Socialista com un partit del passat, i permet confiar en que les municipals i autonòmiques del 24 de maig, reforçaran el paper del Socialisme arreu del país. Després quedaran les del Parlament de Catalunya el setembre i les generals de finals d’any. Dos passos més per aconseguir canvis radicals en la governança aquí , i a Madrid. Avui tenim un panorama molt més apassionant que dies enrere. 

Monday, March 23, 2015

 

EL PAPA FRANCESC - art. Regió 7

EL PAPA FRANCESC
Els dos anys justos de pontificat del Papa Francesc, serveixen perfectament per descriure com una sola persona pot ser capaç de modificar la vida, la imatge, els fonaments, doctrina...d’una immensa institució com és l’església catòlica.
En uns moments de grans dèficits de lideratge a nivell nacional, estatal, a la UE i fins i tot a nivell mundial, veure com en un moment donat es pot trobar la persona adient en el moment més indicat, porta a reflexionar sobre la necessitat de propiciar la recerca de nous lideratges, capaços de moure fitxa i aconseguir resoldre els grans o petits conflictes en els que estem immersos.
I que ningú s’equivoqui, el lideratge del Papa, té repercussions immenses dintre l’església catòlica, lògic, però també a nivell social arreu del món. Escoltar missatges radicalment diferents d’anys enrere, demanant major justícia social, condemnant i castigant comportaments inacceptables en temes que tant mal han fet a l’església com la pederàstia, o l’exultació de la riquesa, o el menysteniment al paper de la dona dintre de l’església, però també en la societat, l’obertura cap altres religions, el respecte envers altres creences, etc, promouen un nou ordre mundial, molt necessari i urgent en els temps que corren.
També demostra com una sola persona pot canviar el món, no en el sentit exacte del terme, però sí iniciar camins nous cap a nous objectius, fins ara menystinguts o ignorats. Que qui té resó mundial faci una crida a preservar el planeta, a cuidar el medi ambient, a protegir els més febles...obliga els governs a posar aquestes crítiques o propostes en els seus programes d’acció política, i impulsa els ciutadans a anar més lluny del previst, o plantejar-se accions que fins aleshores no havien tingut en compte.
Es evident que dos anys de pontificat no son suficients per canviar un munt de carències, però encaren la institució cap a nous horitzons. Tots sabem que no és igual maniobrar una barca que un transatlàntic, però el viratge s’ha iniciat i veiem que porta un nou rumb i va cap a nous destins. Ja n’hi ha prou per ser optimistes de cara el futur si Déu li dona llarga vida i bona salut per tirar endavant el seu projecte.
Excuseu-me per aquest llarg preàmbul, mai imaginat en els anys que porto escrivint en aquestes pàgines de Regió 7, però és que en temps de grans dificultats i sovintejades tempestes, res millor que trobar un bon pilot que sàpiga cap on ha d’anar i tingui un bon mapa amb el rumb a seguir.
Ens falten lideratges sòlids, a la majoria d’institucions, amb idees clares i objectius ben definits. Veig un govern català desorientat, improvisador constant; un Parlament sense propostes ni iniciatives per modificar en profunditat les regles de joc del país, i imatge similar la tenim a l’altra banda del conflicte, fent urgent la necessitat d’arribar a les noves conteses electorals per produir canvis en profunditat.

Però, la descripció de com vèiem l’església catòlica just dos anys enrere dona peu a pensar que podem aspirar i aconseguir un canvi radical de situació si som capaços d’elegir les persones adients per encarar els greus reptes pendents. Els lideratges es forgen en els moments de crisis, i ningú podrà dubtar que estem en una de les més dures i llargues que la històrica contemporània ha patit. No hem de confiar en una única persona, sinó en diverses que arribin en els llocs adients i siguin capaces de dialogar i emprendre els canvis necessaris per posar ordre al desgavell general en el que estem immersos. Tots tenim veu i vot en aquesta recerca. Simplement hem d’encertar la tria que tenim al davant. 

 

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ I ORGANITZACIÓ DE LA PRIMERA BORREDÀ X TRAIL

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ I ORGANITZACIÓ DE LA PRIMERA- BORREDÀ X TRAIL.
Ahir, diumenge dia 22 de març, va tenir lloc la primera prova de la BORREDÀ X TRAIL, amb tres recorreguts possibles: 11 k / 28 k / 44 km.  La por al mal temps es va esvair a primer hora del matí amb un bon sol que va lluir fins al final de la prova, quan ja no podia malmetre la participació.
La inscripció de participants va superar les 270 persones, en una demostració que la aposta feta pels organitzadors era encertada. El lloc elegit, Borredà i els recorreguts foren plenament valorats per tots els participants, amb ganes de tornar l’any que ve.
I efectivament, l’Ajuntament valora molt positivament aquesta primera X TRAIL, en primer lloc per l’excel·lent organització, indispensable per poder dur a terme una prova com aquesta. Han estat mesos de preparació per poder disposar de tot el material tècnic, documental i pràctic com perquè tothom podés participar-hi amb garanties de ser atès en cas de necessitat. En segon lloc, l’alta participació, tot i els anuncis de molt mal temps, demostra l’interès en proves com aquesta, apartades dels llocs més habituals, com son les grans ciutats. Anar a un petit poble , just al llindar de la província de Barcelona i de la de Girona, ha estat una aposta atractiva per aquests centenars de participants.
I cal assenyalar que entre els participants n’hi teníem 3 del poble: Roger Camprubí, Joan Forcada i Jordi Codina, tots tres avesats i experimentats corredors en proves tant o més difícils que les d’ahir. La demostració de la seva forma física fou l’excel·lent resultat de Jordi Codina, i Joan Forcada en la prova més llarga, i el primer lloc aconseguit pel jove Roger Camprubí en la prova dels 11 k. Precisament el Roger, no va voler anar més lluny per no posar en perill el dur entrenament que està duent a terme per participar en properes proves a nivell nacional i estatal, en triatló, la seva especialitat. A tots 3 corredors, vagi la nostra entusiasta felicitació, pel destacat paper fet ahir.
I vull felicitar als organitzadors. En primer lloc a la Regidora l’Esports, Anna Maria Cunill i la tècnica, Vanessa Chirveches, les quals des de fa mesos han estat treballant amb en Miquel i Victor, promotors de la X TRAIL, perquè tot anés perfecte. Així ha estat, i això permet pensar ja en futures edicions, en les quals l’ajuntament de Borredà, estarà en primera línia, al costat dels promotors.
Proves com les d’ahir, juntament amb altres esdeveniments similars, son els que posen Borredà en el mapa del país. Donen a conèixer el poble i el promocionen , lligant paisatge, monuments, gastronomia, comerç i turisme, com perquè participants i acompanyants tinguin ganes de tornar.
Bé, doncs, felicitats a tots els organitzadors i participants, i us esperem en la SEGONA X TRAIL BORREDÀ 2016.
Borredà, 23 de març de 2015.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Friday, March 20, 2015

 

DE 38 A 43, NOU MODEL COMARCAL - art. revista La Rella

DE 38 A 43, NOU MODEL COMARCAL.
L’actual divisió territorial de Catalunya en 41 comarques és una mala còpia de la que va proposar el geògraf Pau Vila, en temps de la República. Quan el govern Pujol va voler reprendre el tema, va passar de les 38 de Pau Vila a les 41 actuals, però amb un greu pecat de naixement. Les va convertir en mini parlaments, en comptes de mancomunitats de serveis com hauria estat lògic.
Es a dir, les comarques amb pocs habitants, cas del Berguedà, Ripollès, Solsonès, o ara el Lluçanès els hi toquen 19 consellers comarcals, que son designats pels partits polítics, en funció dels resultats de les eleccions municipals. Aquesta distribució suposa que molts pobles no hi tenen cap representant, altres en tenen 3 o 4, però no hi son en tant que representants dels seus municipis sinó del seu partit. Fatal, com perquè els consells comarcals funcionin adequadament.
Ara tothom té clar que va ser un greu error i el volen corregir, canviant les lleis i fent que els nous consells, siguin realment mancomunitats on hi siguin presents tots els pobles amb els alcaldes al capdavant i tenint un vot ponderat. Es a dir, Prats tindria més pes a l’hora de votar que no pas Sant Martí d’Albars, o Lluçà per posar dos exemples. D’aixó se’n parla des de fa anys i com tot en aquest país, encara està verd, tot i que es considera urgent posar-ho en marxa.
La gran novetat d’ara és que el Lluçanès i també el Moianès, volen entrar en el món comarcal amb un model comarcal diferent. De fet, la gran justificació per ser comarca és que tenen uns Consorcis eficients i els volen preservar. Més ben dit, la continuïtat dels dos consorcis son la base per esdevenir comarca. I és que el país no necessita 41 o 43 mini parlaments. Es absurd i car, el país necessita que els pobles s’agrupin per donar serveis que tot sols no poden donar i així tenir-ne més i millor gestionats. S’ha acabat el temps en que cada poble tenia un abocador, o un servei d’aigua, serveis socials independents, etc, ara només la agrupació pot permetre bons serveis socials, culturals, esportius,medi ambientals, sanitaris, de lleure, etc, etc, i aquesta és la feina que han de fer els futurs consells comarcals, amb tots els alcaldes presents i actius.

I per demostrar que es vol tenir aquesta eficient organització , aquí al Lluçanès, s’ha de demostrar amb fets i el dia 26 de juliol hauríeu de traduir-ho amb vots. Una potent participació mostrarà la voluntat d’esdevenir comarca. Una nova comarca amb un nou model , diferent del que tenen les veïnes i que ha de ser copiada de cara el futur per totes elles. 

Wednesday, March 18, 2015

 

ASSETJAMENT AL PARLAMENT

ON RAU LA SOBIRANIA POPULAR ?
Arran de la sentència del Suprem per l’assetjament al Parlament de Catalunya, s’han produït reaccions absolutament impensables en altres països de llarga tradició democràtica i parlamentària.
Manifestacions com la tinguda, en que s’impedia l’entrada al recinte del Parlament, no son possibles en cap dels recintes parlamentaris de la UE. Es més, en cap d’aquests països de llarga tradició democràtica, es produeixen manifestacions davant del Parlament. Les manifestacions es fan davant de la seu del govern, però no del Parlament que és on rau la sobirania del poble. Aquesta distinció és important i fonamental per entendre on ha d’anar la gent a manifestar-se. Aquí encara no ens ho hem cregut.
Aquest principi tant elemental per exercitar el dret a la protesta, el vaig tenir clar en la meva estada a Suïssa on l’exercici democràtic té les regles molt ben establertes. Després el vaig veure i viure en altres països on ningú plantejaria anar davant del Parlament i molt menys encara , impedir l’entrada a diputats i diputades, amb ànims d’impedir una sessió .
Si algú es saltés aquest principi bàsic, seria durament reprimit, física i judicialment. Que ningú s’equivoqui quan veiem imatges de determinades repressions de conductes inadequades aquí, amb actuacions contundents de la policia. Que ningú pensi que en altres països la reacció és tova o inexistent. Al contrari, quan algú vulnera una prohibició en un lloc emblemàtic com pot ser la seguretat d’una institució pública, la reacció és d’una contundència exemplar. Es més, puc assegurar que el fet viscut a Catalunya, d’impedir l’accés a diputats i diputades al Parlament, és inimaginable a França, Gran Bretanya, Alemanya, Suïssa, etc, etc.
Ara i aquí, tenim les regles de joc totalment trasbalsades. Avui el grup parlamentari de la CUP en el Parlament de Catalunya ha denunciat les sentències del Tribunal Suprem contra 8 dels acusats, i ha elogiat la sentència que havia fet la Audiència Nacional. Per aquest motiu ha abandonat el ple del parlament, per mostrar la seva disconformitat. Altres grups, fan com ICV i ERC, estan neden entre dues aigües. Mals missatges s’envien a la societat quan no es tenen clares les regles de joc democràtic.
Catalunya aspirava a ser model mundial, en molts àmbits i sectors, i el fracàs és estrepitós en gairebé tot el que toca el govern i bona part del seu entorn. No faré la llista de despropòsits del govern i dels partits que li donen suport per no avorrir a la concurrència, però només per continuar amb el tema que tractem, imaginem la reacció de tots els països de la UE que ahir varen tornar a veure les imatges de l’assetjament al Parlament. Diputats/des escopits, insultats, provocats, guixats ...i al president, consellers, etc, arribant en helicòpter, sense que la policia hagués fet les previsions necessàries i sense una actuació contundent per alliberar el pas al recinte del Parlament...aixó dona una de les pitjors imatges imaginables. I imatges com aquestes queden en la retina de milions d’europeus que no entendran altres iniciatives d’aquest mateix Parlament o del Govern de la Generalitat volent donar lliçons de democràcia participativa al món mundial.

Aclarir les responsabilitats de cada nivell de l’administració és clau per fer funcionar un país. I en el nivell més alt se situa el Parlament del país. Allà és on rau la sobirania popular, i allà és on ningú pot actuar per impedir la seva activitat. 

Tuesday, March 17, 2015

 

PLA DE VIGILÀNCIA CONTRA INCENDIS - CONVOCATÒRIA

CONVOCATÒRIA VIGILANTS PREVENCIÓ INCENDIS – DIPUTACIÓ 2015.
                             IMPORTANT I URGENT.

Com cada any la Diputació de Barcelona acaba de treure la convocatòria per la contractació de VIGILANTS, en el marc de la campanya de Prevenció d’Incendis Forestals 2015.
Tots els interessats / interessades podeu consultar les bases a ( borreda.net) o a la web de la Diputació de Barcelona. Concretament es tracta de la Convocatòria S-09/15 de Selecció de Personal.
El termini de presentació de sol·licituds acaba el dilluns vinent dia 23 de març, per la qual cosa recomanem fer els tràmits els més aviat possible.
La feina consisteix en la vigilància i prevenció d’incendis forestals durant els mesos d’estiu, en un vehicle 4x 4 que contracta la Diputació de Barcelona . El territori a vigilar és el terme municipal de Borredà i municipis veïns. La contractació es fa per un any, prorrogable a l’any següent.
La selecció, proves i contractació van a càrrec directament de la Diputació de Barcelona i a nivell d’ajuntament ens limitem a donar la informació i posteriorment paguem el combustible del vehicle destinat al nostra municipi i a tenir un espai per guardar-lo durant la nit.
Per a qualsevol dubte podeu trucar al tècnic responsable de l’enllaç entre les ADF’s i la Diputació de Barcelona , l’enginyer Guillem Canal , que té despatx a la seu del Consell Comarcal del Berguedà, tel. 93 821 35 53.
Recordem que el termini per la presentació de sol·licituds acaba el dilluns dia 23 de març, i les bases es poden obtenir de la web de l’ajuntament o de la Diputació de Barcelona.
Borredà, 16 de març de 2015.

L’alcalde, Joan Roma i Cunill

Monday, March 16, 2015

 

PROPERA CONVOCATÒRIA PLA D'OCUPACIÓ - BORREDÀ 2015

PROPERA CONVOCATÒRIA  PLA D’OCUPACIÓ – BORREDÀ 2015.
Dintre de pocs dies la Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà traurà la convocatòria i Bases del nou Pla d’Ocupació de l’Ajuntament de Borredà.
Inicialment volíem proposar només 4 o 5 llocs de treball, a temps complert, però vistes les persones que han demanat informació, hem decidit proposar 9 llocs de treball a mitja jornada, tal com varem fer l’any passat.
D’aquesta manera hi haurà més persones beneficiades, en uns moments en que la crisis continua sent molt dura i no s’estan creant llocs de treball com per absorbir els aturats que tenim en el poble.
La previsió és fer la contractació de 6 persones a mitja jornada per 3 mesos, començant el 1 de maig fins el 30 de juliol. I una segona fase amb 3 persones des del 1 d’agost fins el 30 d’octubre.
Les condicions per fer la inscripció , les posarem la setmana que ve a totes les cartelleres del poble, i a la web de l’ajuntament ( borreda.net) . Tal com ja s’ha dit la selecció, proves i tota la gestió anirà a càrrec de la Agència de Desenvolupament del Berguedà, que està a la Plaça Sant Joan de Berga.
Les feines a realitzar seran les mateixes que l’any passat: manteniment de jardins, preparació piscines municipals, arranjament de fonts, manteniment de camins, pintar mobiliari urbà, neteja del poble, etc, etc.
Recordem a tots els interessats que una condició imprescindible és que estiguin donats d’alta a la oficina del SOC ( servei d’ocupació de Catalunya) com a demandants de feina.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Sunday, March 15, 2015

 

EL PAPER DELS PARTITS - art, Regió 7

EL PAPER DELS PARTITS
Des de fa un cert temps, degut als múltiples escàndols de corrupció, alguns han volgut veure en els partits polítics, una mena d’organitzacions destinades a encobrir fets delictius o poc ètics i estètics, per una banda, i per l’altra, una mena d’entitats conformades per gent que obeeix cegament directrius, ordres i disciplina imposada pels que “manen”.
Res més lluny de la realitat, en gairebé la totalitat dels partits. Almenys puc parlar amb propietat en tant que militant socialista, des del primer dia, i ex dirigent del PSC. Al contrari, la pertinença al PSC suposa un espai de llibertat plena, autonomia immensa en la presa de decisions i total i absolut respecte en la tasca institucional, sigui en ajuntaments, consells comarcals, diputacions, etc.
Mai, repeteixo, mai he rebut cap mena d’imposició, ordre o consigna sobre què he de fer o votar en el meu càrrec institucional de regidor, alcalde, conseller comarcal, ...ni de diputat. Formo part d’un partit, en el qual hi estic per coincidència d’ideals amb milers d’altres, i junts formem i conformem la llista de prioritats i objectius que perseguim per aconseguir un món millor des del lloc on ens ha tocat treballar.
Es més, la militància en un partit permet trobar un espai de debat, contrast d’idees, problemes i conflictes en la nostra tasca diària, i buscar la millor sortida possible. “La unió fa la força “ i és evident que formar part d’un projecte col·lectiu permet aconseguir moltes més ajudes, resoldre molts més problemes, que no pas actuant en un projecte individual, deslligat de qualsevol altre. Sé del que parlo perquè sóc alcalde, he estat diputat, i dirigent del PSC i puc assegurar que molts ajuntaments han pogut resoldre multitud de temes i problemes , gràcies a aquest treball col·lectiu.
Però, també el partit exerceix una altra funció molt important, i molt poc valorada , per desconeguda o mal interpretada per periodistes, tertulians, i altres transmissors d’opinió, no sempre ben informats, per no dir , propagadors de males intencions. Aquesta altra funció és la de moderador, supervisor o controlador de que cap càrrec es desviï de la legalitat vigent. Es a dir, el partit no és una secta, no imparteix ordres ni consignes, perquè considera tots els seus components com persones , majors d’edat, honestes i preparades per la funció que fan, però ha de vetllar perquè ningú trenqui la línia vermella de la honestedat. I si ho fa ha de ser apartat i degudament castigat.
En els meus setze anys de màxim dirigent del PSC a la Catalunya central vaig haver d’obrir expedient a dos alcaldes i tres regidors, no per corrupció sinó per comportament inadequat de vida privada o professional, incompatible amb un càrrec institucional. Ben pocs casos per un temps tant llarg i un territori tant ampli. I és per on voldria acabar les meves reflexions. Hi ha molta més honestedat i correcció en el si d’alguns partits que no pas en la pròpia societat en general. La supervisió i control de les pràctiques públiques pel que fa la honestedat i el compliment de les lleis vigents, garanteix la repulsa i l’apartament de persones no mereixedores de formar part d’un col·lectiu net i polit.

I per acabar. Tots els qui ostentem càrrecs públics som fills de la societat on estem inserits. Si volem càrrecs institucionals exemplars, hem de començar canviant a la pròpia societat, plena de pràctiques poc adequades, models poc edificants i mirades cap un altre costat. La crisi i l’esclat de massa casos de pràctiques nefastes, està ajudant a modificar comportaments, considerats “normals” en el passat que no ho son ja ara, ni ho seran en el futur. Comencem anar en la bona direcció. 

Friday, March 13, 2015

 

DEIXEU QUE CAIGUI

DEIXEU QUE CAIGUI.
Els alcaldes hem de fer un munt de gestions, totalment alienes a les nostres competències municipals, a petició dels veïns que creuen que si ho demana l’alcalde, segur que li faran cas. Per desgràcia, no és tant senzill. Veiem-ne alguns exemples.
Tot sovint, a qualsevol poble de la comarca, quedem sense cobertura de mòbil, i passada una estona sense recuperar-la, molts , en comptes de trucar a la companyia per un telèfon fix, es dirigeixen a l’ajuntament per reclamar la cobertura que no tenen. Es evident que per molt que truqui l’alcalde, la secretària o qualsevol altre de l’ajuntament, no rep resposta diferent de la que li donarien a un usuari qualsevol.
El mateix podem dir quan marxa la llum, tot i que els alcaldes tenim un telèfon d’informació de la companyia, no sempre està operatiu ni sempre disposa de puntual i rigorós detall de l’avaria que ha motivat el tall que patim.
En altres casos, la situació pot esdevenir esperpèntica si avisada la companyia corresponent, en comptes d’apuntar les dades per venir a arreglar l’avaria, el que recomanen és deixar que caigui el que sigui. Concretament, a Borredà he avisat un parell de vegades a  Telefònica per uns pals de telefonia fixa pràcticament caiguts. Només hem d’esperar unes quantes ventades més com perquè els que estan a punt de caure se n’emportin tres o quatre més, per efecte dominó, i deixin sense servei un bon grapat de cases de pagès, entre Borredà i Les Llosses.
Doncs, bé, posats en contacte amb els serveis tècnics, el que contesten és “deixeu que caiguin” i ja vindrem. Es a dir, la millor solució és tallar el cable, acabar de tirar per terra els pals, o confiar en que un fort vent trinxi cinc-cents o mil metres de cable. Aleshores , valdrà la pena venir i arreglar la avaria. A dia d’avui es podria fer en dues o tres hores de feina de dos operaris, però això és ridícul, no val la pena molestar-se. El que val la pena és quan han de venir cinc o sis operaris, tenir un dia de feina, i haver de canviar un llarg tram de cable....
No existeix un autèntic servei de prevenció i protecció dels serveis essencials, i casos com els descrits son habituals arreu del país. Puc detallar casos semblants en que arbres a punt de caure, poden trencar línies elèctriques o telefòniques, i ningú atén la petició. La reacció només arriba quan el mal ja està fet, no abans de produir-se, quan les pèrdues podrien ser mínimes o inexistents. No, s’ha d’esperar la desgràcia per activar el servei.
També ho veiem tot sovint en inundacions per culpa de no tenir les vores dels rius netes, ni fer dragatges, de manera que una pluja torrencial acaba en desgràcia i destrosses per centenars de milers d’euros, quan amb una repassadeta cada any, seria suficient per evitar mals majors. Som mediterranis amb tot el que això comporta a nivell d’improvisació i manca de planificació i hauríem de considerar arribat el moment de copiar la rutina en prevenció dels països nòrdics i centre europeus.
Aquí a la comarca, fa anys patim fortes retallades en manteniment de camins, neteges de torrents i rieres, senyalització viària, etc, de manera que estem més exposats que mai a les inclemències del temps. Sigui per pluges, sigui per forts vents o per incendis. La prevenció costa diners però n’estalvia molts més.
NOTA IMPORTANT:
Dos dies després d’haver escrit aquest article, m’ha trucat un tècnic de Telefònica per venir a veure l’estat i situació dels pals caiguts. I aquest matí de divendres dia 13 de març ha vingut a l’ajuntament, i ha anat a veure, sobre el terreny, la realitat de la queixa. Per tant, vull fer constar aquest fet, just després d’haver comunicat a la Direcció de Telefònica a Catalunya, la queixa reiterada feta per mi, 3 mesos enrere, i per un dels pagesos afectats, uns mesos abans. Ara només cal esperar que de la visita inspectora d’avui se’n derivi una ràpida intervenció. Si fos així, haurem d’acceptar que alguna cosa important ha canviat , a fi de bé.



Monday, March 09, 2015

 

NOVES COMARQUES, AMB GRANS INTERROGANTS - art. Nació Digital Solsona

NOVES COMARQUES, AMB  GRANS INTERROGANTS.
Una mostra més de la gran afecció del nostre govern per la improvisació, la tenim en el compromís per facilitar la creació de dues noves comarques: el Moianès i el Lluçanès, amb l’argument de que ara és un bon moment per fer-les realitat, tot i haver passat vint anys negant la seva existència. I amb una exigència com és la de convocar una consulta, no vinculant, per comprovar el grau de compromís dels seus habitants. En aquest camí qui comença és el Moianès. El Lluçanès deixa per a més endavant aquesta iniciativa, sense tenir clar ni com ni quan la faran.
Tradicionalment hem mitificat alguns noms de la nostra història, i Pau Vila, és un d’ells. Aquest geògraf va dissenyar, el seu dia la organització territorial de Catalunya en 38 comarques, partint de la base dels lligams existents entre els diversos municipis, i els mitjans de transport d’aquells vells temps. 70 anys més tard, el govern Pujol de torn, va recuperar aquella vella divisió i va decidir arribat el moment de posar-la en pràctica, amb l’afegitó de 3 noves comarques , fins arribar a les 41 actuals.
El temps i desenes de milions gastats en el seu funcionament han demostrat el greu error d’haver creat 41 mini – parlaments , amb unes dinàmiques gens pràctiques per resoldre els problemes del territori i la seva gent. La re presentació política està conformada per alcaldes i regidors, en representació dels seus partits i no dels seus ajuntaments, deixant fora molts municipis que no hi tenen cap representant. 25 anys després es comprova la impossibilitat d’allargar aquest mal funcionament, i es proposa reconvertir els consells comarcals en mancomunitats de serveis on hi siguin presents tots els alcaldes de tots els municipis. Haver d’esperar 25 anys per arribar a aquesta conclusió demostra el grau d’entestament i falta de reacció dels governs de torn.
Però, avui voldria parlar de la primera de les consultes previstes, la del Moianès. Una consulta prevista pel dia 22 d’aquest mes, improvisada, organitzada de pressa i corrents, exigida pel Departament de Governació però sota total responsabilitat dels ajuntaments... amb la voluntat d’estrenar al Llei de Consultes de Catalunya, però aclarint que no serà vinculant ¡¡¡ Es a dir, trobem en aquesta iniciativa tot el que un Govern hauria d’evitar: improvisació, poca claredat, confusió generalitzada, i un gran nombre d’interrogants.
D’entrada les presses son sempre contràries a la bona organització i al rigor i serietat que ha de presidir un tema tant important com és el territorial. Després les regles haurien d’estar molt més clares del que ho estan a hores d’ara i sinó exposem alguns dubtes: què passarà si la participació es queda molt  per sota del 50% ? Algú pot prendre una decisió important si només té el vist i plau d’un 20 o un 30% dels seus ciutadans? Poden els Consistoris actuals prendre un acord d’aquesta rellevància a punt d’anar a unes noves eleccions municipals el dia 24 de maig? S’ha de deixar pels nous Consistoris la decisió de formar part de la nova comarca? Què passarà si algun dels Consistoris futurs no accepta formar part de la comarca ? Se li obligarà a entrar o podrà continuar on està ara ? El recompte de vots es farà poble per poble o en el conjunt de la comarca? Compleix aquesta consulta tots els requisits legals, vista la presentació de la llei catalana davant el Tribunal Constitucional ?
Podria exposar un grapat més d’interrogants, però els deixo pel futur. El Lluçanès no ha tingut les presses del Moianès i volia fer la consulta el mateix dia 27 S , el dia de les suposades eleccions avançades al Parlament de Catalunya, però el Govern els hi ha dit que no és oportú tenir dues votacions el mateix dia i ara busquen una altra data, de cara l’any vinent...

En fi, un Govern que no té clar què fer amb les actuals comarques ni amb els Consells Comarcals, no hauria d’haver exigit presses a un territori amb vocació de comarca, quan l’ha tingut durant 20 anys a la llista d’espera. Improvisar en un tema com aquest és un acte d’irresponsabilitat, i algun dia algú hauria de posar sobre la taula la organització territorial de Catalunya amb valentia, claredat i eficàcia. Tot el contrari de que s’ha fet fins ara. 

 

BORREDÀ - NOTA PER A NOUS PARADISTES DE MERCAT



NOTA PER A NOUS PARADISTES – MERCAT DE BORREDÀ

Benvolgut paradista,
La Plaça Major de Borredà pot acollir 6 parades, per raons d’espai, els dilluns no festius, establert com a dia de mercat.
En aquest moment TOTES LES PARADES ESTAN CONCEDIDES, i no hi ha espai per a noves parades, per la qual cosa qui vulgui venir com a nou paradista ha de sol.licitar-ho per escrit, sigui mitjançant instància en format paper, al Registre de l’ajuntament o per Internet a : borreda@diba.cat.
La petició serà contestada per escrit en un termini màxim de 30 dies indicant si ha quedat lliure alguna plaça o no.
De moment, però, l’informem de que no hi ha cap plaça disponible de les 6 previstes, tot i que alguna no sigui ocupada tots els dilluns del mes.
Es per aquest motiu que li comuniquem la no autorització de la seva instal.lació, mentrestant no disposi de l’autorització corresponent.
I perquè consti signa el present document, a Borredà, el dia 9 de març de 2015.

L’ Alcalde


Joan Roma i Cunill



Saturday, March 07, 2015

 

ESTÚPIDA DESIGUALTAT - art. Regió 7

ESTÚPIDA DESIGUALTAT.
Estem en temps de crítiques, desqualificacions, desànim, malfiances...envers el que es diu “classe política”, on molta gent ens hi posa a tots els qui tenim càrrecs de partit o institucionals, sense fer distincions . Els inacceptables casos de corrupció en alguns ajuntaments, governs regionals i altres administracions fan planejar el dubte sobre tota la resta. Un petit percentatge, ha embrutat a la majoria.
Tenim, però , un àmbit en el qual la política en majúscules ha estat capaç de garantir la igualtat i tenir un comportament exemplar respecte la resta de la societat: el de la igualtat de gèneres. Es a dir, només en la política els homes i les dones tenen total i absoluta igualtat, d’oportunitats i de tractament . Vull remarcar-ho i fer-ho evident el dia abans de la Celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora que serà, demà dia 8 de març.
I és que portem dies preparant aquesta celebració i com a preàmbul hem pogut constatar l’estúpida desigualtat de sous entre homes i dones, en molts àmbits de la vida laboral, fins el punt que en determinats sectors una dona ha de treballar 79 dies ( setanta – nou dies) més que un home per tenir el mateix sal.lari. Increïble, però cert, després de centenars d’anys de lluita per la igualtat.
Aquesta és una realitat que no entenc com cap govern ha estat capaç de resoldre. Els socialistes portem en la lluita per la igualtat , el mateix nivell de prioritat que per la llibertat i la justícia social. Son els tres principals bàsics de la nostra existència, i malgrat un bon nombre d’anys de govern, veiem com aquesta guerra no està guanyada. Hem guanyat moltes batalles i hem fet avançar molt la societat en el bon sentit, però estem encara lluny d’haver arribat a l’objectiu desitjat. I no serà amb governs de dretes com puguem avançar. Queda, doncs, un repte pendent pels propers anys.
En canvi, sí s’ha aconseguit en l’àmbit de partit i institucional. Es impensable una diferència de competències i sous, entre un secretari o una secretària, d’ajuntament, o d’un administratiu amb una administrativa, o d’un Mosso i una Mossa d’Esquadra, un o una policia, etc, etc, Com igual competències té un càrrec de partit, sigui home o dona. I per arribar a una més gran igualtat hem establert quotes de presència femenina en llistes electorals, internes i externes, com a mesura per facilitar aquesta igualtat, en uns temps que encara no és fàcil arribar-hi.
Tinc clar que el futur porta nom de dona, i que son elles les que estan ocupant amplis espais de responsabilitats a tots els nivells, però queden encara moltes barreres que els hi compliquen la vida, com és la falta d’incentius i facilitats per compaginar la maternitat amb el treball. Queda molt per fer, però anem en la bona direcció, si bé a una velocitat exageradament lenta.
Amb tot, un dia com avui i demà, ens ha d’obligar a pensar i actuar en els àmbits on ens movem per fer avançar el carro de la igualtat. Qui estigui en empreses, discriminadores ha d’exigir rectificar i qui tingui càrrecs de govern en qualsevol lloc, ha de ser conseqüent i posar-se al dia. Però, sobretot hem de col·laborar amb ONG’s, sindicats, patronals, partits, institucions...per aplanar les discriminacions aquí, i ajudar a fer-ho en països llunyans on el paper de la dona està en límits insostenibles. En aquest àmbit, unes estan en el segle dotze quan altres han assolit el vint-i-u. Constatar la degradació de tractament a la dona en múltiples indrets ens ha d’exigir fer alguna cosa, i no és de rebut pensar que res podem fer-hi perquè no és cert. Hi ha molta gent que batalla per millorar les condicions, i amb temps, esforços i constància es pot aconseguir. Ara bé, primer comencem aquí, i res impedeix poder batallar en dos fronts alhora.



Thursday, March 05, 2015

 

BORREDÀ- FINALITZACIÓ PRIMERA FASE RESTAURACIÓ PONT DE SANT JOAN

PRIMERA FASE RESTAURACIÓ PONT DE SANT JOAN – BORREDÀ
Avui l’alcalde, i l’arquitecte municipal han realitzat visita d’obres al Pont de Sant Joan. Aquest Pont del segle XVIII es trobava en precari estat de conservació, per la qual cosa anys enrere s’havia demanat un estudi i projecte de restauració al Servei de Patrimoni Municipal de la Diputació de Barcelona. El projecte de restauració global pujava un import de 117.000 euros.
Fa 3 mesos es varen adjudicar les obres de la primera fase de Restauració del Pont de Sant Joan, per un import de 34.000,00 euros, procedents d’un ajut de la Diputació.
En la visita d’avui s’ha constatat la bona feina feta consistent en la neteja general de la base, parets i entorn del pont, per una banda, i la recuperació de l’antiga barana de pedra de la paret sud, la restauració de les parets laterals, el reforç del terra i el desviament de les aigües pluvials, per altra.
La previsió és acabar aquesta primera fase, a finals de la setmana vinent, tornant a col·locar les baranes de fusta, com a mesura de protecció i seguretat pels vianants, i reforçant-les amb reixats metàl·lics.
Amb aquesta primera fase s’ha garantit la total estabilitat del pont, i de l’entorn, així com la recuperació de bona part de l’estètica que havia tingut en el moment de la seva construcció. Queden, però, alguns elements importants per una segona fase que s’intentarà dur a terme a curt termini, en funció de les disponibilitats pressupostàries.
L’actuació en aquest pont té dos components importants. En primer lloc salvar un monument arquitectònic, i en segon lloc garantir la seva funcionalitat i seguretat. Per aquest pont passa el GR-4 que va de Borredà cap el Monestir de La Portella ( La Quar), i és molt utilitzat per la gent del poble i de fora que segueixen aquesta i altres rutes.
Mostra també la sensibilitat de l’ajuntament de Borredà envers els monuments que varen edificar els nostres avantpassats, i que mereixien atenció i dedicació per traspassar-los a les futures generacions. D’aquí una anterior intervenció , consistent en la Restauració de l’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers, una segona per salvar el campanar de l’església de Salselles, i aquesta tercera per preservar el Pont de Sant Joan. Queden noves fases a l’església de Salsellas, i almenys una més en el Pont de Sant Joan.
Borredà, 4 de març de 2015.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Tuesday, March 03, 2015

 

UN JUTGE SANCIONAT

UN JUTGE A LA RECERCA DE NOVA UBICACIÓ.
Es evident que els errors provoquen nous errors, en una cadena interminable de despropòsits , impensables en altes institucions de l’Estat. Ho veiem cada dia, per part del govern central o el de la Generalitat, i el poder judicial no volia quedar enrere.
Sancionar el jutge Santiago Vidal, a banda d’un greu error, li ha donat una projecció que no es mereix ni ens mereixem els ciutadans. No m’ha agradat mai ni és lògic veure un jutge en actiu participant en tertúlies polítiques, emetent opinions i missatges que fracturen la confiança en un representant de la Justícia.
Mal va quan un jutge té un ego pujat amb un afany de protagonisme que li fa fer coses impensables en un representat d’un poder que s’ha de caracteritzar per l’anonimat , la prudència i el respecte per les idees de tots els ciutadans. Dic de tots els ciutadans i no d’una part.
Però és que la sanció li ve no per aquesta participació desaforada durant anys en programes de tota mena, sinó per un tema estúpid, per un tema menor, sense cap mena d’importància ni rellevància. Redactar una proposta de constitució catalana que anirà directament a un calaix, per no dir a la paperera . Una més de les 3 que altres grups han ja redactat, i que ningú se la pren seriosament ni com a base d’una nova constitució que ha estat encarregada a Pi i Sunyer, en un exercici molt poc coherent del president Mas.
A tot el món democràtic, les constitucions se solen encarregar a representats electes del poble afectat. No per encàrrec a una persona que no s’ha distingit per les seves encertades prediccions i assessoraments. Però bé, aquest és un altre tema. No ens desviem de l’actuació del jutge Vidal.
Han aparegut ja crítiques contundents sobre la seva manera d’actuar, però , molt especialment sobre el text redactat i totes elles farien envermellir el més agosarat. Veig que ell ni s’immuta, però tinguem present que de la lectura de la seva constitució se’n desprèn un fet gravíssim com és IMPEDIR, les majories absolutes. Es a dir, un jutge amb una colla d’amics, gosen posar negre sobre blanc, la prohibició de que un poble pugui decidir amb el seu vot el que realment vol pel seu país.
Es a dir ell i la seva colla, consideren nefastes les majories absolutes, i per tant es permeten proposar que cap partit, mai, repeteixo mai, puguin superar el 50% de la representació, encara que obtinguin el 60,70% dels vots ¡¡¡¡¡ Increïble, però ho podem veure en el seu text. Com hi podeu veure un gran nombre d’altres contradiccions en la organització territorial o durada de mandats, etc.
Però és que la insolvència és agosarada i la constitució proposa no tenir DEFENSA. Es a dir, crear un estat sense exèrcit, confiant en que algun àngel o ànima caritativa de la UE o més enllà ja ens protegirà per terra, mar i aire ( pagant ells, és clar). Total ignorància sobre l’existència de la OTAN, i sobre les aportacions a la defensa comuna que cada estat té.

Seria llarg d’exposar altres agosarades, poc meditades i molt ignorades qüestions, obligatòries de figurar en una constitució, de manera que fet aquest treball, pot ser guardat “in eternum” en un calaix. Francament no valia la pena donar-hi més voltes ni sancionar una poca feina com aquesta. Però bé, uns fets alimenten uns altres, en aquesta roda de despropòsits en la que ens trobem, i ara el jutge té 3 anys de descans, i com és lògic els vol aprofitar per entrar en algun lloc profitós, per ell. Francament l’animo a entrar a ERC on acullen tots aquests desperdigats que han perdut escons, protagonisme i càrrecs varis. Si allà fa la mateixa bona feina feta en la redacció d’un text com el que hem descrit, pot ajudar eficaçment a l’ensorrament del partit que l’aculli. 

 

BORREDÀ - INFORMACIÓ SOBRE L'ÚS DEL CENTRE CÍVIC

Gent Gran. Així es va planificar des del principi i així s’ha fet servir des de la seva INFORMACIÓ SOBRE L’ÚS DEL CENTRE CÍVIC DE LA GENT GRAN
Encara que sempre parlem del Centre Cívic, el seu nom complert és Centre Cívic de la inauguració.
Tot el mobiliari interior, va ser concedit per l’Obra Social de Caixa de Manresa, i tot l’equipament informàtic prové de la Diputació de Barcelona, destinat a la Gent Gran.
Dit això, en un poble petit sempre intentem compatibilitzar els equipaments i serveis, sempre i quan el destí principal quedi preservat.
En el cas concret d’ús dels ordinadors per part dels nens i nenes de l’escola ( o de fora del poble) ha de quedar clar que la prioritat la té la gent gran, i només en casos especials es pot deixar el seu ús a la mainada, si hi ha un pare o mare, que se’n faci responsable.
El motiu és que cap dels ordinadors té accés restringit, amb la qual cosa ningú supervisa ni controla els accessos dels usuaris. Aquesta situació ha motivat accessos no adequats, per una banda, i interferència amb les activitats habituals de l’Associació de la Gent Gran de Borredà. Es per aquest motiu que en alguns casos es va denegar l’accés als ordinadors.
La responsable de les activitats en el Centre Cívic de la Gent Gran, és la primera tinent d’alcalde, Concepció Barniol, la qual ha delegat en la Remei Sañas ( Vice presidenta de l’Associació de la Gent Gran) i la Carme Picas, la responsabilitat de supervisar les activitats, quan ella no està present.
En casos concrets d’haver de realitzar alguns deures, s’ha autoritzat l’ús d’aquests ordinadors, sinó infereixen en les activitats de la Gent Gran.
El desitjable seria que aquests nens i nenes podessin accedir a l’ús dels ordinadors a les instal·lacions de l’escola. Lloc molt més adequat i apte per poder-hi treballar en les degudes condicions, sense interferir en cap altra activitat de cap altre col·lectiu.
Borredà, 3 de març de 2015.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Sunday, March 01, 2015

 

BORREDÀ - BUTLLETÍ MUNICIPAL NÚM 10 - FEBRER 2015.

BORREDÀ – BUTLLETÍ INFORMEM – NÚMERO 10 – FEBRER 2015.

28.000 EUR DE DIPUTACIÓ.
Fa pocs dies es va rebre notificació de la concessió d’un ajut de la Diputació de Barcelona per un import de 28.000 euros, destinats a un nou Pla d’Ocupació, una part i la resta a d’altres conceptes.
Tal com varem fer amb l’anterior Pla d’Ocupació, hem encarregat la gestió de selecció i contractació a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, la qual en el moment oportú obrirà el termini de presentació de candidats a entrar en aquest nou Pla. La previsió és que sigui a meitats del proper mes de març, amb la intenció de disposar d’un nou equip per encarar les feines de primavera i estiu de l’ajuntament.
Els mesos d’estiu son els que donen més feina de manteniment. A aquest segon Pla hi destinarem 18.000 euros, i els restants 10.000 aniran destinats a completar el propi P.O,amb vestuari, pla de formació i seguretat, material i utensilis.
Els interessats en participar en el Pla d’Ocupació hauran de presentar CV a l’Agència durant el termini previst. Oportunament posarem avisos a les cartelleres municipals, i al web de l’ajuntament.

CANVI ENLLUMENAT
S’ha dut a terme una primera actuació de substitució de l’enllumenat públic en els carrers de la Font, Placeta i carrer de Dalt. Aquesta primera inversió ha estat de 3.850 euros, subvencionada en un 90% per la Diputació.
El canvi de llum tradicional per Leds, suposa un important estalvi energètic i lògicament econòmic, d’aquí que continuï en els propers mesos i anys, fins tenir tots els llums canviats.
Properament es canviaran les faroles dels carrers Girona i Lleida, amb uns fanals iguals als que ja estan en els altres carrers de la urbanització de Cal Gall, i els llums seran Leds. Aquesta inversió de prop de 13.000 euros va a càrrec d’una altra subvenció de la Diputació i es durà a terme als voltants de Pasqua.

FOMENT DEL TURISME
El turisme és el principal sector econòmic del poble i és lògic que tingui una clara prioritat a l’hora de fer inversions en la seva promoció. Per Pasqua estrenarem unes tovalles amb la proposta de 5 caminades, de diferents dificultats. L’ajuntament ha demanat a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, el disseny d’aquestes tovalles, i n’editarem 30.000 exemplars que repartirem entre tots els bars, restaurants, botigues i cases de turisme rural.
Aquestes tovalles poden tenir aquest servei, o el de ser un document informatiu de les activitats que poden fer els visitants , una vegada arriben a Borredà. En la tovalla hi ha un codi QR que es remet a altres 15 caminades que tenim programades i es poden trobar en el web municipal. També hi hauran les adreces de les webs municipal i de turisme de la comarca, com perquè tinguin disponible tota mena d’informació sobre restaurants, botigues, càmpings, cases de turisme rural, etc.
El cost d’aquestes tovalles es pagarà amb els ingressos que l’ajuntament obté de la taxa turística que la Generalitat va crear dos anys enrere, a les estades turístiques a Catalunya, una petita part de la qual es reparteix entre els municipis turístics com ara el nostre.

OBRES DONADES
En els darrers mesos s’han instal·lat diferents obres d’artesania de ferro elaborades pel  ferrer jubilat, Josep Roma, en diferents llocs del nucli urbà. Aquestes obres han estat realitzades per aquest ferrer, amb plena i total llibertat de creació i han estat donades gratuïtament a l’ajuntament, mitjançant un conveni entre les dues parts.
Tot el material, treball i complements han estat pagats per l’autor, i l’ajuntament només ha participat en l’elecció del lloc més indicat, i ha facilitat la brigada d’obres per col·locar-les en el lloc decidit.
El nostre poble és conegut i reconegut per la bona conservació del llegat arquitectònic i pel bon manteniment de tots els edificis, equipaments i infraestructures, si a més hi posem altres motius d’atracció, complementem el passat amb novetats del present. Així el fem més atractiu i més habitable. Es una aposta a continuar en el futur, i és lògic agrair aquestes aportacions desinteressades.
El mateix autor ha donat altres de les seves obres a la Parròquia, tant per l’interior de l’església com per l’exterior. Tot plegat ajuda a completar espais que quedaven poc protegits o poc arreglats. La suma de totes les actuacions públiques i privades ha aconseguit arribar al punt on estem. Tot és millorable, però deu n’hi do de la feina feta.

ALTES I BAIXES DE POBLACIÓ.
Tots els pobles de la comarca del Berguedà , a l’igual que els de les comarques veïnes del Ripollès, Solsonès, Osona, perden població en aquests darrers anys. Estem davant un preocupant fenomen que fa necessari un canvi substancial en les polítiques autonòmiques i generals, si es vol aconseguir un autèntic reequilibri territorial.
Borredà tenia 837 habitants l’any 1900, 1090 l’any 1930 ( un poble realment gran per aquells temps) i d’aquí va passar als 892 de l’any 1940, als 747 de l’any 1960, i als 488 de l’any 1980. El punt més baix el varem assolir l’any 1991 amb només 441 habitants. En els anys següents es va aconseguir remuntar fins els 614 de l’any 2009, el punt més alt d’aquest període, amb un increment procedent de l’arribada de famílies noves, i de la immigració, bàsicament romanesa. Ara, però, tornem a perdre població situant-nos de nou, al voltant dels 560 habitants.
Aquesta és una dinàmica general en les zones de muntanya i és per aquest motiu que hem assistit a diverses reunions d’alcaldes, consells comarcals i diputacions per demanar canviar tendències, garantir serveis bàsics, i facilitar l’arribada de noves activitats en sectors diversos. Tot ha d’anar acompanyat de polítiques àmplies i innovadores com perquè torni a ser fàcil trobar treball, i viure a pagès. En aquest apartat tant important és comptar amb noves tecnologies, com en ajudes per manteniment de camins, transport col·lectiu, serveis essencials complerts, etc.
I han de ser les administracions superiors les que han d’ajudar els ajuntaments en tots aquests apartats pels quals els recursos municipals son inexistents, o clarament insuficients, a banda de no tenir les competències pertinents. L’ajuntament de Borredà participa en tots aquests fòrums on es discuteix i es fan propostes de cara el futur immediat.

SITUACIÓ ECONÒMICA MUNICIPAL
Les finances municipals s’han regit sempre pel principi de l’austeritat en la despesa i la moderació en els augments d’impostos i taxes. Aquest equilibri entre ingressos i despeses ha permès mantenir tots els serveis, equipaments i infraestructures en bones condicions. I la cruesa de la crisis ens ha portat a congelar impostos i taxes en els darrers anys i així pensem continuar en el futur. Ha de quedar clar, però, que no es poden abaixar perquè, fer-ho, suposaria posar en perill molts d’aquests serveis essencials. L’ajuntament ha retallat despeses no imprescindibles en tots els àmbits, ja no queda marge per retallar més sinó es vol retallar qualitat i quantitat.
L’ajuntament compleix amb les noves reglamentacions pel que fa a pagaments. Es paga a trenta dies, des de l’aprovació de la factura. No tenim deutes pendents de cap de les obres realitzades. Tot està al dia, però la Generalitat ens deu a finals de febrer 238.725,25 euros. Per aquest motiu tenim tensions de tresoreria com tots els ajuntaments amb circumstàncies similars, i d’aquí que treballem habitualment fent servir una pòlissa de crèdit concertada amb Banc Sabadell per un import de 100.000 euros. Aquesta pòlissa ens permet complir amb les nostres obligacions diàries.
Estem al dia en el retorn del crèdit que anys enrere varem concertar amb CX, i també estem al dia en el retorn dels crèdits concertats amb la Caixa de Crèdit de la Diputació de Barcelona.
Les obres realitzades a la Unitat d’Actuació núm.1 ( Cal Gall) estan acabades i pendents de liquidació definitiva, degut a la interposició de diversos contenciosos , per una de les parts. Mentrestant no es resolguin, els que queden pendents, l’ajuntament ha avançat una part de l’import. La resta ha estat aportada per tot els altres propietaris, via quotes urbanístiques.
Totes les obres que hem realitzat durant aquest mandat s’han fet amb subvencions de la Diputació de Barcelona, i totes estan acabades i liquidades, excepte les que es troben en curs. I la més gran ( Primer tram Carrer Manresa i Carrer Queralt) s’adjudicarà en les properes setmanes.
Les liquidacions dels pressupostos dels darrers anys han donat els següents resultats positius: 2011-  8.025,18 . 2012 – 32.997,21 . 2013 – 170.109,08 . La previsió de 2014 és positiva, si bé encara no està tancat.

DENÚNCIES SENSE FONAMENT – ELS TRIBUNALS HAN RESOLT.
Aquí ens coneixem tots, i tots sabem del què és capaç de fer una persona o una altra. Al capdavant de l’ajuntament, en l’etapa democràtica iniciada l’abril del 79, hem tingut dos alcaldes, Antoni Andreu i Josep Nadeu i a partir del 91, Joan Roma. Amb ells han participat dels afers municipals prop de 40 altres persones, indispensables per poder governar el municipi, de la millor manera possible.
L’ajuntament de Borredà s’ha caracteritzat per una bona entesa entre els grups municipals presents, dedicats a millorar equipaments, infraestructures i serveis per als ciutadans. El resultat està a la vista de tothom i el poble ha millorat radicalment en aquests 36 anys de democràcia.
No és fàcil governar, administrar, gestionar un municipi en segons quines circumstàncies. Un alcalde és com un encarregat d’una empresa, en que tots els ciutadans son socis. Té uns contramestres que l’ajuden i col·laboren i uns treballadors que fan rutllar tot el que depèn de l’ajuntament. Si hi ha bona sintonia entre tots, el resultat és excel·lent , i si alguna cosa falla, el resultat no és tant bo.
Estic satisfet de totes les etapes viscudes, excepte el parèntesis del 2003 – 2007 en que el Grup de CiU va creure que podia posar en qüestió tot el que s’havia fet abans, per intentar guanyar en els tribunals el que havia perdut a les urnes. En aquell període es varen presentar prop d’un centenar de denúncies per via administrativa, penal, querelles, contenciosos, requeriments, queixes a Sindicatura de Comptes, de Greuges, Parlament, Generalitat, Diputació, etc, etc.
Aquesta manera d’actuar va trencar la bona entesa existent fins aleshores, i ha suposat un llarg periple de tramitacions, gestions, pèrdua de temps i de diners en demostrar que l’equip de govern havia actuat conforme a llei. I és que tot equip de govern té múltiples controls interns i externs. En primer lloc, la pròpia honestedat dels que el composen. Honestedat demostrada i que tothom ha pogut contrastar al llarg de tots aquests anys, però és que la gestió municipal és supervisada i controlada per la secretària – interventora, en primer lloc, tot seguit pels membres de la oposició, i a continuació per la Diputació de Barcelona que té encomanat l’assessorament jurídic i econòmic, per poder portar la documentació ja revisada, al control de la Sindicatura de Comptes, també al del Departament de Governació de la Generalitat, i finalment del Govern Central.
Aquell centenar de denúncies varen ser degudament ateses, fins aconseguir guanyar-les totes, demostrant la falsedat dels seus plantejaments. Amb tot, una d’elles ha arribat fins a dia d’avui, degut a la lentitud de la Justícia. Es tracta de la venda de la Fàbrica de Baix. El grup de CiU d’aquells anys, va denunciar la venda, considerant que hi havia hagut diversos delictes. La denúncia es va presentar l’any 2006, i en el 2009 el Tribunal de Primera Instància de Berga va proposar l’arxiu de la causa per entendre que no hi havia cap delicte. Es va presentar recurs, ja no per via administrativa sinó penal, i el passat dia 30 d’octubre en judici públic davant el Tribunal Penal de Barcelona, l’equip de govern de l’any 2000 va demostrar la rectitud de les actuacions dutes a terme,de manera que ara el tribunal ha dictat sentència ABSOLUTÒRIA, com no podia ser d’altra manera.
Es greu, en un poble petit que ens coneixem tots, que uns pocs ressentits vulguin embrutar la trajectòria personal i política dels que ens dediquem a treballar pel poble, d’una manera altruista. Ho fem perquè estimem el poble i perquè volem que prosperi. Mai hauríem fet res que el podés perjudicar, i el resultat de la compra i posterior venda de la finca de la Fàbrica de baix n’és una prova evident. L’ajuntament ( tot el poble) va recuperar els diners invertits, va augmentar-los amb la venda de 4 noves parcel·les industrials i finalment va aconseguir gratuïtament 3.640 m2 de zona verda a l’entrada del poble.
Recordem tots aquesta manera d’actuar i recordem els seus protagonistes. Pensem en els diners gastats, en el temps perdut i en les repercussions polítiques i personals que han tingut les denúncies presentades. Els tribunals han parlat i han deixat les coses clares.
Agraeixo la dedicació i bona feina feta pel primer tinent d’alcalde, Jesús Solanellas, i el segon, Ernest Martínez. I vull tenir un emocionat i profund reconeixement a la feina feta durant 15 anys pel secretari – interventor, Ramon Maria Canudas i Vila. Va ser un funcionari honest i fidel a la legalitat i entregat al progrés del poble. Des d’aquí li retem públic homenatge.
I finalment felicitem la bona feina feta en la nostra defensa, en aquests i altres causes, a l’advocat Javier Ramos Chillón. La seva professionalitat i entrega ens ha ajudat a aclarir i demostrar la falsedat de les acusacions, en contra nostra.
Qui vulgui tenir més informació pot consultar el web municipal: borreda.net o el bloc de Joan Roma Cunill.

FINAL DE MANDAT
Aquest és el darrer butlletí de l’actual mandat. Un butlletí que fa 36 anys es dedica a mantenir informats a tots els ciutadans de Borredà, i que ara s’afegeix d ‘altres modalitats d’informació com el web, blocs, etc. Agraeixo a tots els membres del Consistori, a tot el personal, la bona feina realitzada en aquests anys, malgrat les dificultats per una crisis llarga i d’una duresa mai vista. Hem mantingut les prioritats que ens havíem fixat i hem continuat gestionant amb la mateixa austeritat de sempre, intentant complir els compromisos assumits. Gràcies a tothom per la comprensió i la col·laboració en pro de continuar millorant les condicions de vida del poble de Borredà.




This page is powered by Blogger. Isn't yours?