Thursday, February 18, 2010

 

INSÒLITES IMATGES- art. web PSC

INSÒLITES IMATGES, INSÒLITA SITUACIÓ:
Fa un parell de dies que un militant de Berga em va explicar una situació mai vista a la ciutat i que per desgràcia, és força habitual en altres grans pobles i ciutats. La de veure persones remenant en contenidors de supermercats i grans botigues, buscant aliments per subsistir.
Imatges d’aquestes n’hem vist per televisió en algunes ciutats espanyoles i en molts països del tercer món, però no ens pensàvem podessin arribar just a casa nostra. Això demostra que la crisis és d’una gran intensitat i amplitud. Que afecta a col•lectius tant d’aquí com d’immigrants i que les ajudes no arriben sempre a tot arreu.
Hi ha una mobilització de mitjans com feia temps no veiem, però no és suficient. Cada mes que passa hi ha una nova fornada de persones a l’atur , moltes de les quals han acabat les ajudes i prestacions, i de moment no es veu el moment de la recuperació econòmica. La incertesa i la duresa de la crisis provoca situacions d’autèntica misèria i aquestes imatges desoladores, de persones que han d’anar a buscar aliments en contenidors de rebuig, és dura de suportar.
En aquests moments , les entitats de marcat caràcter social fan una magnífica feina. Ho veiem a Càrites, a Creu Roja o amb Plataformes d’ajuda que recullen diners o menjar , per repartir entre les famílies més necessitades. Es una ajuda inestimable que haurà de durar mentre duri la crisis. I el final de la crisis és del tot desconegut.
De totes maneres , aquestes imatges ens han de fer reflexionar i impulsar canvis estructurals profunds per evitar-ne la repetició. En primer lloc, cal preservar l’estat del benestar, i fer-ho viable. Qui proposa baixar impostos, o no debatre sobre el futur de les pensions, o de les jubilacions, no té com a prioritat l’estat del benestar. S’ha de parlar de tot i planificar de cara el futur, per prendre les decisions quan millor convingui.
Considero que ara no és el moment per allargar les jubilacions, però si per parlar-ne i decidir a partir de quan es podrà fer. I haurà de ser a partir de que la represa econòmica sigui una realitat, i donant prou de temps als actuals treballadors per poder acollir-se a les noves obligacions.
I el mateix s’haurà de fer amb el còmput per les pensions. Si es vol passar de 15 a 25 anys, s’ha de planificar a molts anys vista, per evitar greuges comparatius amb els pensionistes actuals, i donar temps a la gent a poder-se posar al dia i no veure retallades les seves pensions.
Tot això el govern ho tindrà present, i ja ha deixat clares les ganes de consensuar els temes amb els sindicats i els partits polítics. Estem , doncs, en bones mans, tot i que la proximitat electoral fa obrir batalles allà on hauria d’haver-hi acords de consens.
I tornant al principi, és dur veure com algunes famílies han d’anar a buscar aliments en llocs ,abans impensables. Rebuscar en contenidors, per portar a casa menjar i subsistir amb aquestes condicions i precarietat. La nostra sensibilitat ha de convertir-se en solidaritat per ajudar a superar aquesta situació i recolzar mesures importants del govern com ha estat la d’allargar mig anys més les prestacions d’atur, o treure un Pla d’ocupació per ajuntaments que permetrà contractar 25.000 persones. O altres plans i campanyes per donar feina als més necessitats. Aquestes decisions impulsades per governs socialistes ens fan veure quan diferent son les coses , en funció de qui governa un país, sigui Espanya o Catalunya.
I per molt que es digui sobre la crisis, malgrat aquesta, Espanya és capdavantera a l’hora de mantenir i augmentar els ajuts socials , a l’espera de la represa econòmica. Sense aquests ajuts la situació hauria esdevingut tragèdia.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Tuesday, February 16, 2010

 

RENOVACIÓ PARC INFANTIL

BORREDÀ RENOVARÀ EL PARC INFANTIL AMB DINERS DEL CLUB PETANCA.
L’any passat els socis del Club Petanca Borredà varen acordar la seva dissolució , després de més de 25 anys d’activitat. La progressiva disminució de socis i la falta de nous membres per fer-se càrrec de l’entitat va portar a prendre aquesta decisió. Amb tot les pistes continuen actives i alguns jugadors hi van cada setmana.
De totes maneres, seguint la normativa dels estatuts del Club, la junta sortint, reunida en Assemblea de Socis, va acordar traspassar els diners en caixa, a l’ajuntament de Borredà amb la condició de fer-los servir per alguna activitat o obra que podés beneficiar al màxim de persones del poble.
De comú acord, l’ajuntament i el Club, varen acordar renovar els aparells del parc infantil ja força necessitats de ser canviats. Dintre de pocs dies arribaran els nous aparells adquirits per un import de 4.470 euros, i l’ajuntament posarà una placa de record , dedicada al Club Petanca perquè tothom tingui present el bon destí d’aquests diners.
El Parc infantil ocupa un petit espai en el centre del poble, a tocar del Centre Cívic , i en un futur proper l’ajuntament té pensat en crear-ne un altre dintre de la zona esportiva, amb unes dimensions més àmplies .

Friday, February 12, 2010

 

EL DR MIQUEL VILARDELL ELEGIT PRESIDENT COMB

EL DR MIQUEL VILARDELL NOU PRESIDENT DEL COL.LEGI DE METGES DE BARCELONA.
En les eleccions celebrades aquest dimecres el Dr. Miquel Vilardell va obtenir 6.382 vots, enfront els 1.929 de la Dra. Núria Fernández . Des d’ara, doncs, el Dr. Miquel Vilardell és el nou president d’aquest Col.legi de Metges, amb un resultat espectacular a tots els nivells.
Aquest nou càrrec demostra la vàlua del nostre fill il.lustre, en tots els camps de la Medicina , la docència i la gestió. Es un orgull per Borredà tenir una persona com el Dr. Vilardell perquè porta el nostre poble per tot arreu. Com Alcalde, li he fet arribar la més seincera felicitació per aquesta elecció, tot desitjant-li encert i coratge en els canvis que ha decidit emprendre. De ben segur se’n sortirà airòs com de tantes altres iniciatives que ha emprès al llarg de la seva vida.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

Thursday, February 11, 2010

 

SALSELLES - ESGLÉSIA PER RECUPERAR

BORREDÀ, SANT MARTÍ D’ALBARS, I LLUÇÀ, IMPULSEN LA RECUPERACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SALSELLES ( Borredà).
El municipi de Salselles, va ser agregat l’any 1898 al municipi de Borredà per pròpia decisió dels 219 veïns que en aquell moment hi vivien . Varen considerar que la poca població i la falta de recursos feia necessària aquesta agregació, en un moment en que Borredà tenia prop de mil habitants.
L’església de Santa Maria de Salselles, va deixar de ser Parròquia i poc a poc, va anar perdent parroquians i serveis, fins acabar tancada. Els anys setanta es varen treure les teules per arreglar la teulada de la església de Borredà, i començà el ràpid deteriorament de l’edifici fins arribar a la situació actual, en que el campanar corre el risc d’esfondrar-se i la nau central ja fa anys que està ensorrada i els laterals , també.
Des de fa anys, el municipi de Sant Martí d’Albars organitza una caminada, una missa i un dinar just al costat de l’antiga església, en record de la devoció a la Mare de Deu de Salselles, molt apreciada també pel municipi de Lluçà.
La Mare de Deu, i una part dels utensilis de missa, i de l’església es conserven en el Monestir de Lluçà, on es poden visitar , juntament amb altres , d’altres esglésies de l’entorn.
La situació actual de l’antiga església és de perill d’esfondrament definitiu, per la qual cosa , en el darrer aplec celebrat l’any passat, els alcaldes de Sant Martí d’Albars, Borredà i l’alcaldessa de Lluçà es varen comprometre a fer gestions per mirar d’aturar el deteriorament, i a estudiar la possible rehabilitació total o parcial del monument.
El passat dia 25 de gener els tres representants municipals es varen entrevistar amb el Vicari General del Bisbat de Vic, per exposar-li la voluntat de dur a terme l’estudi de situació i les possibilitats d’actuació, amb ajut d’altres administracions.
En aquesta reunió varen trobar la comprensió del Bisbat i la disponibilitat a facilitar els tràmits, començant per una possible cessió per 25 anys de l’edifici a l’ajuntament de Borredà, per ser el municipi on està ubicada l’antiga església.
Aquests darrers dies , l’alcalde de Borredà, Joan Roma, ha enviat petició d’ajut tècnic a la Diputació de Barcelona per aconseguir un equip que elabori un estudi i diagnòstic de la situació i proposi possibles solucions, i al mateix temps ha demanat al Bisbat de Vic, l’inici dels tràmits per poder signar un conveni de cessió per 25 anys, com element essencial i obligatori per poder intervenir a nivell d’administració.
Per començar, es disposa d’un rigorós estudi fet per Albert Codina Prat, amb dades històriques, fotogràfiques i d’investigació, a partir del qual els tècnics del Servei de Patrimoni Local poden iniciar els seus treballs. Esperem iniciar, en breu, aquests treballs i aconseguir salvar la totalitat o una part del monument, en diverses actuacions a dur a terme en els propers anys.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

Wednesday, February 10, 2010

 

PETICIO AL BISBAT DE VIC

BISBAT DE VIC
Il•lm. i Rvdm. Sr. Bisbe
Vic Borredà, 10 de febrer de 2010.

Il•lm. i Rvdm. Sr. Bisbe,
En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà, fa constar que el passat dia 25 de gener tinguérem una entrevista amb el seu Vicari General, els alcaldes de Sant Martí d’Albars, Borredà, i la alcaldessa de Lluçà, per tractar un tema d’interès pels ciutadans dels nostres respectius municipis.
Es tracta de la situació actual de l’església de Santa Maria de Salselles ( terme municipal de Borredà, la qual havia estat església parroquial del municipi de Salselles, agregat al municipi de Borredà l’any 1898.
El progressiu abandonament del territori, el pas del temps i la descoberta de la teulada de l’església va provocar un deteriorament irreversible de l’edifici fins acabar en l’estat actual , que es pot qualificar de ruïnós.
Amb tot, cada any el municipi de Sant Martí d’Albars organitza una caminada, una missa i un dinar en aquest indret, i son moltes les persones de Lluçà, Borredà i altres municipis que voldrien aturar el deteriorament de l’edifici, i impulsar la seva rehabilitació total o parcial.
En la visita efectuada el passat dia 25 varem exposar aquest interès al seu Vicari General, i la necessitat de poder disposar d’una cessió per 25 anys de l’edifici per tal de poder accedir a ajuts públics, que facin possible l’estudi i proposta de actuació.
L’ajuntament de Borredà en tant que terme municipal on està ubicat l’edifici ha dirigit petició a la Diputació de Barcelona, la qual està disposada a facilitar un ajut tècnic que permeti l’estudi i planificació d’una possible actuació. De totes maneres per poder iniciar qualsevol treball , l’ajuntament de Borredà ha de disposar de l’esmentada cessió per un període de 25 anys.
Es per tot l’exposat que
SOL•LICITA
Que per part del Bisbat que vostè presideix s’acordi la cessió per 25 anys de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Salselles, a l’ajuntament de Borredà, per tal de poder demanar els ajuts tècnics necessaris per estudiar, diagnosticar i planificar possibles actuacions futures, dirigides a aturar el deteriorament de l’edifici, i cas de ser viable, a recuperar totalment o parcialment aquest monument.
Aquesta petició compta amb el total suport dels ajuntaments de Sant Martí d’Albars i Lluçà, en tant que municipis veïns i motivats per la profunda devoció que històricament els seus ciutadans havien tingut a la Mare de Deu de Salselles, i que es renova cada any en l’aplec que s’hi organitza.
A la espera de poder comptar amb la seva comprensió i col•laboració, s’acomiada amb una ben cordial salutació.
L’Alcalde – President

Joan Roma i Cunill

A L’IL•LM. I RVDM SR BISBE – BISBAT DE VIC.

Tuesday, February 09, 2010

 

AGENCIA DE CAÇA- art. Celsona

UNA AGÈNCIA DE CAÇA.
En diversos mitjans de comunicació acabo de veure la iniciativa de les Societats de Caçadors del Pirineu i Catalunya Central, entres les quals es troben les del Solsonès que demanen la creació d’una Agència Catalana de Caça.
Em sembla una proposta lògica i necessària, després d’uns anys de conflictes i incerteses per part dels caçadors. També em sembla lògic el trasllat que proposen dels temes de caça, de Medi Ambient a Agricultura, on estaven abans.
Com a diputat al Parlament vaig tractar en diverses ocasions d’aquests temes, mai resolts adequadament. I és que la pràctica de la caça comporta un bon grapat de problemes al darrere que convindria resoldre d’una vegada per totes.
Un dels problemes més greus i contradictoris és la culpabilització de les Societats de caça pels accidents de trànsit causats per la fauna salvatge. Es curiós tenir un accident, atropellant un porc senglar , un cérvol o un cabirol per posar alguns exemples, i demandar la Societat de caçadors de d’indret perquè assumeixi la seva assegurança els danys causats. Així queda estipulat per la Llei de trànsit. Es evident que les assegurances esdevenen un dels grans maldecaps de les societats de caçadors, i el progressiu ritme d’accidents , fa impossible assumir aquestes responsabilitats.
També hi ha discrepàncies sèries respecte les llicències de caça de determinades espècies. L’increment de fauna ha motivat la petició d’ampliació de llicències, per part d’agricultors perjudicats, i no sempre s’ha trobat la comprensió i la sintonia amb la administració. Darrerament alguns alcaldes hem hagut d’intervenir per demanar una major sensibilitat davant les destrosses provocades per un excés d’exemplars de diverses espècies. Finalment hem obtingut un increment de permisos.
De totes maneres, és cert que s’han anat posant solucions parcials a temes que son molt més globals. Els caçadors estan marejats per la paperassa, per la incomprensió i per decisions que consideren preses per persones no prou coneixedores del territori , i sense buscar el consens amb ells. D’aquí la petició de crear una Agència Catalana de Caça que tingués plenes competències sobre aquesta activitat, i estès inclosa dintre del Departament d’Agricultura i Acció Rural.
Seria una bona solució per encarar els reptes de cara el futur. I el futur és incert i complicat, sobretot sinó es fa aquesta reconversió. Les societats agrupades que han presentat aquesta proposta, sumen uns 2.000 caçadors. Pot semblar molt, però tots els que vivim en pobles de pagès, veiem com es van reduint les colles i com de difícil resulta trobar relleu.
Alguns no ho consideraran un problema, però sense caçadors, i sense depredadors naturals, moltes espècies es poden multiplicar amb una rapidesa increïble i ampliar els danys que ja ara causen . En l’equilibri està la solució i s’ha de trobar. Ha d’haver-hi un pacte entre caçadors i administració, per fer factible aquesta activitat . I s’ha de modificar la Llei de Trànsit per eliminar les responsabilitats que ara cauen sobre les espatlles de les societats de caçadors.
Fins ara, en molts pobles, els caçadors han representat un dels col•lectius més actius . Ara toca facilitar la seva feina i evitar la desaparició. Si creuen que amb una Agència poden anar molt millor, se’ls ha de fer cas i tirar endavant la proposta. Es un bon moment per fer-ho ara que els partits estan preparant els programes electorals de cara les eleccions al Parlament d’aquest any. Veurem quants fan cas de la petició.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Monday, February 08, 2010

 

SEGONA SUBHASTA PARCEL.LES

ANUNCI
Aprovat l’expedient administratiu d’alienació de 4 parcel•les propietat de l’Ajuntament que provenen del 10 % de l’aprofitament mitjà de la Unitat d’Actuació 2, anomenada del Camí de la Roca, s’anuncia la segona convocatòria de concurs públic per alienar aquests béns patrimonials – atès que el primer va quedar desert, de conformitat amb el plec de clàusules administratives particulars aprovades per acord de la Junta de Govern Local de data 24-06-2009 i modificada la clàusula segona en junta de data de 30-01-2010.

1. Entitat convocant:
a) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria
b) Número d’expedient: 1/2009-AP

2. Objecte del contracte
Parcel.la núm. 5 Urbana. Superfície 90 m2. Tipus licitació: 39.130,00 €
Parcel.la núm. 6 Urbana. Superfície 94 m2. Tipus licitació: 40.248,00 €
Parcel.la núm. 7 Urbana. Superfície 96 m2. Tipus licitació: 40.248,00 €
Parcel.la núm. 8 Urbana. Superfície 94 m2. Tipus licitació: 40.248,00 €

El tipus de licitació expressat és el mínim per a cada parcel.la i no inclou l’IVA.
3. Presentació de les ofertes: les proposicions es presentaran a la secretaria de l’Ajuntament.
a) Data límit de presentació: 30 dies, a partir de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial de la Província .
b) Documentació que cal presentar: la que detalla el plec de clàusules.
c) Lloc de presentació: Ajuntament de Borredà.
Domicili: Plaça Major, 14.
Població i codi postal: 08619-Borredà
d) Model de proposició: figura transcrit al plec de clàusules

4. Obertura de les ofertes:
a) Domicili: Plaça Major, 14
b) Població: Borredà
c) Data: dilluns, dimecres o dissabte següent al de l’acabament del termini assenyalat per a la presentació de proposicions.
d) Hora: 12 hores

L’Alcalde,



Joan Roma i Cunill
Borredà, 8 de febrer de 2010

 

A GRANS MALS, GRANS REMEIS- art. Regio 7

A GRANS MALS, GRANS REMEIS.
Si un tema ens preocupa a tots els que tenim càrrecs públics, especialment municipals, és el fet de veure com molta gent va perdent feina, i d’altres es van acostant a la data límit per rebre prestacions d’atur o ajudes socials. Es a nivell municipal on més es constaten els efectes de la crisis, i és lògic demanar grans remeis, als grans mals.
Per això, anem seguint puntualment tots els anuncis i mesures urgents programades a nivell de govern central, i entre aquestes, la segona fase del FEIL, suposa una injecció de moral i diner per fer front a obres i serveis, amb la conseqüent contractació d’empreses en greus dificultats. Els resultats han estat molt positius a tots els nivells, és lògic esperar els mateixos resultats en aquest exercici.
Amb tot, calien altres mesures igualment excepcionals, i en aquest sentit, l’aprovació dels Plans d’Ocupació Locals 2010, trenquen amb tòniques anteriors i suposen una valenta iniciativa a favor dels aturats, al mateix temps que pels ajuntaments.
I és que els ajuntaments son els primers a topar amb les dificultats de les persones i els seus recursos son molt limitats. Més limitats que mai, per un cúmul de circumstàncies que s’han vingut donant en els darrers anys i que en uns anys de reducció d’ingressos es fa encara més difícil fer-hi front.
Els Plans dels quals parlem suposen una dotació de 100 milions d’euros per part de la Generalitat, i van dirigits a que els ajuntaments i consells comarcals puguin afavorir la creació de llocs de treball. I no estem parlant de pocs, el càlcul fet arriba als 25.000 contractes nous. Una xifra realment important, repartida per tot el territori.
Tindrem la convocatòria dintre d’un mes i en poc temps els ajuntaments hauran de presentar projectes i preparar-se per poder fer els nous contractes abans del 30 de juny. Els nous contractes tindran una durada de sis mesos i ocuparan el 70% de la jornada laboral per dedicar l’altre 30% a tasques de formació. Una excel•lent combinació, favorable a totes les parts.
I en aquesta convocatòria tindran prioritats els treballadors aturats que han participat en programes formatius, i els joves de menys de trenta anys amb un nivell formatiu mitjà, i els treballadors amb discapacitat i altres col•lectius en situació de risc d’exclusió laboral, garantint la presència equilibrada d’homes i dones.
Aquesta era una iniciativa esperada i desitjada per poder fer front als greus problemes derivats de la crisis, però també dels problemes financers dels ajuntaments per fer-hi front i poder contractar en aquestes condicions, permet dedicar personal a cobrir les necessitats bàsiques municipals en molts dels seus serveis, equipaments i infraestructures.
El que també demostra una mesura com aquesta, és que a part de les grans decisions en macro- economia que s’estan prenent a nivell de govern central, els governs autonòmics les poden complementar amb altres iniciatives de gran interès i gran repercussió en la lluita contra l’atur i l’ajuda a l’administració més colpejada per la crisis.
Veurem ben aviat els resultats d’aquestes iniciatives, i en tot cas, el que convé ara és que totes les persones afectades s’informin bé de les condicions per accedir a aquests llocs de treball, i els ajuntaments preparin projectes per poder-se acollir als esmentats plans d’ocupació. A grans mals, grans remeis.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Sunday, February 07, 2010

 

PETICIÓ DIPUTACIÓ - ESGLESIA SALSELLES

DIPUTACIÓ DE BARCELONA
AREA INFRAESTRUCTURES, URBANISME I HABITATGE
Il•lma. Diputada – Presidenta

Borredà, 6 de febrer de 2010.

Il•lma. Senyora,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà

EXPOSA
Que en el terme municipal de Borredà, existeix un antic nucli que havia estat municipi independent fins l’any 1898, en que demanà agregar-se al nostre, vista la poca població que quedava.
Aquest antic municipi, conegut per Salselles, tenia els equipaments i serveis propis d’un poble petit, entre els quals l’església parroquial de Santa Maria de Salselles, on es venerava la Mare de Deu. Una imatge i una devoció molt profunda per part dels pobles veïns de Sant Martí d’Albars i Lluçà.
Des de fa anys , Sant Martí d’Albars organitza una caminada, una missa i un dinar de germanor que han servit per mantenir els lligams amb els municipis de Lluçà i Borredà i que ens han portat a fer tots els possibles per evitar la definitiva desaparició de l’església .
El passat dia 25 de gener, els alcaldes de Sant Martí, Borredà i la alcaldessa de Lluçà varem tenir una entrevista amb el Vicari General del Bisbat de Vic per exposar-li el desig i la voluntat de salvar , en la mesura del possible, l’edifici, començant per aturar la seva degradació i destrucció.
Varem trobar comprensió i col•laboració en el Bisbat, i la disponibilitat a acordar una cessió per 25 anys de l’edifici per tal de poder trobar ajuts i justificar les inversions que s’hi puguin dur a terme.
L’edifici actual, està en un avançat estat de degradació que convé aturar urgentment. Molt especialment la del campanar. També és convenient netejar de vegetació l’entorn i posar-hi protecció per impedir l’entrada de persones, degut al perill que comporta. Tot seguit, convindria disposar d’un estudi tècnic, econòmic i històric, per planificar les actuacions que convindria dur-hi a terme, de cara a la protecció, primer, i posterior rehabilitació, després de la totalitat de l’edifici o d’una part. Ha de ser l’estudi el que dictamini les possibilitats d’actuació.
Es per tot l’exposat que

SOL•LICITA

Que per part de l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge que vostè presideix, i per medi del Servei de Patrimoni Local, de llarga trajectòria i àmplia experiència, es procedeixi a l’aprovació d’un Ajut Tècnic, consistent en la elaboració d’un estudi de situació del monument, un diagnòstic, i una proposta tècnica i econòmica que permeti avaluar les possibilitats d’intervenció per parar la degradació del monument i posteriorment establir les actuacions a dur a terme per restaurar una part o la totalitat del monument.
A la espera de que sigui atesa aquesta petició, en representació del municipi de Borredà, però amb el recolzament dels municipis veïns de Sant Martí d’Albars i Lluçà, li fem avinent que mentrestant s’ha demanat al Bisbat de Vic, l’acord per obtenir la cessió de l’edifici per un període de 25 anys, tal com és preceptiu en actuacions privades, d’interès públic.
Li adjuntem documentació procedent d’un estudi històric realitzat per Albert Codina Prat , el qual fa el manteniment del web : www.salvemsalselles.org que també pot consultar per ampliar al documentació tramesa.
Estem segurs de que la seva sensibilitat i interès pel patrimoni local, facilitarà l’aprovació d’aquest Ajut Tècnic que permeti iniciar un llarg camí, amb l’objectiu de salvar un monument llegat pels nostres avantpassats.

Aprofito l’avinentesa per a saludar-la molt cordialment.



L’ Alcalde – President





Joan Roma i Cunill


















A LA IL•LMA. DIPUTADA – PRESIDENT DE L’ÀREA D’INFRAESTRUCTURES, URBANISME I HABITATGE – DIPUTACIÓ DE BARCELONA:

Thursday, February 04, 2010

 

SER IMMIGRANT- art.La Rella

SER IMMIGRANT
Portem un grapat de setmanes parlant de temes d’immigració arran la decisió de l’ajuntament de Vic de no empadronar a persones “sense papers”. Finalment l’ajuntament ha fet marxa enrere i continuarà empadronant a la gent, seguint la normativa vigent en tots els municipis de Catalunya i Espanya.
I és que la mesura era clarament injusta, i contradictòria, pel fet de que si alguns s’empadronaven sense tenir tots els papers en regla, precisament disposar del certificat d’empadronament és un dels documents essencials per regularitzar la seva situació.
De totes maneres aquesta polèmica ha permès obrir un intens debat, a tot arreu i parlar d’un tema prou important com perquè sigui tractat amb sensibilitat i coneixement de causa, i no generalitzar davant certes idees i opinions.
Massa sovint es donen opinions que barregen tota mena de problemes i qüestions , sense estar-ne segurs ni haver comprovat mínimament el fonament del que es diu. Aixì apareixen rumors sobre la concessió d’ajudes per aliments, cotxets per a nens, ajuts econòmics, beneficis fiscals, etc, a col•lectius d’immigrants per part d’ajuntaments concrets i, res de tot plegat ,és cert.
Els serveis socials municipals s’ocupen de tots els col•lectius necessitats, siguin d’allà on siguin. I el mateix cal dir d’altres organitzacions públiques o privades, es diguin Creu Roja, Càritas o altres ONG’s. I fan molt mal aquests rumors perquè , sovint, aconsegueixen crear malentesos i malfiances entre persones d’un mateix municipi, oimés quan tothom travessa per dificultats econòmiques derivades d’una crisis sense precedents.
També convé fugir de certes etiquetes sobre el col•lectiu d’immigrants, en el sentit d’afirmar que no fan res per integrar-se. O que se’ls hauria d’obligar a fer les coses d’una determinada manera, etc. Tot és més complexa i complicat que dit així, tant senzillament.
No és igual una plena integració en el nostre país, per part de ciutadans procedents de països llatinoamericans, amb el castellà per llengua materna, i en edats joves, que per altres ciutadans procedents de països del nord d’Africa, o de Xina, Paquistà, etc, amb idiomes molt llunyans al nostre, amb costums radicalment diferents, i alguns en edats ja més avançades.
He estat immigrant durant 7 anys a Suïssa, en plena època d’immigració espanyola, els anys setanta. En aquells temps érem tres milions d’espanyols repartits per tot el món, i d’aquests uns setanta o vuitanta mil érem catalans. En aquella època els espanyols estàvem equiparats als italians, grecs, iugoslaus, turcs, magrebins, llençats a buscar feina per tot arreu, decidits a fer fortuna, enviar divises cap a casa, i tornar quan les condicions ho permetessin.
Exactament el mateix que ara estan fent aquí centenars de milers d’immigrants d’arreu del món. I nosaltres, ens integràvem o no, en funció del nivell cultural, de l’edat, de la feina, del lloc on anàvem a parar. Jo estava a Suïssa , a la capital Berna, amb un dialecte de l’alemany com a llengua vehicular, i amb l’ alemany oficial, com idioma oficial. Es evident que la majoria d’espanyols i catalans no varen aconseguir la integració, cosa molt més fàcil en les cantons de parla francesa o italiana.
Ara i aquí s’està repetint el que nosaltres varem viure a fora. Per tant, hem de ser comprensius i flexibles, facilitant la integració i comprenent que la immensa majoria venen a fer treballs que la majoria d’aquí no volen fer. I estan col•laborant en la economia positivament. I hem de ser rigorosos amb aquells que no compleixen les seves obligacions, o han vingut a delinquir. Però, no barregem uns amb els altres. Aquests darrers son una minoria i convé delimitar-la i evitar-ne els danys. Pel que fa els altres, quan més s’integrin i més facilitats trobin, millor per a tots, i això no vol dir de cap manera donar prioritats o beneficis diferents dels que tenen els nostres conciutadans.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Tuesday, February 02, 2010

 

FALTA SENYAL TDT - ZONA PUIGCERCÓS

CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ
Sra. Carme Casas – Gerent
Berga


Borredà, 2 de febrer de 2010.

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà

COMUNICA

Que una vegada produïda l’apagada analògica i entrat en servei la TDT, hem comprovat que la zona de Puigcercós no té recepció de senyal en unes mínimes condicions de visió.
Aquesta zona comprèn diverses cases, un hostal – restaurant , un càmping, per la qual cosa el nombre de persones afectades és elevat.
Es per aquest motiu que

SOL.LICITA
l’estudi de la situació i la recerca d’una immediata solució que permeti als veins d’aquesta zona poder gaudir de la televisió en les mateixes condicions que la resta de veins del propi municipi, i municipis veins.

A la espera de que s’atengui urgentment aquesta petició s’acomiada cordialment.


L’ Alcalde – President




Joan Roma i Cunill

 

SER PREVISORS

SER PREVISORS
Sorprèn, en una cultura com la nostra, que el Govern central hagi decidit obrir el debat sobre l’allargament de l’edat de jubilació i plantejar-la als 67 anys. Estem tant acostumats a improvisar, que quan algú ens recorda que al pas actual, dintre de quinze o vint anys no es podran mantenir les pensions al nivell d’ara, creiem que exagera o que no cal preocupar-se’n fins que arribi l’hora.
També n’hi ha de molt més optimistes que esperen que el temps ho arregli i surti algun fet inesperat que resolgui la problemàtica sense tants maldecaps. Massa sovint s’ha optat per aquesta via. La d’esperar i veure. Però, en una matèria com aquesta, el temps juga en contra, i l’increment de persones jubilades és constant, i l’allargament de la vida, també.
Ara, toca estudiar emprendre accions que garanteixin un dels pilars bàsic de l’estat del benestar. I fer-ho ara, permet endegar canvis no sobtats i assumibles per tota la societat. A la vista de les primeres dades donades, a mi em tocaria treballar mig any més. Res a dir. Es més, crec sincerament que estaria bé estudiar altres propostes per incloure una major flexibilitat a l’hora de jubilar-se en determinats treballs. I si la vida i la salut ho permeten, no deixa de ser positiu pel conjunt del país.
Estem en un panorama força incert pel que fa la creació de llocs de treball, reconversió de l’estructura industrial i financera, com per deixar de banda la planificació de les pensions. I millor ara, amb tranquil•litat que no pas dintre d’uns anys amb urgència.
I és una mesura valenta, que necessita ser consensuada. Es evident que per molt que el govern doni explicacions i aporti dades, és necessari aplegar tots els actors darrera la proposta. De moment, per part del principal partit a la oposició no sembla estar-hi disposat. Costa de trobar el PP disposat a presentar alternatives, en aquest i altres temes de vital importància del futur del país. No sé si es donen compte de que per guanyar unes eleccions tant important és el desgast del govern, com la credibilitat per fer-ho millor.
De totes maneres el debat s’ha encetat i produirà efectes beneficiosos. De res serveix amagar la realitat, quan aquesta és tossuda. Ara toca pensar en el futur i per garantir-lo s’ha de començar el més aviat possible. També caldria estudiar vies per augmentar algunes de les pensions més baixes de l’actualitat. No és just que persones que han treballat tota la vida, tinguin unes pensions de mínima subsistència. Aquests dies, els qui tenim càrrecs públics estem vivint un allau de crítiques entorn les pujades o baixades de l’import de les pensions.
No s’ha explicat prou bé la repercussió de la major retenció , ni el pagament dels quatre-cents euros. Això ha donat peu a reaccions de desànim, indignació i incomprensió, a la vista del que s’ha ingressat en els comptes dels jubilats i pensionistes. S’han d’evitar casos semblants en el futur. I s’ha de fer tot el possible per garantir les pensions futures, tot i millorar les presents. I segurament això no s’aconsegueix amb una sola acció, sinó amb diverses. Que qui tingui alternatives les presenti, i entre tots s’acordin. Som molts els que recordem crítiques passades respecte a canvis importants en el sistema, quan foren precisament aquells canvis els que ens han permès arribar fins ara.
El mateix cal fer de cara el futur. El debat està obert, i no solament hem de pensar en els pensionistes futurs, sinó també en els actuals de més baixes prestacions.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?