Joan Roma

LA FEINA DE LA TRUETA
Es curiós, però en pocs metres quadrats del carrer Barcelona a Berga, hi ha instal•lades, tres de les principals entitats d’ajuda humanitària, en els seus diversos aspectes i àmbits: la ONCE, la Creu Roja, i la Fundació Dr. Trueta. Avui, parlaré d’aquesta darrera i deixaré per més endavant tractar sobre les altres dues, i alguna altra de la comarca.
Conec la Fundació Humanitària pel 3er i 4rt món, Dr. Trueta, des de la seva creació a Vic , i poc temps després a Berga, però durant mesos he anat passant per davant del seu nou emplaçament , al carrer Barcelona sense entrar-hi. Finalment fa un parell de setmanes que em vaig decidir entrar i veure com estaven i com anaven. De fet, des de l’ajuntament de Borredà hi hem estat col•laborant des de bon principi, convençuts del bon destí de les ajudes i del material que se’ls fa arribar. Amb tot sempre va bé, veure personalment la feina diària.
I realment la impressió fou esplèndida. Després, hi he tornat un parell de vegades més i val la pena remarcar l’excel•lent tasca educativa, formativa i laboral amb persones especials que requereixen un tracte igualment personalitzat. En total son gairebé trenta persones, ocupades en feines de tria , reciclatge, i selecció per eliminació de medicaments recollits en multitud de contenidors repartits per tot Catalunya.
De fet, la Fundació té dos únics centres: Vic i Berga, i per tant una part del país porta els medicaments caducats cap a un lloc o cap a l’altre, fent una feina realment important des de tots els punts de vista. I és increïble el volum de medicaments que cada dia es recullen. I això fa pensar en quants altres es llencen a les escombraries o en qualsevol altre indret inadequat i perjudicial per a tothom.
Però, és que el gran magatzem del carrer Barcelona no només acull un volum enorme de medicaments recollits per tot arreu, sinó altre material que es rep i que se li busca un destí apropiat, per fer servei a d’altres persones necessitades: cadires de rodes, material sanitari divers, ulleres , audiòfons,etc. Amb la curiositat de saber que part d’aquest material és enviat a Cuba on es reparat artesanalment i reutilitzat .
En un altre racó podem veure altre tipus de material que la gent comença a seleccionar i destinar al reciclatge: cartutxos de tinta, material informàtic, radiografies, telèfons mòbils, etc. En fi, un munt de material que pot ser reutilitzat o desmuntat per evitar contaminar o donar-li nova vida.
I la Fundació també té una botiga d’objectes d’artesania ben curiosa. La majoria procedent de tallers ocupacionals de Madagascar, però també d’algun altre país africà. No és el millor lloc de Berga, com a botiga perquè no és lloc de pas multitudinari, però animo als lectors de donar-hi una volta i comprar algun dels objectes, sabedors que el diner té un bon destí.
Però, realment el que impressiona és el grau d’organització, de la excel•lent plantilla del voltant de 26 persones que hi troba feina . Una sola tècnica- monitora per tot el local, dirigint un centre especial de treball amb 5 persones i un servei de teràpia ocupacional amb una vintena més, procedents de tota la comarca, amb horaris diversos, transports complicats i desplaçaments individualitzats. I una altra persona voltant sempre amb la furgoneta per anar a buscar material per tot arreu. Dues tècniques-gestores per més de vint-i-cinc treballadors. Una difícil proporció que treu un enorme rendiment personal, i material. Val la pena conèixer aquesta realitat per valorar millor la feina que fa i garantir la seva continuïtat.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

AL.LEGACIONS AL PLA COMARCAL DE MUNTANYA

1.- Construcció d’un pont sobre la Riera de Merlès per substituir la palanca existent , davant el Camping Riera de Merlès - Import aproximat 360.000,00 euros

2.- Construcció dipòsit acumulació de 500 m3- Parròquia Sant Esteve. Cost aproximat 160.000,00 euros.

3.- Arranjament Camí rural a Salselles – Vilacanina – T.M. Lluça`-- Import. Aproximat 210.000,00 euros.

4.- Camí a Rovires de Baix – Riera de Merlès – Import aproximat 140.000,00 euros.

5.- Camí a Casamitjana – Riera de Merlès – Import aproximat 150.000,00 euors.

6.- Camí a Rotgers – Torrents – Crtra. Castell de l’Areny – Import aproximat 180.000,00 euros.

7.- Estació Depuradora Aigües Residuals – zona carrer de la Creu – Import aproximat, 110.000,00 euros.

Nota: aquestes son les al.legacions aprovades en Junta de Govern Local i presentades al Consell Comarcal del Berguedà, per poder ser incloses en el Pla comarcal de Muntanya del 2008 al 2012.
Es tracta de poder acabar el pla de camins, inclòs un petit pont sobre la Riera de Merlès, per substituir la palanca actual.
Altres dues obres demanades son un dipòsit de 500 m3 per la zona de Sant Esteve. Ja tenim el projecte redactat i també el volem demanar a algun altre Departament. I per últim, poder instal.lar una petita depuradors per la zona de la Creu, perquè el desnivell de terreny no fa possible la connexió a la xarxa de clavagueram del carrer Manresa, i així resoldríem aquesta necessitat, en comptes de posar un sistema de bombeig.
Aquests projectes formen part del programa electoral socialista ,excepte el cas del dipòsit de Sant Esteve que és una necessitat nova apareguda arran la greu sequera de l’any passat i part d’aquest. Considerem lògic acceptar aquesta petició i fer el possible per dur-la a terme.
Aquestes son obres de dimensions mitjanes o grans. A banda, i pel que fa camins, cada any demanem ajuts més petits ( fins a 30.000 euros) per arreglar trams més curts. De cara l’any vinent la previsió és demanar-ne un altre i poder arreglar les connexions de 3 o 4 cases habitades, seguint les previsions del programa electoral.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

PROJECTE ARREGLAR CAMÍ A VILACANINA I LLUÇÀ
Un dels grans projectes d’arranjament de camins que ens queda per fer és el que va des del Càmping Riera de Merlès a Vilacanina i fins la cruïlla de la carretera de Lluçà a Santa Eulàlia.
Concretament son prop de 9 kms, que estan meitat en terme municipal de Borredà i meitat en el de Lluçà. L’alcaldessa de Lluçà em va demanar si podia afegir-se a la petició que havíem fet al Department d’Agricultura i per descomptat li vaig dir que sí. Que així millorem la comunicació entre dos municipis.
Aquest dimarts al matí va venir un tècnic de l’empresa REGSA, depenent del Departament d’Agricultura , el qual va estudiar tot el traçat i va prendre notes de les característiques del camí actual per començar a redactar el projecte.
La part de Borredà, uns 4 kms, és la que es troba en pitjor estat . L’altra part ha estat molt ben mantinguda pel propietari de Vilacanina i per tant no serà tant car. Amb tot un traçat com aquest suposarà un pressupost superior als cent mil euros, de ben segur.
La previsió és poder fer el projecte aquest any i executar les obres l’any vinent. Aquest camí té diferents usos i prioritats importants. Per una banda, suposa el camí d’escapatòria pels usuaris del Càmping Riera de Merlès, en el supòsit de pluges intenses i perill d’inundació. Per altra part, condueix cap a l’antic nucli de Salselles, també cap a la casa de La Serra de Salsellas, i la casa de turisme rural de Xuriguera de Salsellas, va cap a la casa de Vilacanina, i finalment enllaça amb el terme municipal de Lluçà, i la carretera cap a Santa Eulàlia.
Es tracta, doncs, d’un dels camins útils i necessaris de millorar. D’aquí que estigui al capdamunt de la llista de prioritats en matèria de camins, una vegada hem aconseguit fer aprovar una subvenció important per arreglar el tram de la Riera de Merlès, entre La Molina i el Cobert de Puigcercós.
De cara l’any vinent també demanarem algun dels ajuts petits i directes de trenta mil euros per poder destinar a arreglar els trams curts de cases habitades tot l’any. Amb un import com aquest podríem fer 3 o 4 connexions a cases, de manera que pràcticament deixéssim enllestit el pla de camins.
Aquests ajuts son , ara més difícils d’obtenir per les restriccions pressupostàries existents. Amb tot, hem pogut anar combinant ajuts directes i indirectes de diferents Departaments per poder dur a terme tot el pla de camins. Ara ja en queden menys i per tant podem aspirar a completar-lo abans d’acabar l’actual mandat.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

STOP A NOVES COMARQUES
El que he escrit en diverses ocasions en aquestes mateixes pàgines ho acaba d’anunciar el Conseller de Governació, Jordi Ausàs, oficialment. No hi haurà noves comarques en els propers anys. El Govern mantindrà les 41 actuals i proposa organitzar els territoris en 7 vegueries, en les quals es descentralitzarien alguns serveis de la Generalitat per fer-los més àgils i propers.
Ara mateix acaba de constituir-se la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central que sí serà positiva, ni que sigui per treure pressió i feina a la de la província de Barcelona que estava propera al col•lapse. El ritme de la construcció, en el passat, i les nombroses autoritzacions i modificacions que els ajuntaments han de presentar per fer qualsevol cosa relacionada amb urbanisme, provocava sessions amb 100 ,130 o 150 punts a l’ordre del dia de la Comissió.
Ara, es podrà descarregar la de Barcelona, amb aquesta nova Comissió limitada a les comarques centrals. Això significarà una major agilitat i proximitat a les peticions dels ajuntaments. Es una mesura encertada i en la bona direcció. Es a dir, a que les vegueries o regions funcionen com a organismes encarregats de descentralitzar la Generalitat i fer més àgils les tramitacions. Poc a poc, ho aniran fent els altres departaments.
I si això ja es complicat de posar en marxa, ho seria molt més si al mateix temps es volguessin crear noves comarques.
Ho he dit en anteriors ocasions. La gran oportunitat del Lluçanès va ser en el moment de discutir i aprovar les LLOT ( lleis d’ordenació territorial). En aquell moment es varen crear tres noves comarques i perfectament se n’haguessin pogut crear un parell més ( estic pensant en el Moianès i el Lluçanès) territoris realment amb característiques pròpies, homogenis i amb una consciència territorial clara. No es va fer, i ara no és oportú ni políticament viable, per la situació del país.
No hi ha acord, ni entre els propis socis de govern d’entesa per quins territoris podrien esdevenir comarques, ni amb la oposició. Es a dir amb CiU. I una modificació territorial profunda requereix comptar amb les tres cinquenes parts del Parlament . Vol dir estar-hi d’acord 4 dels 6 grups parlamentaris presents. Res a fer. Es lògic que el Conseller Ausàs hagi anunciat que renuncia a modificar l’actual mapa comarcal.
Amb tot, és propi també d’ERC donar esperances a molts col•lectius i territoris, en el passat, i donar poques explicacions en el present. Sóc testimoni de que en moltes ocasions, especialment abans d’eleccions el partit va fer reunions i va prometre tirar endavant modificacions territorials, per les quals no comptava ni amb forces suficients per fer-ho, ni amb el consens necessari per prometre-ho. Actuacions com aquestes no fan gens de bé a la política.
Però, estem on estem. Ara i aquí, la reivindicació del Lluçanès com a comarca, pot continuar però sabent que el Departament de Governació no ho contempla ni ho proposarà en les properes modificacions de les lleis territorials. Hi ha dos camins a seguir. Un, és acceptar la decisió i oblidar l’aspiració. L’altre, és continuar però adaptant-se a les oportunitats vigents, com seria la de convertir-se en Mancomunitat. Té molts avantatges i seria una fórmula adient de cara el futur en que es pugui replantejar el mapa comarcal.
En fi, s’ha fet una molt bona feina en el passat i seria una llàstima no continuar en el futur. Per part del govern de la Generalitat, en el passat i en el present, no sempre s’ha actuat amb la sinceritat i rigurositat que el tema requeria, i puc comprendre la decepció i fins i tot indignació que l’anunci del Departament de Governació hagi pogut causar. No fa pas gaire temps que encara alguns dirigents prometien coses que no podien complir. Mal exemple per tots plegats.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

DECRET D’ALCALDIA
d’aprovació definitiva del projecte de reparcel•lació i urbanització de la UA 1 Cal Gall del terme municipal de Borredà.

Borredà, 19 de juliol de 2008

Antecedents:

En data 26/05/2007 es va iniciar per decret d’alcaldia l'expedient de reparcel•lació de la UA1 CAL GALL de conformitat amb el que estableix l'article 119 del Decret 1/2005.

En data 12/06/2007es publica al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 143 i al diari Regio7 de data 5 de juliol de 2007, l'inici de l'expedient de reparcel•lació. S’envien notificacions individuals als propietaris i titulars de drets, inclosos a la unitat reparcel•lable.

En compliment del decret d’alcaldia es sol•licita d’ofici al Registre de la Propietat les corresponents certificacions de titularitats i càrregues de totes les finques incloses dins l’àmbit de Can Gall, i la pràctica de la nota marginal a cada finca afectada. Es requereix mitjançant notificacions individuals als propietaris i titulars dels drets afectats per la reparcel•lació per tal que exhibeixin els títols que posseeixin i declarin la situació jurídica que coneguin i afecti les seves finques (de caràcter registral: hipoteques, servituds, etc. i no registrals: arrendaments, servituds, càrregues gravàmens, etc.).

Finalitzats els tràmits anteriors l'àrea d'infraestructures, urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona presenta el projecte de reparcel•lació i urbanització de la unitat d'actuació 1 cal Gall per signat per BMA Bufete de Mier Abogados.

En data 26/09/2007 s’emet informe favorable per part del tècnic municipal Sr. Josep Vilaseca Potrony.

En data 17/10/2007 es procedeix per decret d’alcaldia a l’aprovació inicial del projecte de reparcel•lació i d’urbanització de la UA1 CAL GALL.

Es sotmet a informació pública mitjançant inserció de l'anunci al BOP de Barcelona núm. 260 de data 30/10/2007, al DOGC núm. 5000 de data 02/11/2007, a al diari Regio7 de data 03/11/2007 i notificacions personals.

Durant el termini d'exposició pública es varen presentar al•legacions per part de la Sra. Maria Aymerich Pedrós (RE 379, data 29-11-2007), per part la Sra. Montserrat Rossiñol i Vilalta, (RE 391, de data 3-12-2007), per part del Sr. Josep Rota i Serra (RE 376, de 28-11-2007) i per part del Sr. Francesc Lacasa Lobera, (RE 392, de data 3-12-2007).

En data 18 de desembre de 2007, el tècnic municipal, sr. Vilaseca, emet informe sobre les al•legacions presentades.

En data 13 de febrer de 2008 l’equip redactor del projecte emet informe en el sentit de d’estimar algunes de les al•legacions i desestimar totes les altres. Es procedeix a redactar un text refós que reculli les emenes introduïdes per les al•legacions acceptades

En data 1/04/2008 el tècnic municipal sr. Vilaseca, emet informe sobre el text refós presentat, en el sentit de resoldre les al•legacions, concedir el termini d’un mes per tal que es puguin presentar propostes alternatives i fonamentades signades per tots els propietaris i deixar en suspens l’aprovació definitiva.

En data 2/04/2008 es dicta decret de resolució de les al•legacions presentades al projecte d’urbanització i reparcel•lació de la UA CAL GALL, en base als informes emesos, es rectifica el projecte de reparcel•lació amb la formulació del text d’acord amb l’estimació de les al•legacions presentades, i es dona un termini addicional d’un mes per presentar propostes alternatives signades per tots els propietaris deixant en suspens l’aprovació definitiva. Es remet notificació personal als afectats i còpia del text refós i documentació complementària.

Durant el termini addicional concedit per decret d’alcaldia de data 2 d’abril de 2008 es presenta:

DATA TITULAR CONCEPTE
05/05/2008
RE125 Maria Aymerich Padros Recurs de reposició contra la resolució de les al.legacions.
05/05/2008
RE 127 Josep Rota Serra Recurs de reposició contra la resolució de les al.legacions.
10/05/2008
RE 136 Montserrat Rosiñol Vilalta Recurs de reposició contra la resolució de les al.legacions.
05/05/2008
RE 126 Montserrat Rosiñol, Josep Rota i Maria Aymerich Escrit de manifestacions i proposta d’adjudicació de les finques.

En data 09/04/2008 s’envia còpia del text refós a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, posant en coneixement l’herència jacent del Sr. Ripoll. En data 10/05/2008 es completa la informació tramesa al TSJC, en resposta al seu requeriment.

En data 7/05/2008 i 9/05/08 el tècnic municipal Sr. Vilaseca, emet informe sobre els recursos de reposició presentats, en el sentit de desestimar-los i sobre l’escrit de manifestacions presentat amb RE:126 en el sentit de concedir un últim termini de 20 dies per tal que es puguin posar d’acord totes les propietats afectades per l’àmbit d’actuació.

En data 02/06/2008 té entrada en el registre de l’ajuntament escrit de la Fiscalia del TSJC en el que ens posen en coneixement que assumeixen la representació de D. Pedro Ripoll Mauri, en l’expedient de reparcel•lació del a Unitat d’Actuació fins que finalitzi la tramitació de la declaració d’hereus.

En data 04/06/2008 l’equip redactor del Projecte de reparcel•lació emet informe proposant la desestimació de les al•legacions i dels recursos de reposició interposats, informe sotmès a la deguda consideració dels serveis tècnics i jurídics municipals.

En data 16/06/2008 es concedeix mitjançant notificació personal, un últim termini addicional i improrrogable de 20 dies als únics efectes que es presenti una alternativa fonamentada i signada per totes les propietats afectades, atès que la presentada en data 5/5/2008, només estava signada per algunes propietats.

Transcorregut el termini addicional, es presenta en data 12/7/2008 i RE 234, un escrit signat pel Sr. Rota i la Sra. Rossinyol ratificant l’escrit de data 2/5/2008, adjuntant còpia de l’escrit enviat per ells a la fiscalia del TSJC i sol•licitant:
- Que s’atengui la proposta de l’escrit de data 2/5/2008.
- Que es respectin els principis de legalitat administrativa, bona fe i confiança legítima i que el projecte de reparcel•lació respongui a una justa distribució de càrregues i beneficis
- Que es resolguin els recursos de reposició interposats.

Pel que fa a les manifestacions contingues en el citat escrit s’ha de fer constar que:
- Només està firmat pel Sr. Rota i la Sra. Rosiñol.
- L’ajuntament ha donat un termini addicional de 20 dies a totes les propietats, inclosa la fiscalia del TSJC, posant en coneixement la presentació d’una proposta per part d’alguns propietaris i als únics efectes d’obtenir acord unànime.
- Que l’ajuntament no manté ni ha mantingut cap posició de major benefici en detriment dels drets i interessos de cap de les propietats i que s’ha limitat a la tramitació d’un projecte redactat per un equip extern. I que ha donat el mateix tràmit a totes les propietats per tal de facilitar acords amb igualtat a totes les parts.
- Pel que fa al pagament dels costos de la urbanització mitjançant solars, ja s’ha contestat en anteriors escrits i en els informes.

Finalment en data 19/7/2008 s’emet certificat de l’ajuntament fent constar, que un cop finalitzat el termini addicional de 20 dies, concedit a tots els afectats per la UA 1 CAL GALL, NO S’ha presentat cap proposta fonamentada i signada per la totalitat de les propietats afectades, que pugui ser presa en consideració.

Atès que l'aprovació del projecte de reparcel•lació i urbanització és competència de l'alcalde d'acord amb l'art. 21 j de la Llei de Bases de Règim Local.

Vist el procediment per l'aprovació dels projectes de reparcel•lació establert en l'art.113 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme i l'art. 23.1 b) del reglament de la Llei d'Urbanisme, així com el procediment per l’aprovació dels projectes d’urbanització que estableixen els articles 110 del Reglament de la Llei d’Urbanisme en concordança amb els articles 113 i 87 del Text Refós de la citada llei.

Finalitzats els terminis d’informació pública i concedits per part de l’ajuntament i vistos els últims informes emesos pel tècnic municipal Sr. Vilaseca en dates 7 i 9 de maig i especialment l’informe jurídic de l’equip redactor de data 4/6/2008

RESOLC

Primer.- Resoldre el recurs de reposició presentat per Maria Aymerich Padrós en base al punt 1.1 de l’informe jurídic que s’adjunta .

Segon.- Resoldre el recurs de reposició presentat per Josep Rota i Serra en base al punt 1.2 de l’informe jurídic que d’adjunta.

Tercer.- Resoldre el recurs de reposició presenta per Montserrat Rosiñol Vilalta en base al punt 1.3 de l’informe jurídic que d’adjunta.

Quart.- Desestimar l’escrit de manifestacions presentat per Maria Aymerich, Josep Rota Serra i Montserrat Rosiñol en data 5 de maig de 2008 i RE 126, en base al punt 1 de l’informe que s’adjunta.

Cinquè.- Desestimar l’escrit presentat en data 12/7/2008 i re 234, per tractar-se d’una ratificació del presentat en data 5 de maig i desestimat en el punt anterior i perquè tal i com es va fer constar en l’escrit de 16 de juny, només es prendrien en consideració les propostes alternatives fonamentada i signades per la totalitat de les propietats afectades.

Sisè.- Aprovar definitivament, de conformitat amb el previst a l’article 113.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, el projecte d’urbanització i el Text refós del projecte de reparcel•lació amb els efectes previstos als articles 121 del text refós de la Llei d’Urbanisme, 153 i següents del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i 8 i següents del Real Decreto 1093/1997, de 4 de juliol, pel que s’aprova el Reglamento sobre inscripció en el Registro de la Propiedad de Actos de Naturaleza Urbanísitica.

Setè.-Posar de manifest que de conformitat amb allò previst a l’art. 181.1 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, l’ajuntament de Borredà, com a administració actuant del projecte de reparcel•lació del sector UA 1 Can Gall subàmbits 1 i 2, executat pel sistema de reparcel•lació, modalitat de cooperació, pot exigir el pagament anticipat de les quotes d’urbanització per l’import corresponent al es despeses previstes per als següents sis mesos.

Vuitè.- Notificar l’acord d’aprovació definitiva a les persones que van formular al•legacions, als propietaris, així coma totes aquelles que figurin com a interessades a l’expedient i publicar el present cord al Butlletí Oficial de la Provincia de Barcelona, en el tauler d’anunci de l’ajuntament i en un dels diaris de la província de difusió general a la localitat.

Novè.- Acordar l’emissió de la certificació relativa a l’aprovació definitiva del projecte de reparcel•lació de la Unitat d’actuació 1 Cal Gall de Borredà de conformitat amb el previst als articles 122 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, 152 del seu reglament i 2.2, 6 i 7 del Real Decret 1093/1997, de 4 de Juliol pel qual s’aprova del Reglament sobre inscripció en el registre de la propietat d’actes de naturalesa urbanística.

L’Alcalde,


Joan Roma i Cunill.
En dono fe

La Secretària accidental.
NOTA: pel que fa al peu de recursos:
Contra els punts 1,2 i 3 que esgoten la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la recepció de la corresponent notificació.

Contra la resta de punts de la resolució es podrà interposar amb caràcter potestatiu Recurs de reposició davant l’òrgan que l’ha dictada, en el termini d’un mes des del dia següent a la recepció de la notificació o directament recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos.

I tot això sense perjudici de la possible interposició d’altres recursos que es considerin oportuns.

ANUNCI: APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE REPARCEL•LACIÓ I D'URBANITZACIÓ DE LA UA 1 CAL GALL DEL TERME MUNICIPAL DE BORREDÀ.
Es fa públic que per decret d’alcaldia de data 23 de juliol de 2008, previs els tràmits oportuns s’han adoptat els acords que es transcriuen a continuació i que es fan públics pel coneixement general i efectes oportuns:
Primer.- Resoldre el recurs de reposició presentat per Maria Aymerich Padrós en base al punt 1.1 de l’informe jurídic que consta en l’expedient .
Segon.- Resoldre el recurs de reposició presentat per Josep Rota i Serra en base al punt 1.2 de l’informe jurídic que consta en l’expedient.
Tercer.- Resoldre el recurs de reposició presenta per Montserrat Rosiñol Vilalta en base al punt 1.3 de l’informe jurídic que consta en l’expedient.
Quart.- Desestimar l’escrit de manifestacions presentat per Maria Aymerich, Josep Rota Serra i Montserrat Rosiñol en data 5 de maig de 2008 i RE 126, en base al punt 1 de l’informe que consta en l’expedient.
Cinquè.- Desestimar l’escrit presentat en data 12/7/2008 i re 234, per tractar-se d’una ratificació del presentat en data 5 de maig i desestimat en el punt anterior i perquè tal i com es va fer constar en l’escrit de 16 de juny, només es prendrien en consideració les propostes alternatives fonamentada i signades per la totalitat de les propietats afectades.
Sisè.- Aprovar definitivament, de conformitat amb el previst a l’article 113.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme, el projecte d’urbanització i el Text refós del projecte de reparcel•lació amb els efectes previstos als articles 121 del text refós de la Llei d’Urbanisme, 153 i següents del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i 8 i següents del Real Decreto 1093/1997, de 4 de juliol, pel que s’aprova el Reglamento sobre inscripció en el Registro de la Propiedad de Actos de Naturaleza Urbanísitica.
Setè.-Posar de manifest que de conformitat amb allò previst a l’art. 181.1 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, l’ajuntament de Borredà, com a administració actuant del projecte de reparcel•lació del sector UA 1 Can Gall subàmbits 1 i 2, executat pel sistema de reparcel•lació, modalitat de cooperació, pot exigir el pagament anticipat de les quotes d’urbanització per l’import corresponent al es despeses previstes per als següents sis mesos.
Vuitè.- Notificar l’acord d’aprovació definitiva a les persones que van formular al•legacions, als propietaris, així coma totes aquelles que figurin com a interessades a l’expedient i publicar el present cord al Butlletí Oficial de la Provincia de Barcelona, en el tauler d’anunci de l’ajuntament i en un dels diaris de la província de difusió general a la localitat.
Novè.- Acordar l’emissió de la certificació relativa a l’aprovació definitiva del projecte de reparcel•lació de la Unitat d’actuació 1 Cal Gall de Borredà de conformitat amb el previst als articles 122 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, 152 del seu reglament i 2.2, 6 i 7 del Real Decret 1093/1997, de 4 de Juliol pel qual s’aprova del Reglament sobre inscripció en el registre de la propietat d’actes de naturalesa urbanística.
Amb l’advertiment que es podrà interposar els recursos que es descriuen a continuació:
Contra els punts 1,2 i 3 que esgoten la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la recepció de la corresponent notificació.
Contra la resta de punts de la resolució es podrà interposar amb caràcter potestatiu recurs de reposició davant l'òrgan que l'ha dictada, en el termini d'un mes des del dia següent a la recepció de la notificació, si bé de conformitat amb la disposició addicional 7ª del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, el termini s'amplia en un mes, en cas que coincideixin totalment o parcialment amb el mes d'agost. Tanmateix podran interposar directament recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la recepció de la corresponent notificació. I tot això sense perjudici de la possible interposició d’altres recursos que es considerin oportuns.
Borredà, 23 de juliol de 2008.
Joan Roma i Cunill
Alcalde.

NOUS SERVEIS, NOUS RECURSOS.
Estic fent un seguiment del compliment de les lleis de dependència i de serveis socials a diferents municipis de la Catalunya Central, i preocupa el grau de lentitud i complexitat burocràtica que comporten.
Però, al costat de les mesures previstes en aquestes lleis, n’hi ha d’altres que estan cobrint els ajuntaments, tot sols, o amb l’ajut inestimable de la Diputació de Barcelona. Son serveis bàsics, en qualsevol ciutat, però molt més en pobles petits. I és que en molts pobles les antigues famílies s’han desestructurat per la marxa dels joves cap a d’altres municipis i queden els pares, sense el suport dels fills. Com a mínim a nivell directe, de presència física, capaços d’ajudar en qualsevol moment de necessitat.
Les teleassistències estan cobrint una funció bàsica de seguretat i proximitat , i el seu cost seria impossible d’assumir sense comptar amb el recolzament tècnic i econòmic de la Diputació per medi del Servei d’Acció Social.
Però, a part d’aquest servei, fan falta molts d’altres que permetin trencar l’aïllament de la gent gran i facilitin la organització d’activitats, de tota mena. Programes com “Activa’t”, o les intercanvis d’activitats entre pobles , més o menys veins, l’agermanament amb altres, o facilitar l’entrada en el món de les noves tecnologies han suposat canvis radicals en el funcionament i perspectives de municipis molt petits.
Aquests dies els ajuntaments estan rebent les notificacions d’ajuts de la Diputació, i en el cas de l’àmbit social, és essencial comptar amb les subvencions del Servei d’Acció Social. En totes les enquestes que s’han fet en els petits municipis es constata la voluntad de la majoira de persones grans de continuar a casa seva mentres puguin. Es una de les prioritats que queden contemplades en el programa “Com a casa, enlloc”.
Però, significa un esforç enorme pels ajuntaments impulsar programes com aquest, perquè suposa disposar de personal adient i suficient per cobrir unes necessitats que s’han multiplicat per dos o per tres en tant sols quatre o cinc anys. Es cert que les ajudes de Diputació, i darrerament també de la Generalitat estan facilitant aquests serveis, però queda molt per fer, sobretot en l’area de la coordinació i del finançament econòmic.
Amb tot, nomès un canvi substancial en el sistema de finançament municipal podrà garantir en el futur aquests nous serveis, amb nous recursos. El gran repte de les administracions locals ja no és tant l’apartat d’obres, com el dels serveis. I especialment els destinats a la gent gran, sobretot en municipis on aquest col.lectiu és clarament majoritari, i on la dispersió pel terme municipal fa més complicat i car la seva deguda atenció.
Es per aquest motiu que la lentitud i burocràcia en l’aplicació de les lleis de dependència i serveis socials, complica la vida als ajuntaments perquè mentrestant s’han de cobrir les necessitats amb recursos propis, i no sempre el que es concedeix es correspon amb el que s’havia anunciat i promès.
Preocupa també llegir i escoltar de que les previsions pressupostàries fetes , tant a nivell d’estat com de Catalunya estaven per sota del nombre real de peticionaris. I el que ara no es podria admetre és que les mancances, en previsió, comportin problemes en les aprovacions i aplicacions del preceptes legals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

CASAL D’ESTIU – BORREDÀ
Durant aquest mes de juliol s’està duent a terme un Casal d’Estiu organitzat per les monitores, Anna Tubau i Laura Comellas, amb la participació de 20 nens i nenes.
Aquest casal funciona en horari de matí i tarda,també dissabte matí, amb opció d’ incloure el dinar, entre les activitats del dia.
Les activitats programades son molt variades, i van des dels treballs manuals, a la pintura, modelatge amb fang, jocs de taula, esports,etc. Es fan en el local de les Escoles, i a la zona esportiva annexa.
La inscripció de 20 participants ha estat tot un èxit i el grau de satisfacció dels pares ha estat molt alt, demanant la repetició de l’experiència de cara l’any vinent.
Par part de l’ajuntament , es valora molt positivament la organització d’aquest casal, per la triple vessant, lúdica, esportiva i educativa, per la qual cosa va ser inclòs dintre la programació d’activitats educatives fora d’horari escolar, i com programació infantil d’interès social.
Aquest casal ha permès conviure nens i nenes del poble amb alguns altres, fills de residents temporals . L’experiència per tots ells ha estat molt positiva a la vista de la valoració que en fan.
I el lloc elegit és l’ideal per la seva situació, per la amplitud de les instal.lacions i per la seva campatibilitat per dur a terme diverses activitats, al mateix temps, en funció dels grups proposats.
En resum, una experiència reeixida que finalitzarà el dia 31 de juliol.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

DE CAMPAMENTS.
En plena temporada d’estiu, és lògic que parli d’algun dels temes que ens preocupen als alcaldes de pobles petits, de muntanya, i molt coneguts per acollir campaments, cases de colònies, estades esportives, culturals,etc.
En el Berguedà, tenim uns quants pobles acollidors de centenars de nens i nenes, en les diferents variants d’estades temporals. Ho he dit en anteriors ocasions, i ho repeteixo ara, que per sort la immensa majoria de colles d’agrupaments, casals, o altres tipus d’entitats, tenen una organització i serietat, dignes d’elogi. Faciliten el contacte amb la natura als nens i nenes al seu càrrec i transmeten uns valors mediambientals de gran rellevància per aquests futurs ciutadans de ple dret.
Però , cada any, i aquest no és una excepció hem de patir la presència de colles i grups, amb monitors aprenents d’Indiana Jones, i que varen llegir el “Llibre de la selva”, uns anys enrere i creuen poder traslladar al nostre municipi aquelles aventures.
Monitors que envien correus electrònics, dient dia i hora que passaran pel poble, per tal de que l’ajuntament corresponent tingui a punt algun local, pavelló, poliesportiu, centre cívic, escoles ,a punt, per rebre’ls i poder passar la nit. A vegades, amb propostes de rutes que son una autèntica temeritat, com la d’anar caminant 3 o 4 dies, per pobles veïns, amb mainada de 8 a 10 anys, en ple mes de juliol i pensant que sempre trobaran cases de pagès, a punt per rebre’ls i llocs adequats per passar la nit.
Altres, demanen permís per parar tendes un dia o dos, en alguna esplanada del terme municipal, pensant-se que en el pre- Pirineu deu haver-n’hi una mica per tot arreu. Altres demanen fer bivac , aprofitant una altra ruta a peu per la zona. I així podria anar detallant peticions diverses, reiterades estiu rere estiu, fins el punt d’haver de passar de recomanar, a prohibir, algunes sol•licituds pel que tenen de temeritat.
En alguns casos, les explicacions i advertències son suficients per canviar el programa preparat, però en altres, no. I aquí poden venir els problemes. Alguns pensen que és un rotllo explicar que a l’estiu, i aquest estiu precisament és boig, es produeixen tempestes de forta intensitat, amb caigudes de temperatura de deu i quinze graus, amb vents forts, amb aiguats considerables , acompanyats de llamps i trons,etc.
Què pot passar, a grups de mainada, que es trobin en circumstàncies com les descrites, i que hem vist aquest mes de juliol quatre o cinc vegades ? Es evident que programes d’activitats com aquestes son inviables, en la zona on estem. Com també, exercicis de supervivència que ja hem expressament prohibit en tota autorització d’acampada.
Tot plegat, indica, que al costat dels magnífics grups ben organitzats, federats, agrupats, coexisteixen d’altres amb la improvisació a flor de pell i amb un cert grau d’irresponsabilitat per part de monitors i dels pares que els hi porten, podent veure com en alguns ocasions estan ben entaulats en algun restaurant, mentrestant la mainada es reparteixen uns trossos de pa amb xocolata en qualsevol racó del poble.
Es indispensable fer un seguiment de les activitats, així com de la organització i intendència, de cada colla, per comprovar compleixin amb els requisits mínims de seguretat, higiene, bona alimentació, i sobretot adequació del lloc i programa a les edats dels participants en la estada .
No només ha d’haver-hi entusiasme i bona predisposició , sinó un grau de professionalitat molt exigent per complir les funcions que se suposa ha de donar aquesta sortida a la natura.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

BUTLLETÍ MUNICIPAL – INFORMEM
Núm 6 – Juliol 2008.

SEGON TRAM – CAMÍ RIERA DE MERLÈS.
La Generalitat ha concedit, mitjançant el Consell Comarcal del Berguedà , una subvenció de 270.000 euros per poder arreglar el tram de Borredà, del camí rural asfaltat de la Riera de Merlès.
L’any passat, el Consell, pagant la Generalitat ja va fer el tram sud, és a dir des de la cruïlla de la carretera de Gironella a Prats fins la casa de La Molina ( La Quart). Queden, doncs, uns 6 kms per acabar. Precisament bona part del tram dintre del terme municipal de Borredà.
Aquest és un tram molt fet malbé pel trànsit de molts anys i no haver-hi fet un manteniment adequat. Alguns forats s’han tapat a la espera d’aquesta actuació l’any vinent. De fet aquest camí, enllaça les carreteres de Gironella a Prats i de Berga a Montesquiu, i per tant compleix unes funcions realment importants. I en el futur immediat també es connectarà millor amb la carretera de Berga a Ripoll.
Es per tot plegat que ja fa anys que reclamàvem una inversió important, i de fet l’import total superarà els 411.000 euros, de manera que es podrà deixar en perfectes condicions de circulació.

XARXA BARCELONA – 325.000 EUROS.
La Diputació de Barcelona, per mitjà del seu pla de subvencions als ajuntaments de la província, ens ha concedit un conjunt de subvencions per un import total de 325.000 euros. Aquestes subvencions aniran destinades a finançar una part de la primera fase de renovació del casc antic, una altra part a la conversió a sistema digital de la televisió per cable, al pagament d’honoraris per redacció de projectes municipals i per la compra de dos dosificadors de clor pels dipòsits d’aigua.
Aquests son uns ajuts realment importants, els quals permetran tirar endavant alguns dels projectes previstos per l’equip de govern en el seu programa electoral.
A part d’aquestes subvencions per obres, la Diputació en concedeix d’altres per activitats diverses, cada any. També l’ajuntament aprofita aquestes més petites per poder ajudar a organitzar activitats al llarg de tot l’any.
Pel que fa l’obra més important programada per l’actual mandat: la primera fase de la renovació del Casc Antic, degut al seu gran import, s’han demanat subvencions a diferents departaments i institucions per tal d’arribar a un percentatge proper al 90% per poder-ho dur a terme. Serà en funció d’aquestes subvencions que l’obra es programarà i es durà a terme, tenint present que no s’aplicaran contribucions especials a la gent per la realització d’aquesta fase ni de les següents.

BORREDÀ – SEGON PREMI D’ESTALVI D’AIGUA
En un solemne acte, encapçalat pel President de la Diputació de Barcelona, va tenir lloc l’entrega de premis als ajuntaments de la província de Barcelona que s’han destacat en l’estalvi d’aigua.
Els premis , per trams de població, varen anar en el cas dels de menys de 5.000 habitants, a Figaró-Montmany, el primer i el segon a Borredà. A part d’un diploma, hi anava una dotació econòmica de 3.000 euros.
L’acte es va realitzar al Centre d’Estudis del Mar de Sitges que celebrava els 25 anys d’existència i per part de l’ajuntament hi varen assistir ,l’alcalde, Joan Roma que recollí el premi i el segon tinent d’alcalde, Antonio Velasco.
Sense cap mena de dubte és un orgull per tot el poble haver rebut una distinció com aquesta, atorgada per un Jurat, ampli i altament qualificat, encapçalat per la Diputació de Barcelona. Significa també que s’han valorat les obres i les actuacions dutes a terme en matèria d’aigua i en la seva racionalització. Aquest premi i les prioritats que ens tenim marcades en un servei tant essencial com aquest, garanteixen un subministrament en qualitat i quantitat , per cobrir totes les necessitats del municipi de cara el futur.

DOS NOUS CAMINS ARRANJATS
Tal com s’ha anat informant en diversos butlletins municipals, l’ajuntament porta a terme la millora de camins rurals del terme municipal, amb la previsió de que a finals d’aquest mandat els tinguem tots ben arranjats .
El ritme depèn de les subvencions que es reben de la Generalitat, en un moment en que s’estan reduint algunes inversions. De totes maneres, els compromisos es van complint i a principis d’aquest mes de juliol s’ha procedit a arranjar el tram de Borredà del camí rural de la Riera de Merlès, de manera similar a com s’havia fet en els altres trams, i amb la previsió de que l’any vinent es faci el tram de Les Llosses fins enllaçar el Cobert amb l’Hostalet. La inversió ha estat de 30.000,00 aportats pel Departament de Política Territorial de la Generalitat, via Consell Comarcal del Berguedà.
I per part del Departament d’Agricultura s’ha concedit el mateix import per arranjar el Camí de Campalans. Aquesta actuació es farà a principis de setembre, i és el propi Departament qui contracta les obres.
Fets aquests dos camins , la previsió és continuar amb el pla de camins i anar-los arranjant tots els que portin a cases habitades tot l’any. De fet és el compromís que figura en el nostre programa electoral i la rapidesa en el seu compliment depèn de les peticions i aprovacions de cada Departament de la Generalitat .

NEIX UNA NOVA ENTITAT- ALPENS/BORREDÀ.
El passat mes de juny es va donar a conèixer la creació d’ una nova entitat, sota el nom de: inadequats i divertits. com, en forma de plataforma per promocionar diverses activitats entre Alpens i Borredà.
Es tracta d’un grup de caràcter intercomarcal nascut de la col•laboració d’un nombre indeterminat i heterogeni de persones, pensant que la diversió es pot trobar a qualsevol activitat realitzada amb imaginació i sense prejudicis.
Compten amb el recolzament dels dos ajuntaments i aprofiten la col•laboració i coordinació per oferir en molts millors condicions tota mena d’espectacles i activitats culturals, socials, recreatives, etc.
En pobles petits com els nostres sabem de les dificultats per organitzar activitats, i atraure gent. En el poc temps des de la seva creació han organitzat ja un bon nombre d’actes que mostren diversitat, professionalitat, i ganes d’arribar a tots els públics, encara que en algunes ocasions sigui poc nombrós. Les proporcions no sempre s’han de tenir en compte a l’hora de poder acostar obres i projectes a un públic divers com és el d’un petit municipi.
Els desitgem llarga vida i ànims per continuar una tasca novedosa, en molts aspectes ,i al mateix tremps facilitar lligams amb un dels nostres pobles veïns: Alpens.

BORREDÀ. PRIMER EN DONACIONS DE SANG
En el ple municipal del passat dia 16 de juny, l’alcalde va felicitar a la presidenta de Creu Roja a Borredà, Rosa Rota Serra, però molt especialment a tots els donants de sang, perquè Borredà torna a figurar en els primers llocs en donacions de sang a tot Catalunya.
En el resum de l’any 2007, l’índex de donacions a tot Catalunya se situa en el 39,20, amb un total de 282.661 donacions. Borredà té un índex de 173,4 amb un total de 99 donacions. Es el primer municipi de la comarca del Berguedà molt lluny de la resta. I com es pot comprovar , molt per damunt del conjunt de Catalunya.
Fa ja molts anys que el nostre poble té aquest lloc destacat en matèria de donació de sang. Felicitem a totes les persones que van al Banc de Sang cada vegada que ve i els encoratgem a continuar. També animem a les joves generacions a afegir-se a aquest acte de solidaritat que no pot ser compensat econòmicament.
La sang és vida per altres persones i la gestió que es fa de les donacions té una transparència i rigorositat que garanteix el seu bon destí.

LA FESTA MAJOR – A PUNT
Els dies 16,17,18 i 19 d’agost s’ompliran d’actes, alegria i festa. La Comissió de Festes, un any més, ha preparat un ampli i ambiciós programa d’activitats . Tots els actes son gratuïts, i la festa és financia, amb els anuncis del programa de la Festa Major. Vagi per endavant l’agraïment a tots els qui hi col•laboren , i amb les rifes que cada dia organitza la Comissió amb importants premis, i una rematada final, el darrer dia, amb uns quants premis especials. La resta, l’aporta l’ajuntament.
Uns quinze dies abans es repartiran els programes de la Festa Major i també es podrà consultar a la pàgina web de l’ajuntament. Desitgem a tothom una bona festa, i felicitem a la comissió de festes, per l’encert i elecció de les activitats programades.

PRIMER ANY DE MANDAT
Hem complert ja el primer any del nou mandat municipal, amb un balanç positiu pel que fa la negociació dels principals compromisos electorals. I no només parlem d’obres, que son importants, sinó sobretot de garantir que tots els serveis bàsics estiguin ben coberts , amb un bon funcionament i adaptant-se a les necessitats futures.
I els ajuntaments, especialment els més petits, no tenim el finançament adequat que fa anys se’ns promet. Es més, moltes subvencions arriben amb retard, o en percentatges insuficients com per poder-les complementar amb recursos propis. Cada obra és un repte i suposa un cúmul de tramitacions de llarga i complicada trajectòria.
Amb tot, s’han obtingut importants ajuts que permetran dur a terme les obres previstes o adaptar els serveis a les noves necessitats. I s’ha ampliat la dedicació de l’administració municipal , per posar-se al dia i evitar retards en les gestions. També, a nivell polític hi ha una àmplia dedicació dels cinc regidors de l’equip de govern, per poder complir amb les obligacions que comporta la gestió municipal.
En resum, estem raonablement satisfets d’aquest primer any, i la continuïtat en la gestió dels mandats anteriors serà la nota dominant dels propers anys. La confiança obtinguda fa que continuem amb similars actuacions i propòsits, i complint amb el programa electoral presentat.

LA UNITAT D’ACTUACIÓ NÚM.2 – ACABADA
La urbanització , anomenada U.A núm. 2, del Camí de la Roca ja s’ha acabat i dintre de poc es farà la recepció de les obres, equipaments i serveis per part de l’ajuntament. Aquesta urbanització, consistent en parcel•les per vivendes unifamiliars entre mitgeres, i per altres d’aïllades , suposa facilitar la implantació de noves famílies en el poble, sigui de manera permanent o com a segona residència.
Ha estat gràcies a la primera part de la urbanització de la zona nord que Borredà va poder créixer, donar feina i vida al poble , en un moment que realment ho necessitava. Ara tothom pot veure el bon resultat d’aquella iniciativa. I ara es pot veure aquesta altra que permet a persones interessades en tenir vivenda pròpia, comprar una parcel•la i construir-se una casa o preveure la compra d’una vivenda ja edificada.
Un petit poble necessita un cert espai de creixement, equilibrat i de qualitat, com el que hem anat planificant en els darrers vint anys. Res seria igual si no haguéssim obert el poble a la vinguda de noves famílies, i a noves activitats. Tot s’ha de fer amb mesura i les degudes proporcions, però disposar d’espai per noves construccions és indispensable.
Recordem els telèfons de la empresa promotora que es diu Reibeprom, per a qui vulgui comprar alguna parcel•la : 936803485, i el 636974202.

FÀBRICA DE BAIX – NOUS USOS
Després de tancar la fàbrica de baix, l’empresa propietària ha venut una part de la primera nau a la família que porta la Fonda Baix Pirineu, per tal de poder traslladar el restaurant en aquest lloc.
Dintre d’uns mesos, una vegada acabades les obres i obtinguda la corresponent llicència d’activitats, el nou Restaurant Baix Pirineu estarà en aquest lloc.
Pel que fa la resta de la construcció hi ha diverses negociacions en curs, que no sabem quin resultat final tindran, però que esperem suposin posar a disposició de persones interessades, locals per magatzems o per activitats industrials.
I en quan a futures activitats industrials, en el poble o en pobles veïns, la gran oportunitat pel nostre municipi i per la comarca , en general, serà el futur polígon comarcal de Olvan.
L’INCASOL ( institut català del sòl) , l’ajuntament d’Olvan i uns quants propietaris han arribat a un acord per iniciar, dintre de poc, les obres de la primera fase d’un gran polígon industrial a peu de l’Eix del Llobregat i amb una superfície inicial d’unes 50 hectàrees, ampliables fins a 100. Es a dir, molt més gran que l’actual polígon de La Valldan , de Berga.
Aquest polígon serà realitat dintre de poc més d’un any, i diverses empreses ja han manifestat la voluntat d’instal•lar-s’hi. Alguna de la pròpia comarca, altres procedents d’altres indrets, per necessitats d’espai o ubicació.
Disposar d’un gran polígon, modern i ben equipat a menys de mitja hora de cotxe, suposarà una gran oportunitat per compaginar treball per a moltes persones, i la possibilitat de viure en un petit poble, com el nostre.
De totes maneres, i com sempre hem fet, si hi ha alguna possibilitat de facilitar la implantació d’alguna petita empresa en el nostre municipi, ho farem donant el màxim de facilitats als emprenedors.

L’ALCALDE FELICITA ELS GRUPS D’OPOSICIÓ.
En el Ple Municipal Ordinari celebrat el passat dia 16 de juny, l’alcalde, Joan Roma va felicitar la iniciativa tinguda pel portaveu del Grup Municipal de CiU per portar al Parlament el tema del retard en la construcció de la Depuradora d’aigües residuals. Aquesta obra , competència de la Generalitat, i concretament de l’ACA , porta un retard de prop de cinc anys. I malgrat les diferents promeses dels responsables d’aquest organisme , no tenim data d’inici de les obres. En diverses ocasions ,l’alcalde s’ha adreçat per telèfon i per escrit a l’ACA, però els retards s’han anat acumulant fins arribar a la data d’avui en que no hi ha un calendari de segur compliment. D’aquí la felicitació de l’alcalde a CiU per exigir, via Parlament, el compliment d’una obligació del Govern de la Generalitat.
I també va felicitar a la portaveu del Grup Municipal d’ IB-CUP-EPM per denunciar la falta d’una documentació per part de l’empresa explotadora de la pedrera de Capdevila. Concretament de l’adequació ambiental, que tant l’equip de govern, com la pròpia empresa creia tenir-la. El Departament de Medi Ambient i Habitatge no havia advertit ni a la empresa ni a l’ajuntament d’aquesta mancança. A la vista d’aquesta denúncia, la empresa va presentar la documentació pertinent i la previsió és que el mes vinent, estigui aprovada la adequació ambiental. Ja s’ha dit en anteriors ocasions que l’administració competent en aquest tema, per via de l’annex 1, és la Generalitat, i pertoca al Departament de Medi Ambient, vetllar pel seu compliment.

TANCAT L’AJUNTAMENT UNS DIES D’AGOST
Com la majoria de gent ja sap, l’ajuntament disposa d’una sola administrativa, la qual té dret a fer vacances com qualsevol persona. Es per aquest motiu que anunciem de que l’ajuntament estarà tancat del 4 al 23 d’agost.
Com ja es va fer saber l’any passat, per casos d’urgència es pot deixar missatge a la bústia de veu de l’ajuntament, o contactar amb algun dels membres de l’equip de govern.

RETORNEN TOTS.
No és el títol de cap pel•lícula, sinó informació sobre el definitiu retorn de la resta dels “papers de Salamanca”. Un dels temes que més tinta ha fet vessar en els darrers temps i que ha suposat un enfrontament greu entre uns i altres, amb demostracions clares del més ranci nacionalisme. Aquí i allà.
A finals d’aquest mes arribaran les darreres 7 caixes de documents oficials de la Generalitat i d’un parell de Jutjats. Aquestes caixes , juntament amb les 500 carpetes de material ja retornat conformen la totalitat de la documentació requisada durant la Guerra Civil.
També hi ha acord perquè 1.300 carpetes amb documentació de particulars i entitats privades, siguin retornades als seus legítims propietaris o hereus, i de tot plegat es faci còpia per deixar-la a l’arxiu històric de la Guerra Civil de Salamanca.
S’acaba així un dels episodis més discutits, controvertits i desgraciats dels darrers anys. Demostra també que quan alguns posen per davant el radicalisme o posicions personalistes, en comptes de historicistes, i legalistes, es poden veure situacions ridícules i fora de tota lògica. Hem vist manifestacions, aquí i allà, i compromisos trencats per tot arreu.
Ningú ha quedat del tot bé en aquest conflicte. Ni el govern central, d’abans i el d’ara, tot i que ha complert els compromisos adquirits, però amb retard i amb moments excessivament tensos, ni la Generalitat sota govern de CiU, que semblava més buscar l’enfrontament que no pas un resultat positiu. També diversos col•lectius semblaven més interessats a buscar l’enfrontament que no pas l’autèntic retorn de tot plegat.
Ara, l’acord és definitiu i irreversible. Sort que no hi ha eleccions a la vista i això ha permès discussions i pactes sense la pressió al darrere. He de dir que el Ministre de Cultura per una banda i el Conseller del mateix ram a Catalunya, han sabut portar el darrer tram amb discreció i decisió.
Bé, el que compta al final son els resultats i aquests son immillorables. S’ha arribat on calia. Els documents als seus propietaris i una còpia pública per poder ser consultada per tothom qui vulgui. Està bé el que bé acaba.
I aquest final hauria de servir com exemple d’altes conflictes del passat i del present. Tampoc s’entén com una petició ha estat tant d’anys a complir-se. I és que , sovint, als catalans ens passa que posem tota la passió en una reclamació per motius puntuals i electorals, i passat el primer moment, girem pàgina i ens decantem cap un altre tema. Només la constància i perseverança donen els fruits desitjats.
Al darrera d’aquest acord hi ha tècnics, i càrrecs institucionals que han fet una magnífica feina, fora dels focus i càmeres, preparant els llistats, estudiant els arxius i proposant solucions adients i satisfactòries per a tothom. Son aquests els que realment han resolt el problema. La resta, han fet molt de soroll, però amb escassos resultats.
I com sempre passa, els titulars dels mitjans de comunicació “obliden” aquest acord perquè ja no és d’actualitat. Ja no significa cap enfrontament ni batalla entre governs o entre territoris. Es la rutina de la “normalitat”. Efectivament per normalitat democràtica el govern central, presidit pel socialista Rodríguez Zapatero, ha complert el compromís de retornar TOTS els documents, oficials i privats , requisats durant la Guerra Civil, i dipositats a l’arxiu de Salamanca. No hi ha conflicte , simplement complir la llei.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

ESDEVENIMENTS COMARCALS.
Des de fa anys vaig seguint alguns dels principals esdeveniments locals que tenen repercussió o àmbit realment comarcal. Es tracta de festes, trobades, commemoracions, records, etc, de fets locals que han esdevingut, amb els anys, autèntics aconteixements comarcals o nacionals.
Alguns ja han complert quinze, vint o trenta anys i per tant mostren que tot allò organitzat amb serietat, qualitat i sobretot constància, arrelen i esdevenen punts de referència obligada .
Significa també que al seu darrera hi ha un grup d’entusiastes i sacrificats organitzadors que ,sovint, amb recursos ben escassos , aconsegueixen multiplicar resultats aportant-hi esforç, col•laboració i participació d’un bon grapat de persones i institucions.
Amb tot, i aquest és el motiu d’aquest article, la precarietat és excessiva a tots els nivells. He comprovat la fragilitat d’alguns dels esdeveniments en matèria de recursos econòmics. Alguns només tenen aportació municipal. Altres hi afegeixen alguna subvenció de la Diputació i els menys, alguna de la Generalitat, complicada de tramitar i lenta de cobrar. Ja no parlem del Consell Comarcal que és pràcticament inexistent en totes elles.
Aquesta situació és lamentable i perillosa de cara el futur dels pobles , en particular, i de la comarca en general. Es lamentable, perquè no es valora prou la rellevància de les activitats i l’impacta que tenen sobre la vitalitat dels municipis, l’intercanvi social i cultural que representen i la mobilitat que faciliten. A banda d’un evident benefici econòmic per a tots.
I perillosa, perquè confiar en el voluntarisme gairebé total i permanent dels organitzadors és excessiu i suposa una càrrega permanent sobre unes persones que comencen a patir per l’esforç o per l’edat. La continuïtat esdevé un problema.
I d’esdeveniments impactants , de qualitat i amb un àmbit que supera clarament el comarcal en tenim uns quants. Des de la Festa del Segar i el Batre, d’ Avià, recentment celebrada , a la Trobada d’Acordionistes de Maçaners ( Saldes), passant per la Setmana Medieval de Bagà, les festes als Jardins Artigas de La Pobla , o el campionat d’escacs, el Concurs de Gossos d’Atura de Castellar, a les Nits Musicals, etc, i perdoneu per no detallar-los tots, però son activitats de gran nivell que posen el poble i la comarca en el mapa nacional d’esdeveniments de primer ordre.
No pot ser que la majoria d’ells no estiguin degudament coordinats, ni proporcionalment ajudats per les institucions públiques, ajuntaments a part. Molts d’ells no disposen de prou material, equipament ni instal•lacions per sobreviure en cas de pluja, fred o d’un tall de llum inoportú. A nivell econòmic, alguns d’ells no reben res, o quantitats ridícules ,respecte el cost total.
Es confia en el voluntarisme més absolut a tots els nivells i això els fa fràgils perquè la manca d’uns pocs impulsors pot posar en perill l’edició d’un any o simplement la continuïtat de cara el futur. La millor solució passa per reforçar l’equip organitzador , estretament lligat i coordinat amb l’ajuntament, i l’exigència de que les institucions supracomarcals, es digui Diputació i, sobretot Generalitat ajudin de matèria notable a la seva realització.
La Diputació ja dona alguns ajuts, si bé, en molts casos haurien d’augmentar notablement, però la Generalitat queda molt enrere, per no dir no existeix en la majoria dels casos, abans esmentats i altres no explicitats. Ens hi juguem la cultura, la diversitat, les arrels, i ara la continuïtat. Es el moment, de dedicar-hi esforços importants, i reconèixer el paper dinamitzador que tots aquests esdeveniments tenen pel poble que els organitza i per la comarca, en general.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

TOT A PUNT DE RETORN.
En els darrers anys i desprès de tanta polèmica i tantes posicions forçades i exagerades per totes bandes, feia mandra ficar-se a discutir un tema que hauria d’haver trobat solució deu o quinze anys enrere, com a mínim. Estic parlant dels tristament famosos “papers de Salamanca”.
Ja hi ha acord definitiu perquè d’aquí a pocs dies s’entreguin les darreres 7 caixes de documents oficials , amb aquestes caixes i les 500 carpetes entregades anteriorment es donarà per acabat el retorn de tots els papers oficials. També hi ha acord per entregar 1.300 caixes , corresponents a documents de persones i entitats privades, i procedir al mateix temps a digitalitzar tota la documentació perquè se’n pugui disposar per sempre més, a l’arxiu històric de Salamanca.
Tot el procés dels darrers anys ,demostra que l’efectivitat va lligada a la confidencialitat i al treball callat , primer dels tècnics i desprès dels polítics. Quan un tema es converteix en bandera dels intransigents, d’una banda i de l’altra, es fa impossible arribar a un acord sensat i ràpid.
El que ha passat amb la documentació de Salamanca és de manual. S’han donat totes les exigències, intransigències, malentesos, mala fe, i ús partidista generalitzat de la petició i la entrega, fins arribar al dia d’avui en que es dona per resolt un problema que mai hagués hagut d’arribar a les cotes de crispació a que va arribar.
I més quan les noves tecnologies permeten reproduir i posar al servei dels estudiosos tota una documentació de gran rellevància per conèixer una part del nostre passat històric. No es tractava de quadres, ni de elements artístics o arquitectònics d’impossible reproducció o de inviable trasllat, sinó de documentació ,sentimentalment important pels seus legítims propietaris, o històricament rellevant per les institucions i organismes als quals els hi varen prendre com botí de guerra.
En pocs dies, tema resolt. Un conflicte menys i una mostra més d’eficàcia per les dues parts. En aquest cas per part del Ministre i del Conseller de Cultura. Amb poc soroll han arribat al final del procés de la millor manera possible.
Seria d’agrair que totes aquelles veus sentides , en els darrers anys, en que pronosticaven que mai “Madrid” entregaria el que era “nostre”, ara reconeguessin que el compromís pres pel President Zapatero, s’ha complert. I no deixa de ser amb satisfacció que es pot comprovar com a totalment fallida l’estratègia de l’alcalde de Salamanca, al llarg de tot el procés, amb actuacions que superaven el ridícul més espantós.
També, hem de felicitar el comportament d’un grapat d’estudiosos, bons coneixedors del contingut dels arxius, que han batallat, en silenci per aquest retorn i ho han fet, primer estudiant el contingut i desprès facilitant ponts de diàleg entre intel•lectuals de tot arreu per arribar a un acord que és bo per a tots.
Aquest resultat també pot servir per altres contenciosos, encara pendents que queden pel territori. Tots tenen les seves especials característiques, però la via del diàleg i la negociació sempre és la millor, per arribar a bon port. Sobretot si primen els contactes previs, el treball serè i profund, i la confidencialitat, en comptes de l’aprofitament mediàtic. El resultat dels acords de retorn de tots els papers de Salamanca, n’és la millor prova.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

UN DOSSIFICADOR DE CLOR PEL DIPÒSIT DE CAL GALL.
En el marc de les continues millores en la xarxa d’aigua, l’equip de govern ha decidit comprar un dosificador de clor per instal•lar en el dipòsit de Cal Gall. Aquest dosificador permetrà millorar la qualitat de l’aigua i regular encara millor la dosis de clor que es posa a la xarxa.
En aquests moments tenim un dosificador en el dipòsit general de Subirà i un altre en el de Campalans. Ara tindrem el tercer de manera que el clor serà molt exacte i equilibrat en tota la xarxa.
En el darrer ple l’alcalde a preguntes del Regidor de CiU, Joan Pallach, ja va exposar que la qualitat de l’aigua és la principal prioritat de l’equip de govern des de sempre. De fet la brigada d’obres , cada dia comprova el nivell de clor a la xarxa. Tenen un aparell que marca el nivell de clor i ho comproven en diferents llocs. Una altra supervisió ve de la mà d’un tècnic d’Aigües de Manresa, contractat per la Diputació que pren mostres de tant en tant, però vàries cada mes i comprova que tot estigui en ordre.
I tenim un tercer control oficial, per part de la Generalitat, amb una farmacèutica que ve quan li sembla i pren mostres allà on ho considera convenient i comprova que la qualitat sigui la adequada. Per tant, si en un tema estem controlats i controlem nosaltres mateixos és en l’aigua i de fet és lògic que així sigui.
També a diferència del que es feia abans cada any es buida el dipòsit general i es neteja completament, i el mateix es fa amb els altres dipòsits. En aquesta matèria hem de dir que els canvis, respecte els vells temps, han canviat notablement. I la rigorositat és extrema.
D’aquí que haguem decidit disposar de 3 dosificadors automàtics. Això permetrà una cloració exacte, i igual a tot arreu.
També de cara l’any vinent tindrem automatitzada tota la instal•lació de captació d’aigües de manera que no s’hagi d’anar personalment a les instal•lacions quan plou, per evitar fangs o per poder bombar aigua de nit ,etc.
I volem deixar clar també que aquestes inversions no es traslladen automàticament al rebut de l’aigua. El servei continua sent deficitari perquè hem invertit molt durant tots els anys, en millor la xarxa i les instal•lacions. Poc a poc, i cada any apugem el rebut, però ni de lluny cobreix totes les despeses de manteniment i millora. A més cal saber que pràcticament la meitat del rebut d’aigua correspon al cànon de l’aigua de la Generalitat. Es a dir, es paga a l’ACA i aquesta ho dedica a construir depuradores i a finançar millores en instal•lacions d’aigua a tot el país.
Amb tot ,ja hem dit que el funcionament de l’ACA, en mans de IC-V ,francament és poc eficient i poc favorable als pobles petits. Fa anys que ens queixàvem, en època de CiU però ara ens queixem per altres motius però per semblant ineficiència. Una prova al tenim en els retards en la construcció de l’estació depuradora de Borredà i de molts altres pobles i en les poques subvencions que donen per millorar el servei.
Precisament el dosificador de clor que instal•larem a Cal Gall serà finançat totalment per la Diputació. Es la única administració que realment ajuda i compren les necessitats dels ajuntaments. Ja ens agradiria que la Generalitat funcionés i pensés igual.

EL POLÍGON COMARCAL I BORREDÀ.
Moltes vegades no donem prou importància a projectes que es fan fora del poble , però que tindran una gran repercussió sobre nosaltres i la comarca en general. Aquest és el cas del futur polígon industrial d’Olvan. Es un polígon promogut per la Generalitat, concretament per l ‘ INCASOL, i amb vocació clarament comarcal.
En temps de CiU a la Generalitat es va fer una política amb poca visió de futur perquè davant el tancament de fàbriques i per tenir contents a tot un seguit d’alcaldes, es varen promoure uns petits polígons industrials que no solucionaven res i simplement feia callar les veus demanant un pla de reindustrialització.
Ara la nova política de la Generalitat és fer pocs polígons , però grans i ben dotats de les noves tecnologies i amb bones comunicacions a les carreteres principals. Així neix el polígon comarcal d’ Olvan .
L ‘ INCASOL, promou una primera fase de 50 hectàrees, i té pactades 50 més per una segona fase. Estem parlant en total d’un polígon força més gran que el de La Valldan de Berga i preparat per acollir grans empreses.
Està previst que dintre de mig anys comencin les obres i que la primera fase estigui totalment acabada dintre d’un any i mig. Es un temps realment curt i molt important pel futur del nostre poble i de la comarca en general. Tenir a menys de mitja del poble un gran polígon amb moltes empreses i per tant varietat de llocs de treball permetrà trobar feina al jovent del poble o a d’altres persones que poden decidir treballar allà i viure aquí.
I tot i la actual crisi, d’empreses disposades a instal•lar-se a Olvan n’hi ha perquè moltes han de marxar dels polígons industrials de l’àrea metropolitana. Sigui perquè les naus els han quedat petites i no tenen espai per créixer, sigui perquè volen reduir costos , venent naus i terrenys allà a canvi de nous edificis aquí, sigui perquè la situació estratègica del Berguedà els hi és interessant per fabricar i transportar productes cap a França o Europa en general. El polígon estarà connectat directament amb l’Eix del Llobregat.
A més l’avantatge és que els diners per les obres ja hi son des de l’any passat i per tant no hi ha problemes de pressupost ni finançament.
Pels qui no tinguin clar on va el polígon i coneixen la comarca, han de pensar en tots els terrenys on hi ha el parc de material de Pasquina, cap a la carretera de Gironella a Prats, i la empresa Cobra. En fi, un gran terreny molt ben situat i fàcil de comunicar amb la C-16. També hi ha previst posar-hi un element bàsic pel polígon i per la comarca com és una gran estació transformadora que permetrà garantir el subministrament elèctric de mitja comarca.
El primer càlcul que es pot fer és de la creació d’uns 500 llocs de treball en els primers dos o tres anys des del seu inici, i posteriorment s’aniran incrementant en funció dels tipus d’empresa que s’hi instal•lin, però si ho comparem amb l’actual polígon de La Valldan podrem comprovar com estarem parlant del principal centre de llocs de treball de la comarca.
Es per tot això que l’ajuntament de Borredà segueix molt d’aprop tot el projecte i anima a escurçar terminis perquè permetrà garantir treball a la comarca i evitar el despoblament d’un bon nombre de pobles del Berguedà , especialment de la part més Alta. La centralitat del polígon permet que en 10, 20 o 30 minuts pràcticament tots els treballadors podran arribar-hi visquin en el poble que visquin. I això facilita treballar allà i viure en un municipi diferent. Es el que pot passar amb els joves de Borredà que ja no haurien de pensar en marxar del poble sinó en buscar treball, i quedar-se a viure aquí. En ben poc temps es podrà comprovar.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

RETARDS PAGAMENTS I POLÍTICA DE SUBVENCIONS –GENERALITAT.
Uns quants alcaldes estem portant a terme una certa campanya de conscienciació a la Generalitat perquè modifiqui la política de subvencions a pobles petits. Es tracta de que la majoria d’ajuts a pobles de menys de 2.000 habitants puguin arribar al 90% de l’import de la inversió i en alguns casos concrets, a cobrir la totalitat del cost.
Mentrestant no es canviï el sistema de finançament municipal, els petits pobles no poden fer front a percentatges del 30,40 o 50% de les inversions, per fer obres. Els és impossible d’aportar els diners complementaris, sense recòrrer a un endeutament progressiu, i en alguns casos asfixiants.
Es tracta de copiar el funcionament de la Diputació de Barcelona que ha entès el problema i l’ha resolt. En el pla de subvencions de Xarxa Barcelona, la Diputació permet arribar a subvencionar la totalitat de la inversió i això facilita dur a terme qualsevol tipus d’obra , en qualsevol moment.
La Generalitat està lluny de fer el mateix. Es més, té tendència en alguns departaments i serveis a estirar les subvencions per allargar el nombre de municipis a qui donar alguna cosa i després es troben que la majoria no poden gastar els diners perquè no hi poden posar la diferència. Mala cosa per a tots, perquè és enganyar-se mútuament i significa tenir paralitzats molts diners a la espera de que es jusitifiquin les obres o es donin de baixa per falta de justificació.
Ara mateix , a nivell de Departament d’Agricultura, s’han concedit ajuts que s’han comunicat als ajuntaments beneficiats a principis de juliol i voldrien tenir l’obra adjudicada, executada, certificada i pagada a l’avançada a 30 de setembre d’aquest any. Es evident que ni seria legal ni és possible complir aquests terminis. Aleshores , perquè ho fan? Doncs, en part perquè hi ha diner de la UE que costa de gestionar i és molt lent i quan ho tenen tot a punt els ha passat més de mig anys i ja nomès els queda la segona part de l’any per poder enviar els justificants a Brusel.les. Impossible de complir per cap de les parts.
I en aquest moment els ajuntaments petits ja no poden dur a terme obres a càrrec de fons europeus perquè obliguen a avançat la totalitat dels diners que costa una obra i actualment la Generalitat està pagant a 15 i 20 mesos de retard. Ara mateix està pagant les subvencions dels Fons FEDER de 2005. Borredà tenim una subvenció de 2006, que la cobrarem segurament dintre de un any, i vàrem avançar els diners el novembre de l’any passat. Amb aquestes condicions no és viable demanar ni fer servir ajuts d’aquests.
Davant aquesta situació , és evident que fa falta un canvi radical en el funcionament dels departaments de la Generalitat. N’hi ha alguns que son un autèntic maldecap. Per posar un altre exemple. La setmana passada es varen aprovar els plans d’ocupació per aquest estiu. I entre preparar papers i gestionar-los ja et poses a mig estiu, com volen que serveixen per aquest any? No hi ha manera de modificar la burocràcia, ni els terminis ni escurçar gestions.
En fi, seguirem batallant perquè se’ns faci cas. Alguna cosa hem obtingut per part d’algun departament, si bé estem lluny d’on volem arribar. Tot plegat obliga a relantitzar el funcionament i les inversions dels ajuntaments petits . No queda cap altre remei, i esperar que el gran nombre de peticions presentades ,portin a canvis estructurals de tota la administració de la Generalitat. Es el que pretenem els alcaldes de pobles petits.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

UN BON CASAL D’ESTIU
Avui hem tingut reunió amb l’Anna Tubau i la seva companya de Casal per fer una primera valoració del funcionament del Casal d’Estiu. Una iniciativa interessant i molt ben portada pel que he pogut comprovar personalment i per les opinions d’uns quants pares que hi tenen els fills.
Hi ha 20 inscrits , i el nombre d’hores i dedicació que hi tenen les monitores és molt elevat de manera que si tot continua així el resultat serà clarament satisfactori i amb ganes de tornar-hi l’any vinent.
Aquest any, no s’han pogut fer els cursets de natació per falta de prou inscripcions, en canvi arribar a 20 participants en aquest casal és tot un èxit. A més han ofert la possibilitat de menjar en el Restaurant Baix Pirineu de manera que alguns pares han pogut deixar els fills des de les 9 del matí a les 6 de la tarda. Un horari realment ampli i intensiu a un cost molt baix.
Des de l’ajuntament valorem l’experiència molt positivament perquè suposa una novetat i un servei a nens, nenes i pares que no té cap precedent, pel que fa nombre d’hores, dedicació i multiplicitat d’activitats.
I l’espai és l’ideal : les escoles, perquè està en el bell mig de la zona esportiva, amb possibilitat d’anar a jugar a fora, sense perill, sense obstacles i amb una amplia zona pels més petits o mitjans. Si convé i els ve de ganes poden anar a la piscina que tenen allà mateix i a passejar per ben a prop sense circulació que posi en perill a ningú.
En resum, farem una nova reunió dintre de 8 o 10 dies per tornar a valorar l’experiència i si les monitores pensessin en repetir el servei l’any vinent, faríem les previsions per demanar ajut a la Generalitat o a la Diputació i així compartir més fàcilment el cost del Casal.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

GENT DESESPERADA , DEMANA AJUDA
En les darreres setmanes he rebut diferentes peticions d’informació, assessorament i ajuda , arran alguns dels articles publicats en diferents mitjans de comunicació. Acostumo a escriure entre 3 i 4 articles setmanals que apareixen publicats a Regió 7, la revista Celsona de Solsona i comarca, o a la revista La Rella del Lluçanès, al setmanari del Berguedà de Regió 7 o en alguna altra revista en la qual esporàdicament escric.
Diverses persones s’han posat en contacte amb mi per demanar consell i ajuda. Alguns casos son realment dramàtics. En vaig tenir un , en que m’exposava el naixement d’un nen amb la síndorme de Goldenhar o espectre oculo articulo vertebral. Realment una malaltia totalment desoconeguda per mi. I francament amb 7 mesos el nen requeria la intervenció d’un equip multidisciplinar de Sant Joan de Déu.
Qui espera desespera i era lògic demanar ajuda per agilitzar tràmits i aconseguir unes atencions urgents. En un cas com aquest el que faig és posar en contacte la família amb la Diputada socialista que s’ocupa dels temes de Sanitat en el Parlament de Catalunya.
Altres persones que han contactat amb mi feien referència a tractaments o intervencions mèdiques inadequades, o propostes de millora en determinats temes, etc. I per descomptat associacions de malalts que demanen una major i millor atenció.
En aquests casos, tant important és atendre les peticions i comprendre-les com proposar gestions que vagin en el camí adequat. No és fàcil perquè en molts casos el problema és de difícil o impossible solució, sobretot quan afecta relacions entre persones i en aquest cas els temes de separacions violentes és el més dramàtic, sobretot quan hi ha fills per entremig.
Darrerament m’han arribat diversos casos i francament alguns posen la pell de gallina, pel que tenen de mesquinesa i lluita entre pares.
De fet , aquests casos han arribat en un moment en que m’he apartat una mica dels temes habituals en els meus articles i la resposta demostra que hi ha molta gent que necessita ajuda i que s’agafa a la primera oportunitat que passa. Es lògic i comprensible, i això ens ha de fer veure la importància de les associacions i entitats dedicades a l’ajuda a malalts i el recolzament que han de tenir.
Moltes d’aquestes associacions viuen amb una gran precarietat i en canvi fan una tasca admirable. S’haurien d’impulsar iniciatives públiques i privades perquè totes elles tinguessin el finançament necessari per continuar. N’estic ajudant algunes a obtenir ajuts de la Diputació i la Generalitat , però en queden moltes mig abandonades. A la vista de les peticions rebudes queda clar que totes son indispensables.
Joan Roma, Conseller de la Fed. XI del PSC.

BUROCRÀCIA INFINITA
Pels qui no coneguin de prop el funcionament dels ajuntaments, els pot semblar que les gestions municipals , son ràpides i fàcils, amb les altres administracions: Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, Govern Central.
D’entrada ja es pot veure que la llista és força llarga, i alguns pensaran que amb el Govern Central hi fem poques gestions, i és cert, però encara en queden algunes que cal continuar i son exigides per llei. Sigui per donar compte de la gestió municipal, sigui per demanar subvencions, per alguns temes que encara els hi son propis.
Les gestions amb les altres tres administracions son molt diverses , amb una càrrega de burocràcia , molt diferent d’una a altra. Hem de dir que els Consells Comarcals han servit per poca cosa i més aviat ens han complicat la vida als ajuntaments que no pas ens l’han facilitat. Sense diners propis, s’encarreguen més de tramitar papers que res més. Per tant, en prescindirem , tot i que ha suposat un increment de la burocràcia.
Respecte la Diputació de Barcelona hem de dir que és una de les administracions que més s’ha adaptat als ajuntaments, i ha reduït enormement la paperassa que calia presentar per demanar subvencions. En general, els ajuntaments estem força satisfets del seu funcionament, i els municipis de les altres tres províncies ens envegen als de Barcelona perquè per nosaltres representa poder fer moltes coses amb ajuts importants i fàcils de tramitar, i de cobrar.
Una altra cosa, és la Generalitat. Es una administració immensa, feixuga i que encara no ha portat a terme la transformació que li fa falta per convertir-se en una eina més àgil i més eficient. I era la que ho tenia més fàcil perquè va ser creada de nou, però va néixer copiant més el model de Madrid que no pas el d’una administració moderna i innovadora.
I és amb la que tenim més relació i més dependència. Tots els ajuntaments estan obligats a fer un munt de papers per qualsevol gestió amb qualsevol departament. I el Parlament i el Govern han anat fent lleis i decrets que compliquen enormement la tasca diària. Es genera cada dia un munt de paperassa, la major part de la qual es podria evitar amb un funcionament més àgil i ben coordinat.
A més, la Generalitat, es guia per una desconfiança extrema envers les propostes i decisions dels ajuntaments. Es una mena de defecte de fàbrica. Qualsevol proposta, mínimament important requereix d’informes, autoritzacions i aprovacions d’un o més departaments. Es una mena de cursa d’obstacles, les que fan els ajuntaments per multitud de temes. I no tenen cap lògica i fan perdre diners, temps i oportunitats.
Per posar algun exemple. No és lògic demanar 5 informes diferents a 5 departaments o organismes de la Generalitat per poder instal•lar una horta solar o un parc eòlic, i destinar-hi entre dos i tres anys, i un munt de papers, publicacions, comunicacions, etc.
Cosa semblant ens passarà per qui vulgui construir algun equipament o activitat en determinades zones del territori. Ja sabem que cal protegir el paisatge i som els primers de defensar-ho, però caldria informes ràpids i contundents en qüestió de 2 o 3 mesos. La realitat és que poden passar 8 o 10 mesos per tenir una autorització per actuar en zona no urbana. Això si tot va bé, si apareix algun petit problema es pot doblar o triplicar el temps d’espera.
En matèria de medi ambient , els terminis son inesgotables i la paperassa immensa. Amb normatives, sovint, contradictòries i amb informes que requereixen posar-se d’acord dos o tres altres departaments. Sovint, tens uns a favor i altres en contra, de manera que la decisió és francament complicada.
Davant aquesta situació, els qui estem en ajuntaments reclamem canvis substancials en el funcionament de la Generalitat. Alguns s’estan duent a terme. Es cert que han millorat algunes gestions i tramitacions, i es fan esforços per reduir la burocràcia, però de moment, aquesta és excessiva i obliga els ajuntaments a dedicar-hi temps, personal i diners que podrien servir per coses molt més útils i necessàries.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

EL VOT IMMIGRANT
De les moltes propostes i acords que ha pres el Congrés del PSOE, em quedo amb un de realment rellevant de cara el futur : donar vot als immigrants a les eleccions municipals de 2011.
Alguns poden pensar, perquè només a les municipals i no a les generals, autonòmiques i europees. Doncs, perquè en aquest cas toparíem amb obstacles insalvables com son els preceptes constitucionals. Per tant, aquest dret haurà de venir més endavant, amb reformes de més profundidat i a nivell de la Unió Europea. Tard o d’hora ja hi arribarem, mentrestant , les municipals ja representaran un important pas endavant.
I és que ara a les municipals ja es poden presentar i votar els ciutadans europeus, però no els d’altres nacionalitats i continents. Tenim a Espanya 1,3 milions d’immigrants procedents de països no comunitaris, i per tant sense dret a vot, ni per descomptat a ser candidats. Amb la proposta socialista se’ls vol donar dret a vot, sempre i quan hi hagi reciprocitat. Es a dir, donem vots als teus si tu em dones vots als meus. Per entendre’ns es vol tenir garanties de que en els països d’origen dels immigrants també es doni aquest dret als ciutadans espanyols.
La proposta sembla justa i lògica, pensant que tenim més d’un milió de conciutadans repartits per tot el món, els quals podran presentar-se i votar en molts paísos en que ara son convidats de pedra, com els immigrants que tenim per aquí.
I és que una mesura com aquesta és la que realment facilitat la integració i la resolució de molts dels problemes que comporta la concentració de determinats col.lectius en barris , pobles i ciutats.
No hi ha mesura més adient i integradora que la de donar veu i vot a tots els immigrants perquè d’ells dependran molts resultats electorals en molts municipis, tenint en compte que en alguns llocs representen el deu, quinze o vint per cent, ells sols podrien aconseguir un, dos o tres regidors i d’ells dependre el color del govern municipal.
Es lògic que davant aquesta eventualitat els partits mirin d’integrar en les seves llistes, candidats procedents dels principals col.lectius immigrants del municipi, i aquests candidats és lògic que , a part d’ocupar-se els temes generals, també intentin millorar i facilitar la integració dels seus correligionaris.
Una mesura com aquesta, facilitarà i agilitzarà la resolució de problemes i la plena integració dels principals col.lectius presents en el país. Es evident que en quedaran fora algunes nacionalitats per les dificultats de que el seu país accepti la reciprocitat. Dificilment ho veurem amb el Marroc, un dels principals paísos de procedència de la immigració o en altres indrets com Paquistà, o molts dels països subsaharians. Però en canvi és previsible la reciprocitat en bona part de Llatinoamèrica.
I quan s’obre una porta , és més fàcil obrir-ne d’altres. Els nous ciutadans que tenim a casa nostra , és lògic que se’ls hi donen tots els drets, perquè aixì també se’ls pot fer complir tots els deures. Si participen de la vida quotidiana i paguen els impostos com tothom , és bo, que també tinguin tots els drets.
El panorama polític municipal realment serà diferent a les propers eleccions. Veurem propostes, candidatures i programes amb una diversitat mai vista. I , una vegada més, la iniciativa haurà vingut de la mà dels socialistes. Una mesura adequada per forjar un futur més integrador a tots els nivells.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

UN ANY DE MANDAT MUNICIPAL
El ple del passat dia 16 de juny va suposar complir el primer any de l’actual mandat municipal. Un mandat que considero molt positiu per quan disposem d’una còmoda majoria i la relació equip de govern – oposició té uns components de respecte i correcció normalitzats, després d’una anterior etapa excesivament crispada en aspectes que no venien a compte.
Aquest primer any , l’equip de govern ha estat bàsicament dedicat a acabar temes començats i sobretot a demanar ajuts per complir el programa electoral que ens va portar a revalidar, una vegada més una encara més gran majoria absoluta.
Els primers resultats de les peticions s’han traduït amb obtenir més de 400.000 euros del Pla Unic d’ Obres i Serveis de la Generalitat per destinar a la primera fase del Casc Antic, quantitat que hem demanat millorar una mica més, perquè voldríem aconseguir sumar ,entre totes les administracions un 90% del cost i no aplicar contribucions especials als veins.
De la Diputació de Barcelona hem negociat una aportació de 325.000 euros, per diferents obres, com casc antic, redacció de projectes, pas a la TDT, i dos dosificadors de clors per dipòsits d’aigua per tal de millorar-ne la qualitat.
De Política Territorial hem obtingut 125.000 euros pel casc antic, una xifra també de les més elevades que s’han concedit i que permet anar sumant diners per poder fer l’obra l’any vinent, o dintre de dos anys, a la vista de l’objectiu d’arribar al 90% de subvenció total.
Una altra gran subvenció, procedent del Departament de Governació ha estat la destinada a refer el tram de Borredà del camí rural de la Riera de Merlès. Es tracta d’un ajut de 270.000 euros que permetrà deixar els 6 km que falten fins arribar al Cobert de Puigcercós, de la mateixa qualitat que el tram sud. Així tindrem un camí en bones condicions de pis i seguretat. Mentrestant taparem uns quants forats que s’han anat fent en alguns dels trams actuals.
I dues ajudes més de 30.000 euros cadascuna, permeten fer el tram de Borredà del camí de la Riera de Merlès, a partir del Cobert de Puigcercós, obra que quedarà acabada dintre de 8 dies. I el Camí de Campalans que es farà a principis del mes de setembre. Un el paga Política Territorial i l’altre el Departament d’Agricultura. I en aquests casos l’ajuntament no hi ha de posar ni cinc cèntims.
Podem parlar d’altres petites ajudes aconseguides, però crec que el tema diners no és el més important per un ajuntament, sinó fer possible que tot funcioni , que tothom tingui els serveis puntualment i en bones condicions i això obliga a dedicacions importants dels membres de l’equip de govern.
En aquest sentit, he de dir que la incorporació de Antonio Velasco, com a segon tinent d’alcalde i responsable d’Urbanismes, Obres i Serveis ha estat un encert. Molt ben valorat per tota la gent, dedica moltes hores a l’ajuntament amb un grau d’eficàcia realment elevat. I per la molta feina que ell acumula, a l’igual que jo mateix com alcalde, i el desig de repartir millor la feina, en el darrer ple es va acordar que la Concepció Barniol tingués mitja dedicació remunerada a l’ajuntament, amb una vintena d’hores setmanals.
Aquesta decisió ve facilitada perquè la Generalitat està d’acord en finançar un sou municipal, de l’acalde o d’algun regidor. Aquesta aportació de la Generalitat no es gastarà tota ,sinó en part, per la Concepció perquè no tindrà dedicació plena, però amb aquestes hores facilitarà el traspàs d’una part de la feina que havia assumit Antonio Velasco en matèries com noves tecnologies: banda ampla, cursets informàtica, televisió per cable, etc. Però a més assumirà les funcions de cultura, de coordinació activitats en el Centre Civic, i de secretària de la Associació de la Gent Gran, a més d’incorporar-se a la comissió de festes,etc. Es a dir, aquesta major dedicació de la regidora facilitarà el treball conjunt i permetrà ampliar activitats municipals.
I és que un petit ajuntament com el nostre té un ritme d’activitat, reunions, acords ,etc, molt elevat i cada vegada és més necessària una major dedicació. D’aquesta manera també es podran fer reunions constants entre alcalde, primer i segon tinent d’alcalde i la regidora, i menys sovint, però també quan faci falta amb el cinquè regidor, Joan Rovira.
Tot plegat ens permet valoracions, i propostes ràpides i consensuades entre els cinc, formant un autèntic equip de govern.
I en matèria adminstrativa, la reincorporació de la secretària – interventora, Montserrat Cabana amb una dedicació de 20 hores setmanals permet portar al dia la documentació municipal. I va ser un encert encarregar als serveis de La Pobla de Lillet el portar la comptabilitat perquè cada vegada s’ha fet més complexa i difícil, de manera que ara se n’encarreguen ells sota supervisió de la Diputació de Barcelona.
En quan a la situació econòmica, i a la vista de les noves polítiques de subvencions i ajudes de la Generalitat hem decidit alentir algunes obres i no fer-ne de noves que no tinguin la totalitat del seu import cobert. En el passat, hem fet moltes obres amb percentatges de subvenció del 50,60 o 70%. A partir d’ara s’ha de poder arribar al 90 o al 100% perquè sinó l’ajuntament no ho pot suportar, amb els retards en els cobraments que suposen i amb obres complementàries que sempre fan falta i que s’afegeixen als costos de les obres pròpiament dites.
A més hi ha obres que la Generalitat obliga l’ajuntament a pagar íntegrament ,abans de pagar-nos a nosaltres , i això un ajuntament no ho pot aguantar. Ara mateix la Generalitat encara ens deu els diners de les obres de portada d’aigua al sector est que nosaltres fa 8 mesos vàrem pagar i encara no saben quan ens ho pagaran a nosaltres.
Els ajuntaments protestem , però fins no tenir un nou sistema de finançament més lliure i no tant lligat a obres concretes no anirem bé. Avancem poc a poc, però no al ritme promès. I la crisi actual fa que la Generalitat no disposi de tresoreria i es retrasa molt en els pagaments i transferències.
Per tot plegat, aquest any farem menys actuacions i la nostra prioritat és anar pagant les factures pendents , amb la previsió de tenir tot al dia, en matèria econòmica, per finals del mes de gener de 2009. I partir d’aleshores anirem fent les obres , sempre i quan es disposi del finançament complert i total per cadascuna. Son decisions que hem pres de comú acord amb altres ajuntaments i comporta un canvi d’actitud i funcionament respecte d’etapes anteriors.
Per últim, i amb les negociacions fetes i altres en curs, preveiem poder complir amb el nostre programa electoral i fer possible la continuació d’una acció de govern àmplia i ambiciosa. Tothom qui ve a Borredà veu un poble molt ben equipat , ben cuidat i equilibrat. El creixement és l’adequat i tots els serveis estan posats al dia i preparats per garantir el seu funcionament en els propers anys. En resum, al final d’aquest primer mostrem una raonable satisfacció per la feina feta, i encarem el segon any amb bona part dels deures fets i amb ànims per dur a terme les principals obres promeses.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.