Thursday, August 28, 2014

 

SANTI VILA, UN CONSELLER SORPRENENT.

SANTI VILA, UN CONSELLER SORPRENENT.
No coneixia la trajectòria anterior de l’actual Conseller de Territori i Sostenibilitat, però en les reunions tingudes amb ell, m’ha produït una bona impressió, pel que té de dialogant, pràctic i resolutiu. El fet d’haver passat per un alcaldia sempre afavoreix la comprensió dels temes i fugir d’actituds prepotents i poc pràctiques.
Avui parlo d’ell perquè suposo que la majoria de lectors haureu escoltat les declaracions fetes ahir , respecte el posicionament que un govern responsable ha de tenir enfront les decisions del Tribunal Constitucional. No tindrien res d’excepcionals sinó contradiguessin altres declaracions d’alts responsables del govern , del partit i dels seus socis d’ERC. Simplement ha recordat el paper d’àrbitre del TC i la necessitat, de fet obligatorietat d’acatar les seves decisions. Res d’extraordinari en un sistema democràtic. Però sentir-ho per boca d’un Conseller del propi Govern Mas que fa equilibris constants, declaracions contradictòries, posicionaments equidistants i altres virgueríes, sorprèn , en aquest cas gratament.
I és que els dies van passant i la indefinició sobre un tema tant fonamental no és de rebut en un govern responsable. Sortir de la legalitat és impensable perquè suposa des legitimar el procés i donar una imatge inimaginable a nivell intern i extern. Hem de pensar que Santi Vila parla per boca seva i de molts altres dirigents i votants de CiU. Va en la bona direcció i pot permetre arribar a un objectiu diferent, però factible, del nou encaix que Catalunya ha de tenir dintre d’Espanya.
Dintre de poc es produirà un nou fet molt rellevant com la reunió entre el president Mas i el nou Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez. Molta gent, té interès en mostrar un PSOE instal·lat en el centralisme i la manca de voluntat de canviar la situació catalana. S’equivoquen, o almenys d’aquesta reunió n’ha de sortir la convicció per tots els catalans, i per tots els espanyols de que el PSOE ha canviat de posició. Que l’aposta federal no és una estratègia per sortir del pas, sense voluntat o possibilitats de ser duta a terme, sinó una aposta seria i factible.
No pot ser que les mobilitzacions, les accions i actuacions de centenars de milers de persones, però també els moviments interns dels partits, i amb ells el PSC no tinguin el premi d’atendre les reivindicacions que son justes. Catalunya ha estat maltractada, incompresa i feta servir per batalles entre territoris, d’una manera sectària i incomprensible per part de governs irresponsables. Es cert que també a Catalunya hem tingut actituds poc intel·ligents o clarament provocatives, envers Espanya , en un ambient de crispació i exaltació de diferències que podien ser resoltes d’una manera ràpida i intel·ligent.
La realitat és que ara i aquí toca emprendre canvis substancials per resoldre el conflicte. I els catalans han de veure que el maltractament de paraula i obra passa a la història, i s’emprenen canvis per evitar repetir-los. El blindatge dels temes més nacionals és indispensable, per foragitar actuacions com les del Ministre Wert, o d’altres . La llengua i la cultura son les ànimes d’un poble, i la educació en el que toca aquestes dues essències, i finalment acabar amb l’etern problema d’un injust finançament, acotant la solidaritat, de forma similar a com la té Alemanya.

Escoltar Santi Vila, suposa fer viable una entesa entre les dues realitats. Parla un llenguatge similar a Miquel Iceta, i francament si ERC vol trencar amb el govern i anar pel pedregar, seria hora que el PSC garantís la governabilitat del país durant un temps prudencial fins la convocatòria de noves eleccions. Els 50 diputats de CiU , més els 20 del PSC ( o els 19 si com tot sembla J.I Elena se’n va , sense deixar l’escó) garanteixen els 68 diputats que donen majoria absoluta com per poder tenir estabilitat parlamentària. El moment és dur i delicat, i s’ha d’aplicar el principi de a “grans mals, grans remeis”, i dedicar-nos a resoldre els temes urgents, prioritaris i essencials dels catalans.

Wednesday, August 27, 2014

 

BORREDÀ - CONCERT DIVENDRES DIA 29 - 7 TARDA A L'ESGLÈSIA PARROQUIAL

CONCERT A L’ESGLÈSIA DE BORREDÀ – DIVENDRES DIS 29 A LES 19 HORES
        ALUMNES DE LES COLÒNIES MUSICALS – 2014.
Des de fa 23 anys, el Director Ferran de la Varga, juntament amb l’Associació ProArt, organitza unes estades musicals en el municipi de Castell de l’Areny. I com cada any, els alumnes que hi ha participat organitzen uns concerts en els pobles veïns, com Borredà.
Aquest divendres dia 29 a les 7 de la tarda a l’església parroquial, tindrà lloc un concert amb obres de Vivaldi, Händel, i Huws Jones.
L’entrada és lliure i tothom qui vulgui del poble o de fora pot venir a escoltar un gran concert ofert per 32 alumnes de diferents edats, els quals hauran assajat i perfeccionat les obres per instruments de corda, sota la batuta del Director Ferran de la Varga.
L’ajuntament de Borredà col·labora des de fa molts anys en facilitar el trasllat, i amb algun ajut destinat a mantenir aquesta activitat. Cada any tots els assistents han sortit meravellats de la qualitat del concert, malgrat la joventut dels intèrprets. Estem segurs de que enguany sortirem amb la mateixa satisfacció.

Joan Roma, alcalde de Borredà

Monday, August 25, 2014

 

SENSE LEGALITAT NO HI HA LEGITIMITAT - art. Nació Digital Solsona

SENSE LEGALITAT NO HI HA LEGITIMITAT.
Anem avançant cap a dues dates de gran rellevància pel nostre país: la Diada de l’11 de setembre i el 9N, dia elegit per anar a votar la doble pregunta proposada pel President Mas i acceptada pels partits, dits sobiranistes.
A mesura que passen els dies es va confirmant la gran mobilització per la Diada. Suposa un gran repte superar la xifra de les dues anteriors, i ben aviat veurem si la realitat confirma el desig de tots els impulsors. Amb tot, el que ocupa i preocupa a tots els responsables polítics és què passarà el dia 9 N. La Llei de Consultes no referendàries ha obtingut el vist i plau del Consell Assessor per un curt marge de 5 a 4 . M’ha sorprès aquest marge tant reduït perquè la majoria de personalitats donaven per segur un resultat molt més contundent i ampli. Els arguments dels contraris, donaran ales al Tribunal Constitucional com podrem veure ben aviat.
La Llei serà votada en el Parlament la segona quinzena de setembre amb els vots favorables del PSC que havia deixat clar que si el Consell Assessor li donava suport, el seu vot seria afirmatiu. Així, doncs, la nova Llei quedarà aprovada per una molt àmplia majoria del Parlament de Catalunya, i tot fa preveure que l’endemà de publicada, el President Mas signi el Decret de convocatòria de la votació del 9N. A partir d’aquí i com en un guió ja llegit, tot indica que el govern central impugnarà el Decret, i portarà la Llei de Consultes davant el Tribunal Constitucional, amb la qual cosa quedarà suspesa la seva aplicació.
Arribats en aquest punt, el guió no segueix i tot queda a l’atzar i a la voluntat dels partits d’aquí i el govern central. El President Mas ha dit i repetit que ell no convocarà una votació sense complir amb la legalitat, perquè sortir de la legalitat suposa perdre la legitimitat. Així, doncs, les sortides son reduïdes. O eleccions anticipades a la vista de no poder complir amb el compromís assumit, o acceptar la suspensió del Decret i deixar per una altra ocasió la votació, o proposar un canvi en la pregunta que encaixi amb la Llei de Consultes , una vegada el Tribunal Constitucional hagi dictaminat la seva constitucionalitat.
No és fàcil fer prediccions, i menys recomanacions de què fer i cap on anar, però el cert és que la situació és extraordinàriament complicada. Dir que la Llei de Consultes avala la pregunta prevista pel 9N contradiu el propi text de la llei quan parla de consultes no referendàries, per tant, no encaixa amb la nova Llei. Per tant, o es busca una nova pregunta o estarem davant un carreró sense sortida. I els dies van passant i ens acostem a la data de convocatòria, sense haver exposat el cens electoral ni haver aprovat les mesures indispensables per poder exercir el dret de vot.

El PSC en boca del seu Primer Secretari, Miquel Iceta, proposa una sortida difícil , però viable en aquests moments en que tothom té clar que la situació no es pot mantenir . Ha d’haver-hi una proposta alternativa clara, contundent i creïble, i ell la posa en una modificació de la Constitució, per trobar un nou encaix de Catalunya, mitjançant el blindatge de les competències en llengua , cultura i educació, al mateix temps que en un canvi en el sistema de finançament que sigui més just i equitatiu. I feta la proposta que tothom voti per veure si hi està d’acord o no.  Queden poques setmanes per veure cap on s’encamina la solució o la confrontació. Es hora de moure fitxa tant allà com aquí. El temps s’esgota, i el principi de sense legalitat no hi ha legitimitat és acceptat per bona part de les forces polítiques.

 

GALA, LA GATETA ABANDONADA - art. La Rella

GALA, LA GATETA ABANDONADA.
Fa uns 15 dies, un cotxe va parar a peu de carretera de Ripoll a Berga, en el terme municipal de Les Llosses, en un punt on hi ha un contenidor de deixalles, amb l’aparença de tirar-hi una bossa d’escombraries. Així ho va pensar la iaia de la casa que anava a recollir el ramat d’ovelles. La seva sorpresa va ser a l’arribar-hi i veure que la gent del cotxe havia deixat una gateta d’uns 3 mesos, amb un grapadet de pinso al terra, per evitar els seguís quan emprenguessis la marxa.
La iaia va recollir la gateta i se l’emportà a casa, tot reflexionant què fer-ne i com podia haver-hi en el món gent tant insensible que abandonés una criatura tant indefensa, que poc hagués durat si ella no l’hagués trobat i recollit. El seu destí era morir aixafada per un cotxe, o menjada per qualsevol de les bestioles que viuen en els nostres boscos, sola , indefensa i amb una por terrible.
En una casa de pagès sempre pot haver-hi una criatura més,però si coincideix en que els gats de la casa son adults, acostumats a sortir, entrar i buscar-se la vida, es fa difícil pensar en un bon encaix per un de tant petit i indefens. I si a més les nenes de la casa fa pocs mesos varen acollir un cadell de gos que va creixent a bon ritme, la convivència esdevindria complicada. La solució, doncs, passava per buscar un adoptant immediat. I em va tocar a mi. L’excel·lent relació meva amb la casa i amb les nenes, les va portar a trucar-me i demanar-me l’adopció. La sorpresa va ser gran, inimaginable i necessitada d’una breu reflexió, almenys d’una nit. Bé, doncs, tinc ja la gateta Gala a casa. El nom li varen donar elles mateixes i em va semblar molt adequat. Vaig anar a comprar un kit d’emergències per tenir un gat a casa, i ja la tinc ben instal·lada, i salvada de l’abandonament dels seus antics propietaris.
He fet aquesta llarga introducció per cridar l’atenció a la gent que compra animals o li regalen, sense reflexionar sobre la responsabilitat que adquireixen. En els meus anys de Diputat al Parlament vaig formar part de la Comissió d’Agricultura i vaig ser ponent de la Llei de Protecció dels animals, de manera que em vaig informar i he seguit estant al dia del drama dels abandonaments. A Catalunya es calculen en uns 60.000 els abandonaments de gossos i gats, cada any. I uns 300.000 a tot Espanya. Es impossible calcular o saber els altres abandonaments d’animals diversos com : serps, tortugues, granotes,cocodrils, peixos, cargols exòtics,etc, etc perquè quedaríem bocabadats de saber què té la gent a casa seva, de manera anònima i moltes vegades, clandestina.
En la Llei de Protecció varem establir la prohibició de sacrificar els animals abandonats i recollits a les gosseres municipals o privades. Aquest punt el varem discutir durant moltes sessions, perquè alguns no estàvem segurs de fer el més correcte, tot i la pena que suposa el seu exercici. Els partidaris de la prohibició confiaven en que el ritme d’adopcions seria prou gran com per evitar l’acumulació d’animals,altres no érem tant optimistes. La realitat, ens porta a tenir les gosseres col·lapsades, amb animals en espais saturats, sense poder sortir si voluntaris no van a passejar-los i amb un cost d’uns 3 euros per dia, en plena crisis. En el conjunt de Catalunya deu haver-hi uns 100.000 animals. Es fàcil calcular l’enorme cost de manteniment, d’espai i d’intendència que aixó suposa. Un cost insostenible quan tenim urgències per les persones. Pertoca, doncs, fer una crida a la responsabilitat de tots els propietaris, criadors, pares i infants, de que tenir un animal suposa canviar de vida i adaptar-la a la nova criatura. Pensar-hi molt abans de donar el pas, i ser molt conseqüent. I a nivell general, castigar durament el comportament incívic dels qui abandonen els animals ,en comptes d’entregar-los a les protectores. I quan vulguem tenir-ne un , primer pensem en una adopció, i en segon lloc, en una compra. La mesura d’una civilització és calcula en com tractem les persones , i en segon lloc com tenim cura dels animals, domèstics o no.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)

Friday, August 22, 2014

 

PAGAR PER MALS SERVEIS - art. Regió 7



PAGAR PER MALS SERVEIS.
“Els catalans ens queixem molt, però denunciem molt poc”, aquesta és una constant viscuda centenars de vegades, en moltes de les gestions que em toca fer, en tant que alcalde ,per serveis essencials que paguem religiosament i funcionen com volen i quan volen.
Estic cansat d’haver de reclamar un mínim de serietat a grans empreses que no tenen un autèntic servei a l’usuari, i és impossible fer arribar les queixes o informacions sobre les mancances en el servei o sobre successos que haurien d’interessar a l’empresa afectada. Posaré alguns exemples perquè s’entengui millor.
No és de rebut tenir un mòbil i quedar sense cobertura en llocs inversemblants del nostre país. I no tant perquè estiguin ubicats a l’extrem del món o en llocs inaccessibles, no , fins i tot en espais sota Montserrat, on hi ha multitud d’antenes, parabòl.liques i altres estris... o sota la Figuerassa, amb igual bosc d’antenes, o en molts altres llocs, podem quedar sense servei o que es talli contínuament de manera incomprensible.
Si això es pot comprovar diàriament,molt pitjor és el servei en pobles petits com Alpens, Les Llosses o Borredà que compartim un repetidor de Telefònica que constantment està sotmès a vicissituds increïbles pels temps que estem. El repetidor de Puigdon (Alpens) va ser dels primers i funciona amb un generador de gasoli. Quan aquest s’acaba, s’acaba la cobertura i ens toca a alcaldes i usuaris recordar a l’empresa que toca repostar...mentrestant podem estar un, dos o tres dies sense servei. Si a més algú roba el combustible, o el generador, la cosa pot anar per més llarg...
Però, no és Telefònica la única empresa complicada, tot i ser la més rellevant , també les altres costen de trobar per informar-les d’algun desperfecte en les seves instal·lacions...o altres incidències. Podem entrar en un web en que tens de tot menys una via de contacte segura i eficient. Pots arribar a parlar amb deu o dotze persones i cap d’elles resolt res del que planteges. No et deixen arribar a la Direcció. No pots parlar amb cap responsable. Arribes al final i tornes al principi sense solució.
Quan parlo de mòbils, em refereixo ja a totes les noves tecnologies. Internet funciona amb les mateixes deficiències, carències i intermitències, de manera que un ajuntament o un particular es pot veure aïllat en el moment més delicat d’una gestió o tramitació. Si a més, la Generalitat endega una campanya de gestió directa via Internet amb la creença d’un país imaginari en que les noves tecnologies funcionen, el resultat pot ser demolidor. Problemes constants en les connexions del Jutjat de Pau, i per tant del Registre Civil, o col·lapse en el sistema, problemes d’interferències, de suspensions,etc...posen dels nervis funcionaris i ciutadans.

Davant situacions de clara indefensió envers les grans operadores no tenim defensa adequada. Recórrer a les oficines de protecció del consumidor, no resol el problema perquè les empreses tenen massa poder i excessiva protecció. I exigir a la Generalitat l’exercici de les seves competències, no comporta cap garantia de resolució de les deficiències perquè no tenen o no volen sancionar comportaments insòlits i despreciatius. Paguem per uns mals serveis, i això no és de rebut. Hem de ser capaços de reclamar i denunciar, i al mateix temps exigir de les administracions superiors que castiguin durament les mancances en serveis essencials que paguem religiosament com si fossin de primera i ens donen una qualitat de tercera. 

 

INVERSIÓ EN MONUMENTS - art. Setmanari Berguedà de Regió 7

INVERSIÓ EN MONUMENTS.
Celebro la bona notícia de la propera restauració del Monestir de Serrateix, a càrrec de l’1% cultural que les obres públiques han de destinar al territori on s’executen. Aquesta és una norma que les administracions s’han saltat moltes vegades, tot i les reiterades queixes, denúncies i peticions. Es a dir, pels qui desconeixen de què va la cosa, quan una administració emprèn una gran obra, l’1% del seu import s’ha de destinar a la restauració, millora o protecció d’un bé cultural del territori. Hi ha qui entén ,del territori on es fa aquesta obra, i altres entenen que pot anar a qualsevol lloc del país. Aquest debat l’hem tingut mantes vegades amb resultats diversos.
Però, tornant al tema. El Monestir de Serrateix bé val destinar-hi esforços i diners perquè és d’autèntica primera divisió. I en matèria de restauració no hem de parlar mai de “gastar” diner, sinó d’invertir. Es una de les millors inversions que podem fer de cara a preservar el nostre llegat històric, però al mateix temps , treure’n un gran profit cultural i econòmic. Així ho ha entès la Diputació de Barcelona, al llarg dels darrers 90 anys en que el Servei de Protecció del Patrimoni Local , ha estat capdavanter a nivell de país, en matèria de preservació i protecció d’innumerables monuments de tota mena: esglésies, palaus,castells, ponts ...
Ara i aquí, el resultat el tenim a la vista, i el podem comptar amb milers de visites cada any, sigui a Sant Llorenç prop Bagà, Sant Sadurní de Rotgers, Sant Vicenç del Rus....El mateix ha fet la Generalitat, si bé queda pendent poder organitzar un servei d’obertura, i guiatge similar al que té establert la Diputació. Si invertim diner públic, és lògic que tothom se’n pugui beneficiar, podent-los visitar.
Queda encara molt per fer. Per sort tenim una comarca plena d’edificis singulars, representatius de tots els estils, i tots els temps, que necessiten ser protegits i restaurats. Hem de reconèixer que s’ha avançat molt en la sensibilització de la qüestió i s’han endegat molts projectes, públics i privats, encaminats a preservar aquest llegat.
I és que tenir en el municipi, diversos elements arquitectònics, és la millor excusa per ser visitat, quedar-s’hi i passar-hi uns dies. Son, doncs,elements culturals, però amb premi econòmic. La despesa realitzada retorna per altres vies i camins.
La crisis també ha colpejat durament les partides destinades a la restauració i son moltes les que han quedat encallades, o esperen millors temps. A nivell de PSC s’ha fet un llistat de compromisos presos per la Generalitat que han quedat congelats. Som conscients de les dificultats i les prioritats, però en alguns casos, esperar massa pot significar perdre un monument, i aquí és quan convé demanar prioritat absoluta. El pas del temps, la climatologia, i en alguns casos, el vandalisme poden tirar per terra elements importants del nostre passat més llunyà.

Finalment voldria demanar amplitud de mires i d’actuació fugint de la prioritat única que s’havia donat en el passat, a l’art romànic. Tot i ser molt rellevant i fonamental, també tenim moltes altres mostres d’altres èpoques i estils que convé preservar per mostrar la varietat, riquesa i diversitat dels nostres avantpassats. I siguem exigents en el destí de l’1% cultural. Puix que existeix com a norma, fem-la complir. 

Thursday, August 21, 2014

 

BORREDÀ - RETARD D'11 ANYS EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EDAR.

L’ALCALDE DE BORREDÀ SORPRÈS PER LA RESPOSTA DE LA CONSELLERIA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT SOBRE L’EDAR.
En la darrera visita al Berguedà, del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, l’alcalde de Borredà, Joan Roma, li va reiterar la queixa per l’enorme retard en la construcció de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals ( EDAR). Li va recordar que aquesta EDAR, va ser adjudicada pel darrer govern Pujol, l’any 2003 poques setmanes abans de les eleccions al Parlament, juntament amb 58 altres EDAR’S d’altres municipis de Catalunya, per un import total de 60 milions d’euros.
Ja en aquell moment l’ajuntament de Borredà va reclamar el projecte executiu per poder comprovar si contemplava les condicions que l’alcalde havia negociat amb l’Agència Catalana de l’Aigua ( ACA). En cap moment l’ajuntament ha tingut accés al projecte executiu . Simplement un avant projecte, en el qual no quedava clara l’exacta ubicació, i altres detalls de la instal·lació, i mantenia un traçat de camí d’accés inapropiat per accedir a la Carretera C-26. L’ajuntament va presentar diverses esmenes, amb el compromís verbal que serien ateses, però mai més hem tingut la constatació escrita de tenir-les garantides.
Cada any, l’ajuntament ha requerit la Generalitat perquè aportés el projecte executiu, i ha demanat l’execució de les obres. A data d’avui , tot està parat, i d’aquí que l’alcalde aprofités la visita del Conseller per reiterar la petició. El Conseller es va comprometre a donar explicacions i en data d’avui, hem rebut escrit en el qual s’exposa que és impossible donar el document sol·licitat ( projecte executiu) per quan el document anterior ( avant projecte) està en procés d’actualització i encara no disposen del definitiu. De totes maneres ens fa saber que l’EDAR s’incorporarà al programa d’actuacions 2015 – 2018, com a prioritària.
L’import del projecte, 10 anys enrere era de 825.000,00 euros. Esperarem a tenir el projecte executiu per valorar-lo i comprovar si contempla les al·legacions presentades en el seu moment per l’ajuntament.
Els terrenys on ha d’anar l’EDAR varen ser expropiats, i estan a l’espera de ser ocupats per aquesta important obra molt necessària per poder depurar les aigües brutes, i poder-les retornar netes a la Riera Margansol. Dintre d’uns mesos iniciarem la primera fase de renovació del casc antic de Borredà, i aquest projecte ja contempla la separació de les aigües netes, de les brutes, i això permetrà simplificar i facilitar el treball de l’EDAR, puix que li arribarà molt menys volum de líquid ( les aigües netes aniran directament a la Riera).  Amb aquesta obra l’ajuntament pretén donar compliment a la normativa sobre depuració d’aigües residuals, i millorar la oferta turística, amb una riera neta en tot el seu tram. L’EDAR va a la banda sud de l’antiga “ Fàbrica de baix” i en els darrers anys, la xarxa de clavegueram ja s’ha planificat per facilitar aquesta entrega. Confiem en que el compromís d’entrar en el proper Pla sigui ferm i finalment es dugui a terme una inversió que porta 11 anys de retard.
Borredà, 20 d’agost de 2014.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Wednesday, August 20, 2014

 

ESPLÈNDIDA FESTA MAJOR - BORREDÀ 2014



ESPLÈNDIDA FESTA MAJOR – BORREDÀ 2014
Aquesta matinada de dimecres dia 20 d’agost, ha tancat l’edició 2014 de la Festa Major. Una festa, iniciada el passat divendres a la mitjanit, i que ha complert tot el dens programa , preparat per l’associació Borredà de Festa.
Un programa molt ambiciós, d’alta qualitat i diversitat. Com és costum, he parlat amb molta gent del poble i de fora, i la satisfacció és generalitzada. Per pròpia experiència sé el difícil que resulta planificar molts mesos abans, quins han de ser els espectacles principals, com combinar activitats per a grans i petits, quins son els millors horaris per cada acte, etc.
La segona edició de la Festa Major, a càrrec de Borredà de Festa, ha estat tot un èxit, i demostra el bon encaix entre organitzadors procedents de dues generacions diferents. Demostra també l’encert de l’anterior Comissió de Festes, de donar pas a una nova colla organitzadora que donés nous aires, nous reptes, noves propostes a una Festa Major, molt concorreguda per gent del poble i de fora, com hem pogut comprovar els dies principals de la festa.
També ha resultat un encert el canvi d’ubicació de l’escenari, evitant el tancament del carrer de Berga, i donant un ambient més obert a tota la Plaça Major.
A nivell econòmic, aconseguir un lleuger superàvit en un pressupost de despeses de prop de 26.000 euros, era un repte i s’ha aconseguit, gràcies també a que l’amenaça de pluja no ha espatllat la festa, cap dels dies, malgrat diversos ensurts. En aquest apartat, és evident que treballar tot l’any per obtenir fons propis, permet disposar d’un pressupost molt més elevat per la Festa Major que si només s’hagués de confiar en els ingressos dels 4 dies de festa.
Vull destacar molt especialment el bon ambient de festa de tots els dies de la Festa Major, Uns dies sense incidents, de bon rotllo, de diversió sana i participació en tots els esdeveniments, fins i tot en els dies previs a la Festa Major amb uns exercicis de Zumba. L’encert en passar les sardanes a la tarda per evitar la calor del migdia, o la trobada de colles geganteres, un sopar popular en dilluns per relaxar la festa i permetre una nit de descans, etc, formen part d’una bona combinació , adaptada a tots els públics.
I en quan als actes de nit, la qualitat i diversitat s’han vist recompensades per una assistència massiva de gent, amb ganes de participar i passar-s’ho bé.
En resum, aquesta Festa Major ha suposat la consolidació d’una formula iniciada l’any passat, i que promet encarar noves edicions amb expectació i interès.
Felicito, doncs, a tots els components de l’associació sense afany de lucre BORREDÀ DE FESTA, i agraeixo a tots els voluntaris i col·laboradors que fan possible i viable la organització de tantes i tant variades activitats. Igualment aquest matí he felicitat a la brigada d’obres i als components del Pla d’Ocupació, l’esforç en tenir net el poble a primera hora del matí i estar sempre disposats a actuar quan fa falta. Gràcies a tots per una nova edició de la Festa Major de Borredà.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

Saturday, August 16, 2014

 

A DESTEMPS, art. REgió 7

A DESTEMPS.
Un govern ha de tenir com a prioritat actuar en el moment oportú per cada problema que es presenta, i tant negatiu pot ser no actuar, com fer-ho malament o a destemps. I tampoc deixar-se emportar per l’oportunisme, el sectarisme o la nostàlgia del temps passat. Una mica de tot plegat hi va haver en la organització territorial de Catalunya, per alguns batejada com a divisió territorial, recuperant un treball del geògraf Pau Vila, mitificat fins extrems exagerats i que era difícil de traslladar i justificar en el moment actual.
Pau Vila va fer un bon treball, en una realitat totalment diferent de la nostra, i d’aquí la crítica. Organitzar Catalunya en 38 comarques era raonable, en aquells temps , però no a dia d’avui. De fet, vint-i-cinc anys enrere es va acordar passar a 41 i ara es donen compte de que el Moianès i el Lluçanès també tenen justificació de ser-ne, en un moment en que es volen suprimir els consells comarcals i adaptar-los a les necessitats actuals. La imprevisió i la improvisació continua sent norma de la casa, i ja seria hora de fer plantejaments radicals per modificar les estructures territorials.
D’entrada ens podríem plantejar la supressió de tots els consells comarcals, i facilitar la creació de mancomunitats de municipis, en funció de les necessitats i propostes dels ajuntaments, trencant fronteres “comarcals”. Hem de ser pràctics, austers i bons gestors, i les mancomunitats donen resposta a compartir serveis i reduir despeses. Tampoc tenen raó de ser les vegueries o regions, perquè arriben a “destemps”. Trenta anys enrere tenien lògica, ara , ja no. Pau Vila, pensava en desplaçaments en carro, o en vehicles propis d’aquells temps. Ara, en vint minuts fem el que en aquells temps tardaven tot un dia. Ara tenim tecnologies que ens permeten posar-nos en contacte de forma immediata ( quan funcionen, tot sigui dit)...
Per tant, simplificar nivells administratius és viable a nivell nacional i estatal. Que Catalunya tingui en els ajuntaments la base territorial, amb unes mancomunitats de serveis , en funció de les necessitats dels municipis, perfecte. I unes Diputacions destinades a ajudar en els mateixos temes, a nivell més complicat, i prou. I pel que fa l’estructura de l’Estat, suprimir els antics governs civils ( ara dits Subdelegacions del govern), també aniria en la bona direcció. I amb ells altres administracions estatals de caràcter provincial. Tot ha quedat petit, en un món de comunicacions més ràpides i eficients.
I tornant al principi, que el Moianès i el Lluçanès eren territoris amb característiques de comarca, era evident pels seus habitants i pels qui hi hem tingut permanent contacte. En aquell moment “no tocava”, i ara sí ? , fins i tot fent córrer la tramitació perquè no els atrapi un nou canvi legislatiu que posarà en 15.000 habitants el mínim necessari per esdevenir comarca. Una altra , decisió “ a destemps” que es pot complicar amb una proposta de consulta que posa els alcaldes en una mala situació. No perquè no vulguin ser consultats, sinó perquè el procés es pot allargar uns mesos més, amb un nou risc no previst. Què passaria si en un o dos , o més municipis sortís que no volen estar a la comarca ? I si la participació fos molt baixa? ...

Es en moments de crisis quan convé plantejar canvis deixats per més endavant. Amb el consens necessari, ara seria un bon moment per fer plantejaments més agosarats, i reduir nivells administratius no necessaris. Tenir en els ajuntaments les administracions bàsiques i essencials, facilitant que es puguin mancomunar com vulguin, mantenint les Diputacions per ajudar-los en serveis més complexes, oblidant les vegueries , i suprimint les subdelegacions provincials, amb els organismes que d’ells pengen, tindríem un mapa territorial més pràctic, molt més auster i més eficient. Si a França tiren endavant una ambiciosa reforma territorial, podem fer-ho aquí, amb arguments similars. 

Wednesday, August 13, 2014

 

DOL PER LA MORT D'UN GRAN EMPRESARI - art. Nació Digital Solsona

DOL PER LA MORT D’UN GRAN EMPRESARI.
Avui, dimecres dia 13 d’agost, a primera hora del matí m’he assabentat de la mort de Josep Puig i Riu, previsiblement d’un infart. Una dolça manera de morir sinó fos perquè només tenia 52 anys i una llarga vida per endavant, plena de projectes en múltiples àmbits del sector de l’hostaleria, el lleure i l’oci.
El vaig conèixer fa prop de 30 anys i la primera impressió va ser impactant pel que tenia d’entusiasme i claredat en el que volia fer, en una comarca com el Solsonès que no semblava la més adient per tanta ambició. Recordo el gran projecte de Can Puig, quan tot era una zona rústega, i es feia difícil imaginar la transformació que li volia donar per convertir l’espai en un gran complex hostaler, innovador, modern i pensat per múltiples esdeveniments. Em va mostrar els plànols i les propostes que contenien. Em van semblar tant ambicioses que temia un fracàs.
No solament no va ser un fracàs sinó es va convertir en un model de planificació, promoció i funcionament des del primer dia fins avui. Un projecte totalment compartit per la seva dona, autèntica mà dreta del Josep. Un matrimoni capaç de convertir-se en un dels més rellevants empresaris hotelers del Solsonès i comarques veïnes, com ho mostraven els múltiples esdeveniments que es duien a terme en el seu establiment. Unes instal·lacions de les més grans de Catalunya a nivell de cuina i menjador. Un menjador diàfan, immens, capaç de ser transformat en teatre, sala de ball o de concerts, i tanmateix acollidor, tant per 100 persones, com per 300 o 500. Ben pocs llocs del país poden dir el mateix. I altres menjadors més petits, més reservats, o més populars per poder oferir diferents ambients , en funció de les necessitats.
Varem convertir-nos en bons amics, després de diverses reunions i ajudes que li vaig oferir en tant que Diputat al Parlament de Catalunya, posant-lo en contacte amb l’administració central per poder-se acollir a plans d’ocupació, o amb la Generalitat per obtenir ajudes autonòmiques. Ell tenia clar que l’esforç, el risc i el diner l’havia de posar ell, però aprofitant les ajudes existents, i així va anar construint el complex per fases, començant per les més útils i atractives i continuant per altres de complementàries molt importants per esdeveniments concrets com casaments, aniversaris, etc.
El seu cap bullia de projectes i propostes, en un exemple clar de com ha de ser un empresari valent i innovador, fins i tot en els moments més complicats d’una crisis com la que patim ara. Era capaç d’adaptar-se i buscar noves formules per atraure gent al restaurant, o a l’hotel amb unes habitacions dignes d’un establiment de primaríssim nivell. Amb empresaris com ell el país funcionaria d’una altra manera. No era dels que es queixaven o demanaven ajuda externa, l’impuls li sortia de dintre tot i considerar que a nivell turístic i empresarial hi havia molt camí per recórrer a nivell de país.

Avui plorem la seva mort per inesperada, injusta, i a destemps quan tenia multitud de projectes per tirar endavant. La comarca perd un gran empresari, model per molts d’altres. Trameto el meu més sentit condol a la família i a tots els amics, per aquesta pèrdua. 

Tuesday, August 12, 2014

 

POSAR ORDRE A LA RIERA DE MERLÈS - art. La Rella

POSAR ORDRE A LA RIERA DE MERLÈS.
Hem parlat ja moltes vegades a les pàgines de La Rella de la situació caòtica que es viu a la Riera de Merlès, durant l’estiu, a resultes de l’ús i abús que molta gent fa d’un lloc per banyar-se. Totes les masses, piquen, i en aquest cas la concentració de moltes persones en un tram, relativament curt de riera, provoquen danys considerables en el medi natural. I si a més, moltes de les persones es comporten de mala manera, el resultat és el previsible.
Doncs bé, aquest any hem iniciat un recorregut , previsiblement llarg, però sense retorn, a favor de la preservació i regulació de l’ús de la riera. De fet, varem començar anys enrere però amb una lentitud exasperant i ara, de la mà de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà hem millorat la coordinació i la feina concreta, de manera que ja tenim col.locats cartells informatius al llarg de tota la riera, hem posat contenidors en 3 punts concrets per facilitar la recollida, hem repartit fulletons informatius, hem fet ús de les xarxes socials per avisar dels canvis, etc, etc. En resum, ja ningú podrà dir que no sap que es troba en un espai protegit, i que si està protegit no s’hi poden fer determinades actuacions, i que tot ha de quedar net...
Ara bé, una vegada donada la informació, cal passar al segon nivell: el del control i la sanció. Aquests dies he estat voltant per tota la zona, i parlant amb els residents, m’han informat de l’arribada de gent en AUTOCARS. Subratllo la paraula autocars, perquè només a persones molt poc prudents i desconeixedores del territori se’ls pot ocórrer entrar en un camí rural, estret, amb revolts complicats i amb un Pont de Roma, de pas restringit per amplada i pes, i fer-ho sense més reflexions. En casos com aquestes, la retirada immediata del carnet, una sanció exemplar, i portar-lo davant dels tribunals està més que justificat.

I no ho ha fet un únic autocar, sinó diversos en diferents dies, per la qual cosa tinc ganes de trobar-ne un ,algun dels dies que volti per la zona. Es més, ho he comunicat als Mossos d’Esquadra perquè estiguin atents davant la greu situació que es pot crear en un camí en que dos vehicles normals ja tenen espai reduït per creuar-se, què pot passar si un dels vehicles és un autocar. Però, a banda d’aquesta novetat, continuem tenint el problema habitual de deixalles per tot arreu. He d’esperar uns dies per comprovar l’efecte dels cartells, dels contenidors, de la banderoles i altres elements informatius. I al setembre serà el moment de fer balanç, i preparar la campanya de l’any vinent, més intensa i extensa, per aconseguir reduir la presència humana, i salvaguardar l’espai . No podem estar satisfets de la situació actual, però sense cap mena de dubte hem avançat força, en la bona direcció . El temps i l’acció constant ho demostrarà. 

 

FESTA MAJOR BORREDÀ - 2014

Dissabte 09 d’agost

Torneig 12 hores de Futbol Sala a Borredà. Premi de 500€ per al primer classificat.

A continuació festa amb XAVI PASQUINA + dj FEM FESTA fins que surti el sol ! (Organitzat per l’Associació Borredà de Festa).  Tel. de contacte per inscripcions        628909503.

 

Divendres 15 d’Agost

11:00 hores                 Missa solemne cantada per la coral de Borredà

12:00 hores                Concert a càrrec de la Coral de Borredà

12:00 hores                 Ballets a càrrec de l’Esbart de Borredà

21:00 hores     Format JAZZ   “” (Desgustació de Formatges (organitzat per  la Berguedana del  Jazz, Ajuntament de Borredà i Formatges Bauma)

 

A continuació comença la Festa Major de Borredà 2014 (organitzada per l’Associació Borredà de Festa, amb col·laboració de l’Ajuntament)

 

23:30 hores                Los Tumbaos  acabant amb DJ Xitus

 

Disasbte 16 d’agost

10:00 hores                20 è Campionat Tenis taula

12:00 hores                Mainada Grup Cap i cua i explicació de comptes pels petits

17:00 hores                Exposixió d’andròmines i Baixada d’andròmines

18:00 hores                Inaguració de l’exposició-concurs de Rams de Flors

20:00 hores                Taller de Dimonis

21:00 hores                19 è Correfoc amb la Colla dels Dimonis Socarrimats de Borredà 

24:00 hores                Miquel del Roig

02:00 hores                Kayo Malayo seguit del DJ....

                                  

 

Diumenge 17 d’agost

12:00 hores                Geganters i Capgrossos       

18:00 hores                Inauguració del l¡exposició del Concurs de Rams de Flors, al Centre Cívic

19:00 hores                Sardanes Prinicpal de Berga

22:00 hores                Havaneres    Grup REMS ,  es farà cremat a la mitja part             

24:00 hores                Ball amb el Grup Sol de Nit

 

Dilluns 18 d’agost

11:00 hores                Taller de xapes i jocs dirigits pels petits i triesport

17:00 hores                Concurs de Botifarra

17:00 hores                Jocs populars per nens i no tant nens

21:00 hores                4er Sopar Popular a la Plaça , amb l’humorista SELVIN   22:30

24:00 hores                Caminada solidaria Nocturna i refrigeri a l’arribada (organitza Borredà SMOU),

 

Dimarts 19 d’agost

11:00 hores                Triatló

16:00 hores                Dominó a la plaça per tothom

23:30 hores                Ball a la plaça  amb el Grup  Axis , i acte seguit per tancar la Festa Major

02:00 hores    Los Pachucos (entre el grup Axis o l’Orquestra de la mitjanit es repartirà xocolata desfeta i coca  per tothom)

03:30 hores                Mon DJ (Disco VIG)

 

 

Hi haurà rifes amb productes de la terra, i altres sorpreses

 


 


Monday, August 11, 2014

 

L'AIMS, UN BON INVENT- art. Nació Digital Solsona

L’AIMS, UN BON INVENT
Pels de fora de la comarca del  Solsonès, explico que AIMS vol dir ACADÈMIA INTERNACIONAL DE MÚSICA DE SOLSONA, i demostra que fins i tot en una capital petita de comarca és poden organitzar esdeveniments propis d’una gran ciutat. Del 6 al 17 d’agost es concentren a la capital, alumnes de música de tot el món, i quan dic de tot el món vull dir que realment venen de Xina, Austràlia, EUA , Japó ( amb una nombrosa representació), i un llarg etcètera d’una vintena de nacionalitats, per estudiar, millorar i ampliar els seus estudis musicals amb un selecte grup de professors. 
Quedi clar que no hi tinc cap mena de vinculació sinó és d’haver estat ahir un dels entusiastes admiradors del concert donat en el Santuari del Miracle. Una hora intensa de música de molt alt nivell , a càrrec d’alumnes que tancant els ulls, podrien passar per grans professionals, malgrat la jove edat de la majoria d’ells. Bé, de fet de tots ells i elles ( sempre més nombrosa la representació femenina que la masculina). Espero repetir experiència en el concert de Cardona, o en algun altre de Solsona. Val la pena, i qui llegeixi aquest escrit que miri calendari perquè fins el dia 17 tenen una desena de concerts disponibles.
He seguit l’evolució d’aquesta experiència, i francament espero i desitjo no la deixin perdre tots els ajuntaments i entitats que hi participen. Normalment quan parlem d’escoles, seminaris, tallers musicals d’alt nivell, els associem a grans ciutats, amb grans conservatoris, teatres, auditoris, etc, i no ens imaginem les possibilitats de tenir-ho molt a prop nostre, a l’interior del país, en una petita comarca com el Solsonès, tot i que els concerts que donen professors i alumnes trenquen les fronteres comarcals per anar cap el Berguedà i el Bages.
La crisis està fent estralls en els estudis musicals, com en altres àmbits de la vida cultural del nostre país. Moltes escoles de música estan en perill de desaparició per falta d’aportacions de la Generalitat o dels propis ajuntaments que es troben no solament amb problemes econòmics, sinó també competencials. La nova Llei estatal coneguda per ARSAL no permet als ajuntaments finançar serveis que no li siguin propis, i posa en perill les aportacions dutes fins ara, de manera que les matrícules i quotes s’haurien d’apujar fins extrems impossibles d’assumir per part dels pares i alumnes.
Estem, doncs, davant una situació molt problemàtica de la qual hem de poder sortir salvant els mobles. Tenir música a l’escola és fonamental per a tots els alumnes, en general, però disposar de mitjans suficients per tenir estudis musicals a tots els grans pobles i ciutats, essencial per posar a l’abast dels alumnes el poder aprendre a tocar un instrument.
Solsona és una ciutat amb una gran tradició musical i popular. Aquesta Acadèmia demostra l’ambició en convertir-se per uns dies, en una escola mundial, i disposar d’estudis musicals tot l’any facilita l’entrada de noves fornades de músics, de tots els àmbits i estils, en el món associatiu, cultural , de lleure i convertir-lo en una professió. Les festes, sense el seu component musical serien radicalment diferents, i poder-les organitzar amb mitjans propis, essencial per garantir la seva supervivència.

Ànims, doncs, i felicitats als organitzadors, i a tots els impulsors i col·laboradors perquè val la pena comprovar el grau d’excel·lència a la que arriben, joves talents que tenen Solsona com a punt de referència.

Sunday, August 10, 2014

 

UN DANY IMMENS- art. Regió 7

UN DANY IMMENS.
Aquest serà un any recordat en el nostre calendari col·lectiu per múltiples raons, a les quals s’hi ha afegit una de ben especial i inesperada com ha estat la confessió del president Pujol, i tot el que significa de judici a una etapa essencial de la nostra existència col·lectiva. Res serà igual a partir d’ara, i tot just comencem a veure’n les conseqüències. Que ningú cregui en un fenomen passatger, des d’ara assistirem a revelacions, investigacions i constants informacions verídiques o no , sobre un període de la nostra història que no havia estat sotmès a l’autocrítica .
Ens hem acostumat, més ben dit, ens han acostumat a pensar i creure en la bona fe i la bona actuació pròpia, i a penjar la mala fe i les males intencions, com procedents del govern central, del que anomenem el Madrid – polític. L’ús i abús de l’enemic exterior, és inherent als partits nacionalistes, i facilita enormement la justificació dels errors propis, els fracassos i fins i tot les males pràctiques. De tot hem vist en el nostre país, i no és de rebut que ara molts es considerin enganyats o sorpresos per unes informacions que, amb més o menys detalls, tots coneixíem. En aquestes mateixes pàgines de Regió 7 hem pogut llegir reaccions d’actuals i antics dirigents de CiU que semblaven ignorar les coses que passaven. Potser en part, sí, però en línies generals el que està sortint en els mitjans de comunicació era força evident i conegut en petit país com el nostre.
I tot just comença el judici a tota aquella etapa fins arribar al present més recent. El dany que provocarà serà immens. Durant molts anys, ni els mitjans de comunicació públics, fèrriament sotmesos al control i censura del govern, ni la majoria de mitjans privats, generosament subvencionats per la Generalitat, admetien informacions sobre fets que succeïen en el país i en el govern. Era inútil aportar informació de males pràctiques, perquè no tocava parlar d’aquests temes. Eren immediatament rebutjats els temes més delicats , més lligats a tripijocs impropis d’un govern rigorós. Tots els qui hem estat durant anys en el Parlament i actuant en el territori, hem tingut aquestes experiències, i quan ja donàvem per amortitzat aquest període i aquest estat de coses, apareixen unes declaracions que avalen aquells fets.
He de dir que personalment estic trist, decebut i preocupat per l’immens dany que les revelacions que ja tenim, però sobretot tindrem, causaran sobre tota la societat catalana, i l’espanyola, i sobre tots els que ens dediquem a la política amb ànim solidari , constructiu i honest. No crec en les casualitats, ja ho vaig dir la setmana passada, però ara i aquí que ningú cregui que el procés sobiranista no en patirà greus conseqüències. Les tindrà, i molt importants, perquè tot el que sabem i sabrem, atacarà l’ànim col·lectiu, la moral col·lectiva, i deixarà una empremta durant molts i molts anys.

Les revelacions del president Pujol d’una suposada herència externa és el menys important dels fets, és una anècdota al costat del que sabem i sabrem de les maneres de fer i actuar de tot un “règim”. Apareixeran les connexions de consellers actuals i passats, de la primera i segona línia de tots els governs , en les males pràctiques...un degotall de noticies i realitats, incompatibles amb un país que volia donar lliçons a la resta d’Espanya i del món. Es molt dur veure derrotat un president contra el qual varem lluitar, en tant que adversari polític, i comprovar que no l’hem vençut en justa lid sinó s’ha auto derrotat i auto destruït al final de la seva vida. I no menys indignant és veure com el seu partit, el seu entorn immediat, el rebutja i l’aparta, volent fer veure que no és dels seus. Creure que la paraula màgica de “refundació” esborra el passat, perdona els fets i fa oblidar la realitat és fugir d’aquest món. Ara sortiran fets, actuacions i maneres d’actuar que molts ja havíem denunciat i havien estat considerades invencions de l’oposició . Comença un judici públic ,sense garanties, de tota l’etapa fonamental de la nostra vida col·lectiva. Un trist final pel que havia de ser un model d’existència.

Thursday, August 07, 2014

 

EL DEBAT SOBRE HORARIS EN DIES ESPECIALS - Art. Nació Digital

EL DEBAT SOBRE HORARIS EN DIES ESPECIALS.
He seguit amb interès en aquestes mateixes pàgines de Nació Digital, el debat sobre horaris de tancament de festes a l’aire lliure, a la ciutat de Solsona. De fet , aquest és un debat que tenim en tots els pobles i ciutats quan s’acosta la Festa Major, la revetlla de Sant Joan, ... o qualsevol altre motiu de celebració a l’aire lliure.
No és gens fàcil compaginar el descans dels veïns més propers a l’espai de la festa, amb el desig de la gent, i molt especialment del jovent d’acabar ben entrada la matinada. Més ben dit, en la majoria de peticions, el que es pretén és tancar quan ja despunta el dia i permet o bé anar a dormir, o anar a esmorzar en els primers bars que obren al matí.
Així estan les coses i han canviat molt els horaris de festa, en els darrers 30 anys. Per experiència pròpia, com coordinador de festes durant una colla d’anys , 20 anys enrere era habitual fer ball de tarda i ball de nit, amb el mateix conjunt o orquestra, i a la 1 de la nit es considerava una hora adient per tancar i anar a dormir. Poc a poc, la pressió per acabar més tard a la nit, va motivar carregar-se el ball de tarda, i son ben pocs els pobles que tenen una doble sessió de ball , el mateix dia.
L’habitual en molts pobles és començar tard per poder acabar molt tard, o molt d’hora de matinada, segons com ens ho mirem. La imatge de veure jovent voltant pel poble quan els primers treballadors van a la feina o la gent va a comprar el pa, és molt habitual. Sinó tots els dies de la Festa Major , sí almenys un dels dies. El més dedicat als joves. Pel que veig és el que s’ha acordat a Solsona, per unanimitat del Consistori. Ha estat encertat l’acord perquè difícilment una ciutat pot anar a contra corrent del que passa en altres ciutats o pobles veïns. I tancar a 2/4 de 5 ja és una hora més que raonable per haver pogut gaudir de la festa.
El problema d’aquestes excepcions és si es volen anar ampliant a d’altres moments i altres festes del municipi, de manera que el que era un fet excepcional, esdevingui habitual. No és fàcil congelar les decisions i aguantar la pressió d’obrir més i més l’excepcionalitat. En municipis d’arquitectura densa com la de Solsona, o molts altres municipis amb nuclis molt poblats, costa de poder compaginar el desig de descans dels veïns amb la del jovent que vol gaudir de la festa i trencar amb els horaris tradicionals. Si les celebracions es podessin portar a un descampat, fora del nucli urbà, el tema d’horaris seria fàcil de modificar, però les normatives generals i les ordenances municipals, posen uns límits lògics a totes les activitats.

I tothom ha de tenir present que on acaben els nostres drets, comencen els dels altres, i tots han de poder ser igualment defensats i protegits. A més una nit de mal dormir, és suportable i acceptable, en pro d’una festa. La tolerància ha de ser prou flexible i àmplia com per fer compatible , festa i descans. Es el que procurem gestionar els alcaldes i consistoris, en general. Tenim un país molt afeccionat al soroll, i unes cases no prou ben protegides i insonoritzades. D’aquí l’especial compliment de les normatives perquè en cas de denúncia, tindrà raó qui tingui la normativa de la seva banda, i no s’hi val la tolerància si no ve recolzada per la legislació vigent, o per un acord de Ple com es va prendre a Solsona. Les coses s’han de fer bé per les dues bandes i arribar a un consens és la millor de les solucions. 

Monday, August 04, 2014

 

UN TRIST FINAL - art. Nació Digital Solsona

UN TRIST FINAL.
Res feia preveure aquest trist final en la biografia del president Pujol, després de més de mitja vida al front de la principal institució del país i d’haver creat un autèntic “règim” autocràtic, preparat per ser traspassat a un dels seus fills, una vegada esgotat l’interregne que suposava Artur Mas. Al final, ha estat el propi Pujol , el destructor del seu propi mite i deixa a propis i estranys amb una sensació molt complicada de descriure. En el meu cas es barregen la tristesa, amb la decepció i la indignació, per quan ara sortiran totes les batalles que varem lliurar i no varem saber o poder vèncer. No ha estat derrotat ni destruït pels adversaris, sinó per ell mateix. Trist destí per qui volia passar a la història com un gran pare de la pàtria.
La meva indignació prové de la sobtada reacció de prohoms de Convergència, fent cara de sorpresos, davant noticies que tots coneixíem de 20 o 30 anys enrere. Una mica de serietat i honestedat a tants i tants alts càrrecs i càrrecs mitjans de CiU que veien, acceptaven i molts participaven de tripijocs , incompatibles amb una administració pública. L’amiguisme, el sectarisme, l’ús i abús del poder han estat habituals en aquesta llarga etapa, batejada ja com de “pujolisme”. Desmarcar-se ara de tot el que ha passat en el nostre país, és inacceptable i ara veurem l’autèntica cara d’una manera de governar. No em fa feliç, en absolut. Durant anys , molts anys de treball parlamentari, varem presentar centenars d’iniciatives parlamentàries en representació del PSC, i en moltes d’elles denunciàvem actuacions irregulars, poc transparents, poc curoses en una administració pública, i obteníem el silenci, el sarcasme o fins i tot l’acusació d’antipatriotes, per posar en dubte actuacions del govern de Catalunya.
La confessió de Pujol, no és tant greu, com tot el que ara desencadenarà. S’ha obert la veda a informar i documentar el pujolisme, en els apartats més crus i descarnats. Tot allò que durant anys ningú s’atrevia a explicar, ara apareixerà en grans titulars, en mitjans de comunicació que quan ho varen tenir a les mans, per primera vegada no varen ser valents per publicar-ho o no els interessava, per por a perdre subvencions , ajudes i prebendes de la pròpia Generalitat. El mateix veurem per part de persones i col·lectius que ara s’atreviran a dir, el que abans callaven covardament.
Recordo els anys de diputat, i recordo multitud d’expedients, projectes i iniciatives del govern, amb greus dubtes sobre la tramitació, adjudicació i execució. Recordo les peticions d’aclariments, constantment desateses, o les preguntes contestades amb evasives quan no amb improperis. Recordo els combats dialèctics amb Consellers i Directors Generals, reiterant peticions que mai eren ateses...ara, s’ha obert la caixa dels trons. Aquell règim ja no existeix i ara hi ha carta blanca per destruir una imatge, una figura del passat recent, amb la qual ningú vol tenir-hi res a veure. On son els Consellers, Directors Generals, presidents d’organismes i empreses que varen sucumbir a les pressions, peticions o comissions dels intermediaris? Que el nou coordinador Josep Rull proclami la refundació de CDC, no implica esborrar el passat. El passat sempre torna i ara ho farà amb una virulència mai vista ni imaginada. Un pèssim moment, un dany irreparable a la moral col·lectiva de Catalunya. Una necessitat d’aclarir i destriar els protagonistes, per acció o omissió de tot el que aquests dies va apareixent.

Feia falta un exercici d’autocrítica de tota aquesta etapa democràtica. Ens hem cregut moltes històries que no tenien base real, i molts dels mals, adjudicats als adversaris del govern de torn, o directament procedents del govern central, ens feien creure de la correcció de la gestió pública catalana. Molts sabíem que no era així, i hagués estat molt millor reflexionar, debatre i emetre judici, en un ambient de calma i serenitat. Ara això ja no és possible. Ara farem i ens faran la crítica en base a informacions verídiques, en molts casos, inventades en altres i presumptes, en darrer terme, però d’un judici portat així mai en pot sortir un benefici per la col·lectivitat. Els desperfectes seran quantiosos i duradors per tota la societat catalana.

Saturday, August 02, 2014

 

CASUALITATS O CAUSALITATS ? - art. Regió 7

CASUALITATS O CAUSALITATS ?
Els països amb una forta empremta de la religió luterana, anglicana o calvinista, tenen en la mentida o la falsedat, un dels pitjors comportaments d’una persona. Ho hem vist en el passat amb el president Nixon, més recentment amb Clinton, o amb les dimissions d’importants càrrecs públics al Regne Unit o Alemanya, pel simple fet d’haver copiat part d’una tesis doctoral, o per currículums no prou verídics. En aquelles latituds consideren causa de gran desprestigi falsejar la realitat o mentir, per quan qui ho fa una vegada, ho pot repetir en altres ocasions i destrossar la seva credibilitat i la de tot el sistema. La reacció que s’imposa és immediata , contundent i sense retorn.
Aquí, per contra, es considera una mena de pecat venial, que amb una simple confessió pública o semi pública, pot ser perdonada. Fins ara, així ha estat, però el grau de rigorositat ha anat creixent, i amb la crisis tot està canviant i moltes de les antigues faltes, han esdevingut delictes, impossibles de passar desapercebudes i no comportar els càstigs corresponents.
Des de fa mesos assistim a canvis molt rellevants en tots els ordres de la vida privada i especialment de la pública. La crisis global, notablement dura en el nostre país, ha fet prendre decisions impensables anys enrere, i de la mà del PP a Madrid , han cregut arribat el moment de tirar per camins molt perillosos de cara el present i el futur immediat. Ho veiem en la retallada de drets, de prestacions socials, de modificacions de lleis fonamentals, de recentralitzacions, etc. I a nivell de Catalunya, en aquest marc general ja molt complicat, s’ha endegat el anomenat procés pel dret a decidir, amb una rapidesa i una planificació impossibles de digerir per la majoria de les forces polítiques tradicionals. Les convulsions i destrosses son evidents en la majoria de partits, i encara no les hem vist totes.
La casualitat, en el temps, ha portat les declaracions del president Pujol. Unes declaracions impensables i inimaginables en l’actual moment que destrossen no solament la seva imatge, sinó la del seu partit, i en bona part la del país. I la casualitat, realment podem parlar de casualitat ? A pocs dies de l’entrevista Rajoy – Mas, en el dia del relleu del segon càrrec en importància de Convergència, en ple debat sobre el camí a seguir....No crec en les casualitats, i menys en política d’alt nivell. Des de fa mesos veiem canvis notables, en múltiples àmbits , com si seguissin un guió de la mà de poder desconeguts. El relleu del Rei, però abans la substitució d’importants directors de diaris i mitjans de comunicació, canvis en el posicionament dels principals estats europeus, respecte el procés sobiranista, presentació balances fiscals, iniciatives judicials en temes molt delicats( imputació d’Oriol Pujol, relleu previst al president Mas), retirada estratègica de Durant Lleida, etc, donen la impressió de no ser productes de la casualitat, sinó de causalitat del moment.

En un país petit com el nostre, em refereixo a Catalunya, tothom es coneix i tothom té informació que guarda, a falta de proves, o per un moment determinat. Quina casualitat l’explosió de tot el sistema d’actuació pujolista,ara i aquí ¡¡¡ Des de quan la informació apareguda estava en mans estranyes? Quin ús n’han fet en el passat ? Ha servit per alguns dels moviments, decisions i pactes entre governs ? Es inquietant fer algunes preguntes, com inquietant és veure l’ús i abús del poder en el passat i present recent. I no ho hem vist tot, algú mou uns fils invisibles, amb la intenció de fer trontollar tot el sistema actual. I si el procés sobiranista ha marcat fortament el PSC, ara ja hi tenim  CiU que parla de refundació, i ben aviat li arribarà el torn a ERC quan s’apropi la data de la consulta i no pugui garantir la seva celebració. Com entomarà la direcció i les bases, el camí a seguir ? Massa casualitats juntes, que fan pensar en una causalitat clara en cada pas donat. El repte ha estat tant gran i tant poc valorat i sospesat que ha fet moure peces, en diferents direccions , portades per mans poderoses . El repte és tant gran que ha tirat per terra imatges sagrades, sense embuts i sense contemplacions. En veurem moltes més en els propers dies i setmanes.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?