Joan Roma: March 2020

Tuesday, March 31, 2020

LA INFORMACIÓ, EN TEMPS DE CRISIS - art. Endavant Digital

LA INFORMACIÓ, EN TEMPS DE CRISIS.

Informació verídica i objectiva, aquesta hauria de ser la prioritat , de tots els mitjans de comunicació, oimés en temps de greu crisis, com la que patim, des de fa unes setmanes. Des de fa molts anys, acostumo a informar-me , per medi de diversos mitjans de comunicació, escrits, digitals, orals i / o visuals. I de diverses procedències, per raó de parlar mitja dotzena d’idiomes, la qual cosa, em permet veure i escoltar què es diu, arreu del món.

Estudiats i revisats tots aquests canals d’informació, em quedo amb ben pocs, a l’hora de considerar-los , lliures i objectius. Quan dic lliures, equival a verídics, perquè no estan subjectes a propietaris, partits, institucions o grups de pressió. Son lliures perquè han fet de la informació seriosa i contrastada, la seva raó d’existir.

No és fàcil, ser i mantenir la independència, per aconseguir triomfi la veritat, però com a mínim, hem d’exigir que s’hi acosti tot el possible. Tenir fonts fiables, investigar, superar tota mena d’obstacles, per portar informació verídica als lectors, ha de ser el fil conductor dels periodistes i del mitjà de comunicació. He de dir que tenim pocs mitjans, amb aquest principi clar.

I puc entendre les dificultats, en els mitjans de propietat privada, perquè al cap i a fi ,hi ha uns propietaris que volen obtenir i repartir beneficis, o hi ha uns àmbits, que volen ser representats per aquest mitjà. Però, precisament per a fer de contrapès, a aquests mitjans privats, es varen crear els mitjans públics, finançats amb el diner de tots, per a poder dur a terme la seva feina, amb plena llibertat i objectivitat.

I el diner de tots ha de ser sagrat. Hauria de servir per garantir la plena llibertat a l’hora d’informar i documentar la realitat diària, per transmetre als ciutadans la visió real del que passa en els nostre país, i fronteres enllà. Així , hauria de ser, però , malgrat l’ús de diner públic, la majoria de mitjans de comunicació públics, han esdevingut corretges de transmissió de la propaganda del govern. Passa aquí, i passa a totes les comunitats autònomes, si bé, en algunes és més visible o més descarada que en altres.

Aquí, a Catalunya, tenim el cas més visible i descarat de tots. Els mitjans públics, aplegats en el CCMA ( Consell Català de Mitjans Audiovisuals) son totalment dòcils, dependents i subjectius, a les ordres del govern. Portem anys, criticant el partidisme i sectarisme, però, ara, en temps de greu i gran crisis, encara han esdevinguts menys fiables, i més addictes al govern. I ja no parlem només de TV3 i CatRadio, sinó també d’altres mitjans privats, si bé dependents totalment, de les subvencions públiques de la Generalitat.

Aquest conglomerat de mitjans públics / privats, suposen la via principal de propaganda, al servei del govern de la Generalitat, de manera que tenen plena dedicació a escampar per totes les llars, els errors del govern central, i els encerts del govern de la Generalitat. Es tanta la gosadia, que poden dedicar hores i dies, a tapar les deficiències del govern , i en canvi tarden segons en valorar, i si cal, inventar, possibles incidències del govern central.

Aquests mitjans, suposen una clara toxicitat informativa, perquè hi ha gent que se’ls creu. I això comporta , creure que hi ha males intencions, o distribució irregular de recursos materials, econòmics, humans, vers Catalunya per part del govern central. O fer creure que si Catalunya fos independent , aniria millor. Tapen tots els greus errors del govern, d’ara, i d’abans quan varen desmantellar bona part de la Sanitat pública. O quan prometen, i no compleixen. Quan refusen ajuda, per pur partidisme. Quan son incapaços d’ordenar i planificar degudament. Quan deixen els ajuntaments a la seva sort.....i així, podríem allargar-nos indefinidament. No tenim mitjans de comunicació públics, lliures. Son simples veus de l’amo, al servei de qui decideix què dir i com dir-ho. Un exemple més del que ha de canviar de forma immediata, una vegada vençuda la pandèmia i anem cap eleccions al Parlament.

# posted by joan roma cunill @ 4:00 AM

Monday, March 30, 2020

CONFINATS I PARALITZATS - art. Nació Digital Solsona

CONFINATS I PARALITZATS.

Als defensors del “jo ja ho deia”, els hi hem de dir que ningú podia preveure ni imaginar el que ens cauria al damunt, d’ençà les primeres noticies, procedents de Xina. Només, cal anar a l’hemeroteca per demostrar, fins a quin punt, tots aquests que ara volen donar lliçons de planificació i previsió, deien el contrari, just un mes enrere.

La pandèmia, s’ha estès, amb una rapidesa i unes proporcions, mai imaginades, posant al límit totes les infraestructures, equipaments i serveis dels països afectats, entre els quals, Espanya.

Quan hagi passat, serà el moment de valorar i planificar, per a poder encarar noves crisis, en millors condicions de les que tenim, a dia d’avui. De totes maneres, considero indecent i inacceptable, el cúmul de crítiques, exigències i desqualificacions, procedents d’alguns partits de l’oposició i d’alguns càrrecs institucionals.

En moments de crisis, ha d’imperar la prudència i la equanimitat. I lògicament la lleialtat, entre administracions i entre professionals de la Sanitat. En el que portem de crisis, hem vist i escoltat, autèntics atacs, profundament injustos i totalment fora de lloc, contra decisions del govern central, i contra el gabinet de crisis.

Això, em porta a llençar un repte, a tots els estimats lectors i lectores. Us imagineu aquesta crisis, si en comptes de tenir com a president a Pedro Sánchez, tinguéssim a Pablo Casado ? Us imagineu la situació, amb un PP, prepotent , antisocialista, poc respectuós amb les autonomies, i encara menys amb els ajuntaments ? Us imagineu traslladar les maneres de la presidenta de la Comunitat de Madrid, al conjunt de l’Estat ? Us imagineu el govern central, en mans de gent, tant poc preparada i tant poc protectora de la Sanitat pública ?

Fem-nos aquestes preguntes, perquè en algun moment, voldran “passar comptes”, i voldran tirar per terra, totes i cadascuna de les decisions preses. Ho estan fent, en el present, com no ho faran en el futur ¡¡¡ La mala fe i la ignorància son agosarades i son capaços d’atacar qualsevol error, qualsevol retard en la compra o recepció de material sanitari, sense entendre que quan tot el món està necessitat, tot el món es converteix en adversaris – competidors.

Sí, el PP, no ha estat a l’alçada del “sentit d’Estat” que tot partit polític ha de tenir. Similars formes ha tingut, el govern de la Generalitat, amb el seu president al capdavant. Ja no ens estranya res, del que pugui fer o dir, aquest president de paper, perquè ha superat totes les mediocritats imaginables. Tants mèrits ha fet, que ha assolit el títol de “pitjor president” de la Generalitat. Tampoc el seu equip ha mostrat un mínim d’eficàcia en la coordinació i lluita contra la pandèmia. I és que son els hereus d’aquells que varen portar la Sanitat catalana, a uns mínims deplorables, que ara s’han fet, especialment evidents.

Tots els països han de deixar clares les seves prioritats. I si una lliçó s’ha d’aprendre d’aquesta crisis, és que determinats productes, determinats materials, no poden dependre de països estrangers, perquè aleshores no en tenim la direcció ni la gestió. En els propers anys, s’haurà d’establir un llistat de sectors i àmbits estratègics, a mantenir, per casos de noves emergències. Per a determinades urgències, no podem dependre de tercers. Hem de tenir les regnes de les emergències.

Dit això. Aquesta crisis, la superarem, i ho farem de la mà d’un govern central , ben organitzat i ben coordinat, posant tots els mitjans a l’abast per minimitzar danys i protegir les persones. Estem confinats i paralitzats, uns dies més. Es el tram de carrera per agafar embranzida, per a poder saltar el més lluny possible, una vegada haguem vençut la pandèmia. Imagineu com estaríem, si en el timó no hi tinguéssim gent tant preparada i eficient, com la que hi tenim.

# posted by joan roma cunill @ 1:56 AM

Sunday, March 29, 2020

BORREDÀ, SERVEIS ESTRATÈGICS, EN TEMPS DE CRISIS- art, blog personal

BORREDÀ, SECTORS ESTRATÈGICS, EN TEMPS DE CRISIS.

Sempre passa, que és en temps de crisis, quan es valora el que es té, i quan es troba a faltar el que s’ha perdut. I serà, després de vençuda la pandèmia, que caldrà reprendre el debat de com mantenir vida activa, en el món rural, sinó volem tancar la que queda.

Aquests dies, podem veure la importància de tenir unes botigues, ben aprovisionades, diverses i variades, com per a poder fer una vida “normal”, tot i la que cau. Cada dia, podem comprar els productes més essencials, en els cinc establiments de menjar, i medicaments, a la farmàcia. Tot un luxe, si ens comparem amb molts altres pobles i poblets de la geografia catalana i espanyola. I podem pagar amb targeta, molt important, després de perdre el caixer.

Disposar de provisions, és la principal preocupació, de qualsevol persona, a nivell individual o col·lectiu, oimés si et trobes allunyat de les grans ciutats. Hem d’agrair i alhora felicitar la bona organització de tots els establiments, per a cobrir bé, les nostres necessitats. Horaris i serveis esplèndids, marca de la casa, en tots els casos.

I també funcionen, altres serveis essencials. A nivell de salut, ens toca trucar a Berga, però sabem que si en tenim necessitat, ens donaran visita, i si fos el cas, enviarien un professional, a casa. El mateix podem dir de l’assistència social, que manté els àpats a domicili, per a la gent gran que ha demanat el servei. I per descomptat, la teleassistència que tenen les persones grans, funciona a ple rendiment.

El mateix cal dir de l’ajuntament, amb servei a distància, per part de la secretària – interventora, i de l’administrativa, de manera que tot el que suposa de manteniment de la gestió, segueix el seu curs. Les noves tecnologies permeten unes prestacions, impensables, anys enrere. El web municipal també està al dia, i es posa al dia, constantment.

Pel que fa els serveis municipals, el gran avantatge de tenir tres membres de la brigada municipal, especialitzats en tots els treballs essencials, permet fer relleus, sense cap incidència en el bon funcionament de temes tants vitals com el subministrament d’aigua potable, manteniment de les infraestructures, equipaments i serveis, o altres actuacions, en cas de necessitat.

En quan al funcionament polític, també les noves tecnologies, permeten un permanent contacte entre regidors de govern, i d’aquests amb els d’oposició, per a resoldre, les incidències que aquesta dura crisis va produint.

I la resta de serveis dependents d’altres institucions, com és la recollida de deixalles, correus, etc, van complint uns serveis mínims, establerts per cada organisme o institució.

En resum, tot i la gravetat de la crisis, el fet de que mantinguem vius i actius, tots els serveis essencials, fa que puguem complir el confinament , en unes condicions molt millors de les que tenen altres indrets, suposadament millor equipats. Agraïment i felicitats, a tots els que ho fan possible.

Borredà, 29 de març de 2020.

# posted by joan roma cunill @ 4:45 AM

Saturday, March 28, 2020

LA UME, ENTRA EN ACCIÓ - art. Regió 7

LA UNITAT MILITAR D’EMERGÈNCIES ( UME) ENTRA EN ACCIÓ.

La declaració d’Estat d’Alarma, ha comportat, d’immediat ,l’entrada en acció de l’exèrcit , en les tasques d’ajuda i suport a les accions sanitàries, per eradicar el coronavirus. La primera unitat ,en entrar en servei , ha estat la UME ( unitat militar d’emergències) que es troba en alerta permanent per a actuar, en qualsevol moment i en qualsevol lloc del territori nacional.

Per als no degudament informats sobre aquesta Unitat, em permeto resumir el seu historial i comprovar el grau d’eficàcia i encert en la seva creació i en el seu funcionament.

La UME fou creada, per acord del Consell de Ministres ,de data 7 d’octubre de 2005, a iniciativa del president socialista José Luís Rodríguez Zapatero. Va entrar en funcionament el 11 d’abril de 2006, amb l’objectiu d’intervenir en casos de greu risc, per catàstrofes, calamitats públiques, o altres que aconsellin la seva activació.

Els efectius humans de que disposa son els següents:

3.063 militars procedents de l’exèrcit de Terra.

247 militars procedents de l’exèrcit de l’Aire

76 militars procedents de l’Armada

41 militars procedents de cossos conjunts.

Així, doncs, disposa d’un total de 3.427 efectius humans, amb un moderníssim equipament, en matèria de vehicles, sistema de comunicacions, i estructura funcional. Tenint, a disposició, elements rellevants de material aeri i nàutic, en funció de les necessitats.

La UME està desplegada en 7 bases fixes, però amb una capacitat immediata per a cobrir qualsevol punt del territori, on aparegui una emergència.

Les bases fixes son: Base aèria de Torrejón de Ardoz ( Madrid). Base aèria de Morón ( Sevilla).

Base de Bétera ( València). Base aèria de Saragossa . Base de San Andrés de Rabanedo ( León)

Base Las Palmas. Base de Tenerife.

En els 14 anys d’existència, ha mostrat una enorme eficàcia i rapidesa en actuacions tant variades com extinció de grans incendis, inundacions, terratrèmols, i ara mateix, en lluita contra la pandèmia del coronavirus.

Aquesta Unitat, és similar a algunes existents en països com Canadà, EUA, França, Japó, Mèxic i Suïssa, i son diversos els països que estan estudiant la seva estructura i funcionament per a copiar – la i implantar-la, a casa seva.

Pocs dies després del desplegament de la UME, han entrat en servei, altres unitats dels tres exèrcits, per tal de suplir o complementar les tasques de la resta de cossos de seguretat de l’Estat , les CCAA, i Ajuntaments.

Altres mesures preses, han estat les de destinar les indústries farmacèutiques militars, a la producció de productes essencials com Paracetamol, gels antivirus, i altres materials de primera necessitat. Igualment, han habilitat espais per destinar a hospitals de campanya o per acollir persones, sense sostre, entre moltes altres actuacions , com desinfeccions en equipaments essencials i estratègics.

Aquesta mobilització general, permetrà comprovar la seva idoneïtat i eficàcia, i potser farà veure a algunes alcaldesses ( com Barcelona i Girona) que tenir estands de l’exèrcit en els Salons d’Ensenyament , està plenament justificat. La carrera militar es tant útil i necessària com moltes altres, al servei de la societat.

# posted by joan roma cunill @ 12:09 AM

Thursday, March 26, 2020

ELS ERRORS ES PAGUEN - art. Diari de Terrassa

ELS ERRORS ES PAGUEN.

Els errors es paguen, i els errors greus, es paguen doblement. Estem, en plena pandèmia, amb la vista posada dintre del país, i a fora. Es un bon moment per a comprovar la reacció i gestió de cada nivell administratiu, i veure quina estructura, equipaments i serveis, tenien, per a fer front a una situació com la que vivim.

No vull dir, ara i aquí, que tothom havia d’haver previst una situació com l’existent. Això, seria fer demagògia, però sí, hem de constatar el dany produït, contra el sistema sanitari, quan l’executiu presidit per Artur Mas, va decidir una reducció dràstica, del seu finançament. Una reducció d’un 30%, que va suposar tirar per terra, molts anys de construcció d’un sistema, envejat, a nivell d’Espanya i a nivell de la UE.

I tot canvi brutal en un sistema, beneficia un altre. En aquest cas, la reducció de qualitat i quantitat, del sistema públic, engreixà els beneficis del sistema privat. Es evident que qui pot, davant llistes llargues d’espera, per ser atesos o intervinguts, si té diner, se’n va a la privada, i ja està. Tema resolt, per a ell i els seus, però tema pendent per a les classes més populars. Així, funcionen els governs de dretes o alguns, anomenats liberals, però que apliquen mètodes, a benefici dels més poderosos.

El sistema sanitari català, no és el que era, perquè no ha recuperat, en tots aquests anys de crisis econòmica i política, ni les inversions ni les dotacions en personal i material, que li eren propis. Això, ha motivat un desgast enorme del material, per una banda, i una fugida de professionals mèdics i infermeres, cap a indrets on es valorés més la seva feina. Alguns marxaren cap altres CCAA, altres, cap a l’estranger.

Segons dades dels anys 2015 i 2018, el dèficit de personal sanitari, en el conjunt del sistema de Salut, superava els 11.000 professionals. En algunes especialitats la manca era dramàtica ( pediatria, geriatria, psicologia clínica, ...), dèficits que hem pogut veure , especialment, en el món rural, però també en altres territoris del país.

Els experts diuen que per tenir un metge degudament format, entre estudis i pràctiques, s’ha de comptar en prop de 10 anys. Un temps enorme, quan en tens necessitat. Tenim, a fora d’Espanya, milers de metges / metgesses d’una gran reputació que ara necessitem aquí, i el mateix podem dir de les infermeres, especialment buscades en tots els països anglosaxons i nòrdics.

Què s’ha fet, per arribar on estem ? Doncs, com sempre, improvisar i deixar per a l’any vinent el que tocava fer, l’any passat, o anys passats. S’han invertit les prioritats, i s’han dedicat temps i esforços a muntar un procés, en comptes de pensar en les necessitats de la gent. I ara que estem aquí, encara hi ha qui vol justificar les dificultats , buscant culpes en un altre lloc, especialment a Madrid. Sempre ha d’haver-hi un enemic exterior o interior, per a justificar la improvisació i mala gestió.

El diner públic, ha de ser molt ben destinat i invertit. Puc assegurar, per tota una vida al capdavant d’un ajuntament i mitja vida en el Parlament, que la gestió pública catalana, ha estat clarament mediocre, i en alguns moments, com els actuals, molt, molt mediocre, fins el punt de ser vergonyós el comportaments dels principals responsables polítics, començant per un president absent, incapaç de comandar cap equip eficient. I res pitjor que embarcar-se en polèmiques estèrils, acusacions inventades o demanar drets i deures que s’haurien d’haver cobert, quan se’n tenen les competències.

Toca restituir l’eficàcia i prestigi del nostre sistema sanitari, per tornar-lo a posar com un dels millors del món. Però , toca fer-ho amb altres persones i altres partits. Aquesta ha de ser una de les prioritats , posteriors a la victòria sobre la pandèmia, i fruit de les eleccions al Parlament de Catalunya.

# posted by joan roma cunill @ 1:51 AM

Tuesday, March 24, 2020

DISCURSOS I CONTINGUTS - art. Endavant Digital

DISCURSOS I CONTINGUTS.

Al llarg de la meva vida, m’ha tocat fer multitud de discursos, xerrades i actes informatius, de tota mena, en fòrums i espais, igualment variats. Mirant enrere, és evident que les formes i fons, han variat substancialment, de manera que ara i aquí, s’han d’emprar unes vies i models, radicalment diferents, als que fèiem servir, anys enrere.

Durant uns anys, també vaig participar i assessorar, en la confecció de discursos, per alguns càrrecs del partit socialista i de càrrecs institucionals, de diferents nivells. Tot plegat, m’ha portat a seguir amb interès tots els discursos que aquests dies es programen, des de les diferents administracions del país. Em fixo tant en el fons com les formes, perquè és el conjunt el que dona resposta a les peticions i inquietuds de la gent.

Si comencem pel nivell més elevat, el de Cap de l’Estat, he de dir que el darrer missatge del Rei Felip VI , fou decebedor, per culpa d’un contingut, excessivament banal. Entenc les dificultats de preparar un discurs del Rei, però , precisament per això, ha d’haver-hi persones, prou preparades com per elaborar un discurs curt, dens i amb contingut. Aquest, no el tenia. La durada va ser adequada, però faltava contingut. Perquè no ficar-hi, el que ahir va decidir: posar la Guàrdia Reial, al servei del combat contra la pandèmia ? perquè no anunciar, la posada a disposició de la sanitat, algun edifici, instal·lació o equipament, pertanyent al patrimoni reial ? perquè no anunciar la compra de material sanitari d’emergència, a càrrec del fons familiar ? Està bé, sortir per donar ànims, però , si a més, s’hi posa esforç, molt millor.

Els discursos del president del govern, Pedro Sánchez, haurien de variar de durada. Tot el que supera els 30 minuts, es fa massa llarg, en una societat acostumada a anar, al gra. Estan ben estructurats, i els llegeix amb fluïdesa i convicció, però la repetició de determinades formules, a part d’allargar-los, els fa pesats. Em refereixo a l’apartat d’agraïments. Es lògic donar el condol als familiars dels difunts i agrair l’esforç de tots plegats, però al cap i a la fi, tots fem el que ens toca fer. La part de contingut, en concret, està bé. Es informació concreta, i convincent de les mesures preses i de la incertesa de cara el futur.

Dels discursos dels Ministres, puc dir que estan ben preparats, i donen imatge de solidesa i comprensió dels temes que toquen. Em quedo amb la precisió i brevetat d’Abalos, amb les contundències de Grande Marlaska i Margarita Robles, i amb la claredat i explicacions pedagògiques de Salvador Illa. De fet, en l’apartat de ministeris, han fet un bon paper, tots ells i elles, perquè es notava haver fet els deures, abans de sortir a parlar. Molt important, perquè la seguretat de les informacions, queda palesa de seguida o fa aigües per tot arreu.

Pel que fa els discursos dels tècnics, sense cap mena de dubte, em quedo , de forma destacada amb el Director del dispositiu, per part de Sanitat, Fernando Simón. Té el problema i els números en el cap. Els explica de manera entenedora, i se li veu una estimació per la bona feina, com per convertir-se en l’element essencial, a l’hora de saber què i perquè passa. La resta de tècnics, JEMAD, caps de Policia Nacional i Guardia Civil, donen els informes amb la precisió i detall, típiques dels militars. Segurs i convincents.

Si hem de valorar els discursos dels nostres càrrecs institucionals, a Catalunya, anem clarament a segona divisió. El president Torra, dona una trista imatge, perquè ningú se’l pren com l’autèntic president de la Generalitat. Es una mena d’actor secundari que no saps mai si obeeix a Waterloo, o té el cap aquí. No coordina ni és capaç de donar la imatge de saber ben bé què cal fer. Des de fa dies, té un únic pensament, en el confinament total, quan cap altre país ni cap dels equips científics, el consideren viable. Les propostes es poden fer, però han d’anar acompanyades de les conseqüències, i sobretot de les possibilitats. Un país, ha de continuar actiu, si no vol patir una doble epidèmia: la mèdica i la econòmica.

Pel que fa l’equip de consellers, és nota la mediocritat. Meritxell Budó, no hauria d’haver arribat mai a consellera, i menys de presidència i portaveu del govern. Li falta autoritat, coneixement dels temes, i eines de comandament. La Consellera de Sanitat, està depassada per les circumstàncies, incapaç de garantir bons resultats, i el Conseller d’Interior, Miquel Buch, vol copiar les compareixences de Madrid, però sense els arguments ni els dispositius que té l’Estat. Millor no voler competir amb qui no pots.

Queda encara temps per córrer i discursos per escoltar, però escoltant els representants del govern central, queda clar que estem en bones mans, dintre d’un problema immens que donarà molt per avaluar i reflexionar. Pel que fa Catalunya, ha quedat clar que la dependència, és total, i no han estat capaços de demostrar més i millor eficàcia. També ha quedat clar, que la unilateralitat, ha mort. Ningú s’ha atrevit ni s’atrevirà a fer un Decret, que surti del marc legal de l’Estat d’Alarma. I també ha quedat clar que la coordinació i la supeditació a un comandament únic, és essencial per a la victòria final.

# posted by joan roma cunill @ 10:44 PM

Monday, March 23, 2020

DESLLEIALTAT INSTITUCIONAL - art. Nació Digital Solsona

DESLLEIALTAT INSTITUCIONAL.

Es en temps de crisi, quan més important és ajuntar i coordinar esforços i acceptar la via del comandament únic, per a fer-hi front, de la manera més ràpida i eficient possible. En cap cas, es poden admetre ni permetre, desviacions de decisions, incompliments, o actuacions fora del marc legal establert.

Va fer bé el president Sánchez, activant l’estat d’alarma, previst en la Constitució, com a marc legal, per afrontar la pitjor crisis sanitària, però alhora econòmica, que ha viscut Espanya des de la guerra civil i la postguerra, o des de la segona guerra mundial, en la resta de països de la UE. Tenim una pandèmia mundial, que obliga a uns sacrificis i unes actuacions, com mai haguéssim pogut imaginar.

Si això, és així, qualsevol actuació , fora del marc legal, constitueix una deslleialtat institucional, que cal denunciar i rebutjar. Se n’han produït unes quantes, i correm el perill que augmentin, a la vista de la duresa i durada d’aquesta crisis, incapaç ningú seriós, de posar-hi dates concretes. S’actua en base a les informacions i dades de cada dia, posant tots els mitjans disponibles, en coordinació amb altres països afectats, que, a dia d’avui, son majoria, a nivell mundial.

No s’entén, doncs, la deslleialtat del president Torra, exigint un confinament total, quan Espanya és el país més dur, a nivell de restricció de moviments, seguint en tot moment, les directrius dels especialistes interns, i de la OMS ( organització mundial de la salut). Tampoc s’entenen les ganes de donar lliçons de confinament, quan el seu govern, ha estat incapaç de resoldre el gravíssim problema de garantir les beques menjador per a 160.000 nens i nenes, posant un sistema ràpid i directe de targetes – moneder , per a poder anar a comprar els aliments necessaris. No se li ha ocorregut altra via, que 160.000 famílies, anessin a ajuntaments o consells comarcals a buscar-les. Això suposa fer sortir de casa, i voltar per tot arreu, a una ingent xifra de persones, i a multitud de funcionaris que haurien de trencar el treball a casa.

Tant o més greu encara, suposa la deslleialtat d’Oriol Mitjà, expert en malalties infeccioses, principal assessor del departament de Salut, el qual ha buscat 70 signatures d’altres experts, fent públic un manifest, en que sustenta les tesis de la Generalitat, quan just el 11 de març, el govern, per boca de la seva Consellera de Sanitat, afirmava i reiterava el que venia dient des de molts dies enrere, en que no hi havia motiu de preocupació ni de risc.

En la comunitat científica, ha estranyat molt, que un científic, utilitzi la via d’un manifest per posar en qüestió, les decisions tècnics que es prenen, i encara més, que demanés la dimissió d’un dels més prestigioses experts a nivell espanyol, europeu i mundial, com és Fernando Simón, director general del Centre de coordinació d’alertes i emergències del Ministeri de Sanitat. De fet, immediatament després de la publicació del manifest, son multitud els científics i experts que han contradit, les afirmacions del signants del manifest. Però, és greu que un expert, jugui a polític, en uns moments com aquests.

I encara és més sorprenent, que , a hores d’ara, ningú hagi concretat l’origen del focus a Igualada, i amb ella la Conca d’Odena. Com pot ser que s’emeti un informe oficial, posant com origen una infermera, en concret, sense haver parlat amb ella ni amb el seu metge ??? Al cap de dues hores de publicar l’informe, el varen haver de modificar, dient que hi havia dos focus, però que el primer no era cert....és que hi ha més informació que no volen donar ?

I si això, pertany a Catalunya, no menys preocupant és la deslleialtat de la presidenta de la Comunitat de Madrid, posant en qüestió, la distribució del material comprat pel Ministeri de Sanitat, o dient si seria requisat el material que portava un avió, en destí a la sanitat madrilenya...un estirabot que una política, no hauria de fer mai, en un moment seriós, com aquest, perquè a més és mentida. Com mentides, han estat algunes acusacions de manca de material o mala distribució, quan les xifres del Ministeri son públiques. I ara mateix estem en una altra situació de deslleialtat institucional, per part del president de Múrcia, on vol aplicar un confinament, amb nombroses excepcions, com per liar al personal, i voler emprendre una via per la qual no té competències.

Ja arribarà el moment de fer auto crítica, i avaluar i reflexionar sobre tot el dispositiu posat en marxa, però no és ara moment, per a deslleialtats. Això trenca la necessària unitat i confiança de la gent, i desmoralitza el personal, encarregat de resoldre la situació. El que sí, hem de pensar en que les grans retallades en Sanitat, del passat, porten a les dificultats del present. S’ha de recordar qui les va fer, i quan les va fer. En tots els casos, son els mateixos que ara, actuen deslleialment.

# posted by joan roma cunill @ 12:52 AM

Saturday, March 21, 2020

SENTIT D'ESTAT - art. Regió 7

SENTIT D’ESTAT.

Tots i totes som Estat, en el sentit que tots conformem un col·lectiu, dintre d’un territori, perfectament delimitat. I tots plegats, hem decidit formar part d’un territori molt més ampli, Confederació d’Estats, anomenat Unió Europea. Queda ja lluny, l’individualisme i l’acció individualitzada que ha donat pas, a una acció globalitzada, cada vegada més àmplia i complexa.

I si tots, som Estat, hem d’actuar, amb sentit d’Estat, començant per tots aquells i aquelles que ostenten un càrrec públic. Tant sentit d’Estat ha de tenir un regidor /a, com un alcalde/alcaldessa, puix que formen part d’un col·lectiu de dirigents del país. Estan en el primer esglaó, però, precisament un dels més fonamentals de la piràmide de responsabilitat. I si això, és així, igual de sentit han de tenir els consellers/es de les CCAA i els presidents /tes, que conformen el segon esglaó. I ja no diguem el que han de tenir els encarregats del primer esglaó, format pels membres del Consell de Ministres, amb el seu president, al capdavant.

Tots aquests servidors públics, tenen en les lleis vigents, el guió a seguir, en el cas de catàstrofes, amenaces o perills evidents. Els 40 anys de democràcia ,han donat temps de sobres, per legislar, en tots els assumptes i àmbits més importants de la vida, de manera que a cada cas, li correspon aplicar la pertinent legislació. Sense excepcions, sense vulneracions, sense parcel·lacions del territori, si així està establert.

Perquè dic això ? Ho dic, a la vista d’una nova demostració de manca de visió d’Estat, per part del president Torra, i amb ell d’una part del Consell Executiu de la Generalitat. No dic de tot, perquè no queda clar qui el segueix i qui no, des de fa mesos, o des del principi en que acceptà el càrrec. Un càrrec que mai hagués hagut d’ostentar, per la falta de preparació, de lideratge, i de coneixement del que significa un càrrec públic.

Si el país, i amb ell ,tota la seva gent, està amenaçada per una pandèmia, és obligació del govern central, activar els mecanismes adequats per a fer-hi front, començant per la declaració d’Estat d’Alarma. Aquest mecanisme, contemplat en la Constitució, afecta a tot el territori i a tots els seus ciutadans. No hi ha termes mitjos, ni possibilitats de trossejar-lo, perquè el “comandament únic” esdevé essencial per a aconseguir la rapidesa i eficàcia indispensables per a l’èxit final.

No entendre això, i no acceptar-ho, suposa la manca total de sentit d’Estat, per part de qui ha mostrat el seu desacord. Ni que volgués, un president de govern, no podria activar un mecanisme constitucional, vulnerant d’entrada , una part del seu funcionament. Però, és que, a més, per ser efectius, s’ha de ser globals, obviant límits territorials i nivells administratius. Aquesta via és la que assegura la rapidesa i eficàcia de les mesures a emprendre.

El menjar a part, o el trossejament de les mesures, suposaria garantir la derrota, deixant una part del país ,indefens. Fins ara, pel que hem vist, son els tècnics els que proposen, i el govern el que disposa. Així ha de ser, i així és com vencerem la pandèmia. Després, serà hora, d’elegir noves persones que tinguin sentit d’Estat, per a conformar un nou Parlament de Catalunya que realment passi a ser el centre de la política catalana, i del qual en surti un nou President, amb sentit d’Estat, que elegeixi un Consell Executiu amb persones preparades, serioses, dedicades a promoure el benestar dels catalans i catalanes, deixant enrere ,els prop de deu anys, de total inutilitat. Mentrestant no arribi aquest moment, només els hi demanem, un mínim de dedicació a mantenir els seus departaments i a no entorpir l’acció i decisions procedents del govern central. Estem en bones mans, i el que desitgem, és que no les espatllin.

# posted by joan roma cunill @ 7:25 AM

Thursday, March 19, 2020

GENT GRAN , EN EL MON RURAL - art. Diari de Terrassa

GENT GRAN, EN EL MÓN RURAL.

En anteriors articles, he parlat, diverses vegades, del problema del despoblament, en el món rural. A Catalunya, afecta a 600 dels 947 municipis. Les proporcions a la resta d’Espanya, son similars a les nostres. Però, si aquest és un dels grans problemes, no ho és menys, el fet de l’envelliment de la població restant.

El percentatge d’edat, a cada poble, suposa un clar decantament cap a les persones grans, amb el que exigeix d’atenció personalitzada, per una banda, i col·lectiva, per una altra. També, un gran esforç econòmic, per part dels ajuntaments, que no sempre troben ajuda externa per a fer-hi front.

Es habitual, en les normatives públiques, exigir uns determinats percentatges d’ús, en determinats equipaments i serveis, que no poden assolir-se en pobles petits. Aleshores, és quan es veuen les prioritats, d’uns i altres, en funció del color polític i la sensibilitat per unes polítiques o unes altres. Però, tot té un límit. Els recursos son escassos, i les despeses elevades, de manera que es fa complicat arribar a tot arreu.

En el cas de la província de Barcelona, sinó fos, per l’existència de la Diputació de Barcelona, la major part dels equipaments i serveis, destinats a la gent gran, no existirien. Així de clar i així de contundent. I, una vegada creats, sinó fos pels ajuts anuals, no es podrien mantenir. En aquest cas, com en molts altres, l’existència del govern de la Generalitat, passa desapercebuda, perquè ha deixat de complir les seves obligacions. Un efecte més, del caos que impera en el govern i en els partits independentistes, ocupats en les seves batalles internes i externes, en comptes de resoldre els problemes dels ciutadans.

I perquè en els pobles petits, hi ha aquesta necessitat d’equipaments i serveis , a la gent gran ? Doncs, perquè son majoria els que tenen els fills, fora del poble, i fan vida , sense tenir al costat ,els familiars més propers. Aleshores, és vital crear i mantenir equipaments i serveis pensats per a ells. Centres de dia, o casals de la gent gran, per poder sortir i compartir, ni que sigui unes hores al dia, amb altres persones del poble. Àpats a domicili, per garantir menjar saludable , a preu reduït, portat a casa, cosa que també serveix per a controlar que no hi ha cap problema. Visites mèdiques i de la treballadora social, per garantir l’estat de salut, i el cobriment de les necessitats bàsiques, i si cal, una treballadora familiar, que ajudi a sortir una estona, per anar a comprar o passejar.

I disposar del servei de teleassistència . Aquest , ha estat i és, un servei fonamental per a tenir a tothom, tranquil a casa. Els pobles petits, amb ajut de la Diputació, hem facilitat aquest servei, de forma generalitzada i en molts casos, totalment gratuïta , de manera que ningú ha de pensar si el pot o no tenir. Més de noranta mil, s’han distribuït, via Diputació i ajuntaments. Amb tot, no pot ser que el govern català, no compleixi amb les seves obligacions i deixi entitats, organitzacions socials i ajuntaments, sense els ajuts necessaris.

Es parla molt i es fan molt compromisos verbals, no traduïts en fets concrets, i això va enfonsant el món rural, que precisament necessita garantir uns serveis essencials per a poder competir amb els de les ciutats. En el món rural, es pot viure molt millor que en les ciutats, sempre i quan la garantia dels equipaments i serveis bàsics, sigui real. Aquest és el repte i aquesta és la exigència.

# posted by joan roma cunill @ 1:07 AM

Tuesday, March 17, 2020

LA UNITAT MILITAR D'EMERGÈNCIES ( UME ) , ENTRA EN ACCIÓ - art. Endavant Digital

LA UNITAT MILITAR D’EMERGÈNCIES ( UME) ENTRA EN ACCIÓ.

Per als no degudament informats sobre aquesta Unitat, em permeto resumir el seu historial i comprovar el grau d’eficàcia i encert en la seva creació i en el seu funcionament.

Els efectius humans de que disposa son els següents:

3.063 militars procedents de l’exèrcit de Terra.

247 militars procedents de l’exèrcit de l’Aire

76 militars procedents de l’Armada

41 militars procedents de cossos conjunts.

La UME està desplegada en 7 bases fixes, però amb una capacitat immediata per a cobrir qualsevol punt del territori, on aparegui una emergència.

Les bases fixes son: Base aèria de Torrejón de Ardoz ( Madrid). Base aèria de Morón ( Sevilla).

Base de Bétera ( València). Base aèria de Saragossa . Base de San Andrés de Rabanedo ( León)

Base Las Palmas. Base de Tenerife.

# posted by joan roma cunill @ 3:44 AM

Monday, March 16, 2020

COMANDAMENT ÚNIC - art. Nació Digital Solsona

COMANDAMENT ÚNIC.

Tothom sap o hauria de saber que davant una catàstrofe, un conflicte, una guerra, ni que sigui bacteriològica, és fonamental disposar d’un comandament únic. La dispersió, els dubtes, la desorganització o la lentitud en prendre decisions son, sempre, fatals.

Alguns, semblen haver-ho descobert ara. Altres, sembla els hi hagin pres una joguina, que creien era seva i la podien fer anar com volien. Governar és donar garanties, infondre seguretat, prendre decisions, el més ràpides i segures, en funció d’escoltar els tècnics més ben preparats, i a la vista de mesures preses, en altres indrets del món, demostrades eficaces.

Tot és molt complex i molt discutible, però els dubtes no poden paralitzar l’acció. La pandèmia s’expandeix, i aturar-la és la principal prioritat, aquí, i arreu del món. Ahir, varem viure un d’aquells dies històrics, amb un Consell de Ministres , llarg i de ben segur, complicat. Però, no per ser de govern de coalició sinó perquè estem davant d’una enorme complexitat, que requereix una Declaració d’Estat d’Alarma, que posi tot el país, en una situació de fer front a l’emergència, de la millor manera possible.

Qui cregui que en un parell d’hores, es pot implementar una declaració tant complicada, és que desconeix la responsabilitat de governar. Tots tenim accés a la declaració aprovada i ja publicada en el BOE. Tots podem veure l’enorme complexitat que conté, i tots varem poder escoltar, de boca del president del govern, les principals mesures preses.

La compareixença del president Sánchez, suposà la deguda dosis de calma, seguretat i confiança que un líder polític ha de saber transmetre a la totalitat de la ciutadania. Paraules clares, entenedores per a tothom, fermes, segures i amb la suficient dosis de convicció com perquè tothom entengui la gravetat del moment, i l’encert de les mesures aprovades.

També la compareixença va deixar clar, què és i com funciona un país, un Estat. Per molt descentralitzat i desconcentrat que estigui, l’Estat funciona per un sistema piramidal. Aquí, i a Suïssa, Alemanya o Austràlia, països federals, que han pres les mateixes decisions de COMANDAMENT ÚNIC, com no pot ser d’altra manera.

Les decisions van de dalt cap a baix, posant totes les institucions al servei d’una sola causa: combatre amb eficàcia, l’amenaça existent. La coordinació es dona per suposada i per continuada, però subordinada, sempre, al comandament central.

He vist algunes compareixences, i declaracions, d’un infantilisme increïble, demostradores del desconeixement del funcionament d’un estat de dret. Si pretenen continuar per aquest camí trobaran, no solament la contundència de la legislació vigent, sinó, també de la immensa majoria dels ciutadans.

No és hora de discrepàncies, sinó d’unió i coordinació. Tenim un govern eficient i coherent amb les mesures proposades pels millors tècnics en la matèria. Son ells els que proposen les mesures i el govern , les disposa. Ens pertoca a tots fer confiança i seguir fidelment les seves disposicions. Tot el demès, son batalletes inútils i impròpies de persones que ostentin càrrecs institucionals. Guanyarem la batalla, i la guanyarem, seguint els acords adoptats.

# posted by joan roma cunill @ 12:15 AM

Friday, March 13, 2020

SOLIDESA MINISTERIAL - art. Regió 7

SOLIDESA MINISTERIAL.

De sempre, he considerat que el factor “H”, el factor humà, és essencial per a tirar endavant qualsevol projecte. I com més difícil i complicat, sigui, més important és qui es posa al davant. De moment, les màquines no substitueixen les persones, i tenim milers d’exemples, de resultats radicalment diferents, en funció de qui ha estat al capdavant d’un projecte, una institució, un país.

Dic això, després d’haver escoltat, entrevistes, debats i compareixences dels nous membres del govern central, en tota mena de fòrums, comissions i mitjans de comunicació. He de dir, que n’he quedat profundament impressionat, per la preparació i solidesa dels seus coneixements i conviccions. En cap moment, hi ha hagut dubtes sobre la realitat actual, ni sobre el camí a seguir. Donen seguretat i tranquil·litat davant el tumultuós present i el dubtós futur. Precisament, aquest és una de les principals virtuts que ha de tenir un governant.

I és que, costa trobar un líder, però tant o més difícil és conformar un equip. Buscar i trobar, cada persona amb perfil propi i adequat per les tasques que se li volen encomanar, pot semblar fàcil, i en canvi, és d’una enorme complexitat i dificultat. I sense un potent equip, no val cap lideratge.

Poso algun exemple, per deixar més clar a què em refereixo. Els qui varem poder seguir molt d’a prop tots els preparatius dels JJOO de Barcelona 92, teníem clar que la figura de Pasqual Maragall era potentíssima, però, l’equip que va saber muntar era de primera divisió. Fou un immens treball d’equip ,el que va fer possible dur a terme uns dels JJOO més exitosos de la història.

I si busquem, en ajuntaments de grans o petites ciutats, podem dir el mateix. Al capdavant podia o pot haver-hi un alcalde o alcaldessa, de primer nivell, però si al costat no té mitja dotzena, com a mínim, de regidors / es, igual d’eficients, no aconseguirà transformar la realitat, de manera sorprenent. Si revisem els primers vint anys, dels nous ajuntaments democràtics, sorgits l’any 79, ho veurem clarament.

Aquests comentaris venen a tomb del que suposa tenir ,en el govern de la Generalitat, el líder i l’equip més mediocre de la història. Almenys de la història que coneixem i palpem, des de fa quaranta anys. Aquest és un exemple clar del que vull dir quan el factor “H” falla. En aquest cas, falla el cap de colla, i falla la composició de tots i cadascun dels membres del Consell Executiu. Costa de salvar-ne un de sol, perquè la mediocritat, s’ha fet àmplia i generalitzada, tant en el primer, com en els altres nivells de l’administració catalana. D’aquí, tots els fenòmens que hem vist, en els darrers anys, impropis d’un govern seriós i respectuós amb les normes i la legalitat. Però, també amb la gestió.

No disposar d’un equip eficient, porta, no solament a cometre errors de principiant, sinó a deixar passar grans ocasions que ja no tornaran. Vivim en un món molt competitiu, i qui no s’espavila , li passen al davant. Així, estem, a Catalunya. Per sort, al capdavant del govern central, hi ha lideratge i equip, com per encarar el present i futur amb la preparació i eficàcia suficients, per mirar endavant amb confiança. Es el que podem afirmar, a la vista de la feina i resultats obtinguts, en tant poc de temps de funcionament.

# posted by joan roma cunill @ 11:47 PM

Thursday, March 12, 2020

NETEJA DE BOSCOS - art. diari de Terrassa

NETEJA DE BOSCOS.

A pagès, quan diem “els boscos estan bruts”, no ens referim tant a que hi ha brutícia en forma de llaunes, plàstics, papers, ampolles...sinó que hi ha molt sotabosc i branques a peu de terra, com per suposar una bomba de rellotgeria, en cas d’incendi.

També hi ha brutícia, en alguns llocs, especialment en aquells més freqüentats per gent a la recerca de bolets, o per caminades, i altres activitats a l’aire lliure. Queda molt per fer en aquest àmbit, fins aconseguir que, qui vagi al bosc, torni amb les restes del que ha consumit.

Però, tornem al principi. Aquesta setmana, el món forestal s’ha tornat a queixar de la situació explosiva dels boscos, en un moment en que ens acostem a l’estiu, i hem tingut un hivern molt poc fred. Les greus dificultats econòmiques de la Generalitat, i el fet de que el Consell Executiu es dediqui més a barallar-se uns amb els altres, fa que les coses importants es deixin per altres temps.

I els incendis no perdonen, oimés quan el clima es converteix en el seu principal instigador. Tots sabem que si en un pis de ciutat, hi ha pocs mobles, i poc material inflamable, l’incendi serà fàcil d’apagar i no causarà greus danys. Doncs bé, en un bosc, si el sotabosc està net i les branques més baixes s’han tallat, i tot plegat, s’ha tret per convertir el material ,en pèl·let, l’incendi tindrà una magnitud molt diferent de si troba milers de tones de combustible, per tot arreu.

Les queixes d’ara, venen de molts anys enrere, per polítiques poc actives, en matèria de prevenció d’incendis i de gestió forestal. Resumides en números, si quatre o cinc anys enrere, hi havia 20 milions d’euros, en ajudes a neteges forestals, ara n’hi ha 9,5 milions. Menys de la meitat, sense esperances de canvis importants, de cara el futur immediat. Ningú s’estranyi, doncs, que en un incendi ,es puguin gastar el doble, per apagar-lo. Així, anem.

En aquest àmbit, no s’hi val, ni a córrer ni a parar-se. Què vull dir ? Doncs, que les polítiques forestals, sempre han de ser a llarg termini. Hi ha arbres que tarden 20, 30 o 40 anys a ser adults, i ningú els farà créixer més ràpidament, simplement perquè tingui pressa. Cada cosa, en el seu moment, i les neteges forestals s’han de fer , sempre i en tot lloc, adaptades a la geografia i composició dels boscos, però sense parar mai.

I aquí, és on falla el govern de torn. Es prometen canvis importants o fins i tot radicals, però duren un o dos anys, i després tornem a temps passats. Molta burocràcia, en forma de papers, permisos, comprovacions, controls....per a molt poques ajudes que animin els propietaris a tirar endavant les neteges necessàries. Alguns, poden pensar que els boscos donen molt diner. Això, era abans, ara, en donen molt poc. Insuficient per carregar sobre les espatlles dels propietaris, la neteja, en el marc de l’explotació general.

Per això, les ajudes son essencials. Sense elles, no hi ha actuació, i sense actuació els boscos van creixent i es van “embrutant” amb tota mena d’espècies vegetals, que alimentaran el foc, de forma espectacular.

El món rural, té grans carències, i d’aquí el seu despoblament, però si els governs de torn, tinguessin plans a llarg termini, d’aprofitament dels productes que hi creixen, podrien donar feina, a molta gent que assumiria quedar-se a viure en petits pobles i cases de pagès. Aquest és un àmbit de feina, poc aprofitat, per culpa de polítiques forestals molt pobres.

I tots hem de tenir clar que els boscos son els pulmons de la humanitat, i si no es cuiden, no podran fer la seva funció. No sé si tindrem pressupostos catalans d’aquí a pocs dies, però el que convé ,de forma urgent, és canviar de govern, per aconseguir canviar les formes i prioritats . Suposo que tindrem ocasió de votar d’aquí poc temps. Quan ho fem, pensem en elegir persones i partits, molt diferents dels que ara tenim en el govern. Necessitem un bon govern, no, venedors d’il·lusions.

# posted by joan roma cunill @ 1:08 AM

Tuesday, March 10, 2020

EN BONES MANS - art. Endavant Digital

EN BONES MANS.

Es en moments de crisis, on es veu la fusta del lideratge i de l’equip que l’acompanya. Estem, en una crisis inesperada, estranya, d’evolució ràpida i imprevisible, amb un final impredictible , en el fons i les formes. No hi ha científic que gosi posar data ni termini a l’obtenció d’un remei contundent, ni fer previsions sobre el final de l’epidèmia.

En un marc tant complicat, tant incert, s’agraeix l’opció decidida pel Ministre de Sanitat, Salvador Illa, i amb ell, tot l’Executiu espanyol, de ser el màxim de transparents, donar informació , en temps real i sense embuts, donant el protagonisme degut als grans experts, començant per Fernando Simón, Director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat.

Les explicacions tècniques per a qui les pugui donar. Això, és el que s’està fent des del primer moment, sense dissabtes ni diumenges de descans. Cada dia, i si convé, dues o tres vegades al dia, com perquè ningú pugui dir que no està degudament informat.

Reunions de coordinació amb totes les CCAA, i reforç dels sistemes d’emergència, començant pel 061, per deixar lliure el 112, i poder atendre, de forma directa totes les preguntes i dubtes de la ciutadania.

L’esforç és immens, i està donant els seus fruits, a la vista de com va en altres països, si bé, no es pot abaixar la guàrdia fins que l’epidèmia doni mostres de reculada i extinció. No sabem quan, de manera que tots hem de seguir les directrius que ens vagin donant. I puc donar fe de que estem en bones mans.

Aquest és un tema essencial. Escoltar les explicacions del Ministre Illa, o les del Director Fernando Simón, tranquil·litzen pel grau que tenen de precisió i transparència. Res pitjor que voler emmascarar la realitat, per crear psicosis. Estem preocupats, però tranquils, per considerar que es fa, el que s’ha de fer. En una crisis, això és fonamental.

Només espero i desitjo que tothom sigui igual de responsable. No ho podrem valorar fins arribar al final, però hi ha algunes notes discordants que fan témer l’ús de la crisis per treure’n rèdit polític. Seria greu i irresponsable, però algun primer detall ja l’hem vist, en forma d’una compareixença de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en el mateix moment que el Ministre Illa, feia el mateix. No hagués costat gens, esperar una hora, per convocar-la.

Tampoc el president del PP, és segur de comprendre la gravetat del moment, per evitar enviar missatges contradictoris. Ja n’ha fet algun en que barreja peticions d’ajudes, amb alguna reivindicació de finançament que no té cap sentit, a dia d’avui. Veurem com segueix els propers dies. De fet, la ciutadania no perdonarà qui vulgui augmentar popularitat i vots , a Galícia i Pais Basc, per mitjà de crítiques i desqualificacions al govern central.

En temps de crisis, s’han de deixar de banda rivalitats, i remar junts. Sincerament crec que Pedro Sánchez està fent les funcions de lideratge que li corresponen, alternant la delegació en el ministeri, amb la presidència de l’equip, quan fa falta. Estem en bones mans, està clar. Es la millor mostra d’un govern preparat i compacte.

# posted by joan roma cunill @ 1:30 AM

Monday, March 09, 2020

DOS MIRALLS CONTRAPOSATS - art. Nació Digital Solsona

DOS MIRALLS CONTRAPOSATS.

Es duríssim, llevar-se, cada setmana, amb algun crim masclista, en qualsevol indret d’Espanya, i ja no diguem del món. Et sents impotent, davant tanta bogeria, tanta crueltat, per raons que no tenen cap comprensió possible. I no sembla haver aturador, perquè quan creus que el panorama ha millorat, surt una notícia, més esgarrifosa que l’anterior, deixant clar que és tot un sistema, el que està malalt i necessita remei.

Prefereixo no seguir posant adjectius, a un dels problemes més greus de la societat. El que s’han de trobar son remeis, per minimitzar el fenomen, i a la llarga, fer-lo desaparèixer. Fàcil de dir, molt difícil d’aconseguir, però hi ha motius per a la esperança i per un futur, radicalment diferent.

Des de sempre, he estat en un ambient clarament femení, per raó de feina. Primer com a professor d’idiomes, després com a polític. I si en algun moment m’ha tocat prendre decisions respecte candidats /tes i càrrecs, sempre he optat per una presència important de dones. Estic, doncs, en consonància de donar papers, cada vegada més rellevants, a dones, com per anar canviant la realitat, en tots els seus àmbits i sectors.

Dit això, porto anys, molts anys, comptabilitzant mentalment, l’augment exponencial , de la presència de dones, en multitud de sectors i àmbits, fins el punt que en molts casos, la presència d’homes, ha esdevingut residual.

No deixo passar certàmens, fòrums, esdeveniments culturals, esportius, socials, millors notes en Instituts, a les Universitats, a escoles de música, presentació de treballs, organització d’entitats, recerca, idiomes, professions d’homes, on les dones ja son multitud, etc. De fet, tots sabem que un element essencial per a la independència personal, és tenir formació i feina. Doncs bé, estem encara lluny de tenir el percentatge adequat, però cada any, va millorant.

Aquesta, és la principal via per aconseguir la igualtat, i capgirar l’estat de subordinació de moltes dones, respecte els homes. I les imatges de dones, en els llocs més rellevants de la política i l’empresa, produeix un canvi de mentalitat, més ràpid que moltes explicacions i teories.

I com sempre, l’educació , des de la primera edat, és fonamental per anar pujant en un ambient, molt diferent del que han viscut pares i avis. Si des de petits, queda clara la igualtat i el respecte, serà molt més difícil, la subordinació, per raó de sexe.

Quan ara miro, on resideix el poder polític, el canvi ha estat radical, en només vint anys. Un instant, en la història d’un país, ha donat pas a un salt enorme en el paper de la dona, fins el punt que ja ningú trobaria estrany, la candidatura d’una dona per a qualsevol de les més altes instàncies del país, com ja s’ha fet a nivell de la UE.

D’aquí el títol de l’article: miralls contraposats. En aquests moments conviuen, el flagell del masclisme, al costat de la promoció de la dona, a les més altes responsabilitats del país, i en alguns casos, del món de l’empresa. Queda molt per fer, però seria desmoralitzador, pensar que no s’ha fet res, o molt poc, en la bona direcció. Si mirem enrere, en pocs anys, hem fet un llarg recorregut, conscients de que falta molt per arribar als objectius desitjats, però el camí, és encertat. Això, és l’important. I mentrestant, s’han d’implementar tota mena d’accions, per prevenir i protegir, les que es troben en situació de perill i marginació. Puc dir, a la vista de les propostes del programa de govern progressista, que la voluntat hi és, i els mitjans s’incrementaran. Ben aviat ho veurem.

# posted by joan roma cunill @ 12:40 AM

Friday, March 06, 2020

LLUITA DEFINITIVA - art. Regió 7

LLUITA DEFINITIVA.

El dissabte passat, dia vint-i-nou de febrer, va tenir lloc, a Perpinyà, el primer míting de precampanya, de no sabem ben bé quin moviment, partit o plataforma, lligada a la colla de Puigdemont. Davant 110.000 assistents, segons la policia francesa, molt més precisa i rigorosa amb les dades reals, els fugitius Puigdemont, Comin i Ponsatí, varen exposar el seu ideari del moment. Si algú tenia algun dubte sobre el partidisme de l’acte, va quedar ben aclarit, amb els xiulets dedicats a la intervenció d’Oriol Junqueras, o amb altres intervencions, molt especialment, les de Comin i Ponsatí, clarament contraris a l’estratègia d’ERC. Els de la CUP ja havien decidit no assistir-hi.

Bé, el més destacat és que estem davant una clara i dura confrontació entre la colla de Puigdemont i ERC, per dominar el primer lloc i aconseguir així, marcar el camí a seguir, encara que ningú sàpiga cap on va el camí. També, quedà constatat que la colla Puigdemont, va per lliure, i no se sap quin paper pot jugar Junts x Cat, PDeCAt, la Crida, Consell per la república, etc, de cara el present i futur immediat. Es el problema d’haver elegit una persona volàtil, amb un ego pujat de to, i fugitiu de la Justícia. El seu lema, és “quan pitjor millor” o” enreda que fa fort”, i que duri tant temps com es pugui. Del futur, ja en parlarem un altre dia.

Mostra del que dic, és el lema que va dir i repetir com a camí de futur: anar cap a la “lluita definitiva”. Què vol dir ? Com s’hi va ? Qui l’ha de dur a terme ? De moment, ell i els seus, encapçalen aquesta mena de “revolució burgesa”, des de la comoditat del palau del consell per la república, a Waterloo, amb uns sous d’alta burgesia. Em permeto recordar als estimats lectors i lectores que els tres eurodiputats gaudeixen d’un sou brut de 8.757 euros mensuals, que passats a net, son 6.824,85 euros, cada mes. Al sou, cal afegir-hi 320 euros diaris de dietes, quan s’han de desplaçar al Parlament Europeu o a algun dels seus organismes. I tenen altres retribucions o compensacions, en funció de determinades activitats que puguin dur a terme. Cosa curiosa i mai vista, és que Puigdemont, ha contractat el seu guarda espatlles ( mosso d’esquadra, en excedència) com assistent polític, amb un bon sou, a càrrec del Parlament Europeu. No sabem si té cap intenció de posar-hi a la cuinera o algun altre treballador del palau, a la nòmina. Esperem que el Parlament, prengui alguna decisió al respecte.

En aquestes condicions, podem entendre la crida al sacrifici i a l’acció que Toni Comin i Clara Ponsatí, varen invocar, pensant en els durs temps que poden venir si aquesta “lluita definitiva” dura uns quants anys més, sense resultats concloents, com ha estat el cas, fins ara. De moment demanen sacrifici als altres, entenent que ells ja el fan, vivint com fugitius, fora del país. Veurem què diuen, el dia que perdin la immunitat, i s’acosti la data de retre comptes davant la Justícia espanyola. Aixó, malgrat el que puguin dir, es va acostant, i no tardarem gaires mesos, a veure-ho acomplert.

Mentrestant, però, és cert que aquesta forta divisió entre partits de govern, impedeix l’acció de governar. Es comprensible, el canvi d’estratègia d’ERC , perquè ha tingut el cap més clar i serè, per constatar els errors comesos i la fortalesa de l’estat de dret, i del propi Estat. A més, porta la cartera d’Economia, en un país que té vuitanta mil milions de deute, i no pot tirar ni un any més, sense pressupost propi ,ni acords bilaterals que permetin posar al dia, les finances i les inversions més indispensables. Contra el realisme, la inconsciència, d’uns fugitius que temen rebre el càstig merescut, i que allarguen com poden la seva situació, arrossegant l’altre partit de govern, al capdavant del qual hi ha una colla d’il·luminats que segueixen les directrius de la colla de Waterloo, sense ser conscients del mal infligit al conjunt del poble català, una part minoritària del qual és independentista, però que la majoritària no ho és, ni ho serà. Així, estem. Només, una forta reacció ( que comença a aparèixer) pot canviar el futur, amb uns resultats electorals, clarament diferents.

# posted by joan roma cunill @ 10:42 PM

Thursday, March 05, 2020

RENOVACIÓ TOTAL SENYALITZACIÓ VIÀRIA - art. Diari de Terrassa

RENOVACIÓ TOTAL DE LA SENYALITZACIÓ VIÀRIA.

A vegades, poques vegades, el govern ens sorprèn amb alguna acció clarament positiva i espectacular. Aquest és el cas de la renovació complerta de la senyalització viària, a bona part de la C- 26. La que anomenem Eix prepirinenc. Aquest pompós nom podria donar la sensació d’un autèntic “eix”, però no deixa de ser una carretera normal i corrent, amb alguns trams, més aviat normaleta que corrent.

Pels no assabentats de la numeració viària, la C-26 ,és la que connecta tot un seguit de capitals de comarca com Olot – Ripoll- Berga- Solsona.... Doncs bé, en tres setmanes, s’ha procedit a la renovació total de la vella senyalització viària, per una de nova, esplèndida a nivell d’alçada, grandària de les inscripcions, i molt més complerta pel que fa indicacions de pobles i nuclis de població.

Es una bona actuació, després d’anys de senyalització clarament deficient, tant per la manca d’alguns punts de població ,com per la situació inadequada d’alguns d’aquests cartells. I és que, malgrat l’existència dels aparells digitals, els cartells físics continuen tenint una gran importància, especialment de nit.

Pot semblar anecdòtic , però en el món rural, algunes de les actuacions “habituals” en àmbits urbans, son molt excepcionals, d’aquí l’estranyesa i la bona sorpresa d’aquesta actuació. N’han de venir algunes altres, com és la substitució d’algunes de les proteccions metàl·liques, perilloses pels motoristes, per altres, de més segures. Ja s’han dut a terme, en alguns trams, i se suposa que es continuaran ,fins a cobrir tot el recorregut.

Queda per resoldre, l’ adequació dels tancats de pastures de bestiar domèstic, per uns de nous amb doble fil , per evitar passin per sota els vedells , xais o cabres que pasturen prop de la carretera. Aquest, és un dels perills habituals, de la circulació per les carreteres de muntanya. En aquesta nova normativa, caldria haver previst ajudes , a tots els propietaris per a fer més digeribles les inversions que això suposa. En molts casos, parlem de quilòmetres de tanques, ben col·locades i ben mantingudes, durant tot l’any. Però, aquesta és una mesura indispensable per evitar accidents.

I d’aquesta mesura en depèn, en bona part, que la fauna salvatge tingui més barreres, abans d’accedir a les carreteres. El progressiu increment de fauna, converteix en habitual, el que abans era excepcional. Amb això vull dir que si abans podies trobar-te un porc senglar, un cérvol, un cabirol o un isard a la carretera, un dia al mes, ara, s’ha convertit en un fet molt quotidià, especialment cap al vespre o la nit, quan travessen la carretera per qualsevol dels indrets que tenen establerts.

La col·locació de tanques amb doble filat, és una bona decisió, perquè evitarà molts dels accidents per fauna salvatge o domèstica, a les carreteres. En els darrers anys els accidents han anat augmentant, i d’aquí la nova normativa, bona per evitar accidents, però també complicada per la dificultat de la fauna salvatge per moure’s pel territori. En altres països, han començat a construir passos soterrats , per facilitar el pas de fauna d’una banda a altra de la carretera, sense morir en l’intent. Estem encara lluny d’aquestes solucions, però és un dels propers passos a donar.

# posted by joan roma cunill @ 11:03 PM

BORREDÀ - VOTACIÓ - ELECCIÓ PAVIMENT CARRER DE LA FONT - nota pel blog personal

BORREDÀ – VOTACIÓ - ELECCIÓ TIPUS PAVIMENT CARRER DE LA FONT.

L’Ajuntament ,ha decidit organitzar una consulta , oberta a tots els majors de 12 anys, per a demanar la opinió, sobre quin tipus de paviment preferirien posar , en el Carrer de la Font.

Aquest, és el carrer més antic del poble, per on hi passa la xarxa principal de subministrament d’aigua al nucli urbà, i la pròpia claveguera del carrer. Els dos serveis, tenen una antiguitat superior als 60 anys, de manera que l’anterior equip de govern, va considerar indispensable i urgent ,procedir a la seva complerta renovació.

L’actual paviment, és de pedra del país, posada fa uns 45 anys en el tram més antic, i uns 40 a la resta del tram. L’actual normativa vigent, en qüestió de paviments, obliga a posar uns tipus de paviments, aptes per a les persones amb problemes de mobilitat, la qual cosa limita determinats tipus de materials.

L’Ajuntament, informa que els diferents models de paviment, estan exposats en el vestíbul del Centre Cívic , des del dia 4 fins el 14 d’aquest mes de març, des de les 18 a les 20 hores. Allà mateix és on hi ha les paperetes per a votar.

Pel dia 15 de març, a les 17 hores, en el mateix lloc, està prevista una Assemblea – col·loqui, per fer el recompte i veure la opinió dels veïns interessats.

La finalitat de l’assemblea i la votació és per poder fonamentar la decisió final, que es votarà en el ple ordinari del mes de març ( dilluns dia 16, a les 19 hores).

Puix que ens demanen la opinió, animo a expressar-la, anant a mirar les opcions i votar per la que creguem millor.

Borredà, 5 de març de 2020.

Nota : Durant la setmana també es podran fer totes les esmenes o comentaris al correu electrònic : borreda@diba.cat, o escrit que es pot dipositar a la bústia negra de l’entrada de l’ajuntament o portar-lo en horari d’oficina.

- Només es podrà votar una vegada.

# posted by joan roma cunill @ 2:48 AM

Tuesday, March 03, 2020

GANDULS PROFESSIONALS - art. Endavant Digital

GANDULS PROFESSIONALS.

En tots els pobles i ciutats, l’existència d’uns pocs “ganduls professionals” ,complica enormement la feina dels serveis socials i crea una desconfiança en el sistema d’ajudes municipals, autonòmiques o estatals.

Com de fàcil i pràctic seria la creació d’ajudes a persones o famílies necessitades, sinó fos per la presència de persones , que només busquen la manera de viure sense treballar ni buscar feina. En aquestes condicions, s’ha de destriar el gra de la palla, en un ambient molt complicat, perquè la llei de protecció de dades impedeix fer determinades gestions o donar a conèixer determinades situacions, a més de ser molt garantista, a tots els nivells.

Els qui hem estat al capdavant d’alguna institució del país, o els que encara hi son, es troben amb un bon nombre de situacions, totalment injustes, pel que tenen d’interpretació de la realitat. En un poble o ciutat petita, tothom es coneix, i podem saber si realment una persona o família necessita ajuda o no. Aleshores, què fer quan algú demana ajuda, i sabem que no la necessita ? En aquests casos, no és fàcil actuar ni decidir. S’ha de provar i comprovar que realment estem davant d’un impostor. I això, per a alguns pot semblar fàcil, i en la majoria de casos, no ho és gens.

Hi ha autèntics coneixedors, experts i simuladors de necessitats, enmig d’altres que sí mereixen ajuda. Destriar uns dels altres, és feina de tot el sistema d’assistència social, fent un sobre esforç molt notable, especialment en temps de crisis en que és més fàcil, emmascarar la realitat.

Sóc partidari d’actuar amb contundència en aquests casos d’abús de confiança i simulació de necessitats. En alguns països, més ben organitzats que el nostre, quan un aturat / aturada refusa el primer lloc de treball que se li ofereix, ha de donar un munt d’explicacions del perquè. A la segona vegada, se’l treu de les llistes i se li diu que s’espavili per ell / ella sol/sola. Un sistema rigorós no es pot permetre tenir “ganduls professionals” que pensen viure tota la vida d’ajudes, en detriment dels qui realment no poden treballar.

El mal que fan a la societat és enorme perquè creen desconfiança generalitzada sobre la totalitat, quan en realitat, son una petita minoria. Però , una minoria molt activa i fins i tot molt reivindicativa vers l’increment d’ajudes o prestacions per multitud de serveis que exigeixen tenir: lloguer de pis, drets d’aigua, llum, menjar, transport, etc,

Es molt important detectar aquest personal i evitar tinguin accés a ajudes públiques perquè suposa malversar recursos i premiar la ganduleria per damunt de la necessitat. Tenim moltes persones i famílies amb carències. Es del tot essencial poder-les ajudar en tot el possible, especialment en l’aspecte de sortir del forat en que es troben, proporcionant treball i vivenda, com eines fonamentals.

I no ens podem permetre desviar recursos i esforços cap aquells que n’abusen o en fan mal ús. I és que quedes sorprès de fins a quin punt alguns s’han especialitzat en obtenir ajudes, com per convertir-nos tots plegats en experts en foragitar-los del sistema. Les ajudes per qui les necessiti, no per qui les vulgui per viure del “cuento”.

# posted by joan roma cunill @ 11:31 PM

Sunday, March 01, 2020

GUARDERIES, PARLAMENT I PALAU- art. Nació Digital Solsona

GUARDERIES : PARLAMENT I PALAU.

Ni en els pitjors somnis, haguéssim pogut imaginar veure ,el Parlament de Catalunya i el Palau de la Generalitat, reconvertits, en llars d’infants. No se m’acut ,cap altra descripció de les actuacions i decisions que surten de les dues màximes institucions del país, des de fa prop de deu anys.

Hem vist entrar i sortir de Palau, persones sense cap credencial especial, que s’han permès posar i treure pancartes del balcó principal. Arriar la bandera espanyola, uns minuts, o fer reunions de partit, en plena seu del govern de Catalunya. I ja no dic, la ostentació de símbols partidistes, que en res representen, a la totalitat del poble català.

En el Parlament, hi ha una mena de “galliner”, barrejat amb una llar d’infants, on tant aviat podem veure reunions de partits, concentració d’alcaldes i regidors per proclamar no sabem ben bé què , assemblees civils per a impulsar accions contra el propi Parlament. Proclames i aprovacions, repetides desenes de vegades, que tothom té clar no serviran per a res...i mil altres formules de perdre el temps, a falta de feina per fer.

En resum, a falta de govern efectiu, és lògic no hi hagi acció de control ni seguiment de l’acció del govern. A falta de feina, bo és fer bullir l’olla amb altres formes d’entreteniment, sobretot si els participants reben el seu sou, cada final de mes.

El que més sorprèn , tanmateix, és la manca de reacció de la ciutadania. Se’ls hi ha encomanat el passotisme i la falta de crítica, davant una situació que consideren no té solució. Es com veure una malaltia, amb resignació , pensant no té remei ni medicació. Cal esperar i confiar en alguna sortida imprevista i imprevisible que recuperi la normalitat perduda. Mentrestant, res a fer , res a dir.

I és que en aquestes dues llars d’infants, no hi ha mestres ni directors, capacitats per reconvertir les llars, en escoles, o fins i tot en instituts. Les dues presidències estan en mans de persones sense la preparació i el lideratge que haurien de tenir, per a revertir la situació. Mantindrem, doncs, la categoria fins que unes noves eleccions, canviïn el panorama.

Pot canviar el panorama ? Sí. Ni que sigui per avorriment i cansament del personal, després de tantes festes de final de curs, de celebració d’aniversaris i dates històriques. S’està preparant l’aparició d’alguna nova candidatura electoral, per intentar sacsejar resultats i això podria fer possible moure la composició del Parlament, i acabar amb aquesta etapa d’infantilisme desbordant.

Trencar els resultats de Junts x Cat i ERC, pot suposar tancar les llars d’infants, i recuperar-les com a les principals institucions del país. Es possible i ho veig viable, a la vista del cansament generalitzat de la major part del país, davant tantes insensateses i infantilismes. Tot té un principi i un final, i només un determinat percentatge de ciutadans es manté aferrat al vell procés, sense voler acceptar el fracàs.

Al final , la realitat s’acabarà imposant i tant de bo ho faci aquest any mateix, aprofitant les properes eleccions al Parlament. El país, ha perdut ja tant, que no es pot permetre continuar vivint en un món de jocs i despropòsits. Es hora d’apostar per la serietat i la realitat.

# posted by joan roma cunill @ 11:49 PM

Joan Roma