Wednesday, February 25, 2009

 

BORREDA - TV 3

BORREDÀ A TV3 – EL MEDI AMBIENT.
Fa uns 15 dies que l’equip de redactors del programa El Medi Ambient varen venir a Borredà a gravar imatges i declaracions sobre la voluntat de l’Ajuntament de lluitar contra el canvi climàtic.
Fa 3 mesos que varem prendre un acord de Ple i hem signat la declaració contra el canvi climàtic que comporta diferents actuacions municipals en diverses matèries per estalviar energia, aigua, contaminació, etc.
Un equip contractat per la Diputació de Barcelona ens ajudarà a preparar aquest pla d’actuació i tot seguit el posarem en marxa.
Qui vulgui veure el programa de TV 3, ho podrà fer demà dijous dia 26 a les 14.20 per TV3 , després també estarà penjat del web de TV3, on es podrà consultar a qualsevol dia i hora.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

Tuesday, February 24, 2009

 

A CASA MEVA, NO

A CASA MEVA, NO
Bé, ja tenim a Pinós un altre exemple d’una situació que pateix el nostre país des de fa uns anys i que es va repetint per tot el territori, sota multitud de situacions i fórmules, en funció de la base del problema.
En aquest cas és un abocador i , alguns ara demanen una consulta, quan per altres equipaments i infraestructures no ho exigeixen. Què es pot considerar positiu o negatiu per un territori? La resposta a aquesta pregunta pot semblar fàcil, però no ho és en funció de qui respon.
Alguns pensaran que un abocador és intrínsicament dolent. Perquè? Alguns diran perquè és material de rebuig i tot rebuig és dolent. Aleshores , perquè s’accepta l’abocador comarcal si allà hi van a parar totes les escombraries de la comarca, sense triar ni sense especificar què s’hi tira.? Alguns contestaran que com que son materials, nostres és lògic que ens els “mengem” nosaltres. Seguint força l’argument dels runams salins. Puix que la potassa dona feina, és lògic que tinguem un aspecte negatiu ,derivat d’aquesta riquesa.
Però, tornant a l’abocador comarcal, algú s’ha parat a pensar què hi va a parar? Es millor o pitjor que el que es proposa per Pinós?
D’entrada cal saber que a un abocador comarcal hi va a parar de tot. Evidentment es diu que es fa recollida selectiva i per tant no hi hauria d’anar ni vidre, ni paper – cartró, ni piles, ni orgànica, ni piles,etc. La realitat pura i dura, és que molta gent no tria, i no es diu res de medicaments, alguns d’ells altament tòxics, o materials diversos que tancats en una bossa d’escombraries passen desapercebuts, i que poden provocar reaccions no esperades ,etc. En resum, la realitat és molt diferent de la teoria i el cert és que en un abocador, com el del Solsonès, o del Berguedà o de tants altres llocs hi van molts productes no desitjats.
Perquè, doncs, tanta batalla contra un altre abocador amb millors garanties ? Doncs, perquè molts no volen que es faci negoci amb infraestructures com aquestes. Altres , perquè viuen a prop i no volen les molèsties dels camions que circularan per la zona. Altres ,per desconeixement de com funciona un abocador industrial autoritzat, ni les inspeccions, revisions i proteccions que han de implementar, per fer-lo segur, impermeable i durader, mitjançant el sistema de secatge dels materials, i empaquetar-los dintre de grans sacs protegits, amb garantia d’estanqueïtat per més de cinquanta anys,etc.
I sempre surt l’argument de que vagi a un altre lloc. Que aquí a la comarca no el volem, i la comarca veïna , tampoc, i que nosaltres no fem aquestes escombraries o aquestes materials,etc,etc. El problema és que en algun lloc s’han de posar i si el terreny s’ha esgotat en uns llocs determinats, hauran de buscar-se llocs alternatius, per grat o per força.
De moment es fa de grat, dintre de poc temps el govern ho haurà de fer a la força, perquè el temps s’acaba i Catalunya genera materials que no pot enviar cap a l’Aragó, València o les Illes perquè aquí no els volem. L’individualisme o el parcel.lisme territorial i selectiu ha durat fins ara, però té els dies comptats. Del contrari el país es fa inviable. Si diem a tot el que agrada a una part de la població, oblidem-nos d’aeroports, estacions de tren, línies elèctriques, hortes solars, parcs eòlics, centrals elèctriques, embassaments, etc, etc. Un país que ho rebutgi tot, és inviable.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Sunday, February 22, 2009

 

OBRES EN CURS

OBRES EN CURS
Encara que sembli que no hi ha gaires obres municipals en marxa, sí tenim algunes actuacions en funcionament, per part de la brigada d’obres.
Fa pocs dies varen començar a fer neteja general de la planta baixa de l’Ajuntament on hi havia el consultori mèdic municipal, i dintre de poc es faran les modificacions adients per poder-nos traslladar del primer pis a la planta baixa. Serà una millora per a tots. En primer lloc per la gent que no haurà de pujar un tram d’escales, i pels qui hi treballem perquè tindrem més espai.
L’antiga sala d’espera es convertirà en local de reunions per quan tinguem 6 o 7 persones.
A l’entrada hi haurà dues taules, una per la secretària i l’altra per la administrativa que ve a portar la comptabilitat. Així la gent, a diferència del que passa ara que entra a l’ajuntament i no troba ningú, a partir de l’entrada en servei de la planta baixa, es trobarà amb la secretària.
Hi haurà un segon despatx per fer reunions de petit grup, bàsicament per fer les Juntes de Govern Local o reunions amb 3 o 4 persones.
I finalment el tercer despatx serà per l’alcalde. Aquest despatx té connexió amb la sala petita de reunions i també amb el despatx de la secretària.
Per últim, es modificarà l’antic botiquí i el lavabo per convertir tot l’espai en un lavabo . Així a la planta baixa hi tindrem tots els espais necessaris per poder treballar en millors condicions que a la primera planta. De totes maneres, la planta actual de treball es deixarà una mica com està ara, però convertint el despatx de secretaría en una sala de reunions per l’equip de govern, o reunions diverses, que puguin fer-se al mateix temps que altres de la planta baixa.
Aixó permetrà que l’alcalde pugui tenir una reunió amb diverses persones, i al mateix temps els tinents d’alcalde o regidors puguin fer-ne una altra, al pis de sobre.
I la sala de plens per descomptat queda com és ara. En fi, aquestes modificacions està previst que estiguin a punt per dintre de dos mesos. I el cost de les obres el paga integrament la Diputació de Barcelona.

Una altra obra en curs és la instal•lació d’un segon dosificador de clor a la xarxa d’aigua, concretament al dipòsit de Cal Gall. D’aquesta manera podrem regular millor el clor que necessita l’aigua, tenint un dosificador en el dipòsit general de Subirà i aquest altre.

Una tercera obra que està fent la brigada d’obres és la neteja de totes les faroles del poble i el canvi de les bombetes tradicionals per altres de baix consum. Ara feia uns 5 anys que no es feia una neteja general de totes les faroles i s’ha aprofitat l’ocasió per fer aquest canvi de les bombetes.

I com Ajuntament que ens hem adherit a la Campanya contra el canvi climàtic, hem començat a preparar una llarga enquesta per determinar tota la despesa de l’ajuntament en matèria d’energia i aigua. Un equip contractat per la Diputació de Barcelona ens ajuda a fer aquesta enquesta que donarà peu a un estudi i proposta d’actuació en diferents nivells per aconseguir estalviar en moltes de les instal•lacions que tenim.
Fruit de que siguem un dels pobles més petits de Catalunya adherits a aquesta Campanya Europea ,va motivar la vinguda d’un equip de TV3, per gravar les propostes que pensem dur a terme en els propers mesos i anys. Aquest reportatge és podrà veure el dijous 26 d’aquest mes a les 14.20 en el programa El Medi Ambient de TV3. Animem a tothom a veure’l.
Posteriorment l’ajuntament farà diverses actuacions per aplicar el pla d’estalvi i de lluita contra el canvi climàtic i animarem a tothom a que també s’hi sumi. Aixó ja no és una teoria sinó una necessitat evident i hem de donar exemple des de l’ajuntament i a nivell particular de tot el que cal fer per disminuir la contaminació i la despeses energètica en totes les seves variants. Aquest serà un pla que tindrem elaborat dintre d’uns mesos i oportunament el donarem a conèixer a tothom
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

Thursday, February 19, 2009

 

ARRENJAMENT ENTORN PONT DE SANT JOAN

ARRANJAMENT AREA PONT DE SANT JOAN.
Fa un mes que es va fer una actuació en el camí cap Els Graus, per desviar les aigües pluvials que feien malbé aquest camí que surt de la carretera C-26, sota la casa de El Carol i porta cap el Pont de Sant Joan ( sobre la Riera Margansol) i condueix cap el monestir de La Portella ( La Quar).
Aquest és un camí de gran interès paisatgístic, i passa per bona part del bosc municipal de Els Emprius.
El Pont de Sant Joan, és un pont amb uns 150 anys de vida, i li convé una restauració integral que pensem poden dur a terme durant el proper mandat. Es tracta d’un pont d’un sol arc, amb una llargada d’uns 40 m, i tenia baranes de pedra que amb el temps han desaparegut. L’alçada sobre el nivell de l’aigua és d’uns 10 m, per la qual cosa era perillós passar-hi, degut també a la seva estretor.
Ara, l’ajuntament ha concedit la gestió del bosc al servei forestal de la Diputació de Barcelona, i dintre de poc començaran els treballs de neteja de Els Emprius així com la obertura d’una pista forestal per poder treure la fusta l’any vinent.
Mentrestant en conveni amb el Servei de Medi Ambient de la Generalitat, d’acord amb les propostes de l’enginyer Miquel Àngel Sobrino, s’està procedint a invertir la part que rep l’ajuntament per millores forestals , sumat a inversió pròpia del Departament de la Generalitat, a posar baranes de fusta tractada en el Pont de Sant Joan, i posteriorment també netejaran i col•locaran noves taules i bancs d’una petita àrea de picnic que havia instal•lat l’antic servei d’ICONA, a pocs metres del pont, ja de camí cap Els Graus.
En aquest camí , a uns 300 m, del pont també hi ha una petita capella dedicada al Pare Coll on la tradició parla d’un fet especial ocorregut en aquest indret. I seguint el camí es pot anar cap a la Font del Llop, i més enllà s’arriba al Monestir de La Portella.
Un camí , realment útil, i paisatgístic que ara millorarà sensiblement amb aquestes actuacions del Servei de Medi Ambient de la Generalitat. Dintre de pocs dies, el pont tindrà baranes de fusta i per tant garantirà la seguretat , i evitarà el vertigen que causa travessar-lo, i la gent podrà gaudir d’un descans en la petita àrea de picnic que serà renovada i netejada de vegetació, a l’igual que les dues bandes del pont.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

Tuesday, February 17, 2009

 

ES LÒGICA TANTA BUROCRÀCIA?

ES LÒGICA TANTA BUROCRÀCIA?
La modernitat d’una administració es mesura en el grau de papers que un ciutadà o una administració fa, o obliga a fer. Aquí , pel que fa Catalunya i Espanya estem lluny de tenir administracions modernes i eficients. I sense voler tirar aigua al meu molí, segurament els ajuntaments son els més àgils a l’hora de tramitar coses. Amb les lògiques excepcions.
Com podem veure la agilitat d’una administració ? Com la podem valorar? Bé, és força senzill i no fan falta grans càlculs matemàtics. Per exemple, per crear una empresa qualsevol, en determinats països s’aconsegueix en 3 o 4 dies ( alguns estats dels EUA), en alguns països del nord d’Europa , la cosa pot durar una o dues setmanes,etc. Doncs, bé aquí a casa nostra, el temps promig és de 46 dies. Això quan tot va bé, i no comencen a sortir ciris trencats, o en la empresa o societat no hi ha socis estrangers perquè aleshores la cosa pot durar dos, tres o quatre mesos, tirant curt.
Aquí tenim ja una primera mostra de que no portem bé el negoci de la administració. Precisament en un àmbit estratègic, fonamental. Si algú vol crear una societat o empresa, hauria de tenir el màxim de facilitats.
Podem veure l’eficiència en altres aspectes. Per determinades activitats, a una empresa se li demanaran papers de totes les administracions existents. Es a dir, res de finestreta única. Haurà d’anar a buscar papers a l’ajuntament, a vegades al consell comarcal, després a la Generalitat i fins i tot per determinades activitats a la administració central.
Com que no estan prou ben coordinades aquestes administracions pot ser que quan arribi al final ja li hagin caducat alguns papers del principi, i així pot recomençar la roda de mai acabar.
Tampoc en aquest camp s’ha avançat significativament. I la creació d’una finestreta única queda molt bé per fer propaganda, però la realitat és radicalment diferent.
I els àmbits plens de burocràcia son tots, però uns pesen més que d’altres. Pels pagesos la burocràcia és un martiri de mai acabar i un de la casa s’ha de dedicar a fer papers i anar cada dos per tres a la oficina del DAR perquè sempre falta un paper. Es vol reduir la paperassa, però estem lluny d’haver-ho fet, tot i que n’hem parlat amb el Conseller i els Directors Generals, i tenen en marxa un programa de reducció de papers, però va tant lent que els pagesos de moment no saben quan gaudiran d’aquesta reducció.
I tampoc els ajuntaments s’escapen de la burocràcia de les altres administracions. Bona part de la feina de les secretàries dels ajuntaments, i dels alcaldes és anar fent papers, signar, segellar i enviar una i altra vegada peticions, justificacions i enquestes, cap a tots i cadascun dels departaments de la Generalitat.
Vist i comprovat que no anem bé, ara toca posar-hi remei, sobretot en temps de crisis que les coses no estan per fer perdre el temps omplint paperassa. S’ha promès per part del President Montilla reduir en un 40%, més o menys el nombre de papers que cal presentar per la majoria de convocatòries, peticions o justificacions. Estem parlant de milers d’hores perdudes, i milions d’euros de cost. Suposo que ,ara sí, podrem veure canvis substancials en tots els departaments, facilitant més les tramitacions, fent-les més ràpides i sobretot amb molta menys paperassa.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

 

TRADICIONS I COSTUMS

TRADICIONS I COSTUMS.
A vegades ens demanem com va començar una determinada tradició o costum, i no ho esbrinem perquè els orígens es perden en la foscor del temps i ningú es va posar a escriure i detallar els motius d’aquella festa.
En tenim unes quantes de festes de gran tradició i antiguitat, i son moltes les teories a l’entorn de les figures, comparses, músiques, danses, etc, que hi intervenen. La modernitat i la pèrdua de molts costums fa apreciar millor aquelles que encara queden i que cal impulsar perquè no desapareguin.
Solsona ja era important per la seva llarga trajectòria històrica, amb elements destacats al llarg dels segles, tant a nivell civil com eclesiàstic. I ha sabut preservar un Casc Antic que realment és una joia ,digne de ser rehabilitat i traspassat a les futures generacions.
Amb tot ha estat sorprenent que en una ciutat com aquesta de l’interior , un grup de persones fossin capaces d’iniciar una festes de Carnestoltes que s’ha convertit en un referent per tot el país.
A diferència d’altres tradicions , aquesta la tenim ben documentada, ben informada i ben viva, malgrat els anys que va acumulant i que podien haver portat a una davallada o un envelliment, com ha passat en altres indrets.
Un dels grans mèrits de la festa és la innovació i renovació d’actes i activitats, no gaire comú en un país que sovint, uns quants s’apropien de les essències i no volen introduir cap canvi, sacralitzant els actes i fent-los, al final encarcarats.
Tot a l’inrevés del que passa a Solsona, amb comissions que canvien, s’amplien, es modifiquen i que permeten aportar vivesa i novetats cada any. Una autèntica enveja per altres ciutats molt més grans i amb pressuposts duplicats o triplicats i que no aconsegueixen el grau de participació que es contempla aquí. I és que el diner és important, però no ho és tot. Sovint, activitats ben poc costoses son les que donen més joc . Es qüestió d’imaginació i treball.
Pels qui no som directament solsonins, no deixa de ser un orgull que la ciutat es converteixi en centre d’atracció d’un munt de persones que venim de tot arreu i que veiem com la gent gaudeix d’una festa, esdevinguda tradició i que es recolza en molta gent que la prepara, la treballa tot l’any, per poder gaudir uns dies. Aquest és el secret i la força que ha aconseguit durant ja un llarg període d’anys.
I a la vista de la salut de ferro de que gaudeix , cal felicitar els creadors, i els continuadors i desitjar mantinguin l’esperit i els ànims per passar-la a noves generacions.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

 

AUSTERITAT ADMINISTRATIVA

AUSTERITAT ADMINISTRATIVA
Poc a poc es va desplegant el mapa de descentralització i desconcentració del poder de la Generalitat cap el territori, en compliment de la voluntat d’establir les futures regions o vegueries. Manresa ja acull un bon nombre d’àrees descentralitzades i dintre de poc en podrem fer-ne una valoració objectiva.
D’entrada alguns resultats son clarament positius perquè s’ha destapat el coll d’ampolla que suposava que tots i per tot anéssim a tramitar les coses a Barcelona. Allà s’hi feien cues, es produïen retards, passàvem d’un despatx a un altre, o d’un edifici a un altre
administració eficient.
Col•locar en un sol edifici totes les àrees d’un departament, facilita la feina a tothom i estalvia molts esforços i diners. En aquest sentit, sí podem dir que l’actual govern aposta per una racionalització de la administració i per una major austeritat. No prou ben repartida ni prou ben explotada, queda encara molt per fer, però és va pel bon camí.
I entre el que queda per fer, és una millor coordinació entre departaments interdependents. Tots els alcaldes ens queixem de les contradiccions, retards i conflictes en la tramitació d’expedients que requereixen tres o quatre informes diferents. I tremolem quan s’ha d’anar a medi ambient, o a l’ACA, o es discuteixen temes urbanístics amb altres mediambientals. Ens hi podem passar mesos i mesos, elaborant i refent papers.
Es urgent procedir a una simplificació de tràmits en aquestes àrees més tècniques i eliminar passos contradictoris.
Però , també convindria aclarir millor les competències de cada grau de la administració per evitar gestions en el graó que no toca i que fan perdre temps per acabar trucant a les seus centrals, a la vista de la no resolució dels temes a nivell regional.
Algun departament ha començat la descentralització territorial tenint encara verd el programa de desconcentració del poder central, de manera que les gestions continuen sent centralitzades quan ja haurien de ser regionalitzades.
Tampoc hem aconseguit simplificar les convocatòries d’ajuts de cada departament. Aquest és un món caòtic a nivell de calendaris, terminis, justificacions i pagaments. Cada dia toca mirar què surt en els diaris i butlletins, quan una concentració de convocatòries i la seva simplificació faria guanyar temps i diners. Ara tot l’any està obert a unes o altres peticions, i una administració eficient, hauria de ser capaç d’ordenar-les i temporalitzar-les. En resum, si en un lloc ha d’imperar l’austeritat és en les administracions. Anem per bon camí, però un pèl massa poc a poc.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Sunday, February 15, 2009

 

LES VARIANTS DE VILADA I BORREDÀ A LA C-26

LES VARIANTS DE VILADA I BORREDÀ INDISPENSABLES PER TENIR UNA CARRETERA SEGURA I ADAPTADA A LA NORMATIVA ACTUAL.
Absolutament sorprenents, per absurdes i contradictòries les declaracions de la Coordinadora de Defensa del Berguedà, respecte la necessitat de que en la renovació del tram Berga – Borredà de la C-26, segons ells no farien falta les variants de Vilada i Borredà.
Per altra banda es manifesten a favor de la connectivitat amb les comarques veïnes , si bé , pel que sembla amb carreteres fora de normativa. I això és el que estranya d’una entitat. Que no s’hagin estudiat bé les condicions que han de tenir les carreteres a dia d’avui , segons les lleis vigents, i que desconfiïn de tècnics i polítics a l’hora de dissenyar els traçats.
La normativa actual obliga a fer carreteres de 7 metres d’amplada ( 3,5 m, per vial) més 2 metres de cuneta ( 1 metre per banda). Per tant, un total de 9 metres.
La C-26 és l’eix prepirinenc i per tant connecta Olot-Ripoll-Berga-Solsona, com a ciutats més properes. No parlem, doncs, d’una carretera de comunicació simplement entre Berga – Vilada- Borredà. Però és que una carretera ha de permetre el pas de dos vehicles a l’hora, amb seguretat i comoditat, cosa que ara no passa.
Però, és que afirmar que no fan falta les variants de Vilada i Borredà, és desconèixer el traçat, i les dificultats actuals de tot el tràfec de gran tonatge. En multitud de punts dos camions, dos autocars i ja no diguem dos tràilers tenen gravíssimes dificultats per creuar-se, en qualsevol punt de la carretera, però esdevé un greu problema en les travessies urbanes de Vilada i Borredà.
No fer les dues variants significaria o tenir un tap constant, permanent, i incomplir la normativa vigent, en les travessies urbanes, o haver de tirar a terra un gran nombre de cases a Vilada, per ampliar la calçada, i fer una cosa similar a Borredà, en el barri de La Parada i algunes cases del final del carrer Manresa. Tant en un lloc com l’altre és impensable, pel cost social, econòmic i tècnic.
Per tant, no s’estén com una entitat pot fer aquestes afirmacions sense un mínim d’estudi tècnic i econòmic, sense comprovar sobre el terreny la situació que es donaria, i sobre la viabilitat o no del que proposen en una carretera intercomarcal.
En resum, la proposta de la Generalitat està ben fonamentada i és respectuosa amb el medi ambient, perquè precisament tots varem demanar respectar el traçat actual , en la mesura del possible, i fer les variants amb una especial atenció a l’impacta paisatgístic.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.

Wednesday, February 11, 2009

 

ARA TOTHOM RECLAMA LA C-26

ARA TOTHOM RECLAMA UNA BONA C-26.
Suposo que gairebé tots els lectors del Celsona hauran vist darrerament amb quin delit institucions polítiques, associacions empresarials, partits polítics, etc, reclamen la millora substancial de la C-26, és a dir la carretera que uneix les capitals de comarca de l’interior del país com Solsona- Berga – Ripoll- Olot.
Precisament aquesta carretera passa pel poble de Borredà i lògicament com alcalde fa anys que segueixo els tràmits per fer realitat aquest desig. No és que vulgui cap autovia ni carretera d’amplada especial. Simplement volem una carretera que es correspongui amb la importància d’enllaçar les capitals de comarca de l’interior.
Una carretera que cada vegada s’utilitza més, no solament per relligar aquestes ciutats, sinó també per fer trajectes de més llarga distància per part de camioners que miren els mapes i creuen que per aquí fan drecera. Quan es troben dintre ja veuen que faran menys quilòmetres , però a una velocitat escassa i amb múltiples problemes de seguretat, degut a l’estretor de molts trams.
Per tant, tots estem d’acord en reclamar la millora. La llàstima és que aquest entusiasme els promotors no l’haguessin demostrat uns anys enrere quan governava CiU. Amb una mica de pressió i mobilització potser haguéssim aconseguit que en aquells anys el govern de la Generalitat s’agafés seriosament aquesta obra.
Com passa ara amb tantes coses, és en aquest moment que cal fer tot el que els altres no varen fer en 23 anys. Però bé, sí es farà. Es més, en ben poc temps veurem començar les obres del tram Navès – Montmajor, i posteriorment el tram de Berga – Borredà. I continuarà amb el tram Montmajor – Avià – Berga, i tot seguit el tram Borredà – Ripoll.
Estem parlant de que cada tram està al voltant dels 18 a 20 milions d’euros. Per tant relligar la totalitat del trajecte suposa una inversió realment important, però l’actual govern sí s’ha pres la cosa seriosament i la programació està feta, i els projectes corresponents estan en marxa.
I és que efectivament el nostre país havia oblidat les comunicacions transversals. Es va apostar per dos o tres vies verticals, però per ben poques diagonals o transversals. Tot estava per fer i ara es va fent realitat. I en algun cas, la transversalitat va ser tant esquifida que ara tota desdoblar-la per imminent col•lapse. Es el cas de l’eix transversal, sobretot en trams com el de Manresa a Vic.
En fi, es interessant contemplar com canvies les coses i les persones segons on estan, políticament parlant, o a nivell empresarial i com son capaces de dir ara el contrari del que afirmaven uns anys enrere.
Va bé recordar-ho per saber on estem uns i altres, i on estàvem anys enrere. Solsona ha millorat considerablement les seves comunicacions però queda encara molt per fer, i el que és segur és que l’actual govern ho té en compte i posa els mitjans per dur-ho a terme. I la C-26 està en la llista de prioritats del govern. Ben aviat veurem la continuació de les millores cap a Berga i després cap a Ripoll.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Tuesday, February 10, 2009

 

TERRITORI D'OPORTUNITATS

TERRITORI D’ OPORTUNITATS
Cada dia que passa veiem els efectes de la crisis, en sectors tant vitals, fins ara, com el del automòbil, o la construcció. Toca defensar aquests sectors, però al mateix temps encarar els esforços i inversions cap a nous sectors, totalment nous .
I toca demanar-nos què podem oferir que no tinguin altres territoris, sense manies i sense apriorismes. La situació no està com per descartar activitats, equipaments, serveis o infraestructures que el país necessita, i que poden comportar grans inversions, i la creació de nombrosos llocs de treball.
En els darrers vint o trenta anys hem parlat de molts projectes, però molts s’han anat descartant per motius diversos. Semblava que podéssim triar a la carta quines activitats volíem i quines refusàvem. No ens estranyi ara que depenguem massa dels dos sectors abans esmentats i que haguem perdut moltes empreses, sense atreure’n gaires de noves.
Vol dir això que ara hauríem d’acceptar tot el que vulgui venir, sigui quina sigui l’activitat? No, però moltes activitats descartades, tard o d’hora hauran d’implantar-se i millor fer-ho guiades per nosaltres, que no pas imposades pel govern.
I és que la Catalunya Central pot convertir-se en un territori d’oportunitats si se sap actuar com cal. Tenim amplis espais, cosa que ja no té l’àrea metropolitana, tenim bones comunicacions, i més que ho seran dintre d’un parell o tres d’anys, tenim gent formada, tot i que cal millorar els estudis tècnics, tenim centres d’innovació, tot i que insuficients, tenim ambició d’esdevenir una regió, i ja comença a ser realitat. Perquè no ens posem unes prioritats les comarques centrals per aprofitar aquestes oportunitats ?
Fa ben poc, era impensable tenir un centre penitenciari, i tots recordem les batalles tingudes. Ara resulta que tothom el veu bé i s’està convertint en el segon o tercer centre de treball més important de la Catalunya Central.
Hem fet batalles contra abocadors, centrals eòliques, hortes solars, aeroport, etc, i tots volem apostar per un medi ambient millor. No és incompatible defensar el medi ambient i facilitar la ubicació d’un abocador en algun lloc adient. No estem ja en els anys d’abocadors incontrolats, poc segurs, o inadequats. Estem parlant d’instal•lacions segures, i necessàries, en algun lloc o altre. I el mateix cal dir per tot el relacionat amb les energies netes. Tothom hi aposta però ningú les vol a prop. Això ja no pot continuar si som seriosos. Tenim unes quantes grans oportunitats si les sabem gestionar i pactar en el territori i amb el govern. De nosaltres depèn, sinó no ens queixem.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Thursday, February 05, 2009

 

CONFIRMADA LA SUBVENCIÓ DE MADRID

CONFIRMADA LA SUBVENCIÓ DE MADRID
Just fa unes hores que ha arribat la confirmació de la subvenció de 101.000 euros que el Pla Zapatero va concedir a Borredà. Aquesta confirmació suposa donar el vist i plau al projecte que hem presentat: Nou dipòsit d’aigua a Subirà, i ens permet iniciar els tràmits per la adjudicació de les obres.
La previsió és fer-ho dintre dels propers 15 dies, i que puguin començar a finals del mes de març quan ja comença el bon temps. A partir d’aquí tindran 8 mesos per tenir les obres totalment acabades.
Tal com s’ha dit en altres ocasions, aquest nou dipòsit serà el més gran del poble, amb un milió de litres, i permetrà arribar als prop de 2,5 milions de litres emmagatzamats. Es un dels objectius que ens havíem marcat en el programa electoral i que permetrà tenir 5 dies sencers d’abastament d’aigua a tot el poble en plena temporada d’estiu. Es una bona mesura de prevenció i prundència.
I confirmada aquesta obra, n’adjudicarem una altra que ens pagarà la Diputació i la Generalitat a mitges. Es tracta de l’acondicionament de les instal.lacions d’aigua de la zona de Cabanes, connectant els dos pous i automatitzant els mecanismes de bombeig.
Amb aquestes dues obres, el sistema d’abastament d’aigua del poble estarà completat i garantit per a molts anys.

Wednesday, February 04, 2009

 

PROPERES OBRES A BORREDÀ

PROPERES OBRES A BORREDÀ
En la darrera Junta de Govern Local varem acordar de tirar endavant tot un seguit d’obres, una vegada hem assegurat el seu finançament.
La primera obra a fer serà la de adaptar la planta baixa de l’ajuntament com oficines municipals. Aquesta obra la durà a terme la brigada i els materials i mobiliari el pagarà la Diputació de Barcelona. Hem calculat el cost total en 25.000 euros. La previsió és poder traslladar les oficines a finals de març. D’aquesta manera farem més accessible l’ajuntament i evitarem que la gent gran hagi de pujar tot el tram d’escales.
També tindrem més espai per treballar perquè disposarem de dos despatxos a la planta actual , a més de 3 més a la planta baixa. En fi, els canvis seran positius per a tothom.
La segona obra que pensem dur a terme serà cobrir amb una teulada els vestidors de les piscines. El seu dia varem pensar que seria una bona idea tenir una terrassa sobre els vestidors, però ni fa falta, ni en el nostre país va bé tenir una terrassa a l’aire lliure perquè sempre hi ha algun degoter o algun problema d’humitats. Per tant, la previsió és que les obres es puguin fer a finals de març i estiguin acabades a meitats de juny.
La tercera obra prevista és la de connectar els dos pous d’aigua a la zona de Cabanes amb els dipòsits de sedimentació i automatizar les bombes d’extracció com perquè tot vagi sense necessitat de ser-hi present. Ara , el bombeig es fa amb un sistema de generador de gas-oil, a partir d’aquestes obres el sistema serà elèctric i automàtic.
La quarta obra, que es farà al mateix temps que la tercera serà la concedida en el Pla Zapatero, de 101.000 euros i anirà destinada a la construcció d’un dipòsit nou d’aigua a Subirà de un milió de litres al costat del vell dipòsit general. Aixó permetrà ampliar notablement les reserves d’aigua per les èpoques de més ocupació.
La cinquena obra serà la més gran dels darrers anys, amb un cost de l,1 milió d’euros, consistent en urbanitzar la zona de Cal Gall, en el marc de la Unitat d’Actuació núm. 1. Pel fet de no haver-se posat d’acord els propietaris entre ells, ha estat l’ajuntament qui se’n fa càrrec i per tant en els propers 2 mesos adjudicarem les obres per tenir-les acabades a finals d’any.
La sisena obra, començarà aquest divendres i és de petites dimensions. Consisteix en reformar lleugerament la sala d’espera del consultori mèdic per fer possible una millor atenció a les persones, en el marc del nou funcionament dels serveis mèdics. En aquest cas, es posarà una porta i es tancarà amb un vidre el despatx de la administrativa, perquè les persones que vulguin ser ateses per la metgessa puguin explicar en total confidencialitat els seus problemes, a la infermera. I la infermera decidirà si les atèn en primer lloc ella, o han d’anar directament a la metgessa.
Fins ara, aquesta explicació s’hauria de donar a la part del mostrador i si hi ha altra gent podrien escoltar la conversa. Ara tancarem aquest espai, de manera que les converses siguin totalment confidencials.
I una altra petita obra a fer en els propers dies, serà arreglar els lavabos del costat del Local Puigmal. De fet l’ajuntament tenim llogat el Puigmal, però els lavabos van amb el bar, no amb el Teatre. D’aquí que es demani a la propietat autorització per fer-los servir i al mateix temps per rehabilitar-los i poder-los utilitzar quan s’hi facin activitats.
De moment aquestes son les obres programades pels propers mesos, i ara estem negociant d’altres relacionades amb camins rurals, que podrem confirmar en les properes setmanes.
I per descomptat hi ha una altra gran obra que començarà en un parell de mesos que depen de la Generalitat però que tindrà un gran impacte al poble com és que finalment tinguem l’estació depuradora d’aigües residuals amb una inversió de més de vuit-cents mil euros.
També, hem aconseguit 35.000 euros pel bosc municipal d’Els Emprius que permetrà fer una pista forestal per treure la fusta i netejar el bosc. De tot plegat se n’encarregarà la Diputació de Barcelona a qui hem delegat per fer aquesta feina.
Per tant , aquest any 2009 serà un any d’una gran activitat en diversos fronts, que han de permetre continuar millorant les condicions del nostre poble.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

Tuesday, February 03, 2009

 

ENTRE POC I MASSA

ENTRE POC I MASSA.
Les crisis son inevitables, però si se saben superar i aprendre’n la lliçó, poden servir per reforçar els mecanismes imprescindibles com perque no es repeteixin ni arribin a ser tant virulentes.
Fa pocs dies llegia un informe sobre les facilitats i rapidesa per crear societats i empreses mercantils en tot el món. El nostre país hi figurava en un lloc molt baix. Es a dir, erem un dels més burocratitzats , amb un promig de 46 dies per tenir les gestions fetes i començar a operar, a diferència de molts altres en que els tràmits es reduien a uns pocs dies.
No acabem de tenir èxit en la simplificació de tràmits. Se’n parla molt, fins i tot es promet, però la transversalitat de moltes gestions fa del tot impossible la rapidesa, i encara menys la simplicitat.
I no sempre anem en la bona direcció. Ha estat tradició de totes les legislatures parlamentàries valorar la feina feta pel govern, en base el nombre de lleis que s’han presentat i aprovat. Mala cosa aquesta, quan en comptes de reduir la legislació, el que promovem és anar-la ampliant i complicant.
Tenim un munt de lleis que contenen preceptes de dificil o impossible compliment, sigui per falta de diner, pels terminis establerts, per no disposar de personal tècnic o administratiu preparat, sigui per contradir-se amb altres normatives d’altres departaments.
Una iniciativa innovadora, i agraïda seria la de començar a pensar en reducció de normatives, simplificació i actualització. Tant els qui tenim càrrecs institucionals en ajuntaments, com directius d’empreses , constatem cada dia un bon grapat de contradiccions en les gestions i tràmits que hem de fer, i que moltes vegades fan perdre temps i diners.
I marcar terminis per cada gestió o tràmit. Ara, no saps mai quan acabaràs un expedient. Per molt que es vulgui fer servir el silenci administratiu, ningú s’atreveix a tirar endavant fins no tenir un pronunciament clar i per escrit.
Estem lluny d’haver aconseguit eficiència i rapidesa. I aixó tant val per l’empresa privada com per la pública. Es més en matèria de gestions públiques, els tràmits s’han anat complicant i diversificant fins arribar a extrems desesperants. Oimés quan ens trobem, sovint, amb interpretacions o regulacions contradictòries dintre d’un mateix departament.
Amb la crisis al damunt, demanem acostar-nos als països capaços de facilitar tràmits en 1 o 2 dies, i no en els 46 que tenim ara. Entre poc i massa. Reduir en un cinquanta per cent seria ja una aposta seria i raonable. No sé si ho veurem mai al ritme que anem.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?