Tuesday, November 29, 2011

 

AJUDES IMMEDIATES - art. Regió 7

AJUDES IMMEDIATES
En tots els anys d’activitat política, en diferents àmbits, mai com ara, havia vist una situació tant dramàtica i tant insegura , sobretot a nivell d’ocupació, salut i ajudes urgents als qui no tenen cap ingrés.
A l’espera de saber les prioritats del proper govern del PP, aquí a Catalunya, queda clar que la Generalitat i els ajuntaments han d’arribar a uns acords d’emergència. De moment es fa difícil planificar el futur sinó resolem el present immediat.
En aquest sentit, hem de destacar la proposta elaborada pel grup socialista a la Diputació de Barcelona, en el sentit de demanar la incorporació d’una dotació extraordinària de seixanta-dos milions d’euros en el pressupost de l’any vinent per donar més suport als ajuntaments de la província.
Espero i desitjo que aquesta proposta prosperi i sigui acceptada per l’equip de govern de la Diputació, i el mateix caldria esperar de les altres tres diputacions que ja sabem no podem comptar amb xifres tant elevades, però sí amb altres de proporcionals als seus ingressos i capacitat d’endeutement.
Els ajuntaments ja no poden fer aportacions complementàries als ajuts que concedeix la Generalitat. O cobreixen la totalitat de la despesa o compten amb altres aportacions addicionals que hi arribin. Aquestes son algunes de les mesures proposades pel grup socialista a la Diputació de Barcelona.
Una altra mesura urgent és la de que els ajuntaments cobrin els deutes pendents de pagament per part de la Generalitat. Si els ajuntaments no cobren no poden pagar, i d’aquests pagaments depenen un munt de petites i mitjanes empreses que estan al límit de la supervivència. Res pitjor que constatar el perill de tancament per culpa d’uns deutes que s’haurien d’haver liquidat mesos o anys enrere.
I entre les prioritats ha d’haver-hi nous plans d’ocupació dirigits als dos col•lectius més difícils de resoldre, els joves, i els de major edat. Els dos extrems. Si l’acció de governar només ha de consistir en retallar i no promoure ocupació, no calia tenir un programa electoral ni agafar compromisos de cap mena.
Hem de veure també una millor distribució de càrregues entre institucions i ciutadania. L’austeritat ha de ser la norma, i la contribució impositiva, realment proporcional a la riquesa. Els errors comesos en el passat, no poden ser excusa perquè no siguin reparats i ajudin a incrementar els ingressos. S’han anunciat algunes puges de taxes i impostos, però no tenim un pla general ni global de cap on es vol anar.
Els ajuntaments estan en primera línia d’atenció als ciutadans, haurien de ser el primers a poder disposar de més ajuda i col•laboració de les altres administracions. Fa temps que ho diem, a l’igual que altres entitats que estan fent una magnífica labor organitzant bancs d’aliments, proporcionant roba, vivendes,etc. Una solidaritat més necessària que mai i més urgent que mai.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Saturday, November 26, 2011

 

LA GRAN OBRA DE L'ANY VINENT

LA CONSTRUCCIÓ DEL MAGATZEM MUNICIPAL I PARC INFANTIL, L’OBRA MÉS IMPORTANT DE L’ANY 2012.
En aquests moments l’equip de govern municipal està preparant el pressupost municipal per l’any vinent, 2012.
Vistes les condicions de pagament de les obres incloses en el PUOSC 2011, així com l’Ordre d’allargament dels terminis per la seva adjudicació, l’equip de govern ha decidit traslladar l’adjudicació i execució a l’any vinent.
Aquesta és una obra de considerables dimensions per un petit poble com el nostre. Concretament estem parlant de 400.000,00euros de pressupost, amb una subvenció del 95% del PUOSC 2011.
L’ajuntament ja disposa de la titularitat dels terrenys, i té preparades les bases de la convocatòria del concurs per adjudicar l’obra. La previsió, és doncs de treure-la a concurs dintre del primer trimestre de l’any vinent, i tot seguit iniciar les obres que tindran una durada d’uns vuit o deu mesos.
Aquesta obra permetrà a l’ajuntament disposar d’un grau espai com a nou magatzem municipal per tot el material de l’ajuntament, així com de l’ADF. Permetrà també estalviar diners en lloguer de local, i la solució trobada , permet que la coberta es transformi en un nou parc infantil de dimensions considerables. Concretament serà un parc d’uns 500 m2, en dos desnivells, on ara hi ha la font de la zona esportiva, l’espai enjardinat del davant i tota la part ocupada pel magatzem, on ara hi ha els horts del Canudas.
Aquesta obra permetrà eixamplar el carrer de Dalt, de manera que estigui alineat amb la resta del carrer. Això facilitarà enormement la circulació en aquest tram de sortida del poble, o de connexió cap a la zona nord.
Així, doncs, aquesta serà l’obra més gran prevista per l’any vinent. De totes maneres per part de l’alcalde està fent gestions per dur a terme alguna de les altres obres promeses en el programa electoral i que dependran de la disponibilitat de nous ajuts per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Son anys difícils, que no permetran mantenir el ritme d’obres d’anys enrere, però tanmateix queden algunes obres importants per realitzar com son les que afecten el casc antic del poble.
De moment, però, emprendrem aquesta gran obra que suposarà el tancament complert de la zona esportiva, un dels grans atractius de Borredà.

Thursday, November 24, 2011

 

PARTICIPA MARATÓ TV3 - BORREDÀ 2011

MARATÓ TV3 2011

ACTES PREVISTOS PER A LA RECAPTACIÓ


Dissabte 3 desembre

20h vespre: Local Puigmal.
Projecció de la pel•lícula: EL JOVENCITO FRANKESTEIN
(Segons horari Barça)


Diumenge 4 desembre

9h matí: Caminada popular a Rotgers i esmorzar
12h migdia: Missa

18h tarda: Local Puigmal.
Bingo i Tòmbola


Dilluns 5 desembre

22h vespre: Local Puigmal.
Representació teatral a càrrec del Grup de teatre d’Avià
En acabat, es farà el sorteig d’una panera.

En tots els actes hi haurà venda de crispetes, crêpes i begudes solidàries.


Dimarts 6 de desembre

17h tarda : Bar Gat Blau.
Campionat de botifarra

Gràcies per la vostra participació!

LA JUNTA

 

AJUNTAMENTS I SERVEIS - art. La Rella

AJUNTAMENTS I SERVEIS.
En un moment de retallades per tot arreu, sempre hi ha alguns que aprofiten l’avinentesa per fer propostes “enginyoses”. Una manera d’estalviar, per ells, seria suprimir ajuntaments. Es a dir, si a Catalunya hi ha 946 municipis amb els seus 946 ajuntaments, què més fàcil i raonable que tallar per la meitat, o més. No ve d’aquí.
Altres ja hi afegeixen suprimir les Diputacions, i perquè no, també els Consells Comarcals.
Es cert que els catalans no ens hem caracteritzat per organitzar-nos el millor possible. En els temps dels governs Pujol es varen cometre alguns greus errors que els anem patint des d’aleshores. En comptes de crear una administració àgil i descentralitzada, es va preferir copiar el model Madrid. Es a dir, critiquem tot el que ve de Madrid, però copiem la seva manera de funcionar.
Catalunya és tant centralista com Espanya. Durant aquests darrers anys de governs d’entesa, amb el president Maragall o Montilla, es varen emprendre diversos processos de descentralització que no han acabat de funcionar. I menys ara, en que el nou govern de CiU no té cap interès en reforçar les regions o vegueries.
En fi, tornem al principi. Es cert que en alguns països es varen fer concentracions de municipis d’una manera radical. Suècia, és un cas llunyà i Grècia un cas molt recent. Es evident que cada país té les seves pròpies idiosincràsies i aquí encara no estem preparats per fusionar-nos. I ara no toca crear una nova crisis, per emprendre una reforma d’impossible acceptació popular.
Què toca fer? Mancomunar serveis. Es a dir, ajuntar tot el que puguem per funcionar millor i estalviar. De fet, ja ho hem fet en molts dels serveis que ofereixen els ajuntaments, i la capital, en aquest cas , Prats ha d’exercir de centre vital. En una comarca com la del Lluçanès, amb pobles petits, res seria viable sinó fos per la unió d’esforços i recursos. I el Consorci és una magnífica feina, que cal ampliar i potenciar, a la vista de que els consells comarcals no acaben de complir amb aquesta funció.
Però, res d’ajuntar municipis, ni suprimir diputacions. De moment la seva existència és indispensable, i la gent se sent identificada plenament amb el municipi on viu, i aquí no seria tant fàcil com en altres indrets, reduir a la meitat els ajuntaments actuals.
Va bé, tenir aquests debats, no tant per dur-los a la pràctica com per trobar altres fórmules de millorar el funcionament de serveis i aprendre a treballar junts, en matèries que fins ara no havíem contemplat. Aquest és el camí a seguir.
Joan Roma , alcalde de Borredà ( Berguedà).

Wednesday, November 23, 2011

 

AMOS DEL NOSTRE DESTÍ - art. Regió 7

AMOS DEL NOSTRE DESTÍ
Passades ja les eleccions, el resultat dona per un munt de reflexions, crítiques i decisions, que cada partit ha de fer a casa seva, sense intromissions de gent de fora, de suposats comentaristes posseïdors de la veritat absoluta, o d’antics militants i simpatitzants que sacralitzen el “jo ja ho deia”.
Els resultats, han estat força previsibles, amb major o menor mesura, i s’emmarquen dintre de la tònica de castigar els governs estatals per una gestió d’una crisis d’una virulència mai vista. Ho hem vist en altres països i ho veurem en el futur proper, en altres indrets a mesura que els governs s’enfrontin a les eleccions corresponents.
Agafem-nos, doncs, els resultats sense cap dramatisme. Es més, per a molts socialistes, aquests resultats suposen un cert alliberament de càrregues, i angoixes, per haver d’afrontar cada dia nous reptes, impensables el dia abans. Mai, com ara , l’economia havia tingut un comportament tant erràtic, tant imprevisible, i tant mancat de lògica.
Molts culpen el president Zapatero de tots els mals. El mateix caldria dir de tots els altres dirigents europeus que aniran caient, un rere l’altre. Els qui han posat la situació d’Espanya com exemple de suposat “mal govern” és que no llegeixen els diaris ni escolten les noticies de la resta del món.
Ja no tenim líders incontestables, posseïdors dels remeis adients. La improvisació s’ha apoderat de la gestió governamental, i la solució no està en els estats, sinó en la UE. Hem perdut sobirania, i la continuarem perdent, a favor de les polítiques globals. Si algú creu que els resultats electorals han reforçat les aspiracions sobiranistes, que s’ho faci mirar. El principal partit independentista ha perdut un enorme capital en vots, i la gent cada vegada, és més conscient de la necessitat de polítiques globals i potents, si volem sortir de la crisis, també global.
Però tornant, a casa, des de fa temps, molts mitjans de comunicació diuen què haurien de fer els socialistes per recuperar el favor perdut. Es evident que els resultats obliguen a emprendre canvis substancials, però no sempre en la línia que reclamen alguns “amics interessats” en aconsellar ficar-se en un pedregal.
Quin gran favor faríem a d’altres forces polítiques si es trenquessin les relacions entre el PSC i el PSOE. Quin greu error cometríem si la renovació i innovació en el PSC es fes “expulsant” la immensa experiència de molts dels seus quadres polítics. Quina equivocació seria la de canviar els grans valors que defineixen el socialisme arreu de la nostra història i arreu del món.
Amos del nostre propi destí. Es evident que en poques setmanes tothom tindrà els ulls fixats en el Congrés del partit. Del PSC, evidentment. Sempre s’ha fet abans del del PSOE precisament perquè quedin clares les independències de cada partit. Independències que no interfereixen en defensar els mateixos ideals.
Aquí, a Catalunya, fa mesos es reflexiona i es treballa per aconseguir superar la crisis d’un partit que ha estat capdavanter en la majoria d’innovacions i decisions en els àmbits de govern , que han estat molts i durant molts anys. Ara toca posar-se al dia. En els principals càrrecs, en els missatges, propostes i camins a seguir en els propers anys.
No tinc cap mena de dubte que els objectius s’aconseguiran. L’espai polític existeix, i de gent preparada per prendre el relleu a l’actual direcció, hi és. I els missatges i els ideals han de ser clars i es tenen, per sortir de la crisis com a país i com a partit. Som amos del nostre destí. Que ningú ho dubti.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Tuesday, November 22, 2011

 

NI MOTXILLES NI IRREGULARITATS - art. Celsona

NI MOTXILLES NI IRREGULARITATS
Sorpresa majúscula en el darrer número de Celsona, en un article d’opinió, signat per Jordi Riart, exalcalde de Solsona. Sota el títol de “motxilles” es venia a explicar una suposada actuació reprovable de l’anterior govern de la Diputació de Barcelona, concedint una mena de complements salarials a alts càrrecs de la institució, una vegada abandonat el càrrec.
Es a dir, i en resum, segons ell, alguns alts càrrecs, haurien cobrat durant anys un complement salarial , tot i haver deixat la Diputació o per estar en un càrrec inferior al que havien tingut.
També explica que aquest “benefici” hauria estat a l’abast de 54 persones, d’un total de 12.000 empleats.
Carai amb el Sr. Riart. Jo li aconsellaria que el dia que no tingui inspiració per fer un article d’opinió que es dediqui anar a donar una volta per Solsona o comarca, i es relaxi. Quan realment es posi a escriure, que s’informi i documenti mínimament per no caure en el ridícul més espantós.
En primer lloc, dir-li que la Diputació de Barcelona no ha tingut mai 12.000 empleats. Es una xifra tant bèstia que no entenc com algú la pot donar per bona. Concretament la Diputació de Barcelona, tenia a 30 de setembre d’aquest any de 2011, 2.978 funcionaris, i 1.129, treballadors laborals en les diferents modalitats . Es a dir, exactament 4.107 ( quatre mil cent set) empleats.
Pel que fa el suposat Decret “irregular” “il•legal” o “sospitós” es va dictar 11 anys enrere, copiant-ne un de la Generalitat en el mateix sentit. Es a dir, un Decret del Govern Pujol, de CiU. Aquest Decret en res transgredia la legalitat, perquè sinó hagués estat impugnat pel propi govern de la Generalitat, o per qualsevol dels grups polítics de la Diputació, entre els quals sempre hi ha hagut el de CiU.
D’aquest Decret, en aquests anys mai cap socialista n’ha fet ús. Es més, el Decret estava destinat a la compensació de sal.laris per part d’alguns tècnics o facultatius de la Diputació que es trobessin amb canvis de destí , amb remuneracions diferents. A l’igual que el té vigent la Generalitat de Catalunya. La d’ara i la d’abans del tripartit.
En fi, Sr. Riart que no hi ha cas. I de fet, aquesta noticia que vostè ara dona, només va ser objecte d’un article en un diari molt proper a CiU, i immediatament “oblidat” per CiU perquè varen veure que havien ficat la pota fins a baix.
No hi ha cas “motxilles”, i hauria de saber que si en algun moment busca irregularitats en la gestió municipal, o en qualsevol altra administració, miri en el seu partit o en la seva federació de CiU. Aquí sí en trobarà multitud, ara mateix i en anys anteriors. Si una cosa tenim els socialistes, és honradesa i servei a la ciutadania. Els nostres candidats i càrrecs públics, no busquen enriquiment ni prebendes. Els casos d’irregularitats a les nostres files son tant escassos que li aconsello sempre comprovar deu vegades el que li puguin dir, abans de posar-ho per escrit. Cordialment.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Monday, November 21, 2011

 

PRIMERES CONSTATACIONS

PRIMERES CONSTATACIONS
En primer lloc hem de dir que de sorpreses electorals, poques, a la vista de com es presentaven les coses en els darrers mesos.Sempre confies en que la gent , a darrere hora es mobilitzarà per evitar una inflació de poder cap el PP, però el desànim i les esperances en que un nou govern aconsegueixi arrencar el motor de l’activitat, fa que molts electors s’aferrin a un ferro roent.
Ja tenim els resultats, i ara pertoca al PP, fer realitat les poques coses que han dit. Es a dir, preparem-nos tots per decisions que ens posaren els pèls de punta. No hi haurà excuses d’haver de pactar amb altres forces polítiques les decisions a prendre. En una situació crítica com aquesta, millor que el partit de govern tingui majoria absoluta. Així no hi ha dubtes sobre l’aplicació del seu programa de govern real.
Una altra qüestió és Catalunya que a la vista dels resultats, el govern ja ha assumit que és una acceptació del seu programa de retallades indiscriminades en tots els àmbits i sectors. Mala cosa, quan els anàlisis es barregen i els resultats es valoren en funció dels missatges que interessa enviar als mitjans de comunicació. Aquestes eren unes eleccions generals i no autonòmiques, però és cert que el suposat desgast que podia tenir CiU en base a l’any de govern transcorregut no li ha passat factura.
Vol dir que les retallades continuaran, i moltes sota l’excusa que els ciutadans ja les comprenen i fins i tot les accepten. En pocs dies ho constatarem amb noves decisions dures i contundents.
I és que el resultat de moltes d’aquestes retallades encara no han arribat al gran públic. A la que les llistes d’espera col•lapsin el sistema, a nivell de Salut, o que les escoles públiques vegin decaure les inscripcions i el seu funcionament, o en altres àmbits es comprovi el deteriorament dels serveis, aleshores els ciutadans constataran els nivells de pèrdua de drets que tothom creia intocables.
Bé, les urnes han parlat i n’hem de prendre nota. A nivell socialista, iniciem una nova etapa, amb tots els preparatius del Congrés del mes vinent. Un dels més rellevants de la nostra història, i per tant mereixedor de ser pres amb la importància que li correspon. Els que som delegats tenim una responsabilitat similar a la que varen tenir els membres del Congrés d’unificació o el de Sitges. Aquí sí, no tinc cap dubte de que sabrem fer front amb responsabilitat i encert al repte que tenim al davant.
Més que mai la nostra representació i existència és fonamental per fer de contrapès a les polítiques que veurem a partir d’ara tant a nivell de govern central com en el català. Hem de canviar alguns dels nostres ideals fundacionals, bàsicament posant-los al dia, canviar formes, i finalment oferir nous lideratges. De tot tenim, per tant, en aquest cas, podem jugar sobre segur.
Sense cap mena de dubte, els preparatius i els debats congressuals tindran un interès i una participació massiva com no havíem vist en els darrers 30 anys. I a partir d’aquí, obrirem una nova etapa de recuperació de l’espai perdut. Tenim temps suficient, i de ben segur, l’experiència del nou govern ajudarà a comprovar quanta diferència hi ha entre nosaltres i el PP o CiU.

Wednesday, November 16, 2011

 

SINDICATURA GREUGES - AJUNTAMENTS

PRIMERA CONFERÈNCIA SINDICATURA DE GREUGES – MON LOCAL
El passat dilluns dia 14 de novembre, va tenir lloc a la seu del Parlament de Catalunya, la primera conferència de la Sindicatura de Greuges amb representants d’uns 150 ajuntaments de Catalunya. Borredà hi fou representada en la persona de l’alcalde, Joan Roma, i la Regidora Anna Ma. Cunill.
En aquesta conferència hi hagueren 3 intervencions per part de la Sindicatura. La del Lletrat , Professor Vintró, la del Director Adjunt, Jordi Sánchez i la del propi Sindic de Greuges, Rafel Ribó. Després de cada intervenció, diversos representants dels municipis presents varen exposar les seves queixes, propostes i alternatives per un millor funcionament d’aquesta institució.
L’Alcalde de Borredà, va prendre la paraula en dues ocasions per tal d’exposar tot un seguit de consideracions i propostes per evitar mals usos dels drets dels ciutadans, en determinades institucions i organismes del país. El Síndic es va comprometre a tenir present aquestes propostes, de cara a la pròpia institució i fer-les arribar a la resta d’institucions que han de vetllar pel control i seguiment del funcionament de les entitats locals.
Al llarg de tot el matí, les explicacions sobre la nova llei de funcionament de la Sindicatura de Greuges, va ser objecte d’informació detallada, en xifres, en terminis, i en resolucions. També es va parlar del mal ús de determinades persones o col•lectius dels drets que dona la nova llei i el nou Estatut d’Autonomia, quan es tracta de litigants permanents o querulants , així com membres de l’oposició o propietaris que abusen dels mecanismes per entorpir el correcte i eficaç funcionament de les institucions públiques.
El Síndic es va comprometre a estudiar totes les queixes i propostes exposades, posant la seva institució al servei dels ajuntaments per quantes informacions o assessoraments els calguin per aconseguir una millor sintonia entre la Sindicatura i els Ajuntaments.
Cal valorar positivament aquesta primera conferència, per quan va servir per aclarir un bon nombre de temes, i varem poder fer arribar les situacions que poden crear determinades actuacions de ciutadans i col•lectius, no sempre a la recerca de l’eficient funcionament dels ents locals.

Tuesday, November 15, 2011

 

EL PATI DE DARRERE- art. Regió 7

EL PATI DE DARRERA
Portem ja uns quants dies fent un seguiment del conflicte obert a Callús pel projecte d’un abocador a Sant Mateu de Bages, just en el límit entre els dos municipis. La polèmica ens porta anys enrere, quan el Govern Pujol va proposar el famós pla de residus de Catalunya, i va encendre bona part del país, amb uns conflictes mai vistos.
Ni abans ni ara, els diferents governs han estat capaços, d’ordenar el país. D’endreçar el territori, promovent una cultura responsable en matèria d’equipaments, instal•lacions i infraestructures generals.
La gent no es fia del govern de la Generalitat, i per derivació de bona part de la resta d’institucions del país. Ha faltat pedagogia, i contundència a l’hora de castigar comportaments inadequats o clarament il•legals, de manera que al final “ qui paga, mana “i llicències per determinades activitats, han estat ampliades fins extrems insospitats.
No és estrany que, davant qualsevol gran instal•lació o equipament, d’entrada la gent digui que no. Aquests dies en aquest mateix diari, s’ha parlat del Centre Penitenciari , Els Lledoners, i molts haurien de repassar el que es va dir i es va fer, en contra, pronosticant tota mena de “plagues” per tenir un equipament com aquest. Anys després podem comprovar com res del que es va pronosticar, s’ha complert. I no estic d’acord en que la seva presència, no ha comportat beneficis per Sant Joan, o comarca.
D’entrada ja m’agradaria tenir els ingressos per IBI que comporta el centre, però després el moviment econòmic, professional i laboral del conjunt, és i serà notable durant tota la seva existència.
Però bé, tornem al principi, per parlar d’altres equipaments “conflictius”, com el de Sant Mateu, i ens donarem compte que el Bages, i una altra part de la Catalunya Central, estem en el “pati de darrera” de l’Area Metropolitana. Aquest és un fet irreversible que hem de tenir en compte a l’hora de planificar el nostre futur.
Des de fa trenta anys, s’ha deixat fer i desfer en el territori metropolità, pensant en els grans beneficis, sense comptar amb les obligacions que un creixement tant ràpid i potent comportava. Tothom volia vivendes, i polígons industrials, però ningú el que no era “productiu” o “bonic”. Per tant, abocadors, cementiris, depuradores, incineradores, presons, centres de justícia juvenil, i uns quants altres, no varen trobar “espai adequat” en cap dels municipis d’una àrea amb prop de quatre milions d’habitants.
Ocupat tot, toca anar al pati de darrera, on alguns creuen tenir dret a posar-hi tot allò que altres no han volgut, i a més han de fer creure que les coses ara es faran bé, quan els governants tenen el mateix tarannà que aquells que varen planificar el país, sense ordre ni concert.
La cosa no cola. I ningú s’estranyi de veure darrera les necessitats d’uns equipaments, uns immensos negocis a fer. La cultura de la planificació, previsió i repartiment de càrregues i beneficis no ha funcionat en el nostre país. I alguns volen tornar enrere, somiant procediments abreujats i tolerants amb determinades maneres d’actuar. Una vegada més, la societat civil s’ha hagut de mobilitzar per demostrar que amb diner i influència, no tot es pot fer. Que tothom en prengui nota per aquest i altres projectes semblants.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Tuesday, November 08, 2011

 

ESTRET MARGE DE MANIOBRA- art. Regió 7

ESTRET MARGE DE MANIOBRA
En un moment en que alguns parlen de sobirania, independència, transició nacional cap no se sap on, etc, contemplem com Estats en majúscules, alguns d’ells amb uns quants centenars d’anys a les espatlles, han vist limitada la seva sobirania fins a límits insospitats.
I la llista no ha acabat. Les crisis demostren la grandesa i la petitesa de les persones, i les coses. Mentres res entra en crisis, es poden fer volar coloms amb una alegria immensa. El conte de la lletera funciona, mentres no s’hagi de contrastar amb la crua realitat. Quan aquesta arriba, no hi ha conte que resisteixi.
A casa nostra veiem una campanya, plena de grans objectius ,sense cap fonament per fer-los creïbles. Parlar de Pacte Fiscal, sense dir exactament en què consisteix, ni amb quines altres forces el voldrien dur a terme, és simplement llençar fum a l’escenari. Parlar de República sense un mínim de poder polític, i representació institucional, és un brindis al sol.
El bombardeig de noticies que tothom rep des de dins del país i des de fora, ha permès madurar ràpidament el sentiment de pertinença i quan important és unir-se en comptes de segregar-se. I la tendència anirà a més. Agradi o no, la història sempre ha deixat clar que son les grans potències, militars o econòmiques, habitualment juntes, les que marquen les pautes a seguir, en el seu cercle d’influència, o a tot el món.
Res ha canviat, al contrari. Qui queda al marge, queda desemparat, i sense la força de la unió, és impossible plantar cara als grans reptes actuals i de futur.
A més crisis, més Europa. I quan més aviat ho tinguem clar, millor ens anirà. I quan més harmonitzem les nostres economies, menys problemes trobarem a l’hora de prendre decisions.
Es interessant veure els diferents models d’estat que preconitzen els promotors de la independència. Alguns antics models han fracassat, i cal buscar-ne de nous. Es fan elucubracions sobre com es podria aconseguir , sortir de l’estat, sense haver de marxar d’Europa. De moment, això no és possible, i cal no fer trampes quan es busquen elements positius, i deixen fora tots els negatius.
A cada campanya, surt la crítica als grans partits, les acusacions dels partits nacionalistes, envers les majories estatals, i voldrien jugar a dues lligues al mateix temps. Una a nivell autonòmic, amb unes regles predeterminades a favor d’ells, i unes altres regles, quan juguessin a nivell estatal. Però, això és impossible, i la realitat s’imposa.
Si es vol ser decisiu en un territori determinat, o estàs amb un dels grans o et converteixes en una força irrellevant, a l’espera de que la sort et permeti jugar un paper bisagra. Si aquesta tómbola no surt, la irrellevància és constant i deprimidora. Es el que passa a CiU des de fa anys. I per molt que acusi els socialistes catalans , la realitat nacional, europea i mundial demostra que la unió fa la força. I qui marca les pautes a seguir és qui té més força a nivell de vots, i a nivell de diners. Per fortuna, la força militar ha passat a la història.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

Tuesday, November 01, 2011

 

CREACIÓ D'UNA AGÈNCIA- art. Berguedà Actual

UNIFICACIÓ D’ORGANISMES
En els 32 anys de democràcia municipal, hem vist néixer, créixer i desaparèixer un bon nombre d’organismes, destinats a promoure determinades activitats o sectors de la comarca.
Qui no recorda les reunions tingudes a l’ajuntament de Berga, en el Castell , o en altres indrets, des de la Mancomunitat de Municipis del Berguedà, passant per Consorcis, Patronats, Consell Comarcal, i un llarg etcètera, tant a nivell públic com privat.
La creació del Consorci de Formació i Iniciatives Cercs- Berguedà fou fruit d’aquells temps, i aquelles preocupacions , després modificades i innovades fins a realitzar l’actual tasca pluridisciplinar a nivell de tota la comarca.
Precisament vull centrar-me en aquest Consorci, per demostrar que el que va néixer amb unes funcions, pot ser transformat per realitzar-ne unes altres de més àmplies si així el territori ho requereix.
El mateix passa amb els Consorcis de Turisme, nascuts en base a realitats diferents i objectius diferenciats, però que ara podrien perfectament ser fusionats. Així ho varem manifestar alguns alcaldes en la primera reunió del Consorci de l’Alt Berguedà.
Arribats en aquest punt, i amb les actuals circumstàncies, la unificació d’organismes ja no és una voluntat sinó una necessitat. I urgent. De fet fa uns quants anys que en parlem i per diverses causes, no s’ha dut a terme.
La Diputació de Barcelona fa uns quatre anys va fer una proposta interessant, viable i recomanable per una comarca com la nostra. Es varen fer reunions i l’acord estava a tocar dels dits, però una vegada més , entre eleccions properes i indefinició d’alguns dels protagonistes, la iniciativa va quedar parada.
Ara, estem en el moment oportú per fer els deures. No hi ha excusa per part del principal partit a la comarca, present en bona part dels ajuntaments, entre ells la capital, a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat. Res impedeix tirar endavant la proposta d’unificació i aplegar tots els organismes sota una Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà.
Aquest seria el destí lògic del CFI. Transformar-se en una Agència en la qual hi tinguessin cabuda els consorcis, patronats, organismes diversos, etc. Una autèntica màquina per tirar dels vagons locals i comarcals, amb presència de tots els ajuntaments, i sectors actius de la comarca.
En aquest cas, tampoc hem d’inventar res. El model de Tolosa que varem anar a veure i comprovar sobre el terreny, s’ajusta molt al que desitjaríem per la comarca. El que queda clar és que la dispersió juga en contra nostra, i portem un retard considerable en la unificació d’esforços polítics, econòmics i empresarials. I si abans era necessari, ara és indispensable i urgent. I queda clar qui ha d’impulsar la iniciativa.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà

 

RELACIÓ DIRECTA - art. REgió 7

RELACIÓ DIRECTA
Qui fullegi qualsevol diari o revista, o repassi uns quants canals de televisió es donarà compte de l’aparició de nombrosos anuncis sobre mútues, clíniques, policlíniques i altres serveis mèdics, als quals ens podem associar per una discreta o no tant discreta quota mensual.
La relació directa entre les retallades en tot el sistema sanitari públic, i el naixement o increment de serveis mèdics privats és més que evident. Portem prop d’un any de Govern Mas, i si en un tema s’ha creat “alarma pública” és en Sanitat. De fet, l’element clau de l’estat de benestar.
Les constants mesures preses,més les anunciades, han fet perdre la confiança dipositada en un sistema exemplar. Ara ja res és segur . Es l’hora del campi qui pugui, en un sector extraordinàriament estratègic i bàsic. Semblava un sector intocable. Ningú s’atreviria a rebaixar prestacions, anul.lar-les o fer-les inviables. Aquesta creença també ha caigut.
Alguns volen fer-nos tornar als vells temps de qui vulgui salut que se la pagui. I si s’han de fer servir equipaments públics per dur-ho a terme, se’n pot parlar. No hi ha fronteres, ni límits.
El més greu de tot plegat, ja no és portar la inquietud a tota la població amb pocs recursos econòmics, és tornar al vell sistema de que qui té diner no té problemes i qui no en té, queda a l’espera.
Sinó fos prou greu el panorama, aquest s’agreuja per les conseqüències derivades del tancament de serveis, desplaçaments llargs, llistes d’espera enormes, i d’altres problemes, que en generen molts altres que hem de pagar entre tots.
En el meu entorn immediat he conegut diverses persones amb dolències de tota mena, algunes de les quals era habitual resoldre en tres o quatre dies, i porten un parell de setmanes de baixa a l’espera dels anàlisis, diagnòstics i curacions pertinents.
Ja no solament parlem de la qualitat de vida que aquestes persones perden durant dies o setmanes, en comptes d’hores, sinó d’un enorme capital llençat via baixes laborals , allargades pel mal funcionament del sistema mèdic actual.
Es evident que qui pugi pagar-ho recorrerà a la via privada per evitar tots aquests retards, molèsties i saturació, però hem batallat molts anys per aconseguir un sistema universal i públic, com perquè ara un govern el tiri per terra. I bé paguem la seguretat social, i bé paguem impostos, per destinar al més prioritari. I res tant important com la Salut.
Aquestes decisions i incerteses son el millor caldo de cultiu per les empreses privades. Aquí hi ha negoci a fer. Molt de negoci, i res millor per comprovar-ho que l’enorme quantitat d’ofertes que se’ns ofereixen en generosos anuncis per tot arreu.
Es hora de reflexionar seriosament sobre els programes dels partits, sobre la serietat i la convicció dels nostres governants. Sobre la credibilitat que poden tenir, abans i després de les eleccions i sobretot comprovar sobre el terreny , les decisions que apliquen. I amb tots els errors que s’hagin pogut cometre, és ben diferent un govern progressista que un govern conservador, encara que aixequin la bandera per amagar la realitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

This page is powered by Blogger. Isn't yours?