Friday, May 31, 2019
PARLEN ELS TRIBUNALS - art. Regió 7
PARLEN ELS TRIBUNALS.
Els tribunals parlen, mitjançant sentències, i la sentència
emesa aquesta setmana pel Tribunal Europeu de Drets Humans ( TEDH) és
d’aquelles de lectura obligada, i serà d’estudi bàsic en les Facultats de Dret,
d’arreu del món, pel que té de fixació de regles i condicions per considerar
vulnerats els drets d’uns parlamentaris, i d’una Cambra legislativa, regional o
nacional. Pel cas, tant serveix, en uns llocs com en uns altres.
Pels qui no se l’han llegida o no tenen clars els precedents,
la resumeixo en quatre ratlles. Després de les vergonyoses i totalment il·legals
sessions del Parlament del 6 i 7 de setembre de 2017, en les quals es va
vulnerar el Reglament del Parlament que obliga a disposar de 90 diputats ( els
dos terços) per a modificar les seves disposicions, i l’encara més greu decisió
d’aprovar les Lleis de Transitorietat ( conegudes per lleis de desconnexió), es
va acordar fer un referèndum il·legal el dia 1 d’octubre.
Duta a terme aquesta consulta, sense complir cap dels supòsits
d’un referèndum legal, la presidenta del Parlament, aleshores Carme Forcadell,
i el grup parlamentari de Junts x Sí, volien convocar Ple pel dia 9 d’octubre,
per aprovar una DUI ( declaració unilateral d’independència). Aquest Ple va ser
suspès per resolució del Tribunal Constitucional ( TC), de manera que la
presidenta i setanta-cinc diputats, varen considerar vulnerats els seus drets
fonamentals, de reunió, debat i aprovació de les propostes que consideraven
oportunes.
Com en molts altres moments del procés, la precipitació, la
improvisació i la creença de ser posseïdors de la veritat suprema, varen
motivar la presentació d’una denúncia davant el TEDH. Doncs bé, aquest alt
tribunal, format per set membres, ha emès sentència aquest passat dilluns dia
27. Una sentència aprovada per unanimitat, en la qual exposa i detalla els
motius pels quals no solament no accepta els arguments dels denunciants, sinó
que els rebat de dalt a baix, i dona plena raó al TC espanyol, per la seva
resolució.
El Tribunal, ve a dir que la suspensió del Ple per aprovar
la DUI, era del tot necessària, derivada del perill de posar en risc l’ordre
constitucional espanyol, i els drets dels grups parlamentaris minoritaris.
De fet de l’argumentari de l’alt Tribunal, se’n desprèn un
raonament bàsic elemental, com és que la desobediència a les lleis, i a l’ordre
constitucional, es pot admetre en el cas de persones, a títol individual, o
col·lectiu, però mai per part d’una Institució del propi
Estat. Per entendre’ns, algú pot decidir batallar contra l’estat de dret, i les
normes bàsiques de l’Estat, però qui no ho pot fer, en cap cas, és el propi
Estat, o els òrgans que en formen part. Evident. Elemental, diríem. Es a dir,
la Generalitat, el Parlament de Catalunya, son parts de l’Estat, i tenen els
drets i deures, inherents a la seva existència i funcionament. Es impensable,
doncs, que siguin aquestes pròpies institucions, les que decideixin i actuïn en
contra de les seves pròpies lleis.
Es el que hem dit i repetit, en aquestes mateixes pàgines,
multitud de vegades. Els parlamentaris de Junts x Sí, i la CUP, no podien els
dies 6 i 7 de setembre de 2017, vulnerar el Reglament del Parlament, i aprovar
unes lleis que vulneraven la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya. Els seus actes, les seves accions i actuacions se situaven clarament
fora de l’estat de dret, i no formaven part dels seus drets, perquè
representaven una institució fonamental del propi Estat. Així, doncs, aquesta
sentència desballesta totalment els arguments dels partits independentistes i
suposa un precedent per les que vindran més endavant. De fet, també aquesta
setmana hem conegut una altra resolució per la qual no s’admetia a tràmit, la
denúncia de Carme Forcadell, contra la seva presó preventiva.
En resum, anar als tribunals europeus, pensant trobar suport
a actuacions totalment fora de lloc, pot tenir, l’efecte contrari al desitjat.
Ara en tenim dues proves concloents i realment, d’una claredat i contundència
plenes.