Wednesday, November 25, 2015

 

DIA INTERNACIONAL CONTRA VIOLÈNCIA DE GÈNERE -art. Nació Digital Solsona

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Avui, 25 de novembre, es dona la coincidència de celebrar el meu aniversari , per una banda i la designació d’aquesta data com el Dia Internacional contra la violència de gènere. Per tant, cada any tinc una sensació estranya des de primera hora del matí per quan penso molt més en la terrible lacra de la violència contra les dones, en comptes d’un aniversari personal.
I només ha faltat escoltar els primers minuts de la Cadena Ser, recordant alguns dels fets més terribles, per decidir fer algunes reflexions entorn el drama que viuen milions de dones, arreu del món, moltes de les quals acaben en morts violentes, però moltes altres pateixen la incomprensió i viuen el drama en el silenci més absolut, dintre de les seves llars.
D’entrada cal reconèixer la bona idea de tenir un dia a l’any dedicat a recordar algun dels drames que viu la humanitat. Serveix per posar al dia idees i reflexions que d’altra manera no es donarien. I queda clar que en el drama d’avui hi ha molt, però molt per fer.
En aquest àmbit, no podem esperar trobar solucions a llarg termini, perquè el drama és diari i en multitud de llocs alhora. Toca, doncs, posar mecanismes d’actuació immediata destinant-hi els recursos tècnics i econòmics, necessaris. S’ha fet molt però queda moltíssim per fer. En les grans ciutats ja és norma disposar de vivendes – refugi per poder acollir dones maltractades, amb fills o sense, però la via judicial ha de ser modificada dràsticament per aconseguir rapidesa i contundència, envers els violents.
En els pobles més petits i mitjans resolem el tema amb acords entre pobles o amb la capital, de manera que també s’hi troba solució. De totes maneres l’autèntica solució ha de venir per accions més radicals i profundes, a curt, a mig i llarg termini. I això implica una educació en el respecte, un càstig exemplar, un rebuig en la població, una sensibilització universal...entre moltes altres mesures, i especialment que la dona pugui accedir a un lloc de treball digne i remunerat.
La dependència econòmica de moltes dones en la seva parella, impedeix donar el pas d’una separació a temps. La supeditació de la dona a la supervivència econòmica motiva aguantar situacions fins a límits impossibles, i el pas cap al drama és només qüestió de temps. Per tant, la recerca de feina ha de ser fonamental per aconseguir una independència real com per poder decidir acabar una relació si està derivant cap a comportaments indesitjats.
I a poques setmanes d’unes eleccions de vital importància pel conjunt del país, s’ha de conscienciar la gent per anar a votar els partits que realment tenen en els seus programes propostes innovadores, agosarades i valentes en aquest tema. En el meu cas sóc socialista perquè el partit té com a qüestió vital i fundacional, la defensa dels més febles. Se li pot dir justícia social, protecció de l’estat de benestar o en altres paraules, però tant essencial és protegir els desvalguts nens i nenes procedents de famílies desestructurades, com garantir una jubilació digne a la gent gran , després de tota una vida de treball, com ajudar persones dependents....com protegir, i ajudar a sortir de l’infern quotidià a multitud de dones maltractades.

I un país, un Estat, pot fer-ho si s’ho proposa i condiciona el seu funcionament, recursos i esforços a resoldre aquests prioritats. Avui, hem de recordar el drama de la violència de gènere, però ho hem de fer amb propostes que ajudin a resoldre el problema, i tenim múltiples vies per fer-ho: ajudar personalment a casos concrets, en els pobles o ciutats on vivim, ajudant a ONG’s dedicades a aquest àmbit, en converses públiques i privades conscienciant del problema i reclamant respecte, facilitant feina a afectades...i pensant a qui votar com perquè el nou govern estigui conformat per partits que tinguin en el programa aquest tema com a gran prioritat. Cada mort ens colpeja a tots i ens recorda que la solució no es pot fer esperar.

 

RÈQUIEM X CDC - art. Blogesfera



RÈQUIEM X CDC.
Després de tants anys de lluitar contra CiU, resulta que sense cap mèrit per part nostra (PSC) ni per part de cap altre partit, contemplem, primer, el trencament de la Federació CiU, marxant UDC per una banda i CDC per altra, i ara visualitzarem la desaparició del partit per art i gràcia de la immensa corrupció en que està immersa i la deriva independentista, impensable per bona part del seu electorat habitual.
Passar de l’autonomisme ben entès, a un independentisme radical, ha sacsejat els fonaments del partit i ha foragitat dirigents històrics, botiguers, comerciants i altres sectors, massa conservadors com per iniciar aventures en aquestes alçades de la vida.
De fet, mirant enrere podem constatar l’enorme dany produït a la societat catalana , la deriva sobiranista. S’han trencat tots els partits del panorama polític habitual i es va cap uns nous horitzons impossibles de predir. Serà millor el futur amb aquest nou mapa ? El temps ho dirà, però sincerament no ho crec. La societat catalana està tensionada fins extrems perillosos. Els nous partits son poc propensos al diàleg i als matisos en la catalanitat, com podem veure-ho amb Ciutadans. Crearan problemes difícils de resoldre, en matèries tant delicades com la Cultura, l’Educació, la multiculturalitat...
I el que queda de CDC no permet ser optimista sobre el seu futur. Ja poden canviar de nom si les cares son les dels darrers anys. Unes cares representatives de la gran mediocritat dels lideratges de segon i tercer nivell, impensables de protagonitzar cap canvi substancial. Entrem en una dinàmica de supervivència pura i dura, sense tenir cap projecte engrescador ni diferent del de crear un República Catalana. Un objectiu impossible, abans i impensable, ara.
Però, és que aquest procés pot encara portar més conflictes al panorama actual. La pressió que ha de suportar la CUP, també passarà factura. S’ha de reconèixer la seva congruència i fermesa, però comencen a aparèixer esquerdes en alguns dels seus components com per pronosticar tensions molt fortes que poden esdevenir ruptures a curt termini.
Assistim, doncs, a un moment històric de caos generalitzat en tot el panorama polític català, sense garanties d’un bon final. Sigui quin sigui el desenllaç de la presidència de la Generalitat, l’objectiu de la independència és inassolible, de manera que en algun moment ha d’haver-hi una reacció contundent, a la recerca de la realitat. Per part de qui i quan, és un misteri.

Artur Mas, i amb ell, el petit cercle de CDC que el segueix pot mirar enrere i comprovar la immensa destrossa feta en el país. També ho poden fer els seus companys de viatge d’ERC, tant culpables uns com els altres d’emprendre una fugida endavant, sabent que no porta enlloc. Ara, atrapats per una situació que no controlen ni dominen, han de decidir si deixen passar el temps a l’espera de noves eleccions o continuen pressionant la CUP per arribar a qualsevol acord. I qualsevol acord tindrà noves conseqüències indesitjables. No n’hi ha prou de posar sobre un paper què es vol fer, s’ha de formar govern i gestionar una administració totalment desmotivada, desorientada i en plena bancarrota. Sincerament, millor, noves eleccions i cridar els ciutadans a girar pàgina i iniciar una nova etapa on imperi el seny en comptes de la rauxa i el desgavell.

Tuesday, November 24, 2015

 

CARTA A L'ALCALDESSA DE BERGA - NOTA DE PREMSA

Ajuntament de Berga
Il·lma. Sra. Montserrat Venturós i Villalba
                                                                         Borredà, 23 de novembre de 2015.
Il·lma. Sra. Alcaldessa,
Davant les noticies aparegudes en els mitjans de comunicació sobre una proposta per canviar alguns noms de carrers i places de la ciutat de Berga, per altres, he comprovat com un dels noms a canviar seria el dedicat al General Josep Manso i Solà, fill il·lustre de Borredà, i figura destacada de la lluita “contra el francès”, entre molts altres fets destacats de la seva vida .
Vull deixar clar el total i ple respecte a les propostes, decisions i acords que pugui prendre l’ajuntament de Berga, en tant que òrgan sobirà, en totes les seves competències, però li agrairia atendre aquest escrit en tant que rèplica o contra proposta a la presentada, pel que fa la figura del General Manso Solà.
El General Manso, va néixer el 26 de setembre de 1785 a Borredà i va morir el 22 de març de 1863, a Madrid a l’edat de 77 anys. Per tant, res a veure amb la guerra civil, ni amb altres guerres més properes en el temps. De moliner va passar a guerriller, valent i astut com per esdevenir en pocs anys, general destacat, format en la lluita “contra el francès”. Formà part de l’exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II, ocupant diverses capitanies generals i obtenint el títol de Comte del Llobregat.
Amb tot, no voldria destacar tant la faceta militar com el seu respecte per l’enemic, i el bon tracte que sempre donà als vençuts, fins el punt de ser-li reconegut per part del govern francès. No fou el militar sanguinari que molts poden adjudicar a un militar, d’altres temps i altres llocs, sinó un home just, sensat i equilibrat. Aquesta és la part de la qual estem més orgullosos els borredanesos, a l’igual que d’altres càrrecs , en els quals va demostrar eficàcia i honestedat.
La darrera part de la seva vida, la passava habitualment a Cornellà de Llobregat, on existeix la gran masia de Can Manso, procedent de la seva dona. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona.
A Borredà, una placa commemorativa , situada en una de les parets del campanar, recorda la seva figura , un retrat d’ell està a l’entrada de la Sala de Plens, i un dels carrers li va ser dedicat.
Es per tots aquests motius que molts pobles i ciutats del país porten el seu nom, i considerem molt adient que Berga, la nostra capital, li dediqués un dels seus carrers. Ens agradaria mantenir el seu record, i d’aquí aquest escrit que agrairia fes arribar a tots els grups municipals, perquè ho puguin tenir en compte , si en algun moment es debat la proposta presentada pel CEJEB.
Aprofito l’avinentesa per a saludar-la molt cordialment.
L’Alcalde- President, Joan Roma i Cunill

l en el funcionament del país. Una cosa porta a l’altra, i no va ser culpa de Madrid, copiar el seu model.

 

ESTRUCTURES D'ESTAT, ? - art. Nació Digital Solsona

ESTRUCTURES D’ESTAT, O ORGANISMES INNECESSARIS ?
He assistit, en viu i en directe, a la creació d’institucions, ens, organismes, patronats,consorcis, autoritats, agències...durant els meus anys de Diputat,  i/o d’Alcalde, amb ànims més aviat incrèduls, per no dir escèptics o clarament contradictoris. Contradictoris perquè no he tingut mai clar que haguéssim de copiar multitud d’organismes, típics dels Estats, però no necessàriament útils ni indispensables pel bon funcionament d’una administració pública, àgil i eficient. A les proves em remeto, i avui parlaré de tres d’aquests organismes / institucions i deixaré per un altre dia, ampliar el nombre, amb altres exemples semblants.
SINDICATURA DE GREUGES. Es l’equivalent al Defensor del Pueblo a nivell estatal, i va ser creada com peça fonamental per una autonomia amb aspiracions d’esdevenir Estat. De fet el Síndic se situa en la tercera línia, a nivell protocol·lari ,després del president de la Generalitat i de la del Parlament. Hem de reconèixer que és una figura molt poc coneguda, poc pràctica i ben poc útil, a la vista dels resultats obtinguts. En puc donar fe al llarg de tots els seus anys d’existència, tot i els esforços per aparèixer en els mitjans de comunicació. Les seves accions i actuacions son poc eficients i resulta qüestionable dedicar 5.939.102,94 euros a la seva existència.
SINDICATURA DE COMPTES. Es l’equivalent al Tribunal de Cuentas estatal, i és un organisme supervisor dels comptes a nivell català. Tots els ajuntaments han d’enviar els seus comptes a aquest organisme, a l’igual que consells comarcals, diputacions i els propis departaments de la Generalitat. També en aquest cas ens hem de demanar si calia crear un organisme com aquest, o si no és més eficient tenir-ne un de sol en tot l’Estat, a la vista de que som supervisats per un i altre, de manera que dupliquem la feina, i el cost. En aquest cas el cost és molt superior a l’anterior amb una partida de 11.121.602,05 euros .
AUTORITAT CATALANA DE PROTECCIÓ DE DADES. Abans dita, Agència...Es un altre d’aquests organismes que no saps ben bé quina és la seva funció, però que de tant en tant apareix per emetre algun informe sobre algun suposat indici de mal comportament en el maneig de les dades personals o col·lectives. Com en els casos anteriors, existeix la Agencia Estatal de Protección de Datos, que està per damunt i pot actuar en tot el territori , de manera que es duplica de nou la feina i el cost. En aquest cas l’existència d’aquest organisme ens costa a tots els catalans la suma de 2.785.844,99 euros.

Aquí teniu, doncs, tres dels organismes/institucions del país amb un cost global de 19.846.548 euros. Una xifra enorme per un destí més que qüestionable, a la vista dels resultats. En properes ocasions donaré altres detalls d’altres organismes de característiques similars, molt representatius d’una manera d’actuar i governar, propi d’un país “benestant” que imita el que ha vist funcionar en l’Estat on viu immers: Espanya.  Algú s’estranya del immens deute acumulat en aquests prop de 40 anys de govern de la Generalitat. Jo, no. El principi d’austeritat, rigor , innovació i eficiència ha estat absent en la construcció i funcionament de l’Administració catalana. Que ningú s’estranyi de tenir prop de 70.000 milions de deute, amb un increment de3 milions diaris en interessos, i un desgavell brutal en el funcionament del país. Una cosa porta a l’altra, i no va ser culpa de Madrid, copiar el seu model. 

 

QUANTIFICAR LES PROMESES- art. Regió 7



            QUANTIFICAR LES PROMESES.
Com tothom, segueixo les vicissituds de les negociacions entre Junts pel sí i la CUP amb una gran dosis de sorpresa, incredulitat i desconfiança ,a la vista de les filtracions i explicacions de cada bàndol. I dic bàndol perquè l’escalada de crítiques, retrets i amenaces més o menys explícites, no semblen el camí més adequat per arribar a un acord, sinó més aviat a una batalla campal. En fi, queda per veure cap on ens volen portar, uns i altres.
Dit això, voldria exposar la immensa sorpresa que causa veure com es posen sobre la taula compromisos de plans d’ajudes a col·lectius desfavorits, promeses per pal·liar la pobresa energètica, recuperar qualitat en ensenyament i sanitat, acabar amb els desnonaments, etc. I dic sorpresa perquè cap de les parts quantifica les promeses que volen acordar. I tots sabem que sense recursos econòmics, les promeses queden en paper mullat.
I és aquí on voldria recordar algunes dades que ningú exposa ni critica, i fan del tot impossible donar compliment als possibles acords entre les parts, independentment de si pacten el futur president o no. 
La Generalitat ha assolit el seu màxim històric a nivell de deute amb una xifra mai imaginada com son seixanta-vuit mil milions d’euros. Aquesta xifra per si sola ja ha motivat que les empreses de ràting considerin els bons de la Generalitat com bons –escombraria. La meitat d’aquest deute està en mans del Govern central i la resta de múltiples entitats financeres, i per si sol, genera un increment diari de tres milions en interessos,de manera que dintre de pocs mesos ens acostarem als setanta mil milions de deute.
En aquests moments el pagament de nòmines depèn totalment de les bestretes mensuals del govern central a la Generalitat, i només un nou crèdit, procedent del FLA ( fons de liquiditat autonòmica) pot permetre pagar a alguns proveïdors. S’ha dit que potser el govern central juga a retardar l’arribada d’aquests fons per complicar, encara més, la situació creditícia de la Generalitat...podria ser, perquè uns i altres tenen prou ganes de trencar els vincles tradicionals, com per fer-ho també en aquest tema.
Feta aquesta llarga introducció ens hem de preguntar com es pot continuar sobrevivint sense un acord global, a mig i llarg termini, entre els dos governs , mitjançant el qual es garanteixin els serveis mínims essencials. A dia d’avui tenim les farmàcies esperant cobrar els tres o quatre mesos endarrerits, però és que els hospitals només reben dos terços dels ingressos, els ajuntaments tenen centenars de milions a l’espera de cobrar, els proveïdors no cobren en cap dels terminis establerts....i així tots els àmbits i sectors del territori, propers, a un ofec insostenible.

Mentrestant parlem d’altres problemes i podríem anar cap unes noves eleccions, però el pagament dels deutes no poden esperar, sobretot els estratègics. Ens hi va la qualitat de vida, la salut, i moltes prestacions lligades a la vida quotidiana. Per això, en comptes de posar sobre la taula promeses impossibles de complir, caldria posar-hi els remeis per rebaixar el deute i disposar d’un mínim de liquiditat. Abans d’anunciar noves inversions, s’ha d’explicar com pagar els deutes, i ja sé que això no té cap interès pels negociadors, però sí per la ciutadania en general, i els afectats, en particular. Sovint, s’han d’aparcar noves promeses, a favor de resoldre els problemes actuals. De moment no hem vist que les coses vagin per aquest camí. 

Friday, November 20, 2015

 

NOTA INFORMATIVA SOBRE GUALS - BORREDÀ

AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
NOTA INFORMATIVA:
MODIFICACIÓ ORDENANÇA DE GUALS.
PERÍODE PER DONAR DE BAIXA ELS GUALS.
En la passada sessió plenària de data 18 de novembre de 2015 es va acordar
modificar el concepte impositiu de la ordenança número 9 reguladora dels
guals i reserves d’aparcament, de manera que a partir de l’ 1 de gener de 2016
només es gravarà la prohibició d’aparcar davant un local o garatge i no l’accés
al mateix a través de la vorera.
Amb caràcter general es mantindran totes les autoritzacions atorgades amb
anterioritat a la modificació de la present ordenança i amb les mateixes
condicions.
Vist que la modificació pot comportar que algun contribuent decideixi donar de
baixa el gual, s’obre un període fins el 15 de desembre de 2015, per tal que
els interessats que vulguin renunciar al gual ho manifestin per escrit a
les oficines municipals. En cas contrari es seguirant cobrant els guals
existents el 2015.
Borredà, novembre de 2015.

 

CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLAÇA JUTGE DE PAU SUBSTITUT - BORREDÀ

AJUNTAMENT DE BORREDÀ
CONVOCATÒRIA JUTGE DE PAU SUBSTITUT
Termini presentació instancies: 20 dies naturals des de la publicació al BOP.
Complint allò que determina l’article 5 del “Reglamento número 3/1995 de 7 de junio
de los Jueces de Paz”, a la vista de la propera finalització del mandat, es procedeix a la
convocatòria pública per a cobrir la plaça vacant de jutge de pau substitut de Borredà.
Tota persona interessada en ocupar la vacant i que no estigui inclosa en cap de les
causes d’incapacitat o incompatibilitat dels articles 303 i 389 de la LOPJ, podrà
comparèixer a l’Ajuntament sol·licitant ser admesa al procés d’elecció que realitzarà
aquest Ajuntament.
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el dia natural que faci 20 a partir de
l’endemà de la publicació d’aquest anunci al BOP.
El model d’instància estarà a disposició dels interessats en les oficines de l’Ajuntament.
Borredà, 19 de novembre de 2015.

 

NOVA SENTÈNCIA FAVORABLE A L'AJUNTAMENT.



DE NOU UN TRIBUNAL DONA LA RAÓ A L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
Fa pocs dies varem rebre una nova sentència d’un tribunal, la qual ens donava tota la raó a l’ajuntament, la treia al denunciant, i fins i tot imposava una sanció a l’Agència Catalana de Protecció de Dades, de 1.000 euros per la seva errònia interpretació i intervenció en el tema que ens ocupa.
I de què parlem ? Doncs, bé, l’any 2009 l’equip de govern, en Junta de Govern Local, va tractar un tema relacionat amb una denúncia d’un veí del poble, exposant el fonaments i el cost que havia tingut la tramitació. I aquesta acta de la Junta es va penjar en la web municipal, com fem habitualment, en pro de la transparència en l’acció de govern.
El veí afectat , a la vista d’aquesta publicació, va interposar denúncia davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades, la qual va dictaminar que era improcedent i suposava una falta greu per quan es posava nom al denunciant...
L’equip de govern varem considerar infundada aquesta resolució de l’Agència i la varem portar als Tribunals. Una primera sentència ens va donar la raó, i el veí en qüestió va interposar recurs, i ara ha arribat la sentència definitiva i ferma, la qual no solament avala la decisió de l’equip de govern, sinó que la considera totalment adequada, i d’interès públic, haver posat a la web municipal l’acta de la Junta de Govern Local denunciada. I obliga a pagar 1.000 euros a l’Agència per la seva resolució i per haver-nos obligat a l’ajuntament a recórrer als tribunals per confirmar el bon procediment.
Aquesta nova sentència, és una més de moltes altres que hem tingut, en les quals se’ns dona la raó i la treu al denunciant, el qual fins i tot reclamava imports d’unes desenes de milers d’euros per suposats danys a la seva persona. Totes les reclamacions i totes les denúncies han estat rebutjades, i han deixat clar la correcta actuació de l’equip de govern.

Borredà, 12 de novembre de 2015

 

NOVA IMATGE SANTUARI LOURDES DE PRATS - art. La Rella

ESPLÈNDIDA IMATGE DEL SANTUARI.
Feia prop de mes i mig que no havia pogut venir a Prats, i fa uns dies vaig decidir fer el viatge. Anava tant despistat que vaig entrar a encendre el ciri preceptiu i a posar en ordre les idees, sense donar-me compte de la imatge renovada de l’exterior del Santuari. Va ser al sortir i donar una primera volta per fora que em vaig donar compte del canvi espectacular obtingut.
Fa pocs dies vaig tornar i vaig coincidir amb el Mossèn al qual vaig felicitar entusiàsticament i li vaig demanar el cost. Sempre havia tingut la voluntat de fer un donatiu per ajudar a pintar-lo, conscient de que el cost havia de ser considerablement alt. La resposta fou encara més sorprenent: em va explicar que la feina havia anat a càrrec d’un pintor a punt de jubilar-se i que al demanar la factura li va comunicar que ja estava pagada. Qui sigui el donant o donants , els felicito en nom propi i segur que en nom de centenars de persones que visitem el Santuari al llarg de tot l’any.
Per dintre el Santuari sempre ha estat a punt de revista, a l’igual que per fora, amb els jardins, zones verdes i passeig en perfectes condicions. Faltava només el toc final: la pintura exterior, ja molt malmesa pel pas del temps, i ara s’ha dut a terme aquesta renovació amb un esplèndid resultat. Realment la tonalitat de la pintura queda perfectament encaixada en l’entorn, i visible des de molt lluny. Un autèntic far quan ens acostem a Prats.
I com ja és habitual en l’Associació , ja tenen pensats nous treballs com un caminet des de la Font de la Bernadette fins a dalt el Santuari amb uns replans pels Misteris. Francament tot l`’espai és un luxe pel qual pagarien fortunes molts altres pobles del país.
I aprofito aquest espai per felicitar també, a l’ajuntament de Prats, per haver clausurat l’abocador de restes vegetals situat a 100 m de la Creu. Tenir un lloc tant especial i ben cuidat, no encaixava amb la presència d’un abocador sota les roques, a la banda dreta cap al cementiri. Oimés quan de tant en tant algú hi calava foc i sortia fum durant uns dies. En resum, quan estigui net i polit completarà la imatge idíl·lica d’un passeig molt utilitzat per gent de Prats i de fora.
Per últim, no m’atreveixo a fer cap proposta nova perquè no hi ha racó sense arreglar, ni espai sense polir. Simplement si l’Associació decideix substituir els tres plafons metàl·lics del Via Crucis , malmesos per algun brètol, em comprometo a pagar-ne un dels fets malbé. A banda d’això agraeixo i felicito de tot cor, la bona feina feta, pintant el Santuari, i animo a continuar treballant per tenir un dels indrets més especials i sentimentals de l’interior de Catalunya. Per molts anys i bona feina.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà

Thursday, November 19, 2015

 

BORREDÀ APROVA EL PRESSUPOST 2016- NOTA PREMSA

BORREDÀ APROVA UN PRESSUPOST DE 660.401,92 EUR PER 2016.
En el Ple extraordinari celebrat ahir, dimecres dia 18 de novembre es va presentar, debatre i votar el pressupost per 2016, amb 4 vots a favor del PSC i 2 abstencions de la CUP ( faltava un Regidors).
L’Alcalde va exposar la contradicció existent per haver de redactar un pressupost per l’any vinent quan hi ha moltes incògnites sobre les convocatòries d’ajuts d’altres administracions catalanes, espanyoles i de la UE.
Amb tot, la necessitat de complir amb els terminis previstos per la Llei, ha motivat l’elaboració d’aquest pressupost en uns termes molt rigorosos, i molt realistes pel que fa la previsió d’ingressos, de manera que les despeses previstes es poden garantir plenament. Es un pressupost de mínims per cobrir tots els serveis i contempla unes poques inversions que podrien augmentar de forma notable al llarg de l’any vinent.
Es més, l’Alcalde va pronosticar que dels 660.000, 00 euros actuals, s’arribarà a 1.000.000,00 a finals de l’any vinent quan s’hagin obtingut ajuts procedents de la Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, i UE a la qual es presenta un projecte d’eficiència energètica.
Les inversions previstes en el pressupost aprovat van destinades a: Comprar un nou desfibril·lador per instal·lar a l’entrada de l’ajuntament. Una nova senyalització comercial a l’interior del nucli urbà. Tancament perimetral de 3 dipòsits d’aigua , situats en disseminat. Elaboració i edició d’un llibre de Borredà. I Redacció de l’Inventari de camins públics del terme municipal. En total aquest capítol d’inversions puja 74.807,15 euros.
De totes maneres, l’Alcalde preveu incrementar en prop de 300.000,00 euros aquest pressupost amb subvencions procedents de les altres administracions públiques, molt especialment de la Diputació de Barcelona, a la qual hi presentaran la Renovació integral del Carrer de la Font. Aquest projecte de prop de 200.000,00 euros consisteix en executar la segona fase de la Renovació del Nucli Urbà de Borredà, i preveu aixecar tot el carrer i procedir a substituir la xarxa d’aigua, i la de clavegueram, a més d’una nova pavimentació amb pedra adaptada a les condicions climatològiques del poble, i a la mobilitat.
Un altre projecte a gestionar consisteix en executar la tercera fase de renovació de l’enllumenat públic per Leds. Concretament s’han de substituir 83 punts de llum i focus de la zona esportiva, escoles i aparcament. En total suposarà una inversió de 55.000,00 euros. L’actuació pretén lluitar contra la contaminació lumínica, aconseguir estalvi energètic, i econòmic.
A la presentació del pressupost va seguir un interessant debat entre el grup de l’equip de modern i la CUP respecte les previsions fetes, i la confecció del pressupost i el detall d’algunes de les partides, apostant per una major i millor transparència i facilitat de comprensió de tots els capítols i partides. La votació final fou de 4 vots a favor ( PSC) i 2 abstencions ( CUP). Un dels regidors de la CUP havia excusat la seva assistència.

Borredà, 19 de novembre de 2015        L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

 

PRESSUPOST 2016 - BORREDÀ

AJUNTAMENT DE BORREDÀ PRESSUPOST 2016
PARTIDA E X P L I C A C I Ó TOTAL TOTAL
Partida CAPÍTOLS
CAPÍTOL I - DESPESES DE PERSONAL
920/12000 Retribucions bàsiques 27.000,00
920/12100 Retribucions complementàries 45.000,00
920/13000 Personal laboral fix 40.136,00
920/14300 Altre personal 12.000,00
912/10000 Càrrecs electes 22.758,00
920/16000 Quotes seguretat social 40.000,00 186.894,00
CAPÍTOL II - DESPESES EN BÉNS CORRENTS I SERVEIS
920/20200 Arrendament edificis i altres construccions 12.500,00
1531/21000 Rep.infraestructures i bèns naturals, camins i via pública 23.000,00
920/21200 Rep. edificis i altres construccions ( cemntiri piscina, pista ...) 12.000,00
920/21300 Rep. instal.lacions TV i manteniment 10.000,00
161/21001 Reparació i manteniment xarxa Aigua 5.000,00
161/22706 Estudi nou pou d'aigua 3.500,00
920/22000 Material oficina 1.200,00
920/22001 Premsa, llibres , revistes i publicacions 700,00
165/22100 subministrament energia elèctrica: enllumenat públic 28.000,00
920/22100 Subministrament energia elèctrica: equipaments municipals 12.000,00
920/22200 Comunicacions telefòniques 9.000,00
920/22201 Comunicacions postals 1.200,00
920/22103 Combustibles i carburants 9.000,00
920/22400 Primes assegurances 8.500,00
912/22601 Atencions protocolàries i representatives 3.000,00
338/22609 altres activitats festives populars i esportives 3.000,00
334/22609 activitats formatives de promoció de la cultura (cursos) 4.500,00
920/22110 productes de neteja 800,00
1621/22701 Gestio residus municipals 55.000,00
920/22706 Estudis i treballs tècnics 10.000,00
920/22708 Serveis de Recaptació 12.000,00
920/23000 Dietes i desplaçaments 7.500,00
912/23300 Altres indemnitzacions: assignació partits i assistencies 4.500,00
920/22699 Altres despeses de funcionament 8.500,00
920/22604 Jurídics i contenciosos 5.000,00
161/22501 canon aigua 18.000,00 267.400,00
CAPÍTOL III - DESPESES FINANCERES
011/35300 Interessos crèdit Caixa de Manresa 15.000,00
011/35900 Altres despeses financeres 3.000,00 18.000,00
CAPÍTOL IV - TRANSFERÈNCIES CORRENTS
925/46600 Serveis socials mancomunats. Seveis socials 17.000,00
925/48001 ajuts urgencia social 3.000,00
CRÈDITS PRESSUPOSTATS
A) ESTAT DE DESPESES 2016
1 de 4
925/46200 Conveni serveis Ajunt. La Pobla 8.500,00
341/48002 Dinamitzadora esportiva. 6.000,00
925/48000 Associació Gent Gran Borredà. Pla d'activitats 2015 6.000,00
326/48001 Serveis menjador escolar 3.150,00
326/48002 Escola, zer, AMPA 1.650,00
925/48900 Altres transferències a entitats sense finalitat de lucre 2.500,00
338/48003 aportació comissio de festes 4.500,00
4311/47900 Fires: Fira del formatge 3.000,00 55.300,00
CAPÍTOL VI - INVERSIONS REALS
312/62300 Desfibrilador 2.300,00
1531/63900 senyalització turistica borredà 3.000,00
161/62901 tancament perimetral dels diposits 30.649,00
334/64000 redacció i edicció d'un llibre 12.000,00
1531/62700 redacció Pla especial de camins 20.000,00
920/62300 material inventariable ( cadires, taules, remolc...) 6.858,15 74.807,15
CAPÍTOL IX- PASSIUS FINANCERS
011/91300 Amortització préstec Caixa de Manresa 26.500,00
011/91100 Amortització préstecs Diputació 31.500,77 58.000,77
TOTAL GENERAL DE DESPESES 660.401,92 660.401,92
2 de 4
ART. E X P L I C A C I Ó TOTAL TOTAL
ARTICLES CAPÍTOLS
CAPÍTOL I - IMPOSTOS DIRECTES
11200 IBI de naturalesa rústica 30.000,00
11301 IBI de naturalesa urbana 149.000,00
11500 Impost s/ vehicles de tracció mecànica 38.000,00
11600 Impost s/increments valor terrenys 6.000,00
13000 Impost activitats econòmiques empresarials 2.500,00 225.500,00
CAPÍTOL II - IMPOSTOS INDIRECTES
29000 Impost sobre construccions instal.lacions i obres 3.000,00 3.000,00
CAPÍTOL III - TAXES I ALTRES INGRESSOS
33100 Guals 1.200,00
30900 Taxa manteniment cementiri 4.500,00
30200 Gestió residus municipals 55.000,00
31300 Piscines 8.000,00
30000 Subministrament aigua potable 55.000,00
30400 canon municipal d'aigua 18.000,00
33200 Preu públic ocupació, vol, sòl i subsòl 5.000,00
34900 Quotes TV per cable 11.000,00
39900 Altres ingressos 1.000,00 158.700,00
CAPÍTOL IV - TRANSFERÈNCIES CORRENTS
42000 Participació en els tributs de l'estat 96.000,00
42090 GC Fons Català de Cooperació Local 44.000,00
45500 Generalitat. Subv.diverses 18.800,00
45502 Generalitat. Manteniment consultori mèdic 11.500,00
45504 Generalitat. Subv. Càrrecs electes 8.752,92
46100 Diputació. Subv. diverses 15.000,00
46200 Consell Comarcal Berguedà. Subv. Diverses 1.000,00
47001 Telefonica. Participació ingressos 1.500,00 196.552,92
CAPÍTOL V - INGRESSOS PATRIMONIALS
54000 Producte lloguer finques urbanes 11.000,00 11.000,00
CAPÍTOL VI- ALIENACIÓ INVERSIONS
0,00
CAPÍTOL VII - TRANSFERENCIES DE CAPITAL
76101 Subvencio Diputació tancament perimetrals diposits 30.649,00
76102 subveció senyalització turítica 3.000,00
76103 subvenció redacció i edició llibres 12.000,00
76104 subvenció redacció pla especial de camins 20.000,00 65.649,00
CAPITOL IX PASSIUS FINANCERS.
CRÈDITS PRESSUPOSTATS
B) ESTAT D' INGRESSOS 2015
3 de 4
0,00
TOTAL GENERAL D'INGRESSOS 660.401,92 660.401,92
R E S U M G E N E R A L
TOTAL GENERAL DE DESPESES……………………………… 660.401,92
TOTAL GENERAL D' INGRESSOS……………………………… 660.401,92
DIFERÈNCIA 0,00
Joan Roma i Cunill.
Borredà novembre de 2015
4 de 4

 

ON ES EL MES ? - art. Blogesfera

ON ÉS EL “MES” ?
Portem un llarg, de fet un llarguíssim silenci, dels militants i simpatitzants de MES ( Moviment d’Esquerres) partit on es varen agrupar els dissidents, ex dirigents del PSC, càrrecs electes varis, i altres persones que consideraven inadequada la línia política del partit en relació al procés sobiranista, i per això es varen agrupar en aquest nou partit.
Ara, en ple debacle i caos del procés, esperava escoltar la seva veu i llegir reflexions sobre si la seva marxa del partit estava fonamentada o no. El silenci és la resposta. Cap pronunciament, cap article, cap opinió, cap compareixença pública. Al contrari, el que hem contemplat ha estat una lenta i constant pèrdua de cares conegudes que fugen del partit i se’n van a casa. Els més coneguts suposo que ho fan a la vista de que les expectatives de recuperar algun càrrec important s’han esfumat del tot. Penso en la Montse Tura, Antoni Castells, Josep Burgaya, Marina Geli....Personatges molt propensos a donar lliçons d’ètica i estètica quan ostentaven importants càrrecs institucionals i no varen dubtar en marxar del PSC amb excuses de molt mal pagador. Algun d’ells fins i tot conservava el carnet del partit, quan deia que estava ja en l’altre.
M’agradaria escoltar l’opinió dels Consellers Nacionals de MES en el nostre territori. Voldria saber què en pensa de la situació actual, Llorenç Ferrer, Joaquim Collado o Ezequiel Martínez. Com pot ser que aquestes persones que representen el seu partit en aquest territori estiguin totalment mudes ? Com pot ser que no opinin sobre l’encert o error d’haver marxat del PSC i haver creat MES? Com pot ser que no diguin res sobre els resultats electorals i el destí del seu vot a favor de Junts pel sí ? Com pot ser que les crítiques que havien dirigit en els òrgans del partit, ara no les formulin respecte el comportament dels dirigents de Junts pel sí ? Recordem i valorem la campanya que varen fer a favor d’Artur Mas, i els seus companys de viatge. I sobretot m’agradaria saber quin futur veuen en MES.
En fi, és interessant veure els canvis en el nostre país i en tot l’entramat del procés sobiranista. Quin caos han muntat ¡¡¡ Quin espectacle es dona a nivell intern i mundial ¡¡¡ Quin immens ridícul estan fent els principals líders d’aquest procés ¡¡¡ Catalunya no mereix tenir aquests personatges al capdavant de les institucions. Mai la Generalitat havia sofert un menyspreu com el present, i mai el Parlament havia caigut tant baix, a l’hora d’interpretar el seu Reglament i donar compliment a la legalitat.

Estem sense govern, i amb un Parlament a l’atur, just al cap d’un mes de constituir-se. Increïble, però cert. I la falta d’un govern estable i fort fa 5 anys que dura, i el resultat és catastròfic pel funcionament del país. No es prenen grans decisions, i simplement es gestiona el dia a dia per sobreviure. Res més ni res menys. Davant aquesta situació el PSC retorna al protagonisme, i demostra com els seus plantejaments son els únics viables. El temps ben aviat ens donarà la raó, i encara farà més incomprensible la marxa, crítica i comportament dels antics companys de viatge que es varen agrupar en el MES. Si fossin una mica coherents, estaria bé expliquessin si estan satisfets del pas donat. 

Tuesday, November 17, 2015

 

MOCIO DEL PSC PER PODER VOTAR PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL


Moció en defensa del exercici efectiu del dret de vot de les persones amb Discapacitat Intel·lectual.
La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat, amb el seu Protocol addicional, els dies 21 i 22 d’abril de 2008, va entrar en vigor a Espanya el 3 de maig del mateix any. Aquest text jurídic, que és llei a l’Estat espanyol, forma part del sistema de drets humans i consagra un canvi en la perspectiva de la discapacitat. D’acord amb el seu article 1, el propòsit de la Convenció és «promoure, protegir i assegurar el gaudi ple, i en condicions d'igualtat, de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent».
A l’article 3 en els seus principis generals diu: “Els principis de la convenció són:  a) El respecte de la dignitat inherent, l'autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones; b) La no-discriminació; c) La participació i la inclusió plenes i efectives a la societat; d) El respecte per la diferència i l'acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes; e) La igualtat d'oportunitats; i, f) L'accessibilitat.
Així mateix, en el seu article 29 dedicat a la Participació en la vida política i pública, on es preveu que els estats garantiran a les persones amb discapacitat els drets polítics i la possibilitat de gaudir-ne en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania i es comprometran.

Davant aquest articulat que contempla la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, a la qual Espanya s’hi va adherir, cal denunciar la manca   d’incompliment,  de forma sistemàtica, per part de l’actual Govern espanyol en la no adaptació a la normativa estatal dels compromisos adquirits que comporten aquesta Convenció Internacional, i que caldria desenvolupar legislativament per donar-hi resposta.

En aquest sentit, i en motiu de les properes eleccions Generals, reclamem que es tingui present el dret a vot per a les persones amb discapacitat intel·lectual, tal com així ho han sol·licitat la Confederació Espanyola d'Organitzacions en Favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual o del Desenvolupament (FEAPS) en el marc de la campanya #MiVotoCuenta2015, reivindicant el dret a vot dels ciutadans amb aquest tipus de discapacitats.
Els ajuntaments, com l'Administració més propera al ciutadà/na, volem fer palès aquest incompliment de la Convenció Internacional, i que tots els ciutadans i ciutadanes tenen el dret a exercir el seu dret a vot, i les administracions l’obligació per llei a donar resposta a aquest dret democràtic amb les mateixes garanties de confidencialitat i secret, que la resta de ciutadans del municipi.
Per tot això, es proposa al ple l’adopció dels següents acords, instant al Govern de l’Estat a:
PRIMER.- Modificar la Llei Orgànica del Règim Electoral General per tal de fer efectiu el dret a exercir el vot a les persones amb discapacitat que avui ho tenen vedat.
SEGON.- Garantir aquest dret en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania, i garantir la no discriminació per qualsevol motiu, entre altres mesures, l'adaptació de la informació electoral a lectura fàcil, per fer-la accessible a les persones amb dificultat de comprensió intel·lectual.
TERCER.- Reclamar la previsió, per part del Govern de l'Estat, de la dotació pressupostària necessària per garantir el dret de vot de totes les persones amb discapacitat  en les pròximes eleccions Generals.

QUART.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat, a la Junta Electoral Central, al Defensor del Poble, l’Oficina d'Atenció a la Discapacitat, i al Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) i altres entitats que lluiten pels drets de les persones amb discapacitat.

 

ODI I FANATISME - art. Nació Digital Solsona

ODI I FANATISME.
L’arma més mortífera al llarg de la història ha estat l’odi entre persones, entre països, entre pobles...Odi que pot durar generacions i generacions, i provocar esclats de violència amb resultats terribles.  I moltes vegades l’odi prové de fanatismes d’arrels diverses, en una barreja autènticament explosiva.
Hem hagut de tenir una mostra clara i brutal de fanatisme aquí al costat , a París, per donar-nos compte de fins a quin punt som vulnerables quan els instigadors poden viure a milers de quilòmetres de nosaltres, i aconsegueixen mobilitzar uns quants exaltats disposats a immolar-se per la causa que creuen defensar.
Es fa difícil entendre aquest fanatisme, però n’hem vist en altres indrets i altres moments de la nostra història, però mai amb uns efectes tant destructors. Les noves armes, donen resultats com els vistos en tots els mitjans de comunicació. I en la destrucció hi va la vulnerabilitat de tot un país. Es impossible controlar a tothom i en tot moment, quan simplement poden aparèixer en qualsevol lloc, procedents del propi país on han nascut i viscut.
Els fanatismes no coneixen procedències, i busquen qualsevol excusa per justificar-se, sobretot quan alguna gran potència sacseja un vesper, en alguns dels països més propicis al victimisme i al radicalisme. Fruit d’aquestes actuacions constatem el trencament de països sencers, on ja no sabem qui governa ni qui és governat.
I el més preocupant és que països propensos a canvis substancials en la bona direcció , com Tunísia, son immediatament destrossats per atemptats que pretenen treure la principal font de riquesa: el turisme. O algú els ajuda i els impulsa cap un futur de progrés o un immens territori quedarà en mans dels extremistes. I si això passa en el nord d’Àfrica, cosa semblant està passant en altres països més al sud. La UE i sobretot els EUA haurien de promoure actuacions realment de pau i progrés social i econòmic en un gran nombre de països, si volem aconseguir aturar la barbàrie infinita i indefinida.
Hem vist, més ben dit, estem veient el drama dels refugiats sirians, però és que per altres cantons han de marxar igualment, impulsats per la fam i el desordre, encara que no sigui d’una guerra convencional. De fet, no estem en una guerra convencional però sí en multitud de conflictes que son tant sagnants com les guerres.

Què podem fer a nivell individual ? No, molt, però sí ,si ens ajuntem i participem en ajudes a ONG’s que actuen sobre els territoris en conflicte o les dedicades al desenvolupament econòmic. I a nivell col·lectiu, es pot exigir als partits polítics una major implicació en la lluita per trobar solució als conflictes més brutals. De fet, els atemptats a París han de portar a una entesa entre les grans potències per trobar una solució immediata. Aquí hem quedat anímicament destrossats davant la magnitud de la tragèdia, però és que tragèdies com aquesta, la viuen molt sovint diversos països no gaire llunyans. Pensem també en ells .

 

MANDAT DEMOCRÀTIC - art. Regió 7



MANDAT DEMOCRÀTIC.
Portem dies escoltant aquesta expressió en tota mena d’iniciatives, debats i resolucions, per justificar tirar endavant un procés cap a la independència, malgrat haver fracassat en tots els objectius. Els que l’utilitzen no es donen compte d’una contradicció “in terminis” com és que per mandat democràtic mai es pot vulnerar la legalitat. Un mandat democràtic vol dir un compromís per assolir un objectiu, preservant sempre la legalitat. Si es trenca la legalitat es perd la legitimitat, i per tant no es pot invocar la democràcia si no se la respecta en la seva integritat.
En els debats d’aquesta setmana els impulsors de la independència han fet jocs de mans i de paraules per intentar justificar la fugida endavant. Al final ja no sabíem si invocaven els resultats del 27 S, o parlaven de resultats que només ells han sabut interpretar. Quan els interessa parlen d’una majoria d’escons, quan els convé, d’una majoria de vots, interpretant que alguns dels d’altres partits no volien votar el que varen votar, sinó una altra cosa...
Al final, tot és molt més simple i senzill. Artur Mas va convocar les eleccions al Parlament en sentit de plebiscit, i un plebiscit es guanya si es supera clarament el 50% dels vots emesos. Queda clar, per molts jocs de mans que es vulguin fer, que no el va assolir ni ell sol ni amb la CUP, i que en canvi sí el varen superar els partits partidaris de mantenir els vincles amb Espanya.
També queda clar que Junts pel sí i la CUP varen aconseguir una majoria absoluta d’escons en el Parlament, amb 72 diputats /des, però no una majoria qualificada dels dos terços , com és la requerida per la legislació catalana per impulsar grans canvis en el sistema d’autogovern.
Per tant, el mandat democràtic sortit de les urnes el 27 S no permet tirar endavant la proposta de resolució ni el procés independentista. Les coses son com son, i no com alguns voldrien.
I la tradició democràtica en tots els països de llarga vida parlamentària, estableix que quan un mandatari fracassa en els seus objectius, presenta la renúncia i se’n va a casa. El seu temps polític ha acabat, i dona pas a un nou dirigent. De fet és el que hauria passat en la majoria dels països de la UE, la nit electoral del 27 S. Aquí, en canvi, no solament no es va donar aquest pas sinó un de molt diferent com fou el de tirar endavant el procés independentista, malgrat els mals resultats obtinguts. El resultat el tenim a la vista. Dos debats d’investidura fracassats i un enorme descrèdit pel Parlament i el govern de la Generalitat. Pel Parlament, per haver aprovat una resolució impensable en un estat de dret, i per la Generalitat perquè el president Mas ha posat en pública subhasta el màxim càrrec institucional, i donat una pèssima imatge a nivell intern i extern.
No entenc l’entestament per renovar un càrrec, a tota costa, oferint propostes que ni tants sols tenen encaix en la legislació catalana com el nomenament de tres vice- presidents, o diluint la presidència. Aquests dies s’ha fet un mal terrible a la dignitat de la Generalitat i del Parlament. Costarà recuperar el prestigi perdut, i només un retorn al passat i al principi de legalitat poden posar les coses en el seu lloc. La fugida endavant no té més recorregut, i sóc dels que penso que amb Artur Mas al davant o amb algú altre, no hi ha cap sortida que no sigui la del respecte a les lleis vigents: catalanes i espanyoles. No trobarem cap país democràtic disposat a recolzar les raons ni moviments fets fins ara.
Que tothom interpreti bé el mandat democràtic sorgit de les urnes del 27 S i no s’inventi els resultats o faci jocs de mans amb els propis i els estranys, per intentar justificar accions que no haurien d’haver-se dut a terme en cap moment. La democràcia no admet interpretacions tant allunyades de la realitat com han fet alguns representants de CDC i ERC.  



 

REBAIXAR TENSIÓ - art. Blogesfera

REBAIXAR TENSIÓ.
Estem en un moment realment complicat i toca extremar la prudència i rebaixar tensions. De moment els debats en el Parlament han estat un bon model per a tothom en quan a bones maneres i respecte mutu. Es la millor imatge que podem donar, cap en dintre i cap enfora. Pensem i estem en posicions totalment allunyades, però som capaços de discutir-les amb calma i respecte. Així ha de continuar.
Dit això, s’ha de trobar una sortida . Sóc dels que penso que la solució passa per esperar els resultats del 20 D i confiar en que un nou govern central, pugui iniciar el camí cap un nou pacte constitucional que desencalli la situació present. Ja sé que molts creuen que això no és possible i volen posar en el mateix sac a PP i PSOE, però les coses han canviat molt en els darrers anys. Almenys per  part del PSOE puc assegurar que està en una posició molt diferent de la tradicional.
I és que si algú tenia dubtes sobre el malestar dels catalans ha pogut comprovar l’existència clara d’aquest malestar. L’encaix de Catalunya en l’actual Constitució ha de ser modificat per un doble motiu: els anys transcorreguts han modificat la realitat del país, i moltes decisions del govern central, en mans del PP, l’han interpretat amb ànim restrictiu. I afegit a tot plegat, s’han vist unes maneres que no poden ser acceptades. Però el Madrid polític no és Espanya, i no podem barrejar conceptes ni posicionaments que no s’havien vist en el passat.
En les darreres setmanes han aparegut diverses enquestes en les quals queda reflectit el desig de modificar la relació Catalunya – Espanya, sense necessitat de trencar la relació. Aquesta hauria de ser la via per resoldre el problema. Dir que el temps d’arreglar les coses per aquesta via ha passat, i ja no es pot replantejar, no és certa. Sempre hi ha temps, si hi ha voluntat de fer-ho, i ara de voluntat n’hi ha per part de diversos partits que poden ser essencials en la conformació d’un nou govern central.
Quan escolto simplificacions immenses sobre la desconnexió, per no dir trencament o separació, em demano si els que les diuen , les creuen realment. El dany mutu que produeix l’actual situació ja és enorme, però mantenir la incertesa i el conflicte durant un temps més, provoca inquietud en la ciutadania, pèrdua de confiança en tot el sector econòmic, i incomprensió en els fòrums mundials. Efectes molt negatius que ens perjudiquen a tots.
De moment no hi ha cap dany irreparable per quan la resolució aprovada no té immediatesa ni efectes pràctics, de manera que hi ha temps per buscar una sortida digne i raonable. Tampoc per l’altra part s’han dut a terme altres accions que no siguin les previsibles i institucionals,de manera que la prudència és la norma. Cal demanar sensatesa i valorar les vies a seguir. No es pot pretendre tirar endavant un procés d’independència amb els resultats electorals obtinguts, ni trencant el marc constitucional i legal, espanyol i català, perquè deslegitima els objectius.

Es hora de rebaixar tensions i buscar vies alternatives per resoldre les reivindicacions catalanes sense necessitat de sortir de la legalitat. Les eleccions del 20 D ens donen la gran oportunitat de trobar unes forces polítiques disposades a acordar un nou encaix. Queda ben poc temps per tenir-ho a l’abast. Que res irreparable es dugui a terme que faci fracassar aquest objectiu. Els resultats serien negatius per les dues parts, i ningú hi sortiria guanyant. 

Thursday, November 12, 2015

 

PENÓS ESPECTACLE - art. Nació Digital Solsona



PENÓS ESPECTACLE.
Artur Mas sembla  haver posat el càrrec de President a subhasta pública, incloent propostes impossibles per il·legals. Ahir ens varem assabentar d’una nova proposta a la CUP, en la qual, si el president fos re- elegit , nomenaria 3 vice – presidents en les persones de Munté, Junqueras i Romeva.¡¡¡¡. Pels qui no coneguin en detall l’organització del Consell Executiu i la Llei que el regula, vull informar de que aquest nomenament contradiria totalment, la llei vigent, que NOMÉS permet l’existència d’una sola vicepresidència. 
Es a dir, en el supòsit que es volgués fer aquest canvi, prèviament s’hauria de modificar la llei que regula la composició del Consell Executiu. Una modificació que ha de començar per un projecte de Llei, procedent del govern de la Generalitat, tramitar-la en el Parlament, amb tots els requisits legals pertinents i una vegada aprovada, entraria en vigor. Tot plegat no menys de 3 mesos, per via d’urgència. I el projecte de Llei, recordo, ha de provenir d’un govern amb plens poders, no en funcions, com és ara. A què ve fer propostes il·legals ??? O és que també ens passarem pel folre totes les lleis catalanes, juntament amb les espanyoles ???
No entenc l’entestament d’Artur Mas ni la seva deriva cap un descrèdit intern i extern de dimensions descomunals. Podia haver passat a la història com un president més o menys eficaç, i en canvi , hi tindrà un lloc com el protagonista d’uns fets impensables i inimaginables , en un país democràtic. Trencar les regles, les lleis, canviar programa i ideals, per un càrrec, deixa la dignitat de la primera autoritat de Catalunya per terra. El dany que està causant a la institució és memorable i tardarem molts anys en recuperar el prestigi perdut.
I no és de rebut que ara es vulguin posar totes els culpes del que passa sobre els espatlles de la CUP. Estic molt lluny dels seus postulats, però no se’ls pot negar que son coherents en els seus pensaments i propostes. I pensar que se’ls pot convèncer posant pressió a les reunions, o mitjançant comentaris, articles i tota mena d’opinions en els mitjans de comunicació, indica que no els coneixen ni saben res de la seva composició interna, i les vies de discussió, debat i presa de decisions.
Però, també estic més que convençut d’un error de molta gent, que creu que només amb Artur Mas es pot continuar amb el procés iniciat. Al contrari, crec que amb Artur Mas el procés pot durar una mica més, però el camí cap a la independència està mort. No hi ha via possible. No hi ha cap possibilitat d’èxit, per moltes diverses raons, però la principal és que no hi ha cap mandat popular que l’avali, ni cap força externa que el recolzi, ni cap majoria que el justifiqui. Pretendre enganyar la gent, repetint com una lletania, un imaginat mandat popular quan no es va arribar al 50% dels vots, ni es disposa dels dos terços dels diputats en el Parlament, ni es segueix cap de les recomanacions internacionals per casos semblants, significa la derrota del procés.

Per tant, l’entestament d’Artur Mas només fa que augmentar el descrèdit de la política catalana a tots els nivells, i posar Catalunya en un lloc estrambòtic a nivell europeu i mundial. Ningú pot entendre aquests comportaments, ni ningú els recolzarà, de manera que el millor que podria fer el president és presentar la renúncia i anar cap a casa. I qui el pugui substituir hauria de plegar veles, i tirar enrere, per tornar al punt de sortida, sense ànims de pretendre trencar la legalitat, perquè només s’aconsegueix perdre tota legitimitat. Algú ha d’entendre aquesta situació. Quan s’emprenen reptes molt rellevants, a vegades es guanya, i a vegades es perd, i ara i aquí no hi ha una majoria de catalans que recolzen la independència, ni existeix el consens necessari, ni es poden trencar les legalitats, ni es pot tirar pel dret, sense perdre la legitimitat. La fugida endavant arriba al seu final, i allargar-la només aconsegueix més incertesa, més angoixa i més prejudicis pel país i la seva gent. El millor servei al país, seria la renúncia al càrrec i anar a noves eleccions, per configurar un mapa polític diferent, confiant en que la tercera via, la de la reforma de la Constitució, amb un nou encaix per Catalunya, sigui la que guanyi .

 

BOSCOS DESTROSSATS PER LA PROCESSIONÀRIA

BOSCOS DESTROSSATS PER LA PROCESIONÀRIA.
Sigui pel canvi climàtic, sigui per la falta d’actuacions en el moment oportú, o per tot plegat alhora, el cert és que nombrosos boscos del Berguedà estan morint, menjats per les erugues. Mai com ara havia vist tants arbres completament morts, i tants d’altres afectats, fins extrems inimaginables, amb vuit, deu o quinze bosses de processionària.
Com alcalde de Borredà, he rebut peticions de molts propietaris de finques del terme municipal, però també m’han trucat o enviat peticions molts altres propietaris d’indrets repartits per bona part del pre – Pirineus. En l’assemblea anual de l’Associació Berguedà Verd es va tractar aquest tema, i es va acordar demanar una actuació immediata a la Generalitat. Per informacions , encara no oficials del Departament d’Agricultura m’he assabentat de la intenció de posar alguns municipis de la comarca, en una actuació per l’any vinent. Ara estan actuant en les comarques veïnes de la Cerdanya i el Solsonès.
Ja entenc que no sempre es pot actuar en diversos llocs alhora, però ara toca fer-ho. No podem esperar mesos, perquè no serem a temps de salvar milers d’hectàrees afectades. I no penso en un terme municipal sol, sinó en bona part de la comarca del Berguedà i comarques veïnes. En aquest cas, resoldre el problema d’un sol indret no serveix per a res. Toca atacar el problema de forma contundent i urgent i només la fumigació és efectiva quan l’afectació és tant immensa com la que tenim a hores d’ara.
Els entesos expliquen com a causa de l’extensió de la plaga, el fet d’haver tingut tres anys molt suaus a nivell de temperatures d’hivern i ara estem en el quart any. Si de forma immediata no es produeix un refredament fort i contundent que mati la major part de les erugues, no ens en sortirem. Caldrien uns quants dies i nits, amb temperatures molt per sota zero graus com per poder contenir la plaga, i a falta de que un canvi sobtat i contundent com el que demanem arribi, fan falta fumigacions sobre tots els boscos més afectats.
Duta a terme aquesta immediata intervenció general, convindria establir el sistema de contenció habitual i amb criteris més “naturals” com les bosses amb feromones, i altres mètodes que permetin la reducció dràstica de la població d’erugues. Estan en perill molts boscos de la comarca, i indrets emblemàtics pel turisme i la natura. A vegades es fan despeses en temes poc rellevants, i es deixen en el aire, intervencions de màxima necessitat i urgència com la que tractem avui.

Alguns diran que el problema és dels propietaris forestals, però cal tenir present que la majoria de boscos son privats,sí, però en gaudim tots, sigui quan hi anem a passejar, a buscar bolets, o pel paper natural que exerceixen. Es lògic destinar diner públic a uns paratges que fan tantes funcions socials, d’esport, oci i natura. I ara toca fer-ho, de forma urgent en tots els indrets afectats i alhora, sense esperar a l’any vinent, quan el mal ja sigui irreparable.

 

NOTA INFORMATIVA - BORREDÀ -POBLE ACOLLIDOR REFUGIATS

BORREDÀ – POBLE ACOLLIDOR – REFUGIATS  DE ZONES DE GUERRA.
En el darrer Ple Municipal , es va aprovar per unanimitat una Moció del Grup Municipal de la CUP, en la qual s’establia que el municipi de Borredà , es convertia en POBLE ACOLLIDOR, i impulsaria tot un seguit d’accions destinades a pal·liar els efectes dels que tot ho han perdut i cerquen una nova llar on viure en pau i tranquil·litat.
Malgrat les terribles escenes que veiem cada dia en els mitjans de comunicació el trasllat de refugiats va a un ritme molt lent.
Mitjançant els acords interns de la Unió Europea, Espanya ha d’acollir 15.000 d’aquests refugiats. Els primers que arribaran a Catalunya aniran a 3 municipis, el més proper dels quals serà Manresa. De moment només n’han arribat 19, i s’espera pels propers dies l’arribada d’altres contingents.
La UE concedeix ajudes per acollir aquests refugiats a cadascun dels països acollidors, per la qual cosa a dia d’avui encara no estem en condicions d’establir les necessitats exactes que haurem d’afrontar.
Demanem paciència i comprensió a totes les persones que s’han posat en contacte amb nosaltres, en tant que membres del Consistori de Borredà, o amb persones properes. Qui hem designat per coordinar les actuacions a nivell local és la Treballadora Social, Montserrat Pedrals, la qual està en permanent contacte amb el Consell Comarcal.
Tant bon punt tinguem informació més puntual i propera, us la donarem a conèixer. De moment ens han recomanat no tirar endavant campanyes de recollida d’aliments, roba o altres materials per quan no tenim constància de les necessitats concretes. I en el seu moment estudiarem la recollida de diner com a via més pràctica i immediata.
Agraïm a tothom les mostres de solidaritat i la predisposició a col·laborar i participar en totes les accions que es puguin dur a terme, i de ben segur les tindrem en compte en el moment oportú.
Reiterem la informació d’esperar novetats. I Borredà, quan sigui el moment, participarà en tot el que faci falta, tal com ja ha fet en el passat, en altres conflictes.
Borredà, 11 de novembre de 2015.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

 

CURS ÚS DESFIBRIL.LADOR - BORREDÀ





CURS DE RESSUCITACIÓ CARDIO PULMONAR AMB       DESFIBRILADOR EXTERN AUTOMÀTIC




Dia: 12.12.2015
Hora: 12 AM

Docent: Dr. Josep Gomà Sellart, metge d’Olvan i Colònia Rosal. Docent certificat pel Consell Català de Ressucitació CCR



Dirigit a: persones residents a Borredà, entre 18 i 65 anys

Lloc: Centre Cívic

Places limitades  (max. 35)

Imprescindible fer INSCRIPCIÓ PREVIA a:

            
Local: C. Manresa, 23 08619 Borredà   dimecres de 19 fins 20.30 hores


Materials necessaris:

-2 aules del Centre Cívic  per el 12.12. a les 12

-projector i ordinador

-35 cadires

-30 còpies llibret especial

-fer llista d’espera per proper curs.

Organització: TJB-CUP

Col.laboradors: Ajuntament de Borredà, Institut Català de la Salut - ICS.






Tuesday, November 10, 2015

 

EL GRAN DESPROPÒSIT - art. Nació Digital Solsona

EL GRAN DESPROPÒSIT.
Estem ja de ple en la dimensió desconeguda, sense cap guió ni cap previsió de cap on aniran les coses en els propers dies, i encara menys, en les properes setmanes. Ahir el Ple del Parlament per una majoria escassa, va aprovar la resolució presentada per Junts pel sí i la CUP. I remarco, per una majoria escassa, perquè l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, exigeix els dos terços de diputats/des de la Cambra Catalana per dur a terme alguna reforma important. Tampoc els impulsors disposen d’una majoria de vots, de manera que sumen una il·legalitat catalana i universal, a una altra, en matèria de compliment del Reglament del Parlament.
Estem immersos en un gran despropòsit, impropi d’un Parlament democràtic. Si en algun moment els impulsors del procés cap a la independència podien tenir alguna base sòlida per tirar endavant una petició d’independència, l’han perduda plenament amb els darrers moviments. Cap país democràtic del món acceptarà reconèixer un nou Estat que hagi trencat amb els principis elementals de tenir una majoria de ciutadans al darrere, i encara menys que ho hagi fet trencant amb les legalitats vigents, tant les de l’Estat on estava implantat, com la pròpia legalitat del país.
Però és que a més, la resolució d’ahir, no té cap recorregut possible. Dintre de 3 dies quedarà suspesa pel Tribunal Constitucional i és impensable tirar endavant cap de les propostes que conté. Pensar en “anar per lliure” en un món globalitzat , interdependent , amb una economia totalment lligada a l’economia estatal, amb un deute immens de 66.000 milions d’euros que genera 3 milions cada dia en nous interessos, fa del tot inviable qualsevol tipus de desconnexió. Es increïble haver trobat 72 vots, en aquesta aventura, però les aventures a curt termini acaben malament, sobretot quan no hi ha cap fonament democràtic per emprendre-les .
Si volia passar a la història, Artur Mas, ho ha aconseguit. Efectivament passarà a la història catalana i fins i tot a la mundial, per voler tirar endavant un procés d’independència sense cap dels arguments ni condicions mínimes exigibles per donar un pas semblant. I ho fa entestat en ser ell el nou President, malgrat tenir tots els elements en contra. I arribats en aquest punt, ens hem de demanar, el perquè d’aquesta obsessió, d’aquest entestament, d’aquesta exigència ???? Es només per ambició, o hi ha esdeveniments propers que no coneixem ? Per dignitat un President hauria de plegar quan veu que té el partit destrossat, embolicat en els pitjors casos de corrupció de la nostra  història, amb uns resultats electorals insuficients, amb uns possibles socis, situats a l’altre extrem del seu pensament...perquè no deixa pas ???
Queden moltes coses per descobrir en un país que semblava un oasi de pau, tranquil·litat i encoberta gestió. Ha deixat de ser-ho, i Artur Mas per acció o per omissió ha estat un dels principals protagonistes de més de 20 anys de governs Pujol, i d’ell mateix. No pot ser ungit per continuar al capdavant d’aquesta etapa, i així ho creu la CUP, i amb ella molts altres ciutadans. Però, el mal ja està fet. El gran despropòsit, culminat ahir, ha portat la més gran crisis dintre de tots els partits catalans, i ha fet créixer nous partits que res tenen a veure amb els que varen protagonitzar la Transició, l’encaix de Catalunya dintre d’Espanya, la integració, la protecció a la llengua, la cultura i l’ensenyament.

El despropòsit continuarà durant un cert temps però tindrà una curta vida. Creure que es pot fer un pols contra un Estat democràtic, trencant les regles de la legalitat i confiant en el suport extern suposa haver perdut contacte amb la realitat. En pocs dies ho veurem quan les lleis imposin la legalitat. 

 

RIGOR I CLAREDAT- MIQUEL ICETA, art. Blogesfera

RIGOR I CLAREDAT – MIQUEL ICETA
Alguns busquen en els aniversaris la justificació per emprendre camins plens d’incertesa i despropòsits, venuts com solucions als mals que denuncien, ni que siguin inventats, exagerats o esbiaixats.
El nacionalisme sempre ha de buscar enemics exteriors per justificar la seva existència i sinó els troba, se’ls inventa. Tot sigui per mantenir el conflicte i alimentar el victimisme. Avui, dilluns dia 9 de novembre de 2015, hem viscut una d’aquelles jornades que seran recordades com un immens error, impropi de demòcrates convençuts.
Hem escoltat les lletanies habituals de greuges procedents de Madrid. Madrid no és Espanya, ni Madrid representa la totalitat de la classe política espanyola. Tampoc el PP representa el Madrid polític, i confiem en que ben aviat els ciutadans encarreguin formar govern al PSOE.
Però, tornem al dia d’avui , en el Parlament de Catalunya, on hem vist el trencament d’un deure tant sagrat com és el de respectar els principis de la democràcia, i l’Estat de dret.  Per alguns pot semblar poc rellevant la votació de la proposta de resolució, però la realitat és molt greu. I ho serà molt més el dia que algú gosi posar en pràctica les intencions que porta.
Per tot plegat, era molt interessant escoltar el discurs de Miquel Iceta, un dels pocs lideratges sòlids, propi d’un cap molt ben moblat. No és estrany que quan parla es faci un silenci sepulcral, conscients tots, de que el que dirà serà important. I efectivament ho ha estat.
Un discurs molt ben estructurat, molt ben llegit, molt ben articulat, en el qual no s’ha deixat res del que era rellevant, començant pels retrets a la presidenta del Parlament i a la Mesa per haver tramitat una proposta que vulnera l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i que va impedir l’assessorament dels Lletrats del Parlament i va motivar la petició d’empara del Tribunal Constitucional.
Ha continuat amb el discurs propi d’un socialista, defensor del catalanisme, les llibertats, i la democràcia. Un discurs en que tirava per terra els arguments dels independentistes en tant que portadors de l’encàrrec d’iniciar el camí cap una impossible independència, generant divisions internes en tots els partits, i trencant la societat catalana com mai s’havia fet en cap altre moment de la nostra història.
Un discurs ple de rigor i claredat, fins el punt que no li sobra res, ni li falta res. Es equil.librat, complert i contundent, en la defensa de Catalunya, i la democràcia. Sense cap mena de dubte aquest discurs serà llegit i rellegit, en el present i futur moltes vegades com a mostra del seny que han perdut els impulsors d’una resolució, impossible de portar a la pràctica. Ja tenim, doncs, una altra mostra de la rauxa catalana, estèril, i mal portada, que tants perjudicis ha causat al país en determinats moments de la nostra història.

Però, acabo amb un clar crit a l’esperança. Arribarà el dia en que els impulsors de la resolució d’avui reconeguin el seu error, i comprovin la impossibilitat d’imposar una independència que la majoria de catalans ha rebutjat. I la llei sempre s’acaba imposant. Miquel Iceta ho ha deixat molt clar, i el futur li donarà la raó. 

 

LA PBB BORREDÀ I L'AJUNTAMENT, ENTREGUEN UNA EQUIPACIÓ A SENEGAL.

LA PBB BORREDÀ I L’AJUNTAMENT, ENVIARAN UNA EQUIPACIÓ AL SENEGAL.
Des de fa uns quants anys , l’ajuntament de Borredà col·labora amb una ONG , dedicada a impulsar el desenvolupament d’una regió del Senegal: Boulimbou.  Aquesta ONG que té per nom, Amics de Boulimbou, duu a terme una important tasca d’ajuda al desenvolupament en tots els àmbits de la vida quotidiana: subministrament d’aigua potable, conreu de verdures, formació , sanitat, etc, etc.
Per aquest Nadal , un acord entre l’ajuntament i la PENYA BLAUGRANA BORREDÀ ( PBB) permetrà enviar una equipació per 20 nens / nenes. 
La PBB aporta 20 mallots, i l’ajuntament 20 pantalons, i 2 pilotes, de manera que els nens/ nenes podran jugar amb samarretes d’un lloc tant llunyà per ells com és Borredà, i podran jugar amb altres pobles veïns portant un equipament ben conjuntat.
La PBB no solament es dedica a fomentar l’afecció al futbol sinó també organitza diverses activitats al llarg de l’any. Precisament dintre de poc tornarà a ser la impulsora de diverses activitats destinades a recollir fons per la Marató de TV3, i ja prepara el ball de Nadal.
Avui, però donem a conèixer aquest acord entre la Penya i l’Ajuntament, que permetrà equipar nens/nenes d’una de les regions de l’interior de Senegal.
Borredà, 3 de novembre de 2015.
El President de la PBB – Borredà                                     L’Alcalde – President
Jaume Magrans                                                                   Joan Roma



Saturday, November 07, 2015

 

BORREDÀ- SEGONA FASE CANVI ELLUMENAT- NOTA PREMSA

SEGONA FASE CANVI FAROLES VELLES, PER NOVES, AMB LEDS.
La setmana vinent l’empresa Lampisteria Nadeu de Borredà, amb ajut de la brigada d’obres procedirà a canviar 20 faroles velles per altres de noves amb llums Leds.
Amb una inversió total propera als 12.000 euros, es durà a terme aquesta segona fase de substitució que afectarà els carrers Girona i Lleida, en un primer cas, i els carrers de Dalt i Sant Jaume, en el segon. En total 20 punts de llum nous, i amb Leds. El 90% del cost d’aquesta substitució l’ha aportat la Diputació de Barcelona, prèvia petició de l’ajuntament de Borredà en dues de les convocatòries obertes l’any passat.
L’objectiu de l’ajuntament és completar la substitució de tots els punts de llum pendents, en els propers 2 anys, de manera que en quatre anys totes les faroles del nucli urbà, hagin passat d’un sistema a un altre.
Aquesta iniciativa pretén assolir quatre objectius: renovar les velles faroles per altres de noves, aconseguir anul·lar del tot la contaminació lumínica que oferien les velles, estalviar energia degut a una menor potència dels llums Leds, i finalment un estalvi econòmic substancial.
En properes convocatòries de Diputació, Generalitat o UE, s’inclouran la resta de punts de llum del nucli urbà fins completar la substitució. Queden encara, 83 punts de llum per fer el canvi, amb un pressupost aproximat de 20.000,00 euros. Sigui en dos , o en tres anys, la previsió és poder completar l’actuació , dintre de l’actual mandat municipal.
Paral·lelament s’està estudiant també la substitució dels focus de les instal·lacions esportives, de manera que puguin ser canviats per Leds. Aquest canvi serà més lent perquè tots els focus son relativament nous, i no son tant utilitzats com l’enllumenat públic, de manera que les despeses de funcionament son baixes.
Borredà, 6 de novembre de 2015.

L’Alcalde – President , Joan Roma i Cunill

 

DEPENDÈNCIA TOTAL - art. Regió 7

DEPENDÈNCIA TOTAL.
Pels qui no coneixen en detall el funcionament dels ajuntaments, sobretot dels més petits, poden pensar que la crisi els afecta però no tant com als particulars. No és així, totes les administracions porten cinc o sis anys de fortes retallades, en la gestió i serveis, per intentar remuntar quan vinguin millors temps. I els millors temps tarden en arribar i en algun cas no hi ha data, ni prevista ni previsible. M’explico.
Els petits ajuntaments han viscut dels seus recursos per sobreviure, i dels ajuts procedents de la Diputació de Barcelona( en el nostre cas) o de les altres Diputacions, i de la Generalitat per poder realitzar les inversions. Inversions en adquisició de bens, o en la realització d’obres de tot tipus, al llarg dels trenta- sis anys de democràcia municipal.
Sense aquestes dues administracions, els municipis estarien en una situació radicalment diferent. I ara, degut a la manca de govern estable, i sobretot ,degut al molt elevat deute de la Generalitat, els plans de subvencions als ajuntaments han estat anul·lats sense cap data ni previsió de que siguin ressuscitats. Per tant, el doble finançament al qual podien aspirar tots els municipis queda limitat a un de sol: el  de les Diputacions.
Es a dir, en el mandat que fa ben poc hem iniciat, la dependència dels municipis envers la seva Diputació serà total. Parlaré bàsicament de la Diputació de Barcelona, per ser l’àmbit principal de la nostra regió i perquè és la que millor conec, des de l’abril del 79 en que hi vaig anar a buscar ajuts, per primera vegada.
El repartiment dels ajuts de la Diputació té un caràcter clarament reequilibrador, compensant els pocs habitants amb una major inversió, tant en serveis com en inversions. El Berguedà és una de les mostres més clares, per quan sempre ha rebut tres o quatre vegades més del que en proporció li hagués pertocat, per nombre d’habitants. El mateix podem dir en altres casos de comarques de l’interior. I ara toca reivindicar el paper d’aquesta administració després d’anys en que alguns les volien fer desaparèixer. Pobres ajuntaments si ara les diputacions no existissin. D’elles depenen de tot i per tot, per poder cobrir necessitats bàsiques.
De totes maneres hi haurà una pressió terrible en aquests quatre anys per poder complir amb una part dels compromisos electorals dels equips de govern. Si abans podien aspirar a presentar projectes d’una certa magnitud a la Generalitat i uns altres a la Diputació, ara tot ha d’anar a la Diputació i els recursos no seran pas més grans que els del passat mandat. Vol dir que l’activitat municipal, en matèria d’inversions , quedarà reduïda a la meitat del que era habitual. Un greu problema, tant a nivell municipal com a nivell general per la falta d’activitat en una administració que era molt generadora de llocs de treball en tota mena d’empreses.
Un altre problema afegit és el cost de manteniment i millora de molts equipaments, infraestructures i serveis que han envellit i necessiten noves inversions per posar-los al dia. En resum, la Diputació haurà de filar molt prim per poder arribar a tots els municipis i fer-ho amb prou amplitud com per poder atendre les peticions més bàsiques. De fet, és tradició de la Diputació donar una àmplia autonomia als ajuntaments per decidir en què volen invertir els diners que els hi concediran. Es la millor manera de preservar l’autonomia, al mateix temps que s’atén les obres més essencials, segons els qui millor les coneixen: els equips de govern.
En aquestes ratlles he volgut remarcar la importància de les Diputacions i al mateix temps recordar el deute de la Generalitat, i les repercussions que té sobre la vida de tots els ciutadans. Suprimir els ajuts històrics que venien en el PUOSC, deixa els ajuntaments en unes molt difícils condicions, i no permetrà realitzar molts dels compromisos previstos en els programes electorals. Que tothom ho tingui clar.



This page is powered by Blogger. Isn't yours?