Friday, September 28, 2007

 
DEIXEM ELS SIMBOLS EN PAU
Sota una dictadura molts símbols son qüestionables, atacables i censurables. En una democràcia, no. Els símbols consensuats i aprovats en la Carta Magna, en els Estatuts i en la Llei de Bases de Règim Local han estat votats i tenen plena vigència. Qui els qüestioni pot no estar-hi d’acord, però mentrestant no es modifiquin , s’han d’acatar , complir i fer complir.
Això que és tant senzill i fàcil de comprendre , té una complicada vida existencial. Em sorprèn i indigna el comportament de càrrecs públics que creuen poder incomplir unes coses i ser rigorosos en altres. O una cosa, o l’altra, però no tot alhora.
En primer lloc cal dir que ningú està obligat a entrar en la vida política. Els que hi som , hi som per voluntat pròpia. Ningú ens hi ha obligat. I tots hem jurat el càrrec. I el càrrec comporta complir i fer complir els preceptes de la democràcia. I se’ns ha d’exigir un mínim de coherència entre el que diem i el que fem.
Si un alcalde considera que pot incomplir algunes dels preceptes democràtics, no té cap autoritat per exigir als seus ciutadans que compleixin les normatives municipals. Perquè ell pot saltar-se la llei i els seus ciutadans no? Ells poden també manifestar-li que no els agrada la ordenança de civisme, o pagar l’IBI, o les taxes per serveis municipals amb els quals no hi estant d’acord. Què els hi dirà? Que ell té capacitat per determinar què és legal i què no, en funció del dia , el moment i el partit al qual pertany?
Ens trobem en un mal moment, i portem massa anys jugant amb temes delicats. I si els qui tenim càrrecs públics no donem exemple, difícilment estarem capacitats per recuperar la autoritat perduda o per evitar una roda de despropòsits que només porta a enfrontaments entre col·lectius i comunitats.
Es més, la majoria de la gent, demana respecte per tot i per a tots. I troba coherent i just que tothom compleixi amb les normes. I en matèria de símbols cal anar molt en compte, perquè per uns o altres, tots son sagrats. I tant important és respectar els símbols polítics, com els religiosos, o particulars.
I si això ho veiem la immensa majoria, perquè hem de trencar o permetre trencar aquesta harmonia per una petita minoria? Si alguna minoria considera que no li agrada un determinat símbol, pot intentar i tramitar la seva modificació o anul·lació, però mentrestant no sigui canviat o anul·lat, toca respectar-lo i complir-lo. En el camp polític aquesta és la regla de joc, i en el camp religiós o particular, simplement s’ha de ser respectuós i cívic. No tenim perquè atacar símbols cristians, musulmans, budistes o de qualsevol altra creença. Tots tenen milions de seguidors o milers, és igual. Tots mereixen respecte , comprensió i llibertat .
I en tot aquest marc de convivència ,els càrrecs polítics hem de fer crides al respecte i al civisme, tot donant exemple de compliment de la legalitat. Per això, és tant negatiu entrar en polèmiques i batalles de banderes, imatges, i protocols que venen regulats des de fa anys. O justificar cremes d’imatges de la família reial, o de símbols de l’Estat . Son fets rebutjables , injustificables i demostren poca convicció democràtica en els seus autors. Del contrari, els trobaríem en el camp dels favorables a canvis legals, però rigorosos en el compliment de les normes vigents. Perquè no poden demanar respecte pels símbols que ells diuen defensar, si d’entrada no respecten els dels altres.
Però tornant al principi, els primers que hem de donar exemple som els polítics, sigui quin sigui el càrrec que tinguem. I a qui no li agradi, té sempre les portes obertes per deixar-ho. El que no pot és incomplir la legislació vigent.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Thursday, September 27, 2007

 
BORREDÀ PROPOSA ACABAR LA CONNEXIÓ DEL CAMÍ RURAL DE LA RIERA DE MERLÉS AMB LES LLOSSES.
L’ajuntament de Borredà ha presentat una memòria valorada per un import de 30.000 euros, destinada a completar la connexió del Camí Rural Asfaltat de la Riera de Merlès amb el municipi veí de Les Llosses.
Es tracta d’un tram de 1.100 m, que va del Cobert de Puigcercós fins el límit municipal amb Les Llosses. I aquest ajuntament té previst, d’acord amb el Consell Comarcal del Ripollès realitzar el seu tram, fins a l’Hostalet, d’una longitud de ,2,3 km. Amb aquestes dues actuacions , conjuntes, es connectaran prop de 20 km, a tot el llarg de la Riera de Merlès des de Sant Cristòfol ( Sant Maria de Merlès) fins l’Hostalet ( Les Llosses).
Aquesta és una via de comunicació important perquè enllaça 3 comarques: Berguedà , Ripollès i la subcomarca del Lluçanès i per tant Osona.
Es molt transitada , fins el punt que des de Borredà hem demanat en diverses ocasions que hauria de passar a la xarxa bàsica de carreteres de la Generalitat i passar a ser carretera en comptes de camí. Fins ara, no s’ha atès aquestes peticions, però confiem que en un futur no llunyà , es pugui dur a terme aquesta transformació.
Ara , però la petició per arranjar el tram pendent de 1,1 km s’ha presentar al Consell Comarcal del Berguedà perquè sigui inclosa en el Pla de Camins per aquest any 2007.
I també s’ha demanat acabar el projecte de reasfaltat del camí , des del punt on s’ha deixat aquest any fins el Cobert de Puigcercós. Son uns 5 km que falten per acabar i que es troben en molt mal estat. Aquesta actuació estava inclosa en el pla de camins del Consell Comarcal, subvencionat pel Departament de Política Territorial i aquest any s’ha fet el tram sud, i ara s’hauria de fer el tram nord. Precisament acabat aquest tram, enllaçaria amb la petició que avui hem presentat al registre del Consell Comarcal.ç
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

Tuesday, September 25, 2007

 
FA FALTA UN PLA COMARCAL DE RESTAURACIONS
Des de l’inici de la democràcia municipal, l’any 79, s’han dut a terme un considerable nombre de projectes de restauració de monuments arquitectònics , impulsats pel Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, per part també del Departament de Cultura de la Generalitat, i d’algun ajuntament, directament, encara que ben pocs s’ho han pogut permetre degut als escassos recursos disponibles.
Arribats aquí, ens hauríem de preguntar si les actuacions dutes a terme han estat les més essencials i prioritàries, o pel contrari s’han fet aquelles que han tingut algun “padrí “ . I dic algun padrí en el sentit positiu del terme. Que hagin tingut persones, entitats o institucions que les hagin valorat i lluitat per la seva preservació. Això suposa que no sempre s’hagi actuat sobre les de més valor sinó sobre les més afortunades a nivell de defensors.
El conjunt d’obres a preservar a la comarca del Berguedà és enorme i molt variat. Intentar fer-ho ,sense ordre ni concert, porta al caos , i a perdre temps en uns, mentrestant es perden uns altres. Hi ha un considerable nombre de monuments en procés irreversible de degradació. El compte enrere per la seva desaparició ha començat i sinó s’hi actua , ja no hi arribarem a temps. Però ,qui té un pla ? Cada ajuntament hauria de tenir-ne un del seu municipi, i la comarca, un de global. De moment, son molt pocs els ajuntaments que el tenen, i la comarca , en cap cas. Seria hora de tirar-lo endavant, amb ajut de la Diputació i la Generalitat.
Elaborar un pla de restauracions, ampli, detallat i consensuat que servís per demanar actuacions de totes les administracions ,seria de gran ajut per evitar la situació anàrquica actual. I aquesta situació deixa múltiples monuments oblidats, i sense opció de ser preservats i salvats d’una propera desaparició que ,després, tots lamentarem.
Les inversions en restauracions son clarament insuficients, i no es compleixen normatives vigents, en matèria de destinació de l’1% cultural , a la preservació de bens històrics. S’ha d’exigir aquest compliment i disposar una programació que comenci pels de major necessitat i urgència.
I aquestes inversions tenen una gran rendibilitat des de tots els punts de vista. En primer lloc patrimonial, però tot seguit , cultural i turístic. Cada vegada més la gent es mou per veure cultura i les rutes monumentals tenen i tindran un paper decisiu en el futur dels territoris. Es, doncs, una bona inversió com ja es pot constatar en els monuments restaurats per la Diputació de Barcelona que , a més, es poden visitar amb guies qualificats.
Però , tornant, al principi, i per evitar continuar anys i anys amb la situació actual, o elaborem un pla de restauracions o molts monuments quedaran en terra de ningú. Si som conscients d’aquesta necessitat caldria una iniciativa institucional que endegués el procés de catalogació i priorització per presentar-lo a les institucions provincials , nacionals i estatals per dur-lo a terme. Seria una excel·lent sortida per a tots i primaria l’interès històric per davant del local , o particular. I aprofitaríem molt millor els recursos existents en aquest apartat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
MILLORA CAMÍ RURAL ASFALTAT DE LA RIERA DE MERLÈS – TRAM COBERT DE PUIGCERCÓS – LES LLOSSES/LIMIT COMARCAL.
Antecedents
El Camí Rural de la Riera de Merlès enllaça la intersecció de la C-26 ( Berga – Ripoll) en el punt conegut per l’Hostalet, i acaba a la intersecció amb la Carretera Gironella – Prats- Vic, en el punt conegut per Sant Cristòfol.
Aquest camí, doncs, serveix de comunicació entre les comarques del Ripollès, Berguedà i Osona. Un Camí que té una longitud de aproximadament 17 km, 14 dels quals asfaltats, si bé la meitat espera una actuació propera de reasfaltatge perquè es troba molt malmès. El Consell Comarcal darrerament ha fet una actuació en el tram sud , i ara cal actuar en el tram nord fins el Cobert de Puigcercós.
Aquest camí fou arreglat mitjançant un ajut del DARP, i en aquell moment es deixà fora de l’actuació el tram del Cobert de Puigcerós a l’Hostalet. Un tram de 3 km, dels quals 1,1 km pertany al municipi de Borredà, comarca del Berguedà i la resta, pertany al municipi de Les Llosses, comarca del Ripollès.
Aquest tram es troba en molt mal estat, i el ser molt utilitzat durant tot l’any obliga els ajuntaments de Borredà i Les Llosses a actuar-hi constantment.
Ara, per part de l’ajuntament de Les Llosses i el Consell Comarcal del Ripollès està prevista una actuació important per arreglar el tram seu, consistent en construir un mur per evitar noves esllavissades, i una actuació duradora en el ferm del camí.
Es per aquest motiu el moment oportú per actuar en el tram berguedà del camí i aconseguir dintre dels propers mesos l’arranjament total i definitiu d’aquest tram.
Es per aquest motiu que es presenta el projecte del tram entre Cobert de Puigcercós i límit comarcal, al pla de camins del Consell Comarcal del Berguedà per aquest any 2007, per tal de completar el Camí Rural asfaltat de la Riera de Merlès, en tota la seva extensió.
I perquè consti signa aquest document, a Borredà el dia 20 de setembre de 2007.
L’Alcalde – President : Joan Roma i Cunill

 
EL DIA 12 DE SETEMBRE COMENCEN LES OBRES DE LA UNITAT D’ACTUACIÓ NÚM 2 DE BORREDÀ CONEGUDA PER “ Camí de la Roca”.
En les actuals Normes Subsidiàries hi ha previstes dues petites urbanitzacions , anomenades Cal Gall (unitat d’actuació núm. 1), i Camí de la Roca (unitat d’actuació núm2).
La núm. 2 va acabar la tramitació fa un parell de mesos i el proper dia 12 de setembre començaran les obres d’urbanització. La societat promotora és Reibeprom S.L , amb domicili a Molins de Rei, la qual ha adjudicat les obres a la empresa Excavacions Cabanes SL de Puig – reig, amb la previsió de que dintre de 6 mesos estiguin acabades i a punt d’entrar en servei.
Aquesta promoció contempla posar a la venda 13 parcel·les unifamiliars aïllades , i 16 parcel·les per unifamiliars entremitgeres. Tot plegat suposa urbanitzar uns 17.600 m2, just a l’extrem est del casc urbà, amb sortida cap a la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà.
Amb aquesta promoció es dona compliment a una de les ampliacions previstes en el planejament urbanístic de Borredà i a les nombroses peticions de compra per part de gent del poble i de fora.
Les parcel·les aïllades tenen entre els 500 i els 600 m2, i les característiques de construcció seran iguals a les ja existents a la zona nord del casc urbà que fou oberta deu anys enrere.
L’ajuntament les cessions i compensacions previstes per llei, entre les quals hi figuren quatre parcel·les entre mitgeres que es posaran properament a subhasta pública i amb els diners obtinguts està previst planificar alguna promoció pública de vivenda en règim de lloguer.
També preveu la cessió de 2.400 m2 de zona verda ,situada entre la part del darrera del carrer de Dalt, i la urbanització . En aquesta zona s’hi plantaran uns quants arbres i s’hi posaran bancs, amb la qual cosa el poble guanyarà un altre espai verd molt adequat pel lloc triat i per la frescor en els mesos d’estiu.
El moment actual és molt adient per iniciar aquesta promoció perquè a data d’avui no quedava cap parcel·la en venda, i molts interessats en instal·lar-se en el municipi no ho podien fer per falta de terrenys. I la lentitud en la tramitació de la altra unitat d’actuació no fa previsible que estigui acabada fins d’aquí a 4 o 5 mesos, de manera que puguin començar les obres a meitats de l’any vinent. D’aquí l’interès en el començament d’aquesta promoció el dia 12.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà.

 
EL WEB DE L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ ARRIBA A LES 40.000 VISITES.
En un any i mig el nou web de l’ajuntament ha rebut 40.000 visites, una xifra mai assolida anteriorment, i ben poc freqüent en un petit municipi de 500 habitants.
Les raons poden ser un major atractiu, amb moltes imatges i una més gran actualitat, amb notícies del poble i agenda de les activitats a fer pels propers dies i setmanes. També hem volgut donar-li una gran utilitat posant-hi la normativa urbanística i un dels plànols essencials de planejament això facilita les consultes de arquitectes, promotors i gent interessada en comprar terrenys en el poble.
Un altre motiu de consulta és en l’apartat de documents, on es poden llegir les actes dels plens municipals i de les Juntes de Govern Local. Amb aquesta iniciativa facilitem informació i documentació de primer ordre a tothom i apostem per la transparència informativa.
I per descomptat, hi ha un ampli apartat en matèria turística i serveis, un dels principals atractius del poble. Son moltes les persones que ens han manifestat haver entrat al web per informar-se sobre el nostre poble i haver-se decidit per venir precisament per les explicacions i imatges contemplades en el web.
A la vista d’aquest gran nombre de visites, es continuarà apostant per posar-la constantment al dia i oferir cada vegada més informació i documentació sobre el poble i sobre tot el que decideix l’ajuntament. D’aquesta manera compleix la doble condició de promoció del municipi i coneixement de tot el que s’hi decideix.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill.

 
L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ APROVA PER UNANIMITAT LES ORDENANCES PER 2008.
En el Ple Municipal Ordinari celebrat el passat dilluns dia 17, entre d’altres punts, hi figurava la proposta d’aprovació de les ordenances fiscals per a 2008. La proposta de l’equip de govern de PSC contenia la modificació de 7 ordenances, amb diferents percentatges d’apujada . Les més importants eren en guals, televisió per cable, llicències d’obres, aigua, impost de vehicles , aigua i piscines.
A la vista de la intervenció del portaveu del Grup Municipal de CiU, Joan Pallach, en el sentit de moderar algunes puges, i fer que en conjunt les ordenances d’acostessin a l’increment de l ‘ IPC , es va pactar la reducció d’algunes d’aquestes pujades, fins aconseguir l’acord entre PSC i CiU.
Finalment aquest acord fou votat per la unanimitat del Consistori. Es la primera vegada en els darrers 6 anys que les ordenances son aprovades per unanimitat i significa un precedent de cara el futur. L’equip de govern va defensar alguna puja com la de l’aigua per les grans inversions que s’estan duent a terme des que l’ajuntament va assumir aquest servei l’any 1992. Des d’aleshores , en conjunt, s’han destinat més de 900.000 euros a la renovació total de la xarxa i a la ampliació de la mateixa.
Una altra puja fou la del preu de les entrades a les piscines que s’apugen en 0,50 euros, però en canvi es mantenen els imports pels abonaments mensuals i de temporada. Amb tot Borredà continua tenint uns dels preus més baixos de la comarca, puig que han quedat fixats en 2,5 euros l’entrada per usuaris entre 5 i 14 anys, i de 3 euros pels majors de 14.
Pel que fa al preu de l’aigua es va passar dels 0,55 euros /m3 a 0,60 euros/m3, mantenint els mateixos imports pels drets de connexió.
L?impost de vehicles va passar d’un coeficient de 1,60, a un de 1,70. I l’IBI es va mantenir amb el mateix coeficient, per corregir les puges produïdes per la revisió de cadastre que es va fer l’any passat.
En resum, la pressió fiscal a Borredà continua estant en un terme mig, i permet garantir un nivell d’ingressos suficient com per mantenir el nivell d’inversions en equipaments i serveis , similars als realitzats en els darrers anys.
De fet, el secret de les altes inversions de l’ajuntament es troba en la recerca a tot arreu de subvencions, prop de totes les institucions catalanes, estatals i europees. Això és el que ha de permetre en aquest mandat realitzar obres per una xifra a l’entorn dels 3 milions d’euros.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President Ajuntament de Borredà.

Monday, September 24, 2007

 
ALCALDES COMPENSATS
He de reconèixer que la primera vegada que el Conseller Puigcercós va prometre un sou pels alcaldes de pobles petits, vaig pensar que era una idea més, però no es portaria mai a la pràctica.
Res d’això, dintre de pocs dies podrem llegir la lletra petita del Decret que el seu Departament està preparant i vol posar en pràctica a partir del dia 1 de gener de l’any vinent.
D’entrada s’entén per poble petit tot aquell que té menys de 2.000 habitants. Com a posició de sortida és adequada perquè en aquest àmbit hi ha uns 320 municipis, una tercera part del total que té Catalunya. I son els més necessitats , i amb menys recursos, com és lògic.
Els qui estem en un d’aquests pobles sabem que difícilment podem cobrar cap compensació perquè els nostres pressupostos no donen per multitud de coses i sempre passen altres temes davant del de les compensacions per la feina que fem. I de feina en tenim, i molta, si es vol fer.
El nivell de paperassa ha anat creixent amb els anys i tot i l’entrada de les noves tecnologies en els ajuntaments, no han reduït els papers que rebem i enviem a d’altres administracions o particulars. I si el ritme de treball i inversions de l’ajuntament és elevat, les hores de dedicació han de ser igualment altes. S’han acabat els vells temps en que l’alcalde anava a signar un dia a la setmana, i la resta de feina ja la feia la secretària.
Ara, toca ser-hi i ser-hi intensament. Un alcalde sap l’hora en que entra a l’ajuntament, però difícilment pot dir l’hora què en sortirà. HO dic sempre que et pots passar tantes hores a l’ajuntament com vulguis perquè sempre tens una cosa o altra per fer, si realment no es volen retards ni deixar perdre oportunitats .
D’aquí que la iniciativa de ERC , i concretament del Conseller Puigcercós em sembla interessant i positiva de cara el futur. No tinc clar que això fomenti les vocacions, però farà més fàcil la feina de molts alcaldes. Sobretot compensarà hores i despeses que no es carreguen a l’ajuntament. Tots fem viatges, trucades des de casa, pagaments petits, que al final els paguem de la butxaca pròpia. Si es reben diners de la Generalitat per la dedicació a l’ajuntament , tot això que és compensat.
Amb tot, i a la espera de veure tota la lletra del Decret, no estaria malament que hi hagués una major flexibilitat en la destinació d’aquests diners, perquè si l’alcalde ja té un sou d’un altre lloc i no vol compaginar-lo amb el de la Generalitat, el pogués destinar a un altre membre del Consistori. Això facilitaria que un Regidor pogués mig alliberar-se i dedicar més hores de les habituals a la feina de l’ajuntament. Es cert que sobre els alcaldes de pobles petits recau la major part de la feina de l’ajuntament, però no és menys cert que si l’alcalde sap delegar, hi ha regidories prou amplies com per ocupar un grapat d’hores a la setmana.
En fi, sortirem de dubtes dintre de 2 o 3 setmanes, quan tinguem sobre la taula el Decret i puguem veure l’escalat de indemnitzacions que proposa la Conselleria en funció dels habitants de cada poble i com s’estructuren els graus de dedicació que s’hauran de justificar per tenir dret a aquestes compensacions. En tot cas, benvinguda una mesura que feia falta als pobles petits, i que espero serveixi per animar la gent a presentar-se en properes conteses electorals. Precisament en una comarca plena de pobles petits com el Solsonès , la mesura és més que interessant.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
BONA CAÇA
Estem a l’inici d’una nova temporada de caça, i enguany uns quants alcaldes hem rebut un escrit de propietaris forestals, pagesos i ramaders , en el qual s’exposen tot un seguit de greuges provocats per l’enorme increment d’algunes espècies cinegètiques , en bona part dels nostres territoris.
Els desperfectes que causen i el constant increment d’efectius, posa en perill l’economia domèstica de la major de persones dedicades a pagès. Tenim doncs, un problema greu. Un conflicte entre preservació i ,un adequat equilibri entre espècies, en un territori i les activitats que volem s’hi duguin a terme.
Tenim un país molt desequilibrat. Un país urbanitzat fins extrems insostenibles a la franja litoral i les àrees metropolitanes, i quasi desert, humanament parlant a l’interior i en zones de muntanya. En aquestes zones, la presència de pagesos és fonamental per cuidar i preservar el paisatge. I els pagesos , estan en vies d’extinció. En tenim pocs, i els pocs que tenim , o els cuidem i mimem, o els acabarem perdent.
Les queixes que figuren en l’escrit ,abans esmentat, no son noves, però sí s’han agreujat en els darrers 8 o 10 anys. El constant abandonament de cases de pagès, ha provocat un desequilibri notable entre espècies presents en els boscos del país, de manera que els pagesos que queden veuen com es protegeixen millor determinades espècies que no pas els seus interessos , i amb ells els del propi país.
Tots els que anem sovint a la muntanya podem constatar els grans canvis viscuts, aquests darrers anys, en matèria de multiplicació d’espècies , en nombre i diversitat. El que podria ser bo per una banda , pot comportar greus problemes per una altra.
Abans , en moltes zones , era excepcional trobar cérvols. Ara , en aquestes mateixos zones, se’n poden veure habitualment i en ramats nombrosos. Abans, de cabirols no n’hi havia. Unes reintroduccions vingudes de França al Moianès , i a part del Solsonès, han fet que aquesta espècie sigui habitual i nombrosa per tot el pre- Pirineus i Pirineus. Els Isards eren excepcionals en cotes baixes , ara els podem trobar en zones molt extenses de les nostres comarques. I ja no parlem dels porcs senglars que s’han multiplicat fins esdevenir un greu problema pels boscos i pels conreus que poden destrossar en poques hores.
Es evident que trobar tota aquesta fauna, en nombre molt elevat, fa goig de veure , però comporta greus inconvenients sinó és controlada degudament. Sobretot si volem fer-la compatible amb els pagesos i ramaders. Un ramat de cérvols adults, equival a un ramat de vedells, o de vaques. Allà on mengen uns , no mengen els altres. El mateix cal dir de la resta d’espècies, abans descrites.
I un grapat de porcs senglars son capaços de destrossar la feina d’una casa de pagès , en una sola nit. Poden arruïnar un pagès en ben poques hores. I la seva multiplicació fa inútils els vailets, filats i altres instal·lacions posades per entorpir la seva feina. Quan tenen gana ,passen i sinó destrossen , i finalment, passen.
Tenim, doncs, un conflicte d’interessos que cal tenir present i fer-los compatibles, el més aviat possible, sinó volem que els pocs pagesos que queden acabin tirant la tovallola i pleguin, a la vista de que es valori més una determinada fauna que no pas a ells mateixos. La qüestió rau en l’equilibri. I en qui estudia i resol sobre l’equilibri entre les espècies i el seu nombre. Cada territori ha de tenir un tractament equilibrat, i els pagesos es queixen d’haver trencat aquest equilibri en detriment seu, i reclamen recuperar-lo .
I aquí és on entren en acció els caçadors, una altra espècie en vies d’extinció, similar a la situació dels pagesos. Ells han de fer de depredadors artificials, a falta dels naturals que havien existit. Es fonamental la seva existència i la seva actuació per equilibrar les espècies, i ells tampoc estan contents del paper que tenen ,ni dels tractes amb la administració. Massa burocràcia, poca confiança, múltiples problemes i responsabilitats per fer una feina que ha esdevingut essencial pel país. I amb un futur poc clar, i un promig d’edat que deu voltar pels 60 anys. Tot plegat explica un panorama complicat i necessitat d’arreglar i solucionar el més aviat millor sinó volem iniciar una etapa clarament negativa per tots els sectors implicats. Fins ara ,bones paraules, però sense solucions concretes. Tots esperen decisions concretes i acordades entre tots.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Thursday, September 20, 2007

 
AGOSERADA PROPOSTA
He de reconèixer el meu escepticisme davant la proposta que havia fet el Conseller de Governació , de posar un sou o indemnització als alcaldes de petits municipis, a compte d’una partida del seu Departament.
Ara, he de dir que ja m’ho crec, a la vista de la elaboració d’una normativa legal que exposarà les condicions per rebre aquesta aportació econòmica. D’entrada es pensa en els municipis fins a 2.000 habitants. Es a dir, una tercera part dels 942 que té Catalunya. Ja es pot veure que la repercussió serà alta.
Per poder valorar realment la proposta cal esperar unes setmanes i llegir-la atentament, perquè necessàriament ha de comportar tot un seguit de condicions que no la facin universal, en el sentit d’indiscriminada.
S’ha de veure què passa, si l’alcalde ja té un sou públic, la normativa actual no permet un segon sou, la qual cosa obligaria a pensar en una indemnització. O quina dedicació real haurà de tenir un alcalde per poder-lo cobrar. O quin escalat es farà en funció del nombre d’habitants. Es evident que canvia molt ser alcalde d’un poble de 100 o 200 habitants d’un de 1.000 o 1.900.
Amb tot la proposta és valenta i han calculat un cost al voltant dels 8 milions d’euros. Preveient aportacions d’uns 1.000 euros al mes, en els pobles més grans. A la espera de més informació i detall, és evident que aquesta mesura tindrà repercussions importants de cara el futur. Es cert que la condició d’alcalde comporta un grau important de servei i vocació, però no és menys cert que molts persones s’ho miraran d’una altra manera si veuen que hi ha recompensa econòmica.
I és que de vocacions d’alcalde, o de regidor en pobles petits n’hi ha poques. Son feines complexes, intenses i a totes hores. I el grau de burocràcia ha pujat fins extrems insospitats. Fer papers és la primera necessitat de tot alcalde i regidor, i passar hores llegint-ne, o signant-ne, també. D’aquí que la iniciativa d’ERC sigui interessant per veure quins resultats dona.
A més, és novedosa, perquè no conec cap altre país en que sigui el govern qui pagui aquests sous o indemnitzacions. I és cert que facilita la implantació perquè en pobles petits, o el pressupost no dona, o provoca una batalla política i mediàtica que deixa ferides a tot arreu.
I els pressupostos de pobles petits, no suporten més despeses. Si es volen cobrir les necessitats més essencials, el propi pressupost ja és insuficient. D’aquí ve que pràcticament la majoria d’alcaldes de pobles petits no tenim cap sou ni indemnització. En poques setmanes podrem valorar en detall la proposta de Governació i comprovar quina solució dona .
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

 
NOVES BEATIFICACIONS
El proper dia 28 d’octubre assistiré a l’acte de Beatificació d’una monja dominica, filla de Borredà, Reginalda Picas Planas, que fou assassinada el 27 de juliol del 36 , a la edat de 41 anys, a prop de Manresa.
Ella , juntament amb un elevat nombre de candidats a la Beatificació , foren assassinats durant els terribles anys de la guerra civil, per bandes de descontrolats a Catalunya o en altres indrets d’ Espanya.
No deixa de sorprendre el llarg procés per arribar aquí i el moment elegit per oficialitzar aquesta decisió, per part de l’església catòlica. Cal recordar que el procés va començar l’any 1958, i es tancà l’any 63. Des d’aleshores i fins el 2003 en que l’actual Papa no donà el vist i plau per promulgar el Decret al Cardenal Prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, varen passar 40 anys. Massa temps i poca justificació per una tant llarga espera.
Amb tot, aquest acte s’emmarca en un procés iniciat pocs anys enrere de record i estudi de la nostra memòria històrica. Passa aquí i passa en altres països amb una història dramàtica que només al cap de molts anys som capaços de revisar conceptes, idees, i justificacions del que succeí durant aquells anys.
Recordo que al cap d’un any d’entrar en el primer ajuntament democràtic, l’any 79, vaig proposar canviar la placa dedicada als caiguts durant la guerra civil, pertanyents al bàndol nacional, per una altra en que hi fossin tots.
La placa existent, contenia 7 noms. Es a dir, 7 persones mortes durant la guerra civil que havien lluitat en el bàndol “nacional”. Vaig pensar que seria fàcil elaborar la llista del bàndol republicà i tenir una placa complerta amb tots els noms que suposava no sumarien més de 10 o 15.
La meva sorpresa fou enorme a l’hora de comprovar com a l’any 80 les ferides estaven obertes a tots els nivells, i fins a quin punt faltava informació i documentació del que estava investigant. Havia de parlar d’amagat amb persones grans, contrastar informacions amb uns i altres i començar a descobrir que no es tenia informació fidedigna de molta gent que havia desaparegut , sense poder contrastar la mort o l’exili.
Al cap de mig any d’investigació vaig optar per deixar córrer la idea inicial de posar tots els noms perquè superava ja la dotzena llarga de morts segures , en el bàndol republicà i una desena , com a mínim, de desaparicions .
El resultat fou, treure la placa existent i posar-ne una altra a la memòria de tots els qui varen morir durant aquells terribles anys, placa que continua en el seu lloc, donant testimoni de fins a quin punt la bestialitat humana pot arribar.
I l’acte de beatificació del dia 28 d’octubre retorna les imatges i records d’aquells dies. I a mi em porta a reflexionar com podia passar que en un poble petit, es cremés la immensa riquesa que contenia l’església parroquial, es cremés l’arxiu històric municipal i es cometessin un gran nombre de bestieses en un municipi on tothom es coneixia. I sobretot que perdessin la vida o desapareguessin prop d’un deu per cent dels seus habitants. S’entén amb aquestes xifres que encara trenta o quaranta després gairebé ningú volgués parlar d’aquells fets.
Ara, una d’aquelles persones assassinades, és proposada per l’església catòlica com a màrtir de la fe, i el dia 28 d’octubre serà beatificada. Serà un bon moment per recordar i per elogiar les bondats de la tolerància, la democràcia i el respecte per totes les creences i religions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Tuesday, September 18, 2007

 
...I AL FINAL, ACORD
En temps límit, i amb els pronòstics en contra per part dels partits a la oposició, s’ha produït el gran acord econòmic entre el govern central i la Generalitat. Un acord pels proper anys i els set següents, segons preveu el nou Estatut d’ Autonomia. Si algú dubtava de la voluntat del President Zapatero de complir els compromisos i del President Montilla de fer-los complir, se li han esvaït els dubtes.
Era ja d’esperar que les xifres donades siguin devaluades per uns i menystingudes per altres. Forma part de l’escenari polític i del teatre pressupostari. La realitat, però és tossuda i acaba apareixent.
També apareixen les contradiccions d’aquells que aventuren que si els socialistes estan en el govern espanyol i en el català , no poden ser conseqüents amb les posicions respectives. Ara es demostra que no és cert. Es poden compaginar les dues ànimes com per trobar un acord just per Catalunya que no sigui cap perjudici per Espanya. I el Ministre Solbes va recordar una vella dita que els socialistes han fet servir molt al llarg dels anys com és de que “el que és bo per Catalunya és bo per Espanya , i a l’inrevés”.
Som interdependents, agradi o no. I per poder progressar cal invertir per no perdre competitivitat. Ara ens surten CiU i el PP fent grans escarafalls contra l’acord, però d’altra manera tindríem els serveis i infrastructures si un acord similar s’hagués produït vuit o deu anys abans.
I és que s’ha d’actuar en múltiples camps al mateix temps. Estem contemplant un país amb un creixement enorme, any rere any, sense que els serveis estessin previstos per seguir aquest ritme. Parlem de la contractació de milers de nous mestres, centenars de nous metges, i altres professionals en matèria de serveis socials i assistencials, i sense nous ingressos i inversions en equipaments és fa impossible atendre la demanda de tota una població nou vinguda.
S’està ja preparant la Catalunya dels vuit milions d’habitants, i fins ara s’ha anat al darrere dels problemes, ara s’ha de passar al davant i planificar degudament com per evitar col·lapses o deficiències importants en els temes bàsics. Només veure el ritme de construcció de noves escoles i hospitals ja dona una idea de la importància de l’acord econòmic aconseguit. I sobretot i per primera vegada per un període notable de temps. Dos mandats permeten planificar i garantir uns ingressos suficients com per no dependre de la improvisació de cada any.
I ara toca una bona gestió. Mostrar la capacitat de inversió en temps i forma de tot el que s’ha programat. No és fàcil a nivell d’administració. Els temps son enormement lents i complicats i tots els grans projectes necessiten anys de preparació i execució, abans no es posen al servei dels ciutadans. Però pel Govern Montilla és la gran oportunitat de demostrar eficàcia i rapidesa. En molts temes els ciutadans ja estan massa cansats d’esperar. Aviat podrem veure resultats concrets i palpables, i es comprova la voluntat del govern central de complir els preceptes de l’Estatut.
També es comprova la falsedat de les acusacions fetes des de diferents partits de no prou fermesa en la negociació. No per estar en partits germans s’han d’oblidar els drets i deures dels ciutadans que es representen.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Monday, September 17, 2007

 
BUTLLETÍ INFORMEM NÚM.2 - SETEMBRE 2007.

PRIMERES PETICIONS
Ja ho hem dit en moltes ocasions que un petit ajuntament com el nostre ben poc podria fer sinó comptés amb ajuda de les grans institucions del país i de fora. I el principal secret per poder complir l’ambiciós programa electoral és el treball intens i les peticions de subvenció a tot arreu. Es el que hem començat a fer des del primer dia del nou mandat.
NOU DIPÒSIT GENERAL A SUBIRÀ. L’actual dipòsit general a Subirà és de 300 m3, i fou construït ara fa 35 anys. Es manté en bones condicions i per tant el deixarem i al seu costat n’hi posarem un altre de 1.000 m3, rectangular i amb un cost de 133.000 euros. Hem demanat ajuda econòmica a la Agència Catalana de l’ Aigua en el marc de la millora i ampliació de les instal·lacions d’aigua “en alta”.
Fet aquest, ja en tenim un altre de programat ,també de 1.000 m3 que es posarà al costat del de Cal Gall. Així arribarem a l’objectiu de disposar de 3,5 milions de litres en dipòsits , de manera que es garanteixin 7 dies sencers de consum en l’època més alta. Aquest objectiu està previst que sigui assolit a finals de 2.010.
POU NÚM 3 I CONNEXIÓ A DIPÒSIT IMPULSOR. Les prioritats en temes d’aigua passen per disposar de més dipòsits d’emmagatzematge i fer previsions per tenir alguna altra captació que garanteixi el subministrament pels propers 15 o 20 anys.
Actualment disposem de vàries captacions històriques ( riera Margansol, Nou fonts i Font Musqueres) , a les quals vàrem afegir l’any 94 el pou Cabanes 1 i Cabanes 2, que només es fan servir en èpoques altes d’ocupació .
En els darrers dos anys vàrem fer un estudi hidrològic , ajudats per la Diputació de Barcelona, que va preveure dos nous punts de captació subterrània. Un d’ells es troba ben a prop del casc urbà, a la zona de Cal Tisoi. Ara s’ha redactat el projecte per fer un pou ( seria el núm.3) i la conducció de l’aigua cap el dipòsit impulsor situat al costat de la pista de tennis. D’allà s’impulsa cap el segon dipòsit general del poble situat a Cal Gall.
El projecte s’ha presentat al Pla de Desenvolupament Rural del Departament d’ Agricultura de la Generalitat i està previst que sigui executat durant el primer trimestre de 2008 per entrar en servei abans del proper estiu.
MILLORA NUCLI URBÀ – PONT DE LA SORRA.
Des l’aprovació de les NNSS, les cases del Pont de la Sorra s’han convertit en un nucli urbà i hem acordat fer-hi unes millores bàsiques i essencials.
El projecte contempla una renovació complerta de la xarxa d’aigua, molt insuficient ara, i que permeti posar un hidrant en el centre del nucli. També es millorarà l’entrada i s’eixamplarà el camí fins acabar en una rotonda. Al final s’asfaltarà l’accés i el camí, de manera que quedi en adequades condicions de transitabilitat.
El projecte s’ha presentat al Pla Comarcal de Muntanya perquè sigui subvencionat pel Departament de Política Territorial de la Generalitat. Les obres es farien al llarg del 2008.
RESTAURACIÓ PONT DE ROMA.
Tenim en el terme municipal un autèntic monument civil, de rellevància nacional, no prou conegut per tothom i parcialment cobert per la vegetació i les terres que fa que no estigui en el seu millor moment.
Fa uns 6 anys que el vàrem fer estudiar per la Diputació per comprovar que algunes escletxes no suposessin cap perill per la seva preservació. S’hi varen posar diversos testimonis i es va comprovar que no hi hagués cap moviment.
Ara, però considerem arribat el moment de procedir a la seva restauració. Per això hem demanat a la Diputació de Barcelona que el Servei de Patrimoni Local se’n faci càrrec i pugui actuar-hi per retornar-li l’esplendor del passat. Només cal veure el resultat de la restauració de l’església romànica de Rotgers per estar segur que aquest monument romànic tingui el mateix tractament i resultat. Esperem fer-ho realitat dintre dels propers dos anys.

INAUGURACIÓ PENYA BLAUGRANA
El dia 16 d’agost la Penya Blaugrana de Borredà va celebrar la seva creació amb una brillant festa, popular i molt concorreguda, a la qual hi varen assistir representants de diverses penyes de la comarca i de fora, al mateix temps que directius de la Junta Directiva, com el Sr. Antoni Rovira, de la Comissió Social, el borredanès Enric Nadeu i altres membres de la Federació de Penyes,etc.
La diada va començar amb un esmorzar popular a la zona esportiva, va continuar amb el seguici cap a l’ajuntament i d’aquí cap a la inauguració del monument, col·locat a la paret del Centre Cívic que dona a la plaça de la farola.
Es va tallar la cinta inaugural i l’alcalde, primer i els directius, després varen elogiar la tasca del FC Barcelona i tot el que significa per l’esport, desitjant molts anys de vida a la Penya de Borredà. En aquest acte es va retre homenatge al dissenyador i als artesans del monument i del estendard que també s’estrenava.
Acabat aquest acte es va celebrar una missa solemne amb participació del Cor parroquial i a continuació hi hagué un dinar de germanor al Restaurant Baix Pirineu, amb nous parlaments de les autoritats presents i obsequis per totes les penyes presents.
I per finalitzar la diada s’oferí un magnífic recital d’havaneres en el Local Puigmal , gratuït per a tothom i amb una elevada assistència de públic. Així es posava punt final a una festa complerta , preludi de la Festa Major.

COLÒNIES ARTÍSTIQUES 2007.
Aquest any, durant la primera quinzena de juliol, s’han dut a terme les primeres colònies artístiques ,dedicades a la dansa , en el càmping Campalans , recolzades per l’ajuntament.
Sempre hem considerat que la promoció del poble passa per participar i recolzar iniciatives originals i de gran qualitat . Aquest és el cas per tenir al davant una ballarina, del Liceu, i altres professores de renom.
Han participat 43 alumnes de diversos indrets del país i el resultat ha estat molt satisfactori de manera que es prepara ja l’edició de l’any vinent com a Escola d’estiu de dansa, en diferents modalitats i oberta a la participació d’alumnes nacionals i estrangers. L’ajuntament hi participa amb una part de la infrastructura necessària per dur a terme aquestes activitats i oferint visites guiades pel poble.
Al final de cada curs s’ofereix un espectacle amb tots els alumnes i obert a tota la gent del poble. Val la pena assistir-hi per comprovar la rigurositat del treball fet i els resultats obtinguts. Oportunament donarem a conèixer les dates per l’any vinent.

NOVA SENYALITZACIÓ
Tothom ha pogut comprovar ,aquest estiu, la bellesa i el benestar que suposa tenir el centre del poble lliure de vehicles. Era un dels objectius de l’aparcament municipal. Ara ja no hi ha excusa per aparcar a la Plaça o al seu voltant, perquè es disposa de places suficients a l’aparcament o a la zona esportiva, per tant, ben a prop de casa.
I aconseguit un ampli consens en que la Plaça i voltants han de servir per passejar, parlar i jugar. Passem a la segona fase. Senyalitzar i prohibir aparcar en tot un seguit de llocs perillosos o , com a mínim molestos, per a la majoria. En alguns llocs, s’han posat jardineres per evitar aparcaments no desitjats, en altres llocs es posaran cartells de compliment obligatori i de sanció segura, en cas d’incompliment.
En pocs dies, les previsions de millorar la senyalització estaran a la vista de tothom . Fem una crida al compliment d’aquestes normes perquè busquen la millora de la vida del poble. Un poble amb menys cotxes, i menys circulació, és un poble més agradable i menys perillós.
Però, els incompliments seran sancionats. Primer amb avisos, després amb sancions que posaran els Mossos d’ Esquadra i que s’hauran de pagar obligatòriament. Es en interès de tots que hagin d’actuar el menys possible, però els senyals son per complir i tant important son els de trànsit com respectar els guals, o els passos de vianants.
En resum, tenim un poble molt acollidor i adequat per fer-hi vida al carrer. Ens pertoca a tots fer-ho possible. L’ajuntament ara posa uns senyals que pretenen millorar alguns aspectes i evitar perills innecessaris. Ens toca a tots complir-los.

PEDRERA DE CAPDEVILA.
Durant tota la vida la gent de Borredà ha anat construint cases i parets d’horts, i altres edificis ,fent pedra una mica per tot arreu. No feia falta cap permís especial ni cap llicència oficial perquè era tradició i costum anar a la riera i agafar pedra o anar al bosc i desmuntar algun marge o talús, o fer servir pedra d’antigues parets d’horts.
Aquest procediment va entrar en crisi a finals dels anys 90, amb l’entrada en vigència de noves lleis i la necessitat de protegir i ordenar el territori. També pel fet de que la necessitat de pedra creixia i el cost per extreure-la també, de manera que calia per una banda professionalitzar la feina i per altra disposar de permisos, a la vista dels controls i supervisions de la Generalitat.
En aquest nou marc, hi hagueren diversos intents per obrir alguna petita pedrera, per part de constructors del poble, algun de fora, i algun propietari de màquines excavadores. També algunes persones demanaven que fos l’ajuntament el promotor, per evitar la escassetat de pedra del país i que la gent, davant la falta de pedra d’aquí, decidissin restaurar cases amb pedra de fora, modificant l’estètica del poble. Aquesta preocupació va fer que l’ajuntament fes algunes gestions per poder continuar disposant de pedra del país.
Dintre d’aquestes gestions s’emmarca la iniciativa dels germans Heras Vilardell de crear una societat HERVIL SL, destinada a promoure una pedrera dintre de la seva finca de Capdevila. Varen fer projecte i varen tramitar-lo , primer a l’ajuntament i després a la Generalitat que és la administració competent en matèria de mineria. Varen obtenir la llicència d’explotació per una part de la finca i oferiren l’explotació a gent del poble. Passat un temps, aquests treballs inicials s’aturaren i els germans Heras es varen plantejar una explotació directa o la venda .
Varen optar per la venda i qui comprà aquesta finca fou una empresa de Tremp amb altres explotacions similars, la qual comprà també la societat HERVIL, per així disposar de la mateixa llicència i poder continuar la explotació , sense haver de començar els tràmits de nou. Disposa també del mateix tècnic redactor i director de la explotació. Aquesta explotació es controlada periòdicament per tècnics de la Generalitat i ha dipositat un aval suficient per garantir la restauració de la part explotada , tal com regula la normativa vigent en matèria de mineria.
Pel que fa l’incident del passat mes d’ agost, uns treballs de preparació varen afectar un tram del camí de Borredà a Rotgers ( GR-4). Assabentats d’aquest fet, l’ajuntament va delegar al Tinent d’Alcalde, Antonio Velasco per parlar amb l’empresa i gestionar la reparació i recuperació del camí, cosa que va aconseguir, prèvies disculpes de l’empresa i compromís de estudiar bé noves possibles afectacions. Al cap de tres setmanes el camí estava de nou practicable i senyalitzat degudament, i amb el compromís de que es vigilarà per no tenir cap altre incident.

FINAL OBRES PORTADA D'AIGUA SECTOR OEST.
Dintre de pocs dies hauran acabat les obres de perllongació de la xarxa d'aigua entre Borredà - El Pati (Borredà) - Les Eres de Guardiolans ( Vilada). En total seran 6 les propietats beneficiades per aquesta portada d'aigües, de les quals 5 son del municipi veí de Vilada , concretament les finques: Can Subirà, El Soler, La Solana, El Coll de la Mola, i Les Eres. Per això en el seu dia es va signar un conveni entre els dos ajuntaments per poder actuar en benefici de tots.
Cada propietari ha hagut de fer una aportació de 5.500 euros, i la resta ha anat a càrrec de subvencions de la UE ( 60.000,00) , Generalitat ( 39.000,00) i dels ajuntaments de Vilada i Borredà ( 21.000,00 en conjunt).
En anteriors butlletins s'ha explicat la motivació de donar servei d'aigua a aquestes cases,llindants amb el terme municipal nostre. Havíem decidit portar aigua a la casa de El Pati, a partir de la perllongació de la canonada de Canemàs, quan 3 propietaris veïns, varen demanar si fora possible arribar fins a casa d'ells,finalment han estat 5 les finques beneficiades. Ho repetim ara, perquè algunes persones han trobat estrany portar aigua a cases del poble veí i consideren que si en donem a d'altres, ens pot faltar a nosaltres .
Ho hem fet per una senzilla qüestió de cooperació i solidaritat entre municipis veïns. Ens era més factible portar aigua a aquestes cases des de Borredà que no pas que la rebessin de Vilada que la tenen molt més lluny. I la por a no tenir prou aigua s'ha d'esvair a la vista de les inversions que fem i continuarem fent per garantir-la per tothom.
I continuarem ajudant els pobles veïns. Ho hem fet en el passat i ho farem en el futur, perquè tot va a benefici de tots plegats. Cal saber que dues de les captacions d'aigua del poble estan dintre del terme municipal de Les Llosses, doncs, és lògic que si nosaltres ens beneficiem d'aquesta aigua , també en puguem servir al poble o pobles veïns. I en altres temes facilitem serveis a Sant Jaume, a nivell de consultori mèdic, escola, o servei de prevenció i extinció d'incendis amb l'ADF,etc, O vàrem col·laborar amb portada de llum a La Quar , Alpens i Les Llosses, o amb camins també amb Les Llosses, o amb serveis socials amb Vilada; amb dinamització de la gent gran amb 4 altres municipis de l'Alt Berguedà,etc.
En resum, no per haver-hi una ratlla de terme municipal , hem de deixar de ser sensibles a facilitar solucions a problemes bàsics. Els ajuntaments estem per resoldre necessitats, i la bona entesa entre nosaltres, sempre ens beneficia a tots.

LA BEATIFICACIÓ DE LA GERMANA PICAS PLANAS.
L'equip de govern municipal sempre ha estat neutral en matèria religiosa , i respectuós amb totes les creences . Així continuarem . Amb tot, s'ha produït un fet excepcional que mereix un tractament igualment especial.
Es tracta de la proposta de Beatificació de Reginalda Picas Planas, filla de Borredà. Proposta iniciada el 9 de gener de 1958 , en el Palau Episcopal de Barcelona, on es va constituir el Tribunal Eclesiàstic encarregat d'investigar i proposar com a causa de beatificació la mort violenta soferta per 12 dominics de Catalunya , entre els quals es trobaven 7 germanes de la Congregació de Germanes Dominiques de la Anunciata, i amb elles la Germana Picas.
El procés iniciat el 58 , va finalitzar el 1963, d'on passà a Roma i on finalment l'any 2003 es considerà adient elevar la proposta al Sant Pare. El Papa Benet XVI, el 19 de desembre de 2005 autoritzà al Cardenal Prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, a promulgar el Decret pel qual s'aprovava la consideració de màrtirs per la fe a les 7 Germanes Dominiques.
El dia 28 d'octubre d'enguany tindrà lloc al Vaticà, l'acte solemne de proclamació de la Beatificació de la Germana Picas, juntament amb altres persones que foren mortes durant la guerra civil, i que l' Església Catòlica considera màrtirs de la fe.
L'ajuntament, en la persona de l'alcalde , ha fet arribar a les més altes instàncies de la Congregació de les Dominiques l'interès en participar en els actes que es puguin dur a terme i facilitar la presència en tots els llocs que es consideri adient.
Independentment de les idees religioses de cadascú, és un bon moment per reflexionar sobre les bestieses que una guerra comporta, i l'actuació de bandes de descontrolats que varen actuar amb total impunitat durant els primers mesos de guerra, aquí i per tot arreu.
Fou una d'aquestes bandes la que trobà el refugi on estaven la Germana Picas, i la Germana Jutglar, a Manresa i se les emportaren i afusellaren prop de Castellgalí. Dues pobres dones que simplement donaven classes a pàrvuls i que mai havien fet mal a ningú. Era el 27 de juliol de 1936, la Germana Picas tenia 41 anys, la Germana Jutglar, 36.
I és que Reginalda Picas Planas havia nascut el 25 de maig de 1895 a Cal Pep, al carrer Manresa a pocs metres de la Plaça Major. Filla de Ramon Picas i Concepció Planas, ell teixidor i ella mestressa de casa. Primer va anar a l'Escola Nacional i després a les Monges Dominiques, d'on sortí per començar a treballar . Tenia una salut molt delicada, però la seva màxima aspiració era esdevenir monja i concretament de les Dominiques. Aconseguí entrar-hi el 24 de març de 1919, a Vic on va fer el temps de postulantat i noviciat i on va professar els vots. D'allà fou destinada a Astúries, i passà per diferents col·legis ensenyant labors i donant classes als graus elementals.
La delicada salut motivà diverses intervencions quirúrgiques, però va poder continuar la seva feina de educadora. D' Astúries , fou enviada cap a Manresa a inicis de 1936, i com ja s'ha dit, el 27 de juliol era trobada , detinguda i afusellada per un grup d'incontrolats.
Les seves restes descansen a l'Església de la Mare de Deu de Valldaura a Manresa, que pertany a la Congregació de les Dominiques.
Per les informacions donades per la Germana Provincial de Manresa, a banda de l’acte oficial al Vaticà, està previst organitzar-ne un altre aquí a Borredà. Oportunament es donarà a conèixer el dia i els actes programats.
L’Equip de Govern lamenta aquella mort injusta i violenta d’una filla de Borredà, i amb ella vol recordar al gran nombre de persones del poble, mortes i desaparegudes durant el període 36 – 39.

Friday, September 14, 2007

 
PLANY PER LA PÈRDUA D’UN SERVEI DE CAPITALITAT.
Avui ens assabentem de les intencions de l’equip de govern de CiU de suprimir un servei de gran interès pels berguedans: el bus interurbà Berga – Gironella, pensat inicialment per afegir-hi Puig-reig.
Des del PSC , i personalment com alcalde d’un dels municipis de la comarca, sempre hem defensat que l’ajuntament de Berga ha de actuar, pensant primer en els seus ciutadans, però tot seguit amb la resta de berguedans de la comarca, perquè per això és la nostra capital.
I Berga té molts avantatges exercint la seva capitalitat. Hi guanya la ciutat i hi guanyem tots. El servei interurbà era una experiència innovadora, progressista i sobretot pensada per poder ser estesa cap altres municipis de la comarca. Si anava bé al Baix Berguedà, podríem pensar-la per l’Alt Berguedà.
L’anunci de la suspensió l’any vinent d’aquest servei, és una molt mala notícia per tota la comarca. Va en contra del que prediquem a l’hora d’ajuntar esforços i comptar amb la capital per tenir més força o solucionar millor els problemes de conjunt.
Tots sabem i sabíem que un servei com aquest és econòmicament deficitari, però en canvi té una gran utilitat social i agrupa el territori, facilita les comunicacions i compleix unes funcions essencials en els col·lectius més necessitats: joves i gent gran.
A més, un període de funcionament raonablement llarg, permetia aconseguir ajuts de la Generalitat i pensar en un traspàs del servei cap a línies convencionals de transport públic, en un moment en que la Generalitat fa una aposta decidida pel transport públic, per damunt del privat.
Renunciar al servei, trenca aquestes expectatives, i retorna Berga a pensar només en ella mateixa. Hi té tot el dret, però també a nivell de comarca, podem manifestar la nostra decepció per una decisió com aquesta que considerem poc meditada, pel que té de sobtada i no pactada amb l’altra municipi afectat.
I el que ens temem és que suposi un canvi d’orientació envers polítiques de cooperació i participació a nivell comarcal. Seria negatiu per a tots. Som una comarca petita i amb pocs habitants, només la suma d’esforços ens permet fer grans coses, i Berga ha de ser el motor. Renunciar-hi seria un error , esperem el replantejament de la decisió sobre el bus, i sobre altres projectes que traspassen els límits de la ciutat, en bé del conjunt de la comarca.
Joan Roma, Conseller de Federació del PSC.

Wednesday, September 12, 2007

 
SIMBOLS I DIADA
Sincerament crec que com a militants del PSC ens hem de replantejar alguns dels actes de la Diada perquè res tenen a veure amb el civisme, el respecte i les mostres de una democràcia consolidada. Qualsevol país de llarga tradició democràtica que miri les imatges d’aquest dia, a casa nostra, pot pensar que estem molt lluny de ser un exemple per a qualsevol altre indret del món.
I tot comença ja unes setmanes abans, amb preparatius diversos i pronunciaments que ben poc tenen a veure amb la realitat, i encara menys amb la legalitat.
Ja ve sent costum que molts ajuntaments no compleixin amb la normativa reguladora dels símbols, i posin les banderes al seu gust. Es a dir, que molts fan el que volen i no el que està regulat. Considero un greu error aquesta falta de serietat ,perquè els alcaldes som els primers que hem de donar exemple a tots els nivells. I el primer mandat que tenim és el de complir i fer complir les lleis. Totes, sense distinció, per això estem en una democràcia i a qui no li agrada , que plegui o que lluiti per canviar les lleis, però mentrestant toca , complir-les.
El segon tema, son els actes de l’11 de setembre. Francament seria hora de canviar d’aires i costums, començant per la ofrena floral al monument de Rafael Casanova. No pot ser que convertim un acte solemne , seriós i respectuós, en una mena de festival de despropòsits , per veure quin partit polític o càrrec institucional és més xiulat, insultat i escarnit. Una imatge fatal per a tothom. Enviem uns missatges i unes imatges de la nostra festa nacional a tot el món que desmunten qualsevol argument de prestigi i respecte.
El millor seria acabar amb aquest costum i concentrar els actes al Parc de la Ciutadella , i distribuir-los com aquest any en el dia abans i el mateix dia de la Diada. En aquest aspecte ha millorat la organització i la distribució d’actes. Amb tot, la recepció en el Parlament , a fora o a dintre com abans, no m’acaba d’agradar i dona una imatge no prou adequada dels polítics. A molta gent els pot semblar que hi van a atipar-se i a fer petar la xerrada. No és la millor manera de celebrar una diada nacional, i veure com centenars de persones “elegides” tenen invitació per anar-hi. Crec que seria millor un acte més multitudinari , obert a tothom o simplement anul·lar-lo per concentrar tota la festa en un sol acte. El del Parc , la senyera ,etc.
Ha estat un encert l’acte a Palau per atorgar les medalles d’or de la Generalitat perquè aquí sí es dona una imatge de serietat i respecte. Com també l’acte multitudinari de l’endemà. I penso que amb això ja n’hi hauria d’haver prou i no buscar massa coses ni carregar més actuacions perquè no ajuden en res a la festa, i la poden fer més complicada i menys popular.
En resum, en la Diada cal donar exemple de tot i per tot. I no el donem quan ja no complim o fem complir les normatives de símbols, i no es respecten les idees dels altres, i s’aprofita per insultar, i per visitar els llocs històrics, per atacar als altres. En fi, massa conflictes visibles, constants i reiterats com perquè no ens replantegem alguns costums que podrien ser modificats , sense per això , deixar de retre homenatge a qui li pertoca.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Saturday, September 08, 2007

 
EL CAFÉ PER A TOTS
Ja tornem als vells temps. La Generalitat demana la gestió del servei de trens de rodalies de RENFE, el Govern espanyol ho accepta i proposa estendre aquesta possibilitat a totes les Comunitats Autònomes que ho demanin. Doncs bé, això que ens hauria d'omplir d'orgull per haver aconseguit una fita desitjada i fer-la possible per altres, suposa un agravi per uns quants partits catalans. Francament incomprensible.
I les raons de cada partit son molt variades. Per CiU és inacceptable per haver estat criticats i rebut moltes bufetades i ara tothom podrà tenir el mateix que nosaltres. Pel que es veu hem de ser especials, en tot i per tot. Per ERC ,una mesura que s'estén cap altres territoris no permet tenir una relació bilateral Catalunya - Espanya. Per ICV , per què hauria de tenir un caràcter més ampli i definit. I pel PP simplement perquè està en contra de tot i per tant faci el que faci el govern espanyol, estarà mal fet.
Aquesta posició en contra de que altres tinguin el que nosaltres volem és una de les que més ens perjudica als catalans, de cara a la resta d' Espanya . I és lògic que així sigui. No podem explicar ni és acceptable que un Estat pugui tenir ciutadans amb diferents drets i deures , en funció del territori on visquin, o la història que els hagi precedit. Ha d'haver-hi un àmbit general per a tots , admetent les diferències i característiques de cada territori, però sense que això suposi un trencament dels preceptes bàsics que estableix la Constitució espanyola.
I aquí és on tenim clares divergències uns partits i altres. Des del PSC sempre hem defensat una Espanya federal, amb uns drets i deures bàsics i essencials per a tots, i unes diferències a la carta , en funció de les característiques de cada territori i de la ambició que uns i altres puguin tenir. I de fet , és així com hem estat construint Espanya en els darrers trenta anys. I s'ha fet amb uns governs i altres al capdavant de l' Executiu. En tenim uns quants exemples del que dic.
Catalunya, el seu dia va voler mostrar la seva valentia i desig d'ampliar l'autonomia demanant el traspàs dels serveis penitenciaris. Així es va fer, quan cap altra autonomia els volia i continuen en mans estatals.
Catalunya va voler crear un cos de seguretat propi, diferent de la Guardia Civil. Així ho va fer i aviat tindrem quinze mil Mossos d'Esquadra i plenes competències en seguretat. Ben poques altres autonomies ho han fet.
Catalunya ha aprovat un nou Estatut, amb noves competències i nous serveis per millorar la qualitat de vida dels catalans. Res impedeix que altres Autonomies puguin demanar coses similars, si així ho consideren convenient. Ni ens perjudiquen ni ens hauríem de sentir malament per veure que d'altres volen copiar coses nostres. Al contrari hauríem d'estar orgullosos i facilitar aquesta dinàmica. I és que cada competència que s'aconsegueix és una millora pel conjunt, si la gestió s'acosta al ciutadà i es fa més propera.
I amb Rodalies ha passat el mateix. Per què ens ha de causar indignació que el Govern espanyol proposi tractes similars als de Catalunya , a d'altres governs autonòmics? Es que faran anar més malament les nostres Rodalies? Es per enveja malsana aquesta crítica i posicionament contrari?
Francament, no soc consumidor de cafè, però si vaig a un bar i vull prendre una til·la, no tindré cap indignació perquè el del meu costat demani el mateix. I a uns quants dirigents de partits els aniria bé un elevat consum de til·la i camamilla per frenar reaccions que suposen un atac als drets d'altres territoris d' Espanya i ens fan aparèixer com uns individualistes desitjosos de retallar millores dels altres. Considero realment interessant i intel·ligent l'aposta del Govern Zapatero en aquest i altres temes similars.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Tuesday, September 04, 2007

 
BOLETS I PAGESOS
Aquesta setmana ,d’excursió amb el cavall, ja vaig trobar el primer rovelló i uns quants ceps, indici de que en ben pocs dies tindrem un allau de visitants per tot arreu. I amb aquest allau ens hi ve un bon nombre de persones que tenen un comportament clarament incívic que preocupa els pagesos i els ajuntaments.
Els primers perquè en son els grans perjudicats, i els segons perquè es troben amb situacions de difícil solució. Cada any, a final de temporada podem veure multitud d’indrets convertits en abocadors d’escombraries . Per molts altres llocs trobem llaunes buides, ampolles de plàstic o de vidre, paper d’alumini, etc, escampats pel territori que fan molt complicada la seva neteja.
I els pagesos pateixen actes vandàlics diversos. Els més habituals son el trencament de filats i vailets, aparcaments en ple camp o prat. Per a molts , tot el que és verd, és públic i si és públic és per utilitzar-lo pel que convingui. Altres veuen molestats els ramats, o els hi entren a les cases, sota qualsevol excusa, o s’emporten fruita dels arbres del voltant. En fi, la diversitat d’actuacions increïbles i incívics és àmplia i variada.
No és gens estrany que molts desitgin un mal any de bolets o que la temporada acabi el més aviat possible, per poder tornar a respirar tranquils. I no acabem de trobar la solució, perquè és molt complicada.
D’entrada tot és qüestió de cultura i respecte per la natura i pels bens dels altres. I si això no s’aprèn al néixer, malament. A dia d’avui hem d’optar per una dobla vessant, la informativa i educadora, i la sancionadora. Una sense l’altra no aconseguirem ,res.
S’ha de mostrar per tots els medis a l’abast que el bosc és fràgil i convé conservar-lo i qui no ho faci ha de ser castigat d’una manera contundent i exemplificadora. I haurem d’emprendre algunes mesures per frenar l’accés per tot arreu, a tots els boscos. Es a dir, deixar el cotxe en determinats llocs i després caminar i fer salut. No pot ser que la gent vulgui arribar a tot arreu amb el cotxe. Ho veig cada any per aquesta temporada com propietaris de cotxes cars no tenen cap problema per anar per pistes forestals, per on vaig amb el cavall, i rebentar el que sigui per trobar quatre bolets.
Aquesta bogeria s’està incrementant els darrers anys degut a les imatges i programes sobre bolets que fan creure a molts urbanites que en qualsevol lloc i moment trobaran bolets a paletades . I en podem trobar amb els utensilis més estranys i curiosos, per anar a collir bolets. Sembla més que vagin a la guerra que no pas a la natura.
Cada any diem que alguna cosa important s’ha de fer per aturar aquests comportaments, però ho deixem per l’any vinent. I cada any els boscos en surten més espatllats. Toca prendre decisions, i aquestes han de ser plurals i continuades en el temps. Res d’una o dues campanyes, la solució passa per canviar la cultura de ús i abús del patrimoni natural, per una altra de preservació i protecció, traient-ne el fruit d’una manera raonable. Estem molt lluny , però quan més tardem més costarà d’arribar-hi.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Monday, September 03, 2007

 
CIVISME I BOLETS
Just al principi de cada temporada de bolets recordem els problemes de l’any anterior i comencem a pregar i demanar que no es repeteixin. Les primeres imatges de venda de bolets llencen a les carreteres milers de vehicles amb milers de persones que s’escampen per tot arreu, adelerades per trobar bolets com sigui i allà on sigui.
I molts s’ho agafen literalment, aquest “com sigui”. El resultat a finals de temporada és desolador. Els que anem per les muntanyes, trobem escombraries per tot arreu, els pagesos pateixen destrosses en filats, camps, i cases i, tot plegat dona una sensació de pas de la marabunta ,sense ordre ni concert.
Es fa difícil donar receptes per evitar aquestes conductes. Només la combinació d’informació, cultura i sanció pot fer més viable una temporada de bolets respectuosa amb el medi natural. I la massificació de les grans ciutats ho complica tot perquè fa indispensable que la gent pugui sortir i allunyar-se’n. I l’excusa dels bolets és atractiva i a l’abast de la majoria.
Però la demografia creix i els boscos, no. Aleshores la pressió que tanta gent exerceix sobre aquests es fa cada any més difícil de suportar, la qual cosa obligarà a emprendre accions contundents.
Poc a poc en països de l’entorn han anat prenent decisions que tard o d’hora arribaran aquí. Una és la de frenar el pas de vehicles en molts llocs, facilitant, això sí , aparcaments dissuasius i obligant la gent a caminar, en comptes d’arribar-hi en cotxe. Es una bona manera de compatibilitzar la protecció amb l’esport.
En altres indrets, es limita el volum i nombre d’espècies de bolets que pot agafar cada persona. Una actuació semblant aquí, de moment és inimaginable per la complexitat i l’extens territori que tenim. Com tampoc és fàcil imaginar el famós “carnet de boletaire” del que parlem cada any per aquestes dates. Massa gent, massa camins, massa burocràcia per fer-ho viable.
El que queda, com a sortida més viable, és el de la educació cívica ,utilitzant tot els mitjans de comunicació, escoles i campanyes , acompanyada de sancions contundents en els casos més flagrants de deixadesa i despreci a l’entorn, com no recollir les escombraries, malmetre boscos, o espatllar instal·lacions pageses i ramaderes. Per això caldria ampliar plantilles de vigilants forestals i combinar-ho amb una especial dedicació de grups especialistes de Mossos d’Esquadra ,durant la temporada de bolets.
I els medis audiovisuals podrien fer una magnífica feina a l’hora de mostrar el pas dels incivics pels boscos. Una imatge val més que mil paraules i fer aparèixer vehicles aparcats al mig de camps i prats, vailets trencats, llaunes, ampolles, paper de plata ,envasos mil, i altres deixalles abandonades per tot arreu, també han de fer mal d’ulls als qui ho practiquen. I si es comença estendre el clam de que poden ser multats per patrulles de vigilants , una mica per tot arreu, aconseguirem, més per la por que pel civisme, modificar un comportament inadequat.
L’important és aconseguir bons resultats, i no esperar que el temps ho arregli perquè en aquest cas és impensable. El creixement de les ciutats porta la necessitat de sortir-ne, i els propers caps de setmana ho veurem per tot arreu. I la nostra comarca és la més propera a la gran àrea metropolitana, i apareixem com plena de bolets. I aquests s’han convertit en el motiu de conversa i atractiu divers. Es lògic rebre l’allau de visitants, com és lògic demanar un canvi de comportament, en una part d’ells, per poder continuar gaudint d’una riquesa que , com totes, sinó es cuida, es perd.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Sunday, September 02, 2007

 
FEBRADA SOBIRANISTA
Ja forma part de la tradició que quan s'acosta la Diada de l'11 de setembre creixi la febre sobiranista en uns quants col·lectius diversos. Com tota febrada sobtada ,al cap de pocs dies es calma i tot retorna a la normalitat.
Aquest any no suposa cap excepció, ans el contrari, és una bona mostra d'aquesta situació cíclica i constant en el nostre país. I com en tantes altres coses, el llenguatge continua sent curiós i realment críptic. Ben pocs parlen obertament d'independència, prefereixen dir-ne sobiranisme, autonomia plena, alliberament nacional, i altres formules més o menys imaginatives. No entenc perquè amaguen el sentit de les paraules en subterfugis per especialistes en la matèria.
Però, és que la independència, pura i dura , no sembla tenir gaires adeptes a Catalunya, malgrat el que poden pensar algun d'aquests col·lectius. I no volen fer por a l'hora d'explicar què significaria realment assolir la independència total. La que suposaria sortir d'Espanya i en conseqüència sortir de la Unió Europea. Es a dir, posar fronteres cap a França, cap a l'Aragó i cap el País Valencià. Posar-se a la cua d'Europa i al costat de Turquia per sol·licitar l'entrada a la UE quan tots els nacions - estat es posessin d'acord. Perquè algú hauria d'explicar que les regles vigents son aquestes.
I amb aquestes voldria dir crear moneda pròpia, demanar visats per anar als països veïns nostres, crear un exèrcit ,suposem a partir del cos de Mossos d'Esquadra i importar candidats a soldats d'altres indrets del món, vist l'èxit que tenen aquí les convocatòries per cobrir places de policia, i posar Ambaixades una mica per tot arreu,etc,etc.
Podríem seguir amb una gran quantitat d'incongruències per part dels promotors d'aquest "alliberament nacional" ,versió catalana, que recorda molt el "conte de la lletera" en versió política. Somien alguns avantatges i esborren tots els inconvenients. I tots sabem que somiar és lliure, però actuar té greus conseqüències si es fa sense tocar de peus a terra.
De totes maneres deu n'hi do el soroll que es pot fer a l'entorn d'aquestes propostes, sobretot quan un partit de govern com ERC , vol reflexionar i, potser, proposar una suposada "consulta" al poble català el 2014. D'entrada, ja es posa d'aquí uns anys, perquè set anys a Catalunya és una eternitat i tot pot canviar tant que, dos o tres anys abans ,es digui el contrari d'ara o no quedi cap dels proposants actuals, en política activa.
I tornem a les paraules amagades. Es parla de "consulta" i no referèndum perquè, aquest només el pot autoritzar el Govern espanyol i, a vegades, "consulta" podria entendre's com enquesta general, pronunciament dels ajuntaments, o d'altres entitats,etc. En fi, cadascú hi posa el concepte que li interessa en cada moment.
Dit això, la dinàmica actual, arribarà a la Diada i pot ser que duri una mica més a la vista del pati revoltat que existeix dintre de CiU, en el qual diversos sectors van per una banda i altres, per altra, en un moment que el seu poder s'ha escurçat enormement i amb unes eleccions generals que suposen la darrera oportunitat per tocar "poder real" durant molt de temps. Es lògic que alguns dels seus extrems tirin per una banda i altres cap una altra, tenint uns, simpaties cap ERC i, altres cap al PP. No resulta fàcil governar un partit en aquestes circumstàncies i així ho veiem cada dia amb discursos contradictoris entre els propis dirigents.
I entremig d'aquest soroll, cal governar i l'important és que l'Executiu no es deixi portar per debats estèrils i somnis irreals, perquè el país real, és molt diferent del que descriuen aquests col·lectius independentistes. I que ningú s'enganyi i reclami una "consulta", un referèndum o un altre tipus de suposada "decisió nacional". Si a Catalunya hi hagués un ampli recolzament a la idea de la independència , aquesta hauria prosperat , en qualsevol de les múltiples ocasions que ha tingut d'anar a votar. Només cal recordar que la República va arribar pels resultats d'unes eleccions municipals. I ara, per ara, no sembla que cap partit o col·lectiu defensor de la independència tingui perspectives d'acollir una majoria qualificada en pro d'aquesta aspiració. En canvi, el que sí tothom vol és una millora de les condicions de vida quotidianes i pel futur, a això s'han de dedicar els esforços del govern i dels partits que li donen suport.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?