Wednesday, September 30, 2015

 

LA FERMESA DE LA CUP- art. Blogesfera



LA FERMESA DE LA CUP.
No es podrà negar fermesa i coherència a la gent de la CUP. Ahir , dimecres, ho varem poder constatar per partida doble a 8 TV amb l’Anna Gabriel i, a la Sexta amb Antonio Baños. Similars discursos, similars arguments, similars fonaments per mantenir una posició que posa potes enlaire moltes de les previsions fetes abans de les eleccions per part d’Artur Mas, Oriol Junqueras i acompanyants, en general.
Conec bé la trajectòria política de l’Anna Gabriel a l’ajuntament de Sallent i per tant no estranya la seva posició actual, reflex de la composició i organització de les candidatures de les CUP, que trasbalsa molts plantejaments dels partits tradicionals. Ara mateix hi ha una situació realment complicada a les mines de potassa, com a conseqüència d’una denúncia de la CUP , en la qual el Tribunal Suprem els hi ha donat la raó en un tema de llicència ambiental, relativa als runams , de la qual la Generalitat és la principal responsable. Aquest fet em recorda un de no massa diferent que afectava la llicència de l’abocador comarcal d’escombraries al Berguedà. En un i altre cas, la Generalitat va elaborar un guió a les empreses que contenia un gran nombre d’errors per no dir de prepotència ,castigada durament pels tribunals.
En fi, tornant al principi, queda clara la importància d’un diputat de més o de menys. Tenir 62 diputats, en comptes de 63, suposa dependre de tot i per tot d’un pacte amb algun altre grup parlamentari que permeti la investidura del President Mas per un nou mandat. Com és habitual en CDC ara busquen culpables, i aquest matí criticaven les dificultats per poder emetre vot per correu en algun país, pressuposant que amb aquells vots que se suposava els votarien a ells, haurien superat el llindar necessari per no dependre d’altres. I el victimisme obliga a pensar en obscures maniobres del govern central per impedir aquest vot...bé, res de nou en el panorama habitual. Ningú accepta autèntics “nyaps” ( chapuzas, en castellà ) a banda i banda del riu Ebre. Aquí se’n fan tantes com allà, i no per això s’accepten auto inculpacions.
La realitat pura i dura és que el posicionament de la CUP obliga a moure fitxes diferents de les inicialment previstes. En els propers dies veurem cap on van. D’entrada s’ha de pensar en el Ple de constitució del nou Parlament, i l’elecció dels 7 membres de la Mesa, autèntic govern del Parlament. De la Mesa depèn tota la organització dels debats, propostes, reglament, ordre del dia...Aquest és el primer repte dels nous grups parlamentaris : la formació de la Mesa i per això calen votacions diverses i complexes. Serà interessant veure el resultat final.
A partir d’aquí la CUP ha anunciat la presentació d’una mena de guió propi, o full de ruta, per aquesta nova etapa. També serà interessant veure el contingut, i el posicionament de Junts pel sí, i dels altres grups parlamentaris.
En resum, el Parlament esdevindrà el centre d’atenció de tots els catalans, i amb ells, la resta de l’Estat, just quan comença la campanya electoral per les generals de desembre, de la qual dependrà en bona part els futurs moviments polítics,aquí.
Pel que fa el PSC, ha tingut un resultat raonable, en un moment especialment difícil de la seva trajectòria vital. Demà, tindrem una interessant reunió amb el Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez i amb el Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta. Obrim una nova etapa, i alguns passos son realment prometedors, com veure Meritxell Batet de candidata en segon lloc a la circumscripció de Madrid. Un fet mai imaginat ni vist, al costat d’un compromís de modificació de la Constitució per adaptar-la als temps actuals i aprofitar-ho per trobar l’encaix adequat de Catalunya, dintre d’una Espanya federal. Ja en parlarem en futures ocasions.



 

INOPORTUNS ...COM SEMPRE - art. Nació Digital Solsona

INOPORTUNS ...COM SEMPRE.
El descrèdit actual de la Justícia es molt similar a la que pateix la Política, en general, i son pocs els que creuen en la plena independència del TSJC en la seva decisió d’imputar el President Mas, la ex vicepresidenta Ortega i la Consellera d’Ensenyament, Rigau per la consulta del 9 N.
En altres països i altres latituds no es qüestiona el paper dels Tribunals i totes les seves actuacions son respectades i assumides com a plenament objectives i ajustades a dret. Aquí en que es qüestiona gairebé tot, s’han vist massa coincidències, massa filtracions, massa reunions i declaracions que indicaven informació privilegiada ,procedent de sumaris molt delicats. No hi ha cap cas obert, considerat delicat, que no hagi estat objecte de filtracions immediates i fins i tot transcripcions literals de parts del sumari, amb imatge i veu, incloses.
Que ningú s’estranyi, doncs, que davant aquesta imputació a 3 membres destacats del Consell Executiu, no es consideri la intervenció de la mà del PP en la seva posta en marxa. Fatal per la Justícia, fatal per la confiança dels ciutadans de Catalunya, Espanya i del món, en general. Es fa difícil pensar en una Justícia cega i fora de tota pressió i contaminació política.
Estem, doncs, de nou davant una actuació INOPORTUNA, a destemps i “marca de la casa PP”. Es dur dir-ho i és dur constatar la immensa manca de “visió d’Estat” en bona part de les accions i actuacions del govern central. I si això ja no fos inoportú, és dona la casualitat de fer declarar el President Mas, precisament en la data en que 75 anys enrere fou afusellat el President Companys. Fatal coincidència, fatal decisió que indigna encara més a tots els qui voldríem una Justícia diligent i totalment justa.
Dit això, ahir vaig poder veure i escoltar diverses declaracions fetes pel President Mas en les quals assumia la total responsabilitat de la convocatòria del 9 N i el desplegament de mitjans per dur-la a terme. També demanava que fos ell  qui declarés per tot i deixava fora a qualsevol altre responsable polític o funcionarial. D’acord, és el que ha de fer el màxim responsable polític en qualsevol institució. Tot el vist i dit corresponia a setmanes i dies abans de la consulta.
Però, em demano si calia organitzar directament des de la Generalitat la consulta del 9 N. Ja en aquell moment sabíem que el PP actuaria contra tota decisió institucional i era una temeritat emprendre unes accions que no tenien cobertura legal. Perquè no es va anar per una via fàcil, pràctica i fora de tot problema, com encarregar a l’ANC portar-la a la pràctica ? Perquè no evitar el risc d’accions davant els tribunals si existia una via segura i fàcil ?
M’ho he demanat moltes vegades i en alguna he cregut entreveure l’interés mutu de crear crispació per enrarir l’ambient i justificar actuacions poc intel·ligents, per les dues bandes. Ara ho crec, a la vista dels resultats i de situar el President Mas com una mena de màrtir per la causa, i al govern central com el justicier que fa pagar les il·legalitats de manera implacable.

La consulta del 9 N es podia haver fet igual de bé, de la mà de l’ANC i en comptes de posar els locals electorals habituals, canviar-los per altres de similars. No hi havia cap problema, ni suposava cap gran enrenou. I tothom podia haver finançat l’ANC per comprar urnes, paperetes, sobres....i evitar fer-ho amb diner públic. Ara les acusacions son diverses, i una d’elles és per malversació de cabals públics per destinar diner públic a unes despeses considerades il·legals...En fi, a vegades ja no sé si estem davant una immensa improvisació, acompanyada de poca prudència, i molta empenta per topar amb problemes que es podien haver evitat. Sigui com sigui, tenim un altre greu conflicte que torna a complicar l’escena política i l’inici d’una nova etapa institucional. El moment ja era prou enrevessat com per afegir-hi un altre motiu de confrontació. Al final, hem de concloure que son INOPORTUNS,  COM SEMPRE.

Tuesday, September 29, 2015

 

ATENCIÓ - INICI D'OBRES - DILLUNS DIA 5 D'OCTUBRE - BORREDÀ


ATENCIÓ - DILLUNS DIA 5 D’OCTUBRE – COMENCEN LES OBRES.

Preguem fer atenció a tot un seguit d’informacions i recomanacions per evitar el màxim possible de problemes a l’hora de circular pel poble. Aquí exposem les més rellevants.

1.- En tot el nucli urbà la velocitat màxima és de 20 quilòmetres/hora. El vianant té prioritat en tot lloc i moment, i així està senyalitzat a les entrades del poble.

2.- L’entrada principal pel carrer Manresa quedarà tallada des del dia 5 d’octubre fins finalitzar les obres. L’entrada serà per la carretera de Sant Jaume. Un cartell indicarà aquest canvi.

3.- L’entrada pels veïns del primer tram del carrer Manresa, carrer de La Creu i clients de la casa de Turisme rural del Querol Vell, podran fer servir el camí de la Serradora i aparcar davant del Cementiri. Un cartell indicarà aquest canvi.

4.- La parada de bus serà a l’entrada del poble, just davant les barreres de tancament del carrer Manresa, per obres. El bus anirà a girar a l’entrada de la Crtra, de St. Jaume per estar encarat cap a Berga.

5.- Els veïns del carrer Manresa i Carrer Queralt afectats per les obres han de deixar els vehicles a l’aparcament municipal, mentrestant durin les obres. No podran entrar ni sortir dels garatges durant les obres.

6.- Queda prohibit l’estacionament de vehicles en tot el tram del Camí de la Roca, del carrer Barcelona, carrer Manresa, i cruïlles del carrer Sant Marc i Camí de la Coma, per evitar colls d’ampolla que compliquin la circulació en doble direcció.

7.- El carrer Manresa i carrer de Berga passaran a ser de doble direcció mentrestant durin les obres per facilitar l’entrada i sortida de vehicles de repartiment o els que tinguin el garatge en aquests trams.

8.- Preguem restringir al màxim l’ús dels vehicles dintre del nucli urbà mentrestant durin les obres per així facilitar el trànsit d’aquells que ho necessiten.

9.- Es posaran senyals de trànsit provisionals i es taparan aquells que son vigents en l’actualitat.

El dilluns dia 5 d’octubre iniciem unes obres importants i necessàries per renovar serveis i millorar carrers. Esperem tothom col·labori i faciliti el bon desenvolupament dels canvis exposats. Gràcies per endavant per la vostra comprensió.


L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill

 

MIRANT ENRERE

MIRANT ENRERE.
Tot sovint va bé mirar enrere, i veure d’on venim per saber cap on ens interessa anar. En un moment en que tot torna estar potes enlaire, i el famós full de ruta torna a convertir-se en paper mullat, hem de recordar els esdeveniments viscuts en els darrers 5 anys per exigir la no repetició de situacions com les patides per tots els catalans.
Portem 5 anys d’inexistència d’un govern pròpiament dit. Cap país pot aguantar el que hem aguantat els catalans. I convé refrescar la memòria perquè la tenim molt curta, molt reduïda als esdeveniments dels darrers mesos o setmanes. D’aquí també se’n desprenen resultats electorals que podien haver estat encara més contundents, en contra d’una llista tant esperpèntica com la de Junts pel sí.
Recordem que 5 anys enrere Artur Mas governava i aprovava pressupostos i lleis, en pacte amb el PP d’Alícia Sánchez Camacho. Tenia 62 diputats i va creure arribada l’hora de fer un pols al Govern central, exigint un pacte fiscal que s’acostés al concert del País Basc. Per sortir agreujat d’una reunió amb el president del Govern central, res millor que preparar una reunió amb tota mena d’escenografia teatral, i sortir-ne amb cara d’indignat i esparracant papers i relacions. Li havien dit que les darreres enquestes li pronosticaven un esplèndid resultat si dissolia el Parlament i en feia unes de noves.
Dit i fet. Els grans estudiosos i assessors, li donaven prop de 70 diputats, com per tenir les mans lliures per fer el que volgués en els propers 4 anys. Ai las, però, es varen equivocar i el poble català, tant savi ell, va veure l’apuntador darrere les cortines del teatre i li va espatllar la jugada, amb 12 diputats menys. De 62 diputats es va quedar en 50. Però, aquest resultat li va fer veure la “llum de la independència” i s’hi va llençar com un lleó. Va renegar dels anteriors acords amb el PP i es va abraçar en cos i ànima a ERC. I d’aquí cap a la recerca de la “llibertat”.
Però els seus estudiosos i assessors preparaven degudament els ànims del poble català amb multitud d’esdeveniments que entretinguessin la ciutadania i la portessin cap el paradís somiat. Per això calia la participació entusiasta, servil i submisa dels mitjans de comunicació públics, i de tants privats com fos possible, ni que fos comprant la seva participació amb generoses subvencions públiques. I al costat de tot aquest desplegament mediàtic, res millor que tenir altres entitats de la societat civil que cada dos o tres mesos organitzessin mobilitzacions, actes, xerrades, plantacions d’estelades...per tenir entretinguts al personal.
I abans de les noves eleccions convenia fer un gran espectacle. Un gran esdeveniment semblant a uns Jocs Olímpics en petit, que despertés el somni dels catalans i els portés cap a la victòria definitiva. El gran esdeveniment es va trobar: la gran celebració de la derrota de 1714 com a símbol per convertir la derrota en victòria el 2015, 300 anys després. La crisi no havia de ser obstacle per malbaratar milions d’euros en recordar aquella efemèride, i si calia modificar la gènesis, el desenvolupament, la realitat real, cap problema. Sempre hi ha historiadors o pseudo historiadors que es poden inventar el passat, o modificar-lo al seu gust.
I bé, degudament preparada l’escenografia i escalfats els ànims a nivell intern, amb la gran ajuda externa de la xul.leria del govern central, tot estava disposat per dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. Això sí, abans, exigint la creació d’un artefacte original, mai vist ni mai imaginat , sota el nom de JUNTS PEL SÍ. El candida a president i actual president aniria amagat de número 4 per evitar els focus i despertar la curiositat del poble català per analitzar els 5 anys d’inexistència de govern, i evitar parlar dels nombrosos casos de corrupció. En aquest paper ERC era indispensable per tapar forats. Només calia fer crides al patriotisme i a les ànsies de llibertat per garantir una amplíssima majoria absoluta.

Però, el poble català ha tornat a caure en l’error i no ha premiat tanta feina i estratègia. De 71 diputats que tenien , els en ha retallat 9 i els ha deixat en 62. I en canvi n’ha donat 10 a les CUP que no volen ni sentir parlar d’investir Artur Mas com a president. Heus aquí on hem arribat després de 5 anys de fer de tot menys governar. Estupefactes veuen com la feina feta, no té premi, i els pot costar més disgustos dels que imaginaven. Ara toca veure què fer, i res indica que sigui fàcil trobar-hi solució. I d’aquí quatre dies tenim les generals en les quals la patacada de CDC i ERC pot ser encara més contundent. Va bé mirar enrere i comprovar com d’intel·ligent és un poble. I persones com Miquel Iceta son fonamentals per trencar i demostrar enganys. Instal·lem-nos a les butaques i mirem com continua la funció. Tenim al davant un dels moments més apassionants de la nostra història.

 

UN RAONABLE RESULTAT-art. Blogesfera

UN RAONABLE RESULTAT, EN UN MOMENT DELICAT.
Eleccions realment complicades les del diumenge passat, pel PSC. El resultat ha estat millor de l’anunciat i hem salvat els mobles en un moment molt delicat, a nivell intern i extern. La gran participació ha concedit pràcticament el mateix nombre de vots que en les de 2012. Una molt petita diferència de 2.000 vots les separa, i ens posa un terra de 522.000 vots, i el manteniment del tercer lloc en el Parlament, en nombre de vots i d’escons.
No era gens fàcil afrontar la campanya front d’una coalició que tenia grans mitjans econòmics, tècnics i humans, a més de disposar de tots els mitjans de comunicació públics, clarament al seu servei, i de bona part dels privats. Una lluita desigual que s’ha pogut resoldre raonablement bé gràcies a la magnífica feina del candidat Miquel Iceta, i per un bon desplegament de recursos, per part de l’equip de campanya. Res a veure amb els grans mitjans d’altres partits, però s’han aprofitat molt bé.
El resultat és raonable, en un moment tant delicat com el que vivim. I hem de recordar d’on veníem. En el 2012 varem aconseguir 524.000 vots i 20 diputats, però d’immediat varen començar problemes i conflictes interns que varen comportar una crisi permanent en el grup parlamentari català, i sortides de to, en el partit per part d’ex dirigents amb notable influència en els mitjans de comunicació. Dos anys de constants conflictes, qüestionaments, sortides de militants i simpatitzants a títol individual o col·lectiu, donaven una imatge de descomposició que era degudament amplificada pels mitjans de comunicació públics i privats, al servei de CiU i ERC.
D’aquí els anuncis de mort prematura, descomposició i desaparició del PSC. Molts ja cantaven les absoltes, quan el partit va reaccionar i recuperar els ànims, de la mà del lideratge de Miquel Iceta, i de la recomposició de la direcció del partit, i del grup parlamentari català. En poc temps s’ha pogut recuperar part de la força perduda si bé estem encara necessitats de reforçar posicions i curar ferides. El procés de fugida de militants ha estat dur, molt dur, sobretot pel que ha tingut de constatació d’haver fet confiança a persones que no la mereixien en absolut. Havíem confiat alts càrrecs institucionals i de partit, a personatges que només buscaven notorietat, protagonisme i bons sous. Això fa molt de mal, especialment quan molts d’ells havien defensat posicions totalment contràries a les que ara estan proclamant en tota mena de mitjans de comunicació. Ja no és cinisme, és plena deshonestedat , falta d’ètica i estètica, i un afany de protagonisme desaforat, capaç de fer-los anar cap ERC, CDC, o qualsevol altre paraigües que els aculli i els hi doni algun càrrec o els porti de tertulians a sou.

Curar ferides i passar el mal tràngol ens ha costat i varem començar a remuntar el vol en les passades municipals, en les quals varem quedar segons, en vots, a nivell de Catalunya, i ara, ens ha permès mantenir els 522.000 vots de les autonòmiques i encarar la nova contesa electoral en millors condicions. Ben aviat tindrem les generals, i en aquestes podrem rematar la feina iniciada amb una millor disponibilitat i majors expectatives. Tots sabem el que ens hi juguem a nivell estatal i català. Des d’ara, ja podem començar a preparar el dispositiu electoral per rematar la feina iniciada. Anem en la bona direcció. Si algú ho dubtava, la realitat ens ho ha recordat.

 

CONTINUA L'EMBOLIC - art. Nació Digital Solsona

CONTINUA L’EMBOLIC. RES S’HA RESOLT.
Després de tant esperar i confiar en uns resultats “contundents”, la realitat ha imposat un panorama molt poc aclaridor, i obre les portes a una inestabilitat més gran de la que teníem fins ara. En contraposició a les grandiloqüents proclamacions dels caps de llista de Junts pel sí, s’ha de recordar que CDC tenia 50 diputats i ERC 21, de manera que entre tots dos sumaven 71 escons, i ara, ajuntats i “reforçats” per independents de gran renom, s’han quedat amb només 62. N’han perdut 9 pel camí. Lluny de la majoria absoluta de 68 diputats, i plenament en mans del que acordin i decideixin els 10 diputats de la CUP. Un resultat realment complicat.
I és que la CUP té una ideologia i unes propostes molt clares i contundents, situades en la radicalitat i la lluita anticapitalista, a les antípodes del que representa ERC i ja no diguem de CDC. Poden conjuntar-se aquest dos blocs ? Per una o dues votacions en concret sí, però no per governar plegats. I quan dic plegats, no em refereixo a conformar un Consell Executiu de la Generalitat, cosa inimaginable, sinó per acordar un programa de govern pels propers 15 o 20 mesos, temps marcat per esdevenir independents.
Per tant, les eleccions d’ahir no han desencallat el panorama català. Han servit, això sí, per tenir un millor coneixement de la realitat del país i haver donat veu als ciutadans per veure a qui fan confiança en un moment tant complex com l’actual. Però com sempre, la realitat és tossuda i més plural del que molts imaginaven. Han deixat un Parlament molt difícil de governar i un procés amb més incerteses que mai.
Ara toca constituir el nou Parlament i veure quins acords i pactes es fan per conformar la Mesa del Parlament. Pels qui no coneixen el funcionament de la Cambra Catalana, han de saber que la Mesa és l’autèntic govern del Parlament. Una Mesa que decideix el calendari de sessions, les prioritats , els acords i propostes de funcionament, així com l’ordre del dia de cada Ple. En resum, de la Mesa depèn moltes de les importants decisions que caldrà prendre en els propers mesos, i res indica que la seva composició hagi de ser un reflex exacte dels resultats electorals d’ahir.  Una cosa és que la CUP pacti algun tema puntual amb Junts pel sí, i una altra que els hi doni la presidència del Parlament o la majoria en la composició de les Comissions parlamentàries. I també s’ha de veure com interactuen la resta de partits entre ells.
En resum, la complexitat és la norma, en els resultats d’ahir, i obre un gran nombre d’incerteses de cara el futur immediat. D’entrada , una de les pitjors és la inestabilitat. Artur Mas buscava i demanava una majoria absoluta d’escons ( també de vots) però com a mínim volia disposar de 68 diputats per poder actuar amb llibertat, en el Parlament i en el Govern de la Generalitat. Això ha saltat pels aires, i avui té menys suport parlamentaria del que tenia fins ahir. Per tant, fatal. I volia una majoria de vots independentistes per demostrar al món que al seu darrere hi tenia una majoria social. Tampoc, ho ha aconseguit.
Tenir només 62 diputats, el posa lligat de peus i mans a la CUP. I la distància ideològica entre ells és immensa, impossible d’encaixar, i molt difícil de gestionar. La inestabilitat immediata serà la norma habitual fins el punt en que es comprovarà la impossibilitat de tirar endavant sinó es canvia de rumb. Canvi que tampoc és factible amb uns aliats com els que té que l’obligaran a complir amb les promeses fetes.

No tardarem gaire a veure’ns ficats en un carreró sense sortida, que només unes noves eleccions podran resoldre. O que de les eleccions generals en surti un nou govern central presidit pel socialista Pedro Sánchez que proposi la modificació de la Constitució i un nou encaix de Catalunya en el marc d’una Espanya federal. Son molts els votants de Junts pel sí que li han donat el vot, pensant més en reforçar el seu paper negociador amb un govern central diferent que no pas creguts en una independència. Ben aviat veurem els primers moviments en un o altre sentit. Moment apassionant de la nostra història, sense cap mena de dubte.

Sunday, September 27, 2015

 

ACTUAR EN ORIGEN- art. Regió 7

ACTUAR EN ORIGEN .
Es evident que per frenar l’allau d’immigració, s’ha d’actuar en origen. En primer lloc participant en els fòrums mundials per evitar guerres inexplicables, amb resultats dramàtics a nivell intern i extern. I en segon lloc, fomentant l’economia en països destrossats o mal governats que podrien ser competitius si els hi donem un cop de mà.
En el primer cas només els estats poden implicar-se , al costat de les grans potències, per evitar entrar en territoris que no coneixen ni tenen clar què hi volen fer. L’ànim depredador d’algunes guerres modernes ha comportat uns resultats inimaginables en un primer moment. Actuacions venudes sota subterfugis de millorar les condicions dels ciutadans, han esdevingut carnisseries humanes, immenses i sense aturador possible. D’aquí l’èxode de milions de persones a la recerca de la supervivència. Es parla de seixanta milions de desplaçats per conflictes regionals. Ja ni tant sols en diem guerres.
En quan als desplaçaments per fam, son tant o més intensos. I la majoria tindrien solució amb una decidida actuació en origen. Aquí tant els estats, com altres ens o entitats de més baix nivell poden fer una feina increïblement positiva.  Molts ajuntaments catalans estan agrupats en el Fons Català de Cooperació, una eina molt útil per tirar endavant projectes arreu del món. Però , amb igual eficàcia ho podem veure en multitud d’ONG’s que han assumit l’ajuda en una regió determinada, de qualsevol indret i s’hi han agermanat per aconseguir portar serveis assistencials, econòmics o tècnics per emprendre una altra vida.
Conec un bon nombre de projectes en països tant llunyans com Senegal, Nicaragua, Índia o Tanzània per parlar dels que millor conec. En tots ells els resultats son enormement positius i demostren com una bona ajuda d’aquí, lligada estretament a la gent d’allà, permeten resoldre carències històriques en matèria de subministrament d’aigua, introducció de nous cultius, inici d’una emprenedoria d’intercanvi dels nous productes, millora sanitària de les persones, però també del bestiar, formació elemental pels nens i nenes, etc, etc.
Una autèntica revolució pacífica en llocs llunyans que ja no tindran com única via de supervivència la immigració a cegues cap a països desconeguts, sinó una vida activa i profitosa a casa seva.
I la crisi d’aquí, ha retallat brutalment les ajudes permanents. La majoria de govern han tancat l’aixeta de la cooperació amb els països més necessitats i es corre el perill de perdre bona part dels beneficis obtinguts i tornar vint o trenta anys enrere. Seria fatal, però està a punt de succeir.  Son moltes les ONG’s amb l’aigua al coll  que no saben com sobreviure enmig de tantes retallades. Pertoca ser conscients de la importància de mantenir els ajuts, malgrat la crisi, i continuar l’ajuda com a via per resoldre els problemes d’allà, per molt lluny que sigui , aquest allà.

Ara estem colpejats per les imatges dels refugiats sirians, o dels països propers. La societat ha tornat a demostrar el grau de solidaritat permanent que existeix en cadascun dels cors. Ara toca resoldre aquesta urgència que és autèntica emergència, però s’ha de continuar pensant i sobretot ajudant a múltiples països que necessiten un cop de mà per iniciar una nova vida. Sovint, amb petits imports, es pot aconseguir un immens resultat. Aquesta és la millor via per canviar les desigualtats en el món. Estem en la part privilegiada, malgrat els múltiples problemes que patim, però res comparable amb els que tenen en aquells territoris més llunyans.

Thursday, September 24, 2015

 

AFERRATS A ESPANYA.



AFERRATS A ESPANYA.
Increïble l’estratègia d’Oriol Junqueras en el debat amb el Ministre Margallo, d’ahir, dimecres. El to predicador d’Oriol Junqueras adquireix la monotonia de citar la llista dels reis Gots que ens havien fet aprendre a l’escola. Prepara els arguments, segons ell, contundents a favor de la independència i els recita com si recités un catecisme. I ja està, queda tant ample.
Francament si el millor argument per evitar la sortida de la UE és que tots els catalans mantinguin la nacionalitat espanyola, què estem fent en aquesta campanya i en aquesta tessitura ????
I és que el diàleg de sords fa mesos, per no dir anys que està estès en el país. Cada contrincant exposa els seus arguments, no escolta els dels altres, i es manté ferm, contra tota mena d’adversitats amb el que considera sagrat. Quina enveja amb el procés d’Escòcia, en el qual hi havia un llibre blanc, molt ben elaborat, i molt objectiu sobre els pros i contres de la secessió. Aquí, ens hem de refiar d’uns suposats experts, totalment addictes a la independència que volen fer creure que res de negatiu pot passar, en cas d’un trencament amb Espanya.
Que es parla de pensions, doncs, cap problema. Cada contribuent ha pagat, i per tant el qui ha cobrat, li correspon retornar els diners en forma de pensió, encara que les relacions entre els dos territoris s’hagin trencat. Les obligacions es mantenen vigents. Aquests experts no han tingut mai cap experiència de divorci. Un divorci pot ser per mutu acord, i el resultat és ràpid i positiu per les dues parts. Però un divorci sense acord, es converteix en una carrera d’obstacles sense regles. Ni es respecten les visites als fills, ni es passen les pensions alimentàries, ni es paguen les despeses comunes, ni es fa front a les hipoteques....fins que un jutge resolt, cosa que pot passar al cap de 3, 4 , 5 anys. Mentrestant tot està potes enlaire.
Aquí no. Aquí molts aposten per un trencament. Si pot ser el més aviat possible i sense cap mena d’acord, pacte ni concessió. Adéu – siau i barca nova. Molt bé. No cal pensar en cap conseqüència negativa. I no valen les raons cerebrals, es parla amb el cor, o més ben dit, amb el fetge. Estem emprenyats i quan s’està emprenyat no es reflexiona ni es vol arribar a pactes sensats, freds, equilibrats. Les raons no compten.
I tant val per les pensions, que algú pagarà. Sinó és Espanya, ja es pagaran amb crèdits. I si no arriben crèdits perquè estem fora de la UE, és igual, ja ens en sortirem. I si quedem fora de la UE, ja ens demanaran entrar perquè som tant rellevants que veuran que no poden viure sense nosaltres. I si el Barça no pot jugar a la lliga espanyola, és igual, ja li demanaran de jugar a la francesa. I si s’han de posar fronteres, ja les posarem, per treure-les al cap de pocs mesos....No busquem lògica en els raonaments perquè no n’hi ha. Estem en una baixada, sense frens, i sense ganes de reflexionar ni pensar. Ja pensarem l’endemà de les eleccions.
Amb tot, del que ningú parla és què passarà l’endemà de les eleccions amb tot el procés que ha de portar a constituir el nou Parlament, elegir mesa, crear comissions...elegir nou President, constituir un nou Govern i prendre les primeres decisions importants. Ja no sobre el procés sinó sobre la vida quotidiana. Com es pot fer tot això, amb el poti –poti de grups parlamentaris, tant oposats , uns als altres. El no, és relativament fàcil de gestionar, però el sí, obre una complexitat sideral. A cada decisió controvertida o dubtosa, li seguirà una impugnació, recurs o suspensió per part del Tribunal Constitucional. A cada ordre del Govern, li seguirà una anul·lació provinent del Govern Central, d’obligat compliment per tots els funcionaris catalans ( municipals, autonòmics, o centrals).
La Generalitat té un deute de 66.000 milions d’euros que l’obliga a dependre en tot i per tot de les bestretes procedents del Govern central que arriben el dia 25 de cada mes i serveixen per pagar les nòmines i les despeses més urgents. No té cap possibilitat de contreure crèdits propis, sinó venen avalats per l’Estat...com és pot pensar en una desconnexió de l’Estat ? o ni tant sols una mal relació o entrar en conflicte per temes de dubtosa legalitat ? Aquí rau el quid de la qüestió. Estem en un dels moments més foscos, més inimaginables i més increïbles de la nostra història.
Francament en el debat d’ahir poques coses es varen aclarir, però el que va mostrar és un Oriol Junqueras levitant sobre els problemes i qüestions essencials, deixant pel futur la resolució dels problemes. I el més sorprenent, aferrat a la nacionalitat espanyola, com a via per resoldre l’encaix de Catalunya en la UE i en el món mundial. Increïble ¡



 

RIERA DE MERLÈS- BALANÇ ESTIU 2015 - BORREDÀ

RIERA DE MERLÉS – BALANÇ ESTIU 2015 – QUEDA MOLT PER FER.
El dissabte passat, dia 19 de setembre,vaig fer la darrera inspecció de l’estat de la Riera de Merlès, en un moment que podem donar per tancada la temporada d’estiu i per tant, de bany en aquest indret.
El balanç és complex , amb aspectes molt positius i d’altres, a debatre i resoldre, de cara a propers anys. Molt resumit podríem dir que s’ha fet molt però QUEDA ENCARA MOLT PER FER.
Hem aconseguit sensibilitzar la gent del territori sobre la importància i el valor natural de la riera de Merlès, en tot el seu tram. No solament en el que forma part del PEIN sinó en tot el seu recorregut.  Molts berguedans i fins i tot molts ciutadans dels municipis per on transcorre la riera no en sabien gaire sobre la seva existència i problemàtica.  El resultat és la conformitat general de tirar endavant un Pla Especial que reguli tota la riera des del naixement fins el seu final.  Aquest és un tema de cabdal importància.
Un segon tema essencial ha estat la senyalització vertical i horitzontal, feta amb grans mitjans i gran desplegament. Ja no hi ha cap dubte sobre la protecció , els usos i les normes de conducta en tot el territori fluvial.
Un tercer tema ha estat la informació donada sobre el terreny i  pels mitjans de comunicació de les normes de circulació i estacionament. S’ha frenat la circulació a grans velocitats, i s’ha aconseguit millorar l’estacionament de manera molt significativa.
Un quart tema ha estat la disminució substancial de deixalles en qualsevol lloc. Queda molt per fer, però s’ha notat l’existència dels contenidors, i la auto recollida de deixalles per part de molts dels usuaris.
Un cinquè tema fa referència a l’augment de la vigilància per part de patrulles de Mossos d’Esquadra, ben coordinats i documentats, procedents tant del Berguedà com del Ripollès, o Osona. El mateix podem dir de patrulles d’agents rurals.
Un sisè tema important ha estat recollir les deixalles en els gorgs i zones d’aparcament cada setmana, per evitar acumulacions i l’efecte imitador per altres persones.  Aquest fet ha motivat que el cúmul de deixalles fos menor que altres anys.
Un setè tema positiu ha estat l’anunci d’incrementar la vigilància i les sancions en els propers anys. Els usuaris habituals en prenen nota de cara l’any vinent i el boca – orella funcionarà com per reduir el nombre d’usuaris i modificar els seus comportaments.
       Pel que fa aspectes a millorar que entren dintre del QUEDA MOLT PER FER, hi figura la necessitat de reduir la massificació en alguns punts concrets de la Riera. No pot ser que en determinats gorgs s’hi puguin acumular 200 o més persones. S’ha de poder esponjar la presència , i reduir –ne el nombre d’usuaris.
Alguns grups d’usuaris venen acompanyats de gossos que volten i campen per qualsevol lloc, embrutant i molestant no solament a d’altres usuaris sinó també al bestiar que pastura per aquells indrets.
Venen grups amb ànims d’OCUPAR el territori, i fer-se’n amos i senyors, plantant cara a propietaris o vigilants creient-se amb el dret de fer servir la riera com si fos casa seva.
Falta una vigilància permanent que recorri de dalt a baix la riera, durant tots els dissabtes i diumenges de l’estiu. Entenem que no poden ser els Mossos d’Esquadra ni Guardes Rurals, però sí algun cos de voluntaris o personal contractat pels ajuntaments, amb ajuda de Diputació o Generalitat.
Falta detallar i regular algunes zones d’aparcament, per evitar l’ocupació d’espais poc adequats. Aquí tenim la contradicció entre reduir la presència i facilitar l’aparcament. A més zones d’aparcament , més visitants, i és el contrari del que volem. Cal trobar el degut equilibri.
S’ha de tenir més en compte el tram més al sud de la riera, dintre dels termes municipals de Puig-reig i Gaià. Aquest tram ha estat poc atès en anys anteriors, i ara cal prestar-li una major atenció.
En resum, s’ha avançat pel bon camí en un bon nombre d’aspectes però QUEDA ENCARA MOLT PER FER. Es del tot indispensable mantenir i fins i tot impulsar noves actuacions per garantir que els passos donats no quedin en va, i puguem imprimir un nou ritme en els anys propers. Necessitem entre tres i quatre anys per arribar als objectius plantejats.
Dit això, la feina feta ha estat en la bona direcció i ha obtingut uns resultats impensables dos o tres anys enrere. La valorem molt positivament, i felicitem a l’Agència de Desenvolupament del Berguedà que ha passat al davant. I amb ella tots els ens, organismes, cossos i agents que hi ha intervingut.
Borredà, 23 de setembre de 2015.

L’Alcalde – president, Joan Roma i Cunill

 

ELS INDECISOS INCLINARAN LA BALANÇA.

ELS INDECISOS  INCLINARAN LA BALANÇA.
Queda clar que les posicions son inamovibles per part dels votants fidels de cada partit. No hi ha acostament ni modificació de posició, malgrat tot el que s’hagi pogut dir per una banda i l’altra, i les recents declaracions sobre les repercussions negatives, en cas d’independència, només serveixen per alimentar els debats, però no per decantar el vot.
Es més, crec que les posicions s’han radicalitzat, precisament per tot el que hem vist i escoltat aquests dies, i es pensa més amb el cor que no pas amb el cervell, de manera que és inútil pretendre modificar el vot decidit.
En canvi, des de l’inici existeix un considerable percentatge de votants, en altres conteses electorals que ara no se sap ben bé què faran. Aquí és on rau l’interrogant respecte els resultats finals. A les autonòmiques la participació és molt baixa, i els càlculs d’Artur Mas i la seva colla és evitar una excessiva mobilització del vot, sobretot de l’àrea metropolitana. No en va s’han convocat el 27 S amb un llarg pont , confiant en que la gent marxi de casa i no tingui pressa per tornar. Els més mobilitzats segur que voten, però no els més tranquils i allunyats del procés.
Es lògic, doncs, que el PSC concentri els seus esforços en tot l’àrea metropolitana com ja va fer en les municipals. Fer pujar dos, tres o més punts el percentatge de participació pot suposar capgirar les enquestes actuals. De fet, els experts auguren que superar el 70 % de participació representaria un contundent revés electoral pels partidaris de la independència, Toca, doncs, explicar a la gent la importància del seu vot.
Les enquestes tenen unes enormes dificultats per encertar els resultats, degut a múltiples factors que no existeixen en altres conteses electorals. Ara i aquí, la incertesa és absoluta perquè mai dos partits com CDC i ERC havien anat junts, de la mà d’altres independents, i mai se sap si sumen o resten.  Tampoc mai havíem tingut un pack de partits, dintre de Catalunya sí que es pot, que complica valorar la seva incidència electoral. I és evident que el vot ocult afecta tant al PP com al PSC, i trenca els pronòstics habituals.
Per tot l’exposa’t es fa difícil pronosticar el resultat final, oimés quan res indica quin grau de participació hi haurà. Ens trobem a la recta final de campanya i s’ha debatut molt, s’han repetit moltes promeses i s’ha intentat fer por, al mateix temps que s’han rebut advertiments de camins equivocats. Qui reaccionarà ? El diumenge al vespre ho sabrem quan tinguem el percentatge de participació. De moment no sembla que el vot per correu sigui més potent que en altres conteses electorals, i la mobilització de l’àrea metropolitana està per veure. Aquest és el gran interrogant.

El PSC ha fet els deures, i el candidat Miquel Iceta s’ha deixat la pell en tots els debats i entrevistes que li han fet. Em consta perquè molta gent m’ho ha dit que la seva imatge ha calat a fons i ha modificat substancialment els pronòstics inicials. Queda per veure els resultats, però la constant presència de Pedro Sánchez, juntament amb Felipe González , Susana Díaz, i altres dirigents del PSOE ,segur aconseguiran remoure consciències i fer anar a votar a molta gent que s’hauria quedat a casa. Els indecisos tenen la paraula i poden modificar la previsió de resultats fets fins ara. El diumenge ho veurem.

Wednesday, September 23, 2015

 

UN SÒLID CANDIDAT- art. Nació Digital Solsona

UN SÒLID CANDIDAT.
Si algú tenia algun dubte sobre la vàlua de Miquel Iceta , segur que se li ha esvaït al veure’l en tota mena d’actes , debats, conferències, mítings...fins el punt de que molts patim per la seva salut i equilibri. Francament un ritme infernal com el que porta no està a l’abast de gaires persones, i queden encara uns dies per poder rematar la feina.
Alguns diran que no sóc objectiu, i segur que la pertinença al PSC em fa ser esbiaixat en la valoració de candidats, però en els debats no hi ha hagut color respecte qui era el més preparat, el més sincer o el més sòlid en els seus arguments. No és fàcil lidiar debats entre 7 candidats, i s’ha d’esperar massa per escoltar intervencions serioses i ben fonamentades. He de dir que m’ha decebut enormement Raül Romeva. Francament m’havia fet una composició del seu perfil molt diferent i l’he trobat superficial, fora de lloc i molt pobre d’arguments i objectius. Realment donava la sensació d’estar en una altra batalla.
En canvi, Ramon Espadaler fa una bona campanya, dirigida a la seva gent i no em sembla gens lògics els resultats que se li pressuposen. M’imagino que un gran nombre d’antics votants de CiU no s’atreveixen a dir el que votaran però li dono un bon resultat. Estic convençut que tindrà grup parlamentari propi amb més de mitja dotzena de diputats.
També m’ha decebut enormement Lluís Rabell, de Catalunya sí que es pot, perquè trenca la imatge que ens hem fet de Podemos.  No el veig en aquest lloc i va d’un cantó a l’altre sense una posició concreta i ferma. Una mena de poti – poti de formules per sortir del pas que no entusiasmen ningú. No veig que pugui fer un resultat com li donaven al principi de campanya i és una de les grans decepcions del panorama electoral.
No ho fa malament Inés Arrimadas, de Ciutadans, la qual dona la sensació d’haver passat per un curs accelerat d’oratòria per sortir a la palestra i causar bona impressió. I la dona, si bé és fàcil criticar a tothom quan no s’ha tingut cap responsabilitat de govern. Aquest és un partit que dona lliçons de tot a tothom i pot tenir un bon resultat de persones que els hi pot semblar la gran novetat.
Pel que fa Antoni Baños de la CUP és coherent amb els principis d’aquestes candidatures. Res de nou a l’horitzó en el sentit que no enganyen ningú i no deixa de ser una novetat aquesta situació. Disposats a sortir de la UE , de euro, i de tota mena d’organismes internacionals, veurem què fan l’endemà de les eleccions segons quin sigui el resultat. Tenen un electoral fidel i molt mobilitzat.
En quan a Garcia Albiol, fa el que pot, i el simple fet d’haver substituït l’anterior candidata, ja el fa millor però no entusiasme ningú. Té una molt mala peça al teler davant la intransigència i estupidesa dels dirigents del PP.

I no és estrany que els debats se’ns facin llargs i aspres quan escoltem arguments que no tenen cap fonament.  Els brindis constants al sol per part de Junts pel Sí, respecte les bondats d’una independència que saben no arribarà mai, serveixen per animar els seguidors però poca cosa més. D’aquí la importància de tenir Miquel Iceta en tots aquests fòrums. Es la veu del seny, o millor encara, de la normalitat. De la realitat pura i dura. Estic convençut d’un gran nombre de votants que finalment es decantaran pel PSC a la recerca de la seguretat en el futur. Queda poc ja per comprovar-ho. De tots nosaltres depèn un resultat clar a favor del pacte i obrir una nova etapa , sense marxar d’enlloc.

 

BORREDÀ APROVA CONGELAR IMPOSTOS I TAXES:

BORREDÀ APROVA CONGELACIÓ D’IMPOSTOS I TAXES , S’ADHEREIX A L’AMI I A LA XARXA DE MUNICIPIS ACOLLIDORS, I TANCA L’EXERCICI 2014 AMB UN SUPERÀVIT RÈCORD.
Ahir, dilluns dia 21 de setembre es va celebrar Ple Ordinari a l’ajuntament de Borredà. Els principals punts tractats i aprovats varen ser.
1.- Aprovació de les dues festes locals per l’any que ve. Seran el dilluns dia 22 i el dimarts dia 23 d’agost. Dilluns i dimarts de Festa Major.
2.- Congelació de tots els impostos i taxes de cara l’any 2016. L’alcalde va exposar que mitjançant un acord entre PSC i CiU en el passat mandat, es va acordar que mentrestant duri la greu crisi actual, l’ajuntament farà un esforç de contenció de despesa en tots els àmbits no essencials. Considera que la continuïtat de la crisi obliga a estendre aquest acord al present mandat, per la qual cosa va proposar la congelació d’impostos i taxes. Així es va acordar.
3.- Adhesió a l’AMI. En un anterior ple extraordinari demanat per la CUP, es va produir un resultat d’acord per majoria simple ( hi varen votar a favor els 3 regidors de la CUP) i es varen abstenir els 4 regidors de l’equip de govern.  L’acord per majoria simple no permetia l’adhesió que precisa la majoria absoluta. Posteriorment al ple es varen donar tot un seguit d’interpretacions sobre incompliments d’acords, en els quals no havia participat cap membre de l’equip de govern. Aquest fet, juntament amb una nova petició de tractar el tema , per part de membres de l’ANC del poble, afegida a la decisió d’una regidora de l’equip de govern d’acceptar modificar el seu vot, per fer possible l’adhesió, varen motivar la inclusió d’aquest punt en l’ordre del dia.  Ahir el resultat fou de 4 vots a favor ( 3 de la CUP, i 1 de la Regidora Anna Maria Cunill) i 3 abstencions, de la resta de l’equip de govern. Es va delegar com a representant de l’ajuntament al regidor de la CUP, Jordi Codina.
4.- El grup municipal de la CUP va defensar la Moció per adherir-se a la Xarxa de Municipis Acollidors, a la vista de la situació creada per l’èxode de centenars de milers de persones que fugen de la guerra de Síria, i d’altres conflictes armats en països propers. L’alcalde va manifestar el ple acord amb la Moció i va recordar que Borredà és soci del Fons Català de Cooperació des de fa 20 anys, i també forma part de la FMC, en la qual hi ha un grup , ocupat en tasques de solidaritat. Va afegir igualment l’acord amb el Consell Comarcal del Berguedà de formar part de la Comissió creada per tractar aquest tema en concret, i havia posat a disposició del CC , els mitjans que té al seu abast. La Moció de la CUP es va aprovar per unanimitat i l’ajuntament s’afegirà a la Xarxa de Municipis Acollidors, confiant en que tots els ens i organismes creats es coordinin entre ells per evitar disfuncions negatives.
5.- Finalment l’alcalde, Joan Roma, va donar compte del tancament de l’exercici pressupostari 2014 amb un superàvit rècord de 188.000 euros. Aquesta és la xifra més important de tot el període democràtic municipal, iniciat l’any 1979. Aquest resultat suposa un romanent de tresoreria positiva de 349.000 euros. Bona part d’aquest resultat prové de la renúncia feta a una subvenció del PUOSC que ha aportat 195.000 euros a les arques municipals, com a compensació de la Generalitat. Amb tot va remarcar tensions en la tresoreria municipal degut a l’impagament de 250.000 euros per part de la Generalitat. Això motiva la contractació d’una pòlissa de crèdit amb Banc Sabadell per un import de 150.000 euros. La intenció de l’ajuntament és liquidar aquesta pòlissa tant bon punt arribin els diners de la Generalitat.
En els darrers punts de l’ordre del dia, l’alcalde va informar del molt proper inici d’obres de l’entrada del poble i primer tram del carrer Manresa i les mesures que s’estan prenent per afectar el mínim el trànsit de persones i vehicles.
I per acabar es varen dur a terme l’apartat de preguntes del grup municipal de la CUP a l’alcalde. Unes 25 preguntes que afectaven tota mena de temes municipals i que foren respostes per l’alcalde. Aquest ha estat un dels plens més llargs de l’etapa democràtica amb una durada de prop de 3 hores.
Borredà, 22 de setembre de 2015.
L’Alcalde – president, Joan Roma i Cunill.



Sunday, September 20, 2015

 

ENCARA ÉS POSSIBLE- art. Regió 7

ENCARA ÉS POSSIBLE.
Molts pretenen fer veure que ja no hi ha marxa enrere i que la única via possible és la independència. Els socialistes no estem d’acord amb aquesta teoria i considerem factible tenir com a nous interlocutors partits disposats a emprendre una via que fins ara ha estat impossible. La de la reforma constitucional , amb un contingut substancialment diferent al del 78, i en el qual es blindi la llengua, cultura i ensenyament , i s’estableixin les bases d’un nou sistema de finançament que garanteixi la ordinalitat per a Catalunya. Es a dir, si som els tercers en aportar,  siguem els tercers a rebre.
Hem d’acceptar que els governs Aznar i Rajoy han fet molt de mal a les relacions entre Catalunya i Espanya , i han provocat la forta reacció actual, en la que milers i milers de persones han emprès una via , impensable anys enrere, només per demostrar la seva indignació. Es consideren maltractats , insultats i menyspreats. D’aquí a decidir marxar, hi ha un pas, si algú els hi promet que és viable.
El problema és que ningú més que ells veuen aquesta viabilitat, i la constatació de la seva impossibilitat comportarà una frustració col·lectiva de dimensions i resultats imprevisibles. En pocs dies sortirem de dubtes.
Davant aquest panorama ,el PSC, en sintonia amb el PSOE, proposa una altra via possible. Més ben dit, molt previsible si tot segueix el curs de les coses actuals i a les generals s’hi arriba amb Pedro Sánchez com a cap de llista de la candidatura més votada o amb més facilitats per formar govern amb alguna altra de les forces parlamentàries afines.
El compromís del PSOE és modificar la Constitució i encaixar-hi les aspiracions de major autogovern per Catalunya , preservant els trets diferencials que tenim com a nació. Molts diuen que arribem tard, altres que no som creïbles, però el cert és que és la única via factible per resoldre el conflicte actual.
També surten veus que pronostiquen represàlies cas de guanyar el no, i francament els darrers anys han comportat canvis substancials en les actuacions dels partits com per no cometre un error tant immens com seria aquest. Al contrari, si els partits que defensen la continuïtat dintre d’Espanya obtenen una majoria, estaran en condicions per negociar amb Madrid un tracte ben diferent del que té Catalunya, a dia d’avui.
Les mobilitzacions han tingut la seva utilitat, sense cap mena de dubte, com també les reaccions que han provocat perquè tenim el problema català sobre la taula i tothom és conscient que cal resoldre’l. I no per la via de marxar que només els seus promotors veuen viable, sinó per la via d’aconseguir un nou encaix, i obrir una nova etapa.
Encara és possible aquesta solució, i tot dependrà dels resultats del dia 27 i dels lideratg4es que en surtin. Es fa molt difícil imaginar la continuïtat d’Artur Mas, sigui quin sigui el resultat, i les generals poden obrir un marc totalment nou com per modificar les previsions dels que volen marxar.

Estem davant la paradoxa d’unes eleccions catalanes, en les quals intervenen amb més intensitat que mai, els dirigents estatals. I és que aquestes eleccions van estretament lligades a les generals del desembre. Es digui o no, tothom esperarà a veure aquests resultats per prendre un camí o un altre, per molt que es digui que son independents, unes de les altres. Mai havien estat tant interdependents. Temps al temps. 

Friday, September 18, 2015

 

BORREDÀ - EDICTE SOBRE TINENÇA RESPONSABLE DE GATS.






                              E D I C T E   M U N I C I P A L
En Joan Roma i Cunill, Alcalde – president de l’ajuntament de Borredà 
                              FA  CONSTAR
Que la propietat d’un animal domèstic obliga a la seva protecció, manteniment i degut control com per no perjudicar a cap veí del poble. Aquesta obligatorietat està establerta en la Llei de Protecció dels animals, pel que fa gossos i gats, i ha de ser degudament acomplerta en tots els seus termes.
En diferents ocasions hem publicat avisos i ordres , relacionades amb la tinença de gossos, per exigir que vagin lligats i amb morrió cas de que siguin de races potencialment perilloses. Avui, però aquest Edicte té relació amb la tinença de GATS.
Darrerament hem observat una considerable proliferació de la població de GATS, molts dels quals no tenen propietari conegut ni van identificats amb xip, ni han estat esterilitzats, per evitar la proliferació.
Recordem les obligacions de tots els propietaris en el sentit de que la tinença de GATS va estretament lligada a la seva protecció i manteniment, però també al seu CONTROL. No poden anar lliurement per qualsevol indret, ni entrar en propietats alienes, ni facilitar la seva reproducció sense control, sinó volem tenir problemes de massificació com s’està produint en determinats indrets del poble.
Fem una crida a la conscienciació i a l’actuació immediata en aquest tema per evitar problemes posteriors que afectaran als propietaris que no hagin observat aquestes obligacions.
I perquè consti signa el present document a Borredà el dia 16 de setembre de 2015.

L’Alcalde – President


Joan Roma i Cunill



 

AVALL QUE FA BAIXADA - art. blog.


AVALL QUE FA BAIXADA.
O , amb els ulls tancats i orelles sordes.
En el moment que estem ja tant li fa els informes, declaracions, compareixences, estudis, dictàmens d’experts propis o externs...sobre la impossibilitat d’obtenir la independència. Es igual, millor tancar els ulls i fer orelles sordes i avall que fa baixada. Quan arribem a baix ja veurem on hem arribat.
Aquest és el moment actual del procés i res aturarà la determinació de conduir el poble català cap a terres ignotes. De fet, ja fa molt de temps que estem creuant terres o oceans ignots, com perquè ara ens replantegem res del previst. Millor dit, res del que hem dit.
Avui es fa públic el llarg i detallat informe de la Fundación Alternativas, en el qual queda clar que la independència de Catalunya, la deixaria fora no solament de la UE, sinó de tots i cadascun dels organismes de rellevància mundial ( FMI, BCE, OTAN...) . No cal esperar a veure què diran els sobiranistes per garantir una resposta del tipus “ i què?” o “no passa res”, o “ja rectificaran” o més contundent encara, “no es poden permetre deixar perdre un país com el nostre fora de tots aquests àmbits”...
Bé, doncs, no cal perdre més de temps a demanar una rectificació que no arribarà o simplement escoltar l’acceptació de la més crua realitat. Quan un vehicle roda sense frens i en plena baixada no es pot aturar. Ha d’arribar a baix de tot per donar-se compte del lloc on es troba. La única via per retornar a la realitat son els resultats electorals del 27 S.
De totes maneres resulta desconcertant veure el gran nombre de persones implicades en una operació com aquesta. No em refereixo a milers de persones de bona fe que estan clarament emprenyades amb el tracte rebut per part del govern central, sinó amb persones que tenen un raonable coneixement de les relacions internacionals i que han de saber que és impensable, per impossible, aconseguir la independència per la via “de facto”. Cap país situat en el món occidental pot constituir-se en estat sense complir amb els requisits democràtics. Requisits que obliguen a ser exquisidament respectuosos amb la legalitat vigent de l’estat al qual pertanyen.
M’he preguntat mil vegades el perquè del silenci d’historiadors, empresaris, intel·lectuals, ...sobre un procés com el que s’està duent a Catalunya, i em surt una barreja de respostes que van des de la por a entrar en confrontació amb el poder establert, fins a la covardia, passant per les ganes de caure bé, o d’obtenir prebendes mentrestant duri el procés...de tot una mica, però cap de valenta ni congruent ni coherent amb el que hauria de ser la honestedat personal i professional.

Queden pocs dies per topar amb la crua realitat. La nit del 27 S serà apassionant perquè la teoria es farà realitat i s’hauran de fer propostes realistes fora dels somnis venuts. Cada vegada estic més convençut d’una majoria silenciosa que no diu res, però va rebent els informes, noticies i posicionaments amb maduresa i fermesa. Aquests seran els que decidiran els resultats del 27 S. Gent que es va quedar a casa en la majoria d’eleccions autonòmiques i que veuen aquestes, com clarament diferents, i en les que s’hi juguen molt més que un nou govern. Totes les enquestes indiquen que superar el 70% de participació suposa un resultat contundent a favor d’altres tesis, diferents a les independentistes. Aquest és el gran repte del 27 S.

 

L'ARMA MÉS POTENT- art. blogesfera.

L’ARMA MÉS POTENT.
A diferència del que creu molta gent, no és pas l’exèrcit l’arma més potent que té un estat democràtic per defensar-se d’accions contràries a la legalitat. En absolut. L’arma més potent és el BOE ( el Butlletí Oficial de l’Estat). Tot el que apareix en els seus fulls és d’obligat compliment, puix que reprodueix les decisions preses pel govern, avalades per les lleis vigents. D’aquí que el que no surt publicat no té efectes legals, i el que hi surt, les té de forma immediata i contundent.
Em sorprèn enormement la lleugeresa amb la que es parla d’independència per decisió unilateral, o de prendre mesures contràries a les lleis vigents, o de trencament de la legalitat, etc, etc. Algú s’ha preguntat, qui obeirà decisions com aquestes ???? Sembla com si una administració funcionés com una màquina  a la qual se li ha posat un programa informàtic, se li ha donat unes ordres, i aquestes es posen en marxar sense cap altra problema ¡¡¡¡¡
Em faig creus dels arguments que circulen per les xarxes, d’articles en diaris i revistes, de tertúlies en els mitjans de comunicació....i no veure reflectida la impossible posta en marxa de mesures il.legals, sense la participació dels més rellevants en la qüestió: ELS FUNCIONARIS. El personal que ha d’executar-les i posar-les a la pràctica.
Mireu a Catalunya hi ha 306.000 empleats públics, els quals uns 200.000 son funcionaris que han jurat complir i fer complir els preceptes legals de la Constitució espanyola. Si voleu també de l’Estatut de Catalunya que encaixa perfectament en tots els preceptes de la Carta Magna. Doncs , bé, imaginar que un funcionari obeirà i durà a terme accions contràries al seu jurament és viure fora de la realitat d’aquest món. I quan parlo de funcionaris parlo tant dels de l’administració local, com de la Generalitat o de l’Estat. Tots ells estan sotmesos al mateix règim disciplinari.
Trencar la legalitat , per tots ells significa situar-se fora del sistema democràtic i per tant cometre un dels més greus delictes que pot dur a terme un funcionari públic. No en va comporta penes penals, consistents en inhabilitació pel càrrec que ostenta ( vol dir perdre la feina) i pena de presó , si l’incompliment té la gravetat oportuna.
Ningú en parla, però sota aquest principi d’obediència a les lleis hi ha des de mestres i professors, a metges, secretaris, administratius....i també policies locals, i els mateixos Mossos d’Esquadra. Es fàcil donar una ordre, però algú l’ha de complir i em consta que els sindicats de funcionaris de la Generalitat han fet arribar al més alt nivell que no emprendran una ruta cap a “terres ignotes”, en cas que es produeixi la decisió de trencar la realitat vigent. I no és que tingui connexió amb els més alts nivells de l’administració. Aquesta informació em va arribar ahir de la mà d’un dels confidencials més fiables del país. De moment no ha donat peu a grans titulars de la premsa nacional o estatal, però segur que qui n’havia de prendre nota, ho ha fet.

Es a dir, el conjunt del funcionariat a Catalunya, està sotmès als mateixos principis de compliment de la legalitat que qualsevol altre d’Andalusia, Galícia o País Basc. Si l’administració en la qual exerceix les funcions actua en contra d’aquesta legalitat, no solament està autoritzat a no complir les ordres, sinó a incomplir-les de manera obligada i contundent. Que ningú s’equivoqui, podria ser que uns centenars , estiguessin disposats a immolar-se per la causa, però d’aquí a pensar que la immensa majoria ho farien, hi ha un abisme. En resum, tot és més complex, tot és més complicat del que alguns volen fer veure. I ja sé que en uns moments com els que vivim, la majoria de raons ja no s’escolten. Pels més convençuts, pels més indignats, pels més radicals, se’ls en fot sortir de la UE, del euro, de l’OTAN i del sumsun corda. Han decidit marxar i les conseqüències son el de menys. Es en aquest marc en el que ha de prevaler el seny i la reflexió. Estem indignats, tots, però els socialistes volem canalitzar aquesta indignació cap a la modificació de la Constitució espanyola per evitar repeticions de maltractaments que hem rebut. Aquesta és la millor via per no descarrilar. Pensem-hi.

Thursday, September 17, 2015

 

XIFRES MERIDIANAMENT INFLADES- art. Nació Digital Solsona

XIFRES MERIDIANAMENT INFLADES.
No entenc la persistència en voler donar xifres exageradament inflades de la participació en qualsevol esdeveniment.  Es un engany que no porta enlloc  i dona una molt mala imatge dels organitzadors, siguin clubs, associacions, ajuntaments, partits, o entitats, en general.  La veritat i la transparència son les millors eines per demostrar serietat i fiabilitat.
Faig aquesta entrada a raó de les xifres de participació en la darrera Diada, que van de les 550.000 de la Delegació del Govern , a 1.400.000 de la Guàrdia Urbana de Barcelona o als 2 milions de la ANC, segons el seu president. Un any més tornem estar davant un ball de xifres molt poc seriós en un país que diu vol esdevenir nou estat ( segons alguns dels seus dirigents). En cap de les xifres donades s’hi acompanya una mínima explicació, informació o documentació de qui ha fet el càlcul i amb quin instruments. Estem, doncs, davant unes xifres donades a cop d’ull. Una vegada més s’actua sota criteris totalment partidistes.
Fa unes setmanes, en aquestes mateixes pàgines, vaig informar de l’existència de l’entitat CONTRASTANT, que es va crear per donar xifres exactes de participació en qualsevol esdeveniment, utilitzant els instruments més elementals.  I segons aquesta entitat, independent de qualsevol administració i partit, mai a Catalunya s’ha superat el milió de persones en una manifestació. Cap govern, cap partit, cap plataforma ha aconseguit ajuntar un milió de persones per protestar, recolzar o impulsar un objectiu determinat.
I és que les xifres son tossudes i ho he dit mantes vegades que tota manifestació que superi els cent mil participants , suposa un èxit immens. Però aquí, com que ens inventem les xifres amb una alegria desbordant, si un any n’hi posem mig milió, l’any següent l’hem d’incrementar en un quaranta o cinquanta per cent, i el següent n’hi posem el doble...fins arribar a xifres impensables, per impossibles, com la del milió i mig o dos milions.
Mireu, agafant les xifres de la pròpia organització: ANC, o la dels principals partits. Segons ells la Meridiana té 5,3 quilòmetres, que son 5.300 m. Si cada carril de la Meridiana té 3 metres d’amplada, i n’hi ha 5 per banda, tindrem un total de 30 metres d’amplada ( sumats els dos sentits de la marxa), i si posem 10 metres més de voreres laterals, arribarem a la conclusió de que el promig d’amplada de la Meridiana és de 40 metres. Doncs, bé, multiplicant els 5.300 metres de llargada X 40 d’amplada ens dona un total de 212.000 m2 de superficie ocupada. Està establert, comprovada i mundialment acceptat de que en un m2 no hi podem posar més de 4 persones, de manera que si multipliquem 212.000 m2 X 4 = 848.000 persones.
Ni les 550.000 de la Delegació de Govern ni les 1.400.000 de la Guàrdia Urbana i impossible , els 2 milions de l’ANC.  Aquesta és la participació màxima possible, a la vista de les imatges i de les informacions donades pels organitzadors. Aquí hi podríem restar temes com els espais que ocupen el mobiliari urba, alguns jardins, faroles, etc... però , pel cas , és igual. La xifra final queda per sota del milió de persones.

Dit això, ha estat una gran manifestació ? Doncs, sí. Immensa, ben preparada i ben organitzada, demostració del desig i voluntat de molta gent d’anar contra determinades conductes i propostes, o per recolzar alternatives que no estan sobre la taula. De totes maneres, sempre és bo saber qui i quants estan darrere un determinat moviment. I d’aquí la importància d’exigir la veritat i descobrir les mentides. En el nostre país s’han creat massa mentides per tapar les veritats, i ara és el moment de posar-les sobre la taula, i obligar a retre comptes. La primera de les grans mesures a prendre l’endemà de les eleccions serà desmuntar tot l’entramat de la CCMA, per poder disposar d’una televisió i ràdio públiques que siguin objectives i al servei del poble. No una eina de propaganda partidista i sectària com és i ha estat en bona part de la seva existència.

Sunday, September 13, 2015

 

EL SENDERISME AL BERGUEDÀ - art. Setmanari Berguedà Regió 7

EL SENDERISME AL BERGUEDÀ.
Com alcalde d’una de les principals destinacions turístiques de la comarca, tenia un especial interès en veure l’estudi i conclusions del Senderisme al Berguedà, elaborat per la Universitat Pompeu Fabra, BCN és molt més, Tecno Campus Mataró – Maresme, Diputació de Barcelona i la Agència de Desenvolupament del Berguedà.
El recomano a tots els empresaris, monitors, guies, ajuntaments, i públic en general, interessat en el medi natural i en potenciar la seva riquesa com a base per la creació de llocs de treball arreu del territori. Son cent pàgines plenes de dades i evolucions d’aquest fenomen , en la bona direcció.
Ens ha costat als berguedans creure’ns les potencialitats en el món del turisme, i molt especialment en el de tipus familiar i esportiu. Queda encara molt per fer, però quan mirem enrere i veiem el camí recorregut , podem estar-ne legítimament orgullosos. Però dic que queda molt per fer, perquè no hem aconseguit una unificació de criteris, rutes, equipaments, serveis...lligats al turisme rural, i específicament al senderisme. Massa sovint trobem canvis de colors, de senyalització, d’indicadors i informadors , en un mateix territori, i això despista al usuari. I res millor que oferir totes les facilitats als visitants per aconseguir el seu retorn.
Somio l’èxit aconseguit en països de llarga tradició senderista com Suïssa, Austria, Alemanya , França. En el primer cas, el de Suïssa, tenen tot el país senyalitzat, amb un mateix model, distribuint els camins en “wanderweg”( per caminades), i els “bergweg” ( per muntanya). Amb xapes metàl·liques homologades cada pocs metres de manera que és impossible desviar-se de la ruta elegida.
Ja  arribarem algun dia a un objectiu semblant. Mentrestant donem passos en diverses direccions, com la d’oferir caminades per tot arreu i de diferents graus de dificultat. Les noves tecnologies han ajudat a oferir codis QR on s’hi poden trobar dotzenes de propostes , en qualsevol lloc i per qualsevol de les dificultats buscades. Tenim una comarca amb una molt àmplia oferta de cases rurals, des de les quals es pot anar als indrets elegits, i tornar en una sortida d’un sol dia o a pernoctar en albergs o altres cases, si així es desitja.
En resum, de la  mà de la Diputació de Barcelona i de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà estem adaptant el territori per oferir-lo a la gent pròpia i a tots aquells milers de visitants que busquen , en el jardí ( pati de darrera) o zona forestal de Barcelona, el que no tenen a casa seva. Estem a una hora de l’àrea metropolitana, i qualsevol família d’allà pot decidir en pocs minuts un destí, per anar a passejar, caminar o pujar muntanyes, a casa nostra. Aquesta rapidesa i proximitat l’hem d’aprofitar per atreure visitants, allargar les seves estades aquí, i aconseguir crear ocupació.

Ja tenim nombrosos exemples d’aquesta realitat, i l’estudi esmentat, demostra la riquesa creada , però sobretot les potencialitats que tenim al davant. Queden per desenvolupar nombrosos recursos, i aquesta ha de ser la feina dels propers anys de l’Agència, en connivència amb ajuntaments, empresaris i impulsors de noves activitats lligades al senderisme. D’aquí en depèn la creació de molts llocs de treball i esdevenir líder a nivell comarcal.

Saturday, September 12, 2015

 

RECUPERAR LA SENYERA - art. Regió 7

RECUPERAR LA SENYERA.
Les joves generacions no han viscut ni es poden imaginar la prohibició de la bandera de Catalunya durant quaranta anys, i les sancions, càstigs i penes que podia comportar la seva exhibició i presència, durant la llarga nit del franquisme, en qualsevol lloc públic o privat.  Lògica aquesta desconeixença pels més joves, però no pels qui ja tenen una certa edat, i van ser-ne víctimes.
Dic això, per informar d’un acord insòlit , però molt oportú , pres per l’executiva del PSC a les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès, fa ben pocs dies. En aquestes eleccions al Parlament de Catalunya el principal material de campanya serà : LA SENYERA. Sense cap mena d’anagrama, lletra ni símbol afegit. Simplement la bandera oficial de la nació catalana.
En aquestes comarques, volem recuperar la senyera com a símbol de tots els catalans i catalanes, i l’escamparem per pobles i ciutats, en llocs ben visibles , a semblança de com ho havíem fet molts anys enrere, d’amagat.
Cada poble té uns símbols que li son propis i que el fan pertànyer a una única comunitat. La bandera és un d’ells, l’himne és un altre, la llengua, la cultura, ...Pels qui en formem part, un tros de roba es converteix en la representació de tot un país, de la seva ànima, de la seva història passada, i de la que vindrà.  
Es per aquest motiu que volem recordar i recuperar el símbol oficial, amagat, maltractat i prohibit durant molts anys del segle passat, o en èpoques anteriors. Una bandera que des de fa uns anys torna a ser relegada a un segon pla, per no dir un tercer, i s’ha tret del lloc que li correspon en multitud de pobles i ciutats.  Una bandera que ens agermana a tots els catalans i que ha estat motiu d’orgull la seva recuperació i presència, després d’anys de lluita i violència.
Els socialistes, en general, sempre hem respectat i impulsat la presència dels símbols oficials en el lloc d’honor que els pertoca. Ara ens sentim motivats per recuperar els nostres senyals d’identitat i fer-ne ostentació arreu del país. Aquesta és una iniciativa de la federació XI del PSC però que segur tindrà imitadors en molts altres indrets, i fins i tot serà promoguda per altres partits o persones a títol individual o col.lectiu.
Qui perd els orígens, perd l’identitat, i la senyera forma part indestriable de la nostra història. No podem canviar-la, ni substituir-la per cap altra sota criteris de provisionalitat, oportunitat o afany partidista. La senyera és el símbol de tots els catalans i catalanes i així volem que continuï en el present i futur.
Em va semblar, doncs, una excel·lent idea la de començar la campanya posant senyeres, a ponts, baranes, arbres, edificis, etc. No s’estranyi ningú de veure companys i companyes socialistes voltant pel territori col·locant senyeres sense cap altre distintiu. No fa falta, és la nostra bandera, la de tots, i tothom s’hi reconeix.

He de reconèixer que mai, mai hauria imaginat tornar a posar senyeres en llocs habituals en els anys de prohibició com a mostra de reivindicació i recuperació del nostre símbol nacional oficial. Animo a imitar aquesta acció a tothom qui la consideri oportuna i necessària. Omplim de senyeres el país per demostrar que aquest és el símbol que a tots ens agermana. Sempre hem sabut superar les dificultats, també ara serem capaços de fer-ho.

Thursday, September 10, 2015

 

DEBATS AMB RETARD.

DEBATS AMB RETARD.
Estem massa acostumats a les improvisacions com per planificar , en temps i forma, els debats necessaris per anar a votar amb més coneixement de causa. Ho dic per tot un seguit d’estudis, informes i reflexions entorn el cost de la independència. Fins ara teníem la visió d’una de les parts i ara van apareixent estudis i informes d’altres parts, que permeten contradir les primeres xifres donades.
El mateix podem dir sobre el posicionament de múltiples sectors de la societat que ara s’apressen a proclamar el seu acord o desacord amb l’independentisme. Perquè no ho havien fet abans ? Perquè no havien promogut més i millors debats en les seves seus ? Bé, millor tard que mai, però no deixa de ser poc seriós aquesta mandra per debatre quan toca i no en temps de descompte.
De totes maneres , ni que sigui amb retard, es van aclarint conceptes i xifres que es donaven per segures. Més ben dit, eren considerades “inamovibles”. Doncs, bé, hi ha qui les ha mogut i ha mostrat altres sistemes de càlcul per rebatre els posicionaments inicials. Qui té raó ? Tampoc aquí ni en això ens posarem d’acord. Cadascú s’arrenglarà amb qui té més confiança o sintonia. A mi personalment, els arguments i xifres donades per l’ex Ministre Josep Borrell em mereixen tota la confiança. També he de dir que no sóc cap expert en números.
En quan al debat sobre la nació catalana, és interessant llegir l’extensa entrevista feta a l’ex president Felipe González, en el diari La Vanguardia, en la qual aclareix la interpretació donada a la seva “carta als catalans” i es posiciona clarament sobre el terme “nació”. Considera que Catalunya és una nació i com a tal ha de ser integrada en la reforma constitucional.
Com sempre han sorgit veus contràries dintre i fora del partit, cosa habitual, però l’autoritat del qui ho proposa és més que suficient per garantir la seva presa en consideració.
Tots aquests debats hauria estat bo tenir-los abans. Arriben amb molt de retard i son difícils de ser assimilats i creguts quan han passat tantes coses. Coses molt negatives pel que fa les actuacions del govern central, i les dinàmiques de campanya no fan viable els debats serens, assenyats i constructius.

Toca, doncs, jugar amb les cartes que es tenen i esperar resultats. A punt de començar la campanya hem de batallar per anar contra l’abstenció en primer lloc, i cap a moure els votants habituals en aquestes i altres eleccions. Que ningú es quedi a casa, ha de ser la prioritat, i en unes eleccions al Parlament sempre ha costat de fer-ho entendre. Potser si els mitjans de comunicació d’abast estatal prenen partit i es posen a programar actes, aconseguiran reduir el nombre d’abstencionistes. Resta per veure què faran.

 

COMPARTIR ACTE DE CÀRRECS MUNICIPALS AMB MIQUEL ICETA

COMPARTIR ACTE D’ALCALDES I REGIDORS AMB MIQUEL ICETA.
El dilluns passat dia 7 al migdia ,uns 150 càrrecs municipals ens varem trobar al Parc de la Ciutadella , per demostrar que el PSC continua tenint un ànima municipalista i una presència notable en tot el territori, no en va som el segon partit, a nivell municipal.
Va obrir els parlaments el cap de llista de Barcelona, Jaume Collboni, va continuar l’alcalde de Tarragona, el qual va donar pas a l’alcalde de Lleida i president del partit i finalment va parlar Silvia Paneque, la cap de llista de Girona, la qual va fer un esplèndid discurs i un resum del Manifest que tots havíem aprovat.
Finalment Miquel Iceta va exposar les principals raons del PSC per ser decisius en aquestes eleccions del 27 S, fent especial atenció al món municipal. De fet, tenir de president de la Generalitat a un ex alcalde, com va succeir amb Pasqual Maragall i José Montilla, garanteix unes polítiques clarament favorables als ajuntaments. Gràcies a decisions presses en aquells anys, algunes coses es varen arreglar de forma essencial a nivell de: pla de barris, polítiques socials, escoles – bressol, beques menjador, ajuts a escoles de música....i el fons de cooperació que continuem rebent, tot i que amb enormes retards, o els ajuts a electes municipals per posar només uns pocs exemples.
En aquest marc es va comprometre a assumir els punts continguts en el Manifest per portar el federalisme no solament a nivell estatal i nacional, sinó també , municipal. Un dels principis elementals del federalisme son les polítiques de proximitat, facilitant que sigui l’administració més propera la que s’ocupi de cada competència concreta. Es així com funcionen els països més avançats el món , tots ells amb un sistema federal, sigui Suïssa, Alemanya, Estats Units, Austràlia, Canadà, etc, etc.
Es en un acte com aquest on es visualitza la presència del PSC a tot el país, i on es poden comprovar les polítiques que presideixen els ajuntaments socialistes, o amb presència socialista. Ara més que mai toca destinar recursos a les polítiques socials, d’atenció a les persones, als més desvalguts, però també a polítiques d’igualtat, mantenint escoles – bressol, o facilitant activitats extra escolars a tots els alumnes, independentment dels recursos dels seus pares. No pocs ajuntaments han tingut obertes les escoles tot l’estiu per mantenir els menjadors oberts i oferir, almenys un àpat complert al dia.
La intervenció de Miquel Iceta també va refermar la solidesa del candidat en tots els àmbits que li toca actuar. Còmode entre càrrecs municipals, com ho està en qualsevol altre àmbit territorial. Ho va dir fent referència a un gran acte a Tarragona amb persones de la tercera edat, o quan va a actes amb universitaris, treballadors o joves a l’atur. Els qui el coneixem bé sabem que és un tot terreny i es nota en el coneixement del país i dels seus problemes.
Aquest factor, juntament amb el garbuix que es veu en altres candidatures han de fer pensar en un resultat diferent del que ofereixen determinades enquestes. Ja em perdonareu però cada vegada sóc més desconfiat respecte enquestes que apareixen tot sovint, i semblen haver-se fet en tres o quatre dies. Una bona enquesta val molts diners, i no sembla que alguns mitjans de comunicació els tinguin com per destinar-los a aquest objectiu. Aleshores cal estar atent al que veiem al carrer i sobretot al que es parla dintre de les cases. Fa pocs dies vaig posar l’exemple dels resultats de la consulta en els municipis del Lluçanès, i ningú preveia el resultat final. De tretze poble, en cinc va guanyar el no, en un altre va gairebé empatar, i per tant el que semblava bo , i no tenia inconvenients no va obtenir els resultats esperats. Esperem uns dies i veurem què diu el poble.



Wednesday, September 09, 2015

 

TOT A PUNT PER COMENÇAR LES OBRES ENTRADA POBLE





TOT A PUNT PER COMENÇAR LES OBRES DE L’ENTRADA DEL POBLE.

El dimecres passat, dia 2 de setembre, es va signar el contracte amb l’empresa Salvador Serra , de Porqueres. Aquest contracte inicia el compte enrere en l’inici de les obres que han de transformar l’entrada del poble, el primer tram del carrer Manresa i carrer Queralt. Unes obres importants que afectaran de forma notable la vida del poble durant els propers 6 mesos.
El dia 23 d’aquest mes es farà l’acta de replanteig, i al cap de pocs dies començaran les obres. Això vol dir que durant uns mesos tot aquest tram quedarà tancat a l’accés de vehicles, i restringit el pas de persones.
Demanem a tothom comprensió, paciència i sobretot seguiment estricte de les mesures de seguretat. Unes mesures de seguretat que aniran lligades a canvis en la circulació d’alguns carrers del poble per facilitar l’entrada i sortida de furgonetes i camions de repartiment de queviures o altres productes. Alguns senyals es taparan i altres seran substituts per uns de provisionals mentrestant durin les obres.
Els vehicles dels trams afectats s’hauran de portar a l’aparcament municipal durant el temps que durin les obres, i les activitats que hi ha en aquests trams s’hauran d’adaptar al ritme de les obres. En tot moment hi haurà un encarregat d’obra, amb el qual es podrà acordar un determinat moviment de vehicles o mercaderies, per facilitar la seva entrada o sortida, però sempre amb caràcter excepcional i puntual.
Amb l’empresa contractada s’ha acordat el manteniment dels serveis essencials als veïns afectats com son el subministrament d’aigua, o el desguàs de les aigües brutes cap a la claveguera, mitjançant empalmes provisionals. Qualsevol incident es podrà posar en coneixement del responsable de les obres i serà degudament resolt.
Les previsions a dia d’avui, son d’iniciar les obres a principis d’octubre i poder fer l’asfaltat definitiu a principis del mes de març, ja amb el bon temps. En cap cas vol dir que els trams afectats estiguin tancats durant tot aquest temps. Les obres es faran per trams curts, per anar avançant poc a poc i facilitar els accessos progressivament.
La major o menor rapidesa també dependrà del temps que tinguem durant les obres, i per tant demanem comprensió i paciència. Aquesta obra és totalment indispensable i és la primera de moltes altres que seguiran en els propers anys.
Sabem que hi ha persones que dubten sobre la necessitat o no de dur-la a terme. L’equip de govern municipal no en té cap dubte i per això va iniciar els tràmits de redacció del projecte i recerca de subvencions, sis anys enrere. Dintre de pocs dies, tothom podrà comprovar la necessitat i urgència de l’obra. Quan s’aixequin els carrers i es comprovi el deteriorament, per envelliment i ús de la claveguera, xarxa d’aigua i paviment, quedarà clara l’actuació.
I repetim. Atenció als canvis de circulació que comportarà l’obra, seguiment total de les mesures de seguretat, paciència i comprensió per les molèsties que tindrem durant uns mesos, pensant en el resultat que obtindrem al final.
Borredà, 5 de setembre de 2015.

L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill 

Saturday, September 05, 2015

 

ELS GRANS REFERENTS - art. Regió 7

ELS GRANS REFERENTS
El mal anomenat procés comporta un allau d’opinions, posicionaments i actuacions molt contradictòries, unes amb les altres, encaminades a defensar cada objectiu particular. Un objectiu que està produint el més important conflicte intern en el nostre país, en els darrers setanta anys. Convé, doncs, estar atent a tots els arguments per poder decidir en conseqüència.
Fa una setmana de l’extensa carta als catalans de l’ex president Felipe González. Una carta plena de seny i sensibilitat envers les posicions més prudents d’una part dels partits catalans. Una carta que demostra el grau de convicció de que la via empresa pel president Mas no és la adequada, per quan es converteix en inviable, a nivell intern i extern. Però sobretot, extern, dit per una persona que s’ha guanyat un enorme prestigi internacional i coneix com ningú la diplomàcia mundial.
Queda clar, no solament pels arguments que dona, sinó també pels que hi ha afegit moltes altres personalitats europees que és impensable una separació unilateral, seguida d’un reconeixement internacional. Una decisió d’aquesta rellevància quedaria suspesa d’immediat a nivell intern, i no reconeguda a nivell extern. Es el que se’n diu un carreró sense sortida.
Dit això, em quedo amb un factor extraordinàriament positiu, com és el reconeixement de que les coses no poden continuar com estan ara. Es a dir, les mobilitzacions sí han aconseguit un gran objectiu: posar sobre la taula, la necessitat de trobar un nou encaix per Catalunya dintre d’una Espanya diferent, i fer-ho amb el necessari consens a nivell territorial.
I que les coses estan canviant és més que evident quan les principals forces admeten la necessitat de reformar la Constitució. També es pot veure amb els canvis de lideratges al País Valencià o a les Illes, i també a l’Aragó , tots ells favorables a modificar les regles de joc. S’han d’aprofitar aquests canvis per aconseguir l’objectiu desitjat: resoldre l’encaix nostres mitjançant el blindatge de la llengua, la cultura, l’ensenyament i obtenir un nou sistema de finançament més just i equilibrat.
Alguns diuen que s’ha fet tard i estan ja en una altra batalla, la de la independència, però en política , com en tot, sempre hi ha un temps de pròrroga, un temps per reflexionar i valorar si es donen les circumstàncies per poder-ho fer realitat, i no emprendre un rumb cap a “terres ignotes”.
Per a mi, com per a la majoria de militants socialistes, tenim Felipe González com un dels grans referents, de manera similar a com varem tenir Willy Brandt, Salvador Allende o Olof Palme. Es oportú escoltar les seves reflexions i veure els seus arguments i consells, no solament pels qui votem socialista, sinó també per tothom en general. El mateix cal fer en altres casos i altres posicionaments d’altres líders nacionals o internacionals, com a mesura per contrastar opinions i veure els camins a seguir.

La unió fa la força, i en uns moments especialment complicats de la política mundial, convé decidir en funció dels interessos interns, però tenint molt present la situació externa, i sembla clar que la via més viable i oportuna és la de tirar endavant una reforma constitucional que resolgui els actuals conflictes, sense trencaments traumàtics i inviables. Una via impensable fins ara però que albira una nova etapa en la qual sí serà possible. En aixó estem els socialistes i confiem en poder-ho dur a terme l’endemà de les eleccions generals.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?