Tuesday, April 29, 2008

 
REACTIVACIÓ MUNICIPAL
De ben segur tothom veu amb preocupació la caiguda de la activitat econòmica, molt especialment la lligada a la construcció. Dependre tant d’un sol sector porta aquests problemes, i no és fàcil reactivar la economia, en poc temps i per a tanta gent.
Amb tot, s’estan produint algunes reaccions que han de comportar uns efectes clarament beneficiosos per tot el sector i permetre una reactivació, molt abans del que arribaria sense les decisions que tot seguit comentaré.
Es parla poc de la capacitat inversora dels ajuntaments, perquè sempre son més espectaculars algunes grans inversions dels governs autonòmics o de la administració central, però no deixa de ser essencial, el paper que juguen els municipis a l’hora de programar obres en tot moment i a tot arreu. Totes aquestes obres, des de les més petites a les més grans proporcionen milers de llocs de treball directes i indirectes.
I ara, ben aviat els ajuntaments rebran injeccions molt importants de diners de les altres administracions : Generalitat, Diputacions , Govern Central i UE, com per poder iniciar les programes d’inversions previstos en els programes electorals. Es a dir, en pocs mesos es licitaran centenars d’obres d’imports molt diversos que donaran feina a multitud d’empreses.Els diners rebuts, via subvencions, afegits als dels propis pressupostos municipals i amb crèdits complementaris, fan un gruix d’inversions de primer ordre.
I aquests inversions tenen la virtud de tocar tots els temes i tots els territoris, de manera que beneficien a tothom. I van des de la gran obra pública, com soterrament de vies de tren, aparcaments, zones esportives, urbanitzacions, pavellons, etc, passant per les obres lligades al cicle de l’aigua, o dels serveis municipals bàsics.
I aquest és un inici amb una durada de entre tres i quatre anys, tot el que resta de mandat municipal. Ja no es pararà en cap moment perquè la repercusió i repartiment d’ajuts s’allarga durant esl propers quatre anys. Hi ha , doncs, unes perspectives bones de recuperació de la activitat, en aquest àmbit tant rellevant de la obra pública i la construcció.
A tot plegat s’hi afegeix la decisió de la Generalitat d’avançar algunes de les grans actuacions en obra pública per ajudar a la recuperació de la activitat. En aquest apartat es parla de més de quatre mil milions , per injectar de forma immediata al mercat de treball, dedicat a les grans infraestructures i equipaments. Sense cap mena de dubte, s’ha de notar aquesta decisió.
I per últim, també a nivell de govern central, s’ha acordat avançar obres , inicialment projectades per a més endavant. Tot plegat, ha de permetre millorar sensiblement el moment actual i frenar la desacceleració que s’autoalimenta, si ningú hi fa res per aturar-la.
Queden per fer altres actuacions que les hem vist en alguns municipis, impulsades per ajuntaments realment innovadors i que suposen entrar en àmbits , fins ara poc explorats i que poden donar idees a la Generalitat o al Govern Central per copiar-les. Es el cas, de negociar la compra de vivendes noves, a promotors que no les poden vendre als preus inicialment previstos i que estan disposats a cedir-les a lloguer, avalat per l’ajuntament, o vendre-les a preu de cost. Es una bona ocasió de fer-se amb un parc de vivendes de lloguer o en propietat a preus raonables.
I seria poc raonable ficar-se en noves promocions de vivenda de promoció pública si existeix la possibilitat de comprar-ne de ja feta, en condicions similars al cost de noves promocions. En aquest i altres apartats, son els ajuntaments els que han aportat noves fòrmules àgils i imaginatives per aprofitar recursos i resoldre problemes. Una demostració més del poder d’innovació de les corporacions locals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Friday, April 25, 2008

 
GARANTIR L’AIGUA.
Aquests dies estem comprovant el cabal que pot donar el nou pou de Casadejús. Un pou fet pel propietari de la finca, Ramon Ticó, el qual ha donat totes les facilitats perquè puguem saber la capacitat que pot donar, i al mateix temps ens ha fet saber de que el posa a disposició de tot el poble.
La brigada d’obres ha fet diverses extraccions durant uns dies i pel que sembla, en el subsòl existeix una bossa d’aigua d’un volum considerable i al mateix temps , un corrent d’aigua que la va alimentant. El que hem de saber és si val la pena preparar tota la infraestructura per poder bombar l’aigua i conduir-la al dipòsit de Campalans, o buscar altres aportacions d’aigua d’altres llocs.
En pocs dies, decidirem què fer , respecte aquest pou. Si el cabal fos important, ja no buscaríem noves captacions, sinó, continuaríem cercant en llocs estudiats i proposats per diferents tècnics en aquesta matèria.
Anys enrere, foren varis els buscadors d’aigua que varen marcar possibles indrets en la zona de Subirà, Cabanes ( on ja n’hi tenim dos) i en alguna altra finca propera. Tot indica que les millors opcions estan cap al nord, i en canvi no es creu gaire bona, la zona sud.
En qualsevol cas, les actuals captacions en funcionament,garanteixen l’aigua pels propers anys. La despesa en aigua se situa en el punt més àlgid de l’estiu en uns 500 m3 al dia. Tenim captacions suficients per cobrir aquesta demanda, sobretot ara en que hem augmentat la capacitat de les reserves fixes, amb el dipòsit de Campalans. I properament es farà el nou dipòsit de 1.000 m3 de Subirà. De totes maneres, sempre és millor tenir una nova captació, com a garantia per un futur més llunyà, en matèria de nous cabals. Per això s’ha demanat al Servei de Medi Ambient de la Diputació, continuar buscant noves reserves d’aigua i en els propers dies, el tècnic especialista, tornarà al poble per proposar un nou lloc de perforació.
Volem decidir entre el pou de Casadejús, o un de nou, en un altre lloc, per poder-nos acollir a les subvencions de l’ ACA que es poden demanar d’aquí al mes de juliol i que serviran per poder fer obres els anys 2009 i 2010.
Com es pot veure una mica per tot arreu, l’aigua ha esdevingut un element essencial i escàs en la majoria de territoris. I en molts llocs, han esperat massa a fer inversions en aquest tema, i ara tots han de córrer per salvar la situació. No és el nostre cas perquè des que varem assumir el servei, l’any 92 hi hem destinat molts diners i molta atenció. Per això ara la tenim garantida. Però, a la vista de les constants sequeres, és millor tenir-ne molta que no pas la justa. D’aquí les proves que estem fent, i les que continuarem fent fins tenir-ne de sobres.
I també volem assegurar la zona de Sant Esteve. Dintre de poques setmanes ha de sortir una convocatòria de subvencions per comarques de muntanya i allà hi col.locarem la petició d’ajut per la construcció del dipòsit de 500 m3 que hem decidit posar allà.
En fi, aquests son els diners més ben invertits, i son els que permeten assegurar el creixement del poble , sense carències en un element bàsic com el de l’aigua.

Tuesday, April 22, 2008

 
ACCIDENT, EN DIRECTE
M’agafo un parèntesi en els escrits sobre ajuntaments, per tractar sobre un accident ocorregut el divendres passat, a tres quarts de nou del matí a l’ Eix del Llobregat, direcció Manresa, a l’alçada del terme municipal de Navàs. I ho faig per extreure’n algunes conclusions i propostes que poden anar bé de cara el futur.
En els molts anys de conducció i uns quants centenars de milers de kilòmetres ,fets per carreteres de tota mena, m’ha tocat ajudar a uns quants accidentats. I el divendres passat, la casualitat em portà a ser el primer a socórrer una noia de Puig-reig , greument accidentada, en el punt indicat. Vaig activar el telèfon d’emergències, el 112, detallant els fets i reclamant urgentment un equip del SEM.
Al cap de 3 o 4 minuts, varem tenir la sort de que una infermera de Calaf, acabada de sortir de servei del SEM de Berga, trobés l’accident i s’aturés a prestar una ajuda realment professional, i donés més i millors detalls al 061, de manera que s’activés l’helicòpter medicalitzat.
En resum, en poca estona teníem tots els cossos implicats en plena feina: Mossos, Servei de conservació de carreteres, bombers, SEM /ambulància i SEM/helicòpter aparcat en plena carretera, a la espera de poder traslladar la accidentada. I és aquí on sempre és interessant de veure com funciona el dispositiu i comprovar la eficiència del conjunt. Vaig poder comprovar una perfecta coordinació i supeditació a un comandament únic, i que tot el material funcionava i era adequat a la feina prevista. Tallar ferros, extreure trossos del vehicle, i col•locar peces per poder millor treballar, tot protegint l’accidentada, pot semblar fàcil , en teoria, però és realment complicat , en la pràctica.
Tot va anar segons el previst, i en un temps raonablement curt, tot i que es fa etern pels qui ajuden o s’ho mirin. El resultat, fou esplèndid amb la noia traslladada en helicòpter cap a l’Hospital General de Manresa , amb el fèmur trencat, masegada per tot arreu, però sense cap perill especial. Per tant, felicitats a tots els cossos que varen intervenir i així ho vaig transmetre a la Generalitat.
Amb tot, sempre va bé, comprovar alguns aspectes a millorar o a tenir en compte per futures ocasions. El primer fou que ,degut a l’impacta el vehicle va quedar mirant cap a Berga, i en la meva trucada al 112 vaig cometre l’error de donar el sentit erroni , de l’accident. Pels vehicles d’ajuda provinents de Manresa, havien d’arribar-se fins a l’entrada de Puig-reig /sud per poder canviar de sentit. Després he comprovat altres trams en que la mitjanera no permet canvis de sentit, en casos d’urgència. Per aquest motiu he adreçat peticions al Conseller de Política Territorial per veure si és possible facilitar algun pas , cada 3 o 4 km. Agilitzaria la arribada dels equips d’emergències.
Un segon tema és deixar clar a tothom el telèfon d’emergències universal. Si el 112, o el 061. He de dir que el 112 va atendre la petició diligentment i amb total eficàcia. Però, encara hi ha molts que pensen que és millor , en casos d’accidents, activar el 061. O un, o l’altre, perquè les duplicitats poden portar a confusions pels propis serveis.
I per últim, l’avís als familiars. En aquest cas ,vaig oferir-me als Mossos, recollir i portar les pertinences de la conductora, a l’ajuntament de Puig-reig, i avisar la família. Tot va anar bé, però segurament pel conducte ordinari, l’avís s’hagués realitzat molt més tard, donant peu a possibles angoixes per no haver arribat a la feina, i rebre trucades demanant per ella, etc. En definitiva, quan més aviat es pugui donar avís, millor per a tots. I per acabar, constatar, que portar el cinturó realment és útil i ho vaig poder comprovar. I que tenim un dispositiu d’emergències equiparable als millors d’Europa.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Monday, April 21, 2008

 
DEPARTAMENT POLÍTICA TERRITORIAL
DEPARTAMENT D’INTERIOR

Borredà, 21 d’abril de 2008.

Hbles. Senyors Consellers,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà

EXPOSA

Que el divendres passat, dia 18 a les 8.45 es va produir un accident automovilistic a la C-16, sentit Manresa, a la alçada del municipi de Navàs ( Bages). En aquell precís moment circulava en el mateix sentit, i vaig ser la primera persona a auxiliar a la conductora del vehicle, greument accidentada.
La activació del telèfon d’emergències, el 112, i la resposta de tots els cossos implicats fou ràpida, eficient i ben culminada, amb el trasllat per helicòpter cap a l’ Hospital General de Manresa.
Amb tot, la trucada al 112 contenia, per la meva part un error en el sentit de la circulació, degut a que el vehicle accidentat va quedar mirant ,sentit Berga i així ho vaig indicar, i no cap a Manresa, com era realment.
L’arribada dels primers vehicles de Mossos i Bombers , em va fer adonar de l’error, i posteriorment vaig poder comprovar la falta de sortida d’escapament al llarg de l’autovia, per passar d’un sentit a l’altre, cada certa distància.
Es per aquest motiu que els
DEMANA
Estudiar la possibilitat de trencar aquesta continuïtat de la mitjanera de separació entre un sentit i l’altre, per aconseguir passos, cada 3, 4 o 5 km, i així facilitar l’accés dels vehicles d’emergències , vinguin d’on vinguin . Ara, han d’arribar al poble veí i donar la volta, amb la conseqüent pèrdua de temps i esforços.
Pel demès, prego facin arribar als responsables dels cossos activats: Bombers, SEM(Ambulància i Helicòpter), Mossos i Servei de Conservació Carreteres, la més sincera felicitació per la perfecta coordinació i bon treball realitzat.

I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 21 d’abril de 2008.

L’ Alcalde – President: Joan Roma i Cunill

ALS HONORABLES CONSELLERS DE INTERIOR , I DE POLÍTICA TERRITORIAL- DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:

Thursday, April 17, 2008

 
EL MES QUE VE FINALITZA EL PAGAMENT DEL RENTING PER LA INSTAL•LACIÓ FALLIDA DE WI –FI.
Cinc anys enrere, a la vista de la incertesa i la negativa a portar ADSL al municipi de Borredà per part de Telefònica i altres empreses de comunicacions, l’ajuntament es va posar en contacte amb diverses empreses del sector que asseguraven poder donar cobertura a tot el poble amb un sistema fiable i a uns preus raonables.
Es varen mantenir entrevistes en diverses empreses i finalment va semblar que ASPENTER oferia una qualitat i unes prestacions realment interessants, a uns preus semblants als d’altres empreses d’àmbit nacional i estatal.
Es varen fer vàries reunions amb els tècnics i els directrius i finalment, es va acordar signar un contracte per tirar endavant la proposta. La pressió de molta gent i el desig de l’ajuntament d’oferir un servei , esdevingut indispensable per molts professionals , estudiants i població en general, va portar a tirar endavant el projecte.
Les incidències negatives varen començar molt aviat, i la malaltia del tècnic principal va complicar enormement les coses, fins el punt de incomplir la major part dels terminis, prestacions i posada en funcionament. Varem requerir l’empresa a complir tots els punts del contracte, però malament quan una empresa no disposa dels mitjans tècnics i econòmics indispensables.
La mateixa empresa havia ofert els seus serveis a molts altres municipis que es varen trobar en situació similar, i tots en varen sofrir les conseqüències.
El servei finalment es posà en marxa, però en condicions diferents, capacitat diferent i velocitat diferent. També les instal•lacions individuals varen retardar-se i es varen fer pagar a preus , en alguns casos abusius. Amb dificultats es va anar donant servei a tot un conjunt d’usuaris i durant uns tres anys, alguns han tingut un servei més o menys regular.
Aquesta situació va portar l’ajuntament a fer nous requeriments i finalment a rescindir el contracte i exigir el retorn de diners als usuaris i suspensió del renting amb l’ajuntament. De totes maneres la desaparició del responsable de l’empresa i la total manca de bens i propietats per embargar, no va fer aconsellable emprendre accions judicials que haguessin costat més diners, i no haguessin assegurat cap compensació econòmica.
La signatura del contracte i la contractació d’un Rènting per avançar el cost de tota la instal•lació i el lloguer del senyal satèl•lit es va fer amb La Caixa. I hem hagut d’anar pagant aquests imports cada mes, fins el proper mes de maig en que liquidarem el rebut núm. 48 , últim de la operació.
Aquest ha estat un projecte fracassat, lamentable i amb un cost de poc més de cinquanta-mil euros per les arques municipals. Varem intentar suspendre la operació, però no va ser possible, degut al paper d’avaladors del projecte que teníem i la inexistència de cap altra part per fer-hi front. A més tot el material que es va fer servir ja no té cap altre destí que el contenidor de voluminosos, perquè es una tecnologia ja obsoleta a dia d’avui.
Aquesta experiència ens va mostrar que en aquest tema només es pot anar de la mà de grans empreses, solvents i sota l’empara de la Generalitat o l’Estat. Ara tenim IBERBANDA, amb unes prestacions raonables , si bé no permet el que volíem de l’anterior empresa, i era arribar a tot arreu del terme municipal.
Per això, els hem demanat i estem provant sistemes via satèl•lit per oferir un servei similar al de dintre del poble per aquelles cases de pagès, turisme rural, càmpings, etc. De moment estem fent unes proves al voltant de la parròquia de Sant Esteve de Comià que semblen anar en la bona direcció. De totes maneres, en matèria de noves tecnologies hi ha constants contradiccions i promeses incomplertes, abans i ara. Properament el segon tinent d’alcalde , Antonio Velasco i la regidora Concepció Barniol, tindran noves reunions amb els tècnics d’Iberbanda per garantir recepció i connexió adients en llocs apartats del terme municipal.
I algun dia arribarà el servi directe de Telefònica, però mai l’empresa ens ha dit quan arribaria ni en quines condicions. De moment, però qui vulgui el servei de Banda Ampla Rural es pot dirigir directament a la empresa Setz.net de Bagà, o demanar informació a Antonio Velasco o a la Concepció Barniol.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

 
CANVIS EN EL PAISATGE.
Aquest any, per Pasqua vaig voler retornar a una zona de França que sempre m’ha agradat molt: Carcassona. Una ciutat amb un bon nombre de llocs al seu voltant per visitar i passar-hi uns dies.
Però, el que em va impactar respecte l’anterior visita, uns anys enrere és la decidida aposta per les noves energies, especialment la eòlica. Precisament en un lloc on el vent bufa que fa fort. Quan aquí tots ens omplim la boca de que s’ha de prescindir cada vegada més dels combustibles fòssils i estem preocupats pel canvi climàtic, però impedim la col•locació de parcs eòlics un dia sí i altre també, em va agradar que en altres indrets siguin més responsables.
I no només es poden contemplar un bon nombre de parcs, sinó també instal•lacions solars que conviuen amb les altres. Tot plegat suposen un canvi notable en els índexs de producció d’energia elèctrica diferent als tradicionals.
Viatjar sempre va bé en molts aspectes i en aquest cas vaig poder contrastar què fa un país i com pot conviure el turisme amb les noves energies. La comprovació va deixar clar que en res l’ha perjudicat. Es més, algunes d’aquestes instal•lacions es poden visitar i s’han convertit en un motiu més de visita per part de turistes o de escolars que aprenen el funcionament i el rendiment que donen a la societat.
Aquí les coses van per camins molt diferents. Hem pogut comprovar i tots hem llegit la oposició a deixar instal•lar parcs eòlics en molts indrets. Uns perquè espatllen una serralada, altres perquè suposen un impacte visual, suposadament negatiu allà on han d’anar, altres perquè tants generadors fan soroll, espanten els ocells o creen corrents d’aire inadequats, etc.
Es evident que no es pot col•locar un parc en qualsevol lloc i que ha d’existir algun mapa de instal•lacions per ordenar-los sobre el territori, però és evident que no es poden posar en parts baixes si el que s’ha d’aprofitar és el vent. O no es poden amagar, perquè les torres de seguida fan 20 o 25 m, d’alçada. I no es poden limitar a poques torres perquè la inversió és molt elevada i no és el mateix preparar la infraestructura i la connexió a la xarxa elèctrica de 10 torres que de 20. En fi, son consideracions lògiques que s’han de tenir present a tot arreu.
Però també cal saber que un parc eòlic dona una producció enormement més elevada que una instal•lació solar, i per tant va bé poder combinar els dos tipus d’energia. Es cert que per aquí tenim més sol que no pas vent, per tant és lògica la aposta per la energia solar.
I aquí entrem en una nova contradicció. Tot i que tothom té clara la necessitat de dependre menys del petroli, la tramitació per instal•lar un parc solar és brutalment llarg i complicat. N’acabo de tramitar un i ha durat dos anys i mig. Es il•lògic i vergonyós perquè suposa una pèrdua enorme d’energies i diner per fer una activitat indispensable. I afegeixo que fins ara la mateixa tramitació per un parc eòlic podia durar entre 5 i 7 anys.
El govern fa uns mesos es va comprometre a retallar tràmits i accelerar processos per deixar a menys de la meitat el temps de tramitació. Amb tot continua sent exagerat.
Però on volia arribar, és que ens hem de preparar , personal i col•lectivament per facilitar la implantació d’instal•lacions com aquestes en molts indrets de per aquí el Lluçanès, el Berguedà o en qualsevol altra comarca, tenint clar que en altres llocs no ha afectat negativament cap de les activitats tradicionals: sigui el turisme, la agricultura o la indústria.
I pels pagesos i propietaris forestals, no deixa de ser una activitat que els permet tenir uns importants ingressos complementaris, i sovint, principals per les seves arques. I la societat deixa de dependre en exclusiva del petroli , els seus preus i la seva contaminació.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

 
L’ALCALDE DE BORREDÀ FELICITA AL SECRETARIAT D’ESCOLA RURAL DE CATALUNYA PER LA CREU DE SANT JORDI:

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà, ha mostrat la seva satisfacció i felicitació al Secretariat d’Escola Rural de Catalunya per la obtenció de la màxima distinció de la Generalitat de Catalunya.
Una distinció ben merescuda per un doble motiu. Pels 25 anys d’activitat constant i innovadora i pels objectius assolits.
Pels qui vivim en zones rurals, l’escola és un element vital i essencial de educació, cultura, lleure i dinamització. I no és fàcil compaginar tantes aspiracions i tantes voluntats en un medi complicat d’interrelacionar. Les grans infraestructures , equipaments i serveis, sovint, estan lluny dels centres escolars i cal implementar programes i accions per compensar aquesta llunyania o carència.
Estic convençut que tots els alcaldes d’aquestes zones rurals, estem satisfets de la gran feina feta i desitgem la seva continuïtat i reforçament. Distincions com ara la Creu de Sant Jordi, significa que la Generalitat comparteix aquesta valoració i sobretot garanteix la seva continuïtat.
Es el que tots volem i esperem. Les escoles rurals son símbols de vida i esperança per tots els petits pobles, i el Secretariat està fent possible fòrmules de participació i cooperació indispensables per no perdre el tren de la innovació, al mateix temps que es garanteix l’arrelament en el territori.
I com Alcalde de Borredà, la satisfacció encara és més àmplia per quan una de les coordinadores del Secretariat és del municipi, i directora del CEIP Borredà, Assumpta Duran i Oller.
Espero que aquesta distinció doni a conéixer una llarga i àmplia labor al servei de les escoles rurals i que permeti un nou impuls de cara els propers anys. Felicitats.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà.

Wednesday, April 16, 2008

 
APOSTA PER LA ENERGIA SOLAR
Va bé viatjar perquè es poden comprovar multitud de coses que fan altres territoris i que nosaltres encara estem lluny d’acceptar-les o d’imitar-les. Fa unes setmanes que vaig retornar a la regió de Carcasona , al sud de França, una zona realment molt turística i en la qual no hi ha hagut cap conflicte a l’hora d’instal.lar un bon nombre de parcs eòlics, i un cert nombre d’instal.lacions per la producció d’energia solar.
Allà l’energia eòlica soprepassa la solar perquè realment quan bufa el vent, i ho fa tot sovint, la rendabilitat d’una sobre l’altra és espectacular. Es lògic doncs aquest decalatge a favor de la eòlica.
Aquí comencen a aparéixer algunes iniciatives, lligades a la energia solar, que cal protegir i impulsar com a mesura clara per anar-nos deslligant dels combustibles tradicionals que es van encarint i contaminen enormement.
I veure com en llocs turístics han compaginat les dues activitats, ens ha d’animar a fer el mateix aquí. Es més , en alguns indrets, les pròpies instal.lacions es converteixen en un centre de visites i atractiu, per turistes i per escoles.
I temps vindrà en que la majoria d’instal.lacions turístiques tinguin bona part del subministrament garantit per la producció pròpia . També en tenim ja algun exemple, a l’igual que un major aprofitament de les aigües pluvials, com aigua de rec i altres usos. En fi, és interesssant aquesta aposta perquè ha de suposar una millora evident de la qualitat ambiental.
Joan Roma i Cunill, Conseller Fed. XI del PSC

Tuesday, April 15, 2008

 
PROPERES ACTUACIONS EN EL POBLE.
Com cada any per aquestes dates, la gran feina consisteix en demanar subvencions a tot arreu. El dia 18 d'abril acaba el termini per sol·licitar les de la Diputació de Barcelona, i entremig hi ha les de l' Institut Català de les Dones, les de Contaminació Lumínica, o e Joventut i de nou les de l' ACA que enguany tindran un caràcter bianual.
Com a primera obra a començar a preparar la convocatòria d'adjudicació tenim el nou Dipòsit d'acumulació de Subirà. Un dipòsit de 1.000 m3 que permetrà augmentar de manera notable les reserves d'aigua durant tot l'any. Per fer aquest dipòsit ja tenim dues subvencions que s'acosten al 80% de l'import total de l'obra. Per tant ja es pot començar a tirar endavant.
A meitats de maig, acabarà el termini final donat als propietaris de la unitat d'actuació núm. 1 de Cal Gall. Tot seguit es comprovarà si hi ha hagut acord de tots o no, per modificar un parell de punts, i a continuació es signaran els decrets d'aprovació definitiva dels projectes de reparcel.lació i urbanització, es procedirà a fer les inscripcions en el Registre de la Propietat, i es passarà rebut per l'import del 50% del cost total de les obres i la gestió. Al mateix temps es publicarà la convocatòria per la adjudicació de les obres donant un termini de 6 mesos per la seva execució.Cap al final es passarà rebut pel restant 50% pendent.
Aquestes seran les dues grans obres d'aquest any: el nou dipòsit de Subirà, i les obres de Cal Gall. Altres de més petites seran les de connexió a la xarxa elèctrica dels dos pous d'aigua de Cabanes per poder empalmar-los automàticament a la xarxa d'aigua aquest estiu. Així podrem treure aigua alternativament d'un i de l'altre durant tots els dies que faci falta.
I per preparar la gran obra d'aquest mandat, de bon primer cal trobar el finançament adequat. D'entrada ja tenim 403.000 euros del PUOSC. Hem presentat al·legació per arribar als 450.000 i estem negociant altres aportacions de la Diputació i la Generalitat per poder arribar als 900 o 950.000 euros. Xifra ja adequada per poder adjudicar i fer les obres. Aquesta obra l'hem de programar molt bé perquè no ens agafi al mig de l'estiu, i per tant ,una vegada adjudicada estudiarem amb la empresa el moment de començar i el d'acabar.
Estem també comprovant el cabal que pot donar el pou de Casadejús que el Sr. Ramon Ticó va perforar i que està disposat a compartir amb l'ajuntament. Dintre de 5 o 6 dies podrem informar del resultat de l'estudi que estem fent, mitjançant l'extracció diària d'aigua i el nivell des d'on es treu. Farem també anàlisis per comprovar-ne la qualitat.
Si tot surt bé, l'arquitecte municipal redactarà un projecte per connectar aquest pou amb el dipòsit de Campalans. Això permetrà millor considerablement el subministrament d'aigua a tot el poble.
I la setmana vinent començaré a negociar la possibilitat de trobar subvenció pel dipòsit de Sant Esteve. Ara hi ha una convocatòria oberta de l'ACA, però aviat sortirà una altra del Pla Comarcal de Muntanya del Berguedà que possiblement ens hi podrem acollir. Seria una bona sortida per poder fer les obres l'any vinent.
I també per aquest any s'està treballant en el pas a digital de tots els canals de televisió. Aquesta és una gran inversió que la gent no veu externament, però que costa tant com moltes altres obres "més visibles". Des de l'any passat portem invertits més de setanta mil euros en la transformació del sistema analògic a digital i si tot va com previst, a finals d'aquest any ja podrem tenir-ho tot acabat i en condicions per oferir tots els canals en digital.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

 
EL SUPOSAT AUTOR DE LES GUIXADES.
Just ahir mateix afirmava de que en un poble petit ,gairebé sempre, se sap tot el que passa i qui és l’autor o autors de cada fet.
El cas de les guixades no és una excepció i tot sembla indicar que varen ser fetes per una persona de fora del poble, que ve de tant en tant, i que no sembla tenir cap contemplació a l’hora d’ embrutar la paret de pedra del cementiri , o el cartell de la urbanització del Camí de la Roca, o algunes caixes de serveis del carrer.
Ahir la brigada d’obres municipal les va netejar totes, excepte la de la part del davant del cartell de la urbanització perquè es corria el perill d’esborrar una part de la foto. Ara es mirarà de posar-hi una còpia al damunt.
Tot això ha costat feina i diners, a part de la mala imatge que es dona durant les hores que està a la vista. Si algú dels que el varen veure, accepta presentar-se com a testimoni, l’ajuntament presentarà denúncia oficial i obligarà a pagar els costos de la neteja i una sanció per aquest acte d’incivisme.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

 
LA CLÍNICA I LA REPRESENTACIÓ POPULAR:
Estic seguint amb un enorme interès tot el debat a l’entorn de la democratització dels estatuts de la Clínica i el rebuig de CiU als arguments dels ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç, precisament els més grans de la comarca. I, de nou CiU, posa les hectàrees per davant de les persones quan li convé als seus interessos.
Es un greu error en aquests moments, perquè a no gaire tardar els canvis s’hauran de fer, ni que sigui per exigència de la Generalitat que , al cap i a la fi, és qui paga bona part del funcionament del Centre Sanitari. Es ben difícil d’acceptar per part del govern que un organisme públic, vulgui continuar funcionant com anys enrere, sense tenir en compte els canvis polítics que s’han produït a la comarca. I si sumem els habitants de Solsona i Sant Llorenç comprovarem com son la immensa majoria de la comarca, i que el Consell estigui governat per CiU és únicament degut a una llei electoral dels governs Pujol, feta per multiplicar el pes polític dels petits municipis en detriment dels grans.
Però, com en tot, la lògica i la raó s’acabaran imposant. I sinó temps al temps. I és que també voldria recordar algun tic ben poc democràtic i transparent per part de la Clínica com quan va impedir la visita de la actual Consellera de Salut, Marina Geli, de visita a Solsona en tant que diputada al Parlament pel PSC. Era la primera vegada que se li impedia visitar un centre sanitari a Catalunya, i en cap altre lloc ni moment, un fet semblant s’ha repetit mai en el nostre país.
He de dir que malauradament aquell dia tenia una reunió en el Parlament i no vaig poder acompanyar-la, perquè ,puc jurar que haguéssim fet la visita, ni que fos acompanyats pels Mossos d’Esquadra.
Però, tornant al tema, a tot arreu es procura fer coincidir la representació de cada moment en els òrgans de govern de tots els organismes públics. Es pot comprovar aquesta afirmació en tots els hospitals, centres sanitaris, residències, etc, que tenim a les comarques veïnes de la del Solsonès. No s’entén aquesta por ni aquest tancament de files per part de CiU, a no ser que les paraules de transparència siguin només per quedar bé.
I la decisió no és intel•ligent perquè la falta de sintonia i la lògica desconfiança que hi haurà entre el centre i dos dels ajuntaments més importants, mai serà positiva. I en els temes més rellevants sempre s’ha de trobar consens i bona sintonia. Es la manera de sumar esforços i anar plegats en uns objectius positius per cada municipi en concret i per la comarca en general. Francament no entenc aquesta posició tancada i innegociable, però em semblaria lògica la reacció dels dos ajuntaments de demanar empara a la Generalitat i que aquesta administració exigís una apertura, en compliment de les posicions i propostes que es fan a tot el territori, en aquest sentit. I és que precisament a Solsona es va en direcció contrària al que estem fent en altres indrets, promogut per la pròpia Conselleria.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

 
SUBVENCIONATS
Seguint el cicle d’articles sobre política municipal, avui parlaré de subvencions. Més ben dit, del sistema d’ajuts que fa funcionar bona part dels ajuntaments i que conté un molt elevat grau de burocràcia innecessària i de contradiccions evidents, però que, o jugues el joc establert o deixes de fer la major part de les coses programades i indispensables pel teu municipi.
Al cap de 29 anys de democràcia, continuem tenint un sistema boig de finançament municipal. Molt insuficient per fer funcionar la maquinària municipal i impossible de cobrir les inversions en compres i inversions, del tipus que sigui, sobretot en els municipis petits i mitjans. De fet, dels pressupostos municipals en surt poc més del 10 o 15% per poder dedicar a fer obres, compres o millores. La resta ha de venir de les altres administracions, mitjançant subvencions.
I les altres administracions es caracteritzen per complicar les coses fins extrems realment increïbles, pel que tenen de complicats, burocràtics, lents i ineficients.
D’entrada cal tenir present que el millor alcalde o equip de govern, és aquell que millor domina el joc de les subvencions. Un joc complicat, molt diversificat i generador d’una immensa paperassa. I que fa perdre milers d’hores , al cap de l’any, a polítics i funcionaris de les diferents administracions.
Pels no iniciats, direm que els ajuntaments poden obtenir ajuts de cada nivell superior d’administració. Es diguin Diputacions, Generalitat, Govern Central, o Unió Europea. Totes disposen de fons per repartir en condicions diverses que cal conèixer, saber quan surten en els butlletins oficials respectius, saber demanar, saber negociar i saber justificar per , després poder cobrar. Un autèntic laberint de dificultats, no apte per novatos i reservat a persones amb una gran dosis de paciència i entusiasme.
Malgrat totes les queixes i reclamacions, al llarg de molts anys, el sistema ha variat poc i manté bona part de les contradiccions de sempre. En aquest panorama, la Diputació de Barcelona, suposa una certa excepció perquè , governada per alcaldes i regidors, ha impulsat sistemes de simplificació i agrupació d’ofertes, facilitadores de les peticions. Es la única administració que planteja agrupacions de peticions, en uns terminis determinats, les resol en uns altres i les tramitacions segueixen vies lògiques i eficients.
No és el cas general pel que fa la majoria d’altres ajuts. La Generalitat desplega dotzenes de convocatòries, sense ordre ni concert, de manera que cal estudiar cada dia el diari oficial per veure què surt, i què es pot demanar. I moltes convocatòries suposen una carrera d’obstacles pels pobles petits i mitjans. No és estrany haver d’aportar una dotzena de documents per obtenir mil o dos mil euros de subvenció per realitzar qualsevol tipus d’activitat menor. O haver d’aportar més diners dels que ells et concedeixen, per cobrir una imposició de la pròpia Generalitat. Ara mateix, una llei del Parlament obliga a adequar l’enllumenat públic , per evitar la contaminació lumínica. Es una obligació, però la Generalitat, com a molt concedeix el 50% del cost. L’altre l’ha de posar l’ajuntament. Realment mals negocis fem des de fa massa anys.
I és que les administracions donadores de diner, solen tractar els ajuntaments com a nens petits, als quals cal imposar les prioritats, les condicions, les supervisions i sobretot omplir-los de documents . I ara per partida doble: per sistemes electrònics, sovint col•lapsats o ineficients , en bona part del país, i en format paper per reblar el clau. En resum, ajuntaments subvencionats per gairebé tot, per part de les altres administracions que no han fet l’esforç de posar-se al dia i acordar un funcionament diferent, basat en la confiança, el respecte mutu i la coordinació institucional.. Un altre objectiu pendent des de fa anys, promès per molts i realitzat per molt pocs.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Monday, April 14, 2008

 
EMBRUTAR PARETS I CARTELLS AMB GUIXADES.
De tant en tant, hi ha algú a Borredà que no té cap altra manera de perdre el temps que dedicar-se a fer algunes guixades amb espray. Aquesta vegada fou la nit del dissabte al diumenge dia 13, embrutant la paret sud del cementiri i el cartell de la urbanització del Camí de la Roca.
Es lamentable que algú pugui pensar que fa gràcia o que pugui ser motiu d’elogi per fer unes quantes guixades que l’endemà la brigada d’obres s’encarregarà d’esborrar amb el conseqüent cost en feina i diners per tots els borredanesos.
Ara feia uns mesos que no havíem tingut cap actuació d’aquests incivics, i he demanat a unes quantes persones del poble que facin especial atenció per poder averiguar els autors d’aquestes guixades, per poder-los denunciar i fer-los pagar el cost de la neteja i una sanció adicional per escarmentar-los. En un poble petit, tard o d’hora gairebé tot s’acaba coneixent. I espero que aquest sigui el cas.
De totes maneres, com ja hem fet en altres ocasions, la brigada ha procedit a actuar de forma immediata per netejar aquests espais i tornar a oferir la normalitat habitual. Precisament son llocs ben a la vista i que agrada tenir nets i polits. Si una cosa sempre ha tingut el poble de Borredà és oferir un aspecte de poble cuidat, ben arreglat i net, i curós amb l’entorn. Així esperem continuar sent, i lamento que dos o tres puguin pensar que poden embrutar espais impunament.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

 
TOT A PUNT PER ACABAR LES OBRES DE MILLORA DE LA C-26, ENTRE BORREDÀ I LÍMIT PROVINCIAL.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha comunicat a l’Ajuntament de Borredà la autorització a la empresa PABASA, per iniciar els treballs de millora del tram de la carretera C-26 ( Eix Prepirinenc), entre el kilòmetre 163,700 i el 168,150. Es a dir, el tram que va quedar per fer l’any passat.
Son 4,5 kms, que van de l’entrada al casc urbà de Borredà al límit provincial amb Girona, terme municipal de Les Llosses. En aquest tram s’hi faran les mateixes obres que en el tram entre Borredà i Berga. Es a dir, renovació de tot el ferm, millora de les cunetes, canvi de les barreres de protecció i renovació de la senyalització vertical i horitzontal. El pressupost se situa en poc més de 600.000 euros i les obres seran executades per la mateixa empresa que va fer el tram anterior: PABASA.
La previsió és que comencin dintre d’un mes i que durin unes 4 o 5 setmanes. Com en el cas anterior el trànsit serà alternatiu, amb alguns moments de tancament quan estiguin en trams molt estrets o de revolts. En qualsevol cas, les molèsties seran mínimes i no afectaran els caps de setmana.
Fet aquest tram , la C-26 tindrà ja renovat tot el ferm des de Berga fins el límit amb Girona, i en el seu dia ja es va actuar sobre el ferm d’aquest punt fins a Ripoll, amb la qual cosa disposarem d’una carretera amb molt millors condicions de transitabilitat, més ben protegida i millor senyalitzada.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

Saturday, April 12, 2008

 
BUTLLETÍ PSC – NÚM 5 – ABRIL 2008.

600.000 eur DE LA GENERALITAT.
Les primeres subvencions demanades a la Generalitat comencen a arribar i permetran dur a terme les principals obres previstes en el Pla d’Actuació Municipal per aquest mandat, complint els compromisos establerts en el programa electoral del PSC.
RENOVACIÓ CASC ANTIC – 1A. FASE. La petició feta al Departament de Governació per mitjà del PUOSC , ha donat com a fruit obtenir 403.000 euros, en la proposta inicial. Ara , en el període de exposició pública, presentarem una al·legació demanant arribar als 450.000.
Per aquesta gran obra, hem demanat altres ajuts a la Generalitat ( Direcció General d’ Arquitectura i Paisatge ) i a la Diputació. Dintre de poques setmanes tindrem els resultats d’aquestes peticions i podrem valorar quan començar les obres.
DIPÒSIT NOU A SUBIRÀ. Hem obtingut una subvenció de 84.000 euros del PDR (Pla de desenvolupament rural) del Departament d’ Agricultura, i 21.000 euros de l’ ACA ( Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat). Amb aquests 105.000 euros, ja podem iniciar els tràmits per la adjudicació i execució d’aquesta obra que permetrà disposar d’un nou dipòsit d’aigua de 1.000.000 de litres.
MILLORES NUCLI URBÀ –PONT DE LA SORRA. Hem obtingut una subvenció de 63.000 euros del Departament de Política Territorial, per medi del Pla Comarcal de Muntanya. Aquest ajut permetrà ampliar el camí del nucli, renovar la xarxa d’aigua i asfaltar entrada i camí.
CONDICIONAMENT CAMÍ COBERT –LIMIT PROVINCIAL. Hem aconseguit un ajut de 30.000 euros , per medi del Consell Comarcal, per condicionar l’actual camí del Cobert de Puigcercós fins el límit amb Les Llosses ( 1,1 km.). Les obres es faran conjuntament amb altres camins de la comarca i les gestionarà el propi Consell Comarcal. La previsió és que es duguin a terme en el proper trimestre.

POU NÚM. 3 I ALTERNATIVA TROBADA.
Després de dos anys d’estudis geològics per un tècnic de la Diputació de Barcelona, es va decidir perforar un pou a la zona de Cal Tisoi. Arribats a una fondària de 210 m, sense resultats positius, es va decidir suspendre la perforació i considerar-la negativa. La Diputació s’ha fet càrrec de la totalitat del cost del sondeig, amb el compromís de proposar altres alternatives estudiades.
Abans de procedir a d’altres sondejos, s’ha buscat una alternativa molt interessant i que pot fer-los innecessaris.
Es tracta d’un principi d’acord arribat entre l’Alcalde i el propietari de la finca de Casadejús, el Sr. Ramon Ticó, degut a sondejos fets en aquesta finca amb resultats positius, especialment en un dels dos pous perforats. Un d’aquests pous sembla poder donar un cabal important. D’acord amb el propietari , l’ajuntament farà unes extraccions d’aigua durant uns dies per veure el cabal real, i uns anàlisis per constatar la potabilitat i qualitat de l’aigua.
Si tot es comprova com a positiu, es proposarà signar un conveni entre l’ajuntament i aquest propietari, per tal de poder compartir el pou, i consolidar així un nou abastament pel poble de cara el futur. Aquest seria el pou núm. 3, el qual es podria relligar a la xarxa per mitjà del dipòsit de Campalans que és el més proper. I amb gran facilitat perquè la finca de Casadejús, és una de les beneficiades per la electrificació que l’ajuntament va fer l’any passat en aquesta part nord del terme municipal.
Amb aquesta solució, l’abastament d’aigua al poble quedaria àmpliament coberta per les captacions històriques de la Riera Margansol, Nou fonts, Font de les Mosqueres, i les més recents dels pous Cabanas 1 i Cabanas 2, i als quals afegiríem el pou 3, de Casadejús. Tots en una zona força propera , amb subministrament elèctric, des de fa 1 mes i fàcils de connectar a la xarxa general d’aigua.

DIPÒSIT SANT ESTEVE.
La greu sequera d’aquest any, unida a les previsions de futur i a les peticions d’alguns veïns de la zona de la parròquia de Sant Esteve de Comià ( zona Puigcercós – Pont de Roma), va portar l’ajuntament a estudiar les necessitats i possibilitats de col·laborar en la seva solució.
Es va estudiar la possibilitat d’allargar la xarxa municipal fins allà, però es va descartar per les dificultats tècniques i el cost econòmic. Aleshores ,la alternativa estudiada ha estat posar un dipòsit de 500 m3 sota l’església de Sant Esteve. Un gran dipòsit que estaria alimentat pel pou que té el Càmping Puigcercós, i que permet garantir aigua a tots els futurs usuaris.
Aquest projecte es presentarà a alguna de les convocatòries de subvencions de la Generalitat per poder-lo dur a terme l’any vinent. La previsió inicial és que doni servei a les cases del voltant més proper. Amb tot, la xarxa de distribució ha de ser objecte d’un altre projecte, en el qual hi participi l’ajuntament, els veïns i aportacions d’altres administracions, de manera similar a com s’ha fet la portada d’aigua al sector ponent , o com es va fer a la zona de El Coll – Rocatrencada.

RESOLUCIÓ AL·LEGACIONS – U.A NÚM. 1
S’han enviat les resolucions a les al·legacions presentades pels propietaris de la U.A núm 1 de Cal Gall, i s’ha obert un darrer termini de 30 dies, perquè els propietaris puguin decidir si en alguns temes es posen d’acord, o no. Passat aquest temps, i en funció dels resultats, es procedirà a aprovar-la definitivament i iniciar els tràmits per la adjudicació i execució de les obres.
Així donarem per tancada la tramitació legal , i es podrà entrar en la darrera fase. La de fer les obres i finalment posar a la venda les 21 parcel·les de que consta.

A PUNT D’ACABAR LES OBRES DE LA U.A NÚM 2
Tothom ja pot veure les darreres obres de la urbanització del Camí de la Roca. En pocs dies quedaran acabades i a punt per poder-s’hi instal·lar qui vulgui.
La empresa promotora es diu Reibeprom i qui estigui interessat en comprar parcel·les pot telefonar al 936803485 o al 636974202.
Aquesta urbanització es composa de 13 parcel·les per vivendes unifamiliars aïllades i 16 parcel·les per vivendes unifamiliars entremitgeres. L’ajuntament rebrà 4 parcel·les , entremitgeres, que posarà a la venda en subhasta pública. Previsiblement es farà la convocatòria el mes vinent, donant un termini de 30 dies per presentar les ofertes.

PETICIÓ CRÈDITS A LA DIPUTACIÓ:
Per acord de la Junta de Govern Local, l’ajuntament va demanar 3 crèdits a la Diputació de Barcelona, per un import total de 150.000 euros. Aquests crèdits van destinats al pagament de despeses per redacció de projectes tècnics, a càrrec de l’arquitecte municipal i indispensables per poder demanar subvencions. També , pel pagament d’una part de les inversions fetes en el sistema de Televisió per cable. El pas del sistema analògic al digital ha comportat unes despeses molt importants, per les quals no es disposava de subvenció.
Ara , s’han demanat subvencions, però al mateix temps un crèdit per pagar una part de les inversions ja realitzades. I per últim, el tercer crèdit ha anat destinat a obres relacionades amb aigua i camins.
Aquests crèdits son al 0% d’interès i a tornar en 10 anys, per la qual cosa son molt interessants per finançar obres municipals. I s’han demanat aquest any, perquè no computaran a efectes d’endeutament fins l’any vinent, en que ja haurem liquidat la totalitat de l’import d’altres crèdits, més antics.
També la nostra previsió és tenir totalment liquidats tots els deutes, per tots els conceptes, provinents de grans obres fetes darrerament, a finals d’aquest any.

FESTA MAJOR 2008.
Moltes persones d’aquí i de fora organitzen les seves vacances en funció dels dies de la Festa Major. Recordem que la Festa Major comença el dissabte dia 16 d’agost i finalitza el dimarts dia 19.
Com ja és tradició des de fa uns vint-i-cinc anys, aquestes festes venen precedides del Campionat de Futbol Sala que organitza el Club Futbol Sala Borredà, i que el divendres dia 15 d’agost, és la festivitat de la Mare de Deu, dia en que la Parròquia també organitza la seva gran festa, oberta a tothom.

PRIMERA HORTA SOLAR.
Fa pocs dies va arribar la darrera de les autoritzacions necessàries per instal·lar la primera horta solar en el nostre terme municipal.
Aquesta horta solar anirà a la finca de la Riera, concretament al Pla de les Mosqueres, i preveu 4 instal·lacions solars fotovoltaiques de 100 KW cadascuna, per tant un total de 400 KW. Durant dos anys s’han tramitat els diferents permisos i autoritzacions davant la Generalitat, amb un resultat favorable en tots els casos.
Amb tots els permisos ja en regla, l'empresa, INYGEN SL, podrà començar d'immediat la instal·lació d'aquesta horta solar i començar a produir energia elèctrica. Aquesta serà la primera de les instal·lacions, i tot sembla indicar que hi haurà altres projectes, tal com passa en altres municipis de la comarca i d'arreu del país.

ADAPTACIÓ A LA LLEI SOBRE CONTAMINACIÓ LUMÍNICA.
L’ajuntament sol·licitarà, en els propers dies, una subvenció a la Generalitat per tal d’adaptar una part de l’enllumenat públic al que estableix la llei sobre contaminació lumínica. Aquest és el cas de les faroles de la zona nord que seran canviades per altres de similars a les que ja es posaran a les unitats d’actuació 1 i 2.
Es a dir, son faroles que reparteixen la llum de manera diferent a la convencional i redueixin la contaminació lumínica, dintre dels paràmetres establerts per aquesta nova llei.
La previsió és dur a terme aquest canvi l’any vinent, en funció de la subvenció obtinguda de la Generalitat.

Friday, April 11, 2008

 
JA TENIM DINAMITZADORA DE LA GENT GRAN, SUBSTITUTA DE LA ROSA GENOVÈS.
Ahir a la tarda ens varem reunir els representants dels 6 municipis agrupats entorn les activitats de DINAMITZACIÓ DE LA GENT GRAN, i ens varem posar d’acord sobre la persona que havia de substituir la fins ara dinamitzadora, Rosa Genovès, que plega per anar a treballar en el camp dels Serveis Socials, depenents del Consell Comarcal del Berguedà.
La nova dinamitzadora serà Agnès Serra Puigpiqué, de 30 anys, nascuda a l’ Espunyola i vivint a Berga actualment. Ha treballat a les residències de Sant Llorenç de Morunys, Cardona, Navàs i ara està a Bagà. Per currículum i per entrevistes personals hem cregut que era la persona més adient per prendre el relleu de la Rosa.
De fet, elles dues treballaran juntes els propers 15 dies i a primers de maig, el relleu es farà efectiu. La contractació s’ha fet en les mateixes condicions que la Rosa i per un període de 3 anys i mig que és tot el que queda de l’actual mandat municipal i del conveni entre els nostres ajuntaments i la Diputació de Barcelona.
Els representants municipals varem aprofitar la reunió per parlar amb ella i animar-la a continuar les activitats ja engegades i fer-ne de noves que aportin renovació i innovació constants. La valoració feta per tots va ser molt positiva de la feina feta fins ara i varem encoratjar la nova dinamitzadora a seguir pel mateix camí.
També ens varem posar d’acord per sol•licitar alguns ajuts al Departament de Benestar Social de la Generalitat per afegir als que ens venen de la Diputació de Barcelona i així poder fer més coses al llarg de tot l’any.
Igualment es va informar de que la TROBADA ANUAL DE LA GENT GRAN que fem en cada municipi, aquest any es farà a CERCS. En els anys futurs , la previsió és fer-les a Vilada i Borredà, tot i que no tenen pavellons poliesportius i per tant serà necessari llogar una carpa prou gran com per encabir-hi unes 500 persones.
Al final, tots els ajuntaments varem animar a continuar organitzant un munt d’activitats i aconseguir la màxima implicació dels col•lectius de la gent gran de cada poble.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

Thursday, April 10, 2008

 
L’ALCALDE DE BORREDÀ RESPONSABILITZA MEDI AMBIENT DE LES MANCANCES LEGALS DE LA PEDRERA DE CAPDEVILA.

Per aclarir les darreres informacions donades , respecte la legalitat de la Pedrera de Capdevila, situada en el terme municipal de Borredà, i explotada per la empresa HERVIL SL, vull manifestar que la principal responsabilitat de si falta alguna documentació prové de la pròpia Generalitat, via Departament de Medi Ambient que és qui té les competències per atorgar, supervisar i autoritzar les activitats lligades a una explotació minera.
I de la documentació tramesa, l’any 2000, constava el vist i plau del Departament de Medi Ambient i la concessió de llicència minera per part de Indústria. Posteriorment, tant tècnics de mines com de medi ambient, han estat en la explotació, l’han supervisada i mai fins ara ens havien notificat cap falta de documentació, ni llicència ni expedient sancionador.
Pel que fa les denúncies presentades i la suposada manca de llicència ambiental, hem de dir que l’ajuntament no ha rebut cap explicació, informació ni documentació en els darrers mesos, tot i haver-se demanat per escrit.
Sobte que el Departament de Medi Ambient, donés resposta a una pregunta del Grup Parlamentari de CiU en el Parlament de Catalunya, i s’enviés una informació a la regidora de la oposició Assumpta Duran ( IB-CUP-EPM) , i en canvi res a l’Ajuntament en una mostra de deslleialtat institucional ben poc acceptable.
Per tant, com Ajuntament esperem resposta a la petició feta al Departament, i constatem que pertoca a la Generalitat exercir les seves competències, i donar-ne compte a l’ajuntament i requerir l’empresa a tenir les autoritzacions pertinents, si es que no en disposa.
L’Ajuntament fa un seguiment mensual de l’activitat i ha obtingut complida resposta de l’empresa quan ha fet falta, i també se’ns ha informat de que s’ha iniciat la tramitació de la llicència ambiental, per adequar-se a la nova legislació actualment vigent.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà.

Wednesday, April 09, 2008

 
AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA
Director de Planificació

Borredà, 9 d’ abril de 2008.

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà
COMUNICA
El seu desacord amb la Resolució MAH/1014/2008 de 1 d’abril, publicada avui en el DOGC núm. 5107, sobre subvencions als ajuntaments per l’execució d’actuacions d’abastament d’aigua en alta.
I és que reiteren uns paràmetres similars als de l’anterior convocatòria pel que fa reserves d’aigua.
Es a dir, els ajuntaments que volen disposar de suficients dipòsits d’acumulació com per garantir uns dies de servei es veuen penalitzats per unes propostes que em semblen totalment desencertades i insuficients .
Imposar com a paràmetre raonable 1,5 dies , per a poblacions de menys de 5.000 habitants, és desconéixer la realitat de municipis de muntanya que necessiten ampliar fins a 5 o 6 dies ,l’aigua en dipòsit, degut a pluges torrencials que poden obligar a tancar captacions durant 1 o 2 dies, o més en funció de la intensitat i durada.
Es cert que existeix el punt 4.6, on es fa referència a alguns casos , degudament justificats, però ja en l’anterior convocatòria la presentació d’una petició de subvenció per un nou dipòsit d’acumulació fou molt penalitzada , obtenint només un 20%.
I es va justificar la necessitat de construir aquell dipòsit com ara voldríem presentar petició per un altre, considerat el darrer per complir amb els paràmetres que al nostre entendre haria de tenir el municipi per estar ben atès.
Però amb aquesta convocatòria correm el mateix perill de considerar que el municipi de Borredà ja disposa de prou aigua en dipòsit i no atendre la petició o concedir una subvenció tant mínima que no permeti completar-la amb fons propis.
Es per tot l’exposat que
SOL.LICITA
La modificació de les futures convocatòries d’ajuts , per tal que els petits municipis, puguin tenir condicions diferents, adaptades a les necessitats reals que presenten, en matèria de dipòsits d’acumulació. I que en la present es faci una interpretació àmplia i adequada per cobrir aquestes obligacions municipals.
I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 9 d’abril de 2008.
L’ Alcalde-President: Joan Roma i Cunill

 
L’AIGUA I CIU
Veig en el darrer número de la revista,un article de CiU a la comarca que demostra la poca memòria d’aquesta formació política i com aprofiten per atacar les decisions sobre temes d’aigua de l’actual govern i molt especialment del Departament de Medi Ambient, oblidant les peripècies dels governs de CiU durant 23 anys en aquesta matèria. Per tant sempre és interessant recordar vells temps, i refrescar la memòria col•lectiva.
En primer lloc, i ho he dit mantes vegades que Catalunya s’ha distingit per actuacions individualitzades i amb molt poca planificació en els temes d’aigua, per part del govern de la Generalitat. Cada poble o ciutat s’havia d’espavilar i el govern , simplement concedia algunes subvencions, sense exercir les competències i el caràcter de director de tot aquest element bàsic. El resultat el tenim ben a la vista, amb municipis ben equipats, altres no tant, i molts en situació greu. I en conjunt, el problema mal resolt.
Per tant, malament quan un govern no governa o no imposa una racionalitat en un tema tant essencial. Aquí uns han agafat l’aigua d’on han volgut, com han volgut i en la quantitat que els hi ha donat la gana, fos del propi municipi, del municipi veí o perforant pous per tot arreu sense mirar si es perjudicava a uns o altres. El campi qui pugui ha estat norma fonamental. Al mateix temps que no es preveia una política rigorosa de prevenció de la contaminació dels aqüífers.
De tot plegat, suposo que no serem tant agosarats com per imputar-ho al primer tripartit, i a l’actual de l’Entesa que només , en conjunt porten 4 anys de govern. Aquesta és una primera constatació per recordar a CiU que malament poden criticar la situació actual quan ells varen tenir 23 anys per preveure-la i resoldre-la.
Però anem més a prop, en el temps i en el territori. Voldria recordar a CiU d’aquí la comarca que el Plan Hidrológico Nacional que varen pactar amb el PP, no únicament preveia el famós transvasament de l’ Ebre cap a les regions del sud mediterrani per fer més rics a grans promotors immobiliaris, sinó afectava , també el Solsonès.
Precisament en el PHN es preveia la dependència d’embassaments interiors com ara La Llosa del Cavall, per garantir l’intercanvi d’aigua amb l’Area Metropolitana, però a més el Ministre Alvarez Cascos imposava un cànon sobre cada m3 d’aigua agafada de l’embassament, per recuperar la inversió feta. Estem parlant d’una inversió aproximada superior als 15.000 milions de pessetes. Es a dir, si no s’hagués derogat el PHN els solsonins haurien hagut de pagar un impost sobre l’aigua per retornar diners a Madrid.
Però, anem una mica més lluny, i recordem que és ara i no en temps de CiU quan els de comarques podem agafar aigua dels nostres embassaments. Abans, ni els berguedans podíem consumir aigua de la Baells ni els solsonins de La Llosa ni els osonencs de Sau, etc.
Van fer falta moltes iniciatives parlamentàries i exigències territorials per fer comprendre al govern que no era ni just ni sostenible que els més propers als embassaments no en podessin gaudir , simplement perquè la construcció havia estat prevista com a dipòsits d’aigua per Barcelona i Area Metropolitana.
En resum, és cert que aquest govern ha comès errors en aquest tema de l’aigua i que el Conseller Baltasar ha fet unes declaracions i ha pres algunes decisions poc afortunades, però d’aquí a que CiU vulgui donar lliçons de coherència i bona gestió, hi va una distància immensa. Per tant va bé de tant en tant recordar vells temps i assegurar-se que mai més tornin. Molt cordialment com sempre.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Sunday, April 06, 2008

 
MOCIONS MIL
Coincidint amb el vint-i-novè aniversari dels ajuntaments democràtics i fins arribar al trentè, dedicaré un bon grapat d’articles, en aquestes pàgines, per parlar de com funcionen els ajuntaments i de tot un seguit de problemes i actuacions relacionades amb ells.
Començo per un tema que sempre m’ha causat perplexitat i desconcert, a part d’un cert malhumor pel que té de pèrdua de temps, diners i esforços col.lectius, en detriment de la feina diària i obligada dels regidors i alcaldes. Es tracta de la gran afecció de determinats grups municipals, en la presentació de mocions de tota mena per ser tractades en els plens municipals, sense tenir res a veure amb les competències i obligacions dels ajuntaments respectius.
D’entrada i pels no iniciats en el llenguatge municipal, he d’aclarir que una moció “ és una proposició feta en una assemblea o plenari deliberant”. Es a dir, un grup municipal pot presentar una proposta determinada per ser inclosa en l’ordre del dia d’un ple municipal, per tal de ser discutida i votada pels membres del Consistori. Qui decideix els temes que han d’anar en un ple municipal és l’alcalde, i és ell el qui pot acceptar o no, que una moció entri o no, en el ordre del dia.
Lògicament les lleis vigents , en els seus inicis, tenien com a base facilitar la inclusió de les mocions en l’ordre del dia, pressuposant que serien sobre temes municipals propis. Per tant, els alcaldes donaven grans facilitats perquè totes entressin i podessin ser debatudes i votades. Però aquells orígens han derivat cap a situacions realment ben poc lògiques, i poc constructives, per no dir clarament abusives , promogudes per determinats grups municipals.
I nomès cal seguir els mitjans de comunicació per veure uns quants ajuntaments especialment dedicats a tractar sobre temes que res tenen a veure amb les competències municipals. I aquesta dinàmica s’encomana i tendeix a créixer d’una manera alarmant per tot el país, sense cap previsió de que tingui límits en nombre i diversitat.
No és un fenòmen nou, però sí creixent, i això és el que ha de preocupar a la ciutadania que veu com els seus representants , en comptes de parlar dels problemes de la casa pròpia , es dediquen a tractar temes sobre els quals no tenen ni competències ni recursos per posar-hi solució. Aleshores, perquè es fa? Per afany de notorietat, per seguiment de directrius de partit, o de col.lectius influents , o per falta d’idees i iniciatives pròpies relacionades amb el municipi on s’actua.
Jo hi afegiria altres motius, com la frustració de determinats regidors i grups municipals de no tenir representació davant les institucions amb competències sobre els temes a tractar com poden ser el Parlament de Catalunya o el Congrès de Diputats. Aleshores els regidors actuen com a diputats imaginaris, i es posen a debatre qüestions sobre les quals no tenen ni la més remota idea o , utilitzant quatre generalitats que han llegit o escoltat en qualsevol tertúlia vespertina.
Es lògic que la gent es pregunti a què ve que en un ple municipal es dediqui temps i esforços a parlar de temes sense cap relació amb el propi municipi. Però, més greu ho trobarien si sabessin que a part de temps i esforços, l’ajuntament, és a dir el poble pot perdre-hi diners i dedicació considerable de funcionaris i polítics, quan determinats acords comporten confrontació amb altres administracions. Sigui perquè aquestes porten l’ajuntament davant els tribunals sigui perquè es demani documentació,justificació o anul.lació d’acords, considerats greus o lessius , per ser contraris a les lleis vigents.
En resum, que cadascú s’ocupi dels seus problemes , que prou feina té i deixi a les altres administracions que s’ocupin i resolguin els seus. Que un ajuntament dediqui temps i esforços a discutir sobre Kosovo, sobre les virtuds o problemes dels transgènics, sobre la guerra d’Irak, sobre la energia nuclear, o sobre decisions judicials de la Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional , etc, etc, és una mostra de que els grups proposants tenen ben poques iniciatives relacionades amb la vida quotidiana dels ciutadans que els varen votar. I els equips de govern que cauen en la dinàmica de dedicar tant de temps a discutir sobre temes impropis, deixen de banda el que realment importa a la gent que governen. Mala cosa, quan la atenció i dedicació van cap altres temes , diferents dels que esl varen portar al govern.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?