Tuesday, May 27, 2008

 
TANT SOLS UN 30%
Hi ha multitud de temes en que els polítics tenim posicionaments diferenciats i fins i tot contradictoris, en funció de la visió del moment o de la militància . Alguns poden veure el got mig ple, on altres volen destacar que estigui mig buit. Tot plegat entra dintre de la lògica política i la batalla del moment.
Amb tot, hi ha temes que han de quedar al marge d’aquestes consideracions i obliguen a un anàlisi rigorós i objectiu, lluny de partidismes o de valoracions triomfalistes. Un d’aquests és tot el relacionat amb la gent gran, els petits pensionistes, els discapacitats, o els grans dependents ( és a dir persones que no es poden valer per elles mateixes).
Si una prioritat hem de tenir els socialistes és la de transformar la societat per fer-la més justa . I perquè sigui més justa hem de pensar amb els més desfavorits. Els que no han tingut grans oportunitats per tenir treball o haver cotitzat, o simplement haver tingut salut com per tenir una vida més fàcil , en tots els sentits.
Per tots ells, hi ha hagut importants iniciatives, d’ençà l’inici de la democràcia. Algunes ja no es recorden per velles o per haver-se universalitzat. La universalització de les prestacions socials, o de l’atenció sanitària, son les més rellevants, però n’hi ha hagut moltes altres que han permès a persones que mai havien cotitzat a poder obtenir pensions no contributives, que tot i ser petites, com a mínim suposen un avenç important.
Però, els governs progressistes, precisament es distingeixen per continuar avançant i millorant les prestacions, donant prioritat, sempre als més necessitats, i procurant no donar mai passos enrere. Si d’una cosa podem estar orgullosos els qui tenim càrrecs institucionals o de partit, és batallar perquè això sempre sigui així.
I aixì ha estat, i volem que així continui. En els darrers anys , el govern ha incrementat els percentatges de les pensions més baixes, molt per damunt de l’IPC, tot i que hem de reconèixer que estem lluny de que siguin adequades.
Però, tot i que hi ha motius de satisfacció també n’hi ha de decepció. La gran satisfacció de fer lleis que donen drets a les persones i deixen de ser prestacions voluntàries o discriminatòries, n’és un. Aquest és el cas de la llei de dependència en que les persones necessitades tenen uns drets reconeguts, exigibles i obligatoris per part de l’estat. Es un gran avenç. Com ho és la llei catalana de prestacions socials, amb nous drets reconeguts i universals.
Però, on tenim la decepció és en la aplicació d’aquestes darreres lleis. Per la lentitud, per la exagerada burocràcia i per la lletra petita que no va ser prou ben explicada ni interpretada de la mateixa manera per tothom. I les interpretacions es donen ,no solament en els nivells més elementals dels afectats, sinó en els mateixos especialistes i tècnics que les han d’aplicar. I per la falta de suficiència financera que garanteixi el seu puntual compliment de manera que , una vegada aprovada la prestació, es pugui pagar immediatament.
Aquests dies s’han fet públiques les xifres que demostren que tant sols un 30% dels grans dependents han començat a cobrar les prestacions a que tenen dret. Estem ja a un any de la aprovació de la llei, per tant la immensa majoria estan en llista d’espera. Un munt de persones i famílies que esperen les ajudes amb urgència, i el més greu és que a molts no els arriben els imports promesos o anunciats, sinó d’altres de menys elevats, conseqüència de la lletra petita que no s’explica o que contradiu informacions donades, per mitjans de comunicació , o per anuncis del propi govern no prou ben detallats.
Es evident que la situació requereix una intervenció immediata per posar-se al dia i aconseguir en poques setmanes que tots els mitjans estiguin disponibles. Un any després no és admissible l’elevat percentatge d’incompliment d’unes lleis tant essencials com aquestes.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Friday, May 23, 2008

 
TANT SOLS UN 30%
En declaracions recents, el Departament de Benestar Social i Família reconeixia que només un 30% dels expedients relacionats amb la llei de dependència estaven resolts i els afectats havien començat a cobrar les prestacions.
Es molt poc, després d’un any de que la llei hagi entrat en vigència. Alguna cosa està fallant, en un tema tant delicat i tant sensible com aquest. Tots coneixem en el nostre entorn persones necessitades d’ajuda urgent i no els hi val que se’ls digui que en uns pocs mesos veuran la seva situació resolta.
Un any, pot semblar poc, però quan es necessita ajuda és una eternitat i no es donen dates concretes per desencallar tots els expedients acumulats en aquest temps, tot i reconéixer que es compten per milers. Vol dir que el tap existent costarà de posar-lo al dia.
Només amb una actuació urgent i contundent es pot desencallar la situació. Aquesta ha de ser una prioritat absoluta del govern i ha de comportar la contractació de tants tècnics com facin falta, i la simplificació de tràmits que agilitin els expedients per tal d’aconseguir fer arribar les prestacions a tots els afectats en poques setmanes.
Aquests dies, tothom està fent la declaració de renda, i podem comprovar fins a quin punt la Agència Tributària disposa de les nostres dades personals i econòmiques. En poques setmanes es fan milions de declaracions amb una rapidesa inusual i amb resultats contundents. Si això s’ha pogut organitzar a nivell de tot l’estat no veig perquè no es poden emprar solucions similars pels afectats per greus dependències.
A més tothom entendrà que qui hagi d’esperar siguin els dependents menys greus. Aquests poden passar darrere dels grans dependents, però és que ara l’encallament es dona en tots els graus i tots els casos. I és que els grans dependents son ben fàcils d`avaluar pels tècnics del propi departament o pels facultatius dels hospitals on son atesos, o pels propis metges de Catsalut.
I amb els informes a la mà, hauria de ser relativament fàcil i ràpida la seva inclusió en la llista de persones acollides a la llei de dependència , i d’aquí a trametre les dades econòmiques per fer les transferències pertinents cada mes.
En qualsevol cas, hem de ser crítics amb els resultats obtinguts fins ara, i hem d’exigir un canvi radical perquè aquest 30% d’ara sigui el 100%, dintre de dos o tres mesos. Al ritme que hem anat fins ara, el ritme s’eternitza i quan han desencallat els primers milers, se n’hi afegeixen altres, en una roda de mai acabar. I no pot ser que en un any no s’hagin pogut contractar prou tècnics com per tenir la plantilla necessària per fer front a les peticions. Algunes altres coses han fallat, en un tema tant vital com aquest. I el passat, passat està, el que hem d’exigir és un futur més eficient. I això no pot esperar.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Thursday, May 22, 2008

 
UNA DIFICIL CONVIVÈNCIA.
Fa un parell d’anys, un grup de pagesos, ramaders i propietaris forestals, repartits entre les comarques del Berguedà, Ripollès, Osona i Solsonès varen fer arribar un detallat escrit, sobre els danys i perjudicis causats per l’enorme increment d’espècies de fauna salvatge en amplis territoris del país.
Com alcalde d’un dels municipis afectats em vaig fer ressò del problema i el vaig traslladar a la Generalitat. Ara, els mateixos afectats, ens han fet arribar una nova crida perquè la situació es fa insostenible i causa danys irreparables, fins posar en perill la continuïtat de molts dels afectats.
Per molts dels que llegeixin aquest escrit els pot semblar estrany o exagerada la situació que descriuen els afectats, però la realitat certament és greu i contradictòria amb la visió que molts tenen de la natura i la fauna salvatge. En principi, pot semblar bonic i interessant que els boscos , s’omplin d’espècies que abans eren ben escasses. El problema és quan aquestes espècies es multipliquen a un ritme increïble i entren en competència, per les pastures, amb els ramats domèstics, i no estan prou controlades sanitàriament, com per transmetre malalties al bestiar sanejat dels pagesos i ramaders. Aleshores, la seva presència esdevé problema i crea una situació greu. En aquestes, estem.
Fins ara, tothom parla i constata el gran nombre de porcs senglars presents en el territori ,fins fer-se presents a l’entorn de Barcelona i altres grans pobles i ciutats. També molts han vist les destrosses que poden causar aquests animals en vailets, horts, i camps, en general, a la recerca de menjar. Però, ja no és tant habitual parlar del gran increment produït en altres espècies de fauna com cérvols, cabirols i isards, els quals s’han multiplicat per tot arreu en els darrers anys i han esdevingut un problema greu , en molts territoris del país fins arribar a cotes mai vistes anteriorment.
Les queixes, doncs, tenen un fonament evident i en sóc testimoni habitual quan caminant o passejant a cavall per diferents termes municipals, puc veure el que abans era excepcional. Anys enrere trobar un cérvol, un cabirol o un isard era ben poc habitual i objecte d’un moment fortuït. Ara és habitual i ben normal trobar ramats sencers, en indrets ben propers uns dels altres d’aquestes espècies.
L’abandonament de terres en molts indrets ha produït una desertització de presència humana en territoris immensos. La falta de predadors naturals, facilita la multiplicació d’aquestes espècies. I una excessiva protecció administrativa i la concessió de poques llicències de caça, motiva l’expansió d’aquests ramats per tot arreu, i la lògica competència amb els ramats de bestiar domèstic que hi pastura. Competència per les pastures i perill de traspàs de malalties cap el bestiar sanejat dels pagesos. En tenim casos i proves ben concloents.
Davant d’aquesta situació, he reclamat a la Conselleria de Medi Ambient i a la d’Agricultura una actuació conjunta i urgent per evitar mals majors que posin en perill la supervivència d’una espècie autènticament en vies de desaparició: la dels pagesos.
A Catalunya tenim menys de cent mil pagesos a plena dedicació. Es evident que cada un que plega suposa un greu problema pel país i pel territori. S’abandona una part de terra, es desertitza una zona i ningú pren el relleu per cuidar el paisatge, i produir aliments bàsics per la població. Mal negoci per tots plegats.
Totes les masses, piquen, explica la dita popular. I és evident que cada territori pot sostenir un determinat nombre d’animals. Hem de poder prioritzar i facilitar que el bestiar domèstic sigui degudament protegit, i facilitar l’existència de la fauna salvatge en un nombre suficient per la seva preservació i existència, sense posar en perill la supervivència de l’activitat agrícola i ramadera. I controlar degudament el sanejament d’uns i altres com per evitar el traspàs de malalties que poden arruïnar l’economia familiar. En aquestes estem, i això reclama canvis substancials en la manera d’entendre i actuar , per part de la Generalitat en aquest i altres temes.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).

 
INAUGURACIÓ DEL NOU SISTEMA INFORMÀTIC – JUTJAT DE PAU
Fa poc més d'un parell de mesos que una empresa contractada per la Generalitat va començar a instal•lar la infraestructura per posar un equip informàtic destinat al Jutjat de Pau.
Avui dia 21 de maig, han portat tot l'equip i , amb ell comença una nova etapa, a Borredà i en tots els petits municipis. Ja era hora que facilitessin mitjans tècnics apropiats per poder treballar com cal.
L'equip s'ha instal•lat al despatx d'alcaldia, degut a tenir ja ocupats els altres llocs de treball de la secretària – interventora, i de la administrativa – comptable. I també pel fet de que el treball administratiu del Jutjat de Pau, es prou flexible com perquè es pugui fer, en moments en que el despatx no es fa servir.
De totes maneres això posa més en evidència que cal ja pensar en preparar la planta baixa de l'ajuntament per poder traslladar les oficines a les antigues dependències del consultori mèdic. Allà hi ha més espai, i es podrà repartir millor, tant els llocs de treball com tot l'equipament informàtic. Esperem poder preparar l'espai, passat l'estiu per fer el trasllat a finals d'any. A més, amb l'avantatge de que es disposarà d'un servei de calefacció en perfectes condicions de funcionament.
Tornant, però al principi, avui no deixa de ser un dia important pels qui portem molts anys a l'ajuntament, perquè veiem com per primera vegada la Generalitat es preocupa de dotar els Jutjats amb eines del segle XXI. Sempre s'ha anat amb una gran precarietat de mitjans i ara es veu l'interès per avançar cap a cotes de rapidesa i eficiència. També estem informats de que aviat es podran fer certificats de matrimoni, naixements i defuncions per sistema informatitzat. Els llibres habituals aniran quedant enrere i també en aquest apartat s'entrarà en una nova etapa.
En fi, donem a conèixer aquesta novetat i estem segurs que ajudarà a treballar amb major rapidesa i seguretat a tot el personal de la administració de justícia, i a relacionar-nos més eficaçment uns jutjats amb altres.
Joan Roma, Alcalde de Borredà

Tuesday, May 20, 2008

 
PAGESOS I FAUNA.
Des de fa temps estem contemplant el progressiu abandonament de terres per part de pagesos, fins el punt de que s’estan convertint en una espècie en vies d’extinció. No arriben ni de bon tros als cent mil els pagesos, a plena dedicació a tot Catalunya i és evident que cada baixa, produeix uns efectes clarament negatius en el conjunt del país.
Per alguns , els pot semblar poc greu de que amplis territoris de Catalunya estiguin deshabitats, però la realitat és una altra i especialment preocupant. I ha de portar a canvis substancials en la preservació i manteniment dels que tenim, per evitar la deixadesa i falta de protecció del territori , a més de garantir el subministrament d’elements tant essencials com son els aliments.
Precisament l’abandonament del territori, i un fals dilema, de protecció de la fauna salvatge, col.loca una part de la pagesia, ramaderia i també de les propietats forestals, en situació insostenible.
Ara mateix, en amplis espais del nostre país, s’estan reproduint i multiplicant diferents espècies de fauna salvatge que competeixen durament amb els pagesos ( entenent per pagesos , tant els dedicats a la agricultura, com a la ramaderia o a propietaris forestals de dimensions modestes).
Molts alcaldes hem rebut queixes, peticions, signatures, escrits i documents diversos exposant la greu situació que pateixen moltes explotacions agrícola-ramaderes. Sóc un dels receptors d’aquests escrits, com també testimoni habitual de les destrosses i problemes que poden causar les diferents espècies de fauna quan el seu nombre és excessiu i no suficientment controlat a nivell sanitari.
D’uns anys ençà, no més d’una desena, era força excepcional trobar en determinats termes municipals, algun exemplar de cèrvol, o de cabirol, o isard. Ara, en una àmplia zona del país, en trobem ramats sencers, que baixen a cotes mai vistes, i es multipliquen amb una rapidesa sorprenent.
I ja no parlem de porcs senglars perquè la seva presència i multiplicació ha estat exponencial, produint danys enormes en explotacions agrícoles, i destrossant grans zones que tardaran anys a recuperar-se.
Però, ja no solament hem de parlar de la competència , en matèria de pastures que provoca la presència massiva i no prou controlada de les espècies abans esmentades, sinó una altra de més greu: la sanitària. Tots els pagesos han de tenir el bestiar sanejat, i això comporta controls constants i despeses importants per garantir-ho. La convivència dels bestiar domèstic amb aquesta fauna abundant i poc supervisada, provoca situacions de risc sanitari i constants problemes als pagesos,amb pèrdues importants.
I quan s’arriba a la situació present, cal ser contudent, en la resposta i actuació, a nivell d’administració. S’ha de modificar la política passada i present, envers les poblacions de fauna salvatge, per fer-la compatible amb la continuïtat de la activitat pagesa i ramadera. Es molt bonic trobar espècies salvatges per tot arreu, però si han de suposar un perill per la supervivència dels pagesos i els ramats domèstics, anem per mal camí.
S’ha de facilitar la reducció de les poblacions de fauna, portar un major control de l’estat sanitari, i col.laborar amb els pagesos per pal.liar els danys que causa, mitjançant actuacions ràpides i fàcils, burocràticament parlant. No és just carregar sobre les espatlles dels pagesos ,ramaders i propietaris forestals, la idíl.lica postal de fauna diversa i massiva, en molts indrets del país, competint de manera desigual i provocant danys irreperables. Pocs pagesos que tenim, cuidem-los.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Thursday, May 15, 2008

 
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT
Hbl. Sr. Conseller

Borredà, 15 de maig de 2008.

Honorable Sr. Conseller,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà ( Berguedà)

EXPOSA

Que en els darrers anys la comarca del Berguedà, i altres de veïnes, han vist créixer i multiplicar-se el nombre d’espècies de fauna salvatge que competeixen fortament amb els ramats dels nostres pagesos i ramaders , provocant pèrdues i destrosses en les finques, fins extrems ja insostenibles.
El gran nombre de cérvols, porcs senglars, cabirols, isards, etc, presents en el territori ha superat, i de molt el que mai havíem imaginat. Fins el punt que han esdevingut un autèntic maldecap , pels danys que provoquen, per la competició per les pastures i per les malalties que poden transmetre al bestiar sanejat que hi pastura.
Ja fa un parell d’anys que aquesta situació va portar molts pagesos i ramaders a elaborar un escrit de petició d’actuació urgent per part del seu Departament, en el sentit de facilitar un major control de les poblacions de fauna, i permetre augmentar el nombre de peces de caça, al mateix temps que s’elaborés i estudiés detingudament la qualitat sanitària de totes les poblacions presents en aquest ampli territori.
Enguany, se’ns han tornat a adreçar a diversos alcaldes, entre els quals el que subscriu, per tal de llençar aquest crit d’alerta i demanar una actuació urgent que no posi en perill la supervivència dels propis pagesos i ramaders.
Es per tot l’exposat que
SOL•LICITA
la presa en consideració, urgent, del Departament que vostè presideix i del qual depèn el problema que exposem , per adequar la presència de poblacions de fauna salvatge, en les proporcions que el territori pugui sostenir, sense posar en perill la pròpia supervivència de la activitat pagesa i ramadera que és primordial i essencial, per un autèntic equilibri territorial i medi ambiental.
I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 15 de maig de 2008.
L’ Alcalde – President: Joan Roma i Cunill

A L’HONORABLE SR CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE.

 
PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT
M.H. SR. PRESIDENT

Borredà, 15 de maig de 2008.

Molt Honorable Sr. President,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà ( Berguedà) li COMUNICA
El profund malestar , desànim i preocupació pel desenvolupament de la gestió lligada a la Llei de Dependència.
Com Alcalde, he seguit, supervisat i demanat informació sobre diversos expedients en curs , que afecten directament ciutadans del meu municipi. I com a càrrec de partit i persona coneguda a la comarca, m’he interessat per altres, a petició dels demandants o familiars directes, i el resultat ha estat el mateix: nul.
No hi ha mecanismes clars i eficaços per poder fer un seguiment rigurós dels expedients i no hi ha terminis per resoldre’ls ni fer-los efectius. La gent afectada viu entre el desconcert, la indignació i el desànim per uns anuncis d’ajuts que no veuen fets realitat.
En molts casos estem parlant de mesos en la finalització de les tramitacions i gestions exigides, en altres, de peticions que no reben resposta en cap sentit. Tot plegat crea una desconfiança total en els compromisos anunciats.
Es per tot plegat, que li
SOL.LICITA
La modificació de l’actual sistema de funcionament, exigint als responsables, resposta ràpida i eficient a les peticions fetes, i sobretot, un sistema clar per poder fer el seguiment de totes les peticions i desencallar els ja aprovats com perquè la gent afectada pugui començar a cobrar urgentment.
A la espera de que comprengui aquesta petició, rebi una molt cordial salutació.

L’ Alcalde – President



Joan Roma i Cunill

Tuesday, May 13, 2008

 
CRÍTIQUES CONTRASTADES.
L’article de la setmana passada, parlant de retards, tramitacions excessives, burocràcies incomprensibles, etc, lligades a la llei de dependència i a la dels serveis socials han comportat que diverses persones i col•lectius es posessin en contacte amb mi per manifestar la total coincidència i reclamar solucions ràpides i contundents. He fet arribar aquestes peticions al Grup Parlamentari Socialista.
He de dir que la meva posició i la de molts altres càrrecs institucionals i de partit, és de clara incomoditat, per no dir indignació , respecte de com s’està portant la gestió en determinats àmbits del govern de la Generalitat.
Tots érem conscients del desgavell organitzatiu i econòmic heretat de l’època convergent. En puc donar fe perquè he estat en dues tribunes privilegiades per comprovar-ho, el Parlament de Catalunya i una alcaldia de poble petit. Ara , continuu d’alcalde i segueixo de ben a prop la política parlamentària, i les excuses dels primers anys de govern tripartit ja no valen per aquesta nova etapa de govern d’entesa.
Es a dir, posar ordre i concert en una administració és tasca dura i llarga, però no pot ser excusa per no veure’n fruits clars i contundents al cap de quatre o cinc anys. Estem lluny de sentir-nos satisfets dels resultats obtinguts en aquest període, almenys pel que fa els alcaldes, i amb ells , molts ciutadans.
No pot ser que tramitacions de temes importants com autoritzacions administratives, llicències ambientals, modificacions urbanístiques, altes d’activitats especials, etc, tardin mesos en ser resoltes. Moltes d’aquestes tramitacions van lligades a la creació de llocs de treball, modernització d’empreses, ampliacions d’activitats, etc, de manera que ja no és un perjudici per un poble concret la seva lentitud de tramitació sinó és el país que en sofreix els efectes negatius.
Continua la dinàmica de desconeixement profund d’una part del país a l’hora d’elaborar les bases de moltes convocatòries de subvencions destinades als ajuntaments, imposant condicions i propostes que no tenen cabuda en municipis petits. Sovint es parla de situacions que res tenen a veure amb els cinc-cents petits pobles de Catalunya.
Cada dia cal repassar el Diari Oficial de la Generalitat per veure què surt que pugui ser aprofitable pels petits. I és habitual trobar-hi condicions inassumibles o contradictòries amb les dinàmiques rurals. Ara mateix, alguns departaments han posat de moda demanar plans directors, plans especials, plans de tota mena, per serveis en pobles petits que en cinc minuts es tenen detectades les necessitats o les deficiències. Però sinó els presentes no tens dret a subvencions, una mostra més de la fractura entre ciutat i món rural.
I la gran descoberta de l’administració digital, i les signatures electròniques amb tota a seva complexitat i lentitud. No tenen assumit que una part important del territori té greus problemes de cobertura, que els sistemes queden col•lapsats, els centrals i els locals. O més greu encara, en les darreres setmanes han aparegut tot un seguit de convocatòries de subvencions i plans, en el DOGC, i els departaments no tenien a punt els programes per presentar les sol•licituds corresponents, donant peu a trucades, queixes, pèrdues de temps i nervis per fer en els darrers dies el que s’hagués pogut fer en els primers.
En resum, estem lluny d’on esperàvem estar i d’on hauríem d’estar a nivell d’eficàcia administrativa. Els ajuntaments ho constatem cada dia, i cal una sacsejada contundent a tots els nivells per assolir un grau d’eficiència adequada als temps que corren.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Monday, May 12, 2008

 
DEFICIÈNCIES GREUS DE GESTIÓ
Aquests darrers dies he tingut ocasió de tractar uns quants temes lligats a la llei de dependència i a la de serveis socials i he pogut comprovar que les coses no van , ni de lluny, com era d’esperar.
Es a dir, les lleis que afecten directament a la població més necessitada , precisen d’uns mecanismes especials de rapidesa, senzillesa en la tramitació ,i coordinació perfecte, entre departaments afectats.
Tenim al davant un panorama radicalment diferent de l’esperat i pels qui donem suport al govern de l’ Entesa ens causa una profunda decepció i indignació comprovar que les coses no van per on nosaltres esperàvem i desitjàvem. Es lògic, doncs que siguem realistes i sobretot honestos amb les nostres crítiques i exigències.
He tramès escrit al Grup Parlamentari Socialista per reclamar canvis substancials en la gestió de les dues lleis. No podem excusar-nos en que depèn d’un departament no governant directament per nosaltres perquè el govern és de tots i afecta tot el país. I en matèria de serveis socials no s’hi pot jugar.
Tenim milers de persones amb greu dependència que han seguit amb tota mena d’esperances i il.lusions, les informacions que preveien ajudes importants per la contractació d’ajudants i familiars que podessin col.laborar a fer més suportable la seva dependència. Després de mesos de gestions, anàlisis, informes, peticions a tot arreu, visites i altres històries, resulta que han d’esperar uns quants mesos més per saber si tenen dret a la prestació o no.
I quan els hi diuen que sí, tampoc els hi expliquen en quina data començaran a rebre les prestacions. Es inacceptable aquesta situació. Es jugar amb el més sagrat de les persones, la seva salut i la seva esperança.
Els casos, a més es van acumulant i no es desencallen. No puc saber si és que el tap en el pagament prové de la falta de diners, en aquests moments, o per tràmits administratius que s’eternitzen. I tampoc tenim una manera fàcil de saber-ho. Intentar parlar amb Benestar Social és impossible. Et van passant d’un lloc a altres i no acabes mai. Ara mateix he fet unes peticions via correu electrònic que vull veure quin resultat donen. En fi, si em passa a mi com alcalde, amb tots els mitjans al meu abast que no ha de passar als milers de persones que no tenen aquestes possibilitats.
Es preocupant que dues de les lleis més esperades pels socialistes, i per la població, en general tinguin una gestió tant deficient, tant poc explicada i tant poc exitosa. Som molts els alcaldes que reclamem una acció contundent, al més alt nivell. No pot ser que es deixi el Departament de Benestar Social, com únic responsable d’aquest desgavell. Pertoca a tot el govern posar-hi solució.
En tot cas, sí puc anunciar que si en les properes setmanes no es veu un canvi notable en la resolució d’expedients i en el pagaments dels ja aprovats , promourem accions de pressió perquè es prengui com una prioritat del govern el desencallament d’aquests expedients.
Seria trist haver-hi d’arribar, però més trist és comprovar la situació a dia d’avui, en que no podem donar explicacions d’expedients completats fa mesos i que ningú sap donar noticia de quan es posaran en vigència.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

Thursday, May 08, 2008

 
TRAMITACIONS EXCESSIVES
En pocs mesos s’han aprovat dues lleis de gran rellevància pel futur, però que estan donant peu a queixes i denúncies de la major part de la gent implicada directa o indirectament. Em refereixo a la Llei de Dependència i a la de Serveis Socials. Podríem ara afegir-hi la més recent contra la Violència de Gènere, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Totes tres, son lleis avançades, llargament esperades i desitjades, i que ens posen al capdavant dels països, en matèria de protecció a col.lectius molt necessitats de protecció i ajuda. Per tant podem estar legítimament orgullosos d’aquestes iniciatives.
Ara bé, i això ens passa massa sovint, la posta en funcionament d’aquestes lleis, com d’altres en altres casos, es fa d’una manera lenta, massa burocratitzada i amb contradiccions evidents, entre territoris i fins i tot entre serveis territorials del mateix àmbit. I això sí que ja és inacceptable.
I és que una llei sinó va acompanyada de mesures contundents per posar-le en pràctica, malament, perquè crea frustració i sensació d’engany. I de ben segur que tots coneixem en el nostre entorn més proper, multitud de casos de persones amb grans dependències que han omplert papers i més papers, han estat visitats, consultats i supervisats i mesos després encara no han rebut res de res. I estem parlant de persones per les quals cada dia és una heroïcitat viure o ajudar a d’altres a fer-ho.
No pot ser que un petit percentatge hagi resolt les tramitacions i estiguin cobrant les prestacions. En casos com aquests, la llei hauria de destinar una part important del seu primer pressupost a crear els òrgans d’avaluació i decisió, amb caracter d’urgència i facilitant els tràmits a tots els nivells.
No podem estar contents dels resultats pràctics, reals, del dia a dia, d’aquestes lleis, en el moment present. Tenim la sensació d’una maquinària lenta i feixuga com per qualsevol altra tema o apartat. I en aquest, la rapidesa i eficàcia havia de ser des del primer moment una mostra clara de la sensibilitat del govern envers les persones més necessitades del país.
El mateix podem dir de les altres dues lleis. D’entrada, i val per totes tres, les explicacions i documentacions que es donen al públic , no sempre contenen tota la veritat. Ens hem trobat amb sorpreses desagradables d’interpretar volums d’ajuts que després , amb la lletra petita, o interpretacions sesgades, han estat rebaixades o anul.lades per qüestions inacceptables.
Darrerament , diversos mitjans de comunicació s’han fet ressó de resolucions clarament injustes i no previsibles, amb la llei a la mà. Però que es produeixen i obliguen a buscar-hi solució sinó volem aparéixer com legisladors que no han fet bé la seva feina.
No pot ser que alguns grans dependents rebin un complement d’ajuda realment miserable quan se’ls havia promès una solució generosa i adient a les seves urgents necessitats. O que els mínims d’ingressos per una vida digna, encara no arribin a milers de persones que sobreviuen amb unes pensions de misèria, quan aquest any els complements havien de ser ja universals.
I a tot plegat, es suma la enorme paperassa que totes les administracions estan generant, i que provoquen enormes maldecaps a tots els afectats, sense obtenir-ne els resultats esperats. I és que cada llei hauria de portar en el seu desplegament els passos mínims indispensables per fer-la efectiva. I tant reduits que no fossin una barrera infranquejable com ho és ara.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Tuesday, May 06, 2008

 
REVISITANT EL MUSEU
Fa tres setmanes, vaig decidir fer una nova visita al Museu Episcopal i veure quins canvis s’hi havien produit, en els prop de cinc anys de la meva darrera visita. D’entrada he de dir que l’exposició sobre el neolític ,just a la entrada era realment interessant i instructiva. Ben feta, ben explicada i atractiva. Com han de ser les mostres en un museu que pretengui tenir un fort caracter pedagògic.
Feta aquesta primera part de la visita vaig continuar tot el recorregut, recordant velles imatges que ja se m’havien esborrat de la memòria. Vaig trobar alguna sala un pel fosca i amb reflexos de llum estranys com per poder llegir les explicacions pertinents.
De fet , la grandària del museu i el nombre de peces exposades és força adequada com per passar un parell d’hores en bona companyia, repassant una mica tot el llegat històric de la comarca.
Amb tot, tant en aquest museu com en altres, veig que la sensibilitat per donar explicacions en altres idiomes és nul.la o gairebé . Es un clar contrast amb el que és habitual en altres indrets, on la aposta per la cultura i el turisme, és decidida i eficaç.
La meva darrera visita a la ciutat medieval de Carcassona, o més recentment a Peñíscola i Morella, contrasten amb la unicitat de les explicacions només en català. I és que si volem posar la nostra cultura a l’abast de tothom, hem de fer-ho en altres idiomes.
Precisament la meva visita al Museu Episcopal va coincidir amb la d’un grup d’alemanys, els quals feien uns comentaris realment sorprenents sobre algunes de les peces exposades ( com les figures de sal, o d’altres) que no sabien interpretar. Portar un guia alemany facilita les coses , però no les resol perquè deixa multitud de coses per explicar.
Ens hauríem d’acostumar a planificar i exposar pensant en termes globals. El turisme és universal i tothom viatja per internet o personalment , per tot arreu. I arriba gent de tot el món a Solsona, i és lògic que visitada la catedral, el casc antic i altres indrets realment interessants de la ciutat, vulguin consumir una mica més de cultura i vagin al Museu.
I aquí haurien de poder fer la visita amb grans facilitats de comprensió. Sigui perquè tot figura en 3 o 4 idiomes, com és ben habitual en molts indrets, o perquè se’ls facilita un aparell – guia per poder fer la visita adequadament bé.
Ara estem parlant del Museu, però el mateix podem dir pel Santuari del Miracle, o altres indrets de primer ordre que conté la comarca i son motiu de visita des d’indrets ben llunyans. Tenim molt per mostrar, és lògic fer-ho de la millor manera possible, i sense cap mena de dubte, fer-ho en l’idioma del visitant, o un que conegui, és fonamental.
Una altra proposta interessant, seria oferir en el marc del Museu un audiovisual de la ciutat de 8 o 10 minuts que permetès encaixar el que es mostra, amb la història de la ciutat al llarg dels segles. Tot s’entendria millor i donaria un caire més atractiu al conjunt. En fi, no invento res, perquè aquests son recursos que podem veure en multitud de monuments i ciutats del món. Però, és que el potencial turístic i cultural de Solsona bé mereix copiar altres experiències.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

 
POTENCIAL TURÍSTIC
En els darrers mesos han aparegut diferents estudis i comentaris sobre l’excel.lent potencial turístic de la comarca, i la millora que representa per aquest sector la nova autovia fins a Berga capital.
Es cert que si fem un repàs als darrers vint anys ens donarem compte de l’enorme salt que hem fet en aquest sector, i tots estarem d’acord que queda encara molt per fer. Es en aquestes perspectives de futur que ara hauríem de concentrar els notres esforços, per veure cap on hem d’encarar el sector , amb la vista posada cap a la qualitat.
Segurament estarem tots d’acord en que l’increment d’establiments de tota mena, cobreix bona part de les necessitats, i tampoc seria bo continuar creixent, en quantitat, sense tenir com a prioritat la qualitat. Es en aquest punt que van encaminades les accions dels organismes municipals i supramunicipals de turisme, de la mà de la Diputació de Barcelona i la Generalitat.
Hem discutit ja moltes vegades sobre la gestió turística, el planejament, la coordinació i la promoció de la comarca, en el seu conjunt. Des de punts de vista diferents, alguns hem defensat àmbits de gestió diferents, sota una visió conjunta, i perfectament coordinats. Hem de reconéixer que no sempre la bona coordinació ha estat reeixida i una certa sensació de falta de sintonia ha planat sobre les actuacions en matèria turística. Amb tot els resultats , a dia d’avui son força satisfactoris i res ens impedeix replantejar velles posicions , per anar cap a noves fòrmules de gestió, si es demostren més eficients.
La realitat de l’ Alt Berguedà i la del Baix, son força diferents, i durant anys la dinàmica turística de la zona alta ha anat molts passos per endavant de la del Baix. També és cert que a tot arreu hi ha excel.lents reclams turístics.
D’aquí la necessitat de reequilibrar esforços, sense frenar res del que es fa a la part alta, sinó fent córrer més la zona del Baix Berguedà, per oferir un conjunt més equilibrat i harmònic.
I hem de fugir de velles estratègies, poc útils en un món cada vegada més global. La potència cultural i turística de Barcelona és més que evident i reconeguda i estem a poca estona, per autovia d’aquest gran centre. Hem de aprofitar aquesta proximitat per sortir-ne afavorits. No deixem de ser la zona verda d’aquesta gran conglomeració urbana, en la qual tenim paisatge, arquitectura, tranquilitat, cultura, oci, lleure, etc, per oferir a un gran nombre de persones. Es la nostra gran oportunitat.
Crec que en les darreres reunions dels consorcis s’ha anat avançant cap a propostes més concretes, més pràctiques i realistes que temps enrere. S’ha de continuar per aquest camí, mitjançant la estreta unió entre el sector públic i el privat. També en aquestes relacions , les posicions s’han acostat, i la sintonia ha millorat. I és que els anys d’experiència i els resultats obtinguts avalen la direcció que s’ha emprès.
Ara, ja tots tenim clar que el sector turístic és d’una importància cabdal. Que dona molts llocs de treball, crea riquessa per tota la comarca, i pot oferir molt més del que ha donat fins ara. Es qüestió de mimar-lo, i garantir el seu futur. I en aquesta acció tots hi hem de col.laborar. Els serveis, infraestructures i equipaments son essencials, i la bona planificació i coordinació, també. Si cal emprendre algun canvi ,respecte situacions passades, estem disposats a dur-les a terme, a condició que garanteixin un millor funcionament del conjunt.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

This page is powered by Blogger. Isn't yours?