Thursday, August 31, 2006

 
LES ALTRES ELECCIONS
La decisió d’avançar les eleccions al Parlament ha tapat la preparació de les altres eleccions: les municipals, les que per llei son cada quatre anys sense alteracions de dates de cap mena.
No tenen tanta premsa ni tanta atenció com les altres i en canvi pels ciutadans de peu son de la màxima importància. Representen l’elecció dels equips que han de governar i administrar els serveis bàsics dels pobles i ciutats.
Els partits estan totalment immersos en la preparació, compaginant-la amb la del Parlament i fent-la, fins i tot complementària. De fet els resultats influiran decisivament en les expectatives i resultats de cada força política.
I és hora de demanar als ciutadans que “es mullin” pel seu poble o ciutat. No passa dia sense crítiques a la manera de fer i actuar d’uns i altres. Sembla ser que molta gent té solució als problemes dels sorolls, falta de civisme, mancances en infraestructures i equipaments, dotació de serveis, agilitat en els tràmits burocràtics i un llarg etcètera que apareix en articles, cartes al director, mobilitzacions , etc.
Seria lògic que tota aquesta gent s’aboqués a participar i que ho fes en el lloc més indicat: els ajuntaments. Allà resideix el poder de decisió de cada poble o ciutat. I en canvi es nota des de fa uns quants anys la falta de vocacions.
I no solament aquí, és el que els passa a les entitats, clubs, associacions i a tota la xarxa social que veuen com envelleixen els dirigents per falta de relleu. Es evident i constatable que és més fàcil criticar que no pas actuar. És una llàstima perquè els ajuntaments ofereixen una ocasió única i immillorable de canviar les coses.
Per aquells que estimen el seu poble o ciutat, entrar a l’ajuntament significa tenir a les mans les eines per modificar el seu present i millorar el seu futur. Des de l’ajuntament es modela el creixement, es dota de serveis, infraestructures i equipaments ,el municipi on vivim. I en poc temps es veuen els resultats.
En contra del que molts pensen o diuen, per estar en un ajuntament calen grans dosis d’idealisme ,ambició sana i sobretot paciència i constància. Res de voler-se menjar tot en quatre dies. Tot costa d’aconseguir i és a base de constància com s’arriben a resoldre els problemes més urgents. Però és amb paciència com es resolen moltes peticions que la gent fa i que creuen que tenen solució de la nit al dia. Tothom és posseïdor de solucions màgiques i immediates quan els problemes li toquen a ell, o quan vol una resolució favorable als seus interessos.
I des de l’ajuntament s’ha de vetllar pels interessos generals. Per això, en contra del que molts diuen, la feina municipal és essencial i generalitzadament honesta. Uns pocs deshonestos han embrutat la immensa feina de la majoria. En general es treballa molt i es guanya poc, o res, simplement s’actua per convicció, per estimació al poble que t’ha vist néixer o que has triat per viure.
Però la satisfacció pot ser gran. Pots tenir l’orgull de moldejar un municipi i portar-lo cap on somies. Evitar destrosses, evitar danys irreparables, millorar el nivell de vida i cuidar-te dels més desvalguts, recolzar la educació i la cultura, impulsar noves idees i nous projectes de treball, vivenda, i benestar.
En definitiva, res millor per dedicar una part de la vida als altres que fer-ho des d’un ajuntament. Les eleccions municipals no son unes eleccions menors, son les més rellevants de totes. Així ho hem cregut des de sempre els socialistes i no és estrany que posem en els càrrecs més rellevants a persones que han estat abans en un ajuntament. Es la millor escola social i política del país.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

 
SABER MODULAR LES DECISIONS
Inevitablement com tots els solsonins he seguit la interminable sèrie de vicissituds a l’entorn del famós pati del Setelsis. Sèrie per capítols que encara no ha acabat i que ha servit per crear un dels episodis més llargs i complicats dels darrers anys. No recordo cap altre esdeveniment que hagi durat tant i hagi implicat tants actors ,excepció feta de l’edifici dels Escolapis ,uns 7 anys enrere.
I un i altre exemple no son ni tant diferents ni tant llunyants a l’hora de prendre decisions per part de l’ajuntament. Representen una manera d’actuar i decidir propis d’una determinada manera de concebre el càrrec i el poder públic.
No m’ha agradat mai comparar situacions o municipis a l’hora de prendre decisions perquè cada casa és un cas i cada cas un fet excepcional, però com alcalde que també soc sempre m’agrada exposar què hagués estat millor per a tots. I no em surt cap altra solució que la d’atendre la petició de l’ escola. I això perquè ? Simplement per una qüestió de prioritats.
De fet els alcaldes hem de treballar sempre sota uns criteris clars de prioritats. Ni tenim diners suficients per fer tot el que ens agradaria fer, o caldria fer en el municipi, ni ho podem fer en el temps desitjat o volgut. Aleshores hem de triar. I triar vol dir elegir entre diverses opcions. Unes millors que altres, o unes més viables que altres.
I aquí es veu el tarannà o les dependències d’uns i altres. Per mi, i per tot un conjunt d’alcaldes del món progressista els serveis públics son sempre prioritaris. Tant si parlem de sanitat, com de educació, benestar social ,etc. En tots aquests casos es fa el que convingui per tal de garantir la seva millora, ampliació, modernització. Son serveis que els ciutadans necessiten d’una manera bàsica i urgent.
I s’entén que passen per davant de qualsevol altra consideració. I si cal modificar algunes decisions anteriors del propi ajuntament, queda clarament justificat per la importància del tema a resoldre.
Així ho hem hagut de fer en molts casos de ubicació de instal·lacions sanitàries, educatives, esportives, culturals o socials. Totes elles estan pensades per donar servei a una gran col·lectivitat i és lògic que passin al davant d’altres “menys col·lectives” i de menys rellevància.
En el cas del famós pati, s’ha posat de manifest simplement la qüestió de les prioritats. No ens ha d’estranyar ni sorprendre que les prioritats de CiU siguin molt diferents de les d’altres partits . Per això cadascú està on està. CiU ha preferit no canviar la normativa urbanística ni donar prioritat total a un tema educatiu. Ho podia haver fet i les excuses donades no serveixen perquè es podia fer i sense grans escarafalls. La importància del tema ho justificava i la ciutat ho hagués acceptat majoritàriament, excepció feta d’alguns petits col·lectius. Però els alcaldes hem de governar ,pensant sobretot en les grans majories i en el bé general. I és evident que una gran escola ha de tenir un gran patit, punt i final.
Amb tot la polèmica creada i la que encara queda pendent té i tindrà la seva importància. Ja res serà ben bé igual d’aquí a les eleccions. La prudència i el seny, o si voleu la intel·ligència política d’un partit es veu en casos com aquest. Crec que l’alcalde ha comès una mena de “suïcidi polític” que repercutirà en els resultats electorals. Les eleccions estan prou a prop com perquè la gent se’n recordi i passi factura. No s’entén com alguns dirigents de CiU de la comarca o de fora no li han fet veure que en època pre-electoral quan menys ulls de poll es trepitgin millor, i ell n’ha trepitjat masses.
Es cert que ha fet feliç a uns quants, alguns d’ells clarament defensors de la escola privada ,en detriment de la pública, però al final també el trairan . Es qüestió de temps. I res és etern.
Ara l’ajuntament llençarà uns 85.000 euros per fer unes obres que el proper govern haurà de canviar, si com és previsible es produeix l’alternança. I estem molt més a prop d’aquesta alternança precisament per una decisió com aquesta.
I venen dos moments importants per “castigar” a CiU. Les properes eleccions al Parlament del dia 1 de novembre i les posteriors municipals de 29 de maig de l’ any vinent. En política els errors es paguen i la manera més directa i contundent per fer-ho és per medi del vot. Tots els solsonins tenen aquesta decisió a la seva mà.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Celsona.

 
DEPENDENTS DE QUÈ, DE QUI ?
Ja fa setmanes que veiem una bona dosi de cinisme i hipocresia en les posicions de CiU i molt especialment del seu candidat ,Artur Mas. Agafar les declaracions fetes sobre inversions a Catalunya i voler demostrar que amb aquest govern s’ha invertit menys en el territori rural que no pas a l’ Area Metropolitana , és voler enganyar a la gent. Sobretot quan era precisament el que feia CiU en el govern.
Però amb les llistes s’ha acabat de retratar. Que tothom miri on van els candidats “territorials” en comparació amb els “metropolitans”. Aquí encara es veurà més el cinisme de dir una cosa i fer la contrària quan li convé. Moltes comarques de Catalunya no tenen cap candidat mínimament ben situat com per sortir en les candidatures de CiU. No ho dic jo, ho diuen les llistes presentades.
I en aquesta precampanya tornem al passat. Tornen a sortir les velles acusacions de sucursalisme i dependència d’uns envers els altres. D’entrada vull deixar clara el que des del PSC sempre hem defensat i cregut: que està vinculats a un partit estatal té molts més avantatges que no pas inconvenients. El PSC és un partit sobirà i com a tal actua sempre, i no per això ha de deixar de tenir un estreta participació amb el PSOE a nivell estatal que li permet traslladar de Catalunya a Espanya temes essencials. I no oblidem que el nou Estatut ha estat possible gràcies els vots del principal partit a nivell d’ Estat: el PSOE.
I no estic d’acord en que tenir grup parlamentari propi resolgui ni millori el funcionament del Congrés de Diputats o signifiqui millors opcions pel PSC o per Catalunya. Sempre és millor defensar temes des de dintre que des de fora. I és penós el deliri per discutir de temes que no interessen a la gent ni resoldrien res essencial.
Però ,ara que parlem de dependències i que a CiU tant li agrada parlar-ne ,convindria aclarir qui depèn de qui i de què ? Que un partit català s’interelacioni amb un estatal és discutible i si voleu criticable, però transparent i clar. No he vist el mateix amb les dependències de CiU.
Si estudiem les posicions de CiU en els temes més rellevants dels darrers vint anys veurem com han defensat la educació privada enfront de la pública, com ha afavorit interessos empresarials per davant d’altres institucionals, com han afavorit la sanitat privada en detriment de la pública, com han incrementat les potencialitats d’empreses privades en el món de la tercera edat, o en el món de les comunicacions, etc, etc.
Es a dir, ben poc pot al·legar CiU respecte dependències perquè els fets, la realitat, traeix les seves acusacions als altres. En el cas de CiU no és un partit determinat de qui depèn sinó de forces potents i poderoses que li marquen el camí a seguir. Per això sempre ha tingut el PP al costat, i el continuarà tenint. No fan falta grans declaracions de no pactes. Ells no necessiten pactar es poden ajudar sense pactes oficials. Uns i altres defensen els mateixos interessos. Ja s’ha vist en el passat recent les decisions dels governs d’uns a Catalunya i altres a Madrid. No eren gaire diferents en els resultats, si bé sí en les formes. Però el que compten son els resultats i cal dir que després de tres anys de govern progressista s’ha notat fortament ,especialment en el camp dels serveis bàsics i essencials. I ha estat sobretot el PSC l’eix d’aquest canvi. I seria realment negatiu pel país tornar enrere i donar profit als interessos privats en detriment dels públics. D’aquí que el somriure i sobretot l’anàlisi del passat sigui la millora manera per lluitar contra els atacs a les dependències d’uns i altres. Pels resultats els partits es coneixen.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

Tuesday, August 29, 2006

 
DE NOU PROBLEMES D’AIGUA
Hem tornat a veure els problemes d’abastament d’aigua als municipi de la Vall de Merlès, i l’ ús de cubes per trasportar-ne als pobles més castigats per la sequera. Aquesta imatge la continuarem veient en els propers anys sinó es fa cas als advertiments de que la Riera de Merlès no és suficient per garantir el subministrament.
Un any més, i és el tercer s’ha deixat gairebé seca la Riera de Merlès. Una riera protegida i que no pot donar més aigua que la que porta. El municipi de Les Llosses també ha tingut problemes i l’agafa molt més amunt. I és que el règim de pluges és va fent més i més irregular i el consum augmenta brutalment. Es evident que la decisió de dependre d’aquest Riera per part dels municipis de la Vall de Merlès no fou la més adequada. I portarà més problemes i més greus.
La famosa bassa de 120 milions de litres tampoc serà la solució. Ja ho he dit diverses vegades, sobretot perquè es va vendre com un dipòsit per 3 o 4 mesos quan justament reservarà aigua per uns 20 dies.
Però és que a no gaire tardar qualsevol persona denunciarà l’excés de captació d’una Riera protegida i pot intervenir el fiscal de Medi Ambient i portar la Mancomunitat davant els tribunals per delicte ecològic, amb les conseqüències polítiques i econòmiques que se’ n puguin derivar. Mala cosa i mal plantejament.
Es cert que la culpa d’aquesta planificació no ha estat només dels ajuntaments. L’ ACA hi ha jugat un paper destacat i considero que ,en bona part desencertat. Pel cost total que tindrà tot el projecte principal i els secundaris s’hagués pogut anar a buscar l’aigua a l’ embassament de La Baells. Una reserva més abundant i segura que no pas la de la Riera.
Però ara estem on estem i la solució passa per afegir cabals extres de tot arreu allà on es pugui.
Vindrà l’estiu vinent i el problema serà similar al de aquest any. La bassa solucionarà uns dies el problema, però simplement aparca la gravetat un temps i després retorna. El cost de manteniment també d’unes instal·lacions com aquestes no s’ha estudiat ni valorat prou bé. Alguns pensen que tenir una bassa és omplir-la i anar agafant aigua. Res més lluny de la realitat. S’ha de mantenir, netejar, evitar el creixement d’algues,etc,etc, costos que es pagaran amb els rebuts de consum. Uns rebuts que de ben segur pujaran fortament.
Però el que em preocupa és la dependència de tanta gent d’un cabal tant irregular i insuficient. I em preocupa perquè també m’afecta en tant que alcalde d’un dels municipis per on passa la Riera que estic obligat a preservar i que també alimenta alguna de les explotacions agràries del terme municipal.
També aquest projecte demostra que no es poden trobar solucions parcials a temes més globals com és la necessitat d’aigua. En el passat, en temps de CiU era habitual que cadascú s’espavilés com pogués. Cada poble buscava i portava aigua d’allà on li semblava. Aquesta política ha estat nefasta perquè ha trossejat el país i l’ha fet immensament complicat en un tema vital com aquest.
Ara es veuen els problemes que comporta aquesta via individualista i convé passar ràpidament a una altra en que s’encarin les necessitats de manera àmplia i global. Grans projectes, que cobreixen amplis territoris i resolguin grans problemes. Els embassaments han de servir als territoris que els acullen. Així es farà ara a La Baells amb Berga, o Avià o alguns altres municipis. I així s’hagués hagut de fer a la Vall de Merlès.
Les negociacions i propostes varen durar massa anys i amb massa incerteses i indecisions. Al final es va optar per una solució còmode, però faltada de visió de futur. Ja s’estan pagant les conseqüències i més que es pagaran en el futur. Com a mínim que es busquin altres fonts de subministrament alternatiu per evitar una dependència que ja per tercer any consecutiu es demostra clarament negativa.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per La Rella.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?