Friday, April 28, 2006

 
MILLORAR COMUNICACIONS
En un anterior article vaig anunciar-ne un altre per parlar de les comunicacions a la comarca,a la vista de la permanent cantinela de CiU de que l’actual govern de la Generalitat descuidava el Berguedà,
En aquella article exposava la llarga llista de inversions en diferents àmbits que la Generalitat estava realitzant. Ara podem parlar de comunicacions, per carretera, però també de telecomunicacions.
Hem de recordar que l’anterior govern va prometre una xarxa de banda ampla per tot Catalunya i especialment per les zones rurals que se’n va anar a l’aigua al cap de pocs mesos i no va donar compliment a un vell compromís molt repetit, però mal complert.
En aquest cas, el nou govern sí ho està complint, amb una primera fase de 50 milions d’euros en inversions per fer arribar la Banda Ampla Rural a tot el territori de l’interior de Catalunya.
La previsió és que per finals d’aquest mateix any tota la comarca tingui accés a aquest mitjà de comunicació ,vital per no perdre el tren de la modernitat i la eficàcia a nivell personal i empresarial.
En quan a comunicacions per carretera, només cal veure el ritme de les obres de desdoblament de la C-16 per comprovar l’estricte compliment de que l’any vinent l’ Eix del Llobregat estigui completament desdoblat fins a Berga- capital. També és una bona manera de comprovar que les grans obres s’han de planificar molt millor de com ho feien els governs de CiU. Aquest desdoblament ha costat una enormitat degut a uns mals traçats decidits en el passat.
Però el desdoblament ha de continuar i el govern en això està treballant. I aquí topem amb una altra improvisació anterior. Es va prometre el desdoblament per la banda esquerra, preveient un nou viaducte sobre l’embassament de La Baells i túnels amunt fins el del Cadí.
Ara s’ha comprovat que aquella promesa era ben difícil de complir, des del punt de vista tècnic i econòmic. Les característiques geològiques de la zona son molt més complicades a una banda que a l’altra. El govern està planificant el desdoblament per l’altra banda i en pocs mesos tindrem l’avantprojecte corresponent, per després iniciar tots els tràmits pertinents per continuar fins el Túnel del Cadí.
S’està treballant en la carretera Guardiola – La Pobla – Campdevànol i acabada una fase en vindrà una altra, fins arribar a destí. També aquí compleix el nou govern en allò que l’anterior no va fer.
S’està treballant també en la millora de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga, en el primer tram (província de Lleida ). I s’estan redactant els estudis per definir per on continuar fins arribar a Berga. La voluntat política de fer-la ha estat confirmada diverses vegades.
La C-26, Eix prepirinenc que uneix les capitals de comarca de l’interior com Solsona- Berga- Ripoll – Olot es va executant per fases. Quan una està en execució es prepara la següent fase. Ara vindrà el tram Navès –Montmajor, posteriorment Berga- Borredà, i de Montmajor a Berga (a l’espera de veure el traçat de la de Sant Llorenç), i finalment fins a Ripoll.
En quan a la de Gironella- Prats- Vic, se n’ha fet el darrer tram proper a Vic, però l’avantprojecte de tot el traçat està fet i a l’espera del projecte mediambiental.
Aquesta xarxa transversal sempre havia estat oblidada i ni tant sols tenia cap estudi o projecte redactat. Curioses les crítiques de CiU per no fer tot allò que ells no varen realitzar en 23 anys de govern. Tothom sap que la redacció, adjudicació i execució d’una carretera comporta un mínim de 3 anys de preparació i dos d’execució en condicions normals. Que ningú es vulgui inventar ara dreceres impossibles. S’està treballant a un bon ritme i la voluntat política de tirar-les endavant hi és. Per tant també en aquest àmbit el nou govern fa allò que els anteriors no varen realitzar.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC.

Thursday, April 27, 2006

 
PATRIMONI EN PERILL

Tenim la sort de ser un país de llarga història, i ple de monuments que així ho testimonien. Però aquesta mateixa abundància complica enormement el seu manteniment i preservació.
Tot sovint apareixen notícies en els mitjans de comunicació sobre edificis històrics en perill de supervivència, i molts d’aquests edificis son esglésies. L’abandonament del territori i la falta de feligresos provoca una disminució de les aportacions i del sentiment de pertinença i propietat col·lectiva de l’església més propera.
Això multiplicat per tantes i tantes arreu del país motiva la seva desprotecció i falta de manteniment. I l’ Església, com entitat, no es pot fer càrrec de la majoria perquè no disposa dels mitjans econòmics ni humans per garantir-se la supervivència.
Davant aquesta situació no hi ha gaires alternatives. O es prenen decisions ràpides i contundents o correm el risc de perdre un ric patrimoni que mai més recuperarem. I el Solsonès té nombrosos exemples d’aquesta situació. De fet tot el bisbat està ple d’esglésies que precisen d’actuacions més o menys urgents i que no poden esperar solucions a mig o llarg termini.
Per tant s’ha de ser realista i obert a diferents vies de solució. I fugir, tots plegats de posicions immobilistes o intransigents que només serveixen per complicar les coses i deixar-les com estant. I això significa la pèrdua de bens històrics a curt termini.
A la vista de com estan les coses ,convindria arribar a un acord entre institucions amb l’Església per establir una tria del patrimoni actual, de manera que l’ Església decidís quines esglésies necessita pel culte i quines no. A partir d’aquí ,decidir cas per cas quines poden passar a mans dels ajuntaments i quines podrien passar a mans privades.
En aquests casos l’ Església podria obtenir recursos econòmics, en el cas dels privats, o compensacions urbanístiques en el dels ajuntaments.
I tot plegat presidit pel respecte i compromís de que un canvi d’ús no ha de comportar cap menyspreu per l’edifici i el que ha representat o pot continuar representant. Hi ha esglésies que podrien continuar amb gairebé tot el contingut i esdevenir museus locals, d’altres en indrets d’exposicions, xerrades, concerts, etc, i d’ altres com a complements d’activitats dels privats que l’hagin adquirit i que les puguin dedicar a espais adients per turisme rural, tallers d’activitats,etc.
Es evident que això xocarà a molts i produirà neguit en altres, però tenim ja alguns exemples en el nostre entorn i els resultat ha estat positiu perquè el monument s’ha salvat i s’ha fet amb respecte arquitectònic i també religiós. El que no podem tolerar és que per rigidesa o intransigència, els edificis caiguin i ja no siguin de ningú.
Vaig ser un dels defensors de la venda feta pel bisbat d’una petita església. Els puristes que s’hi manifestaren en contra difícilment haguessin donat l’import per la seva restauració i manteniment. El Solsonès té una riquesa immensa ,en diversitat i esplendor, però és hora de pensar en el futur i convé prendre decisions ara, per evitar casos cada vegada més freqüents de esglésies en perill d’enfonsament. I les institucions han de fer un enorme esforç per garantir la supervivència. Però és lògic que si s’hi destinen diners públics, el patrimoni passi a ser de tots. Agradi o no aquest és un debat que s’ha de fer i sobretot s’ha de decidir. El temps no solament no ho arregla sinó que ho espatlla. I les pèrdues poden ser irreparables.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC

Tuesday, April 25, 2006

 
ADEU A UN ADVERSARI
Com a tants d’altres m’ha sobtat l’ anunci de retirada de la vida política de Ballabriga, simplement perquè no en sabia res ni me l’esperava abans de acabar l’actual legislatura del Parlament de Catalunya.
Però tard o d’hora a tots ens toca pensar en la retirada. I és que la nostra generació hem tingut una vida política força inusual a nivell de Europa. L’hem començada molt aviat i en 25 anys hem fet un recorregut que en molts altres països , de llarga tradició democràtica , ha necessitat 40 o 50 anys. De manera que es retiren als setanta o setanta-cinc anys amb el recorregut fet per nosaltres.
De fet la velocitat dels canvis a Catalunya i Espanya ha estat trepidant en aquests prop de 30 anys de democràcia. Cap altre país ha fet tant en tant poc temps. S’ha de viatjar i conèixer altres realitats per comprovar-ho, però aquesta és la realitat.
Hem anat a marxes forçades a l’hora de canviar els ajuntaments, la Generalitat, l’ Estat i la nostra generació hem estat els motors d’aquest canvi. Ara venen els nous. I els que ja hem passat dels cinquanta toca girar pàgina i dedicar-se a d’altres temes, com en el cas de Ballabriga o iniciar la retirada, d’una manera ordenada i deixant els adequats relleus a tot arreu. Aquest és el meu cas.
Ningú podrà negar que els canvis en aquests anys han estat espectaculars, a tots els nivells. Els qui hem estat protagonistes, en uns càrrecs o altres, en podem estar orgullosos i és lògic que deixem pas a les noves generacions perquè agafin el relleu i intentin continuar la feina, i a ser possible, la millorin. Es llei de vida, i així ha estat al llarg de tota la història. I la història acaba fent justícia de la feina feta.
Amb Ballabriga hem tingut llargs períodes de discrepàncies , a nivell comarcal, primer i nacional, després, però mantenint sempre el respecte institucional . Ell representava el govern i a mi em tocava fer d’oposició. Ara ha estat a l’inrevés ni que sigui per poc temps. Però no hem posat en les discrepàncies barreres que no permetessin acords quan eren raonables i positius pel territori que defensem.
Es complicat fer valoracions de temes encara tant recents. Sempre és millor la llunyania temporal i fins i tot territorial per ser més objectius, però s’ha de reconèixer que Solsona i el Solsonés ha obtingut bons rendiments d’algunes de les actuacions del Ballabriga, president del Consell Comarcal i del Ballabriga ,Director General.
En això s’ha de donar la raó a la dita popular de que tothom procura per casa, i és lògic que si tens un càrrec el puguis fer servir per millorar les condicions del teu territori. En aquest cas algunes actuacions del Consell Comarcal han servit per millor clarament les condicions de vida dels solsonins, de la capital i de la comarca. El mateix podem dir de la creació de Consorci Tecnològic o del CEDRICAT , o de la Mancomunitat.
Una altra cosa seria la qüestió del funcionament intern i extern de CiU, o les relacions entre partits, o la pervivència d’ uns comportaments caciquils en representants de CiU que han operat al llarg de tot aquest temps i que han estat recolzats i incentivats pel propi govern comarcal, o nacional en temps de governs convergents.
En tota gestió i en tota trajectòria hi ha clarobscurs més destacats per uns o menys valorats per altres. Ara, és cert que la retirada de Ballabriga representa girar pàgina a tota una etapa i iniciar-ne una altra. El seu pes i poder de decisió ha estat determinant en la majoria de casos. I no té relleu. O almenys no en aquest nivell . I això és bo per la comarca. Crec sincerament que la dinàmica municipal i comarcal anirà per altres camins arran la seva retirada. I tot i que sempre tindrà la temptació d’intervenir, mai es tenen les mateixes eines i possibilitats que quan estàs en actiu.
Per tant, com adversari de molts anys, reconec públicament la bona tasca feta, salvaguardant aquells aspectes de funcionament intern que sempre he atacat i he criticat de CiU. I li desitjo una llarga i intensa vida en la nova etapa “civil” que inicia ara.

 
SEGELL PERSONAL, PROJECTE COL·LECTIU
Els alcaldes i diputats celebrem enormement el fitxatge de polítics provinents del món municipal com a Consellers de la Generalitat perquè tenen un comportament i comprensió dels problemes força diferents dels qui no han estat al capdavant de la gestió municipal. Son més propers i més flexibles en les seves posicions i per tant, més propensos a la recerca de vies de consens, amb propis i estranys. Una virtut clarament positiva en tota persona rellevant d’un govern.
Aquest és el cas de Jordi Valls. Té una llarga trajectòria municipal que serà la millor base per encarar el nou repte que li ha encomanat el President de la Generalitat.
I amb ell arriba el relleu a la alcaldia. I alguns es poden preguntar si el seu successor serà capaç de igualar, o fins i tot millorar la seva trajectòria. El temps ho dirà ,però jo no en tinc cap dubte.
Els partits seriosos i potents, sempre preparen les candidatures preveient diferents eventualitats. Des de les més negatives i tràgiques, a les més positives i festives, com és en aquest cas, en que el cap de llista és cridat a les més altes responsabilitats. Darrere del primer sempre s’hi posa una o dues persones, com a mínim, capaces de substituir-lo.
I així es va fer a Manresa, com així s’ha fet en multitud d’altres pobles i ciutats de Catalunya. Només falta veure els relleus efectuats en els darrers mesos per constatar aquesta realitat.
Pels qui ja portem uns anys en política i a més ,hem estat responsables de preveure aquestes eventualitats de les que abans parlava, no tenim cap dubte de que la eventualitat a Manresa queda perfectament coberta.
Es el que el PSC ha fet sempre. Varem tenir a Joan Cornet com a primer alcalde de la democràcia recuperada i tothom li reconeixia uns mèrits i virtuts difícilment superables. Quan el dubte planava sobre el successor va aparèixer Jordi Valls. Un digne recuperador dels vells i joves projectes que va saber-se guanyar la confiança de la gent, primer a la oposició i després en el govern. I ara toca jugar a Josep Camprubí. En “Pitus” pels amics i companys. Un digne successor que pren el relleu en un dels moments més dolços per la ciutat, a nivell d’empenta i rellevància. Està preparat pel repte.
El conec des de fa més de dotze anys i l’eficàcia demostrada a tot arreu on ha estat és la seva millor carta de presentació. No hi haurà cap mena de transició ralentitzada. Pot continuar la velocitat de creuer que la ciutat porta des de fa una colla d’anys.
I en matèria de relleus hi ha uns quants exemples que el socialisme ha sabut resoldre magníficament. Només cal pensar en el de Pasqual Maragall substituint Narcís Serra a l’ajuntament de Barcelona, o Celestino Corbacho a l’Hospitalet rellevant a Pujana, o Bartomeu Muñoz a Santa Coloma rellevant a Manuela de Madre,etc.
I és que cada alcalde imprimeix el seu segell personal a l’equip de govern que presideix, però forma part d’un projecte col·lectiu que està per damunt d’ell i permet enllaçar una etapa i una altra sense solució de continuïtat. Som peces d’un engranatge democràtic que permet mantenir un esperit i un treball a favor de la ciutat o poble que presidim i ens fa feliços veure que qui ve al darrere pot agafar el testimoni i continuar la feina feta i millorar-la.
Els manresans poden estar segurs de que la candidatura socialista de 2003 estava pensada i preparada per fer algun relleu si arribava el cas. Aquest s’ha produït i podran comprovar com el nou alcalde, en Josep Camprubí està sobradament capacitat per exercir el seu càrrec, a nivell de ciutat, però també com a impulsor de la idea i proposta d’un rellevant paper a nivell territorial de Catalunya Central i de tot el país.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC.

Tuesday, April 18, 2006

 
EN LA RECTA FINAL
Força cansats tots plegats pel llarg camí de l’ Estatut, arribem a la recta final. Queda el debat i votació en el Senat i el Referèndum popular,inicialment previst pel 18 de juny, però lligat a les vicissituds de la Cambra alta.
I no tot està dat i beneit. La composició del Senat és extraordinàriament ajustada, en quan a posicions favorables o contràries a l’ Estatut. En aquest cas ERC pot decantar la balança cap una banda o cap una altra. I si la votació fos contrària a la aprovació, el text hauria de retornar al Congrés de Diputats, amb tot el que això significa de pèrdua de temps i reconeixement d’una profunda crisi en el panorama català.
Aquests dies es celebren els dos anys de govern socialista a Madrid i poc més de dos anys aquí a Catalunya. La realitat en un lloc i altre és ben complexa i difícil, però extraordinàriament crispada allà.
Es fàcil dir que no importa aprovar un text fonamental com l’ Estatut amb un 56% de suport al Congrés de Diputats ,i amb un 51% al Senat ( si tot va bé). El cert és que a tot arreu es procura arribar a grans consensos quan es tracta de temes essencials com és la organització territorial de l’ Estat. I l’ideal hagués estat un acord amb el vist i plau dels dos grans partits estatals: el PSOE i el PP.
Aquí com en altres coses ,som diferents. Ha estat impossible negociar i pactar amb el PP. No ho han volgut i per tant intentar-ho hagués allargat el procés d’una manera indefinida i amb un fracàs estrepitós, al final. Però que ningú oblidi que el panorama és delicat i excepcional.
Precisament aquesta excepcionalitat hauria de ser suficient per fugir de posicions numantines. Els avenços aconseguits, pactats i ja aprovats en el Congrés justifiquen àmpliament la feina feta i el vot afirmatiu. Pretendre anar més lluny i enfurismar encara més les relacions amb el PP pot engrescar a alguns ,però és estèril a efectes pràctics.
Cada Estatut, com cada Constitució és fruit del moment polític en que ha estat redactada i pactada. Res és etern ni pot ser traslladat a d’altres temps i moments. El text consensuat i pactat fins ara, és precisament el resultat de la difícil situació política i suposa un avenç molt més important del que era previsible o esperable, vistes les dificultats.
Ha tingut un cost enorme pel President Zapatero i per tot el PSOE. Els socialistes catalans som conscients del repte que ha suposat el compromís del president i la valentia que ha tingut a l’hora de tirar endavant una proposta d’ Estatut que suposa en realitat avançar en un federalisme clar de l’ Estat.
No es pot ser frívol i pensar que apretant una mica més es pot anar més lluny. Hi ha coses que al final, apretant per una banda i l’altra, s’acaben trencant. I no crec que ningú mínimament sensat ho vulgui.
A dia d’avui, l’aconseguit és molt més ambiciós del que molts pensàvem un any enrere. Hem entrat ja en la recta final. Es qüestió de pocs dies tenir la aprovació en el Senat i poder portar el text a referèndum. I tampoc ,aquest és un repte fàcil. Hem de promoure una participació gran i un resultat esplèndid. Només faltaria que el suport popular fallés en un moment essencial com aquest. I perquè tothom ho tingui clar és indispensable que el govern vagi unit. Fer experiments en un tema com aquest és el menys indicat.
I és evident que ERC no ho té fàcil, però en política res és senzill. Entre el que voldríem i el que tindrem pot haver-hi una certa distància, però entre el que tenim i el que tindrem queda clar que la millora és més que evident. I una cosa vol la gent és que tothom es mulli i deixi clares les seves posicions. I el deure de tot ciutadà és anar a votar. Hem estat massa temps sense poder exercir els nostres drets com perquè ara no es cregui important fer-ho. Que cadascú digui el que pensa fer i com gestionarà el resultat.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC.

Friday, April 07, 2006

 
ESTRANYA SITUACIÓ
Tenir el primer govern de coalició a la Generalitat provoca situacions novedoses que no s’havien vist anteriorment durant el llarg període de govern de CiU. De fet tot i ser aquesta coalició dos partits independents, el lligam era tant estret i totalment dominat per la figura de Jordi Pujol que mai s’havia qüestionat el seu lideratge ni la seva acció de govern.
Una altra cosa passa quan en el govern hi participen tres partits, amb criteris i visions força diferents, tant a nivell de país com de societat. No és estrany ,doncs, que apareguin discrepàncies i diferències en molts dels temes que han de tractar i decidir.
El que seria greu és que aquestes discrepàncies portessin a la paralització de l’acció de govern o a mesures contradictòries entre uns departaments i altres. Això no passa, perquè ,malgrat les diferències s’acaba imposant una determinada decisió, consensuada entre tots.
Els dos primers anys de govern han estat ,en aquest sentit, fructífers perquè s’han dedicat a posar al dia la administració, a modernitzar-la i a dotar-la de plans i projectes pel futur proper. He estat testimoni de situacions força increïbles de falta de planejament i perspectives per part de la majoria de departaments. L’esforç per canviar aquesta situació ha estat esgotador, però calia fer-lo si es volia enfocar la nova etapa amb garanties de èxit.
Els fruits es comencen a veure a tots els nivells. I ben aviat es comprovarà la solidesa dels fonaments del govern en totes i cadascuna de les matèries de les seves competències.
Amb tot, periòdicament sorgeixen entrebancs o situacions estranyes que perjudiquen la visió individual i de conjunt del govern. Massa sovint es proclamen públicament diferències que haurien de ser tractades i resoltes privadament. La gent ni està habituada als governs de coalició ni troba bé que càrrecs del mateix govern opinin diferent sobre temes essencials.
I pels qui portem ja molts anys en governs municipals, sabem que hi ha dos cops a l’any on el govern demostra tenir coherència i fortalesa. Es tracta dels plens de ordenances i el de pressupostos. Si un govern de coalició passa els dos exàmens, vol dir que té una bona salut i pot continuar endavant. Si, en canvi, algú es desmarca en aquests temes essencials la fortalesa trontolla i el futur no és ni clar ni segur.
A nivell de Generalitat, ara tenim una sensació estranya. Ve un repte més important que el de impostos i el de pressupostos. Es tracta del nou Estatut. El major repte d’aquest govern i de tots els anteriors des de l’any 80, i el govern de coalició no hi va unit. Què passarà? Encara no se sap el resultat final fins que no es celebri el referèndum i s’hagi demostrat el posicionament de cada partit. Però és evident que la situació és estranya i excepcional.
Que el nou Estatut és molt millor que l’actual és evident per a tothom. Que hi ha quatre partits que han demostrat voler-lo, també. Però ara arriba l’hora de veritat definitiva. Un govern ha de donar exemple de coherència i fortalesa als ciutadans i animar a una participació massiva en la consulta popular. Veurem com es resolt aquesta estranya situació.

Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC.

 
EQUIPARAR SERVEIS DE CIUTAT A PAGÈS

Una de les queixes més sovintejades dels alcaldes de pobles petits,situats en el món rural és que els serveis bàsics que hem de donar als nostres ciutadans costen molt més que a la ciutat, i no sempre els podem donar en unes condicions mínimes de qualitat i seguretat.
Aquesta vella reivindicació comença a fer-se realitat en diferents aspectes fonamentals. Ho veiem al Solsonès i ho veurem a nivell de tot Catalunya. Fa ben pocs dies s’ha donat a conèixer l’acord del Consell Comarcal amb Política Territorial per destinar 12 milions d’euros a arranjament de camins. Tant Política Territorial com el DARP han incrementat de manera notable les partides per aquest concepte i es preveu que en 3 o 4 anys totes les cases de pagès habitades puguin estar connectades per camins pavimentats.
Es una necessitat que facilita la vida a pagès i la millora enormement. Cal dir també que a les modalitats d’asfaltat i pavimentat se n’hi afegeix una altra que cal tenir molt en compte i que hauria de ser cada vegada més habitual.
Es tracta de l’ús de “àrids reciclats”. Es a dir, material provinents d’enderrocs de cases i edificis en general que una vegada triat i triturat es converteix en un producte ideal per la compactació de camins. Es un producte ja molt utilitzat a d’altres països europeus i que aquí es vol potenciar immediatament. Tenim una planta a Callús i dintre de poc n’hi haurà una dotzena més a tot Catalunya. El resultat final és realment bo i no té tant impacte paisatgístic com l’asfaltat.
Continuant amb altres serveis, també dintre de poc la comarca disposarà de la famosa banda ampla rural. Un sistema ràpid i eficaç de comunicació que ens equipararà a altres serveis similars de zones urbanes.
En quan a xarxa d’aigua ,també els nous projectes contemplen portar aigua a tots els nuclis habitats i a les cases de pagès, a uns preus raonables, sempre i quan les aportacions municipals siguin prou altes. I els ajuntaments tenim a les Diputacions, o la Generalitat per obtenir ajuts complementaris quan sols no hi arribem.
Pel que fa a la electricitat, també el Pla d’ Electrificació Rural del Departament de Treball i Indústria ha doblat les seves aportacions de manera que és fàcil aconseguir el 50% del cost del projecte i repartir entre ajuntaments i propietaris l’altra cinquanta per cent.
Podria continuar amb algun altre servei com telèfon que també ha millorat les condicions de cobertura i línia. Però l’important és que hi ha un canvi de mentalitat en el govern que fa que el món rural finalment hagi trobat qui el defensi. I sobretot que s’hagi decidit que convé millorar-lo per poder-lo protegir.
Queda encara molt per fer. Dintre de poc tindrem una reunió amb el Departament de Salut per estudiar la organització del servei en nuclis rurals dispersos. No és fàcil distribuir els recursos en un territori tant gran i poc habitat. Per això cal buscar noves fórmules pràctiques i ràpides per poder arribar a tot arreu. El mateix cal dir de Educació o Benestar Social.
Però bé, com alcalde d’ un poble petit i diputat al Parlament un grapat d’anys puc assegurar que les condicions actuals son sensiblement millor que les passades i que els recursos que ara reben els ajuntaments comencen a anar pel bon camí. Sobretot pel que fa a aportacions directes del Govern Central i de la Generalitat en forma de fons de cooperació que podem gastar com millor creiem necessari. Els augments dels darrers anys se situen a l’ entorn del 8 o 9% en el cas del Govern Central i del 30 o 40 % en el cas de la Generalitat. En uns quants anys més podrem tenir els diners necessaris per mantenir adequadament els serveis municipals sense els problemes del passat o encara del present.
I finalment el que tots volem és que aquí puguem tenir uns serveis similars als que poden tenir en qualsevol altre lloc del país. No sembla pas gaire revolucionari, però fins ara estàvem lluny d’aconseguir-ho. Ara ens hi acostem ràpidament.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC.

Tuesday, April 04, 2006

 
BUTLLETÍ INFORMEM NÚM 16 ABRIL 2006

BORREDÀ – PARC AVENTURA
Sota aquest nom s’aplega un projecte que tindrà un gran interès i repercussió de cara el futur immediat del nostre poble. Es un altre complement en el marc de la transformació del Càmping Campalans en un de primera categoria.
D’entrada significa adequar un espai de més de 8.000 m2 en un parc d’aventura, ple d’activitats per petits i grans, situat just a la entrada del càmping , a peu de la carretera entre Borredà i Sant Jaume de Frontanyà.
Els treballs de neteja i adequació d’aquest espai han permès ubicar aquest parc en el bosc proper al càmping i permetran seguir diferents itineraris amb tot un grapat d’activitats a cadascun dels recorreguts.
La inversió directa se situa en els cent vint mil euros i l’equipament s’integra totalment en el medi natural triat, de manera que s’han evitat totes les agressions a la massa forestal que conté el parc.
L’empresa promotora, independent respecte el càmping, i l’ajuntament de Borredà signaran properament un conveni pel qual els alumnes de les escoles tindrà un accés privilegiat a les instal·lacions durant tot l’any, i també els habitants del poble disposaran d’unes condicions especials per fer-lo servir.
Aquest parc serà el segon de la comarca. El primer fa un any que funciona, en el municipi de Saldes, i es considera que la llunyania d’un a l’altre serà un factor positiu per els dos.

60.000 EUR MÉS DEL PERC
L’any passat , la Generalitat va concedir una subvenció de 48.000 euros per facilitar la portada de llum a la zona de Cabanas . Concretament a realitzar el projecte de subministrament elèctric de 6 cases de pagès, incloses les instal·lacions municipals d’aigua situades a la zona de Cabanas.
Per aquest any es preveu la aprovació d’una subvenció addicional de 60.000 euros que permetrà cobrir la meitat del cost total d’aquest projecte, valorat en 218.000 euros en total.
Les obres estan previstes que comencin a meitats de maig, la primera fase , i a finals de novembre la segona fase. Previsiblement a finals d’any o a principis del vinent es podrà disposar de corrent elèctric a les cases de: Casa Nova de Casadejús, Casadejús, Cal Pei, Cal Blau, Cabanas ( instal·lacions municipals d’aigua ) i Subirats.
Aquesta serà la darrera de les electrificacions rurals del municipi, i s’haurà pogut dur a terme gràcies als ajuts del Pla d’ Electrificació Rural del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya.

RENOVACIÓ DEL CAMÍ ASFALTAT DE LA RIERA DE MERLÈS
Per aquest any hi ha el compromís del Consell Comarcal del Berguedà i de la Generalitat perquè es procedeixi a una total renovació de l’asfaltat del camí rural de la Riera de Merlès, molt malmès pel pas del temps.
La previsió és que les obres comencin dintre d’aquest mateix any i s’ha demanat que abarquin tot el traçat del camí. Es a dir, des de l’ Hostalet (Les Llosses) fins Sant Cristòfol (Sta. Maria de Merlès). També s’ha demanat que incloguin una millora de les cunetes, i la col·locació de valles protectores allà on faci falta i senyalització horitzontal i vertical.
Aquest camí cada vegada fa més funcions de carretera i conté dos càmpings en el seu recorregut, a més d’altres cases i instal·lacions. Es per aquest motiu que ha quedat malmès des de la seva construcció i primer asfaltatge i ara li convé aquesta renovació general .

OBRES APARCAMENT
Es troben ja en una fase força avançada les obres de construcció del Aparcament municipal com tothom ja pot veure.
Aquest aparcament també contindrà una zona de recollida de deixalles domèstiques i de selectiva, mitjançant contenidors soterrats. Ara es fa la primera fase de col·locació dels prefabricats i tapes i l’any vinent es posaran en funcionament d’una manera definitiva.
El contenidor de voluminosos anirà fora d’aquest indret degut a l’enorme volum que s’hi tira setmanalment. L’ajuntament està buscant una nova ubicació , en un lloc menys visible i que permeti encabir-hi més coses,i no s’hagi de buidar tantes vegades com ara. Oportunament donarem compte del lloc triat.
En quan a l’ aparcament la intenció és que a l’estiu pugui entrar en servei i pugui acollir un centenar de vehicles, de manera que faciliti un bon aparcament i alliberi la Plaça Major dels problemes que ara té en matèria de circulació.

OBRES PDR – AIGUA.
En el marc del Pla de Desenvolupament Rural del Departament d’ Agricultura de l’any passat es va concedir una subvenció que ens permet realitzar 3 obres amb caràcter de urgència i que han d’entrar en servei abans de l’estiu.
La primera fa referència a la construcció d’un nou dipòsit de 120.000 litres al costat d’un de 30.000 situats a la zona de Subirà i que donen servei a les cases situades en aquell indret. Amb aquest nou dipòsit s’haurà de bombejar l’aigua menys sovint i tindrem una major capacitat d’emmagatzament.
La segona obra consisteix en substituir una canonada dels dipòsits de sedimentació de Cabanas a l’arqueta de Molí de Cabanas. Aquesta nova canonada,més gran i millor situada, permetrà garantir que tota l’aigua captada podrà arribar al dipòsit general. La vella canonada fou construïda vint anys enrere.
Per últim, es col·locarà un clorador automàtic en el dipòsit nou de Can Gall per millorar la cloració de l’aigua de tot el poble.
Aquestes obres estaran acabades a principis del mes de juny i milloraran les instal·lacions d’aigua, tal com ja es va exposar en un anterior butlletí.

CATÀLEG DE MASIES
En un anterior butlletí ja es va exposar que l’ajuntament elaboraria el catàleg de masies que prescriu la nova llei d’urbanisme. Aquest treball s’ha adjudicat a la Universitat de Vic, juntament amb uns quans altres municipis i està previst que comenci dintre de poques setmanes.
El treball serà lent i exhaustiu. Per part de l’ajuntament hi posarem totes les cases que figuren en el nostre actual llistat i totes aquelles que els propietaris ens han demanat de posar , perquè figuren en escriptures notarials o perquè es veuen les restes .
La Generalitat ja ens ha manifestat que tindrà una visió més aviat restrictiva a l’hora de aprovar el catàleg i en principi serà fàcil autoritzar la rehabilitació de cases que estan en peu, i senceres, o gairebé senceres, però en canvi no es preveu el permís per reconstruir cases totalment enderrocades o que només tenen algunes restes.
Ja no depèn de l’ajuntament aquesta aprovació sinó del Departament de Obres Públiques de la Generalitat, on està ubicada la Direcció General de Urbanisme.
Tal com ja varem manifestar anteriorment, quan disposem del catàleg en farem una aprovació inicial i el publicarem perquè tothom vegi si està complert o no. Posteriorment farem la aprovació provisional i la passarem a Urbanisme pel seu estudi i aprovació. Posteriorment es farà la aprovació definitiva. En aquest cas per part de la Generalitat.

FESTA MAJOR 2006
Recordem a tothom que les dates de la Festa Major d’enguany son els dies 19,20, 21 i 22 d’agost.
Com cada any el Club de Futbol Sala organitza el Campionat de futbol previ a la celebració de la Festa Major, amb una alta eficàcia i una bona participació de clubs del pobles i voltants.
La Comissió de Festes ja té el programa a punt que oportunament repartirà per totes les cases. I el finançament es farà amb rifes i tómboles, a més de les aportacions institucionals.

NO HI HAURÀ CONCURS DE PINTURA.
S’ha decidit fer una pausa, més o menys llarga, en la organització del concurs de pintura a l’aire lliure que es celebrava el primer diumenge de setembre.
Considerem organitzar altres esdeveniments que poden tenir igual o major interès pel poble i una pausa sempre va bé ,desprès de molts anys de concurs. La decisió s’ha pres de comú acord amb la coordinadora d’aquesta activitat al Sra. Carmen Andreu.

SEGONA FASE DE CAMINS RURALS.
Dintre de poc quedaran definitivament acabats els camins arreglats per la empresa TRAGSA, mitjançant acord amb el DARP.
L’ajuntament ha preparat una llista amb altres camins que convindria arreglar i que porten a cases habitades tot l’any. Sempre s’ha dit que aquesta seria la prioritat, en el benentés que els altres camins del poble continuaran sent objecte d’atencions i manteniment, gràcies a les ajudes que la Diputació de Barcelona dona a la ADF.
Els camins que considerem haurien de tenir un tractament preferencial serien els de :Salselles-Vilacanina-Prats, el de les Rovires de baix, el de El Pati, el de Puigcercós i el de el Molí de Cirera.
La previsió és redactar els projectes aquest any i poder fer les obres l’any vinent. Actualment també s’està estudiant utilitzar uns nous materials per arreglar camins rurals. I en aquest sentit el de les Rovires de baix s’ha estudiat per fer-hi una prova pilot. Es tracta de l’ùs de “àrids reciclats”. Es a dir, el material provinents de les runes de cases es tritura i es separa segons composició, per posteriorment fer-lo servir com a capa de compactació.
La Generalitat ens ha proposat agafar un dels camins per provar aquesta tècnica que és àmpliament utilitzada en altres països europeus i que aquí es vol introduir d’una manera progressiva, però ràpida. Hi ha una planta de tractament d’àrids a Callús, però aviat n’hi haurà una altra a Manlleu. D’algun d’aquests llocs vindria el material per fer servir. En aquest cas el resultat és bo i no és tant agressiu o no fa tant contrast amb el paisatge com l’asfalt.

IMPORTANTS LLEIS EN TRAMITACIÓ.
L’Alcalde va convocar reunió de la gent de la tercera edat per donar a conèixer la tramitació de 3 lleis que tindran una gran repercussió de cara el futur immediat de tota la gent gran.
En el Congrés de Diputats es tramita la Llei de Dependència que entrarà en vigència l’any vinent i comportarà grans facilitats per totes aquelles persones amb dependències severes, independentment de la edat que tinguin.
En el Parlament de Catalunya es tramita la nova Llei de Serveis Socials i la de Prestacions Econòmiques. Dues lleis que també entraran en funcionament l’any vinent i que permetran incrementar els serveis d’atenció a les persones grans en les diferents variants: ajut a domicili, serveis d’atenció, activitats,etc.
I sumades a aquestes lleis hi ha l’increment d’ ajuts i serveis provinents de la Diputació de Barcelona, amb la qual hem signat conveni per augmentar la dedicació de la Dinamitzadora de la Tercera Edat, Rosa Genovès , per una banda i la implantació del servei de tele- alarmes. En aquest darrer apartat tenim ja 7 persones que viuen soles a casa seva i han demanat tenir aquest servei. Qui el necessiti pot anar els dilluns de 9 a 12 del matí a parlar amb la Assistenta Social, Montserrat Pedrals.
L’alcalde, en aquesta reunió, ja va deixar clar que es convocarien noves reunions per donar a conèixer els avenços en aquestes i altres lleis, així com de les activitats i serveis destinats al col·lectiu de la tercera edat, que per ser el més nombrós i necessitat del poble continuaria tenint prioritat en matèria de dedicació i atenció municipal.

INVERSIONS EN TELEVISIÓ PER CABLE.
Actualment s’estan duent a terme diverses inversions i treballs per adaptar la televisió per cable municipal a les novetats digitals.
S’ha canviat una part del cable troncal entre el casc urbà i les antenes de recepció. També s’ha instal.lat una nova antena col·lectiva per millorar la recepció i captar alguns nous canals.
A continuació s’aniran substituint els canals analògics pels digitals, fins completar la renovació. Tal com ja s’ha dit aquest canvi comportarà l’ús d’un aparell a cada televisor a part del col·lectiu que posarem a la capçalera del sistema. La inversió individual serà molt petita i permetrà ampliar notablement els canals de televisió.

PORTADA D’AIGUA –SECTOR OEST
S’ha confirmat l’ execució de projecte, una vegada han manifestat el desig de poder tenir aigua un conjunt de cases de Borredà i Vilada. Per aquest projecte hi ha un ajut de 60.000 euros del FEDER i a la vista de la presència d’algunes cases de Vilada s’ha acordat repartir en tres parts l’import que quedi fora de la subvenció.
Es a dir que ,una vegada feta la adjudicació, es repartirà l’import a pagar entre l’Ajuntament de Vilada, el de Borredà i els propietaris beneficiats pel projecte. D’aquesta manera l’import serà fàcilment assumible per totes les parts.
La previsió és adjudicar les obres en els propers dos mesos i tenir-les acabades a finals d’any o principis de 2007.

MÉS D’UN MILIÓ EN OBRES EN EXECUCIÓ
No havia passat mai des del 79 que coincidissin tantes obres municipals al mateix temps. A dia d’avui hi ha obres per un total de 1.200.000 euros en execució. La partida més gran és la dels camins amb 525.000 euros. Segueix la Ampliació del Cementiri amb més de 300.000, l’ Aparcament municipal amb 160.000, el Consultori Mèdic Municipal amb 120.000, la Rehabilitació del Molí de Subirà amb 15.000 , el nou dipòsit d’aigua a Subirà amb 30.000. I ben aviat s’hi afegirà la primera fase de portada de llum a la zona de Cabanas.
Tot això es fruit de les llargues tramitacions i gestions, primer per obtenir subvencions, i després per convocar i adjudicar els concursos d’obres. En poques setmanes gairebé totes les obres estaran acabades i representaran un gran avenç en dotació d’infraestructures i equipaments pel poble.
I evidentment tot aquest cúmul d’inversions només son possibles per les aportacions de la Unió Europea, el Govern Central, la Generalitat i la Diputació de Barcelona. El nostre mèrit és anar a buscar-les a tot arreu i aconseguir-ne el màxim i en les millors condicions. Es el que hem fet fins ara i el que continuarem fent en el futur.

 
EN EL MATEIX SAC
Portem uns dies plens de noticies sobre l’escandalosa conducta dels màxims responsables de l’ajuntament de Marbella, i com ja ens tenen acostumats molts mitjans de comunicació, tertulians i articulistes poc coneixedors del funcionament dels ajuntaments ,posen a tots en el mateix sac.
He escoltat autèntiques bestieses sobre el funcionament municipal ,especialment pel que fa a temes urbanístics ,amb una demostració clara de que molts parlen a tord i a dret sense un mínim coneixement del tema.
S’ha generalitzat la idea de que qualsevol alcalde o equip de govern pot modificar al seu gust o interès el planejament municipal, beneficiant o perjudicant uns o altres, segons simpaties o antipaties. O més greu encara , segons qui pagui comissions o no.
Es el que tenen de perjudicials casos com el de Marbella. No solament causa destrosses en el propi municipi afectat que durant anys i anys en pagarà les conseqüències, sinó que embruta el conjunt. S’ha tardat una eternitat a actuar amb contundència. Es impensable esperar tants anys per actuar. Han fallat tots els mecanismes de control democràtic: des dels tribunals, a la resta d’organismes oficials que han de vetllar per la correcció del funcionament dels ajuntaments. Es digui tribunal de cuentas, Junta de Andalusia, Subdelegació de Govern,etc. No pot ser viure en la impunitat durant prop de quinze anys.
Però, és que hi ha altres casos no gaire lluny de Marbella en que la pressió urbanística és brutal i ha produït efectes contagiosos. Veiem comportaments inacceptables en alguns càrrecs municipals i ostentació de riquesa fins extrems mai vistos.
Les xifres que mouen aquestes operacions fa possible tota mena de situacions anormals i tendeixen a estendre’s cap altres municipis propers, com una taca d’oli que si no es talla a temps produeix efectes demolidors sobre la resta de municipis de l’àrea i finalment de tot Espanya.
I hem d’evitar ,no solament l’efecte contagi en les actuacions, sinó sobretot el descrèdit dels càrrecs municipals a nivell general. Els casos dels quals parlem han necessitat la participació i col.laboració de molts altres professionals. Siguin advocats, notaris, registradors de la propietat, funcionaris de diverses administracions,etc. Només així es poden entendre compres – vendes de vivendes construïdes sobre solars destinats a zones verdes o d’equipaments,etc,
Però Espanya té 8.142 ajuntaments, amb prop de 80.000 càrrecs públics. Que uns pocs hagin trencat les normes democràtiques i hagin caigut en la delinqüència no pot embrutar la noble feina del 99% restant que treballen,més ben dit treballem per millorar les condicions de vida dels nostres pobles i ciutats.
A Catalunya no hi ha cap cas similar, ni a la costa ni a la alta muntanya, zones amb altres pressions urbanístiques,però que estan sotmeses al control i supervisió de la Generalitat. Cap alcalde ni equip de govern pot emprendre una fugida embogida cap endavant en aquests temes perquè toparia amb els mecanismes convenients.
Massa coses han fallat a Marbella i entorn. També ara es comprenen les pressions per portar aigua de l’ Ebre i poder alimentar l’expansionisme embogit. Però, que ningú dubti de que la quasi totalitat dels càrrecs municipals hi son per idealisme. Per ganes de servei al poble o ciutat que els ha vist néixer o créixer i orgullosos de participar d’un projecte comú que porta el benestar als seus ciutadans. Això no és notícia diària, però aquesta és la realitat general dels qui estem al capdavant d’un ajuntament.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC

This page is powered by Blogger. Isn't yours?