Tuesday, October 30, 2012

 

LA VIA MÉS FACTIBLE




LA VIA MÉS FACTIBLE.

Fa pocs dies el PSC va aprovar el programa electoral per les eleccions del 25 de novembre, per gairebé unanimitat del Consell Nacional. Alguns poden pensar que és lògic perquè interessa donar imatge d’unitat, després d’alguns debats interns, més o menys controvertits, però el cert és que el programa és valent i actual, a la vista de la realitat del país.

En el tema nacional, deixem clara la posició de propiciar una consulta popular, dintre del marc del “dret a decidir”. Arribats al punt on estem, suposaria una immensa frustració pel poble català no poder expressar l’opinió sobre el marc on vol conviure. En aquesta consulta el PSC defensaria la continuïtat de Catalunya, dintre d’un estat federal. I la consulta s’ha de poder fer, respectant la legalitat vigent. Difícil, però no tant, com pretendre organitzar una consulta, fora de la legalitat. En democràcia no hi ha dreceres.

Ara bé, dit això, el que volem fer els socialistes en aquests dies que queden fins a les eleccions és parlar dels problemes reals del país, i com es pensen afrontar. No val dir que tot és culpa de Madrid, i no explicar com pensa el govern liquidar el deute de 42.000 milions d’euros.

En aquests moments el govern Mas, està totalment asfixiat, i sense marge maniobra. Es vol independitzar però continua en mans del PP, pel que fa rebre diners, però curiosament , com a socis de govern a la Diputació de Barcelona, o donant suport CiU als ajuntaments de Badalona, Castelldefels, o Barcelona.

No hi ha cap acord escrit, però és evident que uns i altres s’autoalimenten amb declaracions a Madrid, per una banda, i des de Barcelona per una altra, que augmenten els independentistes aquí, i els espanyolistes, allà.

Tot sigui per no parlar del que realment passa en el país. I el país real es pot veure aquests dies a les farmàcies, quan la gent gran va a buscar la medicació i troba que li toca pagar, per nous impostos d’aquí i d’allà. Els partits a l’oposició han d’explicar que solament amb l’impost de successions que ha suprimit CiU, es podien haver continuat subvencionant els medicaments, sense cap nou impost.

O es podien haver mantingut els menjadors escolars, en un moment , en que per primera vegada es comprova l’existència de malnutrició en molts nens i nenes que tenen en l’àpat escolar, l’ únic menjar adequat del dia.

Ja entenem que Artur Mas no vulgui parlar d’aquestes coses. Es evident que Catalunya està molt pitjor avui, que no pas dos anys enrere. I no tot és per culpa de la crisis global. No s’administra bé el país, i s’ha decantat per retallar per tot arreu, pensant que ja vindran temps millors per recuperar serveis. Però, mentrestant la gent ha de sobreviure i veure el futur amb un mínim d’optimisme.

I les campanyes han de servir per valorar la feina feta, i premiar-la o castigar-la. I els partits han d’expressar les critiques i les alternatives. No s’hi val només a criticar, cal portar propostes i solucions. Recomanem llegir el programa del PSC perquè precisament no es centra només en què farem l’endemà del 25 N, a nivell de país, sinó sobretot que pensem oferir a la gent perquè tingui esperances en el futur. D’això anirà la nostra campanya.


Saturday, October 27, 2012

 

UN NOU ESTAT A LA CARTA-art. Regió 7

UN NOU ESTAT, A LA CARTA


Sinó fos per la serietat del tema , el serial per fascicles que ens ofereix Artur Mas es convertiria en una paròdia de com actuar en temps difícils.

A cada entrevista, a cada setmana que passa, ofereix una nova improvisació , totalment impròpia d’un governant . No entenc com des de CiU, més ben dit des de CDC, perquè Duran Lleida, ja ha manifestat que no és gens independentista, no s’ha elaborat un guió o un fulletó amb les principals respostes a les preguntes que es fa la gent.

Perquè dic això ? Ho dic, perquè en una de les darreres entrevistes que li han fet, manifesta que ell està per un país “sobirà”, en un nou estat europeu, sense exèrcit. I no té cap inconvenient a dir que el nou estat estaria a l’OTAN, com qualsevol altre país europeu... I ja està. Queda tant tranquil, sense pensar que ha deixat anar el que es pot considerar una contradicció “in terminis”. I ja van...

Es a dir, és impossible pertànyer a l’OTAN i no tenir exèrcit. Simplement ningú acceptaria a un nou estat membre, sense participar en la defensa de tots plegats. Això, és fer trampa, o més ben dit, enganyar la gent, o pitjor, ignorar el funcionament d’un organisme internacional.

Però, estem en un moment en que Artur Mas, pot dir el que li sembli sense trobar ressó en uns mitjans de comunicació massa dependents de la Generalitat. En qualsevol cas, falten veus crítiques que expliquin i contradiguin afirmacions com aquesta.

I és d’un volum similar al de considerar que si Catalunya esdevé nou estat europeu, pot continuar dintre de la UE i del sistema de l’euro. També en aquest cas, la realitat contradiu les afirmacions fetes.

Estem, doncs, improvisant respostes a preguntes molt serioses, i que no han estat ni prou ben estudiades ni avaluades. Artur Mas no ens pot dir que té en el cap, un nou estat europeu, a la carta. Un nou país en el qual continuarien tots els avantatges, sense cap inconvenient. Una mena de paradís fiscal, financer, ple de coses positives, sense cap de negativa.

Els pocs “paradisos” que queden a la UE son fruit de la història, i de la seva immensa petitesa, i ningú acceptaria fomentar l’aparició de noves Andorra, Mònaco o Liechtenstein, en un país de set milions i mig d’habitants.

I aquestes declaracions , aquesta falta de concreció o aquests enganys, crec , faran veure a la gent que darrere el sobtat independentisme de Convergència ( que no d’Unió) no hi ha res més que oportunisme polític, per intentar treure una majoria absoluta que li permeti continuar un temps més al capdavant de la Generalitat. Si després es compleixen o no els compromisos electorals, ja no té més importància.

Ho hem vist en aquesta legislatura, en la qual els grans compromisos ni s’han complert ni s’han donat explicacions. Simplement donant la culpa a Madrid de totes els mals, ja n’hi ha prou per justificar les retallades, el fracàs del pacte fiscal, l’endeutament asfixiant de la Generalitat...

En resum, tot és culpa dels altres, i volem ser “lliures” per millorar-ho tot. I cap problema per plantejar un “estat a la carta”, dintre de la UE, sense exèrcit, sense diplomàcia internacional perquè ja ens la pagaran els altres... Francament, esperava respostes més “realistes” i ,sobretot, més fonamentades a nivell legal que les donades per Artur Mas. Ja comprenc que Unió Democràtica estigui més que nerviosa, a la vista d’aquesta fugida endavant.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC


Thursday, October 25, 2012

 

F-18 - A LA VISTA




PER DAMUNT DELS NOSTRES CAPS – F 18 , A LA VISTA

Que arribin de seguida les eleccions perquè alguns ja no els queden més recursos per sortir als mitjans de comunicació.

Ahir mateix vaig veure com en l’espai de Josep Cuní, a 8TV, dos dels tertulians batallaven a l’entorn de la presència d’avions fent maniobres per damunt dels caps dels berguedans, ripollesos i cerdans.

En tant que habitant i alcalde de Borredà per on varen passar els famosos F-18, puc assegurar que no anaven en formació de combat, i en cap moment varen realitzar cap maniobra d’intimidació envers la nostra població.

Tampoc cap habitant ha vingut a presentar denúncia a l’ajuntament per sentir-se agredit, ni espantat ni intimidat per la presència d’aquests avions, vistos en dues ocasions en les darreres dues setmanes.

Puc assegurar que el seu comportament era propi de les típiques maniobres de formació de pilots i , per la meva part, vaig poder contemplar ben d’aprop els avions més moderns de que disposar l’exèrcit espanyol, i els països de l’OTAN.

Fins i tot els vaig saludar des de la Plaça Major, just davant de l’ajuntament, sense que en cap moment notés cap maniobra hostil.

He de manifestar que pel que a mi respecte, poden continuar utilitzant el nostre espai aeri, segur de que en fan un bon ús , sense observar cap comportament anòmal per part de persones, vegetació o bestiar de la zona.

Esperem que aquests cursos de formació no alterin la tranquil•litat dels habitants d’aquestes comarques ni creïn cap angoixa especial, ni facin pensar que recorren només aquest territori, perquè ens tinguin una especial estimació o mania. Estem convençuts que travessen moltes altres comarques durant els seus entrenaments, a la vista de la seva velocitat.

Tranquils, doncs, i continuem amb la nostra feina diària, aprofitant per mirar o admirar una tecnologia punta, com la que representen aquests F-18, quan passin per damunt dels nostres caps.

Joan Roma, alcalde de Borredà ( Berguedà).


Wednesday, October 24, 2012

 

QUALITAT DELS SERVEIS ESSENCIALS- art. La Rella




QUALITAT DELS SERVEIS ESSENCIALS.

Venen noves eleccions, i la gent hauria de tenir clar que és el millor moment per premiar o castigar l’acció dels governants i els partits que els hi donen suport. Massa sovint, acceptem excuses de mal pagador per justificar que alguns serveis no funcionin com cal.

Els qui llegeixin aquestes línies, segur que tenen algun malalt ben a prop, sigui de la família o d’alguna amistat . Estic convençut que tots estarem d’acord en que la assistència mèdica, ha sofert uns canvis substancials, cap a pitjor. Les retallades en els centres d’assistència primària ( CAP), i en els hospitals han estat contundents. I no diguem “austeritat” al que son retallades.

D’austers, ho hem de ser tots, en tot el que sigui públic, però del que parlo és d’una altra cosa. Treure treballadors de la sanitat, ha suposat allargar les llistes d’espera d’una manera generalitzada. I això suposa perdre qualitat de vida. No és igual que una persona sigui operada de cataractes al cap d’un mes del diagnòstic que al cap de dos o tres anys.

I ara estem parlant d’aquests retards. Cada vegada, que com alcalde, trobo algun veí o veïna i li demano per la salut, temo que m’expliqui el peregrinatge per metges, especialistes, i hospital, en un circuit increïble. A més de dolorós, i costós, amb viatges amunt i avall, sense poder saltar als grans hospitals de Barcelona on la majoria acabaven anant.

La qualitat sanitària, era el darrer àmbit a retallar. Si una cosa és bàsica, és la salut, i ara tenim seriosos problemes per ser atesos, amb la rapidesa que requereixen les malalties. I la situació ha esdevingut similar en el Lluçanès que si parlem del Berguedà o el Ripollès. Tinc diversos exemples a cada indret, i tots coincideixen en una clara degradació dels serveis que teníem.

I si anem a l’àmbit de l’educació, les retallades han esdevingut generals i a tots els nivells. Només cal parlar amb qualsevol mestre, per ratificar aquesta opinió. Cobren menys, treballen més, i en molt pitjors condicions que abans.

I la retallada ha arribat a extrems dolorosos, com en el tema de menjadors escolars. Amb dades a la mà, moltes escoles ja observen problemes greus de mala nutrició en nens i nenes que tenen un sol àpat adequat a l’escola. Si se’ls treu, aquesta mainada està condemnada a assistir a l’escola, en condicions realment impensables, anys enrere.

I arribem a un altre àmbit, increïblement colpit per les retalles indiscriminades del Govern d’Artur Mas: la gent gran. Tot el sector de benestar social està sotmès a unes dificultats que posen en perill la continuïtat de residències de la tercera edat, que no cobren els ajuts compromesos per la Generalitat. O tot l’àmbit de la “dependència” amb persones greument afectades per malalties, i que no troben les ajudes compromeses...

En resum, els alcaldes, especialment en pobles petits, com tots els del Lluçanès, poden conèixer la realitat dels seus veïns, però no se’ls donen els recursos econòmics, tècnics, ni personals que fan falta per cuidar de la seva gent.

Ara venen eleccions, i estaria bé, reflexionar sobre com teníem tots aquests serveis, dos o tres anys enrere, i com els tenim ara. I com previsiblement els tindrem l’any vinent. Que alguns ens vulguin “distreure” amb debats sobre la independència, la interdependència, o altres fórmules “curioses”, és una clara excusa per no parlar del que ens importa en el dia a dia, i en el que hem perdut en aquests dos anys. Pensem-hi, i actuem en conseqüència.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).


Tuesday, October 23, 2012

 

CIU VOL TAPAR LA REALITAT - art. Celsona




CIU VOL TAPAR LA DURA REALITAT

Hem passat del Govern dels millors, a un govern totalment superat per les circumstàncies. Cap dels grans compromisos electorals d’Artur Mas, s’ha complert, i d’aquí la convocatòria d’eleccions anticipades i treure el tema de la independència com a gran tema per fer oblidar la dura realitat.

CiU es va presentar a les eleccions amb tres grans reptes. Reduir l’atur a la meitat, arribar a un acord amb el govern central pel pacte fiscal, i salvaguardar l’estat del benestar.

Avui, sense cap mena de dubte, estem en molts pitjors condicions que dos anys enrere. No solament s’han incomplert aquests 3 grans compromisos, sinó que han empitjorat tots els paràmetres del país. Avui el govern de la Generalitat té un endeutament que l’ofega totalment. Es fàcil dir que la culpa ha estat d’un altre, quan la gestió ha estat un desastre. I lluny de buscar-hi remei, l’únic compromís electoral que sí ha complert el Govern Mas, ha estat anul•lar l’impost de successions. Es a dir, un impost que afectava aproximadament a dues mil famílies, les més riques del país, amb uns ingressos de prop de 400 milions a l’any, ha quedat suprimit.

Curiós que davant l’extremada situació financera de la Generalitat, CiU opti per perdonar un impost als qui més tenen, i en canvi , posi nous impostos als que menys tenen. Es el principi, d’un “govern fort amb els febles, i feble amb els forts”.

Tot i els escassos ingressos dels pensionistes, no els ha tremolat la mà per imposar un euro per recepta , i altres fórmules de pagament.

A dia d’avui, Catalunya té prop dels 2 milions de persones en situació de pobresa. I d’aquests, 700.000 es troben en el llindar de la misèria. Només actuacions contundents dels ajuntaments més directament afectats, o més conscients de les necessitats, així com organitzacions com Cáritas, Creu Roja i altres, permeten que aquesta situació no sigui tant dramàtica.

Actualment es constata en moltes escoles que hi ha nens i nenes que només fan un àpat com cal, precisament a l’escola. I que l’esmorzar i el sopar, consisteix en ben poca cosa. En els pitjors mals sons, no podíem pensar arribar a situacions com aquestes. I el govern Mas, lluny de posar-hi remei, ha trobat la via per desviar l’atenció. La culpa és de Madrid, i anem cap a la independència que ens ho resoldrà , tot i de cop i volta.

De fet, en aquesta aventura, el seu soci d’Unió Democràtica, el segueix a contracor. Duran Lleida ja deixa clar que ell no és independentista i suposo que l’endemà de les eleccions es desmarcarà clarament d’Artur Mas i l’equip que l’envolta.

La convocatòria electoral és una demostració clara del fracàs de CiU. No volen que la gent avaluï l’acció de govern ni volen que la gent parli del que s’ha fet, o s’ha deixat de fer. La mala consciència i la mala gestió son més que constatables. Volen que es parli d’independència, sí o no, encara que no diguin que suposaria sortir de la UE, i de la zona euro, per anar a parar en un lloc desconegut i incert.

Els socialistes volem parlar de la gent. Volem parlar dels problemes de cada dia i de les alternatives existents al govern de les retallades. Volem copiar el model francès a nivell social, i el model alemany, en matèria territorial. Volem ser la Baviera alemanya, aquí a nivell d’estat. I volem que la gent sigui la prioritat del govern. Un govern que pensi en una sanitat, una educació i una política de benestar social, en els nivells que teníem dos o tres anys enrere. Aquest ha de ser el debat electoral.




Monday, October 22, 2012

 

IDEES CLARES, SENSE ENGANYS, art. Regió 7


IDEES CLARES, SENSE ENGANYS

Estem en un temps realment excepcional, i si tots mantenim les idees clares i foragitem els enganys, la campanya electoral pot esdevenir veritablement interessant. De fet, ja ho és ara, quan comencen a escoltar-se veus clares i sense embuts. No és hora d’equilibrismes sinó de parlar clar, ja era hora.

Artur Mas i CiU haurà d’aclarir molt més la seva aposta independentista, perquè costa de creure-la si per una banda escoltem Duran i Lleida, proclamant-se no independentista, i d’Artur Mas, escoltem una aposta per la interdependència, i reconèixer que la lletra petita de la UE, deixaria Catalunya , fora d’ella, en cas d’una independència, plena, com volen els autèntics independentistes.

Aquí estem, doncs, quan encara falten prou dies de campanya com per obligar a deixar les coses molt més clares del que ho son ara. Es fàcil llençar un repte, però aquest repte ha d’estar ben estudiat i calculat, i no improvisar sobre la marxa, com ho veiem en Artur Mas.

Tot és molt més complicat, i molt més interdependent del que alguns volen veure i fer creure. Estem en un món global, i el que una part decideix, repercuteix en la resta, i ara la UE té el major repte en posar ordre al sistema financer, i pensar que facilitarà o es ficarà en un terreny com el que debatem aquí, és no tenir les idees clares.

Sembla ser que tindrem ocasió de contrastar els tres grans models que resoldran aquestes eleccions. Està en marxa un debat a tres bandes amb el PP, defensant l’autonomisme i una recentralització d’alguns serveis, CiU amb un independentisme a la carta, i el PSC amb un federalisme asimètric, similar al vigent a Alemanya. Serà un debat de gran interès perquè veurem els principals trets dels programes electorals de les tres principals forces polítiques catalanes.

També serà un bon moment per parlar clar sobre el finançament i l’austeritat en la despesa. Retallar no vol dir austeritat. L’austeritat ha d’imperar sempre en totes les administracions,en canvi les retallades tenen un caràcter universal i indiscriminat.

Per això, en el debat del qual parlem i en múltiples altres indrets podrem constatar que no tot s’ha de limitar al model territorial, sinó al model de societat que volem. Fins ara sempre havíem centrat els debats en l’estat del benestar. Tothom volia saber quins progressos es pensaven fer en matèria de sanitat, educació, benestar social. Quins nous serveis es posarien en marxa per afavorir els més necessitats... Ara, es vol escatimar aquest debat per centrar-ho tot en un de sol, que deixa les persones en l’oblit.

Res d’aixó, tenim prou interès i prou temps com per exigir claredat en tots els programes i foragitar els enganys. Recordem els grans compromisos electorals de CiU , prometent rebaixar a la meitat els aturats, o preservant els sectors bàsics de sanitat, ensenyament i benestar social. Tots han estat retallats fins extrems insospitats. D’aquí que escaldats durant aquests dos anys de govern d’Artur Mas, ens mirem amb més detall que mai, què promet respecte el que no ha fet, i com ho pensa fer ara, si no vol augmentar impostos als qui més tenen.

Tots els partits han d’enfrontar aquest repte i no vulguem reduir la campanya i les eleccions al simple fet del model territorial. El que haguem de ser els catalans, s’haurà de debatre i aprovar després de les eleccions amb la vista posada als resultats obtinguts, i a la legislació vigent. En democràcia no hi ha dreceres, ni aquí ni enlloc.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC


Thursday, October 11, 2012

 

TAPAR LA REALITAT, AMB BANDERES- art. Regió 7




TAPAR LA REALITAT, AMB BANDERES

Sóc dels que pensen que la jugada d’Artur Mas li pot sortir malament, pel que té d’oportunisme i cinisme, l’avançament electoral. Amb l’estabilitat parlamentària assegurada, no hi ha excusa vàlida per rebregar les regles democràtiques i fer la crida a les urnes, sobretot quan s’enganya a la ciutadania amb excuses de mal pagador.

Ningú es creu que anem a les eleccions per la mobilització de la Diada, ni pel fallit pacte fiscal. Artur Mas ha convocat eleccions per evitar una major constatació del greu deteriorament del govern de la Generalitat. Un govern que no té capacitat per fer front a les nòmines del seu personal, ni pot complir amb les obligacions envers altres administracions del país, com son els ajuntaments.

Davant aquesta situació, CiU era conscient de que no podia complir la legislatura, sense tenir grans probabilitats de passar a l’oposició tal com ha succeït en molts altres indrets. La crisis passa factura als governants, sobretot si s’ha comprovat la seva ineptitud per fer-hi front.

En el nostre cas, els compromisos electorals de CiU ja ni es recorden per evitar caure en el ridícul més espantós. Tots els indicadors han sofert baixes espectaculars, sigui a nivell d’atur, de tancament d’empreses, d’endeutament públic, de no assoliment d’un nou sistema de finançament, es digui pacte fiscal o concert econòmic, etc. El Govern dels millors ha passat a ser un govern sense rumb a l’espera del temps de descompte per arribar a les eleccions del dia 25 de novembre.

Davant aquesta dura realitat, CiU ha optat pel que li ha donat rendiment en altres ocasions. Treure la senyera, i fer una crida als sentiments del catalans, molt castigats per declaracions, manifestacions i actuacions dels governs centrals, o de governs autonòmics que troben en l’anticatalanisme un filó per treure vots .

Les dues bandes actuen amb una inconsciència evident , de greus conseqüències per les bones relacions que sempre han d’imperar entre uns territoris i uns altres. De totes maneres quan la por apreta, qualsevol recurs es considerable adequat. Artur Mas, ha passat en poques setmanes d’un dissimulat “sobiranisme” a proclamar-se independentista, de boca. Veurem què passa l’endemà de les eleccions, no solament a la vista dels resultats, sinó a la vista de la crua realitat amb un deute brutal que no permet cap mena de maniobrabilitat.

CiU té la majoria de mitjans de comunicació al seu servei i considera que qualsevol excusa serveix per justificar la situació actual. Tot és culpa de Madrid i sinó té diner per pagar nòmines, o ha hagut de suprimir serveis, rebaixar qualitat, anul•lar convenis o retallar a tord i a dret, ho ha fet per obligació. No vol parlar de gestió, ni de fracàs, tot ve de Madrid i una mica de Brussel•les, i prou. Vol fer oblidar el pèssim balanç de govern, amb una fugida endavant, cap una independència que ell sap no té recorregut.

I davant aquesta crua realitat, res millor que tapar-la amb banderes, siguin estel.lades, siguin senyers o totes alhora. Queden encara prou dies com per desmuntar aquesta estudiada estratègia que molta gent ha vist des del primer moment. Serà interessant comprovar si l’abús de govern, i l’ús de la propaganda , serveix per tapar la realitat. Espero i desitjo que la realitat passi al davant i el mal govern sigui castigat com es mereix i on toca: a les urnes.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC


Wednesday, October 10, 2012

 

PERDUA DE CREDIBILITAT




PÈRDUA DE CREDIBILITAT

Estem en una caiguda lliure de la credibilitat en les institucions, com mai havíem viscut, ni cregut arribar. Qualsevol anunci o decisió sortida de la boca del portaveu del Govern, Quico Homs, no mereix cap mena de credibilitat. Un portaveu que s’ha convertit en mitiner, difícilment pot transmetre la serietat i rigorositat a la que obliga, explicar les decisions d’un govern.

El mateix podem dir de cadascun dels consellers de la Generalitat i del propi president. No han complert cap dels compromisos electorals, i quan critiquen les polítiques de Madrid, sembla més que justifiquin els seus errors o despropòsits, en comptes de relatar les dificultats posades pel govern central.

En un altre ordre de coses, avui mateix apareix una suposada enquesta del CEO, en la qual s’exposen unes intencions directes de vot que semblen més inventades per un propagandista, que no pas, fets per professionals. I és que costa d’acceptar que si en la majoria de temes, CiU falseja dades i resultats, què no farà en un tema delicat com és una enquesta a les portes de la campanya electoral.

En aquesta batalla electoral, tot s’hi val, i CiU mai ha estat una força política acostumada a la transparència i menys al joc net. Ara, s’hi juga molt en aquesta contesa electoral, i no cal dir que hi dedicarà tots els esforços necessaris, utilitzant les eines que dona el poder, i les que dona un finançament molt poc transparent.

Sóc dels que creiem que l’aposta d’Artur Mas per utilitzar el sentiment del català emprenyat i agreujat, per fins propis, li pot sortir malament. Es tant alt l’abús de tots els mitjans públics i privats posats al seu servei, que molts catalans poden decidir girar-li l’esquena i votar d’altres forces polítiques.

Així hauria de ser, a la vista de l’escandalós ús de les prerrogatives com president, i d’utilitzar qualsevol esdeveniment per fer propaganda institucional. Veurem el resultat d’aquesta aposta.

Ara bé, en el marc de la credibilitat de les institucions serà molt difícil recuperar-la. Qui creurà en les dades reals de l’economia, en les balances fiscals, o en qualsevol altre factor rellevant? Ja res és creïble quan tots els pronòstics i totes les promeses s’han incomplert.

Ben aviat començarà la campanya electoral i tindrem ocasió de valorar propostes i veure quines garanties ens presenten. D’entrada ja sabem que tant CiU com el PP no compleixen res del que prometen. La prova la tenim en la crua realitat del dia a dia, on hem vist fer el contrari del previst.

Vull recomanar creure molt poc en les enquestes publicades, perquè no mereixen credibilitat. Tots els càrrecs posats per CiU estan al servei del partit i no del país. Es lògic que actuïn en conseqüència. Ara ens toca treballar més que mai, en recuperar la nostra credibilitat i aconseguir uns bons resultats. Ho podem aconseguir perquè tenim la millor solució a l’encaix de Catalunya, dintre Espanya i tots plegats dintre de la UE, i sobretot perquè portem un programa pensat per a les persones. Un programa destinat a preservar l’estat del benestar que esta sent destrossar per les polítiques de CiU i del PP.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC


 

AVÍS A LA GENT GRAN DEL POBLE


















ATENCIÓ , POSSIBLE ENGANY A LA GENT GRAN



Des del Servei Català de la Salut ens avisen de que hi ha alguna empresa, que ofereix participar en un estudi sanitari, consistent, en prendre la pressió i estudiar els óssos.

Truquen a la gent, demanant dia i hora per passar visita, i un cop a dintre, ofereixen : una màquina anti-dolor, un matalàs i una funda de matalàs.

Aquestes males pràctiques s’han produït ja en diversos municipis, i poden arribar en qualsevol moment a Borredà.

Demanem a tothom que faci atenció i no accepti de cap manera la visita de cap persona que no vingui de la mà del servei mèdic del poble.

Només així evitarem enganys i estafes, sota el pretext de participar en una enquesta de la Generalitat.

Borredà, 10 d’octubre de 2012.



L’ Alcalde







Joan Roma i Cunill




Tuesday, October 09, 2012

 

COMPLIR LES LLEIS I FER-LES COMPLIR




A QUÈ JUGUEN ALGUNS ?

Sóc dels qui creuen que en democràcia les lleis no es discuteixen, s’acaten, i punt. I sinó agraden es fa tot el possible per modificar-les, però mai, es poden incomplir.

El nostre país està ple de persones, càrrecs públics, i institucions governades per aquests càrrecs públics que es permeten incomplir la legalitat, sense cap mena de problema. HO podem veure en l’ús de les banderes, els símbols i els protocols institucionals. Es un territori de campi qui pugui. Una falta total de serietat i legitimitat que no ha estat seguida ni penalitzada, en cap moment.

Situacions com les que vivim aquí son inimaginables en qualsevol país europeu. Ara mateix, podem veure institucions, presidides per una sola bandera. Altres, per dues o tres, o cap. O banderes no oficials,etc.. A nivell de retrats, passa el mateix, i si es decideix es treu el Rei, o Artur Mas...

En fi, un país que no respecta ni compleix determinades obligacions, és incapaç de fer pedagogia en d’altres nivells. Qui perd l’autoritat, ja no és capaç de donar lliçons a ningú. En aquest aspecte Catalunya és un exemple paradigmàtic.

I sota el principi de que si una cosa no m’agrada, no la compleixo , pot entrar-hi tot. Si una bandera no m’agrada no la poso, i si una llei em desagrada la incompleixo i ja està. Al final no passa res, i permet aspirar a continuar aquest tarannà fins situacions impensables.

I hem arribat ja a qüestionar, no els símbols, sinó les lleis fonamentals. Era un pas lògic i previsible. Si en determinats àmbits hem decidit i fet el que hem volgut, també ho podem en altres de superiors. I no passa res.

En qualsevol país de llarga tradició democràtica si hagués sortit un governant dient que organitzarà un referèndum, sotmès a la Constitució, o no. El polític en qüestió hagués durat 24 hores en el càrrec. No més. I pensar i expressar públicament que es pot anar cap a la independència, per la via legal, o no. Igual. En democràcia no hi ha dreceres ni possibilitats de trencar les lleis fonamentals, simplement per l’oportunisme d’un dirigent o d’un partit, que es posa com a líder d’una determinada aspiració.

Madrid, és el menor del problemes, de cara a imaginar la independència de Catalunya. Si algú creu que simplement ignorant, o trencant les regles de joc democràtic que tenim a Espanya, ja obtindrà el vist i plau de la UE o de la resta del món, és que viu en una altra realitat, o en un altre planeta.

Es increïble la fugida endavant que ha fet Artur Mas, i la situació en que ha posat el país, tant Catalunya com Espanya. S’han agafat aquesta decisió com la del tema de les banderes. No creuen rellevant incomplir la legislació vigent. Però una cosa és la batalla per les banderes i una altra, proposar una secessió , pensant que la gent seguirà a cegues.

El desafiament, o la il•legalitat és massa gran com per deixar-la passar. Ens hem endinsat en una batalla plena de mines i de terreny desconegut, pensant que la improvisació permetrà resoldre els reptes.

S’ha anat massa lluny, i determinades línies vermelles no es poden traspassar. Ben aviat ho veurem en posicionaments aquí i a la UE, però que ningú es pensi que tot es pot fer i tot es possible. La democràcia s’ha de respectar i les lleis s’han de complir, i sinó agraden s’han de modificar, però trencar-ne una, dona peu a poder-les trencar totes, i acabar amb el sistema democràtic que tant va costar recuperar. Que cadascú s’atengui a les conseqüències.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC


Thursday, October 04, 2012

 

PERE NAVARRO, UN CANDIDAT SOLVENT.




PERE NAVARRO , UN CANDIDAT SOLVENT. UN HOME, CORRENT.

Conec en Pere Navarro des de fa molts anys. No sé quants, però suficients com per estar molt satisfet per haver donat el pas a la Primera Secretaria, i ara, com candidat del PSC a les eleccions al Parlament.

Érem milers els qui volíem unes primàries obertes, a l’estil francès. Ens hagués agradat poder mobilitzar tots els militants , simpatitzants i moltíssims altres ciutadans , a favor d’una elecció innovadora i trencadora amb les normes del passat, però la convocatòria inesperada d’eleccions anticipades, no ho ha permès.

De fa molts anys també segueixo la trajectòria del PSF, i particularment de François Hollande, del qual es deien moltes coses i no gaire de positives. Es bo, llegir documents originals, i veure els moviments del partit socialista francès en la seva llarga travessia del desert.

Es titllava Hollande, de ser un home massa “corrent” com per poder liderar el partit, i encara menys adequat per ser presidenciable. Les seves propostes no encaixaven gaire en un marc presidit per “barons” amb poder territorial, o antics grans noms dels executius governamentals.

Bé, el tenim de president, i el ser un home “corrent” és un dels principals atractius. Un home proper, dialogant, auster... Es a dir, un president que ha modificat les normes dels antics presidents , investits d’un aura exageradament elevada. I un dels més coneguts, en aquest marc, inaccessible ,fou el socialista Miterrand.

Faig aquesta introducció per deixar clar que parlant amb molta gent de fora del partit, veuen el nostre candidat, com un home proper, sensat i prudent, entremig d’uns candidats adelerats per competir a veure qui pot ser més “independentista” i més reivindicador, envers un futur “sobiranista”.

Queda prou de temps d’aquí a les eleccions com perquè molta gent comenci a pensar amb més calma i tranquil•litat, les propostes de futur que tenen al davant. I la seguretat que dona Pere Navarro, és clarament necessària en una etapa convulsa com la que vivim.

He viscut 7 anys a Suïssa, on vaig poder veure el naixement d’un nou Cantó, separat del Cantó de Berna. Va néixer el Cantó del Jura. No va ser gens fàcil, dintre del país més federalista del món. I no es tractava de marxar del país, ni de competir amb alguna altra estructura política externa com la UE.

Què fàcil és predicar l’independentisme, o el sobiranisme, sense tenir present res més del nostre entorn ¡ Què poc socialista és centrar el debat en el territori, en comptes de les persones¡ Com podem caure en els paranys dels nostres adversaris que ens volen portar al seu terreny de joc¡ Com podem obviar la pèrdua de sobirania per part de tots els estats de la UE, i el seu camí cap una federació? Com podem pensar que els problemes només poden venir de Madrid, quan tota la UE podria esdevenir un camp minat per altres “sobiranismes” ?

En fi, vull manifestar en aquest escrit la meva personal implicació en el projecte , liderat per Pere Navarro, però també expresso la opinió de molts militants i simpatitzants que m’han fet arribar la seva queixa, preocupació o indignació per documents que apareixen en els mitjans de comunicació, signats per persones que hem vist callades durant anys, i que en el passat, havien tingut responsabilitats que els haguessin permès implicar-se més i millor en el nostre projecte.

I és en els Congressos on ens expressem els militants, i és en el Consell Nacional on haguéssim volgut debatre temes que ara apareixen com a suposadament no resolts. Serà per ells, però no per la immensa majoria dels militants i simpatitzants, que ara demanem coherència i suport al nostre candidat i al programa que ens és propi.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de la Fed. XI del PSC




 

A PUNT PEL GRAN REPTE




A PUNT PEL GRAN REPTE

El president Mas, necessitava alguna excusa per poder convocar eleccions, sinó volia perdre la poca credibilitat que li quedava, en matèria de govern. No ha complert cap de les promeses electorals, i el país es troba a uns nivells d’insolvència econòmica, i política com mai havíem imaginat.

Esperar uns mesos més, hagués estat fatal per CiU i per tant, a grans mals, grans remeis, i l’excusa de la mobilització de la Diada li ha servit per justificar la convocatòria d’eleccions al Parlament. La legislatura més curta de la història de la Generalitat. Cap motiu evident ni justificable, perquè el govern disposa d’una majoria parlamentària estable, precisament de la mà del PP. I sinó volia seguir amb el PP, podia demanar ajut a ERC que sempre surt, amb qualsevol excusa , a canvi d’algunes contrapartides.

Calia buscar una excusa, i Artur Mas, la va trobar en la presentació d’un pacte fiscal que realment va vestir com un nou concert econòmic, sabent que a Madrid li dirien que no, o amb aquest no, i la mobilització de la Diada, ja es podia justificar un avançament electoral.

Si a tot plegat hi afegim un control total i absolut de tots els mitjans de comunicació públics, i bona part dels privats que han estat generosament subvencionats pel Govern de CiU, ja tenim les eines necessàries per vendre la necessitat de les eleccions i la garantia de que cada dia, s’enviaran missatges i doctrina a tot el país.

Bé, ja estem en plena campanya, tot i que encara no hagi començat formalment. Cada dia tenim la ració corresponent d’Artur Mas, per tot arreu, i el portaveu del govern pot fer mítings públics, en comptes de la seva feina oficial.

De totes maneres, és tant evident l’ús i ostentació del poder institucional, que estic convençut que es girarà en contra de CiU. Voler apropiar-se de la manifestació de la Diada, o de tot el que ha promogut la societat civil, pot comportar el rebuig de la gent de bona fe que hi ha participat i organitzat.

Després d’anunciar “el govern dels millors”, la realitat és que el govern d’Artur Mas, deixa Catalunya en una situació molt pitjor de com la va agafar. En aquest moment la Generalitat està totalment arruïnada, i cap dels compromisos electorals s’ha complert. El nivell de vida ha baixat notablement i el nombre d’aturats ha augmentat enormement.

Sense cap bona noticia per donar, Artur Mas s’ha d’amagar darrera la senyera i invocar les essències de Catalunya per fer oblidar la pèssima gestió.

A nivell del PSC , el repte és immens. No solament per la deriva i el plebiscit que Artur Mas demana respecte la seva persona i el independentisme sobtat que li ha sortit, sinó que els socialistes volem parlar de la Catalunya real, la de la gent que ho passa malament. Els socialistes volem garantir l’estat del benestar que estant trinxant CiU a Catalunya i el PP a Espanya, i volem explicar que el model social, és el de François Hollande a França, i a nivell territorial, volem copiar el model alemany, amb una situació de Catalunya, similar a l’estat de Baviera. Per això defensem un model de federalisme asimètric.

Tenim ja candidat, en la persona de Pere Navarro, i un lema clar i contundent: Avancem sense trencar. Serà interessant confrontar idees i persones i comprovar com l’oportunisme d’Artur Mas, cau , davant la claredat i fermesa de Pere Navarro. Ja tindrem temps per veure-ho, tot i l’acaparament de CiU dels mitjans de comunicació.




Wednesday, October 03, 2012

 

EL PSC,PREPARAT PEL GRAN REPTE- art. regió 7




EL PSC , A PUNT PEL GRAN REPTE

Sense cap mena de dubte tots els socialistes haguéssim volgut estrenar unes primàries per primera vegada a la història, de Catalunya, similars a les franceses, per elegir François Hollande. No ha estat possible,degut a un avançament electoral imprevisible, en un govern que tenia una majoria estable per governar.

Mai havíem vist, i espero que mai tornem a veure un ús tant partidista i tant electoralista de les institucions catalanes. El president de la Generalitat no ha tingut cap mania a l’hora de convocar eleccions, abans d’arribar a la meitat del mandat i qualsevol excusa val per justificar una mesura com aquesta.

L’ús abusiu, exagerat i sense manies de tots els mitjans de comunicació públics, i el generós tractament a uns quants de privats, fa que la propaganda del govern arribi fins extrems inaudits en un país democràtic.

Podem veure un president entrevistat, cada quan li sembla bé. O un portaveu del govern convertint en mítings les seves compareixences oficials. I no ho hem vist tot. Queden prou dies d’aquí a les eleccions per comprovar com es poden traspassar totes els línies vermelles, per anar cap una mena de pensament únic.

No és estrany , doncs, en aquest ambient veure com multitud de veus apareixen en aquests mitjans de comunicació criticant les posicions del PSC. Es curiosa la preocupació de tantes veus, per la deriva del partit socialista, simplement per mantenir la coherència i el pensament que sempre ha defensat. Sembla que si ara algú no és independentista, ja no pot ser un bon català. Allò que dèiem del pensament únic.

Doncs, bé, sense manies. Al contrari, amb tota la legitimitat del món, els socialistes ens mantenim en la defensa d’un federalisme com a millor formula d’encaix de Catalunya, dintre Espanya, i tots plegats, dintre de la UE.

No varem poder fer les primàries desitjades i acordades, però sí, un reglament que permetés garantir la pluralitat i facilitar alternatives. El Consell Nacional, òrgan màxim del partit, en representació dels prop de trenta mil militants socialistes, i dels seixanta mil simpatitzants, va elegir Pere Navarro, amb una àmplia victòria en competició amb la Montse Tura.

En pocs dies, doncs, hem estat capaços de canviar de sistema d’elecció, preparar un reglament alternatiu a les primàries universals que volíem fer. S’ha elegit un lema de campanya totalment encertat: Avancem sense trencar, i tenim ja tota l’estructura del partit preparada pel gran repte.

I queden clares les regles de joc per anar a les eleccions. Defensem els mateixos postulats de sempre, basats en salvaguardar l’estat del benestar, totalment trinxat pel govern de CiU a Catalunya i del PP a Espanya. Curiosament, socis de govern a Catalunya, i en altres institucions del país, com la Diputació de Barcelona o que es donen suport mutu, a l’ajuntament de Barcelona, o permeten governs en minoria del PP, com en el cas de Badalona.

En resum, anem cap unes eleccions d’una gran rellevància pel present i futur de Catalunya, i ningú pot confondre l’interés d’Artur Mas, per convertir-les en un plebiscit a la seva persona i partit, quan el “govern dels millors” ha portat el país cap a situacions mai vistes ni mai imaginades, de mal govern i disminució de qualitat de vida.

Es lògic que el partit socialista, accepti el repte i posi sobre la taula, propostes clares, contundents a nivell de defensa dels serveis públics essencials i d’encaix de Catalunya, sense trencar els vincles amb Espanya, i encara menys, saltant-se les lleis vigents.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC


This page is powered by Blogger. Isn't yours?