Wednesday, July 31, 2013

 

AFANY DE PROTAGONISME O ALTRES OBJECTIUS ?




AFANY DESMESURAT DE PROTAGONISME

Algunes retirades de la primera línia informativa costen de pair. Ho estem veient en alguns ex -consellers / es, i en algun alcalde en actiu que ha de sortir a dir coses, per ocupar pàgines dels diaris.

Avui toca a Quim Nadal. Ahir era Àngel Ros, i demà pot ser qualsevol d’aquests personatges que no es poden limitar a defensar els posicionaments del partit, acordats pels màxims òrgans. Volen representar més, i aquesta suposada “independència” els deu fer pensar que son més lliures i més connectats amb la gent del carrer.

La realitat sol ser una altra, i ben poques persones consideren “reals” aquests reconversions, després d’anys i anys d’haver estat a primera línia i no haver donat passos com els que estan donant els membres de l’actual executiva nacional.

No deixa de ser decebedor veure com alguns diaris aprofiten aquestes discrepàncies per donar la sensació que el PSC no està prou ben coordinat, ni prou ben decidit en les matèries fonamentals que el país té per davant. La portada del Punt / Avui, és clarificadora en aquest sentit.

I ara és més còmode donar la raó a la opinió publicada que no pas defensar la coherència i el possibilisme futur. Algú creu que la famosa carta enviada per Artur Mas al president Rajoy tindrà algun resultat en la bona direcció ? Es a dir, algú s’imagina una resposta afirmativa de Rajoy, facilitant la organització d’un referèndum, amb l’actual legislació ? Algú no veu l’ús partidista de tots aquests moviments per part de CiU i d’ERC ? Algú creu que es podrà dur a terme un referèndum, en contra de la legislació vigent, i anar-se’n d’Espanya, amb un adéu ?...

Com es pot col•laborar amb aquesta gent que enganya el poble, i sap que el seu camí no té sortida. Com es pot jugar amb temes tant delicats com aquests, que ens porten cap una frustració immensa, a un any vista ?

Que cadascú jutgi el present dels qui han estat els nostres dirigents. I que cadascú actuï en conseqüència. Per què qui no es troba còmode en el partit, no decideix marxar-ne i anar cap on cregui millor ? Per què ara es critica l’actuació de l’actual executiva, quan ells no varen ser capaços de modificar la situació d’aquell moment? On és la seva coherència, la lleialtat, la defensa dels posicionaments acordats en congrés, en consell nacional o per l’executiva nacional ?

Es lamentable comprovar l’afany de protagonisme d’alguns antics dirigents. Fan mal al partit, fan mal a la política i es fan mal a ells mateixos, en la imatge que la gent tenia d’ells. De fet, aquest darrer tema és el menys important de tots. El que sí és decebedor és comprovar la poca estima que tenen pel partit i el dany que provoquen , en el conjunt de la societat, demostrant suposades diferències que a nivell intern del partit no existeixen. I sinó que vegin les intervencions i votacions en el màxim òrgan del PSC: el Consell Nacional.

Joan Roma, President del Consell Fed. XI del PSC


 

NI PREGUNTA, NI DATA, NI SISTEMA


Es difícil d’entendre que la principal promesa electoral de CiU i ERC no tingui la prioritat que mereix. Es a dir, els dos partits varen portar com bandera electoral, el Dret a Decidir, entès com la via directa cap a la independència de Catalunya. Tots dos entenen que el referèndum, és un tràmit que s’ha de complir, però no tenen cap dubte de que el resultat seria clarament favorable a la independència.

Però, de les eleccions han passat 8 mesos, i si comptem des de la convocatòria d’eleccions, campanya electoral, inclosa, ja podem parlar de 10 mesos. Temps més que suficient com per tenir els deures fets. I en canvi, no tenim la PREGUNTA, ni preparada, ni proposada en cap dels àmbits on hauria d’estar: ni en el Parlament, ni el Consell per la Transició Nacional. Es sorprenent, per incomprensible.

Però, tampoc tenim DATA pel referèndum, o per la consulta als catalans. Dona la impressió que tothom contemporitza, i com els mals estudiants, van esperant que el temps passi, a veure si el tema queda resolt, sense haver de prendre cap decisió en concret. I evidentment, això és impossible. Qui governa, ha de decidir quan vol fer la consulta. I aquí entrem en un  mar de dubtes. Alguns dirigents de Convergència ( que no de Unió) informen que la faran el segon semestre de l’any vinent. No posen data concreta, i es remeten a la segona meitat de l’any. Per part de dirigents de l’ANC proposen fer-la en el primer semestre: per exemple en el mes de maig de 2014. ERC diu l’any vinent, quan més aviat millor, però tampoc posa data concreta.

I  el més important, no tenim SISTEMA. Es a dir, sistema de votació, mètode, com li vulguem dir. Perquè una consulta tingui validesa legal, s’ha d’emparar en alguna llei. No en tenim de pròpia, de manera que la via actual seria la d’un referèndum estatal, o autoritzat per l’Estat. En el Parlament s’està tramitant la Llei de Consultes catalana, que ja hauria d’haver-se aprovat en l’anterior mandat, però per la convocatòria avançada d’eleccions va quedar parada. Ara, s’han reprès els treballs i segurament estarà aprovada a finals d’any. Amb tot, no queda clar que pugui contemplar una convocatòria de consulta referendària, i menys sense cobertura estatal / constitucional.

En aquest cas, alguns proposen resoldre el tema mitjançant una Declaració unilateral d’independència, per part del Parlament. Això té, dos greus inconvenients: no es compliria el compromís d’escoltar el poble, i per l’altra, quedar fora de la legalitat . En aquesta eventualitat alguns partits ja han deixat clar que no hi entrarien ( Unió ho acaba de repetir fa pocs dies), i per descomptat, tampoc hi entrarien ni el PP, ni PSC, C’s, i suposo que tampoc ICV.

Arribats en aquest punt, queda clar que els deures no s’han fet, per part dels qui en tenen la màxima responsabilitat: CiU i ERC. I també queda clar que la situació actual, fa totalment aconsellable, poder convocar una consulta. Provocaria una gran frustració a tots els catalans, no poder-se pronunciar sobre el seu futur.

Per aquests motius els PSC s’ha pronunciat clarament pel Dret a decidir, en el sentit de poder exercir el vot, sense donar per segur cap resultat en concret. La consulta ha de ser legal i vinculant. No volem cap simulacre ni cap experiment. Nosaltres defensem la transformació de l’Estat en un Estat federal, i aconseguir per Catalunya un encaix que garanteixi un finançament just i unes competències àmplies i segures, dintre d’una Europa federal.

En els propers mesos veurem com avancen unes propostes i unes altres. Els deures de CiU i ERC estan per fer, els del PSC s’han elaborat, redactat i en bona part aconseguides a nivell estatal, per un dels dos partits amb possibilitats de reformar la Constitució. Deu n’hi do l’avença aconseguit, tot i que calen nous passos en aquesta direcció que estem segurs es donaran properament.

Joan Roma i Cunill, ex-diputat al Parlament pel PSC

Saturday, July 27, 2013

 

LA CENTRALITAT DEL PSC - art. Regió 7




LA CENTRALITAT DEL PSC

Ningú pot negar el gran paper que ha jugat el PSC al llarg dels trenta-cinc anys d’existència. Des de la recuperació de la Generalitat, amb el retorn del president Terradellas, passant per decisions transcendentals com la xarxa única d’escoles, la aposta per la immersió lingüística, la cohesió social del país, fins ser determinants tant en el primer Estatut com en l’ actual, de la mà del president Maragall. El pes del partit ha estat essencial, a l’hora de trobar solucions justes i equilibrades.

Alguns voldrien donar les gràcies pels serveis prestats, i girar pàgina, considerant que els seu temps ja és cosa del passat. Es cert que del partit n’han marxat alguns personatges, per anar a la recerca de càrrecs diversos. Exemple clar que no eren mereixedors d’estar en el partit ni tenien ideals pels quals lluitar. Millor tenir-los fora, i preservar projecte i futur.

I el futur es guanya cada dia. De fet, la centralitat del partit, la podem veure en multitud de llocs i ocasions. Per alguns, les discrepàncies en matèries com l’independentisme, o el federalisme, poden significar un garbuix. El cert, però és que la aposta ha estat sempre pel federalisme, i ara més que mai. De fet, el temps dirà qui té raó, però la solució federal, és la única viable, ara i aquí. I els avenços en aquest camí, han estat immensos en poc de temps, encara que alguns s’entestin en no voler-los veure.

Abans he esmentat com un dels grans èxits del partit, el de la cohesió social. Pels qui tenim alguns anys al damunt, el fet és inqüestionable, però molt més desconegut per les joves generacions. Alguns poden pensar que el país no corria cap perill de trencament ni de conflicte. I aixó no és cert. Què hauria passat si la comunicat educativa s’hagués dividit en dues ? la catalana i la castellana. Com estaria el país, sense el pacte d’immersió, de potenciació de la cultura catalana, mitjançant l’escola, la ràdio i televisió, els mitjans de comunicació que han aconseguit equilibrar la llengua i la cultura catalanes ?

Alguns, ara , no donen cap importància als avenços aconseguits, i juguen en voler trencar aquella cohesió . Uns aquí, altres, des de Madrid. Son extrems que s’autoalimenten de manera perillosa. Hi ha temes que consideràvem “sagrats” i que ara es trivialitzen. La falta de respecte per tradicions, símbols, història... per part de càrrecs institucionals del que denominem Madrid, fan molt de mal, perquè alimenten el memorial de greuges dels col•lectius independentistes.

Davant aquesta funesta dinàmica, els socialistes volen mantenir la seva centralitat. Evitar el trencament, en base a una nova realitat: la segona Transició que ha de permetre la modificació substancial de la Constitució, per implantar una Espanya federal, en la qual Catalunya tingui en encaix adequat i garantit.

Es aquesta centralitat la que ataquen la majoria dels partits catalans i espanyols. No volen tenir una alternativa al centralisme, uns, ni a l’independentisme, els altres. Per això el PSC els fa nosa. Però la realitat és tossuda i s’acaba imposant. Passarem uns mesos complicats com ho estem veient a tots els nivells. Qualsevol moviment socialista és atacat, posat sota sospita, i desacreditat, però els mesos van passant i les propostes de Pere Navarro van fent camí. Qui creia que els socialistes eren cosa del passat que s’ho repensi, perquè els ideals son més actuals que mai, i el futur proposat és el més viable de tots, tot i les dificultats que comporta. Temps al temps.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà


Friday, July 26, 2013

 

CAMPAMENTS I AJUNTAMENTS - art. Regió 7




CAMPAMENTS I AJUNTAMENTS

Portem un complicat estiu, amb fred, vent, pluges intenses, tempestes amb llamps i trons... en definitiva, tots els ingredients per trasbalsar l’estada de la majoria de campaments instal•lats a la comarca.

I en matèria de campaments, cal distingir molt bé, quins estan preparats per anar a la muntanya, i quins, no. En general, els agrupaments escoltes, esplais, i altres organitzacions juvenils de llarga tradició solen estar avesats a les intempèries i son previsors, però n’hi ha d’altres que no saben què significa instal•lar-se en zones d’alta muntanya. Aquests son els que ens porten greus problemes als ajuntaments que els acollim.

Saldes i Borredà son els principals destins de la majoria de campaments, amb unes xifres properes al setanta per cent, per tant tenim una llarga experiència en situacions com les d’aquest any. I queda clar que alguna mesura contundent s’ha d’adoptar davant alguns campaments totalment incapaços de fer front a la més mínima adversitat. Tots som conscients que poden sortir casos excepcionals, ni previstos ni previsibles. En aquests casos, l’activació dels serveis d’emergència son lògics i acceptables, però no en altres incidents.

Aquests dies hem pogut constatar l’enorme diferència entre qui és previsor i qui no ho és. Entre qui porta monitors experimentats, i qui, no. Entre qui és prudent i no activa el servei d’emergències sinó fa falta, i qui no té cap mena de recança a activar-lo una, dues o tres vegades, per demanar serveis que després no utilitza.

Entre les administracions també hem de millorar la interconnexió per moderar l’ús de les emergències. En alguns casos, els ajuntaments podíem haver resolt el problema sense haver de desplegar Bombers, Mossos, Protecció Civil, i evitar més despeses de les indispensables.

Aquest és un estiu especialment complicat, però no excepcional. N’hem viscut de similars i l’experiència ens fa reclamar mesures addicionals de cara els propers anys. En una trucada del Director General de Joventut en varem parlar, i varem acordar una reunió després de l’estiu per avançar en aquest terreny. De fet, en el transcurs dels darrers anys hem guanyat en organització i previsió, però hi ha molt per fer. Sobretot, en informació i formació dels monitors. Algun dels grups ajudats, no poden exercir aquesta responsabilitat. No estan formats ni organitzats, per portar nens. Consideren que tothom està al seu servei. Creuen que els ajuntaments disposen de pavellons poliesportius, sales polivalents... i tot està al seu servei.

Es bo i pedagògic que nens i nenes de pobles i ciutats puguin gaudir de la natura. Al Berguedà en venen uns quants milers cada any. Després tornaran, donaran vida, s’instal•laran aquí, de forma permanent o estacional...és una inversió de present i futur, però s’ha de garantir la correcta i segura organització. La majoria de campaments la tenen, hem d’evitar els altres. Son pocs, però , preocupants. I els ajuntaments haurien de tenir alguna compensació per despeses imprevistes i impròpies. Ara la recompensa consisteix, en : “Sr. Alcalde, gràcies per haver-nos acollit i ajudat”, qui ho ha dit ?, els monitors ?, nooooo ! uns nens i nenes de vuit a deu anys. Es una demostració de que algunes coses han de canviar.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà


Thursday, July 25, 2013

 

OPINIONS I PROPOSTES RIERA DE MERLÈS - art. La Rella




OPINIONS I PROPOSTES RIERA DE MERLÈS.

Benvingudes totes les opinions i propostes sobre la Riera de Merlès, com hem pogut veure darrerament. D’entrada, i com un dels municipis afectats, he de dir que no s’ha pres cap decisió ni s’ha tancat cap proposta. Els alcaldes de municipis afectats estem en converses per intentar arreglar, o controlar una situació greu.

I de fet, no ens ficaríem en aquest tema, si la situació fos com la d’anys enrere. La crisis ha comportat un allau de nous usuaris que no sempre es comporten com seria desitjable en un espai natural protegit. D’aquí que haguem demanat a la Generalitat la seva directa implicació perquè a ella li pertoca complir i fer complir les normes en un espai com aquest.

I si fem memòria, suposo que ningú voldrà retornar 20 anys enrere, quan en aquest espai podíem trobar 500 o 600 tendes, dos-centenars de cotxes, i unes 1.000 persones ocupant i trinxant el territori, sotmeses a l’eventualitat que un incendi podés provocar una desgràcia amb múltiples víctimes.

Aquella situació es va resoldre per la millor via possible, com fou la de facilitar la implantació de 4 càmpings, en 3 dels municipis que donen a la Riera ( Les Llosses, Borredà, Santa Maria de Merlès). Durant anys la tranquil•litat i bon ús ha estat correcte, fins arribar als darrers dos o tres anys, en que la crisis ha produït efectes no desitjats.

Una nova allau de persones envaeixen els gorgs de la Riera de Merlès, produint efectes nocius diversos sobre la fauna, flora i natura d’un espai protegit, en bona part del seu recorregut. Es lògic i obligatori que les administracions competents posem remei als efectes negatius, ordenant, l’ús d’aquest espai.

Es en el que estem treballant els alcaldes, juntament amb la Generalitat. S’estudien possibles zones d’aparcament, senyalització adient, vigilància adequada, recomanacions... i possibles sancions si la cosa esdevé greu. Estarem tots d’acord en que en un espai protegit no s’hi puguin acumular un o dos centenars de persones, amb música a tot drap, gossos voltant per tot arreu, vehicles estacionats de qualsevol manera, abandonant deixalles per tot arreu... Aquest és el problema, no el que veïns de la zona vagin a gaudir unes hores d’una riera i una natura esplèndida.

I precisament, la complexitat del tema, obliga a pensar , repensar i estudiar les mesures adequades. I pensar en la gent de la zona, evidentment. Els alcaldes som els primers interessats en la gent que viu i treballa en aquest territori. D’aquí que res sigui fàcil i si tothom es comportés adequadament, la major part del problema quedaria resolt.

Hem posat el problema de la Riera de Merlès, de nou sobre la taula, per iniciar unes actuacions encaminades a evitar la degradació de l’espai. Aquesta és la prioritat, i aquest és l’objectiu. Suposem que tots els amants de la natura ens recolzaran i facilitaran la feina. Cordialment.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).


Wednesday, July 24, 2013

 

CONTUNDENT SENTÈNCIA AMB IMPUTACIÓ DE COSTES- BORREDÀ




CONTUDENT SENTÈNCIA DEL CONTENCIÓS – ADMINISTRATIU NÚM 2 DE BARCELONA , A FAVOR DE L’AJUNTAMENT, I IMPUTA COSTES AL DEMANDANT.

Aquest matí hem rebut la notificació de la Sentència ferma 225/11, del Jutjat Contenciós Administratiu núm 2 de Barcelona, per la qual es desestima la presumpta responsabilitat patrimonial presentada el dia 15 de març de 2010.

En els fonaments de dret, es deixa constància de la plena i adequada actuació de l’ajuntament de Borredà, i la falta d’arguments de la part demandant respecte els fets descrits.

De fet, en anteriors ocasions la part demandant ja havia sol•licitat altres peticions de responsabilitat patrimonial per un import de 50.000,00, en un cas; per un import no determinat en un altre, i finalment per 75.000,00 en la present.

El mateix tribunal ja deixa clara que la demanda és “confusa i reiterativa” i no considera adequada la demanda presentada, de manera que procedeix a desestimar-la, declarant que no procedeix el pagament de cap indemnització i condemna el demandant al pagament de les costes judicials.

Una vegada més, queda demostrada la rigorosa actuació de l’ajuntament, i la manca de fonaments per actuar en contra de determinades accions que no han vulnerat cap normativa vigent.

L’alcalde. Joan Roma i Cunill


Saturday, July 20, 2013

 

SENSE GOVERN - art. Regió 7




SENSE GOVERN

Pitjor que un mal govern, és no tenir govern. Mai com ara s’havia comprovat la total paràlisis del govern de la Generalitat, en la política diària, de manera que les administracions que depenen d’ell, i la societat en general, en reben les conseqüències.

En aquests moments, l’executiu presidit per Artur Mas es limita a dir que no hi ha diner, per culpa de Madrid, i no pot fer front a cap dels compromisos adquirits. Aquesta cançoneta, no deixa de ser paradoxal quan en els trenta-tres anys de Generalitat recuperada, vint-i-sis ha estat en mans de CiU, però és que una administració no només es mou per diner, sinó per moltes altres gestions i tramitacions.

Els alcaldes som testimonis directes de que , a banda de no tenir diner, la Generalitat no té govern. No decideix, no fa funcionar la maquinària administrativa, i paralitza la governació de tot el país. I pitjor encara, sempre que té ocasió, procura entorpir l’acció dels ajuntaments.

I els principals responsables s’amaguen. Es difícil trobar interlocutors per resoldre tota mena de gestions i tramitacions. I no hi ha excepcions. Ara mateix intentar esbrinar la situació de cobraments pendents amb el Departament d’Economia i Finances és impensable, per impossible. Res de poder consultar al web la situació de cada ajuntament. Ha desaparegut la transparència, i ningú és capaç de donar informació en tot el Departament. Impossible predir quan es cobrarà un deute de la Generalitat, quan porta trenta mesos, sí , ha llegit bé, nou-cents dies de retard. O perquè s’ha cobrat algun efecte, de manera incomplerta, o per altres temes....

Si anem a l’ACA ( agència catalana de l’aigua) ningú donarà explicacions de com és possible haver adjudicat una EDAR ( estació depuradora d’aigües residuals) deu anys enrere, sense partida pressupostària, i quan s’executarà l’obra. Tampoc hi trobarà informació sobre altres partides, ni altres conceptes.

Tampoc entendrà com a la Direcció General de Carreteres, poden autoritzar obres en un lloc, i denegar-les en un altre, de similars característiques...Com també és ben difícil entendre de tramitacions que poden allargar-se mesos i mesos, sense cap explicació concreta.

Difícil d’explicar als ciutadans la complexitat d’obtenir autoritzacions, llicències, informes de diferents Departaments de la Generalitat quan cadascun va a ritmes diferents, i quan tenen un permís ja ha caducat un altre... en una roda infernal, incomprensible per administrats, i polítics municipals.

Els qui estem al front dels ajuntaments no tenim cap seguretat de les propostes procedents de la Generalitat. Han perdut tota credibilitat, i ara mateix en matèria d’inversions ningú s’atreveix a tirar endavant iniciatives relacionades amb el PUOSC ( pla únic d’obres i serveis) quan encara no s’ha aprovat, i en canvi, hauríem de tenir ja en execució les inversions en manteniment de l’any actual. Qui s’atreveix a dur-les a terme? S’ha trencat la confiança, en aquest cas amb el Departament de Governació, i amb el d’Economia i Finances, amb Territori i Sostenibilitat, amb Medi Ambient, amb...tot el Govern.

El conjunt del país, ha quedat a mercè d’un tema únic, i una excusa única. L’aposta per la independència, i la falta de diner per culpa de Madrid. Mentrestant els ajuntaments es converteixen en la única administració que ha de fer front als problemes diàries sense poder comptar amb l’administració que hauria d’entomar les solucions. Fins quan ?

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà


Thursday, July 18, 2013

 

PREOCUPACIÓ A CIU - art. Nació Digital Solsona




PREOCUPACIÓ A CIU.

Posar sobre la taula un tema tant complicat, tant poc planificat i tant poc oportú, en les actuals circumstàncies, com és el referèndum pel dret a decidir, assimilat per molts com el pas a la independència, havia de portar trasbalsos en tots els partits, i a la societat en general.

Els partits son el reflex de la societat, i si la societat està en crisis, també ho estan els partits, sobretot si se’ls sotmet a una pressió constant i sobredimensionada. Ho estem veient en tots ells. Alguns poden semblar més “tranquils” que d’altres, però la crisis va per dintre.

Només un partit, sembla estar còmode , en aquest situació. I dic, “sembla” perquè la processó no deixar d’anar per dintre. Em refereixo a ERC. A tothom li pot semblar que guanya per tot arreu, i va vent en popa a tota vela... la realitat, però , és que improvisa constantment, i no té les eines per arribar a bon port. A dia d’avui, no hi ha pregunta pel referèndum, no hi ha data, no hi ha autorització del govern central, per celebrar-lo, no hi ha una alternativa “catalana” per fer-lo, no hi ha acceptació per part de CiU, de fer-lo “al.legalment”... en definitiva, a dia d’avui, no hi ha cap base ferma per dir que el referèndum es podrà dur a terme l’any vinent. Ni a principis ni a finals d’any. Què passarà aleshores amb ERC ? Com reaccionaran els ciutadans? Què farà CiU ? Què serà d’Artur Mas ?... Moltes preguntes i cap resposta.

Es lògica, doncs, la preocupació imperant a CiU, al veure com ells baixen mentrestant ERC puja. I més preocupant és no saber què fer en el futur immediat. No hi ha full de ruta perquè la improvisació és constant. Esperen que el temps arregli les coses, i això no passa gairebé mai, per si mateix. Ara i aquí no poden assegurar res del que han promès. Ni si es farà la consulta, ni el seu resultat, ni quan ni com es podria fer, sense trencar la legalitat. Algú creu que s’atreviran a fer-la, de manera il•legal ? Es impensable perquè per aquest camí no seguiria ni Unió Democràtica, i per descomptat tampoc el PSC, ni ICV...

Estem en un moment molt complicat i sense una sortida clara. També en el PSC hi ha les lògiques discrepàncies, o diferències, amb un petit sector que creu que el partit hauria d’arrenglerar-se amb les posicions més extremistes, sense comptar amb el resultat final. Per aquests, és més fàcil, més còmode, anar per on bufa el vent, i no pensar massa en el futur. Es per on van molts, especialment ajudats per mitjans de comunicació que juguen a criticar les “vies discrepants”, en comptes d’equilibrar els partits a favor i en contra de les diferents opcions. Si mirem el posicionament dels mitjans de comunicació semblaria que els independentistes son majoria, quan la relació , a nivell de carrer, és molt més plural i contradictòria.

En resum, la deriva de CiU cap un independentisme de “boquilla” amb el qual mai havien cregut i el seu pacte amb ERC per aquest tema, ha obert en el país un debat i un conflicte a tots els nivells. Ha aconseguit paralitzar el govern, i contemporitzar en tots els temes, fins un futur indefinit. Es evident que aquesta situació no es pot allargar més, i per algun lloc ha de petar.

Son molts els que pensen que la millor vacuna seria un govern de CiU amb ERC, junts o en un futur proper, d’ERC a soles, perquè demostri si el que proclama verbalment seria capaç de complir-ho realment. Es fàcil predicar des de fora, el que mai s’ha aconseguit portar a terme des de dintre. L’any vinent, serà clau, per demostrar si CiU opta per la rebel•lió, o es sotmet a l’imperi de la Llei, i si aconsegueix que alguns altres partits, la segueixin o no.

Joan Roma i Cunill, ex-diputat al Parlament pel PSC


 

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS AJUNTAMENTS PETITS ?




PER A QUÈ SERVEIXEN ELS AJUNTAMENTS PETITS ?

Si res canvia, demà el govern central donarà a conèixer les modificacions que proposa a les Lleis municipals vigents, amb uns canvis que poden suposar la inanició de les competències i recursos dels ajuntaments.

Lògicament, els més petits, quedaran més “tocats” que els més grans, però tots en patiran les conseqüències. El dany pot ser irreparable, i per molt que un nou govern socialista arribi al govern central, i retorni el poder als ajuntaments, les destrosses hauran estat considerables.

Aquest matí em feia la pregunta que encapçala aquest escrit, davant una nova intervenció de l’ajuntament per evacuar un dels campaments instal•lats en el municipi, i que degut a la tempesta d’ahir a la nit, hem hagut de traslladar al poble.

De fet, la setmana passada ja varem haver d’intervenir en un altre fet similar, traslladant els 21 nens i nenes, amb els seus monitors a les escoles del poble. Cada any per Pasqua o a l’estiu, ens toca resoldre alguns d’aquestes imprevistos. Aquesta nit, el campament evacuat era de 60 nens/nenes amb 9 monitors. Per raons d’espai no els hem col•locat a les escoles, sinó en el local de Teatre, perquè podessin estar junts, i aprofitant que just fa un mes varem adequar els antics lavabos.

Com és habitual en aquests casos, hem atès trucades de pares preocupats per l’estat dels seus fills, hem facilitat la feina dels mitjans de comunicació i hem informat als Mossos d’Esquadra del bon estat de tots ells.

La intervenció de la nit ha estat en col•laboració amb Mossos d’Esquadra i Bombers, i tot s’ha desenvolupat com és normal en casos semblants. No és que ahir a la nit caigués una gran tempesta. De fet només varem tenir 15 litres /m2 però la pluja va anar acompanyada d’un gran nombre de llamps i trons, de manera que els acampats, acabats d’arribar varen tenir una rebuda una mica espectacular.

Cosa semblant ha passat en el municipi de Saldes, amb una vintena d’acampats que l’ajuntament també ha hagut d’allotjar en equipaments municipals. De fet, Saldes i Borredà son els dos municipis que acullen la major part dels campaments que s’instal•len a la comarca.

Doncs, bé, una de les funcions d’aquests ajuntaments és la de vetllar per la seguretat dels visitants, siguin de segona residència , turistes de pas, o campaments. Forma part de la nostra feina, i és gratificant parlar amb pares preocupats pels seus fills, donant-los-hi compte de la bona organització que tenim, i l’acolliment que els oferim.

He anat a les 8 del matí al local, per comprovar com es trobaven i tots estaven dormint plàcidament. Una hora més tard la monitora responsable estava fent trucades als pares, i hem acordat l’ús que podien fer del local durant tot el dia... En fi, que tots els ajuntaments , per petits que siguin, compleixen unes funcions que van molt més enllà de les competències “oficials”. Son indispensables pels veïns del poble i per qui venen de fora.

Considero oportú fer aquest recordatori davant la insensatesa de creure que es poden retallar competències i recursos, per convertir els ajuntaments en petites gestories de temes secundaris. En uns moments difícils com aquestes hem de reivindicar, ja no les retallades, sinó l’enfortiment de l’administració local.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).


Wednesday, July 17, 2013

 

ALTERNATIVA A LA RUPTURA I AL CENTRALISME- art. Regió 7




ALTERNATIVA A LA RUPTURA I AL CENTRALISME

La missió principal d’un govern és administrar els recursos públics de la millor manera possible i marcar el rumb de l’acció de govern, en la bona direcció.

Sembla ben fàcil, doncs, estar al front de l’executiu d’un país. Les dificultats sorgeixen quan no s’administra bé, i s’ha perdut el rumb. En major o menor mesura és el que constatem en el govern central i en el de la Generalitat.

En un lloc i un altre, els mesos van passant i res indica haver trobat el desllorigador a la situació general de crisis. Al contrari, les improvisacions s’han fet amos del destí de les dues administracions, i s’autoalimenten amb decisions que més que ajudar a resoldre problemes, semblen destinades a crear-ne de nous.

El que coneixem pel Madrid polític, dominat per la majoria absoluta del PP, van a la recerca d’un gran retorn al passat, recuperant competències i imposant mesures recentralitzadores que afecten autonomies i ajuntaments. Qui digui que tots els partits estatals s’assemblen i actuen de similar manera, que s’ho faci mirar perquè mai com ara les llibertes bàsiques i els serveis essencials havien estat tant amenaçats.

I a Catalunya, alguns partits i una part de la societat, consideren arribat el moment de la ruptura i de dir adéu, sense tenir present la realitat interna i externa, ni la complexitat de la seva posició. Tot es simplifica i tot es garanteix sense cap mena de base legal, després de vuit mesos de les eleccions.

Fins ara, doncs, ens hem mogut entre la proposta de ruptura, i la del centralisme. Dues posicions extremes i irreconciliables. Semblava impossible trobar una alternativa, i son molts que no la volen, però no per això no existeix. L’acaben de consensuar els socialistes, el passat cap de setmana a Granada. Una declaració històrica, amb lletres majúscules, i la lectura és obligatòria abans d’intentar desacreditar-la.

El federalisme ha avançat més en els darrers dos anys que en els darrers trenta. La història està plena d’avenços “per salts” quan la situació ho reclama. I els lideratges és confirmen en els moments difícils i claus de la història, i no quan tot va bé. Es el cas de Pere Navarro, al qual molts no volien veure com una persona capaç i sòlida, i ha fet avançar el PSC ( i amb ell el PSOE) cap a posicions d’autèntica alternativa de cara el futur immediat.

La Declaració de Granada, aposta per un nou pacte constitucional, amb elements tant essencials, com el reconeixement constitucional de Catalunya i els seus drets històrics. El blindatge de les competències de al Generalitat. En la seva representació com a tal en el poder legislatiu de l’Estat. La Constitució recollirà el principi d’ordinalitat. Es reduirà la diferència de rendiments dels règims forals respecte el règim comú en el finançament de les CCAA. Es garantiran els drets socials que hem assolit en els últims anys. L’aplicació de tècniques federals assegurarà la lleialtat i cooperació entre els govern autonòmics, i entre ells i el govern de l’Estat. El poder judicial es descentralitzarà d’acord amb pautes federals, i Catalunya podrà defensar millor els seus interessos en la UE.

Arriba massa tard aquesta Declaració ? Té importància i recorregut? Ho veurem ben aviat. El cert és que estem davant la major transformació del segon partit de l’Estat, fonamental per poder pensar i tirar endavant una modificació de la Constitució. Si algú tenia algun dubte sobre el lideratge de Pere Navarro, i l’aposta per canvis substancials en el PSOE, la lectura de la Declaració de Granada, li demostraran la realitat. El PSC posa una alternativa seria i viable, a les dues posicions enfrontades a nivell català i espanyol.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà


Tuesday, July 16, 2013

 

RECOLZAMENT ACTUACIÓ MOSSOS D'ESQUADRA - DIA 9 DE JULIOL
















COMISSARIA MOSSOS D’ESQUADRA

At. Cap de la Comissaria

Berga



Borredà, 12 de juliol de 2013.





Benvolgut senyor,



En Joan Roma i Cunill, alcalde – president de l’Ajuntament de Borredà, li fa arribar el més sincer reconeixement i felicitació per la bona organització del dispositiu policial desplegat el passat dia 9, en motiu de la persecució d’una persona extremadament perillosa.

El municipi de Borredà va poder comprovar les dificultats i esforç per poder resoldre una situació tant excepcional com aquesta, i compren el desànim per no haver-lo pogut detenir, i haver hagut d’actuar en resposta, proporcional, a l’agressió constatada.

Lamentem aquesta mort, però la seguretat dels Mossos d’Esquadra, i de la població estava clarament amenaçada i puc assegurar que el desenllaç va portar la tranquil•litat a tot el municipi, i segur que a tots els municipis veïns.

Li agraeixo la informació donada, però sobretot el felicito pel desplegament efectuat, i prego faci extensiva aquesta felicitació a tots els agents i comandaments que varen actuar aquest dia.

Amb actuacions com aquestes, els ciutadans comproven el grau de professionalitat, dedicació i perill que comporta formar part del cos dels Mossos d’Esquadra.

Aprofito per reiterar el ple recolzament del municipi de Borredà a l’actuació duta a terme, i el saludo molt cordialment.



L’ Alcalde – president







Joan Roma i Cunill









AL CAP DE LA COMISSARIA DE MOSSOS D’ESQUADRA – BERGUEDÀ.




Monday, July 15, 2013

 

IDIOMES I TURISME AL BERGUEDÀ - art. Setmanari Regió 7




IDIOMES I TURISME AL BERGUEDÀ

Molt poc a poc, massa lentament, la comarca entra en el món d’oferir uns serveis bàsics als turistes que ens visiten. Ens queda molt camí per recórrer per estar on pertocaria, en base a les expectatives i el pes del sector turístic a nivell comarcal.

Es difícil trobar, establiments hotelers, turístics, esportius, de lleure, o culturals , en els quals s’atengui els visitants en dos o tres idiomes. Ja no dic, en quatre o cinc, sinó en els més bàsics: francès, anglès, alemany, a banda de català i castellà.

I el mateix podem dir del material habitual , a disposició dels clients. Sigui en format paper o fent ús de les noves tecnologies.

En aquest camp, és urgent i indispensable, fer un salt qualitatiu en totes direccions. Si volem atreure turisme de qualitat, els hi hem de posar fàcil, i res més essencial que poder dirigir-se als clients en el seu idioma. O en un que els sigui proper, accessible o clarament utilitzable. En aquest sentit l’anglès es va convertint en la llengua universal, i per tant indispensable, arreu del país, en tant que tercer idioma.

Entenc la mandra de molts titulars d’equipaments, infraestructures i serveis d’una determinada edat, però tot és més fàcil del que sembla a primer cop d’ull. Es evident que aprendre idiomes de petit o de jove és molt més fàcil que en edats més adultes, però en molts casos tampoc fa falta un coneixement aprofundit de l’idioma, sinó dominar el vocabulari més comú.

Tenir la carta d’un restaurant en tres o quatre idiomes és ben senzill. I dominar el nom dels plats i la seva composició, no és res de l’altre món. El mateix podem dir pel que fa hotels, cases de turisme rural... en els quals amb un vocabulari de quatre o cinc-centes paraules, és suficient per sortir del pas. Ja vindran les joves generacions amb un domini més ampli de la llengua, si tenen interès en seguir amb el negoci dels pares, o trobar feina en algun dels establiments del sector turístic, en els seus diferents àmbits.

He tingut múltiples experiències , a nivell de comarca i país, de veure les dificultats per atendre clients de fora, i es passa malament per les dues bandes. Es perden moltes oportunitats, perquè la gent vol tenir facilitats en totes les gestions i no haver de fer grans sacrificis per ser entesos o córrer el perill de tenir malentesos per qualsevol gestió.

En ple debat sobre el futur de l’escola, sobre l’idioma curricular,etc, el més pràctic, útil i propi del segle actual és tenir com objectiu que tothom esdevingui trilingüe a nivell català. Es a dir, dominar català, castellà i anglès, i qui vulgui, pugui o desitgi, en triï algun altre a mesura que avanci en els seus estudis.

El repte de la comarca passa , també, per aquest domini i aquesta oferta idiomàtica. Si algú vol venir a fer senderisme, esports d’aventura, pràctica d’esquí, barranquisme, hípica, etc, etc, ha de saber que no tindrà problemes per fer-se entendre. Ara no ho podem dir. La realitat està lluny d’aquest objectiu, i els cursos, tallers, seminaris, a oferir haurien de contemplar aquesta mancança.

Si al costat del paisatge, gastronomia, serveis... hi podem posar, els idiomes, de ben segur l’atractiu del Berguedà serà molt més gran. Ànims, doncs, que no costa tant.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà


Sunday, July 07, 2013

 

UN GRAN DEBAT PENDENT - art. Regió 7


UN GRAN DEBAT PENDENT.

Sóc de lletres i deixo pels de ciències discutir en profunditat el tema dels números, sobretot si es tracta d’economia i finances, temes complicats, amb divergències i controvèrsies constants.

Dic això perquè és habitual escoltar veritats dubtoses, o mentides reiterades que al final es converteixen en símbols “indiscutibles” per a molts. Em refereixo al resultat de les balances fiscals entre Catalunya i Espanya.

Tenim un gran debat pendent, en el qual m’agradaria escoltar la opinió dels darrers consellers d’economia de la Generalitat, al costat de tres o quatre grans experts en economia de les administracions públiques. No entenc el reiterat silenci de l’anterior conseller d’economia del govern tripartit, Antoni Castells, defensant la seva actuació i rebatre les crítiques contra les seves decisions. El sento parlar de molts altres temes, però no del principal. Silenci curiós i incomprensible.

Però, ara ens assabentem que el Ministre Montoro està confeccionant les balances fiscals dels darrers anys. Ja era hora, però amb la desconfiança imperant respecte tot el que ve de Madrid, fa falta explicar molt bé la metodologia que farà servir. Perquè he assistit a diverses reunions, al llarg dels darrers anys, entorn el càlcul de les balances fiscals, i no és tant senzill com aplicar una regla de tres, sinó utilitzar tot un seguit de factors que poden ser instrumentalitzats d’una manera o altra, en funció del resultat que s’espera aconseguir.

Es a dir, que no hi ha una sola via per conèixer els fluxos financers entre un territori i un altre, per arribar a una xifra final definitiva i incontrovertida. Davant aquesta situació és del tot indispensable no afegir més llenya al foc, i ser molt prudents a l’hora d’estudiar el tema i arribar a conclusions.

D’entrada hem de saber que les valoracions s’han de fer per períodes una mica llargs, per evitar anys molt diferents, degut a temes puntuals i excepcionals. El cas dels Jocs Olímpics, n’és un d’evident. Els anys previs, varen ser d’inversions enormes, amb fluxos financers immensos que varen variar les balances fiscals d’una manera notable. Pertoca, doncs, ver valoracions per períodes de vuit o deu anys, per comprovar què hi ha de veritat o falsedat en les xifres que volten pel país.

Fins ara, un dels principals arguments del desequilibri fiscal entre Catalunya i Madrid ha estat la xifra de setze mil milions d’euros, que suposadament paga Catalunya i no retorna. Amb aquesta xifra tothom juga a exposar els avantatges d’un país independent, que nedaria en l’abundància si aquests diners es quedessin aquí, en comptes d’anar allà.

Ara toca veure com s’ha arribat a aquesta xifra, qui la defensa, i quines altres xifres apareixen en anys anteriors o posteriors. La veritat ens fa lliures, i res millor que la transparència per saber a què juguem.

I ja sabem que aquest no és el tema principal per fonamentar el debat sobre el dret a decidir, i l’aposta per la independència, però sí és un argument rellevant. Que el govern central posi sobre la taula les seves xifres, i faci el mateix el govern de la Generalitat. Que tots dos ens expliquin la metodologia emprada, i un conjunt d’experts verifiquin els números. Després tinguem el debat pendent, basant-nos,no en teories, sinó en realitats. Haurem fet un pas més a favor de la transparència que bona falta fa en els temps que corren.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà


Friday, July 05, 2013

 

EL SOU DELS POLÍTICS - art. Nació Solsona digital




ESTAN BEN PAGATS ELS POLÍTICS ?

En plena crisis tot es mira molt més que anys enrere, i lògicament, els polítics se situen en primera línia de foc. El descrèdit, motivat pels escàndols polítics i financers, han fet caure sobre nosaltres, tots els focus públics i privats. Ja està bé, si les informacions i documentacions arriben als ciutadans amb claredat i exactitud.

Però , aquest no és el cas. He comprovat inexactituds flagrants, incomprensibles i enormes en mitjans de comunicació suposadament ben informats. Aleshores, ja no saps si és per culpa del periodista, o simple mala fe, o una mica de tot.

A dia d’avui, excepte en alguns llocs concrets, és fàcil obtenir informació fidedigne sobre les condicions econòmiques de qualsevol càrrec públic, sigui alcalde, regidor, diputat , senador...De fet, no hi hauria d’haver cap excepció perquè tot el que es paga amb diner públic, ha de tenir control i supervisió pública, però alguns càrrecs institucionals son molt tancats a l’hora d’explicar les seves remuneracions. De totes maneres amb insistència i constància, tot s’arriba a saber i a trobar.

Donar compte de si un polític està ben pagat o no, és difícil, com en qualsevol altre sector i professió. D’entrada el càrrec d’un polític , sempre s’ha d’entendre com a provisional, i més si depèn de les urnes. Un regidor o un alcalde, ho és en funció dels resultats electorals de les eleccions municipals de cada 4 anys. I el mateix passa amb els diputats, senadors, i altres càrrecs lligats a les eleccions periòdiques en les que està sotmès. Així, doncs, no és igual una remuneració per un lloc de llarga temporalitat que per un de provisional.

Però bé, anem al gra. Els alcaldes i regidors , acorden els sous , indemnitzacions o compensacions en el primer ple de cada mandat municipal. Es a dir, en un acte públic, obert a tothom i del qual tothom en pot tenir informació. No hi ha secretismes ni obscuritat en cap de les decisions municipals.

La majoria d’alcaldes i regidors de pobles petits no cobrem res. Cap sou, ni gran ni petit. El que se sol fer és acordar una compensació per assistència a plens o comissions municipals, d’un import determinat, normalment molt baix. En el cas meu, la compensació consisteix en 40 euros per assistència a plens o juntes de govern local. I res més. Catalunya té 600 municipis petits, dels 947 existents a tot el país.

Amb tot hi ha alcaldes de pobles petits que sí tenen plena dedicació i poden cobrar, i alguns cobren perquè la Generalitat va posar unes subvencions destinades a aquest concepte, en temps del tripartit. El mateix passa amb alguns regidors.

I lògicament en pobles grans i ciutats, els alcaldes i alguns regidors tenen sou per tenir plena dedicació a les tasques municipals. Aquests sous públics, van en funció del nombre d’habitants, del pressupost, dels acords entre partits, etc, i puc dir que la immensa majoria son perfectament raonables. Es a dir, molt pocs sous, poden considerar-se elevats, si tenim en compte les responsabilitats, dedicació, preparació que ha de tenir un alcalde, i el fet de que es converteix en una mena d’encarregat d’una gran empresa, molt més gran que la majoria de les que té en el terme municipal.

Jo diria que pel cantó dels ajuntaments, les retribucions no han provocat cap escàndol i son totalment defensables i raonables.

Pel que fa els diputats, em limitaré a parlar dels del Parlament, i deixaré per una altra ocasió parlar del Congrés i del Senat, o dels consellers i presidents autonòmics.

En el Parlament de Catalunya tenim 135 diputats/des, i lògicament tots tenen plena dedicació, si bé, alguns partits permeten compatibilitzar el càrrec de diputat, amb altres de particulars. Dos sous públics son incompatibles, però un de públic i un de privat, no. Habitualment els partits d’esquerres obliguen a plena dedicació política, els de centre i dreta, habitualment autoritzen les compatibilitats externes. Hi ha de tot, però bàsicament aquesta és la realitat.

I si bé la presidenta del Parlament és una de les polítiques més ben pagades amb 121.679,48 euros bruts a l’any, un diputat de base se situa al voltant dels 40.000,00 euros, també bruts. Repeteixo el tema “bruts” perquè en molts mitjans de comunicació es donen xifres que semblen escandaloses, amb molts pocs aclariments. Per exemple, s’ha de saber que un diputat quan perd el càrrec no té subsidi d’atur. Es increïble, però és cert. I tampoc té cap mena de pensió o compensació posterior com molta gent creu.

En moltes ocasions he sentit dir a persones que els diputats quan pleguen continuen cobrant, o que al cap de pocs anys, els hi donen una pensió vitalícia... son llegendes urbanes que no tenen res de reals. Els únics que tenen una pensió vitalícia son els expresidents de la Generalitat i del Parlament. Ningú més.

I els diputats disposen d’un ordinador personal , deixat pel Parlament i un mòbil. Abans teníem un teletac, per passar peatges, però ara mateix ja no s’ha concedit, perquè el conveni amb l’empresa d’autopistes, no s’ha renovat.

També tenen unes compensacions econòmiques, en funció d’on viuen si els desplaçaments els fan amb vehicle propi, com és el cas del 90% dels parlamentaris. Es molt o poc el que reben? També és molt relatiu, en funció del que treballin. Qui més treballa més gasta,i per tant la compensació és més justa o fins i tot no arriba. En els meus temps de diputat, solia fer uns 4.500 quilòmetres al mes, voltant per aquestes comarques de la Catalunya Central, i d’aquí cap al Parlament. Si algú compta aquest cost, veurà com la compensació és justa o fins i tot per sota del cost real, si toca pagar peatges. Això vol dir cotxe nou cada 4 anys...

Bé, considero bàsic explicar a la gent les condicions de treball dels polítics perquè els paguem entre tots, i tothom ha de tenir dret a saber les seves retribucions. Qui vulgui profunditzar més, pot anar al web del Parlament i veure les retribucions de tots els càrrecs parlamentaris. El mateix pot fer ara, en el Congrés de Diputats i el Senat. Com també es pot veure el volum de patrimoni de cada càrrec electe.

Sempre és discutible posar una xifra a una remuneració, però si qui la rep s’hi dedica, és eficient, i lògicament honest, se la guanya. En tot cas, a nivell d’alcaldes i regidors la majoria es guanya el seu sou, i malament anirem si les modificacions de les lleis municipals treuen els sal.laris. I de moment aquesta és la intenció del PP, i no queda clar que farà CiU i ERC , aquí a Catalunya. Tots estem d’acord en que es puguin determinar uns límits de retribució , per evitar casos inadequats, però si una persona es dedica a un ajuntament ha de poder ser retribuït.

I pel que fa els diputats, el mateix. Han de tenir un sou adequat, sense privilegis, però tampoc sense malfiances. Si volem polítics preparats, han de tenir un sou digne, sinó deixarem les institucions en mans de mediocres, o pitjor, en mans d’aprofitats. Per això és tant important el debat d’aquests dies, entorn les condicions, dedicacions i remuneracions dels càrrecs públics. Informem-nos abans de criticar coses, que moltes vegades res tenen a veure amb la realitat. Ara ja no tenim excusa perquè podem consultar-ho en totes les institucions, i ben aviat disposarem d’una llei de transparència que ho facilitarà encara més.




Thursday, July 04, 2013

 

EL TJSC AVALA LA TRAMITACIÓ DE LA U.A NÚM 1 - BORREDÀ


EL TSJC AVALA LA TRAMITACIÓ DE LA U.A NÚM 1 ( CAL GALL).

En sentència de data 20/6/13, comunicada ahir a l’ajuntament de Borredà, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desestima tots els arguments que formaven part del recurs contenciós – administratiu, presentat per dos dels propietaris de terrenys situats en el marc de la Unitat d’Actuació núm 1 ( dita de Cal Gall).

De fet, el Jutjat del Contenciós Administratiu núm 12 de Barcelona, va dictar sentència en data 8/3/11, desestimant el recurs presentat per aquests propietaris. Propietaris que varen apel•lar al TSJC que finalment ha dictat sentència.

Com s’ha dit la sentència avala l’actuació de l’ajuntament en tots els aspectes de la tramitació de la U. A com és el projecte de reparcel•lació, la distribució de les parcel•les entre els propietaris, també avala la indemnització per la nau preexistent, així com la cessió del 10% d’aprofitament mitjà, lliure de càrregues. Tampoc troba cap mena de raó en els terminis d’aprovació inicial del projecte de reparcel•lació, ni retards injustificats. O recorda que el pagament de despeses d’urbanització, mitjançant la cessió de terrenys edificables, és un opció, però no una obligació.

En definitiva, el TSJC rebat tots els punts objecte del primer recurs contenciós – administratiu presentat per dos dels propietaris, i suposa un clar aval a l’actuació de l’ajuntament en tota la tramitació i execució del projecte.

Joan Roma, alcalde de Borredà.


 

BORREDÀ TINDRÀ SISTEMA DE FILTRATGE PAGAT PER LA DIPUTACIÓ




60.000 EUROS PER LA POTABILITZADORA

La Diputació de Barcelona, ha aprovat un ajut de 60.000,00 euros pel Sistema de Filtració de l’aigua potable de Borredà.

L’import total del projecte puja 66.400,00 per la qual cosa, la subvenció cobreix la pràctica totalitat d’aquesta obra, de gran importància per garantir una bona qualitat de l’aigua al llarg de tot l’any.

De forma immediata iniciarem els tràmits per la convocatòria d’adjudicació i les previsions son de poder-la posar en funcionament a finals d’aquest any.

Aquesta subvenció és fruit de les gestions iniciades ara fa un any, quan estava en marxa una altra de les actuacions a la xarxa d’aigua, també finançades per la Diputació de Barcelona. Ja en aquell moment varem fer constar l’interés en poder disposar d’un Sistema de Filtratge, de capacitat suficient com per poder millorar la qualitat de tota l’aigua de consum humà.

D’aquelles negociacions n’ha sorgit l’aprovació d’aquest ajut, en el marc del pla de concertació 2012 – 2015.

En aquest mateix marc, hi tenim una altra obra de gran interès: el condicionament d’un tram del carrer Manresa i del carrer Queralt. En aquest cas, s’ha concedit un ajut de 210.000,00 per una obra de 375.000,00 euros. S’ha demanat un increment de l’ajut fins arribar als 250.000,00 i la resta es cobriria amb un ajut de caixa de la Diputació. Aquesta segona obra, serà objecte de concurs, a finals d’aquest any, per executar-la durant l’any vinent.

I de cara a finals de l’any vinent, s’adjudicarà el magatzem municipal i parc infantil, obra subvencionada per la Generalitat, en el PUOSC 2011. Ara podem garantir la seva execució a la vista de la disponibilitat de la Diputació de Barcelona de concedir crèdits per suportar els retards en el cobrament de la Generalitat.

Joan Roma, alcalde de Borredà


Tuesday, July 02, 2013

 

QUI ESCOLTA EL CONSELL NACIONAL ?




QUI ESCOLTA EL CONSELL NACIONAL ? PERQUÈ ALGUNS NO MARXEN?

Després d’anys de formar part del Consell Nacional, vaig donar pas a noves generacions que mereixen oportunitats per esdevenir protagonistes del nostre futur col•lectiu. Hem d’entendre que tots som esglaons d’una cadena, i ningú és imprescindible i a tots ens toca ser coherents i fidels a la causa comuna: el socialisme.

No sembla que alguns hagin entès el projecte col•lectiu. Es penós veure com persones que havien estat referents del socialisme, ara es comporten d’una manera increïblement egoista, i individualista. L’egolatria d’alguns contrasta amb la normalitat d’altres.

Em miro el Consell Nacional amb altres ulls, amb altres crítiques, escolto les intervencions amb més interès que mai, de manera que els aprofito més ara que quan era Conseller. Hi assisteixo com President del Consell de Federació XI i gaudeixo de les intervencions com mai ho havia fet. I he de dir que el Consell Nacional del dissabte passat em va deparar unes quants alegries sinceres.

Veure assentats com Consellers “rasos”a persones de llarga trajectòria en el partit, en el qual havien ostentat elevats càrrecs, és reconfortant i totalment contradictori amb el comportament d’altres que diuen a fora, el que no s’atreveixin dir a dintre. Sempre és delicat donar noms, però no puc resistir a formular-ne alguns: Carme Chacón, Miquel Iceta, Carles Martí, Joan Ferran, Manel Royes..... asseguts a la sala, quan durant mitja vida havien estat a la tribuna, fa goig de veure.

I escoltar una allau d’intervencions esplèndides, durant prop de dues hores, encara satisfà millor les expectatives de que anem per bon camí. Aquí tampoc puc estar-me de remarcar les intervencions de Sergi Vilamala, Joan Ferran, Xavier Sabaté, ...

El resum de les millors intervencions es situa en la conformitat amb l’estratègia del partit i en la confiança en el Primer Secretari, Pere Navarro. També es va demanar de forma reiterada fidelitat al projecte, que no vol dir, uniformitat o matar discrepàncies, però no és de rebut el comportament d’alguns personatges que semblen treballar per altres forces polítiques, més que no pas pel projecte comú.

Ara mateix acabo de comprovar com el grupet Avancem, considera que pot tenir calendari propi, per marcar les diferències amb la direcció del PSC i tirar per terra algunes de les propostes, aprovades per la Direcció, pel Congrés o pel Consell Nacional. Tot un exemple de treball extern, per tirar per terra, la feina interna. No varen escoltar el Consell Nacional, perquè no hi eren o perquè estaven entretinguts en comunicar-se amb gent de fora.

No varen escoltar que el partit ha tingut sempre les portes obertes, per entrar i per sortir. Qui no creu en el projecte col•lectiu és lliure d’anar a un altre lloc, però no és de rebut mantenir presència en l’executiva, en el Parlament de Catalunya o en altres institucions, a l’espera del moment oportú per torpedinar l’acció política del partit.

Son pocs, però fan mal perquè obtenen el ressò dels mitjans de comunicació en mans dels adversaris. Cada declaració o cada moviment és amplificat fins extrems ridículs per demostrar que el partit no està cohesionat, o el Primer Secretari no ostenta l’autoritat necessària per liderar el partit. S’equivoquen perquè reforcen la cohesió de tots aquells que sempre hem estat fidels a la democràcia interna, i hem respectat els acords congressuals, nacionals o de la direcció del partit. Qui cregui que les regles de joc n o son per ser seguides, està fora de lloc. El millor servei que li queda per fer, és deixar un projecte en el que no creu.

Joan Roma, President del Consell de Fed.XI del PSC


Monday, July 01, 2013

 

GESTIONAR LES EMOCIONS, art. Regió 7




GESTIÓ DE LES EMOCIONS

En aquests durs temps que ens ha tocat viure, no és estrany que la Diputació de Barcelona hagi cregut necessari facilitar uns cursos, sota el títol de “Gestió de les emocions en atenció al ciutadà”. Cursos destinats a treballadors, funcionaris i càrrecs polítics d’ajuntaments, per poder encarar millor l’atenció als ciutadans, en aquests moments d’especials dificultats.

Un d’aquests cursos s’ha dut a terme a Sant Joan de Vilatorrada, i a la vista del contingut, han estat de gran interès i actualitat. La iniciativa ha estat encertada i ben aprofitada pels assistents.

I és que podem pensar que qui atén els ciutadans, disposa de les eines suficients com per afrontar els problemes sense especials dificultats. Apreciació errònia perquè en molts casos es troba davant situacions que li depassen totalment les seves competències i possibilitats.

En aquests moments, exercir feines com la de treballador/a social, treballador/a familiar, atenció al ciutadà en matèria de padrons, cobraments, pagaments... ha de ser molt, molt dur. Escoltar cada dia les dificultats de moltes famílies per fer front a les seves necessitats més urgents, deixa una empremta emocional, de molt difícil gestió. Saber atendre aquestes gestions sense caure en un desànim personal, és essencial per poder continuar exercint la feina encomanada.

I ara parlem de personal municipal, però de fet, podem ampliar aquesta situació a molts altres col•lectius que tenen contacte directe amb les persones més directament afectades per la situació general de crisis.

Tornant, però, als ajuntaments, tant el col•lectiu de personal en contacte directe amb els ciutadans, com els polítics , pateixen per la manca de mitjans disponibles per fer front a les situacions diàries. Situacions que es van agreujant a mesura que la crisis s’allarga, i empitjora.

Per això, és especialment preocupant llegir les mesures que des de Madrid es volen imposar en la organització i funcionament dels ajuntaments. Si ja son precàries a dia d’avui, encara es volen reduir més, de manera que moltes de les situacions que ara arriben i troben alguna solució, ni que sigui transitòria, en pocs mesos es poden convertir en impossibles.

Qui cregui que la situació diària de molts ciutadans, no afecta, el comportament i les emocions dels polítics, és que s’imagina que son inhumans. Precisament treballadors municipals i polítics, han d’anar de la mà, més que mai, per poder encarar les situacions que arriben als ajuntaments. En els petits municipis, l’únic avantatge és que coneixem millor els problemes, i les persones, però tenim poques solucions. En els grans municipis, tot és més gran i complicat.

Per tot plegat, ara el més prudent seria no modificar competències ni serveis municipals, fins haver passat la crisis. Tot el que ara es toqui pot suposar tirar per terra un difícil equilibri, aconseguit al cap de molts anys d’experiència i dedicació, formant personal i estructures que funcionen, tot i la migradesa de recursos de que disposen. I precisament per les dificultats de treballar en aquestes condicions, disposar d’eines especials, com les que dona la Diputació de Barcelona, és fonamental.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà


This page is powered by Blogger. Isn't yours?