Tuesday, May 07, 2019
NO HI HA DOS, SENSE TRES - art. Blogesfera socialista
NO HI HA DOS, SENSE TRES....
La història recent, i la més llunyana, ens ensenya que les grans decisions,
necessiten de grans consensos, i que ben poques vegades un sí o un no, son
suficients per a resoldre grans reptes. Ara l’ANC, reclama un nou referèndum, o
si no es pot fer, considerar el resultat de les properes eleccions autonòmiques
com un succedani que serveixi per veure si estem com estàvem, o l’independentisme
ha estat capaç de superar el 50%.
Després d’anys de mantenir que el percentatge de vots, no era fonamental, o
més ben dit que la consulta del 9 N, havia estat contundent i suficient, es va
decidir fer un nou referèndum, ni pactat ni acordat. El de l’ 1-O, es va tornar
a dir que era un mandat clar, per a declarar la república catalana...però heus
aquí, que tornem a la casella de sortida, i la colla de sempre, demanar un
tercer referèndum....
Que ningú s’estranyi d’aquesta roda de peticions i propostes perquè és cosa
habitual en aquest àmbit. Fixem-nos que així va passar al Quebec, fins fixar
unes condicions dràstiques per un tercer referèndum, que ha portat els
independentistes a una situació de pràctica extinció parlamentària. O ara
mateix ho veiem a Escòcia, on alguns voldrien fer-ne un altre, a la vista dels
greus efectes que pot causar el Brexit en cas de ser posat en marxa.
Difícilment veurem un nou referèndum. I sinó temps, al temps.
Tornant aquí, és fàcil reclamar des de fora del Parlament i sense por a
patir les conseqüències de noves desobediències, i il·legalitats, una nova
acció unilateral. Al govern central que li toca emprendre accions legals, en contra,
no tardarà tant com l’anterior. Això tots ho sabem. Si l’anterior, hagués
actuat el dia 8 de setembre, després de les il·legalitats comeses en el
Parlament, els dies 6 i 7, la situació actual , seria radicalment diferent.
Aquella experiència, servirà per a futures i immediates decisions, si fessin
falta. I tots els actors directes, ho tenen clar.
I és que la roda de consultes, referèndums, o com se’ls hi vulgui dir,
tenen unes limitacions i uns factors molt determinats, com per convertir-los en
la SOLUCIÓ. Ara mateix tenim el gran exemple de Gran Bretanya que després de
més de 2 anys d’intentar aplicar el resultat del Brexit, no saben com fer-ho. I
cada vegada hi ha més partidaris d’un segon referèndum, per anul·lar el
primer....
I hem parlat de dos països molt especials, pel que fa les seves regles de
joc. Ara i aquí, les regles son radicalment diferents, i voler-ho ignorar és
topar contra una paret infranquejable. Es evident que Catalunya té un problema
d’encaix amb Espanya, i que els anys de governs del PP ha eixamplat les
diferències, ben alimentades també pels partits independentistes. Però, vistos
els danys produïts, a les dues bandes, s’ha d’arribar a la constatació que
continuar per aquest camí és molt perjudicial, per a tots plegats.
Si això és així, no podem estar , anys i anys, reclamant una nova consulta,
un nou referèndum, uns nous resultats electorals que interpretats d’una manera
donin la raó a uns, i interpretats d’una altra, als altres, en una roda sense
final. Actuar així produeix
inestabilitat permanent i danys a nivell econòmic, polític, social, com ja
estem patint.
El resultat de les darreres generals permet esperar i confiar en canvis
substancials en el fons i les formes del govern central. Es una bona
oportunitat per a cosir ferides. I si tot va com sembla, les municipals i
europees poden consolidar aquesta via. En pocs dies ho sabrem i sobretot
podrem, amb el nostre vot, ajudar a aconseguir-ho. El vot al partit socialista
és el més profitós per arribar a obtenir un autèntic ampli acord pactat, que
després, sí podem referendar en un referèndum acordat i pactat.
# posted by joan roma cunill @ 11:07 PM 
