Monday, February 27, 2017

 

UNA MAJORIA SILENCIOSA - art. Nació Digital Solsona



UNA MAJORIA SILENCIOSA.
Sí, heu llegit bé. No parlo d’una “minoria silenciosa”, sinó d’una majoria silenciosa, la que crec existeix en el nostre país ,a l’espera de retrobar la calma i el seny perdut. Ho dic, després d’haver passat el dia d’ahir, diumenge 26 , en el municipi de Sant Fruitós de Bages, acompanyant els dos nostres regidors i al Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta.
Sant Fruitós celebrava, ahir, la tradicional i ja històrica Festa de l’Arròs, amb una participació de més de 3.000 persones. Tot un repte per un municipi, que va superar amb nota alta, ajudat també, per un dia esplèndid.
La popularitat i bona sintonia entre la gent del poble i un polític, es comprova de seguida, en funció de com és rebut, com és saludat, com és convidat i com se li adreça la gent, al seu pas. Al final de la visita, vaig marxar satisfet d’haver comprovat, el que defenso des de fa mesos, per no dir anys. L’existència d’una clara majoria silenciosa que , de moment, no gosa aixecar la veu, a l’espera d’aconteixements, que li permetin prendre la veu i demanar una reconsideració de tot el procés independentista, per retornar al diàleg i l’acord.
Tot el país, tota la gent, està aclaparada pels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i d’una part dels privats, que converteixen els seus mitjans, en altaveus d’una part de la societat, però no de l’altra. Hi ha una part, majoritària, que no disposa de prou mitjans per fer-se escoltar, i aleshores dona la sensació que tot el país, i tota la seva gent, tenen un únic pensament, un únic relat: l’independentista.
I no és cert. Ho han dit les urnes múltiples vegades, en els darrers anys, però ara, es refugien en el referèndum d’autodeterminació, per reiterar la seva exigència. I si aquest es produís i no sortís bé, per a ells, en reclamarien tot seguit un altre, que seria el “definitiu”, i sinó, un altre...
Considero que una majoria de gent està cansada de tanta “èpica de paper”, de tantes declaracions i tantes exigències envers els altres, quan ells tenen un passat i present ben poc exemplar. I portem massa temps, lligats a uns esdeveniments que en res ajuden a resoldre els problemes quotidians de la gent. Es lògic el cansament i esgotament.
Dit això, no s’ha de pensar en que no hi ha una part de raó en les crítiques i atacs al comportament del govern central. Però, una cosa és l’Estat, i una altra el govern. Deixem l’Estat en pau, i centrem-nos en el govern. Es cert que el comportament del PP és inacceptable, producte d’una prepotència insolent, però una cosa és estar indignats i emprenyats, i una altra, buscar una sortida inviable per fer-hi front.
Aquí és on rau, la raó de Miquel Iceta. I aquí és on la gent li agraeix i li dona suport a la seva acció política. En primer lloc, per ser coherent. En segon lloc, per ser valent i no sucumbir a les temptacions de fer com C’s o el PP català. Hi ha una via intermèdia entre uns i altres, i algú ha de posar seny i prudència, on només hi ha que aventura i improvisació.

Ahir, varem poder comprovar, la popularitat, proximitat i respecte de la gent, envers un representant polític destacat. Segurament el més preparat de l’hemicicle del Parlament. Ni un sol gest despectiu, ni una sola paraula fora de lloc, ni un sol retret. Al contrari, salutacions cordials, paraules d’afecte i comprensió i ànims per intentar portar la nau a bon port. Reitero el que he dit al principi, hi ha una gran majoria silenciosa que té ganes de sortir del pedregar on ens han portat, i volen un canvi de rumb. Es hora de portar-lo a la pràctica. 

 

EL CULTIU DE LA TÒFONA - art. La Rella


EL CULTIU DE LA TÒFONA.
El passat 18 de febrer, vàrem celebrar la preceptiva assemblea general de socis de l’associació Berguedà – verd, a l’ajuntament de Sagàs. Aquesta Associació està formada per propietaris forestals, que varen veure cremats els seus boscos; per ajuntaments que tenim boscos comunals, i per la Diputació de Barcelona que concedeix un important ajut econòmic i tècnic per poder recuperar les zones cremades i mantenir millor ,els boscos verds.
Avui, però no em vull referir tant a la bona feina feta per aquesta Associació, amb seu a Navàs, sinó per una nova actuació que va iniciar l’any passat, facilitant el cultiu de tòfona en dues de les finques, de dos dels associats. També en vull parlar perquè algunes finques del Lluçanès podrien perfectament, seguir aquests passos i convertir-se en productors de tòfona, vista la semblança, d’altitud i qualitat de les terres.
La meva relació amb la tòfona ve de lluny per quan un tiet meu era tofonaire, professió que va passar al fill gran, cosí meu. Per tant, he viscut i conviscut amb aquest producte des de jovenet, quan ells dos anaven a buscar-ne pels boscos del poble i pobles veïns. Més tard, vaig visitar explotacions franceses, actuant d’intèrpret del meu cosí, davant d’alguns dels grans productors. França, és un gran productor i el més gran consumidor a nivell de la UE, de manera que és el millor lloc per estudiar i copiar el seu model.
I considero de gran futur la transformació d’algunes de les zones del Lluçanès , per dedicar-les a la plantació d’alzines micorizades amb llavor de tòfona, i iniciar el seu cultiu i explotació. Es una inversió lenta, però de futur. Ve a ser com quan els pares plantaven oliveres , pensant més amb els fills i néts que no pas en ells mateixos. En el cas de les tòfones, es pot pensar en començar a collir al cap de 8 o 10 anys, i poc a poc la collita es pot anar millorant en funció de la terra i la climatologia, però parlem d’un producte amb un prometedor futur. La tòfona silvestre està desapareixent, per múltiples causes, i tenir-ne de cultivada garanteix la sortida comercial, cap a un munt de possibilitats.
Animo, doncs, a propietaris forestals o agricultors a buscar en el cultiu de la tòfona, una sortida professional i alhora, una riquesa pel país. Es pot trobar un bon recolzament en el Centre de la Propietat Forestal, o en el Centre Tecnològic – Forestal de Catalunya, situat a Solsona. Aquí tenen uns quants bons tècnics, especialitzats en el tema, predisposats a informar i assessorar sobre aquest producte i la manera de cultivar-lo.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà



Friday, February 24, 2017

 

LA COMPLEXITAT, NO ES POT OBVIAR- art. Regió 7


LA COMPLEXITAT,  NO ES POT OBVIAR.
Em produeix una forta decepció i inquietud, la improvisació i manca d’informació sobre el promès i compromès referèndum d’autodeterminació , pel que fa els preparatius i exigències, cas que realment, es vulgui o es pugui, dur a terme. Ho he dit en aquestes mateixes pàgines, estic convençut que el referèndum no tindrà lloc. Sigui per decisió dels propis promotors, o per impediment del govern central.
Però, res denota tant la improvisació i desgavell, com anunciar un referèndum d’autodeterminació per a finals de setembre o, fins i tot pel juny, i no tenir cap guió ni calendari establert. Sense ànims de voler ser exhaustiu i no cansar al lector, faré un breu resum de la immensa complexitat que té un procés electoral.
En primer lloc, cal disposar d’un cens electoral, legal i fiable. El que fem servir prové de l’Instituto Nacional de Estadística ( INE), depenent de l’Estat. Aquest cens s’envia a tots els ajuntaments per a la seva exposició pública, per informar als ciutadans, de qui té dret a vot, i recollir al·legacions, esmenes, etc. Retornat el cens, es rectifica, i s’aprova, per a continuació enviar les targetes censals a cada ciutadà. S’ha de tenir en compte els votants, dintre del país, i dels de fora ( estranger), uns 200.000 a tot el món. Ara bé, en aquest cas, convé tenir presents els residents a la resta d’Espanya ( unes quantes desenes de milers, més).
Tot seguit, es demana als ajuntaments la disponibilitat de locals, per a la votació, en concret, però també pels actes electorals a realitzar per part dels partits polítics. Igualment es demanen els espais per col·locar la propaganda. Nou intercanvi, d’informació i documentació, entre les administracions competents.
I el mateix es fa, respecte el material electoral de caire general que l’Estat entrega als ajuntaments: cabines de votació, urnes, senyalització, etc. Aquest material és propietat de l’Estat, i cedit als ajuntaments, que en son dipositaris, i prou.
A continuació i quan ja es vol iniciar el compte enrere del procés electoral, s’han de constituir les Juntes Electorals. En primer lloc la Central, conformada per un Jutge, de president,un secretari judicial, i vocals, de partits polítics. Tot seguit, la resta de Juntes Electorals de Zona, tantes com partits judicials té el país, conformades a imatge i semblança de la Central. En aquests casos, la imbricació de l’estament judicial, és essencial, per quan es transforma en la garantia de la netedat electoral, i el compliment de les normes legals.
Segueix el calendari, amb la notificació als ajuntaments, de les normes i calendari electoral, amb el secretari com a representant de la Junta, i un representant de la pròpia administració local, encarregats de la infraestructura material i legal, del procés electoral. Es a la seu municipal on tindrà lloc l’elecció de les meses electorals, fent ús d’un programa informàtic, posat en marxa, en el dia establert, davant tot el Consistori municipal, reunit en Ple.
Finalment, el dia electoral, tot ha de seguir la normativa establerta, respecte el material, personal, i desenvolupament de l’acció de votar, amb el recompte i notificació dels resultats, per via de les Juntes electorals.
Hi ha passos intermitjos, i altres detalls, que per raó d’espai no puc exposar, però de tot plegat en resulta, la necessitat de disposar de 20.000 funcionaris, entre Administració Judicial, Administració Local i Autonòmica, i prop de 75.000 ciutadans, per formar part de les meses electorals, de forma oficial o com a suplents ( 8.181 meses).
Tingut en compte, tot aquest dispositiu de personal – funcionari, i polític, al servei de la legalitat vigent, també els membres de les meses, estan supeditats al compliment de la legalitat vigent i no de la improvisada/ suplantada, com alguns pretenen. Queden encara elements substancials que ningú ha explicat, com si es vol deixar votar als ciutadans de la UE, empadronats a Catalunya, o els d’altres països, en funció dels anys de residència, etc. Per no tenir, ni tant sols tenim pregunta a fer. Com tampoc, percentatge vàlid o suficient de participació, o de resultat....En resum, si es vol seguir el calendari normal i habitual per un procés electoral, estem ja fora de termini,de cara el setembre. Si es volgués fer al juny , és propi d’un autèntic deliri, inimaginable i impossible. A no ser que es vulgui convocar, sabent que no tindrà lloc. Aleshores, no fa falta res més que un simple anunci.  



Thursday, February 23, 2017

 

INFORME SOBRE MAL FUNCIONAMENT MOVISTAR- TELEFONICA - BORREDÀ


INFORME SOBRE MAL SERVEI DE MOVISTAR – TELEFÒNICA ,A BORREDÀ.
Disposar o no, de les noves tecnologies, és fonamental pel desenvolupament d’un negoci, una empresa, o una simple família. Això val per l’àmbit privat, i molt més per l’àmbit públic. D’aquí els esforços dedicats a nivell d’ajuntament, per evitar, les disfuncions tecnològiques existents entre món rural – món urbà.
Ja en els llunyans anys 90, l’ajuntament va plantejar una important batalla per aconseguir quelcom tant senzill i elemental ,com rebre tots els canals de televisió existents en el país. Entenent per país, tant els procedents de Catalunya com els d’Espanya. Vull recordar que en aquells anys, la recepció de canals era totalment irregular, de manera que calia triar entre dos o tres, i poca cosa més.
Un poble, amb l’economia principal, basada en la segona residència i el turisme, no podia quedar al marge d’un element tant essencial com la televisió, i d’aquí la decisió d’implantar el servei de Televisió per Cable. Una molt elevada inversió, i esforç personal i tècnic que va permetre portar tots els canals nacionals i estatals de televisió a tots els usuaris, i ampliar el servei a molts d’altres d’estrangers, fins arribar als 64 actuals.
Resolt aquell primer gran problema, s’inicià la batalla per la disponibilitat de cobertura de mòbil i Internet. Telefònica era la única gran operadora, i va prometre solució amb la instal·lació d’un repetidor al capdamunt de Puigdon ( Alpens), un lloc ideal per cobrir els termes municipals d’Alpens, Les Llosses i Borredà. Telefònica no va estar d’acord en pagar la part que li corresponia per portar la llum a dalt de tot, i els propietaris de les finques properes no estaven disposats a pagar per un servei que no els corresponia.
Així, doncs, la solució de l’empresa fou col·locar un generador de gasoli, per alimentar el repetidor. Un generador que ,lògicament, ha de funcionar les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, cosa que provoca inevitables avaries , i la indispensable reposició de combustible, de manera periòdica. També provoca temptacions de robatoris, sigui de combustible, sigui del propi generador, a banda d’alguns actes de vandalisme, en un lloc allunyat i desèrtic de gent.
El resultat ha estat inevitable en el sentit de tenir talls de cobertura sovintejats, al llarg de tots aquests anys. Talls que provocaven avisos a la companyia, per part dels alcaldes dels 3 municipis, o per part d’usuaris que ho feien , a nivell particular. En molts casos, els avisos arribaven a serveis tècnics o d’atenció a l’usuari, que no sabien de l’existència d’aquest repetidor. Nomes al cap de reiterats avisos i detall del lloc, aconseguíem fer saber de l’esgotament del combustible, o possible avaria del generador.
Aquesta situació va provocar contactes, gestions i tràmits dels tres ajuntaments afectats, a nivell individual o col·lectiu, amb la companyia Telefònica, si bé amb greus dificultats per fer arribar les queixes i peticions, degut al canvi constant de directius a Catalunya. Personalment vaig fer arribar per correu electrònic, i en contacte directe, les queixes de Borredà pel mal servei, al responsable de relacions institucionals. Vaig aconseguir bones paraules i compromís de millorar les mesures de seguretat de les instal·lacions, col·locant una barrera o cadena al camí de Puigdon i protegir millor generador i dipòsit combustible, però no tenia pressupost per fer la connexió elèctrica.
Les dificultats en la cobertura de mòbil, era un dels problemes, l’altre era Internet. El naixement d’Iberbanda, era la resposta a portar Internet a les zones rurals, segons Telefònica, i el govern de la Generalitat. Vaig assistir a diverses reunions comarcals, però també a Barcelona, en les quals se’ns va explicar que Iberbanda resoldria el problema de cobertura, però si el repetidor fallava, també fallava Internet, de manera que no vàrem aconseguir cap solució amb garanties.
Ara bé, hi havia una part del nucli urbà que podia tenir millor cobertura si la podien obtenir del repetidor de la Figuerassa (Cercs). En aquest indret hi ha múltiples antenes de radio, televisió , mòbil i Internet, de manera que una part del poble de Borredà té bona cobertura perquè “mira” cap a Berga, però la resta, no. Com tampoc en tenen les zones allunyades del nucli urbà, com és tota la Vall de Merlès, on hi ha diverses cases de pagès, i dos càmpings. Tampoc en té al zona de Campalans – Sant Jaume.
La constant pressió per aconseguir millorar el servei, va provocar la instal·lació d’antenes a la zona de La Serra del Toniet ( part més alta de la zona nord, propera a Ca l’Esclau). Aquí diverses operadores s’hi varen instal·lar, però garantien cobertura a una part del nucli urbà, però no a l’altra, de manera que tampoc va ser cap solució definitiva. Finalment, Vodafone, ens va demanar poder posar una torre, prop del dipòsit general d’aigua de Cal Gall, i aquesta operadora és la que dona millor servei, en el territori del nucli urbà. Per aquest motiu, i pel compromís d’alliberar la zona de La Serra del Toniet, l’ajuntament ha decidit obligar a un acord de totes les operadores per concentrar-se en una sola torre. La de Vodafone.
També l’ajuntament està procedint a traslladar les antenes i instal·lacions de la TV per cable, de La Serra cap a la parcel.la municipal de Cal Gall on hi tenim el dipòsit d’aigua, i la antena de Vodafone. Hem acordat instar Movistar - Iberbanda – Telefònica a fer el mateix en els propers mesos. Amb tot, cal dir que Iberbanda està en procés de retirada o suspensió, de les activitats, i Movistar diu que vol passar el servei terrestre al de satèl·lit. Son informacions i canvis que es van fent sobre la marxa, sense notificacions concretes ni detallades.
Arribats en aquest punt, voldria resumir, les gestions i tràmits realitzats en aquests anys, en relació a les interrupcions del servei de telefonia mòbil i d’Internet. En primer lloc, es va intentar tenir un interlocutor fix amb l’empresa Telefònica, perquè a cada trucada apareixia un nou tècnic, un nou directiu, un nou comercial o encarregat de zona que no coneixia prou bé el territori ni les instal·lacions i donava informació no adequada. Comprovada la falta de solució, vàrem recórrer a la Oficina de Defensa del Consumidor de la Diputació de Barcelona, un servei que ve periòdicament a Borredà, en una furgoneta, però Telefònica, és una empresa massa gran com per poder imposar solucions a temes com el nostre.
Vàrem continuar les gestions amb una queixa a la Sindicatura de Greuges, una altra a la Secretaria General de Telecomunicacions de la Generalitat, demanant també la presència del Secretari General en el poble, cosa que va fer, però tampoc va servir per trobar solució. Igualment es va donar compte del mal servei a la Conselleria , de qui depenia Telecomunicacions, i a la Delegació del Govern a la Catalunya Central, entre d’altres. Al mateix temps, es varen endegar diverses campanyes en mitjans de comunicació, informant de les queixes i el mal servei. Darrerament, la visita de la nova Delegada del Govern , va servir per exposar-li de nou el problema, amb el compromís d’ella de parlar amb la Direcció de Telefònica – Catalunya. D’aquesta conversa en va sortir el compromís de portar a Telefònica – Espanya, la proposta d’inversió per connectar el repetidor de Puigdon a la xarxa elèctrica...
Posteriorment a la visita, hem tingut diverses noves incidències de talls de cobertura, reiterats i llargs, per un suposat robatori d’algun tram de fil de coure, del qual no en tenim constància fefaent. Aquest nou tall ha comportat una nova petició d’intervenció davant la Delegada del Govern.
Paral·lelament a tot l’exposat també s’han estudiat accions judicials o davant òrgans de defensa del consumidor, per exigir responsabilitats pel mal servei. Fetes les consultes resulta molt difícil poder actuar, per quan moltes de les incidències, poden ser justificades per l’empresa com conseqüència d’un mal major ( robatoris, vandalisme, avaria, tempesta elèctrica...) de manera que no podríem provar desídia, mala praxis, o deficient manteniment. I un certificat de mal funcionament en un moment determinat, no pot justificar una sanció administrativa, com hem reclamat reiteradament.
Vull també exposar les gestions realitzades per mirar de portar fibra òptica a tot el poble. En aquest tema hem estat en permanent contacte amb l’ajuntament de Vilada per facilitar el pas pel seu nucli urbà, i poder arribar a Borredà ( durant un temps el tram urbà de Vilada va estar encallat per una discrepància entre l’empresa i l’anterior alcalde), però l’empresa ja ha deixat clar que no és rendible l’extensió de la fibra òptica en un poble tant petit, i amb tants pocs usuaris. Es el que passa en centenars de pobles de Catalunya.
Arribats en aquest punt, reitero la voluntat de continuar batallant per aconseguir tenir les noves tecnologies, amb plenitud de condicions com les tenen les grans ciutats, perquè no volem ser ciutadans de segona, i menys de tercera. Volem concentrar les operadores de mòbil i Internet en la torre de Vodafone, a la zona de Cal Gall, per una banda, i exigim la resolució definitiva de les deficiències del repetidor de Puigdon, com a solució pel nucli i per la resta del terme municipal. No veiem cap altra solució per Puigdon que no passi per la seva connexió a la xarxa elèctrica, i és el que el govern de la Generalitat ha d’exigir a l’empresa Telefònica.
Per últim, si realment els avenços tecnològics, fan innecessari el repetidor i les antenes terrestres que en siguem informats, i s’actuï en conseqüència. El que no podem acceptar és contemporitzar, i rebre explicacions i compromisos que no son complerts. Portem anys, de greus deficiències que causen greus problemes de funcionament a empreses i particulars.  Qui ens ha de defensar és qui en té les competències, cosa que fins ara no ha actuat amb la diligència i contundència , esperades. A l’alçada que estem, ja és hora d’acabar amb aquest malson.
Borredà, 23 de febrer de 2017.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill



Wednesday, February 22, 2017

 

S'AGAFA ABANS UN MENTIDER QUE UN COIX - art. nació digital solsona

S’AGAFA ABANS UN MENTIDER QUE UN COIX.
En els meus set anys de vida a Suïssa, vaig aprendre la importància de no mentir. Si us fixeu en els països germànics, nòrdics i anglosaxons, la mentida és fortament castigada, tant a nivell social com polític. Es més, ens pot sorprendre a nosaltres, mediterranis, l’extraordinària duresa de les penes per falsedat , fins el punt, que en molts casos superen la de delictes molt més greus.
Ho hem vist en dimissions d’alts càrrecs de govern, en tots aquests països, pel simple fet d’haver copiat o falsejat algun títol acadèmic, una tesis doctoral, o modificat la biografia i currículum acadèmic. Qui menteix una vegada, pot mentir-ne mil, per tant és una persona que no mereix confiança, i per tant no pot ocupar càrrecs de responsabilitat, ni a nivell d’empreses, ni a nivells acadèmics, i encara menys a nivell públic.
Aquesta visió i aquesta convivència amb la cultura i normes d’un país tant seriós com Suïssa em va portar a seguir aquest principi al llarg de tota la vida, privada i pública. He de dir que és una bona manera de dormir bé, i no tenir mai la pressió d’haver de tapar una mentida, amb una altra, o de tenir por a la veritat. Aquesta cultura per la transparència i la veritat en tot moment, prové dels fonaments religiosos imperants en aquests països, des de la reforma que va portar al protestantisme.  La doctrina dels principals líders , Luter, Calvino o Zwingly va afermar el valor de la veritat, sempre i en tot lloc, i a penalitzar fortament la mentida.
Ens pot xocar a nosaltres, però quantes vegades no hem vist, en els EUA, caure polítics o personatges en els més alts nivells, per haver mentit. Doncs bé, he donat tota aquesta volta per arribar a la conclusió que aquí, a casa nostra, la mentida està a l’ordre del dia. Forma part de la nostra cultura, de la nostra idiosincràsia i ni és penalitzada ni és rebutjada. Al contrari, un mentider pot , fins i tot triomfar, sense cap càstig ni ser enviat a galeres, i desaparèixer de la vida pública. De la privada, que faci el que vulgui.
Dic això, davant el darrer immens ridícul que estem vivint, amb la negativa del president Puigdemont a reconèixer una reunió amb el president Rajoy. Sincerament, quan va sortir Miquel Iceta, afirmant el contacte, vaig estar segur de la realitat. Conec en Miquel des de fa molts anys, i puc dir que és una de les persones millor informades del país, i si ell diu que té informació, és que la té de bona font.

Es lògic el contacte, és lògica la reunió, però és un desastre voler-la amagar. Més ben dit, és lògica la confidencialitat, però no té perdó la mentida. Un cop més, a la credibilitat del president, i de l’independentisme amb negatives contundents, respecte  la falta de contactes. Però és que de mentida en mentida, no es construeix res. En pocs dies hem escoltat altres mentides de la boca d’un jutge i senador, Santi Vidal. O desmentits , sense cap convicció ni garantia de certesa en boca del Vice president Junqueras, o antigues mentides respecte les balances fiscals, inversions pendents o compromisos adoptats. El país està prou crispat com perquè s’acabi de perdre la poca confiança existent en els governants d’aquí i d’allà. 

Tuesday, February 21, 2017

 

LA REVOLTA DE LES BASES - art. Nació Digital Solsona


LA REVOLTA DE LES BASES.
Alguns històrics dirigents socialistes han cregut que podien actuar com era habitual anys enrere, partint d’un concepte propi del segle passat, en que qui tenia el càrrec, tenia el poder, i podia ordenar el camí a seguir, convençut que ningú el qüestionaria. No han entès els profunds canvis en tota la societat espanyola, i per tant, també catalana.
S’han trencat estereotips, s’han trencat barreres, i s’han modificat els camins per arribar al poder. El propi principi de poder, està en qüestió, perquè se n’ha fet un mal ús, i després, o en mig d’una profunda crisis, imatges que abans eren acceptades, ara provoquen rebuig profund. Alguns dirigents encara no se n’han donat compte, però les properes Primàries del PSOE demostraran la certesa d’aquest canvi substancial ,en el que ha estat habitual, en el partit.
Les desastroses imatges i moviments per defenestrar Pedro Sánchez, com Secretari General del PSOE, estan en la retina de les bases del partit. No s’han perdonat, perquè no es varen entendre ni compartir, i la gent vol ser protagonista i no simples espectadors, o súbdits dels dirigents territorials, anomenats “barons” per a més escarni, ni esperar que una “sultana” decideixi si ho té bé o malament, per donar el pas, cap a la Secretaria General.
S’han comès errors impensables, per increïbles, en un partit socialista. Fer plegar a la meitat de l’executiva federal, per poder així convocar Comitè Federal, i poder fer fora el Secretari General, va ser una estratègia, no solament equivocada, va ser indigne. I això no es perdona. Com tampoc es perdona que una Comissió Gestora, perduri durant mesos i mesos, fent feines que no li pertoquen i aprofitant els càrrecs per anar a favor d’una determinada alternativa, en detriment d’altres. 
Tants errors i tanta ignorància en la representació de les bases del partit, ens han portat a veure en la figura de Pedro Sánchez, el redemptor d’unes maneres de fer que es vol passin a la història. Segurament els promotors de la seva defenestració el donaven ja per amortitzat, i heus aquí que retorna amb més força que mai. Amb tanta força i ràbia que pot comportar problemes de reubicació i readaptació sinó hi ha seny i prudència per totes les parts implicades. La venjança mai és bona ni recomanable, en l’exercici de la política, i encara menys dintre del propi partit. Però hi ha ferides, hi ha rancúnia, hi ha ganes de capgirar la situació actual, dintre del partit, i molt especialment dintre del Grup Parlamentari en el Congrés dels Diputats.
De moment tenim dos candidats a Primàries, Patxi López i Pedro Sánchez. L’avantatge de Patxi López és ser diputat i per tant membre del Grup Parlamentari, cosa que facilita poder encapçalar l’oposició al govern Rajoy. Ni Pedro Sánchez, ni Susana Díaz, ho son, aspecte important a destacar. De totes maneres, no sabem encara si la presidenta andalusa donarà el pas o no. Crec que, a la vista, de la revolta de les bases pot optar per esperar a millors temps perquè quan una revolta comença es sol emportar qui s’hi vol enfrontar. I ella apareix com una de les principals autores de les accions contra Pedro Sánchez.

I a la vista de la presentació de la candidatura a Secretari General, costarà molt enfrontar-s’hi amb garanties d’èxit. El discurs que fa servir és molt proper a les bases, i no té por de parlar de plurinacionalitat, de modificar la Constitució, suprimir la reforma laboral del PP, crear un mínim de garantia salarial, aprofundir en la igualtat, millorar pensions....en definitiva, consolidar el projecte socialdemòcrata, com l’autèntic projecte d’esquerres que volem, i el país necessita. També suprimir privilegis, evitar portes giratòries que tant de mal han fet a la imatge socialista, i parar el peus als més poderosos , per així poder atendre els més febles. Estem en plena revolta de les bases socialistes, i sinó en son conscients els actuals dirigents del PSOE és que no han entès res de res. Hi ha indignació i rancúnia per la vergonya viscuda i pels anys perduts, serà molt difícil parar el vendaval que s’apropa. El que hem de procurar és una pluja de neteja, però no de confrontació o destrucció. 

Monday, February 20, 2017

 

CAOS TERRITORIAL - art. El 9 Nou -


CAOS TERRITORIAL.
Aquesta setmana ,el Parlament de Catalunya, ha aprovat la creació d’una vuitena vegueria / regió , amb els dos Penedesos, Garraf i una part de l’Anoia. Culmina així, una constant i  progressiva pressió d’alcaldes, diputats, empresaris, societat civil... d’aquests territoris que consideraven un greuge ,veure vegueries, en altres indrets, i no a casa seva. Es una bona mostra de com s’ha anat construint el nostre país, i de com hem aconseguit assolir un autèntic “caos territorial”. Un caos que fins i tot aconsegueix deixar un tros de la comarca de l’Anoia, en terra de ningú ( Alta Segarra) que ben aviat demanarà convertir-se en comarca pròpia. Temps al temps.
I parlant de noves comarques, el Lluçanès està a l’espera d’esdevenir la número 43 del país, una vegada vist com se n’ha ensortit el Moianès. Amb tot, aquí el PSC ha dit prou. El Grup Parlamentari Socialista ha presentat una esmena a la totalitat de la llei ,per considerar que no es pot conformar una nova comarca quan cinc dels seus municipis hi varen votar en contra. No es pot admetre la solució d’entrar a la comarca i l’endemà demanar sortir-ne. En fi, ben aviat veurem com acaba el debat en el Parlament.
Però, tornant al principi. Un petit país com el nostre ,no té cap lògica la organització territorial a la que hem arribat. Bé, de fet, encara no l’hem acabada perquè està en permanent construcció des dels llunyans anys 80 en que es va iniciar. De les 38 comarques històriques de la República, es va passar a les 41, ara ja estem a la 42 , i el Lluçanès seria la 43. N’hi ha ja tres o quatres en perspectiva...i ningú pot aventurar fins on arribarem.
A nivell de regions o vegueries, es varen tenir llargues i ardents discussions en el Parlament, sobre si cinc, sis o set. Bé, passem a la vuitena i tampoc ens quedarem aquí. Tot indica que la porta està oberta a noves divisions, en funció de qui apreti. Bona manera de governar ¡¡¡
Davant aquest panorama, un país seriós amb un govern eficient, s’hauria de plantejar si té cap lògica una organització com aquesta. Més ben dit, si es pot permetre un desgavell tant gran com per garantir un bon govern. Permeteu-me, com alcalde, recordar els nivells administratius i polítics que tenim: ajuntaments, consells comarcals, vegueries, diputacions, províncies, i finalment govern autonòmic. Deixo fora, altres organismes territorials com poden ser els consorcis, mancomunitats o àrees metropolitanes. No cal embolicar més la troca.
Estem a l’any 2017, amb un desplegament notable, si bé encara insuficient, de les noves tecnologies, però la majoria de tràmits i gestions que abans precisaven presència personal, ara poden ser resoltes, via informàtica. Els alcaldes quedem marejats quan per segons què depenem de Vic, per segons què de Manresa, i per moltes altres coses, de Barcelona. Es més, sempre que podem, “passem “ d’uns i altres, i anem directament on hi ha el poder real: Barcelona.
Però, tants nivells administratius, comporten despeses enormes, a banda de dispersió d’esforços i complicació resolutiva. Si algú creu que la digitalització de l’administració ha disminuït la feina burocràtica, va ben equivocat. Al contrari, la feina municipal s’ha incrementat i la complexitat ha esdevingut insostenible. Estem molt lluny de la organització modèlica dels països germànics i nòrdics, en els quals l’administració més propera és la que actua, i les altres son per competències molt específiques i de més alt nivell. Aquí tot es barreja, i es complica. Tothom vol tenir oficines de serveis comarcals, regionals, nacionals o estatals. Ningú pensa en que la bona gestió consisteix en gastar poc en personal, i molt en inversió i serveis directes. L’actual model d’administració de la Generalitat és del segle passat, però no de finals de segles sinó de meitats. I la creació de nous nivells administratius encara la fa més incompetent. I ja no diguem la de l’Estat. Aquesta se situa en un model de cent anys enrere, amb Ministeris desfasats o simplement esgotats.
Un bon governant és aquell capaç d’adaptar l’administració que presideix a les necessitats dels ciutadans. Ho fou Prat de la Riba, amb la Mancomunitat, però no ho han estat els presidents de la Generalitat recuperada, i la dinàmic, lluny d’aturar-se va en augment. No hi ha un govern fort, rigorós i eficient. No es dona valor a la gestió, perquè tots volen passar a la història per grans obres o grans embolats, en comptes d’aspirar a una cosa tant vital i important com és que el país funcioni. A serveis de qualitat, planificació a quinze o vint anys vista, reducció de la burocràcia, estalvi en tràmits i gestions inútils, austeritat general i global. Aquestes haurien de ser les grans aspiracions dels nostres polítics i dirigents. Com podem constatar, res d’això podem veure ni aquí, ni allà. Entenent per allà, al Madrid polític.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)




 

DESPOBLAMENT I ESCOLES - art. El Setmanari del Berguedà



DESPOBLAMENT, I ESCOLES.
Amb les xifres de població tancades a 31 de desembre,podem comprovar un descens de la demografia ,en la major part dels municipis de Catalunya. El mateix podem veure a nivell de tot Espanya, on prop de 5.000 municipis( dels 8.000 existents) perden població, i una part se situen al límit de la supervivència.
Tornant aquí, a la comarca del Berguedà, els 31 municipis que la conformen, van perdre habitants l’any passat i aquesta tendència va en augment , des de fa cinc anys. El mateix passa en prop de 500 ,dels 947 existents a Catalunya. Es a dir, tenim un immens territori rural en declivi, i un greu problema de desequilibri territorial, amb un cap immens a Barcelona i la seva àrea metropolitana i uns forts braços a tota la franja costanera, però a partir d’aquí, la resta del cos mostra una flaquesa immensa.
El reequilibri territorial hauria de ser una de les grans prioritats del govern de la Generalitat, però tots n’han parlat molt, en els darrers 30 anys, però en ben poques ocasions s’han fet plans, autènticament destinats, a resoldre la problemàtica. Ho podem veure amb les deficiències en matèria de comunicacions, noves tecnologies, serveis, equipaments, etc. Difícilment, hi haurà un canvi de tendència, si els qui vivim en el món rural no podem disposar d’eines de categoria similar, a les que tenen les ciutats.
I la pèrdua constant d’habitants, comporta la possible pèrdua d’elements essencials per la ruralitat, com son les escoles. Ja hem perdut les oficines bancàries, en la majoria de casos, o línies de transport, en altres, però la pèrdua de l’escola, significa la pèrdua d’un element essencial de la vida rural. Un poble es defineix per un ajuntament, una església, una escola, i la seva gent.
Es lògic, doncs, batallar per no perdre cap d’aquests elements essencials. N’hi ha d’altres: CAP, Farmàcia, Botigues, ...però, tornem als considerats indispensables. Tornem a l’escola. N’hi ha prop de cent , en perill, a tot el país. I ben aviat, n’hi haurà més, si la tendència continua. Estem, doncs, davant un tema d’existència i supervivència. Convé tenir-ho present i posar-hi remei. Algunes coses s’han fet, algunes s’estan discutint,com per creure que hi ha voluntat de fer-hi front.
Després d’anys de demanar-ho, s’ha acordat poder crear aules de Cicle infantil, dintre del mateix recinte escolar. Van a càrrec dels ajuntaments, cosa injusta, però millor això que res. Si els pobles i les escoles poden atreure nens i nenes de 1 a 3 anys, hi ha més facilitat perquè aquests escolars continuïn a l’escola.
Hi ha un altre debat important, com és el de poder mantenir els alumnes, fins els 14 anys, a les escoles de primària. Ara marxen amb 12 anys cap als instituts, i tant a nivell pedagògic, com vivencial, no ha donat els resultats esperats. Seria interessant retornar als temps en que continuaven, en el poble, fins els 14. Això donaria llarga vida a un munt d’escoles, i facilitaria una major convivència juvenil i familiar, en el mateix poble.

En resum, el despoblament, obliga a repensar moltes decisions, preses anys enrere, sense preveure els aspectes negatius que podien generar. Una vegada s’han vist i comprovat, el que pertoca és fer-hi front i revertir-los. D’això en depèn la supervivència de molts pobles del país. 

Friday, February 17, 2017

 

LIDERATGES CRUCIALS - art. Regió 7




LIDERATGES CRUCIALS.
Si algú tenia algun dubte sobre la importància d’una sola persona, en el present i futur d’un país, ho pot comprovar , ara mateix, en l’estat més poderós del món, els Estats Unitats d’Amèrica (EUA). En ben poques setmanes, la imatge que teníem d’un autèntic imperi, del qual els europeus en depenem , en bona part, ha canviat radicalment. Cap on tirarà ? quines repercussions tindrem ? quina durada tindrà ?...ens podem fer dotzenes de preguntes, a les quals només podrem respondre, en el pas del temps.
Queda clar, que si volem plantar cara, o servir de contrapès als seus interessos i decisions, només ho aconseguirem amb uns Estats Units d’Europa, reals, autèntics. Res de formules contemplatives o a l’expectativa. Cal accelerar la delegació de competències cap un govern central, unit i fort.
Però, tornant als lideratges, a l’igual que ara en patim un de conseqüències negatives, en la persona de Donald Trump, en tenim d’altres que han produït canvis, molt significatius, en la bona direcció. Un bon exemple el tenim en la persona del Papa Francesc, el qual ha suposat una alenada d’aire fresc, en un molt petit Estat d’Europa, però capital d’una de les principals religions del món, amb un poder espiritual i terrenal, immensos. El Vaticà, té una immensa influència en tots els esdeveniments mundials, encara que molts creguin que només es dedica a la religió catòlica. En absolut, pels amants de la història, sabem les milers d’intervencions, en tot lloc i moment.
Queda clar, doncs, el desig de curta vida política al primer, i llarga vida, al segon. Però, en pocs mesos, hi ha diverses conteses electorals en alguns dels països més rellevants de la UE, de les quals en dependrà quin lideratge, en surt, i del resultat ,ens en beneficiarem o en sortirem perjudicats, tots nosaltres. A França, hi ha tres lideratges en curs. Confiem en que la líder del Front Nacional, Le Pen, no arribi a la presidència. I qui sembla tenir millors perspectives, l’ex ministre Macron sigui el vencedor. Es un convençut europeista, partidari d’enfortir la UE, cosa poc habitual, en els darrers líders del segon país en importància.
I també Alemanya, ha iniciat la cursa electoral, amb dos lideratges potents. El de l’actual cancellera Angela Merkel, i el del SPD, Martin Schulz. Confio en que guanyi Schulz, en tant que socialista, però també pel gran coneixement que té del nostre país, i del nostre estat, a més per les idees d’enfortiment i federalització més profunda de la UE. En qualsevol cas, a diferència de França, aquí els dos lideratges con de persones series, prudents i sensates. Cosa que tranquil·litza enormement.
I aquí, a casa nostra, tenim els lideratges adequats ?. En absolut. Si tenim les convulsions que tenim, és, en bona part culpa d’uns lideratges inadequats. Repeteixo, que una sola persona pot conduir un país cap endavant o cap enrere. Molts creuen que les decisions provenen d’uns grans equips, i de grans debats i reflexions, i la història passada i present, ens demostra que no. Que molt sovint, una sola persona, decideix camins que porten al progrés o al retrocés. Fa pocs dies, Mariano Rajoy ha estat reelegit. El seu lideratge ja el coneixem, i no ha estat el desitjat. El PSOE inicia la seva cursa interna, és de vital importància , no solament pel propi partit sinó pel país, que s’encerti en un nou lideratge, capaç de ser alternativa real, al PP.

I parlem de persones, no d’aparells, ni estructures. Cal encertar en la persona del capdavant, perquè d’ella en depèn tot l’edifici. Tenir el líder adequat, en el moment oportú, suposa disposar del lideratge crucial, per resoldre la situació del moment.

 

INCREIBLE DISCRIMINACIÓ DE LA DONA - art. Nació Digital Solsona


INCREÏBLE DISCRIMINACIÓ DE LA DONA.
Es ja habitual que setmanes abans de celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 8 de març, apareguin en els mitjans de comunicació, informes i estudis sobre la situació a dia d’avui, en diferents àmbits de la vida personal o col·lectiva.
Doncs, bé, avui faig referència a un informe de la situació de la dona a Catalunya, a nivell laboral. Estem, com estem, en ple segle XXI, resulta que la dona cobra un 26% menys que un home. Ras i curt, a nivell anual aquest percentatge es tradueix en uns ingressos de 7.000 euros menys, de promig. Una autèntica fortuna si mirem els sous habituals en els temps que corren.
Com és possible que un país modern, amb un govern que vol donar lliçons a tothom, permeti una discriminació tant brutal ? Com es pot permetre la vulneració, ja no de la Constitució, sinó de totes les lleis laborals vigents ? Com no es revolucionen les sindicats, i els partits, per resoldre aquesta vergonya col·lectiva ?
Només les administracions, compleixen la normativa vigent, en matèria d’igualtat. La resta d’entitats se la passen pel folre, i no passa res. En parlem, discutim, però no s’emprenen accions legals per acabar amb aquesta discriminació. I ni tant sols els nous partits, els que volien trencar amb les “castes”del passat, prenen la reivindicació de la igualtat, com una de les seves prioritats. Parlo tant de C’s, com de Podemos.
Però també, critico el meu propi partit, el socialista per no ser més contundent i bel·ligerant en un tema històric i permanent. Ja sé i em consta, la presentació en el Parlament de Catalunya i en el Congrés dels Diputats de diverses iniciatives parlamentàries per obligar les empreses a complir la llei d’igualtat, però no n’hi ha prou. En un tema com aquest caldria tenir un centenar d’inspectors a tot Espanya, dedicats a recórrer les empreses que incompleixin la norma, i penalitzar-les durament. Només amb mesures contundents s’arribarà al compliment.
I és que la discriminació salarial comporta feblesa a la llar. Una dona alliberada econòmicament, té molt més fàcil, l’alliberament personal si el matrimoni va per mal camí. Si una dona té recursos suficients, no té perquè aguantar situacions que poden esdevenir penoses i perilloses. Res pitjor que la dependència, per prendre decisions arriscades.
Aleshores, no cal esperar a celebrar res, per actuar. Cada 8 de març constatem la paràlisis de les mesures que tots esperem, es duguin a terme. No hi ha mai temps, ni recursos, ni personal per actuar dràsticament. Es persegueixen multitud d’altres incompliments o il·legalitats, però no la de la discriminació salarial. Curiós, no ?

Bé, doncs, ens pertoca a tots els qui estem en càrrecs institucionals , de partit, sindicals, etc, d’exigir mesures concretes, immediates i contundents, per acabar amb aquesta discriminació. Ja seria hora que l’any vinent podéssim dir que del 26%, hem passat a un 10%, amb ànims d’arribar al 0% en dos o tres anys. Això sí, seria una bona noticia, i no les que ens han donat aquesta setmana. 

Wednesday, February 15, 2017

 

DIUMENGE DIA 19 DE FEBRER - FESTA DE LA MATANÇA DEL PORC - BORREDÀ

FESTA DE LA MATANÇA DEL PORC – TERCER DIUMENGE DE FEBRER – BORREDÀ ( Berguedà)
Aquest any celebrarem la 43 edició de la Festa de la Matança del Porc. Aquesta festa va començar amb una juguesca entre una colla d’amics, en que un va dir que donaria un porc si els altres posaven pa, vi, etc, i efectivament des de fa 43 anys, l’empresa Catalana de Pinsos, dona un porc, que sol pesar uns 110 quilos, i l’ajuntament hi afegeix 80 quilos de botifarres, el pa, vi, alls, sal, etc, i es menja tot a la Plaça Major.
Abans el porc es matava en públic, a la Plaça Major, però en compliment de la Llei de protecció dels animals, es mata en privat el dia abans i es porta esquarterat a la Plaça. Allà una colla de voluntaris el va trossejant i el va coent en paella, o a la brasa, segons quines parts.
A la Plaça es fan 3 fogueres perquè la gent pugui torrar el pa, i posar-hi sal i oli, una tradició ben pròpia de les zones de muntanya.
A partir de les 10 matí es comença a servir l’esmorzar a tots els presents, un tros de pa, i un tros de carn o botifarra. Hi ha porrons amb vi, i aigua de la font de la Plaça... i fins esgotar tot el producte, cosa que sol passar al cap de dues o tres hores.
La festa és gratuïta, obsequi de l’empresa Catalana de pinsos ( pel que fa el porc) i de l’ajuntament de Borredà. I la organitza una colla de voluntaris des de sempre.
Recordem a qui vulgui venir que poden aparcar els vehicles en el aparcament municipal ( 110 places gratuïtes) i venir a la Plaça a peu ( 5 minuts). També animem a visitar l’exposició d’objectes i materials de la matança, molt antics, en el Centre Cívic de la  Gent Gran.
Aquesta festa es fa des de una vintena d’anys, el tercer diumenge de febrer, per tant el proper diumenge dia 19.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Tuesday, February 14, 2017

 

ERROR EN LA DATA DE RENOVACIÓ DNI- NO ÉS DEMA,SINÓ EL DIMECRES DIA 15 DE MARÇ.


ERROR DATA RENOVACIÓ DNI – BORREDÀ.
Per un error meu en l’intercanvi de correus amb l’equip mòbil de la Policia Nacional, havia posat inicialment el 15 de març, i posteriorment vaig creure que era demà 15 de febrer.
EL PRIMER DIA DE RENOVACIÓ DE DNI, ÉS EL DIMECRES DIA 15 DE MARÇ. Les hores donades per demà, seran les mateixes que serviran pel dia 15 de març.
Demano, disculpes a tots els afectats, i des d’ara ens posem a fer trucades per notificar el canvi de data.
Lamento aquest error, i informo que tots els DNI caducats, tenen vigència durant 3 mesos més. El primer dia de renovació ( el dimecres 15 de març ) es faran 60 carnets, i l’equip vindrà un segon dia que oportunament ja comunicarem. Serà al cap de pocs dies de la primera visita.
Salutacions cordials, i reitero les disculpes per aquest error.
Borredà, 14 de febrer de 2017.

Joan Roma, alcalde de Borredà

 

UN PAÍS CRISPAT- art. Nació Digital Solsona


UN PAÍS CRISPAT.
El judici , davant el TSJC , a Mas , Ortega i Rigau, i ben aviat el de Francesc Homs, davant el Suprem han fet pujar , uns graus més, la crispació existent en el país. En aquests moments, la crispació és generalitzada, tant en el camp independentista, com en el que no ho som. Tots ens sentim defraudats per la falta de resposta i acció a un malestar, cada vegada més profund.
Esperar i veure, mai ha resolt cap problema, i en aquests moments, el govern central hauria d’emprendre un canvi radical , en les relacions amb Catalunya per intentar evitar el xoc de trens. Es inevitable ? Sinó es fa res, fatal. I quan dic fatal, em refereixo a trobar-nos tots plegats en un camí sense sortida adient, per uns i altres.
Els que no som independentistes, esperàvem, unes propostes valentes de canvi d’actitud i de fets ,envers Catalunya. Canvis profunds, en el fons i les formes, com per poder confiar en unes noves relacions, garantides per canvis constitucionals, que les blindessin de cara el futur. De moment, no veiem aquesta voluntat, però a vegades hi ha moviments en profunditat que no son encara visibles, en superfície. Vull confiar que això sigui així.
De fet, hi ha elements per pensar que determinades coses no poden continuar com fins ara. He trobat molt encertada la convocatòria de centenars d’empresaris del País Valencià, i Catalunya, amb convidats de Múrcia i Andalusia, per reivindicar el Corredor Mediterrani. Fins ara, se’n parlava molt, però no s’actuava. Ara sí. Aquesta mobilització és de primera divisió. Un autèntic clam d’empreses de primer nivell per reivindicar unes infraestructures indispensables per aquests territoris, però fonamentals pel progrés de tot Espanya.
I igualment esplèndida ha estat la denúncia d’un desviament d’ajut de la UE de prop de 1.000 milions que , en comptes d’invertir-lo en el Corredor, ha anat a parar a les proximitats de Madrid. Molt ben fet. I és que en el País València, com a les Illes hi ha un president i una presidenta, que realment governen i volen posar les coses en el seu lloc.
S’ha acabat tenir presidents muts, conformistes, i simples criats del Madrid polític o del govern de torn. Ells reclamen el que els correspon , tant a nivell de finançament autonòmic com d’infraestructures. Hi ha, doncs, canvis en el panorama polític com perquè Catalunya pugui afegir-se a ells i a d’altres territoris de l’Estat per obligar a emprendre canvis profunds en les relacions Madrid – CCAA.

Però, primer, s’ha de rebaixar la crispació, i això només s’aconseguirà si es reconeixen els errors comesos , en el passat, i s’emprenen camins de canvis reals. Les enquestes encara prediuen que una majoria de catalans confien en una nova entesa, un nou projecte comú. Però sinó arriba ràpid, la situació esdevé explosiva. El país està emprenyat, i té raó en bona part de les coses. Toca, doncs, actuar en conseqüència. 

Monday, February 13, 2017

 

RENOVACIÓ DNI - AQUEST DIMECRES DIA 15 - BORREDÀ





RENOVACIÓ DNI – DIMECRES DIA 15 DE FEBRER
Per error, varem anunciar en uns cartells que la renovació del DNI seria el 15 de març i és el 15 DE FEBRER, DE LES 10 A LES 14 HORES, en el Centre Cívic de la Gent Gran.
 De totes maneres, hi haurà un segon dia per renovar el DNI que encara no tenim acordat amb l’equip mòbil de la Policia Nacional.
El dia 15 es faran els primers 60 inscrits, i el segon dia, la resta de persones.
Que tothom esperi una trucada telefònica de l’ajuntament, el proper dilluns dia 13, en la qual es donarà hora. Penseu a portar la documentació requerida, i els diners de la taxa. Ho podeu veure en els cartells penjats a cartelleres i botigues.
Demanem disculpes per l’error en el cartell, i recomanem que tothom prepari la documentació precisa. Vindran dos policies per fer els tràmits, i al cap d’uns dies, s’haurà de passar a recollir el DNI renovat.
Borredà, 11 de febrer de 2017.
L’Alcalde – President

Joan Roma i Cunill




Friday, February 10, 2017

 

POSAR URNES - art. Regió 7



POSAR URNES.
Doncs, sí, també per posar urnes cal seguir el que marca la legislació vigent, sigui estatal, autonòmica o local. En democràcia, totes les lleis son d’obligat compliment, agradin o no , s’ajustin o no ,als desitjos o voluntats individuals o col·lectives. Portem quaranta anys de democràcia recuperada, i és ben estrany haver de començar amb aquesta obvietat. Però bé, és un bon moment per recordar-ho quan la principal justificació del 9N , per part dels acusats, és la innocència de “posar urnes”, encara que hi hagués un mandat en contra, del Tribunal Constitucional.
Haurem també de recordar la divisió de poders, i la importància del poder judicial per garantir els drets i deures dels ciutadans, però també de les institucions. En aquest principi rau l’existència de l’estat de dret i les llibertats, individuals i col·lectives.
Però, hi ha pronunciaments i fets en els acusats que topen amb altres fets del passat recent, en el qual el govern de la Generalitat no va mostrar cap mena de sensibilitat ni compliment de la legalitat davant un procés independentista, legal, consensuat, acordat i pactat. Em refereixo al procés independentista impulsat pels ajuntaments de Guardiola de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola. En el cas de Sant Julià va ser ajuntat per decret franquista, a Guardiola,  i una de les primeres aspiracions, amb la democràcia recuperada fou la d’aconseguir la independència.
Doncs bé, l’alcalde de Guardiola, Ignasi Costa, i el regidor i president de l’entitat independentista de Sant Julià, Ramon Elias, varen complir escrupolosament els preceptes democràtics legals. Varen votar, varen acordar, consensuar i pactar les condicions de la independència, i varen demanar al Govern de la Generalitat, donar compliment a l’acord. Doncs, no, el govern de la Generalitat va decretar que no els hi donava la independència, ni en primera ni en segona instància. I oh, paradoxes de la història, els dos pobles varen recórrer davant els tribunals de justícia espanyols per obtenir el que la Generalitat els impedia: la independència.
I els tribunals espanyols, en primer lloc, altra curiosa casualitat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( el que jutja Mas, Ortega i Rigau), va donar la raó als independentistes, i així va ser com Sant Julià va aconseguir recuperar la llibertat. Però, encara hi ha més. La Generalitat va recórrer davant el Tribunal Suprem espanyol, que va ratificar al resolució del TSJC. Podria aportar alguns altres casos semblants, però és per demostrar com es fan servir arguments i demagògies, a voluntat.
Diré més. Si ara, com alcalde, decidís posar urnes, per acordar deixar fora, el municipi, del compliment de lleis de la Generalitat, clarament retalladores de l’autonomia municipal, com les d’urbanisme, les d’activitats , les medi ambientals...o posar urnes per acordar no aplicar la taxa turística, o acordar tenir competències en temes que la Generalitat ha maltractat, com en sanitat, educació, medi ambient, serveis socials...no tinc cap dubte que el govern de la Generalitat impediria aquests referèndums, i cas de dur-los a terme, portaria l’ajuntament davant els tribunals espanyols, per tal de fer anul·lar els acords presos. Així de contradictòria és la política actual, dels actuals dirigents.
Estem sobre una nòria que dona voltes, però  no porta enlloc, o damunt una bicicleta estàtica. Si algú creu que el procés independentista té un guió concret i ben fonamentat, amb possibilitats d’èxit, desconeix la realitat. Deixo per un altre moment, les explicacions de perquè el referèndum de setembre està fora ja de terminis , en els preparatius que necessiten un mínim de deu mesos, i ja no dic, el referèndum exprés que anuncia el Vice president Junqueras, per maig o juny. Fets i no paraules, és un principi elemental que va fer seu el president Montilla. Tot a l’inrevés del que fan els actuals governants.



 

NOVA QUEIXA PEL MAL FUNCIONAMENT DE MOVISTAR - TELEFÓNICA - BORREDÀ



NOVA QUEIXA DE L’ALCALDE DE BORREDÀ PER MAL FUNCIONAMENT DE MOVISTAR – TELEFÒNICA.
Després d’un cert temps de calma, han tornat els talls sovintejats i de llarga durada, per part de Movistar – Telefònica, en el municipi de Borredà ( Berguedà).
Aquesta és una de les queixes que varem adreçar a la Delegada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, la qual va fer-la arribar a la Direcció de Telefònica a Catalunya. També s’han fet arribar les queixes directament a l’empresa i a d’altres instàncies de la Generalitat.
Malgrat tot, els talls han tornat, sense cap informació dels motius, i amb greus dificultats per poder-los fer arribar a la pròpia empresa. Talls que poden durar unes hores, o dos o tres dies sencers, amb greus conseqüències per les persones i empreses afectades, en un moment en que la majoria de tràmits es fan per via telemàtica.
No disposar de mòbil ni d’Internet , en la vida actual, produeix pèrdues irreparables en el món del comerç i el turisme, però també en la pròpia vida personal, per quan no hi ha mai cap garantia de poder-se connectar en un moment determinat.
La única via per escarmentar l’empresa és la de la sanció exemplar. No estem parlant d’una avaria puntual que tota instal·lació pot tenir, sinó d’un mal servei habitual i constant. El mal servei és crònic, i com a tal, ha de ser durament sancionat. Fem arribar aquesta queixa, de nou a la Generalitat, perquè emprengui les accions pertinents per obligar a complir amb els usuaris. Usuaris que paguen / paguem puntualment les factures, sense rebre el servei que ens pertoca.
Borredà, 10 de febrer de 2017.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

 

BUTLLETÍ INFORMEM- NÚM 6 - COMPROMÍS X BORREDÀ - PSC.



BUTLLETÍ INFORMEM.- COMPROMÍS X BORREDÀ –PSC- núm.6 – 2017.
                                   EDICIÓ DIGITAL.
Presentació.
Esteu llegint el butlletí municipal número 6 / febrer 2017, del Grup Municipal Compromís x Borredà – PSC, en format digital. Es el primer d’aquest tipus, conseqüència dels avenços tecnològics, i del fet que la majoria de persones del poble o relacionades amb el poble, tenen accés a les noves tecnologies, de manera que és fàcil poder-lo llegir, sigui en el blog de l’alcalde, Joan Roma, o rebent-lo en els correus de les persones, a les quals els hi fem arribar.
De fet, el butlletí INFORMEM, ha superat els 37 anys de vida. Va començar l’any 79 amb les primeres eleccions municipals, publicat en ciclostil, repartit per tot el poble, en uns 200 exemplars, i convertit en un medi d’informació bàsic per explicar les principals actuacions de l’ajuntament de Borredà.
Des de sempre, el grup municipal socialista, ha tingut un especial interès en explicar, informar i documentar el que ha fet com a grup municipal, o el que ha dut a terme l’ajuntament, de manera que tothom pugui saber els motius , procediments i resultats de les principals actuacions. Es el que pretenem continuar fent, cada dos o tres mesos, a partir d’ara, per aquesta via digital.

FINALITZACIÓ OBRES CARRERS MANRESA I QUERALT, I OBRES COMPLEMENTÀRIES.
Tothom pot veure el bon resultat de les obres realitzades a l’entrada del poble, primer tram del carrer Manresa ,i carrer Queralt. Aquestes obres eren del tot obligades degut al mal estat de la xarxa de clavegueres i de l’aigua que havien superat els 50 anys de vida útil, a banda dels desperfectes que tenia el terra dels carrers i les connexions a les cases. Eren lògiques les filtracions, degut al mal estat de les xarxes de serveis, i per això l’ajuntament va encarregar el projecte de Renovació del Casc Antic de Borredà, per poder renovar carrers i places, per fases, en els propers 10 o 12 anys.
L’obra, executada per l’empresa Salvador Serra, ha comportat canvis notables en els serveis, i el paviment, així com una nova senyalització horitzontal i vertical. També s’ha aprofitat per interconnectar el clavegueram del carrer Queralt amb l’Aparcament municipal. I s’ha dut a terme, una doble xarxa, separant les aigües netes que van directament cap a la riera, de les aigües brutes que aniran cap a la Depuradora per ser netejades i retornades a la riera Margansol.
L’adjudicació de les obres comportava unes millores en alguns altres indrets, com s’ha fet en el carrer de Dalt. Un eixamplament del carrer, que de 3 metres ha passat a 6, tirant a terra unes parets que amenaçaven de caure. Ara , el poble disposa d’una nova entrada, des de la carretera de Sant Jaume, en molt millors condicions de la que tenia.
En el futur, en aquests terrenys s’hi ubicarà un parc infantil, i un de la gent gran, com a complements finals de la zona esportiva.
El cost total de les obres ha estat de prop de 400.000,00 euros, pagats amb una subvenció de 250.000,00 euros de la Diputació de Barcelona i la resta, amb un crèdit de la mateixa entitat, a retornar en 10 anys, a l’interès d’un 0%.

CONDICIONAMENT DE CAMINS PÚBLICS- 46.200 EUROS DE DIPUTACIÓ.
Des de sempre l’ajuntament ha procurat mantenir en bones condicions els nombrosos camins públics, situats en el terme municipal. N’hi ha molts, i això suposa una despesa impossible d’atendre amb els recursos municipals, per aquest motiu sempre hem demanat subvencions a l’Estat, a la Generalitat i a la Diputació de Barcelona.
La nostra intenció és que d’aquí a final de mandat, tots els camins hagin estat arreglats, aprofitant les ajudes que demanem a totes les institucions, malgrat els difícils temps que vivim, en els quals moltes de les ajudes que hi havia, han desaparegut.
Amb tot, la prioritat passa per arreglar primer els camins que porten a cases de pagès, habitades tot l’any. Després , els camins que porten a cases amb activitat, i finalment les de segona residència. Qui proposa la prioritat d’actuació és el tècnic municipal que inspecciona els camins i marca els més danyats.
Fa pocs dies, varem aconseguir 46.200,00 euros de subvenció de la Diputació de Barcelona, per poder arreglar 3 camins que pugen un import de 50.000, 00 euros. Els 3 camins, proposats com a prioritaris pel tècnic municipal son: Camí de Capdevila , Camí del Molí de Cirera, i Camí de Puigcercós. Properament es convocarà concurs per la seva adjudicació i execució.
Altres camins que seran arreglats, son els que consten en el Pla de Vigilància contra Incendis ( PVI) de l’ADF Sobrepuny. En aquest cas, cada any la Diputació, concedeix uns 15.000, 00 euros per arreglar tres, quatre o cinc camins, per garantir que sempre estiguin transitables en cas d’incendis.
Per tant, a banda dels 3 que hem dit, cada any, se n’arreglen 3 o 4 més, per part de l’ADF. I finalment a càrrec a alguna altra subvenció que estem tramitant, esperem poder atendre, la resta de camins que porten a cases amb activitats diverses o de segona residència, fins tenir tots els camins en condicions de transitabilitat.

COMPRA MATERIAL FESTES.
Borredà és un poble viu i actiu, i necessita disposar de material adequat per poder realitzar les festes. Cada any, comprem material per substituir el que s’ha fet malbé o per tenir-ne més que faciliti la organització de festes i esdeveniments diversos. Fa pocs dies varem comprar 100 noves cadires plegables de fusta, per poder substituir les més velles, i aquelles que ja s’han hagut de llençar. Això permetrà tenir 300 cadires, en bones condicions.
També s’ha comprat un nou pack de 12 taules de fusta plegables i 12 bancs, per poder utilitzar per la festa major, o en altres festes del poble. I finalment s’han comprat 3 carpes plegables, per no haver-ne de demanar a fora, quan fan falta.
A partir d’ara, disposem, doncs, de prou material per activitats dintre i fora del local Puigmal, i tenir la independència que dona de no haver de dependre de material que s’ha de demanar a altres pobles, al Consell Comarcal o d’haver-lo de llogar. El cost total ha superat els 5.000 euros, ja previstos en el pressupost per aquest any 2017.

CUINA EN EL CENTRE CÍVI DE LA GENT GRAN.
A petició de l’Associació de la Gent Gran, l’ajuntament està instal·lant una petita cuina en un dels magatzems del Centre Cívic. Aquesta cuina servirà per poder fer tallers de cuina, o organitzar algunes de les activitats de la gent gran o d’altres col·lectius que ens el demanen.
De fet, el Centre Cívic, acull moltes activitats al llarg de tot l’any, i disposar d’una petita cuina, permetrà fer-hi alguna activitat que fins ara no era possible. El cost serà de prop de 4.500,00 euros, a càrrec del pressupost municipal.

CIRCUIT BICICLETES, EN EL CAMP DE FUTBOL.
De la Diputació de Barcelona hem aconseguit diversos mòduls de fusta tractada per instal·lar un circuit per bicicletes. Alguns mòduls ja s’han col·locat en la part superior del camp de futbol. Queda encara un parell per posar, però dintre de poc estarà operatiu. Queda clar que aquest circuit és només per a bicicletes, i en cap cas per a motos, que no poden entrar en tot l’espai de la zona esportiva, com indiquen els senyals verticals que hi ha a les entrades.
Confiem en que aquest nou circuit serveixi per augmentar les possibilitat d’esport i lleure que ja oferim en tota la zona esportiva.

INVENTARI DEL PATRIMONI MUNICIPAL.
Fa dues setmanes varem iniciar el treball d’inventari del patrimoni municipal, demanat a la Diputació de Barcelona . Aquesta institució ha contractat una empresa especialitzada per fer un inventari exhaustiu de totes les propietats de l’ajuntament, siguin d’edificis, vehicles, o material de tot tipus.
La previsió és de treballar durant vuit mesos fins aconseguir tenir-lo al dia, i a més valorat. Volem recordar que l’any 79, just a l’inici de la etapa democràtica municipal els bens municipals no arribaven als 300.000, 00 euros, quan ara segurament superaran els 9 milions.

CATÀLEG DE CAMINS PÚBLICS MUNICIPALS.
L’any passat varem demanar a la Diputació de Barcelona, la contractació d’una empresa que ens ajudés a elaborar un Catàleg de Camins Públics Municipals. Aquesta petició va ser atesa, i el passat dia 1 de febrer, l’empresa va iniciar aquesta tasca.
La previsió és de tenir un Catàleg complert en 6 mesos, per a tot seguit, fer-ne l’aprovació inicial, i exposar-lo al públic perquè en tingui coneixement i pugui presentar esmenes o al·legacions si ho creu convenient. Tot seguit es faria al resolució d’incidències, i l’aprovació definitiva. Es molt important disposar d’aquest catàleg per no tenir cap dubte respecte de la titularitat dels camins situats en el terme municipal. Cada vegada és més complicat garantir el no tancament dels camins públics, i al mateix temps, fer-ne el manteniment indispensable.

FESTA MATANÇA DEL PORC.
Com ja és tradició des de fa 43 anys, el tercer diumenge de febrer, dia 19 es celebra la Festa de la Matança del Porc. Des de les 10 del matí i fins a la 1, a la Plaça Major es poden degustar productes del porc, donat per l’empresa Catalana de Pinsos, al qual s’hi afegeixen uns 60 quilos de botifarra, pa, begudes i altres productes que ofereix l’ajuntament de Borredà. Tots els productes es couen davant de tothom i qui vulgui pot torrar pa en les 3 fogueres que es posen a la plaça.
A la mateixa hora, en el Centre Cívic de la Gent Gran es pot visitar una exposició de fotos, i materials històrics de la matança del porc. Utensilis que feien servir les cases de pagès, 80 o 100 anys enrere, i que recorden la importància que tenia la matança, per la vida a pagès i com a excusa per reunir tota la família.
Agraïm a tots els voluntaris la organització de la  matança i de l’exposició. Aquesta és una de les festes més antigues del poble i permet retrobar molta gent que ha nascut en el poble o hi ha viscut i aprofiten el dia per retornar a Borredà. Es també un bon motiu per donar a conèixer el poble a la gent de fora.

RECUPERACIÓ D’UNA PART DEL DEUTE DE LA GENERALITAT.
En motiu de la visita de la Delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, se li va exposar les greus tensions de tresoreria que suposava que la Generalitat no pagués el deute per un import de 320.653,70 que devia, a 30/11/16. Per un ajuntament petit com el nostre, un deute d’aquest volum, fa anar molt malament i obliga a tenir una pòlissa de crèdit amb Banc Sabadell ,per poder pagar les factures a temps.
Després de les visites i de diferents gestions fetes, el passat dia 1 de febrer, la Generalitat va transferir 234.000.00. Prèviament havia fet ja una primera entrega d’un petit import, de manera que a data d’avui, el deute pendent és de 64.673,12 euros.
Es complicat funcionar, a nivell econòmic, quan els compromisos de la  Generalitat no es compleixen en cap moment. Tampoc és lògic haver de fer tràmits, gestions i visites per aconseguir cobrar el que ens deuen. Hi havia algun deute que feia 3 anys que estava pendent.
En fi, finalment s’ha cobrat i queden encara pendents aquests 64.673,12 euros que és un import rellevant, però almenys hem aconseguit cobrir la pòlissa de crèdit i disposar de suficient tresoreria de cara els propers mesos.
També informem de que el crèdit contret amb Catalunya Caixa, per un import de 475.000,00 euros, comporta un rebut mensual de 3.240,00 euros. Estem totalment al dia del compliment de l’amortització i pagament d’interessos i a data de febrer, el capital pendent d’amortitzar és de 192.000,00 euros.
Igualment estem al dia, dels crèdits de caixa de la Diputació de Barcelona, amb la particularitat de que en aquest 2017, pagarem la darrera quota de dos dels crèdits contractats 10 anys enrere. Aquests crèdits son al 0% d’interès, a retornar en 10 anys.

REPARACIÓ TEULADA ESCOLES.
En la Junta de Govern Local del passat dia 6 de febrer, vàrem acordar adjudicar la reparació de la teulada de les escoles, a la vista del deteriorament de la part inferior que dona a l’amfiteatre cívic. El fet de no tenir barbacana produeix humitats a la façana posterior i no volem esperar a que pugui afectar l’interior de l’escola.
Es va aprovar un pressupost de 4.650,00 euros per renovar els quatre darrers rengles de teules, i fer un repàs general a tota la teulada, canviant totes les teules que estiguin trencades o en males condicions.
D’aquesta manera garantirem solucionar el tema de les humitats, i al mateix temps reforçarem les parts més danyades de la teulada. L’edifici ha superat ja els 25 anys de vida, i necessita un repàs general de la coberta. A l’interior s’hi fa constantment el manteniment i millores que es consideren adients.

NOVES FAROLES AMB LEDS.
El proper mes de març continuarà el programa de substitució de llums tradicionals per leds, amb l’objectiu de millorar l’enllumenat, per una banda, i aconseguir estalvi d’energia i cost.
Concretament es canviaran 13 punts de llum situats a la Plaça Major, i carrers adjacents, amb un cost total de 3.200,00 euros, en bona part subvencionats per la Diputació de Barcelona.
Una vegada duta a terme aquesta nova fase, quedaran ja pocs punts més de llum tradicional, en el nucli urbà. Serà el moment de procedir a canviar els focus de l’aparcament municipal i de la pista poliesportiva.
La potència del sistema led, facilita una despesa molt més baixa de llum, i un estalvi econòmic considerable. Es per aquest motiu que l’equip de govern ha fet la previsió de poder tenir totalment substituïda la llum pública dintre dels propers dos anys.

CICLE INFANTIL.
L’Ajuntament ha fet ja les obres d’adequació de l’aula de la planta baixa de les Escoles per poder-hi acollir el cicle infantil, per nens / nenes de 1 a 3 anys. Tant bon punt tinguem 2 inscripcions, procedirem a convocar una plaça de TEI (tècnic en educació infantil) pel curs 2017 – 2018.
Les instal·lacions son esplèndides, i amb una gran espai per poder jugar, tot adaptat a les edats dels que vindran. Animem pares i mares a anar a veure la nova aula, i apuntar els nens/nenes al cicle infantil.
La inversió en obres ha estat de 6.000,00 euros, i cal afegir-hi altres complements a nivell de mobiliari, i decoració, tot per aconseguir un espai pràctic, agradable i ben equipat.
Els nens/ nenes d’aquest cicle faran el mateix horari que la resta d’alumnes de l’escola i també tindran menjador escolar.

CAMPANYA PER UN NOU IMPULS A LES ESCOLES.
El passat dia 27 de gener, tingué lloc una reunió a instàncies de l’Escola, en la que hi varem participar AMPA, Mestres, Ajuntament ( equip de govern i oposició (CUP) per parlar del present i futur de l’Escola.
El descens d’habitants a nivell de poble, comporta un descens d’alumnes , i és lògic proposar , debatre i aprovar quantes mesures creguem adients per revertir aquesta tendència i garantir la continuïtat d’un equipament, tant vital com aquest.
De la reunió varen sortir diferents iniciatives que , entre tots, tirarem endavant, començant per una Campanya que ja està en marxa, a nivell de poble i de mitjans de comunicació. Consisteix en reivindicar el paper de l’escola com element cohesionador del poble i fer una crida a inscriure tots els nens i nenes del municipi, i fins i tot de municipis propers,o no tant.
Seguiran altres iniciatives i activitats que es donaran a conèixer mitjançant cartells, correus i webs, amb la intenció d’incrementar el nombre d’alumnes, i estabilitzar la plantilla de mestres. L’Escola de Borredà és una molt bona escola, i ha de ser coneguda i reconeguda com a lloc ideal per els alumnes del poble i d’altres indrets.
Per presentar la Campanya i les actuacions a dur a terme l’AMPA, convoca a tot el poble, el dissabte dia 18 a les 6 de la tarda, en el Centre Cívic de la Gent Gran. Recomanem a tothom assistir a aquesta reunió perquè és molt important per garantir la continuïtat de l’Escola.

Borredà, 7 de febrer de 2017.

BUTLLETÍ MUNICIPAL – EQUIP DE GOVERN – COMPROMÍS X BORREDÀ – PSC. 

Wednesday, February 08, 2017

 

PETICIÓ AL PRESIDENT DEL CC DEL BERGUEDÀ- LLUITA CONTRA LA PLAGA DE LA PROCESSIONÀRIA.

IL.LM SR PRESIDENT CONSELL COMARCAL
BERGUEDÀ
                                                          Borredà, 8 de febrer de 2017.

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà,
FA CONSTAR

la greu afectació que encara pateixen un gran nombre de boscos de la comarca, per culpa de la plaga de l’eruga processionària.  Després de 8 anys, sense cap actuació de fumigació per part de la Generalitat de Catalunya, l’any passat es va dur a terme una campanya, que va donar uns excel·lents resultats, en els territoris més afectats.
Amb tot, en varen quedar uns quants que aquest any han vist ampliar la plaga i convertir-se en un autèntic focus de propagació dintre dels mateixos boscos afectats i territoris veïns. Es per aquest motiu que és del tot necessària una nova campanya de fumigació tant intensa i extensa com la de l’any passat, en aquests boscos de municipis com Capolat, Casserres, Montmajor, Espunyola, Vilada, etc.
Es per tot l’exposa’t que
SOL.LICITA
Es tingui en compte aquesta proposta de cara a l’Ordre del dia de la propera reunió del Consell d’Alcaldes del Berguedà, per tal de proposar i acordar una petició al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, per fumigar els boscos més afectats de la comarca.
I per tal de que la proposta sigui el més detallada possible, proposa sigui un tècnic del Consell Comarcal el que estableixi un mapa de prioritats, o cas de no tenir-ne, es demani informe a la Associació Berguedà verd, de la qual en formen part uns quants ajuntaments. D’aquesta manera el Departament podrà contrastar les seves dades, amb les aportades per nosaltres, en tant que comarca afectada.
A l’espera es tingui en compte aquesta petició, aprofita per a saludar-lo molt cordialment.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà


A L’IL.LM SR PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ.

Monday, February 06, 2017

 

TENSIÓ AMUNT, DIÀLEG AVALL - art. nació digital solsona

TENSIÓ AMUNT, DIÀLEG AVALL.
Era previsible l’ampli desplegament de ciutadans i mitjans de comunicació, per acompanyar l’ex president Mas, i les ex conselleres Ortega i Rigau, al judici davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El desitjable hagués estat no haver de veure imatges com aquesta, ni totes les que seguiran, els propers dies.
Continuo afirmant el greu dany que causa la judicialització de la política, i la politització de la justícia, en matèria de credibilitat de les institucions de l ‘Estat. En un estat de dret, totes les lleis son democràtiques, i totes han de ser complertes, encara que no ens agradin o les considerem no prou justes o no prou ajustades a situacions concretes de la vida individual o col·lectiva. Però, si una llei no agrada, hi ha mecanismes per modificar-la o suspendre-la. El que no podem fer, és no complir-la.
Torno a reiterar que la millor solució per la consulta del 9N, hagués estat encarregar, des del principi a l’ANC i Òmnium, la seva planificació, organització i execució.  Son dues organitzacions amb prou capacitat de mobilització com per haver-la pogut dur a terme, estalviant-nos un munt de problemes i conflictes, dels quals el judici d’avui, és el més greu i rellevant.
Però, com en tot, el passat, passat està, i cal pensar en el present i futur. L’escalada de tensió ,provocat pel judici, i les nombroses declaracions d’aquí i d’allà, en res ajuden a rebaixar-la i buscar una sortida plausible per a tots plegats. Ho he dit en anteriors ocasions. No veig possible ni viable la organització d’un referèndum acordat, pactat i vinculant. Tampoc el veig a títol unilateral. Ens trobem doncs, en un camí sense sortida.
Però, és en els moments més difícils i complicats quan calen “homes d’estat”. Persones que sàpiguen trobar una sortida adient que no pot ser ni una victòria ni una derrota de l’altra part. Amb els dirigents actuals, ho veig francament complicat. Si hem arribat fins aquí és per culpa de no haver aconseguit un mínim de consens per moure fitxa i trencar amb les inèrcies del passat. En 5 anys, les relacions Catalunya – Espanya, han tingut un deteriorament més gran que en els darrers trenta o quaranta.
Amb  tot, cal una sortida assenyada, i no donar només la culpa, a una part. S’han comès greus errors per les dues bandes, tot i que els fons i les formes del PP, han estat brutalment negatives durant aquest període de temps. En primer lloc per acció, però també per omissió, no resolent multitud de temes que eren perfectament raonables i resolubles. Es el que té jugar amb els despropòsits d’incentivar les crítiques i atacs a una part del país, veient que això dona vots, a la resta. Quan es juga amb foc, res més lògic que cremar-se. El problema és que el dany és col·lectiu.

Ara i aquí toca moure fitxa, al govern central. Toca posar sobre la taula propostes àmplies, ben fonamentades i amb plenes garanties de ser portades a bon port. Alguns creuen que no hi ha temps per arreglar res. Jo crec o vull creure que sí, que encara hi som a temps, i amb “homes/dones d’estat”, la tensió pot baixar i el diàleg fer-se fort i valent.  Es el que convé, tal com van les coses.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?