Thursday, September 28, 2006

 
SANT VICENÇ COM A PARADIGMA
Fa pocs dies parlava de Sallent i ara m’endinso en un altre dels grans pobles de la comarca: Sant Vicenç de Castellet, un poble a punt d’esdevenir ciutat. I ho faig per repassar l’etapa democràtica municipal i retre homenatge al fins ara alcalde, Joan Montsech ,sense oblidar la bona feina feta per un altre alcalde socialista, Martí Muns.
I és que amb uns quants anys a l’esquena i pelat de córrer i recórrer ajuntaments, aquest és per a mi un dels que més m’ha fet patir. A mi i a moltíssim gent, començant pels mateixos santvicentins. I és que com a poble ha tingut mala sort durant molt de temps.
Recordar el Sant Vicenç dels anys 80 és recordar un poble mal planificat, infradotat d’infraestructures , equipaments i serveis, trinxat per les línies de tren de FGC i de RENFE, molt mal comunicat a nivell intern i extern ,amb un sol pont propi del segle XIX, i una ribera de riu deixada i abandonada, a l’igual que els torrents que el travessen i que podien causar desgràcies en qualsevol moment.
Com es pot veure un panorama realment escruixidor que podria continuar amb bona parts dels carrers sense pavimentar ni urbanitzar, una caserna de la guàrdia civil que feia conjunt amb el poble, i una casa consistorial que no els va caure al cap per pur efecte miraculós.
Aquesta situació no era única de Sant Vicenç, altres pobles tenien panorames semblants, però per nombre d’habitants i per la complexitat dels problemes, sí Sant Vicenç era excepcional. El sol fet de tenir bona part del casc urbà travessat per dues línies de tren, sense accessos verticals per passar d’una part a l’altra del poble, un sol pont estret per entrar i sortir, i multitud d’altres factors complicats el feien protagonista d’excepció a nivell municipal.
I la mala sort de la qual abans parlava, provenia de la primera etapa democràtica, gens comparable a la d’altres municipis, degut a la falta de serietat ,convicció i dinamisme de l’aleshores equip de govern. Motiu pel qual Sant Vicenç va desaprofitar els millors anys de la vida municipal dels pobles per aconseguir diners de tot arreu i canviar la seva situació. Si es compara amb altres municipis es veurà com en els 8 o 10 primers anys de democràcia els canvis varen ser espectaculars. Hi havia diner a les noves institucions: Generalitat i Diputació de Barcelona i calia aprofitar-ho.
Sant Vicenç arribà molt més tard a la transformació i el canvi. La primera gran etapa de modificació substancial del poble fou sota mandat de l’alcalde socialista Martí Muns. Foren uns anys embogits de feina i il·lusió. No et podies avorrir perquè tot estava per fer i tot era possible.
Aquesta etapa es trenca amb una moció de censura indigne, i nova etapa estèril, fins arribar a un nou mandat amb alcalde socialista, en Joan Montsech. Represa de la activitat i dels grans projectes, amb negociacions amb FGC, RENFE, per recuperar terrenys, adecentar-los, permeabilitzar vies, urbanitzar carrers i places, crear infraestructures ,equipaments i serveis, eixamplar el famós pont, negociar amb la Generalitat una nova via d’accés, creació del Consorci Bages – sud, residència, IES, adquisició de terrenys, etc.etc, però sobretot aconseguint per Sant Vicenç el respecte que mereix el ser el principal municipi del sud de la comarca.
Les eleccions del 2003 no varen donar majoria absoluta al PSC , però sí la major representació. Un pacte entre altres partits va portar ERC a la alcaldia i per raons similars a les donades per mi sobre Sallent, el pacte es trencà i portà de nou Joan Montsech a la alcaldia. Ara ha plegat, per raons de salut. Els qui el coneixem ho comprenem i res té a veure aquesta situació amb la que va viure ERC. I les seves afirmacions confirmen el grau de desconeixement i desorientació que pateixen i fan ben cert l’eslògan de campanya triat “som com som “. Efectivament i pel que sembla no volen canviar. Allà ells amb el seu funcionament i anàlisis.
Sant Vicenç té la primera alcaldessa de la seva història en la persona de Glòria Torner, un bon relleu acordat i pactat per en Joan Montsech que deixa l’ajuntament en plena etapa de treball i dinamisme cap un futur realment esplèndid. El poble ha esdevingut gran, ben equipat i en una bona situació per captar inversions i activitats. Ara necessita calma i tranquil·litat i sobretot continuïtat de projecte. Res a veure amb el vist en etapes anteriors, malaguanyades i que no poden tornar. El nou Sant Vicenç és mèrit dels santvicentins, però amb l’empremta i treball destacat dels equips presidits ,primer per en Martí Muns i fins ara per Joan Montsech.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

Tuesday, September 26, 2006

 
PROGRAMA ELECTORAL – COMARCA DEL BERGUEDÀ.

En aquesta campanya hem de fer referència als temes principals tractats durant els darrers anys. Sense ànim de tenir-los tots sota control, els més importants son:

1.- Compromís de continuar el desdoblament de la C-16 entre Berga i el Túnel del Cadí . les previsions es poden situar en 2010 per tenir-lo totalment acabat. El sistema de finançament serà com el traçat actual. El de peatge a l’ombra.

2.- Millora de les carreteres transversals: Gironella – Prats – Vic. El projecte executiu està encarregat i les previsions d’inici d’obres les podem situar en el 2008 i tenir-les acabades el 2010.
Carretera Guardiola – La Pobla – Gombrèn – Campdevànol , primera fase ja en execució i previsió de continuar les obres en dues o tres fases més fins culminar l’obra. En tres anys es preveu tenir-la totalment acabada.
Carretera C-26 : Eix prepirinenc : Olot – Ripoll – Berga- Solsona. Es van executant per fases alguns trams. Ara toca el tram Navès- Montmajor i tot seguit el tram Berga – Borredà.
Carretera Sant Llorenç de Morunys – Berga. S’està executant el tram de la província de Lleida i redactant el tram de la província de Barcelona. La previsió és donar compliment al compromís del govern de tenir carretera nova dintre dels propers 4 anys fins a Berga- capital.

3.- Polígon comarcal d’Olvan. En pocs dies s’haurà signat el conveni entre l’ INCASOL i l’ Ajuntament d’ Olvan. Per anar ràpids i evitar retards no volguts, es farà una primera fase de 52 hectàrees i tot seguit una altre de 50 més. En total més de 100 hectàrees , per constituir el gran polígon comarcal.

4.- Banda Ampla Rural. Hi ha el compromís del govern de fer arribar la banda ampla en els propers mesos a tota la comarca del Berguedà.

5.- Estació Coll de Pal. Està en procés avançat l’estudi i proposta per fer realitat aquesta estació d’esqui i connectar-la al domini esquiable de La Molina. S’encarrega del projecte Ferrocarrils de la Generalitat. L’any vinent s’iniciarà la primera fase del projecte.

6.- Carrilet i Museu del Transport de La Pobla de Lillet. En fase ja molt avançada la instal·lació del Museu del transport al costat de la estació del carrilet de La Pobla. Tot plegat gestionat per FGC.

7.- Mercats del Bolet. Considerem que la comarca pot tenir 3 centres per la exposició i venda de bolets situats a Guardiola, Berga i Cal Rosal.

8.- Planta embotelladora de Gósol. Aquest és un gran projecte pel futur dels 3 pobles de la Vall del Pedraforca i pel conjunt de la comarca. Es planeja crear una gran planta de la mà de l’empresa Cobega. Estem totalment a favor i pot ser la sortida feliç al tancament l’any vinent de la empresa Carbons Pedraforca.

9.- potenciació del Turisme comarcal. El Berguedà té encara grans potencialitats en el sector turístic que encara no ha desenvolupat. Cal endegar accions conjuntes entre els sectors públics i els privats per fer-ho possible.

10.- Ajuts Miner i Cidem. Tenim la gran oportunitat de beneficiar-nos dels ajuts MINER, en major o menor quantia a tota la comarca i fins i tot complementar-los amb els provinents del CIDEM. Això pot fer encara més atractiva la comarca, juntament amb el polígon d’ Olvan.

11.- Aposta clara per la creació d’un gran consorci de desenvolupament comarcal que ajudi a potenciar la formació, la ocupació i les noves empreses.

12.- Impuls al sector primari i el agroalimentari com un sector de gran futur a la comarca, estretament lligat amb el desenvolupament turístic i comercial.

 
SALLENT COM EXEMPLE
En totes les enquestes que s’estan realitzant apareix una constant entre els votants socialistes, i és el malestar amb les maneres de fer i actuar de ERC ,durant el període de govern del tripartit a la Generalitat, i les dificultats que tots veuen per una nova col.laboració amb aquest partit, fins el punt que molts prefereixen altres fórmules de govern, abans que repetir l’experiència.
Aquesta constant, sense cap mena de dubte, prové de la creença de fer-los en bona part responsables de la curta vida del govern , progressista i d’esquerres, com també de l’ excessiu soroll que l’ha envoltat.
Però també prové de la complicada vida dels pactes de govern , en molts ajuntaments, sobretot quan és ERC el partit que ostenta la alcaldia.
Tots sabem per pròpia experiència que un pacte de govern entre partits obliga a ser especialment curosos a l’hora de repartir responsabilitats i càrrecs entre els diferents regidors. També que cal cuidar i mimar les relacions entre partits i persones que conformen el pacte. A més partits, més reunions de coordinació i consulta, per evitar dispersions i malentesos a l’hora de prendre decisions.
Arribats gairebé al final del setè mandat dels ajuntaments democràtics, podem fer valoracions força generals de com han anat els pactes durant aquesta etapa. I podem afirmar que els pactes de progrés han estat positius quan l’alcaldia ha recaigut sobre el partit socialista, i controvertits quan l’alcaldia ha estat en mans republicanes.
Alguns poden pensar en una lectura subjectiva o partidista, degut a la meva pertinença al PSC. Res més lluny de la realitat, i sinó que facin unes quantes consultes a propis i estranys i comprovaran la realitat d’aquesta afirmació. I això perquè ?
Crec que la més llarga tradició de govern del PSC l’ha fet especialment sensible al pacte, a l’entesa amb altres , a ser conscient de la responsabilitat històrica a cada poble i ciutat, i posar tots els sentits en actuar coordinadament,sense desmarcar-se dels socis de govern, i encara menys oblidar-los o menystenir-los.
Si agafem Sallent com exemple, veurem el final del pacte com a paradigma del que està passant en molts altres ajuntaments de la Catalunya Central i del país en general. La sortida del govern de la regidora socialista Lluïsa Giménez no és fruit de la vel·leïtat d’aquesta persona, o de tenir més altes aspiracions , sinó conseqüència d’un mal funcionament del que havia de ser un equip de govern i la falta de lideratge del partit majoritari i de qui el presideix.
Molesta, per tant ,que una persona del públic escridassés la regidora socialista pel trencament del pacte i el comparés amb una altra situació, molt anterior, viscuda per la mare, perquè suposa desconèixer la realitat pura i dura de Sallent, de una manera flagrant.
I conec bé el tema, en raó dels càrrecs polítics tinguts en els darrers vint-i-cinc anys. La vida municipal de Sallent ha estat complicada, per múltiples causes. Una d’elles el fraccionament de la representació política i una altra la falta de lideratge en diverses etapes, la qual cosa ha motivat finals poc feliços.
Ara estem en un d’ells. Tot pacte de govern entre diversos partits ha de comportar la conformació d’un programa de govern, amb prioritats clares, amb òrgans actius de decisió i coordinació, sense discrepàncies externes ni presa de decisions unipersonals o unipartidistes. He estat testimoni de la falta d’idees clares de govern per part d’ ERC que per ser el partit majoritari de govern havia de servir de màquina de tren i ser capaç de liderar el conjunt.
És cert que varen heretar un ajuntament poc adequat en molts aspectes, i l’organitzatiu, era un d’ells, l’econòmic n’era un altre i amb problemes tant imperiosos de ser resolts com el Barri de l’ Estació, o les carències en matèria d’aigua o la pròpia estructuració del casc antic, i la dispersió d’equipaments i serveis.
Però, precisament la falta de resposta adient als grans reptes, la desorientació, falta de lideratge i la improvisació constant, juntament amb una especial atenció a la pròpia imatge pública en comptes dels resultats pràctics, feia inviable la continuïtat del pacte.
Tenim altres municipis en situació força semblant. Potser no tant exagerat com es donava a Sallent, però amb grups socialistes que pateixen semblants situacions i que aguanten com poden el final de mandat, per responsabilitat i coherència. Però que ningú acusi el partit socialista de Sallent d’una decisió desestabilitzadora del govern municipal perquè raons per fer-ho n’ha tingut la regidora Giménez a dotzenes. I forma part de la honestedat política fer-ho públic i actuar en conseqüència, per evitar ser-ne còmplice davant els nostre electors. Potser finalment servirà per fer veure en altres indrets que s’ha de governar sota altres paràmetres quan hi ha un pacte per complir.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

Thursday, September 21, 2006

 
LA DESMEMÒRIA
En uns moments en que es reivindica la memòria històrica, convé també reivindicar la memòria recent, la que tota la gent pot recordar fàcilment si se li refresca amb dades i imatges.
Es costum dels governants amb mala consciència fer oblidar el passat i parlar només del present o d’alguns aspectes del present. En aquest art del despistatge CiU és un autèntic mestre.
Quan apareix alguna relliscada de l’actual govern o algun error, es llencen a magnificar-lo i a voler-lo convertir en global de tota la acció del govern. Quan els toca a ells, es minimitza fins extrems ridículs.
Ara ho estem veient en la persona de Fernández Teixidó, diputat de CiU, de trajectòria complicada i moguda fins arribar al càrrec de conseller de la Generalitat. Es a dir, no parlem de qualsevol dirigent de partit. Les seves relacions son autènticament perilloses i incompatibles amb les polítiques, però tanmateix es tanca el tema amb una simple declaració, punt i final. Aquests temes mal tancats sempre acaben reapareixent, un dia o altra i passen factura contundent.
Aquests mateixos dies un altre ex-conseller de la Generalitat és condemnat durament per les seves actuacions al front del departament de Treball, En aquest cas es tracta d’un Unió.
Queden encara tot un seguit d’altres actuacions sotmeses a iniciatives judicials que aniran apareguent en els propers mesos o anys. Fets produïts com a conseqüència d’una manera d’entendre i actuar en política molt pròpia de les forces conservadores que s’apropien de la idea de país i sovint d’altres coses.
I ens pertoca a la gent de partits progressistes contraposar aquestes actuacions i la mateixa gestió a la que s’ha dut en aquests 1.000 dies de govern. No deixa de ser espectacular constatar que hem començat el nou curs escolar amb 4.630 places noves de personal docent. O que s’han construït 104 nous centres escolars, i se n’han millorat dotzenes d’altres.
En Salut disposem de 903 nous metges i s’ha reduït en un 20% el temps d’espera per a operacions no greus. O el més espectacular que aquest any les inversions s’han triplicat respecte les fetes l’any 2001. Només cal seguir les noticies de premsa per veure com tots els grans hospitals del país que estaven francament en difícil situació, ara disposen d’importants ajuts per modernitzar-se, ampliar-se o completar-se. Es a dir, s’està posant al dia tota la xarxa assistencial d’un país que encara vivia pensant que érem sis milions quan ja en tenim set i mig.
I pels més sensibles als més desvalguts, tenim l’orgull de poder dir que estan en el primer ordre de prioritats. En matèria de lleis i en matèria d’ajuts i complements assistencials. Feia anys que no hi havia un volum d’inversions públiques per espais col·lectius, ni ajuts individuals com ara. La política social, àmpliament entesa s’ha convertit en l’autèntic quart pilar de l’estat del benestar.
Podria seguir amb els grans canvis operats en tots i cadascun dels departaments de la Generalitat, en matèria de funcionament i en matèria de prioritats. Es la part oculta del govern actual. Ara està apareixent i convé recordar el tarannà operatiu dels governs de CiU que bàsicament consistia en contemporitzar i veure venir els problemes, a l’inrevés del govern actual que passa per davant dels problemes, els planifica i hi busca la solució més adient.
Refrescar la memòria sempre és convenient i quan s’apropen eleccions més que mai. Per les obres es coneixen els partits i per elles han de ser premiats o castigats. El passat recent cal recordar-lo i el present cal exhibir-lo. Es la millor manera per valorar el que han fet uns i altres. La desmemòria mai ha estat positiva.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

Wednesday, September 20, 2006

 
ELS DESMEMORIATS
Quan s’acosten eleccions es produeix un fenomen molt estès en aquells que varen tenir responsabilitats de govern i no en varen sortir gaire ben parats. Ara ho veiem en alguns representants de CiU a la comarca, que reclamen i proclamen resolució per temes que el seu partit no va tenir temps de solucionar en només 23 de govern.
Fa pocs dies l’ Alcalde de Navès es queixava del mal servei en matèria de telecomunicacions i criticava la visita del President Maragall a Sant Jaume de Frontanyà o l’inici de campanya fet a Sant Llorenç de Morunys. Municipis en que les noves tecnologies no hi arriben fàcilment.
I son certes aquestes carències , en aquests i molts altres pobles de Catalunya. Però caldria recordar les constants promeses de CiU, quan governava, de resoldre-ho eficaçment. Va repartir Catalunya en dues parts. Una per Iberbanda i l’altra per Flash 10. El resultat és que ni una ni l’altra varen complir ni tenien els mitjans per fer-ho.
Els nyaps jurídics i econòmics sempre costen d’arreglar i aquest fou un d’ells. I això ho hauria de saber l’Alcalde de Navès com l’ex-conseller d’ Agricultura que també insistí en aquestes queixes. CiU va tenir temps de sobres per solucionar aquesta qüestió si hi hagués destinats temps i diners, però sobretot interès.
En un altre ordre de coses ,també durant aquests 1.000 dies de govern ,han aparegut nombroses queixes de l’estat de la carretera de La Llosa. Semblava que s’hagués espatllat amb l’arribada del tripartit al govern. Alcaldes , Consell Comarcal i alguns prohoms de la comarca s’indignaven per la deixadesa d’aquesta via de comunicació.
Cap d’ells volia recordar que encara pertanyia a Madrid, com l’embassament i que els governs de CiU no havien tingut temps de procedir al traspàs. Bé ha hagut de ser el nou govern , de la mà de Política Territorial qui organitzés el traspàs, fent pagar, abans un arranjament que ja costat 6,9 milions d’euros. Moltes simpaties tenia CiU amb el PP a Madrid, però sembla que no arribaven per fer un acord com aquest.
També la carretera de Sant Llorenç a Berga, ha estat reivindicada històricament. L’excusa de que la part de Barcelona era de la Diputació era estúpida perquè fa més de 10 anys que el Parlament va aprovar que totes les carreteres catalanes eren de titularitat autonòmica. Per tant mala excusa per justificar no actuar-hi. Bé, ja hi som. Hem començat i l’acabarem.
Podria continuar amb un bon grapat d’altres actuacions en matèria de Salut, Educació ,Medi Ambient, Agricultura, que feia anys esperaven resolució ,en temps de CiU i només ara, en 1000 dies s’han solucionat. Es bo recordar coses com aquestes per evitar creuere els desmemoriats de CiU que prediquen ara el que mai varen fer.
I queda el gran compromís , l’ús de l’aigua de La Llosa del Cavall per la comarca i comarques veïnes. Ara hi estem treballant a marxes forçades per aconseguir-ho en ben poc temps. I tampoc és fàcil la solució per l’herència rebuda i no resolta per anteriors governs. També en aquest tema podrem anunciar properament l’inici de les captacions i distribucions . Francament m’hagués agradat veure la serietat i eficàcia actual en els anteriors governs. Que cadascú en prengui nota.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article pel setmanari de Regió7 _ Solsonès.

Tuesday, September 19, 2006

 
CURIOSOS ATACS
Es divertit llegir els darrers articles apareguts en aquestes pàgines entorn el candidat el PSC a la presidència de la Generalitat, José Montilla. Recorden els millors temps de les campanyes de CiU i també de ERC al voltant del sucursalisme, nacionalisme i independentisme que ja pràcticament cap d’ells recorda ni defensa.
I és que els temps han canviat malgrat que alguns articulistes romanen en el passat. No es donen compte que la realitat acaba sempre imposant-se donant la raó als qui realment la tenen.
Ja en un anterior article vaig explicar que les dependències econòmiques, o sectorials son molt més perilloses i fermes que les de relació amb altres forces polítiques. Aquests articulistes que ara volen fer por sobre la supeditació del candidat Montilla al PSOE eren els mateixos que atacaven Pasqual Maragall sota qualsevol pretext, fins i tot utilitzant els més barroers mètodes de la mentida i la calúmnia.
No hi ha res millor per valorar un candidat que la seva trajectòria personal i política. Si ja s’han superat els 50 anys, ja es pot veure què feia en temps del franquisme i com lluitava per les llibertats de Catalunya i Espanya, perquè sempre han anat juntes, i mai una serà lliure sense l’altra. I com la integració i estimació per la terra d’acollida pot ser molt més forta que quan neixes aquí per simple casualitat.
Obliden aquests articulistes que en moltes de les manifestacions els que cridaven “llibertat, amnistia, estatut d’ autonomia” eren majoria els nascuts a fora, mentrestant alguns d’aquí per naixement estaven tranquil·lament sentats a casa esperant la mort del dictador o còmodament aposentats en càrrecs eclesiàstics girant la cara cap un altre lloc quan la seva església feia les gràcies a la dictadura.
Els socialistes tenim una llarguíssima llista de lluitadors per les llibertats, i pel nostre país que no iguala cap altre partit. Formada per gent d’aquí i gent vinguda aquí. I molts han estat a la presó i molts han mort. No serà ara quan alguns amargats o defensors de somiades independències que el poble català ha dit reiteradament que no vol, qui posi en dubte el nostre passat, encara menys el nostre present ni el futur que ens espera.
No entenen que un poble s’expressa en les urnes i si no vol una cosa no hi ha manera de imposar-li. Son gent que encara no han entès que Catalunya forma part d’ Espanya, sense imposicions. Portem 30 anys votant, i si un poble realment estigués “sotmès”es revelaria i es “alliberaria”tard o d’hora. Alguns d’aquests encara esperen que això passi ben aviat. No se n’enteren de que el poble català vol progressar i ho vol fer sense anar contra ningú. Vol trobar un millor encaix on està ubicat i aquest nou encaix l’ha donat el nou Estatut.
I el nou Estatut ha estat possible per la iniciativa del tripartit, però en darrer terme perquè el PSOE li ha donat suport. Sense els seus vots, Catalunya no tindria Estatut. I el nou Estatut existeix perquè ha estat referendat pel poble català en referèndum. I qui sigui demòcrata li toca acceptar aquesta realitat.
Es evident que totes aquestes evidències no faran refredar els ànims dels capquadrats que continuen parlant d’ alliberament nacional, de necessitat d’autodeterminació ni de lluites per la independència en una Europa Unida que portaria el país al segle XIX. Amb tot és bo lluitar contra prejudicis inventats.
Conec bé a José Montilla i conec bé el PSC i ja m’agradaria a mi que alguns partits que proclamen cada dia el seu nacionalisme, practiquessin el catalanisme que cada dia fa el socialisme i el candidat Montilla. I és que torno a repetir, sovint, estima més un país qui ha vingut de fora i el valora millor que no pas un de dintre que ho fa per rutina o simplement per quedar bé.
Vull recordar que un bon nombre de dirigents de CiU parlaven habitualment en castellà a casa seva i amb els seus fills no fa pas més de 10 o 15 anys. Era la alta burgesia que considerava millor expressar-se en castellà. Que ara aquests no ens vulguin donar lliçons als qui hem facilitat la creació de les escoles catalanes amb Marta Mata al davant o hem catalanitzat els ajuntaments i les altres administracions, o hem portat el català a Europa. Ja sol passar que els desmemoriats son els que volen donar lliçons als altres. I pel que es veu n’hi ha molts, juntament amb els que tenen mala consciència pel que podien haver fet i no varen fer en el passat. Però que no hi posin el nom del PSC ni de Montilla perquè mentirien brutalment.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article pel Celsona.

 
BUTLLETÍ MUNICIPAL – INFORMEM – núm. 18 setembre 2006.

200.000 EUR PER CAMINS
Unes gestions de l’ alcalde, Joan Roma ,amb el Secretari General del Departament d’ Agricultura han permès aconseguir 200.000 euros per dur a terme la segona fase del pla d’arranjament de camins rurals.
En aquesta segona fase s’arreglaran els camins de Molí de Cirera, Puigcercós i el de Cabanes- Subirats, el més llarg de tots. Aquest darrer formava part també de l’acord entre ajuntament i propietari de la finca com a compensació per la ocupació de terrenys de les captacions d’aigua municipals.
Les prioritats continuen sent les de arranjar camins que portin a cases habitades tot l’any. I de cara l’any vinent s’està ja preparant la tercera fase que comprendrà el camí a El Pati, el camí de Les Rovires de baix, el de Riera de Merlès a Vilacanina fins carretera de Prats, en terme municipal de Lluçà.
I com ja s’ha explicat en un anterior butlletí per d’aquí a poques setmanes està previst l’inici de la renovació total del ferm del camí rural de la Riera de Merlès en el tram ja fet i la seva extensió fins a l’Hostalet ( Les Llosses).
Executades aquestes tres fases de camins rurals, tindrem totes les cases habitades, ben connectades a la xarxa de carreteres. A partir d’aquí la resta de camins continuaran sent mantinguts periòdicament amb ajudes de la Diputació de Barcelona i la Generalitat per fer-los transitables en cas d’incendis.
L’ajuntament no pretén cobrir de ciment o asfalt els camins, en general, però sí aquells que han de ser transitats cada dia per persones que hi viuen. Pel que fa als altres l’adequat es tenir-los com ara. Cada any hi destinem uns diners perquè estiguin en bon estat i així continuaran. També ja s’ha informat anteriorment que el de Les Rovires de baix es pavimentarà amb àrids reciclats, com experiència pilot a la comarca del Berguedà i que un bon resultat farà que s’estengui aquest ús cap a la resta de camins.

INAUGURACIÓ CONSULTORI MÈDIC
El dia 13 de setembre es celebrà la inauguració del consultori mèdic municipal, amb l’assistència de la Consellera de Salut, Marina Geli.
Signat el Llibre d’ honor, i descoberta la placa oficial, la consellera va poder comprovar el magnífic resultat de la inversió realitzada i pagada pel seu departament.
Posteriorment en el moment dels parlaments l’alcalde va agrair la rapidesa i facilitat de tramitació de tot l’expedient i va recordar les dades essencials. Un nou local de 128 m2, a planta baixa ,comprat per 45.000 euros ,pagats per la Diputació de Barcelona, i una inversió en obres de 120.000 euros i d’equipament interior de 30.000. Tot plegat prop de dos-cents mil euros que realment és una gran xifra per un petit poble com el nostre.
També va voler remarcar que amb aquest consultori tant Borredà com Sant Jaume hem entrat en una nova època a nivell de servei assistencial i va felicitar la bona atenció que dona l’equip mèdic i administratiu, destinat al poble.
La consellera va mostrar la seva satisfacció per la rapidesa i qualitat de les instal·lacions i va felicitar a tots els professionals que l’han fet possible. També va prometre nous serveis ,de cara el futur, als petits pobles per evitar el despoblament i per equiparar-los als dels pobles grans i ciutats.
L’acte va finalitzar amb un esmorzar popular en el Centre Cívic on es varen fer els parlaments, degut al temps plujós d’aquell dia.

BORREDÀ HA SUPERAT ELS 550 HABITANTS.
El nostre poble ha anat creixent els darrers anys degut a una doble aportació d’habitants. Per una banda nous vinguts del propi país; alguns segons residents que passen a residir permanentment en el poble, i immigrants que venen a la recerca de feina i millors condicions de vida.
El fet és que a finals d’agost Borredà havia superat els 550 habitants. Concretament teníem 556. Queden lluny ja els dies en que una de les grans preocupacions era la pèrdua constant de 8 o 10 habitants cada any ,fins arribar als 445 de meitats dels 90. En els darrers deu anys hem guanyat un centenar d’habitants.
Aquests canvis comporten també situacions diferents i a les quals hem de fer-hi front. Per exemple el poble no té a dia d’avui cap vivenda lliure, ni de lloguer ni per vendre. Les unitats d’actuació urbanística facilitaran nous terrenys per poder edificar en règim de propietat, però és cert que caldrà incentivar la construcció de vivendes de lloguer.
L’ajuntament es planteja entrar en el camp de construcció de vivenda social de lloguer i així facilitar alliberar-ne d’altra ,actualment ocupada perquè es pugui dedicar a segona residència.
Amb tot, ja ho hem manifestat reiteradament,l’equip de govern no pretén un creixement il·limitat i constant,sinó situar-nos al voltant dels sis-cents habitants i una aposta clara per la qualitat a tots els nivells abans que la quantitat.

NOU TREBALLADOR MUNICIPAL.
Fa un parell de mesos que es va dur a terme la convocatòria pública d’una nova plaça de treballador laboral destinat a la brigada d’obres. Fins ara l’ajuntament només disposava d’un sol treballador laboral, en Josep Culell. Una sola persona ja no pot ocupar-se de tota la feina de manteniment que té un municipi com el nostre.
D’aquí la decisió de l’equip de govern de contractar un altre treballador i fer-ho per la via d’una convocatòria pública, a la qual es varen presentar 4 candidats. El procés de selecció es va encarregar al Consorci de Formació i Iniciatives Cercs- Berguedà, especialista en aquest i altres temes, sense cap participació de cap persona de l’ajuntament per evitar suspicàcies en el resultat.
El candidat seleccionat fou Josep Vilardell Guixé, el qual va començar a treballar per l’ajuntament el dia 1 d’agost. D’aquesta manera ja tenim 2 treballadors i es poden fer moltes més feines que no pas abans.
La brigada no solament s’ha d’ocupar de les feines de manteniment dels serveis públics municipals sinó també de petites obres de construcció, millora i ampliació que abans es donaven a empreses constructores i que ara es podran fer directament. Això facilitarà la rapidesa en les actuacions i un estalvi en algunes obres municipals.

L’AJUNTAMENT A FAVOR DE LA SISENA HORA ESCOLAR
Dintre de pocs dies s’ha de començar a discutir i planificar la possibilitat d’introduir la sisena hora en l’horari escolar. Algunes escoles que no la tenen com obligatòria s’han posat d’acord per introduir-la ja en aquest curs. En el cas de Borredà i els altres municipis agrupats entorn a la ZER encara no han pres una decisió.
Pel que fa el nostre cas, l’ajuntament hi som favorables sempre que es trobi una solució que agradi a totes les parts implicades: mestres – alumnes – pares. Això sembla fàcil, però no ho és i cal temps i propostes adients per arribar a un acord. I quan més aviat es comenci més temps tindrem per valorar les diferents possibilitats.
D’entrada l’ajuntament es manifesta clarament a favor de la sisena hora i està disposat a col·laborar-hi fermament. Esperarem les propostes de pares i mestres i a la vista de la situació en que es trobin actuarem en un sentit o altre.

INICIADES LES OBRES DEL PERC – 2005 / 6
A meitats de setembre es varen iniciar les obres de neteja de bosc per facilitat el pas de la línia de subministrament elèctric al sector nord del terme municipal de Borredà.
Aquesta és una obra ja descrita en anteriors butlletins que permetrà portar electricitat a sis cases del terme municipal, entre les quals es troben les instal·lacions d’aigua del poble.
De bon primer s’ha contractat una empresa especialitzada en neteja de franges de bosc, i tot seguit l’ empresa Elèctrica del Cadí procedirà a col·locar les torres i pilones que han de sustentar la línia elèctrica.
La previsió és que en un termini màxim de 3 mesos les obres estiguin totalment acabades i a punt per poder complir el servei elèctric.
Aquestes obres tenen un cost total de prop de 200.000 euros, repartits en dues fases ( 2005 i 2006) que han obtingut unes subvencions del Pla d’ Electrificació Rural de Catalunya (PERC) depenent del Departament de Treball i Indústria. A part hi haurà el cost de la franja de neteja de bosc .
Aquesta obra tanca el pla d’electrificacions rurals que ha dut a terme l’ajuntament al llarg dels darrers vint-i-cinc anys. Totes les cases del terme municipal, habitades tot l’any, estaran connectades a la xarxa elèctrica i finalment l’ajuntament podrà automatitzar les instal·lacions d’aigua del poble.

INICIADA LA TRAMITACIÓ PER ADJUDICAR LES OBRES – PORTADA D’AIGUA SECTOR OEST.
Tal com estava previst s’han iniciat els tràmits per poder adjudicar ,abans de finals d’any ,les obres de portada d’aigua a la zona oest del terme municipal, fins arribar a Les Eres de Guardiolans.
Per aquesta obra l’ajuntament va aconseguir un ajut de 60.000 euros provinents dels fons europeus FEDER. Les altres aportacions provindran de l’ajuntament de Borredà, del de Vilada i dels propietaris de les finques afectades.
Es preveu començar les obres abans d’acabar l’any i que estiguin totalment acabades pels voltants de Pasqua. Aquesta obra donarà compliment a un compromís municipal de portar aigua a les cases habitades del terme municipal i de les situades en els límits amb Vilada.
Amb aquesta portada es completa la xarxa d’aigua municipal distribuïda per tot el casc urbà, nuclis i disseminats propers.

UN CANDIDAT A ESCOLÀ DE MONTSERRAT
Aquest any ha entrat al quart curs de l’escola del Monestir de Montserrat, en Josep Vilardell Bellés de 9 anys, el qual farà el curs d’adaptació, previ a la seva possible acceptació com escolà de l’ Escolania de Montserrat.
Com és obligatori pels candidats a formar part de l’ Escolania, han de fer un curs de adaptació en que segueixen els estudis normals d’una escola i al final es comprova si tenen totes les aptituds per passar al cinquè curs que ja és en tant que membre de la Escolania.
Com tothom ja sap les aptituds i exigències son molt elevades per a tots els candidats i no deixa de ser un gran repte a superar. Desitgem que tot vagi bé i tinguem el primer borredanés en aquesta institució, una de les més antigues i significatives del nostre país.
En qualsevol cas el sol fet de ser admès i estar en aquest primer estadi de candidat ja és un primer pas important que s’ha superat.

APROVADES LES ORDENANCES PER 2007.
En el Ple Municipal Ordinari celebrat el passat 18 de setembre s’aprovaren, amb els vots en contra de CiU, les ordenances fiscals per l’any vinent.
Els canvis bàsics han anat destinats a compensar l’increment del cost de la vida i per tant a compensar els augments habituals de cada any. No s’han tocat les taxes de manteniment de cementiri ni els preus de les piscines.
La modificació més important ha estat en matèria de plusvàlues. El fet de que l’any vinent entri en vigència els nous valors cadastrals ha portat l’equip de govern a proposar una modificació substancial per reduir l’impacte dels augments. En aquest sentit s’ha acordat una reducció del 60% en el valor del sòl i passar d’un coeficient del 22 a un del 18. D’aquesta manera l’impacta serà considerablement moderat.
Cal tenir present que en matèria d’aigua i de televisió, l’ajuntament pensa continuar invertint d’una manera considerable. En el tema de l’aigua perquè s’han de fer algunes altres millores a la xarxa interior del casc urbà, i en el tema de la televisió perquè hem iniciat el pas del sistema analògic al digital, cosa que obligarà a canviar algunes de les instal·lacions actuals.
En tot cas, les modificacions venen sempre justificades per una clara millora de tots els serveis que dona l’ajuntament i que tothom pot veure dia rere dia.

FINAL OBRES CEMENTIRI MUNICIPAL
En pocs dies està previst acabar les obres en el cementiri municipal. Ja s’ha contractat l’enjardinament i s’ha realitzat la renovació de la portada d’aigua que era molt antiga. Com ja és habitual en aquest ajuntament, abans de la inauguració farem un dia de portes obertes en que tothom podrà visitar el nou recinte i veure tot el que s’ha fet. Igualment es donaran explicacions de tot el que es demani.
També es podrà comprovar l’adaptació del vell cementiri al que estableixen les normatives d’accessibilitat per persones amb problemes de mobilitat. S’han tret les escales d’entrada i han estat substituïdes per una rampa i s’ha obert una altra rampa al costa dels vells nínxols de la banda dreta de la capella per poder accedir al nou cementiri. Es a dir hi haurà una dobla circulació entre un i altre cementiri.
Igualment s’ha construït un ampli magatzem per encabir-hi les eines i materials necessaris per fer el manteniment de tot el recinte.
Oportunament informarem del dia de portes obertes i posteriorment organitzarem la inauguració oficial a la qual convidarem el Conseller de Governació de la Generalitat, entitat que ha finançat una part important de les obres.

APROVACIÓ DEFINTIVA UNITAT D’ACTUACIÓ NÚM. 2
En el Ple Ordinari del dia 18 de setembre es va aprovar definitivament, amb els vots en contra de CiU, l’estudi de detall i el de reparcel·lació de la UA núm2 (Camí de la Roca) presentats per la societat Reibeprom que és la promotora d’aquesta urbanització.
Feta aquesta aprovació, ara l’empresa ha de presentar el projecte d’urbanització i tot seguit podrà començar les obres i ,una vegada acabades, començar a vendre les parcel·les resultants.
L’ajuntament, tal com estableix la nova llei d’urbanisme rebrà el 10% d’aprofitament mitjà de la urbanització, cosa que comporta rebre gratuïtament 4 parcel·les destinades a la construcció de vivendes unifamiliars entre mitgeres.
Aquestes parcel·les, i les que rebrem de l’altra unitat d’actuació ( la de Can Gall) seran subhastades per l’ajuntament i amb els diners obtinguts es constituirà un fons prou important com perquè es puguin fer actuacions interessants en el camp de l’habitatge protegit.
Ja fa un parell de mesos que varem encarregar a l’arquitecte municipal , estudiar diferents opcions per invertir aquests diners, i s’han fet gestions prop de la Direcció General d’Urbanisme per veure les possibilitats que estem valorant.
La situació de falta de vivendes de lloguer ens porta a pensar en la possibilitat de actuar en aquest camp , o en algun altre lligat amb el col·lectiu de la gent gran. Aquesta serà una de les importants actuacions que es podran dur a terme en el proper mandat municipal .

Friday, September 15, 2006

 
INVENTS DEL TBO A CIU – IDIOMES DISCRIMINATS

En L’afany per trobar alguna cosa nova i sorprendre a la gent, CiU ens promet ara una de les proves del seu fracàs. Es a dir, després de 23 anys de governs de CiU i de predicar europeisme i educació resulta que ARA VOLEN FER UNA CATALUNYA TRILINGUE .
No deixa de sorprendre no haver-ho aconseguit després de tants anys en que n’han tingut la responsabilitat. Però la manera de fer-ho viable és realment curiosa i encara més sorprenent. Volen proposar una rebaixa en l’IRPF per aquelles persones que presentin un certificat de coneixement d’una tercera llengua , a part del català i el castellà. Concretament l’anglès o el francès.
Realment un invent del TBO. No expliquen els cèntims que amb un títol així aconseguirem estalviar, però tampoc quin títol cal tenir. Estarem parlant d’un títol de coneixement primaris, secundaris o superiors ?
I perquè només se’n beneficiaran els que el tinguin de francès o anglès. Perquè discriminar l’ alemany , l’italià, o qualsevol altre idioma europeu. I perquè europeu, no deixaria de tenir més mèrit saber el rus o el xinès, idiomes de gran futur.
I els que en tinguin dos, tres o quatre. No mereixerien més descomptes ?
Realment aquesta campanya serà interessant. A falta de poder parlar del passat que no els és precisament favorable, CiU ha d’inventar propostes de cara el futur i si totes son com aquesta la campanya serà realment divertida.
Amb tot, cal reconèixer que son originals. No conec cap país del món mundial que hagi fet una proposta com aquesta i l’hagi posat en funcionament. Ja ens veiem tots els declarants de renda anant a buscar els vells diplomes d’estudis i presentar-los per aconseguir una rebaixa de 10 o 15 euros anuals. Amb unes quantes dotzenes d’anys amortitzarem els estudis realitzats.
De totes maneres els que en parlem uns quants d’idiomes veiem que som arraconats i que se’ns deu considerar persones rares, sobretot si a més dels dos idiomes que descompten en parlem alguns altres.
En fi animo a CiU a continuar per aquest camí digne dels millors invents del TBO.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC

Thursday, September 14, 2006

 
IMATGTES DEL PASSAT

Es interessant veure bona part del discurs de CiU de cara les properes eleccions perquè ara prediquen tot allò que no varen fer durant els vint-i-tres anys de govern. Resulta que descobreixen la Catalunya interior i prometen donar-li una atenció preferent, fins i tot per davant de l’ Area Metropolitana de Barcelona.
Benvinguts,doncs, a la crua realitat dels que hi vivim perquè aquest ha estat el nostre discurs durant molts anys. Sempre hi havia alguna gran obra que feia esperar les inversions en el món rural. Arrencar la construcció de l’ Eix Transversal va costar dotze anys. De fet ja va aparèixer com una a dels grans obres que el país necessitava en el discurs d’ investidura de Jordi Pujol, l’any 1980, però pel que es veu aquesta urgència podia esperar dotze anys i realitzar-se en dotze anys més, com a simple carretera i no com autovia com hauria estat aconsellable.
Altres inversions també varen haver d’esperar molts anys. Des de l’ Eix del Llobregat a la C-152 , i ja no parlem dels trens d’aquest territori ni de les carreteres transversals, dites secundàries. Tampoc la xarxa de camins rurals en va sortir beneficiada d’aquesta estimació pel territori interior per part de CiU.
I és que no hi ha res pitjor per un partit que ha governat que la crua realitat viscuda. El millor bagatge d’un partit és la credibilitat i una altra la honestedat i en ambdós camps CiU té autèntics problemes per fer-se creïble. Un altre problema és d’imatge. Si es vol anar cap una nova etapa cal deixar el passat enrere. I deixar el passat enrere significa jubilar les imatges que l’encarnen. Veure ara a Felip Puig predicar contra el govern actual o llençar invectives contra determinades decisions, és feina inútil perquè té en contra la seva trajectòria de govern.
Tots recordem el funcionament de les àrees sota la seva responsabilitat, per la falta d’eficàcia i per les ombres que a dia d’avui encara emmascaren les seves decisions. Tots recordem que era capaç de vendre qualsevol realització amb quatre papers mullats sobre la taula. Els berguedans especialment tenim encara ben viva a la memòria les promeses de rellançament de l’estació de Coll de Pal, l’enllaç amb La Molina, amb fulletons inclosos i amb anuncis que no s’aguantaven per enlloc des del punt de vista tècnic, econòmic i de serietat institucional entre Generalitat i ajuntaments afectats. El mateix podríem de dir del carrilet de La Pobla de Lillet i de tants altres projectes arreu del país.
Però el mateix Artur Mas no s’escapa del record de la seva gestió al front de la Generalitat. La falta de coordinació entre departaments i la falta d’eficàcia de l’administració autonòmica pot ser confirmada per l’amplia plantilla de funcionaris de la Generalitat que ,de ben segur es convertiran en testimonis d’una manera de fer per part de CiU i la transformació que hi ha hagut sota el govern de Pasqual Maragall.
La dispersió de locals, conselleries, trossejament de competències i responsabilitats feia perdre temps i diners a la administració i als ciutadans. Precisament el contrari del que està fent el govern actual. Tot això compta a l’hora de decidir el vot, perquè molts actuacions ja son visibles pel ciutadà de peu, però sobretot son conegudes pels funcionaris i aquest sector , a part de gran, és influent i podrà donar compte de les maneres de fer d’uns i altres.
I la jove generació de CiU que substitueix als històrics, francament no son cap joia de preparació i eficàcia. Ho hem constatat en el Parlament, i a fora. Tenen encara menys escrúpols per fer servir tota mena d’argúcies i instruments de pressió que els seus antecessors, però no els veig al davant de cap conselleria. I malament que hi arribessin perquè els resultats serien nefastos. Al cap i a la fi, Catalunya és un país petit i pràcticament ens coneixem tots. Es un dels avantatges de no poder vendre gat per llebre. Els fets son els fets i les actituds son conegudes per la gent que crea opinió. I francament les llistes presentades per CiU no representen cap signe de renovació ni innovació. I retornar al passat amb tot el que hem vist i sentit només és apte per nostàlgics recalcitrants. I algunes cares ens recorden un passat més per oblidar que per tornar a veure.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

Tuesday, September 12, 2006

 
UN BON BALANÇ

Hi ha hagut tant de soroll al voltant de l’ Estatut i entorn el govern que ha passat parcialment desapercebuda l’acció diària i el conjunt de la gestió.
Es evident que cada partit ha de fer autocrítica i veure en què s’ha fallat, per evitar repeticions en el futur. De fet serà força difícil repetir certs pactes si les coses no canvien sensiblement. I és que sense tant de soroll i més efectivitat els resultats encara haurien estat més espectaculars.
I també cal dir que ara, amb un govern format per PSC i ICV realment les coses van molt millor. No hi ha aquelles discrepàncies per qüestions, sovint, accessòries i es va al gra. Entenent per gra, prendre grans decisions i tirar endavant tots els grans projectes que necessita el país.
Tanmateix sempre és bo mirar una mica enrere i fer un repàs del que han estat els mil dies de govern. Fa temps que CiU intenta minimitzar les actuacions i donar una sensació de poc treball ,quan la realitat és ben diferent. He estat en el Parlament durant prop de 5 legislatures i puc assegurar que aquesta, a nivell de gestió ha estat la més eficaç en alguns grans temes que sempre havien quedat per més endavant.
I és que un país perquè funcioni necessita una maquinària eficient. En temps de CiU la administració era ineficient, degut a múltiples factors. El primer per mandra de fer canvis i adaptacions a les necessitats actuals. Sempre es deixava per més endavant i la maquinària anava envellint i agafant vicis per tot arreu. La traducció eren retards , pèrdues de temps, burocràcia inútil i despesa creixent.
Una de les primeres grans actuacions que la gent no veu a primer cop d’ull és precisament posar al dia la administració. Queda encara molt per fer, que quedi clar i que ningú es pensi que ja hem arribat a bon port, però deu ni do dels canvis operats i dels estalvis aconseguits.
Una altra de les grans decisions ha estat la de canviar les prioritats del govern. En les etapes de CiU , les prioritats ni eren clares ni s’aconseguien resultats pràctics importants. Era la famosa teoria de la “taca d’oli” per uns temes, la “esquitxada “ per uns altres i un poti – poti per altres. Es a dir, es volia acontentar tothom una mica sense resoldre els grans problemes de fons.
Exemples en tenim a centenars. Des de començar l’ Eix Transversal al cap de 12 anys de prometre’l i fer durar les obres 12 anys més, tot i fer 13 inauguracions de petits trams perquè semblés que es treballava molt, a fer el mateix en altres carreteres, o en els temes de peatges, inversions en equipaments educatius, sanitaris, etc.
El govern actual ha volgut posar per davant de tot les inversions en educació, en sanitat i en benestar social. Es a dir, s’ha convertit en un govern d’autèntica vocació al servei de la gent començant pels més petits , on rau el futur del país, continuant per la ciutadania amb problemes de salut i acabant pels més necessitats i desvalguts, la tercera edat.
Els exemples son contundents. En matèria de educació s’han contractat 4.600 mestres més, s’han construït 104 centres escolars i s’ha signat el Pacte Nacional per a l’ Educació que suposa un salt qualitatiu de primer ordre.
En salut , les xifres son igualment contundents amb la contractació de 903 metges nous, reducció d’un 20% del temps mitjà d’espera per operacions no greus, millores en els principals hospital de Catalunya i molts nous centres de salut, fins i tot en les poblacions més petites.
En benestar, s’han destinat 261 milions d’euros per a 260.000 famílies i s’han construït 47 nous equipaments per la gent gran.
En mobilitat, només cal veure tot els moviments al llarg i ampla de la Catalunya Central i tots els nous projectes que s’estan redactant i contractant, per donar compliment a les aspiracions del territori rural de equiparar-se a l’urbà en matèria de comunicacions.
Hem vist altres inversions espectaculars com les lligades a la llei de barris amb una dotació de 600 milions d’euros, o el desplegament continuat dels Mossos d’ Esquadra,etc.etc.
En definitiva, s’ha treballat molt i bé, en la major part de les matèries que afecten els ciutadans en el seu dia a dia, al mateix temps que s’han millorat notablement les ajudes als ajuntaments perquè també ells podessin fer front a les necessitats més urgents dels pobles i ciutats.
He estat espectador i actor de cinc legislatures, quatre sota governs de CiU i una del govern d’esquerres, i francament el país no aguantaria tornar enrere i perdre tots els avantatges aconseguits en aquests darrers tres anys. Ara CiU pot al·legar soroll i algunes sortides de to, propis també d’un govern amb tres socis, però els resultats son contundents i sòlids. Les xifres ho demostren i son tossudes, davant els intents de desacreditar la feina feta. El balanç és bo, i és bo continuar-lo.
Joan Roma i Cunill,Diputat al Parlament pel PSC. Article per La Rella.

 
SORPRENENT ESQUERRA
Pels qui portem un grapat d’anys en política i hem viscut molts episodis en el Parlament i a fora, no deixa de sorprendre’ns la falta d’autocrítica per part d’ ERC. I ens indignen especialment algunes afirmacions i acusacions que res tenen a veure amb la realitat. Es més, sovint emmascaren una altra realitat molt diferent.
Aquesta introducció ve a tomb de diverses afirmacions dels principals dirigents republicans a l’entorn del període de govern del tripartit i de l’eficàcia d’uns i altres en el Consell Executiu.
Dir alegrement que els consellers republicans eren els més populars, els més efectius i els més dedicats al bé general, i que els socialistes pensaven més en altres coses que no pas en la gestió diària i el futur del país, a part de ser fals és radicalment diferent i potser hauríem d’aplicar la dita popular de “diguem de què presumeixes i et diré de què manques”.
Massa sovint hem vist conductes excessivament partidistes per part d’ ERC en visites oficials o en decisions de govern. O comportaments prepotents que res tenen a veure amb l’exercici ponderat i prudent que ha de tenir un governant. També hem vist contravenir decisions del govern per simples interessos de partit.
La llista de greuges és llarga i àmplia, d’aquí les sorprenents declaracions d’uns dirigents que semblen ignorar la realitat diària del seu comportament en seu parlamentària.
Pasqual Maragall ha titllat d’ingenuïtat el comportament d’ ERC en el govern. Molts altres la considerem inconscient i voluble. He estat portaveu d’ Indústria del grup socialista i portaveu adjunt de política territorial i he pogut constatar canvis constants en les decisions del partit esquerrà, de manera que a cada comissió o ple podia saltar la novetat de no aconseguir el suport d’ells a alguna decisió del govern. En determinats moments es podien despenjar del pacte de govern sota qualsevol excusa , de caràcter nacional o local.
No ha estat excepcional haver de elevar consultes al més alt nivell simplement per recordar que un pacte de govern obliga a totes les parts a complir-lo .
Com també ha estat habitual veure com diputats esquerrans interpel·laven el govern ,per mitjà dels seus propis consellers en unes actuacions absolutament increïbles en un Parlament seriós. Es a dir, que diputats de govern interpel·lin el propi govern. Què diríem si regidors de govern d’un ajuntament es dediquessin a preguntar i obrir consultes amb l’alcalde durant un ple?
Tot plegat demostra que el període de govern no ha estat fàcil i que s’ha de tenir confiança i fidelitat per poder participar en un pacte amb altres partits. Aquesta fidelitat sovint no la hem vist per part d’ ERC i convindria que fessin un exercici d’autocrítica abans de culpar a d’altres dels errors propis. Seria la primera mesura adequada per poder endegar una nova etapa en millors condicions que la passada.
I sobre eficàcia ,només cal veure la gestió duta a terme per cada conselleria per comprovar el grau d’efectivitat. Precisament l’ amplia experiència municipal de la major part dels consellers socialistes s’ha demostrat sobre el terreny i a nivell legislatiu. D’aquí que demanem un mínim de sinceritat i rigorositat als antics socis de govern a l’hora de fer valoracions de la feina feta. I d’errors n’ hi ha hagut per totes les bandes, però el cert és que la acció global del govern ha estat molt positiva i precisament per declaracions com les que ara denunciem s’ha donat una visió negativa, malgrat els grans encerts que hi ha hagut. I si algú en té algun dubte que repassi l’acció de govern dels mil dies i ho comprovarà en inversions, en decisions i en canvis de prioritats respecte les polítiques de CiU. Els aspectes positius han estat enormement elevats i en aquesta acció el PSC hi ha tingut un protagonisme clar, per la qualitat i quantitat de les aportacions fetes.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

Wednesday, September 06, 2006

 
ESTRANYA POSICIÓ LA DE ERC ENTORN LA COGESTIÓ DELS EQUIPAMENTS CIVICS DE LA GENERALITAT.

Tenim de nou un exemple evident i palpable del que ha estat la gestió de ERC a la Generalitat en els departaments que havia tingut la responsabilitat de administrar.
Tots els partits d’esquerres, durant anys i anys havíem criticat l’ús totalment partidista fet per CiU en els Centres Cívics, creats en l’època del Conseller Antoni Comas i que suposaven un contrapoder evident als ajuntaments més grans.
En el Pacte del Tinell hi figurava en un lloc privilegiat el traspàs de tots aquests centres als ajuntaments, amb les dotacions pressupostàries corresponents. No s’entén que ara i després de poc de 3 anys s’ aliessin ERC i CiU per no donar compliment al que establia el pacte. Potser era la manera en que ERC volia conservar un poder i un contrapoder en els ajuntaments que no governava.
Com a Diputat del PSC aplaudeixo enormement aquesta decisió que no vulnera cap acord del Parlament i que permet compatibilitzar la titularitat de la Generalitat amb la gestió dels ajuntaments i sempre estarà més ben gestionats pels ajuntaments que no pas pel govern, a part d’evitar duplicitats o controvèrsies entre uns i altres.
I al cap i a la fi el que tots volem és que donen el millor servei possible a la població . Tots aquests centres son potents focus d’activitats i dinamització de la gent gran i dels barris de les principals ciutats de Catalunya. Es lògic que el govern prengui una decisió a favor de les tesis municipalistes que sempre hem defensat des del PSC.
I les crítiques de ERC deixen cada vegada més al descobert el doble llenguatge d’un partit que en un lloc deia i firmava una cosa i governant en feia una altra. Que no oblidi ERC que els pactes son per ser complerts i aquest es va posar en un dels primers llocs del Pacte del Tinell. No deixa de ser paradoxal haver hagut d’esperar a no tenir ERC en el govern per poder-lo dur a la pràctica.
En qualsevol cas el que importa els ciutadans son els resultats i els resultats segur que milloraran el funcionament de tots aquests equipaments cívics. I al cap i a la fi no s’obligarà a cap ajuntament a assumir-los si és que no es volen.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC

 
GARANTIR LA VENDA DE BOLETS
Pels qui hem seguit i intervingut en la problemàtica dels accessos a Cal Rosal podem assegurar que la preocupació era doble. Per una banda treballar per millorar els accessos, una vegada obert el desdoblament i per altra aconseguir mantenir una activitat comercial que és de vital importància per Cal Rosal, però també per la comarca.
Era lògica la inquietud de tota la gent i la petició del Grup Municipal del PSC a l’ajuntament d’ Olvan per aconseguir canvis en els accessos i en la senyalització a banda i banda de l’ Eix del Llobregat. Sí estranyava el posicionament de l’equip de govern d’Olvan en un tema que hauria d’haver-se negociat i resolt molts mesos abans.
Ara, hem aconseguit un acord favorable de la Direcció General de Carreteres per aplicar de forma immediata i hem iniciat les negociacions per aconseguir-ne un altre de cara el futur immediat. Tot per fer possible que Cal Rosal tingui un futur clar i esperançador.
Amb tot, no és fàcil acostar els antics clients del mercat del bolet, quan passen per un traçat de la C-16 radicalment diferent de com era un any enrere.
La mobilització i preocupació dels boletaires és lògica i comprensible. Molts han vist el descens de l’activitat en el mercat de Guardiola que tot i estar ben situat , ha perdut molt moviment respecte el que tenia anys enrere.
D’aquí la recerca de llocs alternatius i veure Berga com a lloc de salvació. Es una de les solucions immediates que es pot trobar, si bé caldria des d’ara mateix obrir un període de estudis i reflexió sobre les perspectives de futur.
El Berguedà s’ha convertit en la comarca catalana de referència obligada en matèria de bolets. Això és bo, però ens obliga a ser conseqüents. Ni es pot improvisar ni es pot enganyar. Hem d’apostar per la qualitat i la serietat.
Ara hem de resoldre amb caràcter d’urgència què fer per no perdre els milers de clients que any rere any compren a la comarca . Poden coexistir dos o tres mercats de bolets a la comarca, però tots ells han d’estar ben muntats i ben programats. En aquest tema com en altres sempre ha mancat ordenació, planificació i promoció. Es una més de les mancances del consell comarcal.
La venda de bolets produeix beneficis importants a tota la comarca. Molt més del que pot semblar a primer cop d’ull. Son beneficis repartits per tot arreu i que arriben a moltes famílies que hi troben el complement essencial , i provoquen una riquesa gastronòmica més que evident al llarg de tot l’any. Porten moviment general a tots els pobles i sovint és més important la temporada boletaire que la d’estiu o la de neu. Per tot això s’ha de trobar solució a l’actual problemàtica.
Aquest any serà transitori. De solucions parcials i no satisfactòries, probablement per ningú, però permet obrir el camí cap a solucions més definitives. Es pot pensar en un gran mercat del bolet centralitzat o més repartit. Hi ha clientela per a tots si es fa bé, i ben planificat. En un any hauríem de tenir la solució. Que cadascú faci els deures que li pertoquen.
Per part de la Generalitat he de dir que la comprensió i col.laboració és més que evident, i donaran facilitats per trobar la proposta més adient. Ara bé hem de ser nosaltres des de la comarca els qui la dissenyem i planifiquem. En aquests darrers dies he tingut ocasió de parlar-ne amb uns quants consellers del govern i tots ells mostren el seu interès perquè la comarca tingui i mantingui el lideratge dels bolets. Es hora de buscar solucions adients.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article pel setmanari berguedà,regió 7.

Tuesday, September 05, 2006

 
DEPENDÈNCIES – INDEPENDÈNCIES
Just pels voltants de l’ 11 de setembre sempre retornen els grans debats sobre l’autogovern, el grau d’autonomia , les dependències o independències que defensen uns i altres. Son debats que omplen pàgines de diaris i revistes, o provoquen discussions a mitjans de comunicació, però no tenen altres repercussions a nivell polític o social.
De fet els defensors de la independència de Catalunya, pura i dura, son més aviat pocs, per no dir molt pocs. M’atreviria a dir que ja ni ERC es pot considerar un partit independentista , formalment parlant, a la vista del seu comportament i actuació a Catalunya i a Madrid.
Es a dir, que el petit món independentista és totalment extraparlamentari. De tant en tant a les pàgines del Celsona apareixen articulistes ,més o menys habituals que fan grans proclames en contra de l’estat i tot el que representa Espanya, però al final molt em temo que acaben votant partits d’aquí, que estan ben conformats amb aquesta suposada dependència estatal.
I és que ni CiU ni ERC lluiten per trencar cap vincle amb l’ Estat. No tant sols això hi ha una clara cursa per veure qui té més pes i més poder de decisió en les polítiques estatals i qui es converteix en “lobby” dels interessos dels empresaris catalans a Madrid. En fi, una cosa és el que es diu en alguns mítings electorals o en actes de partit a nivell intern, i una altra cosa és el que es fa a nivell oficial.
En aquest cas ,el PSC no amaga res a ningú. Tampoc pretén fer una cosa aquí i la contrària a Madrid. El partit és totalment independent del PSOE, i s’organitza i decideix el que creu oportú aquí i allà. Ara bé, estem agermanats i col·laborem estretament uns i altres, simplement perquè creiem en un projecte comú que es pot compaginar i que no té perquè perjudicar a uns o altres.
Es impensable dur a terme polítiques enfrontades a Catalunya respecte de Madrid, quan tots plegats estem immersos en un àmbit superior que es diu Unió Europea. Aquesta realitat és la que fa inviable o il·lògica tota aspiració de segregació o independència. Seria marxar d’un lloc per anar cap un altre, igualment dependent. Si una virtut té la UE és precisament unir esforços de tots els membres que la conformen i així ser més forts per competir amb altres potències mundials.
Es curiós ,doncs, sentir proclames de dependències dels partits catalans, dits nacionalistes, en contraposició als que tenim lligams amb un altre partit estatal, perquè son més forts els lligams i les dependències de tipus econòmic o empresarial que les polítiques.
Ho hem vist al llarg de tots els governs de CiU com aquest partit ha anat governant supeditat a interessos que no eren els dels catalans en el seu conjunt, sinó de col·lectius que tenien un poder immens sobre CiU o que ajudaven a la seva financiació i funcionament.
No ha estranyat a ningú que conegui la composició i funcionament de CiU que sempre hagi defensat l’escola privada per damunt de la pública. D’aquí els concerts educatius generosos amb els diners de tots cap escoles privades, fins i tot molt elitistes, i discriminatòries. O el mateix hem vist en el camp de la sanitat privada, o en el del benestar social, o en matèria de telecomunicacions, ITV, mitjans de comunicació, etc.
Es a dir, un partit es pot proclamar nacionalista, fins i tot amb ínfules independentistes, però s’ha de veure què defensa i a qui defensa , per constatar si parla i actua amb credibilitat o no.
Per això les campanyes son realment instructives. Ara podem veure els grans escarafalls de CiU davant explicacions del Govern PSC-ICV sobre el què s’ha fet en aquests 1.000 dies de govern i no volen recordar els centenars de milions de pessetes que llençava CiU en campanyes estúpides i sense sentit com la dels “som 6 milions”, “aigües netes”, “la feina ben feta no té fronteres”, els “mil anys de Catalunya”,etc.etc. Era una manera de tenir contents a un gran nombre de mitjans de comunicació, pagant amb diners de tots els catalans.
Estem entrant en una nova campanya electoral i la independència, física i política, no la defensa ningú. No ens enganyem i no ens deixem enganyar per proclames de doble o triple lectura. En quan a les dependències que cadascú les valori i les estudiï perquè sincerament és molt millor la participació i col.laboració amb altres forces estatals que no pas que manin en partits forces econòmiques concretes que busquen els seus beneficis i no els de la col·lectivitat, en general. Cadascú es retrata i per sort els catalans ja tenim una llarga trajectòria democràtica per veure què ha fet cada partit en cada tema determinat.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Celsona.

Friday, September 01, 2006

 
UN AUTÈNTIC SERIAL
Des dels temps de les batalles pel salvament de l’edifici dels Escolapis no havíem viscut a Solsona cap altra cas tant llarg, complicat i enrevessat com el del famós pati del Setelsis.
Aquest és un cas paradigmàtic d’una manera de fer i actuar molt propi de CiU. A alguns encara els ha sorprès la decisió de l’ equip de govern, però pels qui portem ja molts anys en política solsonina, no té res d’estrany.
Cadascú defensa uns interessos determinats. Cada partit representa un segment de la població i tots actuen en funció d’aquests paràmetres. Es evident que CiU sempre ha avantposat la defensa de la escola privada enfront de la pública. Aquí i a tot arreu. Precisament algunes de les grans batalles en el Parlament i el Congrés de Diputats han anat encaminades a preservar els privilegis de les escoles privades enfront de les públiques.
Es a dir, tothom actua segons criteris ben definits i demostrats. Era il·lusori pensar que Solsona seria diferent. Ja es varen encarregar les forces vives de l’entorn de CiU de fer arribar els missatges oportuns com perquè no es desviessin de la trajectòria marcada. I així s’ha fet. Que ningú se’n sorprengui.
El que sí sorprèn és el moment elegit i la manera de dur-ho a terme. Qualsevol càrrec polític sap que en èpoques electorals s’ha de ser més prudent que mai. Trepitjar ulls de poll a pocs mesos d’unes eleccions comporta el perill de que la gent se’n recordi i opti per canviar de vot, per castigar uns i premiar altres.
I el cas Setelsis ha suposat un revulsiu per molts solsonins perquè no entenen la posició de l’equip de govern de CiU. Una escola pública justifica posicions i canvis urbanístics, aquí i a tot arreu. Un equipament públic essencial ha de tenir un tractament igualment especial. I no entendre-ho o actuar amb una tossuderia inamovible, porta CiU a un autèntic suïcidi polític.
Amb les coses de menjar no s’hi juga. Es el que els nostres savis avantpassats sempre ens havien dit. I podríem aplicar aquesta dita a les coses de l’escola o de la salut. En aquests moments hi ha quatre o cinc-centes famílies que no estan contentes per la decisió de l’equip de govern. Son més que suficients per canviar el govern dintre de poc més de mig any.
I CiU els hi ha donat un bon argument per fer-ho. Ja saben que no poden confiar en un partit que ha avantposat interessos de particulars per damunt dels generals. I si ho han fet en un tema ho faran en d’altres. Els canvis urbanístics proposats per resoldre el problema eren assumibles pel conjunt de la ciutat. Es justificaven perquè no beneficiaven particulars sinó tot una escola. Un partit progressista ho hagués tirat endavant , un conservador ,no. Res de nou a l’horitzó .Toca apostar pel canvi.
I la gent tindrà ben a prop aquesta oportunitat. Just el mes de maig vinent es faran les eleccions municipals. Es el moment oportú per presentar-se a les eleccions i aconseguir un s resultats que permetin l’alternança a Solsona i portar un equip de gent que tinguin clares les prioritats de la ciutat.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7 _ Solsona.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?