Wednesday, October 31, 2018

 

AGITADORS O GESTORS ? - art. Diari de Terrassa



AGITADORS O GESTORS ?
A l’abril del 79, varen tenir lloc, les primeres eleccions municipals, i el proper mes de maig, les onzenes. Portem, doncs, 40 anys de democràcia municipal, en l’etapa més llarga i fructífera de la nostra història. La transformació de pobles i ciutats ha estat enorme, amb avenços espectaculars, i amb alguns desequilibris, molt rellevants, com perquè siguin objecte d’atenció preferent, en el proper, i propers mandats.
Es hora, de buscar candidats i comprovar qui vol continuar i qui no. En això, estan ocupats els partits polítics, amb unes grans dificultats per a conformar llistes àmplies, preparades i amb garanties d’eficàcia.
La diversitat del país, modifica substancialment, les expectatives en grans ciutats, respecte de petits pobles. Torno a recordar que Catalunya té 600 petits municipis, d’ un total de 947. A què venen les dificultats actuals ? Son més grans, que anys enrere ?
Doncs, sí. Son molts els alcaldes que han decidit plegar. El procés ha complicat enormement la vida municipal, augmentant distàncies entre grups municipals, incrementant les tensions en plens i comissions, per simples discussions sobre temes que res tenen a veure amb les competències municipals, i amb fets que han posat contra les cordes, entitats, associacions, clubs, etc.
Tot plegat, ha comportat que els ajuntaments, s’hagin convertit en llocs de conflicte “nacional”, on abans hi havia debats i discussions “locals”. Partits i algunes entitats municipalistes, han exigit pronunciaments i decantaments, dels equips de govern, cap a posicions que haurien d’haver estat “institucionals” i no de partit. Aquesta situació ha enverinat la convivència entre grups, i entre equip de govern i entitats, en un sentit o altre. Es a dir, tothom ha tingut dificultats, per un costat o un altre, i això ha alterat l’acció de govern.
No tinc cap dubte, en assegurar que com més independentista ha estat l’equip de govern, menys efectiu ha estat en la seva acció de govern. Es lògic. Ha hagut de destinar esforços, temps i recursos, a posicionar-se sobre temes “externs” al poble, en comptes de centrar-se només en els problemes locals. Molts s’han vist empesos a assistir a manifestacions i concentracions, a les quals no tenien cap ganes d’anar-hi, però per quedar bé, o per no tenir problemes amb els seus, hi han participat.
Però, això sempre passa factura, i ara son molts, els que decideixen tornar a casa, i treure’s aquests problemes del damunt. I és que encara hi ha qui vol, agitadors, al capdavant dels ajuntaments, i no gestors. A la vista del fracàs del procés, creuen i venen que el nou procés ha de venir de la mà del control del territori i d’aconseguir fidelitat i seguiment total, per part dels alcaldes .
De fet, alguns creuen que s’ha d’imitar al president Torra que agita, però no governa. I francament, un ajuntament no pot funciona sota aquesta premissa. Un alcalde ha de governar i gestionar, sota els criteris de la dedicació, l’esforç i el compliment de les competències municipals. Si es vol fer d’agitador, millor dedicar-se a una altra cosa, però no a fer d’alcalde.
Però , aquesta insistència i l’enorme incertesa de futur, afegit a tenir un govern de la Generalitat que no governa, fa que molts alcaldes prefereixin deixar pas a altres candidats. El problema vindrà si son substituïts per persones que creuen que el seu destí és agitat, en comptes de governar. Malament pot anar el país, si el nombre d’ajuntaments dedicats a l’agitació s’incrementa, en comptes de pensar en com resoldre els problemes dels seus ciutadans directes, que son als qui representa. En poques setmanes veurem el nou mapa que es pot configurar, a partir de les eleccions del 26 de maig.


Monday, October 29, 2018

 

TRES NOUS "ARTEFACTES" - art. Nació Digital Solsona


TRES NOUS “ARTEFACTES”.
A falta de trobar un nom, més pràctic, més fidel a la realitat, permeteu-me batejar els darrers tres nous esdeveniments , dintre del procés, com “artefactes”, No goso posar-hi moviments, ni plataformes, ni col·lectius, perquè tots procedeixen d’una mateixa matriu, i no els hi dono gaire temps de vida. Temps al temps.
El primer, porta el nom rimbombant de Consell de la República, amb seu a Waterloo ( Bèlgica), creat com una entitat privada, que s’ha de financiar al 100 % amb aportacions privades, i amb promesa de transparència. Per cert, aquesta promesa de claredat i transparència, ja l’he escoltada en multitud d’ocasions, i ningú ens explica qui paga totes les despeses de viure , fora del país. Seria interessant , publicar les aportacions, ingressos i despeses, per saber qui realment paga.
Però, bé, el funcionament d’un nou ens, per estrany que sigui, precisa d’un impulsor, d’un director d’orquestra com per portar a bon port, la criatura que li han posat a les mans. En aquest cas, es tracta de Toni Comín. Es un dirigent, molt eficient per ocupar càrrecs institucionals, on sigui i com sigui, no en va ha fet una trajectòria molt enrevessada. La resumeixo. Entra en el Parlament en representació del moviment Ciutadans pel Canvi, impulsat per Pasqual Maragall. El rigor en les incompatibilitats feia que al cap d’un mandat institucional, haguessin de deixar pas, a un nou candidat. Per driblar aquesta norma, entra en el PSC, i ja està. Ja té resolta la incompatibilitat. D’aquí, passa a ERC, aprofitant els bons vents que tenia el partit, en aquelles dates, i ara està al costat de Puigdemont, lluny d’ERC, que ja està tipa de que vagi al seu aire.
Doncs bé, Comín des de Bèlgica, ha d’impulsar el que ha d’esdevenir una mena de “govern a l’ombra”, des de fora, per ordenar què ha de fer el “govern de dintre”, o per substituir-lo si un dia cau....Bé, els de dintre ja han dit, que això no ho veuen gens, gens clar. Esperem , doncs unes setmanes i veurem que la cosa es complica enormement.
El segon esdeveniment, ha estat la creació del Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social, per al Debat Constituent.  Deu n’hi do, del nom, i a falta de trobar algú de nou, posen al davant, Lluís LLach. Em pensava que havia retornat al Senegal, a descansar, però no , continua per aquí. Lluís Llach, passarà a la història com un gran cantautor, però , crec que com un pèssim polític. Va ser un dels principals “profetes” del procés, anant arreu del país, proclamant la imminent república i independència. No he sentit cap disculpa pública per haver enganyat a la gent, o per estar enganyat, i haver-ho transmès a la ciutadania. En fi, ara, li toca lidiar amb aquest fòrum, més destinat a trobar-se de tant en tant a fer el cafè i discutir què es pot fer de més, que encara no s’hagi dut a terme. No queden gaires més “perfomances” per inventar, però segur en trobaran alguna de no duta a terme.
I per acabar, el tercer esdeveniment, fet a Manresa, ha estat la creació de la Crida Nacional per la República, que no se sap ben bé, que és ni què esdevindrà. Al capdavant hi figuren dues persones amb una trajectòria també molt rocambolesca, com son Ferran Mascarell, i Agustí Colomines. Li dono poc futur a la nova formació, perquè suposa voler fer una “opa hostil” al PDECAT, sota l’excusa d’aplegar més gent, i més transversalitat, però amb un fons econòmic clar, al darrere. M’explico. El PDECAT és el propietari del nom de Junts x Cat, de manera que qui cobra les subvencions electorals, i els generosos ingressos del Parlament, en diner i en personal, va al partit i no a la formació. Es evident que l’idea de la Crida, és posar aquest nom a la candidatura i ser-ne, amo i senyor...la resta excuses, son això, excuses. El diner és el diner, i el poder de posar i treure candidats, és essencial. Aviat ho veurem.
Així, doncs, tenim tres noves creacions, que justifiquen posar i treure noms, enviar comunicats, fer reunions, proclamar futurs, etc, molt propis dels actuals temps. Moltes declaracions i cap actuació concreta. Veurem en què queda tot plegat.



Friday, October 26, 2018

 

CORRUPCIÓ INSTITUCIONAL - art. REgió 7



CORRUPCIÓ INSTITUCIONAL.
En tot lloc i moment, el diner públic, ha de tenir un destí molt clar i transparent. No es poden permetre despeses inútils, i encara menys, partidistes o sectàries. L’austeritat ha de ser norma de la casa, molt especialment en temps de crisis, com en la que estem, des de fa molts anys . Perquè dic això ? De fet el títol de l’article es podria canviar pel de “Malbaratament de recursos públics”. M’explico.
Durant molts anys, els governs de CiU varen tenir un especial interès en supervisar, influir i controlar els mitjans de comunicació, intentant posar-los al seu servei. Ells en deien “al servei de la causa”, sense especificar que la “causa” era recolzar i afluixar en qualsevol crítica o control al govern. Bona part de “l’oasi català” s’entén per la domesticació de bona part dels mitjans de comunicació catalans.
Com ho aconseguien ? Doncs, fent servir diverses formules per estovar consciències i facilitar la feina a periodistes i editors. Una de les formules més utilitzades, era regar amb publicitat institucional, els mitjans més afins, i castigar als més ferotges. Els governs de la Generalitat, han fet ús d’ingents sumes de diner públic, per fer callar crítiques o per “vendre” acció de govern. Cada Conselleria, cada organisme públic, disposa de partides generoses, destinades a publicitat institucional, o a accions de promoció i comunicació, que ve a ser el mateix. I per descomptat, per damunt de tots, Presidència, té una caixa immensa, destinada a aquest objectiu.
Ara i aquí, en plena crisis econòmica – financera, amb un deute i un endeutament brutals, que superen els setanta – cinc mil milions d’euros, el govern de la Generalitat, llença, malbarata , compra o premia multitud de mitjans de comunicació, en pro d’impulsar i animar el procés sobiranista. I ho fa, amb una periodicitat i entrega, com feia anys, no havíem vist. Perquè ?
Doncs, perquè durant l’aplicació de l’art. 155, es va tancar l’aixeta de les partides de publicitat, i molts mitjans i xiringuitos oberts, per viure del procés, varen patir la suspensió de partides, abocant-los al tancament, pur i dur. Altres, varen sobreviure a dures penes, esperant temps millors. Aquesta suspensió de publicitat, va motivar, atacs ferotges al 155, no tant per convicció política, com per ofegament econòmic, del mitjà del qual menjaven i vivien. L’exigència del retorn a la normalitat, era causa comuna, per recuperar els beneficis perduts.
I heus aquí, que el nou govern, presidit per un president adjunt, es posa mans a l’obra , busca i rebusca en tots els racons, d’on treure diner per mantenir els mitjans afins, pagats i mantinguts amb diner públic. I la recerca, té èxit, faltaria més. Al cap de poc de prendre possessió dels càrrecs, podem constatar com cada departament, cada organisme, cada xiringuito de la Generalitat es permet contractar publicitat institucional, venuda , ara, sota el nom de “pàgines especials”. En elles podrem veure, amb lletra semblant a la del diari, com la Generalitat fa campanya de la Generalitat. Un món meravellós, en un món eficient i feliç.
Però, no n’hi havia prou amb les “pàgines especials”, calia des de Presidència, regar millor, els mitjans més compromesos amb el procés. Per a tots ells, res millor que campanyes especials, com la del primer dia de classe, el 12 de setembre amb la campanya “Oda a la carmanyola”, o la del 14 de setembre, amb “Oda a la torrada”, suposo que aviat vindran les “odes a la xocolata”, o a la “tassa de llet”, a la “fruita”, etc, etc. Altres campanyes han vingut el 17 de setembre, el 5 d’octubre, o la de l’11 amb “55 urnes per la llibertat “, etc. Pels preus de pàgines senceres, i per la periodicitat, calculo que  a dia d’avui, el govern de la Generalitat ha llençat més de un milió i mig d’euros. I d’aquí, a finals d’any, seran més de tres milions, l’equivalent a la contractació de més d’un centenar de mestres o de metges, per parlar d’uns col·lectius indispensables, a dia d’avui per al país. Enteneu ara, el perquè de parlar de “corrupció institucional”o de “malbaratament de diner públic” ? Com podem permetre llençar, diner de tots, amb estupideses com aquestes ? Us recomano llegir el contingut, perquè tindreu vergonya aliena. Ni tant sols és publicitat, son pèssims escrits, sense to ni so, simplement destinats a pagar favors de submissió i propaganda. Es pot permetre aquest mal ús del nostre diner ?



Thursday, October 25, 2018

 

MES NOSA QUE SERVEI - art. Diari de Terrassa


MÉS NOSA QUE SERVEI.
L’existència d’un servei, un organisme, i encara més, una institució, es justifica per la seva utilitat i eficàcia. Així és com, els alcaldes, procurem que els ajuntaments que presidim, tinguin una eficàcia diària, en tots i cadascun dels serveis de que disposa, per atendre les necessitats dels ciutadans. Elemental conclusió.
Aquest mateix interès, han de tenir, altres administracions, amb contacte directe o indirecte amb els ciutadans, es diguin consells comarcals, diputacions, o Generalitat i Govern Central.
Avui ,tractaré de la preocupant davallada d’eficàcia , per part de l’administració que més problemes ens està donant a tots plegats, sense per això, suposar cap millora en les prestacions. Al contrari, s’ha convertit en un autèntic maldecap , fins el punt de que en molts casos, fa “més nosa que servei”. M’explico.
Durant la dictadura, varem batallar per a recuperar les institucions perdudes, i havíem posat en la Generalitat ,totes les aspiracions de tenir una administració propera, àgil i eficient.
Ben aviat, varem constatar que Jordi Pujol, copiava estructures i funcionament de l’administració central, en comptes d’apostar per una d’ innovadora i diferent. Però bé, ja en parlarem un altre dia, d’aquest aspecte. El que vull ressaltar és la importància pels ajuntaments petits, de disposar d’administracions, al servei nostre. I quan dic “nostre” em refereixo a que facilitin infraestructures, equipaments i serveis, a ciutadans que viuen en el que anomenem “món rural” o d’interior. Son prop de 600, en un conjunt de 947 ajuntaments , a tot Catalunya.
Els ajuntaments petits ( tots els de menys de 5.000 habitants), recapten per sobreviure. Es a dir, el que cobren dels seus veïns, se’n va tot en pagar administració, brigada manteniment i costos dels serveis essencials. Per fer qualsevol obra o inversió, necessiten ajudes, en forma de subvencions a fons perdut, de les altres administracions, principalment Diputació, Generalitat, Govern Central ( amb poques opcions) i de la UE ( també amb poques opcions).
Fins ara, la Diputació de Barcelona , ha complert i compleix les seves obligacions. Res a dir. Pel que fa la Generalitat, el desastre és total i absolut, de manera que de les dues cames que tenien els ajuntaments, una funciona, l’altra està totalment tallada, seccionada, o mutilada. Les causes son diverses, ja en parlaré un altre dia, però pels més independentistes i menys objectius, tot és culpa de Madrid per un mal finançament. Pels qui coneixem millor la casa gran, la disbauxa organitzativa i financera, de més de 25 anys de governs de CiU, ha portat a la bancarrota.
Resultat. La Generalitat, manté els aspectes menys atractius de la política, basada en supervisió, control i autoritzacions a les accions  dels ajuntaments, i ha eliminat les més atractives, com eren les d’ajudes i participació. Es a dir, tenim ara un govern de la Generalitat, mal organitzat, pèssimament gestionat, amb baralles internes i externes, amb el cap en un altre lloc, a la recerca d’una república imaginària, que deixa els ajuntaments en situacions molt, molt compromeses, a canvi de cap benefici.

Per entendre’ns. A dia d’avui , hi ha milers d’expedients voltant per despatxos de la Generalitat, a l’espera de ser atesos, informats, contradits, estudiats , avaluats, o resolts..amb incompliment habitual dels terminis, impossibilitat de predir resultats, costos afegits a impulsors i promotors d’activitats, etc, etc. I mentrestant passa això, els ajuntaments ja ni reben ajuts per obres ( el Pla Únic d’Obres i Serveis ) ha desaparegut, i fins i tot han eliminat el petit pla de manteniment de serveis. El resum és penós, però una administració com la que tenim ara, fa “més nosa que servei”. 

Tuesday, October 23, 2018

 

UNA TERCERA, SERIA LA BONA ? - art. Blogesfera socialista

UNA TERCERA, SERIA LA BONA ?
Algú creu que una tercera consulta, seria la bona ? Ho dic perquè els processistes, per distingir-los dels independentistes, que no sé ben bé què en pensen, reclamen una tercera consulta o un referèndum com cal . Vol dir que els dos anteriors no ho eren ?
Estem tant ficats, en un món paral·lel, en una dimensió desconeguda, o en un món irreal, que aviat ningú entendrà ningú. Se’ns havia dit que la consulta del 9 – N ( 2014 ) , havia estat una demostració del que realment pensava Catalunya. Es igual que el percentatge de participants fos molt inferior al 50 %, i que els paràmetres de supervisió i control, no passessin el més mínim nivell, però com que el resultat era espectacularment favorable, a les tesis dels convocants, ja n’hi havia prou.
Però, no. L’independentisme sempre necessita una nova barrera per saltar, un nou repte per assolir, un nou greuge per presentar batalla. I d’aquí, el pols a l’Estat i a la Justícia, per convocar una nova consulta / referèndum, per l’ 1-O ( 2017). Feta aquesta consulta, amb tots els conflictes que dia sí, dia també, ens mostren determinats mitjans de comunicació, ara resulta que tampoc s’accepta com a vàlida, o determinant. Deu ser que no hi ha dos sense tres, perquè tornem estar en la reclamació d’un nou referèndum, aquesta vegada, legal i acordat, segons els peticionaris.
Ara bé, algú creu que si fos possible, una tercera consulta / referèndum, seria acceptada com a bona ??? Depèn .... que vull dir ? doncs, que si el resultat fos favorable a les tesis dels convocants, la considerarien bona, i si fos desfavorable, la considerarien inadequada, no vàlida, a l’espera d’una quarta, una cinquena o sisena...fins que triomfessin les seves propostes. Aquí rau una de les grans febleses i contradiccions de tots els moviments separatistes arreu del món. I aquí rau un dels fonaments perquè cap país democràtic del món, tingui programat el dret a la separació d’una part del país, sinó es amb l’acord i participació de tots els seus ciutadans.
Molts independentistes al·leguen els casos de Quebec i Escòcia, com exemple de que s’han permès consultes.  El que ja no diuen ni expliquen és la situació actual, després de les consultes fetes, i és que ja no hi ha previsió de que se’n faci cap més. Perquè ? Doncs perquè els moviments separatistes son insaciables, inesgotables, en si mateixos. Si proposen una consulta, i no tenen el resultat esperat o desitjat, reclamen una segona, sota l’excusa de que la primera ha estat poc preparada, poc informada, poc divulgada ....i no ha permès copsar l’opinió real, de tots els ciutadans. I apa, preparem-ne una altra, al cap de 8 o 10 anys, i si aquesta no sortís bé, doncs, anem cap una tercera o una quarta. Cap país del món podria sobreviure a una inestabilitat constant i permanent de qüestionament del país, per decisió d’una petita part que es vol separar.
Dit això, els dos casos esmentats: Quebec i Escòcia, es varen fer en països amb una realitat constitucional i jurídica, radicalment diferent de l’espanyola, i amb tot, Canadà , va reaccionar amb una Llei de la Claredat, molt contundent sobre les condicions per una nova consulta, com per haver deixat fora , els separatistes, els quals han obtingut menys d’un 10 % dels vots, en les eleccions generals, del mes passat. Pel que fa Escòcia, que tant aviat diu que voldria fer una segona consulta, com se n’oblida, ja té clar que no hi ha cap previsió de cara el futur.

En resum. No hi ha cap país que contempli la seva desintegració, mitjançant formules en les que no hi participi tot el cos electoral. Pretendre partir una part, sense participació del tot, és inviable, però sobretot, és del tot impensable voler marxar del conjunt, sense un mínim d’acord intern. La realitat és tossuda, i ara i aquí, els independentistes son minoria dintre de Catalunya, i sino entenen aquesta realitat, aniran donant tombs i organitzant multitud de moviments i perfomances, fent perdre el temps i la paciència, a la majoria, però sense cap possibilitat de reeixir. En aquest punt estem, ara només falta que una part dels que han emprès el camí, se’n donin compte. 

Monday, October 22, 2018

 

LA BILATERALITAT, AVANÇA - art. Nació Digital Solsona


LA BILATERALITAT, AVANÇA .
Malgrat les declaracions, de tota mena, que llencen els partits independentistes, en una clara competició entre ells, la realitat és que els contactes bilaterals, govern català – govern central, avancen. Es un dels bons resultats, de fugir de polèmiques estèrils, creades per justificar un lent, però inexorable, canvi d’estratègia, a la vista de la impossibilitat de tirar endavant, cap iniciativa unilateral.
Poc a poc, van apareixent noticies molt rellevants sobre acords assolits, en aquestes reunions bilaterals. Fa pocs dies, varem saber els amplis acords presos en la reunió entre el Ministre de Cultura i la Consellera del ram, en matèria de devolució d’alguns documents, pendents de retorn de l’Arxiu de Salamanca, així com de tirar endavant diversos equipaments culturals, en el conjunt de Catalunya, paralitzats durant anys.
Iguals avenços importants, en un tema tant vital com el de les infraestructures i serveis, lligats al transport ferroviari, tant el relacionat amb el Corredor del Mediterrani, com a Rodalies, o l’estació de la Sagrera. I sobretot, el reconeixement de que moltes partides, incloses en els pressupostos generals de l’Estat no s’havien dut a terme, en anys anteriors, de manera que s’han acumulat incompliments que cal recuperar.
Tant rellevant com això, els acords financers per a incloure en el FLA ( fons de liquidesa autonòmic) una partida de 3.770 milions, a la qual la Generalitat havia de fer front en els propers dies, sense disposar de prou tresoreria per tancar el deute. Aquesta decisió, junt amb un reconeixement de deute de prop de 1.500 milions, a pagar en quatre anys, donen oxigen a les finances del govern.
Als exemples anteriors, n’hi podem afegir d’altres, relacionats amb el Departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra, o amb Agricultura, Ensenyament, etc. Es a dir, en pocs mesos s’han desencallat temes que portaven anys, encallats. Alguns, des de feia prop de deu anys. Si algú dubtava de la voluntat negociadora i dialogant del govern central, ha quedat en evidència. D’altra manera tindríem el país, si aquesta manera d’actuar, hagués estat l’habitual en els darrers anys. Precisament, el greuge comparatiu, el menyspreu, i la falta de diàleg i consens, ha anat alimentant el procés independentista fins el nivell actual.
Ara, toca desinflamar, i demostrar, amb fets, que les coses es poden fer d’una altra manera i que la via del diàleg i la negociació és la única amb bons resultats. Hem perduts molts anys, molts esforços i moltes ocasions, en una batalla que no ens ha portat res de bo. Buscar greuges comparatius, promoure el conflicte, en comptes dels acords, pretendre objectius impossibles, porta al desastre. Per això, és molt important animar i recolzar tots els esforços en la via bilateral, per després, fer ús també de la multilateral. Hi ha temes que poden ser tractats de tu a tu, entre els dos governs, però n’hi ha d’altres que precisen d’una visió i una negociació multilateral, no per això es rebaixa el nivell dels interlocutors ni la possibilitat d’acords amplis. Precisament s’ha d’aprofitar el presència del partit socialista en el govern, per avançar en temes llargament reivindicats, i mai atesos. Ara mateix, en plena discussió dels pressupostos generals per l’any vinent, pot haver-hi una partida de 2.200 milions per a Catalunya, que és un argument de pes per votar-los a favor. Entre mig de tantes polèmiques, la bilateralitat avança, és una bona noticia.



 

IMMATRICULACIONS BISBAT DE VIC - art. El 9 Nou



IMMATRICULACIONS DEL BISBAT DE VIC.
Fa un parell de setmanes que la Unió de Pagesos, va alertar sobre una possible immatriculació “indeguda”, de centenars de propietats, per part del Bisbat de Vic, corresponents a les parròquies de la seva demarcació eclesiàstica. Aquestes immatriculacions s’haurien dut a terme durant el període 1998 – 2015, en que la legislació vigent, donava grans facilitats als bisbes per registrar les propietats, a nom de cada bisbat.
En aquesta denúncia, la UP feia una crida – crítica als alcaldes, i grups parlamentaris, per no haver fet prou esforços per supervisar, controlar i exercir les seves funcions, i haver permès unes actuacions que ells consideren “poc ètiques” o poc fonamentades. Obrien també unes reflexions sobre de qui havien de ser propietat, edificis, monuments, cases rectorals, esglésies, ermites, santuaris...si al cap i a la fi, la majoria, per no dir totes, havien estat construïdes amb el treball, esforç i diners dels parroquians.
El debat i discussió pot ser interessant, a efectes històrics, però no sé a què ve, tenir-la a dia d’avui. M’explico. Si hem de qüestionar el dret a la propietat, ho hauríem de fer, des del principi, i en tots els seus elements, començant per qui té la propietat de la terra, dels terrenys i les muntanyes...millor no entrar en aquest debat, perquè no ens en sortiríem, per molta dedicació i anys que hi passem.
Per la part que em toca, i com alcalde, he comprovat que el bisbat de Vic, no ha immatriculat res que no li pertoqui. Es més, podria immatricular unes quantes propietats més, que ningú li qüestionaria, perquè entenc, son de la seva propietat, sense entrar en si dos o tres-cents anys enrere, o mil anys enrere, foren els parroquians qui les varen edificar. Entrar, ara, a qüestionar totes o la majoria de propietats eclesiàstiques ens portaria a conflictes de mai acabar, i sobretot a deixar en els “llimbs”, durant anys, algunes de les edificacions.
Prefereixo aclarir la propietat de totes i cadascuna de les propietats, existents en el territori, per evitar buits legals, que ens compliquen la vida a tots els qui estem a càrrec del territori. Per entendre’ns, es bo comprovar el que diu UP, respecte de si hi ha hagut errors en alguna immatriculació, i si es comprova, fer-la rectificar. Ja ho vaig dir en un anterior article que conec força bé les interioritats del Bisbat de Vic, i em consta que l’inventari de bens, s’ha dut a terme d’una manera eficient i exhaustiva, comprovant l’historial de cadascun dels bens, abans de procedir a la seva immatriculació.
Tot i els anys dedicats, queda encara molta feina per fer, perquè el Bisbat de Vic té una immensa quantitat de bens, però poca liquiditat econòmica, cosa que l’obliga a aclarir les propietats, i procedir a la venda d’algunes per a poder mantenir les altres...
Tornant al principi. Considero que les manifestacions de la UP han produït una alarma innecessària, en un àmbit que està prou ben regulat i supervisat. Els alcaldes, som els primers a voler aclarir el que és de cadascú, especialment pel que fa a monuments, i edificis històrics. He de dir que sempre hem trobat una adequada sintonia amb el bisbat quan hem proposat intervencions en alguns dels monuments. En el meu cas concret, he oficialitzat dos convenis, per a poder restaurar dues esglésies , amb ajuts de la Diputació de Barcelona. En algun altre cas, també el propi bisbat ha contribuït a la restauració d’algun element de l’església parroquial.

Mai es poden generalitzar determinades actuacions, perquè cal anar punt per punt, i comprovar si s’ha actuat amb la prudència i legalitat necessàries, o no. La polèmica pot haver anat bé, per remoure un àmbit, poc estudiat i poc supervisat, que convé regular millor. L’important és que cada bé tingui propietari conegut. S’entén propietari legal i legítim, perquè serà a ell a qui podrem demanar responsabilitats a l’hora de fer el manteniment degut, per evitar danys a tercers, o deixar perdre patrimoni històric. En tenim, molt, moltíssim, i ens pertoca a tots els qui tenim càrrecs institucionals, en primer lloc, i a tota la ciutadania en general, traspassar a les futures generacions el ric patrimoni que tenim. Això és el més rellevant i el més urgent. 

Friday, October 19, 2018

 

DE PARTIT, A SECTA - art REgió 7


DE PARTIT, A SECTA.
Estem immersos en una dinàmica , plena de conviccions, fermesa, inflexibilitat i afirmacions contundents, tinguin a veure o no, amb la realitat. Em refereixo a bona part dels impulsors, defensors i participants en el procés independentista. No val la pena intentar discutir, reflexionar o debatre, sobre les accions dutes a terme, i els resultats obtinguts, perquè estan en una altra òrbita. Van a la seva, i al final, es produeix un diàleg de sords, que no produeix cap avenç, al contrari, va crispant als discrepants, fins el punt de convertir la conversa, en una cridòria o en monòlegs, sense cap possibilitat d’encontre.
Dona la impressió d’existir dues realitats paral·leles, sense possibilitat de trobar-se en cap moment ni lloc. A cada afirmació d’un conversador, apareix una resposta “de manual”, tingui a veure o no, amb el tema tractat. Posem alguns exemples per facilitar el que vull dir.
Els processistes, insisteixen en que no hi hagué cap vulneració de la legalitat, en els fets del 6 i 7 de setembre de l’any passat. Si se’ls enumera la quantitat d’informes emesos pels lletrats del Parlament, per la Comissió Jurídica Assessora, pel propi Tribunal Constitucional...la resposta és ben senzilla. Bé, si volien canviar les coses i tirar endavant, calia trencar amb la legalitat, però no passa res ¡¡¡ Home, sí que passa. Només faltaria que no fos delicte, carregar-se el Reglament del Parlament, vulnerar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.
Continuem. Vist que per ells no hi hagué delicte, no és lògic hagin intervingut els tribunals. A més, consideren els tribunals espanyols, tots ells, manats pel PP, i sinó pel PSOE. Ja està. No creuen en cap jutge just ni honest, ni objectiu. Tots estan a les ordres de l’Estat, i l’Estat és el PP o el PSOE, o tots dos plegats. I ells volen venjança, no justícia... Si se’ls hi diu que si fos així, no s’entenen sentències tant dures i contundents contra alts càrrecs del PP, ni com ara hi ha obert algun procès contra el PSOE, o fins i tot sentència, contra algun membre proper a la Casa Reial...això son casos aïllats. Son excepcions, a la regla. La realitat és que tots van contra Catalunya, i contra els independentistes...
Tampoc accepten efectes del procés, com la marxa de milers d’empreses, i ciutadans de peu, que varen treure els comptes d’aquí, per portar-los cap a llocs, més segurs. Això, per a ells son invencions, estratagemes de Madrid, o maniobres orquestrades per organismes estatals d’obscur passat. I si l’ Agència del Medicament Europeu no va venir, va ser perquè Madrid ho va propiciar. No volien que vingués a Barcelona, i li varen dir que busqués una altra ciutat.
A falta d’un adversari tant fàcilment odiós com el PP, ara es dediquen a anar contra el Rei, considerant que el 3 – O, va pronunciar un discurs impensable, increïble , totalment fora de lògica. Consideren que hagués hagut de fer com el president Torra que elogia els CDR’s pel matí i els hi envia els Mossos d’Esquadra per la tarda...
En fi, s’ha creat un món paral·lel, dintre del qual no es vol saber l’autèntica veritat, ni reflexionar sobre els fets passats, els enganys i falsedats inventades. Els propis membres dels partits independentistes, han passat de membres d’un partit, a membres d’una secta, dintre de la qual no es discuteixen els temes, ni es posen en qüestió. Es creuen i prou. Son com actes de fe, que es van repetint de memòria, amb frases fetes, i expressions inventades per parar qualsevol cop. Ells tenen la veritat, i la resta de mortals, sinó la comparteixen, son mentiders, envejosos, o espanyolistes, que ve a ser gairebé el mateix. El que s’ha fet, s’havia de fer, i sinó ha sortit bé, és perquè ningú s’esperava una resposta tant contundent de l’Estat, que ha utilitzat totes les males arts, per fer fracassar el procés. El procés estava prou ben planificat, però ja arribarà el moment de la victòria. Sinó és d’aquí uns mesos, serà d’aquí uns anys, i sinó el segle vinent. No tenen pressa, ja estan acostumats a les adversitats, des del 1714 que hi fan front....El que diem, s’ha passat de les idees de partit, a les d’una secta, amb tot el que significa de manca de reflexió, crítica i obertura d’idees i pensaments. Costarà sortir-ne.


Thursday, October 18, 2018

 

PETITS I SECTARIS - art. Blogesfera socialista

PETITS I SECTARIS.
En els darrers dies , s’han produït dos fets, als quals se’ls ha donat importància diversa, en funció dels interessos i afinitats dels mitjans de comunicació, però son símptomes de canvis profunds, en el concepte de la obertura i universalitat del nostre país, Catalunya. M’explico.
El primer fet rellevant, fou la desaparició d’una figura universal, en el món del cant, en la persona de Montserrat Caballé. Ningú, poc obviar ni relativitzar la seva importància perquè ha estat a primera fila , durant prop de 40 anys. Ha estat mundialment coneguda i reconeguda com una persona excelsa en la veu, i com una persona propera, quan se l’ha requerit per dur a terme, concerts destinats a col·lectius necessitats. Prou que ho sabem els qui l’hem coneguda i tractada, a l’hora de demanar ajut.
No s’entén el menysteniment del govern de la Generalitat, davant una de les principals “marques” de Catalunya. Cap càrrec institucional va passar pel tanatori, a diferència del govern central, representat pel Ministre de Cultura, i ja en el funeral, la presència de les institucions espanyoles, fou molt per sobre de les catalanes. La Reina Sofia, el president del Govern, el Ministre de Cultura, Delegada del govern.....
Pèssim missatge a la societat catalana, quan algú no es considerat “català de socarrel” o simpatitzant del procés. Montserrat Caballé, era ciutadana del món, catalana universal, espanyola sense complexes, i així ho havia manifestat quan algú havia pretès atreure-la cap a les seves files. Malament podem anar si es pretén fitxar la gent, no per les seves qualitats, sinó per les seves afinitats. L’obertura , la innovació, la universalitat , han estat factors de la “marca” Catalunya des de sempre. Que ningú pretengui fer-nos petits i sectaris.
Un segon fet rellevant, fou l’absència de càrrecs institucionals, en el sopar de concessió del Premi Planeta, el més important de les lletres castellanes a nivell mundial. Fins i tot, el menyspreu va arribar al punt d’haver anunciat la presència de la Consellera de Cultura, i no haver-hi comparegut. Doble menyspreu.
Sembla ser, que en aquesta estratègia infantil, que impera en alguns nivells del govern català, d’aquesta manera es vol “castigar” a totes les empreses que varen marxar de Catalunya, durant el període d’inestabilitat i inseguretat del mes de setembre de l’any passat. Es a dir, en comptes de facilitar encontres i suavitzar tensions, han optat per incrementar-les . Una bona mostra de la inoperància i mediocritat d’un govern.
Però, és que parlem de la pèrdua progressiva de la capitalitat mundial de l’edició en castellà. I vull recordar que, ara i aquí, hi ha 500 milions d’hispano parlants a tot el món. Una xifra immensa que ens situa al capdavant d’un imperi lingüístic, que si no cuidem, el perdrem per sempre. Amb fets com els d’aquesta setmana, anem per aquest camí.

Si a tot plegat hi afegim el comportament divagador, dubitatiu i caòtic de l’ajuntament de Barcelona, tenim el còctel perfecte per perdre un lloc de privilegi, a nivell mundial. Durant anys, uns prohoms aixequen una ciutat i un país, i uns mediocres, es dediquen a tirar per terra tota la feina feta. Es hora de pensar en emprendre els canvis necessaris per acabar amb tanta estupidesa.

Wednesday, October 17, 2018

 

PUBLICACIÓ REITERADA - DOCUMENT AGOST 2017 - MEITAT DE MANDAT - EQUIP DE GOVERN - BORREDÀ



PLANIFICACIÓ ,ESTRUCTURA, I ACTUACIONS ,AJUNTAMENT DE BORREDÀ 2018 – 2030
DEDICACIÓ CÀRRECS POLÍTICS.
Considero indispensable una dedicació mínima de 15 hores setmanals, per part de l’Alcalde, per a poder despatxar els assumptes interns, amb secretària – interventora, amb els tècnics municipals, coordinar equip de govern, i alhora poder atendre visites de la gent del poble, o de fora. Disponibilitat, sobretot els matins, quan les altres administracions funcionen, i disponibilitat en caps de setmana, per assistir a reunions i festes específiques.
Igual dedicació de 15 hores a la setmana, per part de dos regidors/es de l’equip de govern , per poder atendre els temes interns de l’ajuntament, i els externs, de contacte i activitats amb la gent del poble, o de fora. Disponibilitat molt variada, en quan a horaris, en funció del treball dels tècnics i de les reunions a les quals cal assistir.
Borredà, forma part de 17 organitzacions, entitats i organismes diversos. Aquesta participació obliga a constants desplaçaments de l’Alcalde o altres membres del govern per ser-hi presents i actuar en representació del municipi. Això, comporta una àmplia dedicació d’almenys 3 membres del Consistori, a les tasques municipals.
PLANTILLA DE PERSONAL MUNICIPAL.
Actualment la plantilla de l’Ajuntament està formada per : 1 secretària – interventora, a plena dedicació, i 3 treballadors de la brigada municipal de manteniment i obres, també a jornada complerta.
A dos o tres anys vista, aquesta plantilla s’hauria d’incrementar en 1 auxiliar- administrativa, a plena dedicació , i incrementar en 1 treballador / peó , la brigada municipal.
Personal extern:
-Arquitecte municipal. L’actual es jubilarà a final de mandat. La substitució passa per signar conveni amb el  Consell Comarcal per poder-ne disposar d’un, itinerant amb altres pobles.
-Enginyer municipal. Actualment fem contractacions per serveis, tocarà signar conveni amb el Consell Comarcal, per disposar-ne d’un, itinerant amb altres pobles.
- Treballadora social. Tenim Montserrat Pedrals, compartida amb altres municipis. Continuïtat.
-Treballadora familiar. La tenim compartida amb Vilada. Continuïtat
-Dinamitzadora de carrer . La tenim compartida amb altres municipis. Continuïtat.
-Dinamitzadora d’esports. La tenim compartida amb altres municipis. Continuïtat.
-Dinamitzadora Gent Gran. La tenim compartida amb altres municipis. Continuïtat.
Tots aquests tècnics externs, requereixen continuïtat i alhora dedicació política, per part de l’equip de govern. Vol dir, despatxar amb ells /elles, cada setmana o cada mes.

ACTUACIONS URBANÍSTIQUES, D’OBRES I SERVEIS – PERÍODE 2018 – 2030.
En un ajuntament auster i rigorós, no hi ha obres ni projectes “per caprici”, sinó per estricte necessitat. Veiem els que s’han de dur a terme, obligatòriament, en aquest període.
-Condicionament carrer de la Font.
-Condicionament passatge Camp de futbol.
-Recerca nova captació d’aigua, per garantir un volum addicional, a l’estiu ,de 100 m3 / dia.
-Adquisició d’un nou vehicle tot terreny per substituir el vell.
-Adquisició d’un nou vehicle- furgoneta, elèctrica, per brigada.
-Adquisició vehicle – plataforma, per reparacions a diferents alçades.
-Renovació sencera carrers i places Casc Antic. Per fases . Tres o quatre fases, segons subvencions  de Diputació , Generalitat, govern central o UE.
-Connexió xarxa clavegueram , darrera c/ Berga ( privada), a xarxa municipal .
-Renovació o anul·lació xarxa clavegueram, darrera Plaça Major, c/ Manresa,( privada ) , a xarxa municipal.
-Adequació Travessera Urbana, C-26, entre inici nucli urbà i final. Itinerari dues bandes de la carretera.
-Pla Director aigua , zona Puigcercós – Riera de Merlès- La Pera – Xuriguera – Sant Esteve.
-Execució Pla Director , zona  detallada en el punt anterior.
-Urbanització nucli  Pont de la Sorra.
-Urbanització nucli Coll del Bas.
-Finalització restauració església de Salselles.
-Adequació zona esportiva , cantonada carrer Barcelona- isntal.lació parc infantil i de gent gran.
-Construcció pista pàdel.
-Magatzem municipal, per a vehicles i material.
-Condicionament de camins públics, fins tenir-los tots en condicions d’accessibilitat.
-Adequació illes ecològiques ( espais destinats a contenidors de selectiva ), per tal de millorar i ampliar la recollida.
-Edició nou fulletó turístic , i d’un llibre històric – turístic del poble de Borredà.
FINANÇAMENT INVERSIONS I ALTRES CONSIDERACIONS.
La llista d’inversions suposa un import total , proper als 5 milions d’euros. Una xifra realment molt important, només possible si s’aprofiten al màxim les convocatòries de subvenció de la Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Govern central i UE.
Aquesta ha estat la filosofia de l’ajuntament, des de 1979, fins ara. S’han de tenir sempre projectes preparats per poder entrar a cadascuna de les convocatòries, per poder-hi tenir la màxima puntuació.
A les inversions, abans detallades, cal afegir-n’hi d’altres de menor quantia però igualment importants, com les que suposen renovar les infraestructures, serveis i equipaments , fets en els primers anys de democràcia. Ara mateix, s’està renovant el cablejat de l’enllumenat públic, com algunes millores a la xarxa d’aigua, o a camins municipals.  Que no figurin a la llista no vol dir que no es tinguin en compte.
En quan a la situació econòmica municipal, l’endeutament és totalment raonable, inferior al 50% dels ingressos ordinaris. Els crèdits estan concentrats a la Diputació de Barcelona, a cost 0%, i a CatalunyaCaixa, a un cost inferior al 4%, per tant, en immillorables condicions i fa possible poder recórrer a l’endeutament per complementar subvencions a alguns dels grans projectes plantejats.
HI HA PROJECTES, HI HA ÀNIMS , HI HA VOLUNTAT DE DUR-LOS A TERME.
En els 38 anys de democràcia municipal, els diversos equips de govern, han / hem gestionat a l’entorn de 30 milions d’euros, amb total serietat, rigorositat i austeritat. El resultat es pot considerar espectacular ,si comparem la situació del poble l’any 79, amb el d’ara, en el 2017.
Queda encara molt per fer, però haver començat pels fonaments, permet encarar els nous temps amb tranquil·litat i adequada planificació. Siguem nosaltres o altres, l’important és tenir un programa de govern, a mig i llarg termini. Es el que us presentem en aquest document. Passat l’equador de l’actual mandat, si algú tenia algun dubte del guió a seguir, dels projectes pendents, i de les ganes de complir-los, aquí té la resposta.
Hem fet molt, però encara queda molt per fer. Les prioritats expressades, les tenim nosaltres, però les tindran qui prengui el relleu, perquè no es tracta de capricis sinó de necessitats. I les necessitats no tenen color polític.
Borredà, agost de 2017.
EQUIP DE GOVERN – COMPROMÍS X BORREDÀ / PSC – AJUNTAMENT DE BORREDÀ






Monday, October 15, 2018

 

POSICIONAMENT EQUIP DE GOVERN, AL DOCUMENT DE REVIURE BORREDÀ.


POSICIONAMENT EQUIP DE GOVERN ,AL DOCUMENT – REVIURE BORREDÀ.
El dia 25 de juliol, a les 9.30, tingué lloc la reunió entre representants del col·lectiu Reviure Borredà, i l’equip de govern municipal. En aquella reunió es presentaren les conclusions de les reunions fetes, pel col·lectiu, per tal de donar-les a conèixer a l’equip de govern.
Estudiades i tingudes en compte, les propostes, reflexions i consideracions , efectuades en la reunió esmentada i les contingudes en el document entregat, volem fer tres consideracions prèvies.
Primera consideració.
Felicitem i encoratgem al col·lectiu de persones i entitats del poble, pel treball fet, i per mantenir-lo obert a noves incorporacions i propostes, en funció de les vicissituds futures. Sempre hi ha esdeveniments que obliguen a replantejar propostes fetes, o oportunitats per atreure’n d’altres.
I res millor, en un poble o ciutat, que trobar persones interessades i preocupades per l’esdevenir del municipi, per animar-les a participar de forma directa en el govern del poble. Com ja vàrem informar, estem a mig any de la convocatòria d’eleccions municipals, que tindran lloc el dia 26 de maig de l’any vinent. Es un bon moment per donar el pas, i impulsar o integrar-se en candidatures que facin possible, no només dur a terme les conclusions aportades, sinó moltes altres que poden sorgir en el futur.
Segona consideració.
La preocupació pel futur del poble, ha estat sempre la base de l’actuació dels equips de governs municipals ,d’ençà les primeres eleccions municipals de l’abril de 1979. Si es repassa la trajectòria de tots els mandats municipals es comprovarà el treball intens en dotar el poble d’infraestructures, equipaments i serveis que permetessin fer-lo atractiu i apte per acollir tota mena d’activitats, compatibles amb l’entorn natural i paisatgístic que tenim.
Es pot comprovar com la davallada de població va ser constant, per culpa de la crisis del tèxtil, fins arribar als 441 habitants de l’any 91. D’aquí, vàrem poder remuntar fins els 616 ,de vint anys després. Això fou possible impulsant el sector turístic, el de serveis, construcció, i forestal, mitjançant múltiples actuacions, en totes direccions.
Tercera consideració.
L’actual crisis demogràfica, és molt diferent a la viscuda en els anys 80 i 90. Entenem no hi ha solucions individuals, i per això Borredà està present en múltiples plataformes, fòrums i organitzacions, per impulsar polítiques globals que modifiquin la tendència dels darrers anys. La solució no serà individual, sinó col·lectiva.
Anys enrere, el despoblament dels pobles, engreixava la capital. Ara ni això. Per primera vegada, els 31 municipis de la comarca del Berguedà perden població. També Berga- capital. I el mateix passa al Ripollès o al Solsonès, les nostres comarques veïnes. I fins a prop de 600 municipis dels 947 que té Catalunya, estan perdent habitants. Només amb grans canvis, a nivell estatal, autonòmic i municipal, es podrà congelar la dinàmica, per a poder-la revertir, a continuació. Per això, valorem positivament el treball i debats tinguts, però ha d’haver-hi canvis substancials, en els nivells més elevats.
Es per això que batallem per un nou, gran i ben equipat polígon comarcal a Olvan. Oblidem la idea d’un polígon a cada poble. Posem les indústries en un punt cèntric i ben comunicat, i facilitem els desplaçaments. I per descomptat, salvem i impulsem activitats internes, en el municipi, com a via per mantenir activitats compatibles i atractives, pel producte o per la manufactura.
POSICIONAMENT EQUIP DE GOVERN .
En el transcurs de la reunió, entre els dos grups, vàrem deixar clares les nostres prioritats. Ens vàrem presentar a les eleccions municipals de 2015, amb un programa electoral ambiciós , però alhora realista.
El poble de Borredà, ens va atorgar la seva confiança majoritària, per setena vegada consecutiva, per la qual cosa, la nostra prioritat és no defraudar els nostres electors. La nostra prioritat és complir el programa electoral.  A dia d’avui, hem complert , aproximadament un 80% dels compromisos , i volem superar el 90 %. De fet, ho veiem possible, perquè tot hi haver-hi afegit alguns nous temes, mantenim el compromís de completar el programa, gairebé en la seva totalitat.
Es per aquest motiu, que hem entrat en la darrera etapa del mandat municipal, elaborant una llista de 23 temes que volem deixar tancats abans d’acabar el mandat. Les eleccions del 26 de maig, suposaran elegir nous candidats, i tenir nou equip de govern. El nou Consistori tindrà 4 anys per endavant, per gestionar els afers municipals, com millor cregui. I de fet, les conclusions dels treballs, poden servir com element a tenir en compte, en els programes electorals de les candidatures que es presentin.
En qualsevol cas, nosaltres tenim la prioritat del programa electoral. Com podreu veure, també adjuntem, el document elaborat el mes d’agost de l’any passat ( 2017) com a resum de meitat de mandat, i que fou repartit pel poble i penjat en el bloc de l’alcalde.
Aquest document conté accions i inversions per un import total de més de 5 milions d’euros, a emprendre en els propers deu o dotze anys. Aquest document serà actualitzat, dintre de 2 mesos, amb algunes noves actuacions que han aparegut darrerament, i serà repartit per tot el poble. Pretenem sigui una aportació molt realista de tot el que convé fer, en els propers anys, per posar al dia infraestructures, equipaments i serveis essencials, per donar compliment a les competències municipals.
EN RESUM.
Valorem i apreciem el treball realitzat pel col·lectiu Reviure Borredà. Observem i comprovem que hi ha un bon nombre d’actuacions que compartim en el programa electoral, o en les decisions de l’equip de govern, afegides per raons diverses, i ens comprometem a dur-ne a terme algunes d’elles, en el transcurs dels propers mesos.
Sobretot es tractarà d’aquelles que no suposen increment de despeses ( cal tenir present que estem en el segon semestre de l’any, amb un pressupost 2018, en plena execució, i que el pressupost 2019, tindrà unes característiques molt especials, perquè l’actual equip de govern finalitzarà les seves funcions el 15 de juny de l’any que ve).
Ara bé, tinguem tots clar que queden sis mesos efectius d’acció de govern. I que com equip de govern no modificarem , en allò essencial, el que tenim pendent d’executar del programa electoral. Sempre hem cregut que toca ser seriosos en el compliment dels compromisos assumits, i així ho hem fet, en tots els mandats.
I ara mateix tenim una llarga llista d’accions i gestions, en marxa, que suposen una àmplia, extensa i intensa dedicació de l’equip de govern per dur-les a terme.
Per acabar, reiterem l’interès per la feina feta, encoratjant a continuar-la, perquè pot servir de cara els programes electorals de les candidatures pel 26 de maig de l’any vinent.
Borredà, 3 de setembre de 20’18.
Per l’Equip de Govern, l’Alcalde, Joan Roma i Cunill



 

DISTENSIÓ - art. Nació Digital Solsona



DISTENSIÓ.
Portem sis anys de tensió i pressió, traduïdes en manifestacions, concentracions, mobilitzacions...i tota mena d’altres accions, com per mantenir els ànims dels independentistes, per no donar senyals de desànim o distensió. La distensió, produeix refredament d’ànims, i capacitat de reflexió i crítica, envers el guió seguit, i els objectius aconseguits.
No s’estranyi ningú, doncs, dels esforços de l’ANC i Omnium, i els partits independentistes per donar ales a continuar per aquest camí d’accions, a tots els nivells. Just s’acaba de pujar a 18 cims de Catalunya, que algú ja deu pensar en una nova fita per assolir, mentrestant es van organitzant, en diversos indrets, els “sopars grocs”, o altres esdeveniments de caràcter cultural, social, esportiu o lúdic. La qüestió és no parar, i mostrar que res ni ningú farà canviar les conviccions dels mobilitzats.
El govern central, conscient de la complicada situació de l’independentisme català, s’esforça per no fer cap pas, en fals. Assumeix amb paciència franciscana, els estirabots, que alguns prohoms de l’independentisme els hi dedica, conscients de que la millora resposta, és el silenci. O simplement un comentari amable, que tregui combustible a la foguera. Tenim conflicte per a molts anys, i tot el que sigui, distendir l’ambient va en la bona direcció. Cada dia que passa, sense un nou conflicte, cada setmana que passa sense una resposta inadequada, és un temps guanyat a l’escalada del conflicte.
En aquest cas, perdre el temps, és guanyar estabilitat i tranquil·litat, aspectes essencials per a poder treballar amb un mínim d’efectivitat. Catalunya, no té govern efectiu. Té un conjunt de consellers/es, que van vegetant pels seus departaments a l’espera de novetats o canvis d’aires, però alguns tenen pressions de la societat civil, que no permeten viure tranquils, sense prendre algunes decisions. Els casos més evidents son les de Salut, Ensenyament, Benestar Social...o Interior, les quals han d’afrontar reptes que s’han deixat , per a més endavant, i ja no hi ha més temps de descompte.
Es en moments com aquests, en que la negociació amb el govern central, esdevé obligatòria per a poder desencallar temes molt, molt punyents. I, a diferència, dels temps del PP, troben al davant interlocutors , amb ganes de resoldre conflictes i proposar solucions. Tot i la poca publicitat feta, hi ha dotzenes de temes desencallats, i altres que s’estan negociant de cara les properes setmanes. Evidentment, que el més rellevant, és el dels Pressupostos Generals de l’Estat ( PGE) dels quals en depenen importants transferències cap a Catalunya.
En els propers dies, es veurà si els contactes van fructificant i si es troba una via d’acord, que no passi per imposar condicions al govern central que no pugui complir. Tots entenem que tenir presos polítics és un conflicte greu, però creure que el govern central pot intervenir, és no conèixer ni acceptar l’estat de dret, i la divisió de poders. Pot quedar bé, per a la pròpia parròquia exigir canvis en la situació processal, però , pretendre tenir èxit, és tancar els ulls a la realitat. La causa judicial, ha de fer el seu curs, i mentrestant, procurar que el país no en pateixi més conseqüències de les que ja ha patit.

D’aquí la importància de mantenir reunions bilaterals, i multilaterals, per desencallar temes, i mostrar el nou tarannà que presideix les relacions Catalunya – Madrid , en tant que representació d’Espanya. La voluntat d’entesa hi és, i la distensió s’està produint, és una nota clarament positiva, en el marc tant complicat en el que ens movem. Poc a poc, però a compta gotes, s’avança cap a la realitat, i deixem enrere somnis impossibles.

Friday, October 12, 2018

 

PLANTAR CARA - art. REgió 7



PLANTAR CARA.
En temps passats, l’expressió “plantar cara “, tenia un aspecte positiu, relacionat amb la voluntat de lluitar per una causa justa. Dèiem “plantar cara” a la pobresa, a la discriminació , a la desigualtat, a les injustícies, etc. Ara, però, alguns la fan servir, com a sinònim de “desobeir”, encara que sigui anar contra lleis vigents, o decisions plenament democràtiques.
Ho veiem ,tot sovint, per part de temes lligats al procés independentista, com és qüestionar una part de l’estat de dret, o de lleis concretes, com la que regula els símbols de l’Estat, o les relacions entre administracions, per posar exemples concrets.
Alguns alcaldes creuen coherent, i justificat, trencar el jurament fet, de respectar i fer respectar els preceptes constitucionals i estatutaris , simplement perquè volen “plantar cara “ a l’Estat, oblidant que l’Estat som tots, especialment els qui ostentem càrrecs institucionals.
D’aquí, situacions absolutament anòmales com la de treure la bandera espanyola, i després tornar-la a posar, amb una nota, dient que la posen “per decisió judicial”. Home, almenys, una mica de valentia i coherència. Si es treu, es treu, i no es torna a posar, peti qui peti. En cas contrari, és simple postureig.
El mateix podem dir del retrat del Rei que ha de presidir la Sala de Plens dels Ajuntaments. Igual situació, idèntic, resultat. Francament, aquests fets donen una molt mala imatge dels polítics, davant la ciutadania, que veu com els seus representants es poden passar pel folre determinades lleis, i en canvi , demanen el compliment de les ordenances municipals, sense excepció ni sortides estranyes o estirabots semblants, als que ells protagonitzen...
Ara mateix, tenim a Berga, una situació curiosa. L’Alcaldessa diu plantar car a l’Estat ??? quan l’Estat, res té a veure amb la seva situació que resulta d’una decisió judicial, però vaja, diu que continua exercint el càrrec. Home, el que veiem és que ni convoca plens, ni els presideix. Ni convoca juntes de govern, ni les presideix. No aprova factures, ni ordena pagaments. No representa la ciutat, en cap de la vintena d’organitzacions a les quals pertany. No fa ús del seu despatx, ni ordena tasques funcionarials ni laborals. No signa decrets, ni presideix patronats ni empreses municipals...Francament, el resultat és un acatament total i absolut a la resolució judicial. No veig per enlloc, cap desobediència, ni cap “plantament de cara”.
Cosa semblant veiem en el govern de la Generalitat quan diu “plantar cara” a l’Estat, en matèria de finançament i despesa, o quan reclama qüestions com posar escoltes a Carles Puigdemont, a Waterloo, o fer convocatòries extraordinàries per augmentar la plantilla dels Mossos, o ampliar les “ambaixades” a l’exterior...a tot plegat, es diu que no es farà cas, del que digui el govern central, però, tot seguit es paren màquines i no es tiren endavant .cap de les iniciatives anunciades.
El mateix, veiem en el Parlament de Catalunya, on un dels grups parlamentaris, considera inadequat fer cas a les decisions judicials, al contrari de la resta de grups que , tot i no estar-hi d’acord, tenen clar que les resolucions judicials s’han de complir. Portem mesos, batallant per uns temes que no haurien de comportar cap altra mesura que la de donar compliment al que marquen les lleis vigents. L’estat de dret, consisteix en això. En complir la llei. I sinó agrada, buscar aliats per canviar-les.
I que ningú s’equivoqui. Els plens municipals, poden prendre acords, sobre temes de la seva competència, però mai sobre temes que pertanyen a d’altres administracions, o que entrin en confrontació amb la legislació vigent. Només faltaria que per acord de ple, es podessin imposar canvis en la legislació. Això, en un país democràtic, és impensable. I qui vulgui defensar un posicionament com aquest, que torni a llegir quins son les competències pròpies d’un ajuntament i les que la legislació vigent, dona als plens municipals.


Thursday, October 11, 2018

 

ODA A LA CARMANYOLA - art. Diari de Terrassa


ODA A LA CARMANYOLA.
Sí, senyors lectors, heu llegit bé. També a mi, em va costar comprendre el sentit del títol, quan el vaig veure publicat en multitud de diaris, revistes i mitjans digitals del país, en una acció que  calculo ens ha costat uns tres-cents mil euros, a tots els catalans, en un sol dia .  M’explico.
Tots els governs de la Generalitat han tingut com a gran prioritat, controlar, premiar o pressionar els mitjans de comunicació amb ajuts, més o menys directes o encoberts. Una via habitual, ha estat l’anomenada “publicitat institucional”. Una publicitat que es dona , en funció dels mèrits merescuts, amb una generositat molt pròpia de qui paga, amb diners dels altres. Això vol dir, amb els nostres diners. Els de tots els catalans i catalanes.
Mireu, la cosa és ben senzilla. Si el govern vol aconseguir entusiasme de cara el procés independentista, per part dels mitjans de comunicació, res millor que regar-los amb ajuts públics. Una via, és premiar-los amb subvencions, justificades per impulsar el català, o campanyes institucionals. Una altra via, és posar-hi anuncis, de pàgines senceres, sota qualsevol excusa o criteri. L’important és donar diners. L’important és aconseguir fidelitat i recolzament.
Perquè ara apareixen tants anuncis “institucionals “ ? Perquè tanta publicitat oberta, o encoberta ? Doncs, per un motiu molt senzill, i molt poc explicat. L’aplicació de l’article 155, va tenir conseqüències diverses, però, una d’elles fou la de tancar l’aixeta a les despeses en publicitat institucional de la Generalitat, la qual cosa va posar en perill nombroses publicacions i xiringuitos, creats a major honor i glòria del processisme independentista. Alguns varen haver de tancar, i altres estaven amb l’aigua al coll, d’aquí les presses per constituir nou govern i deixar enrere el 155.
Arribat el nou govern, es va demanar obrir de nou l’aixeta dels ajuts ( subvencions) als mitjans addictes.  De fet, es reparteix amb criteris selectius. Una mica a tots, i ració doble o triple als més fidels, de manera que puguin continuar exalçant les glòries del govern i la seva batalla en pro del procés. Suposo, ara entendreu els furibunds atacs d’alguns mitjans, en contra del 155. Lògic, perquè els havia tancat una de les principals fonts de subministrament financer.
Dit tot això, arribem al famós títol de l’article: ODA A LA CARMANYOLA. Aquest, és l’estúpid títol de la campanya del 12 de setembre, el primer dia d’escola dels nens i nenes de Catalunya. Sóc de Lletres, i sento vergonya aliena del contingut de la pàgina sencera que va sortir publicada en multitud de mitjans de tot el país. No la puc reproduir per motius d’espai, però recomano als lectors que busquin diaris del dia 12 de setembre, i la llegeixin. Quedaran bocabadats, estupefactes i sobretot indignats, de saber que el cost que calculo a aquesta pàgina , pot haver estat d’uns 300.000 euros, en un sol dia . L’equivalent al sou de 10 o 12 mestres, o 10 o 12 metges, en uns moments en que aquests professionals manquen en multitud de llocs.
I el més greu. Es que no passa res. No hi ha cap revolta, cap signe d’indignació, quan uns dies després, apareix una altra campanya similar, ara amb ODA A LA TORRADA, i suposo que aviat vindran l’Oda a la sopa d’all,  Oda a l’espardenya....Centenars de milers d’euros, llençats estúpidament , pagats per tots nosaltres, siguem o no independentistes, per servir a la causa del procés. Mentrestant hi ha restriccions de despeses fins extrems increïbles, per manca de diner, i per l’elevat deute i endeutament de la Generalitat. Es igual, el material mèdic o les prestacions socials, poden esperar, però no les vies de finançament als mitjans addictes al règim. Espero i confio en que el grup parlamentari socialista, emprengui les accions oportunes com per demanar comptes, per tanta estupidesa i malbaratament de recursos públics.


Wednesday, October 10, 2018

 

DESGOVERN TOTAL - art. Blogesfera socialista


DESGOVERN TOTAL.
La descomposició del procés, va fent el seu curs, de manera constant i inevitable. Les mentides i falsedats, sempre tenen data de caducitat, i ara es van coneixent les interioritats de les accions, dutes a terme l’any passat, i es lògic treure’n conseqüències. Queda molt camí per recórrer, però la bola de neu s’anirà fent més i més gran, a mesura que la realitat vagi imposant les seves regles.
Pretendre, assolir la independència, sense comptar amb una amplíssima majoria social, molt superior al 50% , és un primer requisit en qualsevol país democràtic del món. Pensar que un Estat pluricentenari, democràtic, immers en una UE, carregada de problemes, podria facilitar o no posar traves a una independència exprés, era viure en la inòpia. I encara més, imaginar trobar recolzaments, en altres indrets.
En fi, que el conte de la lletera, aplicat al procés, arriba a la seva fi, que no vol dir que el conflicte no continuï per molts i molts anys. La societat catalana s’ha fraccionat, i costarà molt recosir l’estropici fet. Agradi o no, haurem de conviure amb divisions , en múltiples aspectes, que ja son visibles, a dia d’avui. Posem alguns exemples.
Moltes famílies han optat per no fer determinades celebracions, per evitar, trobar-se amb conflictes greus, que posin en perill un mínim de convivència i tractabilitat. Molts actes culturals, cívics, esportius ...son obviats, ignorats, o torpedinats, per entendre que comportaran discursos, actes a favor del procés, o coses similars, i es prefereix quedar-se a casa, o anar a un altre lloc. Bars, restaurants, comerços ...decantats per una opció o una altra, son ignorats i evitats, per l’altra opció...i així, podríem seguir amb altres exemples d’un fraccionament de la societat civil, com mai hauríem cregut veure.
Afegit a tot plegat, veiem com els partits independentistes, han pres direccions diferents, davant la realitat. Uns creuen poder mantenir un pols a l’Estat o a la Justícia, ni que sigui verbal i gestual, però altres, han vist tancades les opcions del passat, i volen anar per altres camins, que no portin a trencar amb l’estat de dret.
Fruit d’aquesta diferent visió, és el trencament de la sintonia parlamentària entre Junts x Cat i ERC, que ahir es va visualitzar en el Parlament de Catalunya, i que significa anar per camins diferents, encara que alguns vulguin minimitzar els fets.

El més greu de tot plegat, és que no hi ha govern efectiu. De fet, portem prop de 6 anys, amb governs de transició, incapaços de prendre decisions a mig i llarg termini. Gestionen el dia a dia, i encara en tot allò que no comporta decisions importants. No tenim president, pròpiament dit, i per tant, el desgovern és total.  Estem en un regne de taifes, en el qual cada conseller/a, fa el que li sembla, sense una coordinació global, ni efectiva. En resum, tot queda congelat a l’espera d’aconteixements futurs que ningú pot predir ni organitzar. Mentrestant el país s’acostuma a sobreviure sense govern. Increïble escenari presidit pels qui es diuen patriotes de pedra picada.

Tuesday, October 09, 2018

 

VOLEM ACOLLIR, PERÒ ... art. El 9 Nou



VOLEM ACOLLIR, però ...
En diferents ocasions, en els darrers anys, s’han convocat manifestacions, sota el lema de “volem acollir”, en protesta per les imatges que tot sovint, veiem en els mitjans de comunicació, de persones abandonades a alta mar, oblidades per tothom, lligades a un destí incert que moltes vegades acaba tràgicament.
S’ha d’elogiar la sensibilitat, i la mobilització de recursos humans, tècnics i econòmics, per part de persones i entitats que volen participar en frenar aquesta allau i acollir als qui arriben a casa nostra.
Ara bé, el problema, una vegada aquí, és immens. La complexitat i les dificultats per acollir-los i integrar-los suposa trencar barreres psicològiques i mentals, per ells, però també per la gent d’aquí. M’explico.
Des de fa molts anys soc voluntari de Creu Roja, i com a tal, m’he dedicat a donar classes de català a immigrants, però des de fa dos anys, dono classes de castellà als refugiats, acollits a Berga. En aquests moments, estan a punt d’acabar el període d’integració , la tercera tanda dels acollits, sota els auspicis de la UE, que va repartir una quota entre els seus associats, pertocant a Espanya la xifra de disset mil. D’aquesta xifra, Espanya n’ha acollit uns dos mil, i ara n’arribarà un altre contingent d’uns set-cents que seran repartits, per tot el país, en funció de convenis amb diferents entitats i organismes.
El problema de la integració passa, en primer lloc, per aprendre la llengua, si venen de països no llatinoamericans. Actualment, n’arriben molts de Rússia, Geòrgia, Ucraïna, Iran, Congo, Costa d’Ivori, ....a tots ells se’ls ofereix aprendre el castellà, i el català. Però, a banda de l’idioma, toca refer, tota mena de documentació bàsica personal, i tot seguit professional., des de titulacions acadèmiques, a d’altres de tècniques com per poder demostrar els estudis i formacions que havien fet en els seus països d’origen.
Disposen d’un carnet de residència, que donarà pas a un de laboral, mitjançant el qual podran buscar feina i aconseguir contracte. Ara bé, en aquest punt s’entra en un cercle diabòlic. Busquen vivenda, però la falta de contracte, no permet avalar el lloguer amb una feina estable. Primer problema, al qual segueix un segon, motivat per les grans reticències de molts propietaris i immobiliàries a llogar a un refugiat, ni que porti un aval de l’entitat que li dona suport.
Aquí és on apareixen les grans contradiccions de país. Per una banda, demanem “volem acollir” i per altra, es posen tota mena de traves a llogar un pis. A dia d’avui, aquest és un dels grans problemes per resoldre, perquè si no es té pis, difícilment es pot buscar feina i establir-se en un lloc concret.
Cada refugiat té tota la província on se l’ha acollit per buscar vivenda i feina. Si en troba en una altra província ,cal demanar autorització per fer el canvi. Normalment no hi ha problemes per aconseguir l’autorització, però son tràmits que s’han de fer, i que s’afegeixen a molts d’altres, prou complicats, com disposar de targeta sanitària, buscar plaça a llars d’infants i escoles, pels fills que han vingut amb ells,  planificar visites mèdiques, amb els corresponents intèrprets per poder-se entendre metges i pacients,convalidar titulacions, carnets de conduir, ...
En resum, sota el lema “volem acollir” hi ha un munt de reptes que la majoria de persones desconeixen, i que entren en contradicció amb les dificultats i entrebancs de persones i institucions que no faciliten la integració per culpa de la falta de sensibilitat, o d’altres qüestions, menys confessables. Estem lluny de tenir un protocol simple, pràctic i eficient com per garantir que qui és acollit, el podrà seguir amb garanties d’una integració complerta i adient.




Monday, October 08, 2018

 

MOSSOS, EN SITUACIÓ CRÍTICA - art. Nació Digital Solsona


MOSSOS, EN SITUACIÓ CRÍTICA.
Durant anys, he seguit molt d’aprop ,la seva creació efectiva ( no parlo del petit destacament històric, adscrit a la Diputació de Barcelona), fins al dia d’avui. Conec força bé les interioritats del Cos, els anhels, il·lusions i ambicions, per esdevenir una policia integral, molt professionalitzada i de prestigi.
No va ser fàcil el seu naixement ni el seu creixement i desplegament per tot el territori, perquè tot es va voler fer de nou, i el finançament no sempre s’havia negociat amb prou claredat, transparència i suficiència.
Com en tantes altres qüestions, alguns polítics del moment, somiaven en traslladar aquí els principis, funcionament i recursos de policies “mítiques”, com la Policia Muntada del Canadà, o els Bobbis anglesos. Al final, va néixer i créixer, amb alts i baixos, com és habitual en aquestes contrades, si bé, l’esforç d’agents i comandaments, va aconseguir arrelar, en totes les comarques i municipis.
Podem dir, que en aquests anys, va assolir una plaça de primera divisió, amb una professionalitat i eficàcia, similars a d’altres ,de molta més veterania i història. Els consellers/es, amb adequats directors generals, varen contribuir a una feina callada, fora de la cridòria i oportunismes polítics que poden fer molt de mal, si s’apliquen a un cos policial.
I aquesta és la qüestió , a dia d’avui. Sincerament, crec que el procés, ha comportat un trasbalsament immens, com per fer-los baixar a segona divisió, i si no es prenen les mesures oportunes, podrien caure a tercera, tant mal estan les coses, a nivell intern i extern.
El malestar ve de lluny, perquè no s’han emprès mesures encaminades a mantenir la qualitat del cos, en tots els seus elements essencials: sous, material, coordinació interna i externa, increment de plantilles, no politització d’alguns ascensos...
El malestar s’ha fet evident, amb dues grans manifestacions, a Barcelona, en pocs dies de diferència. I perquè els Mossos s’agrupin, independentment dels sindicats, és que la cosa és greu. I efectivament és greu, perquè en els darrers anys s’ha volgut fer un ús del Cos, a nivell polític, pujant i baixant comandaments, per afinitat política, per davant de la  estrictament professional.
Considero un error el nomenament de Miquel Buch com a Conseller d’Interior, i el seu Director General. Massa protagonisme, i manca de mà esquerra, per estar al capdavant d’un departament tant delicat com aquest. Contrasta totalment amb el tàndem que formaven l’anterior cúpula , Jordi Jané – Albert Batlle.
Bé, a dia d’avui, el Cos necessita un revulsiu immediat, en forma de múltiples accions destinades a recuperar els ànims perduts. El primer, és el seu reconeixement professional. Es increïble, el grau de menyspreu demostrat pel president Torra, animant les accions dels CDR, i oblidant el paper que els toca jugar als Mossos, en temps tant convulsos com els actuals.
El segon, és redreçar l’ordre intern, molt malmès per decisions poc coneixedores del Cos, amb distribucions de càrrecs , inadequats o aleatoris. El tercer, és fer previsions de futur amb convocatòries anuals, per preparar el relleu de plantilles envellides. I per aconseguir-ho cal una clara sintonia amb el govern central que és qui les ha d’aprovar i finançar. Tant senzill i clar com això.

I no serà aprofundint les diferències o malfiances amb els altres cossos policials: Policia Nacional i Guàrdia Civil , com es podrà funcionar millor. El 1-O va espatllar moltes coses, i una de greu, fou la sintonia existent entre els tres cossos. No s’ha recuperat i en alguns moments, sembla no hi hagi cap interès en aconseguir-ho, quan és un element essencial per obtenir bons resultats. I la gent com els agents, el que volem son bons resultats, sigui qui sigui el qui els aconsegueixi. La seguretat és cosa de tots, i ara els Mossos es veuen avocats a fer feines, molt poc grates, sense la coordinació necessària ni els mitjans adequats. I haver de fer coses increïbles, com , ara mateix acollir a les seves dependències menors no acompanyats ( MENA) , dormint en llocs totalment inadequats, havent de fer atenció a uns joves que mai haurien d’estar en una Comissaria. Es un exemple més, de les disfuncions i mala gestió d’un govern que té en el cap, altres coses que no els problemes de cada dia.

Friday, October 05, 2018

 

40 ANYS ....I SEGUIM - art. REgió 7



40 ANYS ...I SEGUIM.
Les xifres rodones, sempre donen peu a celebracions i commemoracions especials. Es una bona excusa per a recordar orígens i vicissituds. Aquest és el cas del partit socialista, que ha complert quaranta anys d’existència, el passat mes de juliol, i és lògic que la federació que aplega les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès, ho celebri degudament. Així, ho fa, avui mateix, en el municipi de Navarcles, ajuntant vells i nous dirigents del partit, i a militants i simpatitzants, tant a nivell nacional, com territorial.
Tot i semblar poc temps, en comparació amb alguna altra xifra, especialment llarga com la del PSOE que en porta cent quaranta, al damunt, son ben pocs els partits que poden exhibir aquesta longevitat. A Catalunya, només ho pot fer ERC. La resta, han estat escombrats per les crisis internes, o les dificultats externes, amb una rapidesa mai imaginada.
En  aquests temps convulsos, en que alguns creuen poder anar per lliure, i desmuntar el sistema de partits, és quan més falta fan i més indispensables es mostren, a l’hora de poder canalitzar les preocupacions i demandes de la ciutadania. No s’ha inventat cap altre sistema de representació que la dels partits, dipositaris de la confiança i els vots dels ciutadans. No son cap mena de grup tancat, ni agrupació d’interessos, més o menys coneguts, sinó una via pràctica i útil, per fer funcionar les institucions del país.
La federació onzena ha aportat diputats al Congrés , al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Barcelona; consellers i conselleres als consells comarcals de les tres comarques, i un gran nombre d’alcaldes/esses, regidors i regidores, elegits pels ciutadans dels municipis d’aquest ampli territori de la Catalunya Central.
Quin és l’objectiu del partit ? Doncs, aportar les millors persones, per a tots els llocs de responsabilitat que toqui cobrir, de manera que puguin ser model de gestió i administració, al llarg dels seus mandats. Al darrere, no hi ha altres objectius que aquest.
Precisament en l’acte d’avui, es repassarà la trajectòria del partit, legítimament orgullosos de la bona feina feta, traduïda en la transformació evident de pobles i ciutats, gràcies a l’esforç i dedicació dels representants del partit. Es un bon moment per fer-ho quan hi ha a la societat una crisis de convivència i un conflicte existencial, posant en qüestió l’estat de dret, pel qual nosaltres i els nostres antecessors, tant varen lluitar per assolir-lo.
Com a partit, sempre hem defensat i sempre ho continuarem fent, l’ordre constitucional i estatutari. Som coherents amb el que hem jurat, a l’accedir als càrrecs institucionals, i advoquem per la via del diàleg i la negociació per assolir els objectius que es persegueixin, però mai ,fora de la legalitat.
Hem complert quaranta anys, amb prou ànims i objectius com per seguir pel camí marcat. No trairem els principis fundacionals del partit ni el respecte a l’estat de dret. Podem mirar el passat amb orgull, i satisfacció per la feina feta, segurs de que seguirem els passos dels qui ens han precedit, i entregarem el testimoni als qui ens rellevaran. La honestedat personal i col·lectiva és marca de la casa, i els nostres objectius son la lluita contra les desigualtats, la protecció dels més febles, i l’avenç en les polítiques socials i de progrés. Pot semblar fàcil, però queda molt i molt per fer. N’hem fet quaranta. Avui ,iniciem l’etapa per fer-ne quaranta més.


 

POBLE OPRIMIT ? - art. Diari de Terrassa


POBLE OPRIMIT ?
En aquests dies convulsos, s’escolten declaracions que ben poc tenen a veure amb la realitat. Sentir expressions com “poble oprimit “, “lluita per la llibertat “, “volem democràcia”, i tantes altres , es contradiuen amb la situació real del país, Espanya, situat en el dinovè lloc en qualitat democràtica, a nivell mundial, per davant de països de llarga tradició com França, EUA, o Bèlgica ( lloc 32), per posar uns exemples concrets.
I és que sobta comparar la nostra situació amb la que tenen els refugiats, als quals dono classes de castellà, en tant que voluntari de Creu Roja, procedents d’Ucraïna, Geòrgia, Camerun, Congo, Iran, Rússia, Mali, Pakistan, i tants d’altres.
Recordem que en els 40 anys de democràcia recuperada, devem haver votat, no menys d’unes trenta o trenta – cinc vegades, en plena llibertat, i amb possibilitat d’elecció ben àmplia i variada, protegits per unes lleis que son de profundes arrels democràtiques.
Què dir, a aquesta gent, vinguda de països en que no han ni pogut exercir el dret de vot per primera vegada ? O que han estat perseguits i durament castigats per reclamar drets bàsics com nosaltres ho havíem fet en temps del franquisme ? Que tenen assumit que la majoria no podran retornar mai més a casa seva ?
Et demanes què poden haver fet de mal, magnífiques persones, que volen pujar una família amb un mínim de condicions de seguretat i llibertat. Les paraules no son mai neutres, i hem de saber-los utilitzar en el moment i lloc oportuns, amb la necessària ponderació i objectivitat.
Ara i aquí, ens cal recuperar el seny i guardar la rauxa, per a millor ocasió. Tenim la gran oportunitat de centrar-nos en posar ordre en les nostres diferències i aconseguir superar la crisis de convivència, en la que estem ficats. No tenim un govern efectiu, capaç de canalitzar i encarrilar una seriosa i profunda negociació interna, per a després , portar-la al govern central. Portem anys, perduts en la cridòria i la gesticulació, prometent objectius impossibles, que porten la frustració als qui els havien cregut.
Toca posar els peus al terra, i veure el marc intern que tenim a Catalunya i la gran oportunitat a nivell d’Espanya, sabedors que la UE mai recolzarà el trossejament d’un estat membre. La nostra democràcia és perfectible, com tota obra humana, però repeteixo que estem dintre dels vint primers països del món, en qualitat democràtica, i no per això no hem de batallar per avançar uns quants llocs més, però desacreditar l’estat de dret que hem aconseguit, va en contra de la nostra pròpia identitat.
Es dur veure la deriva en que alguns s’han instal.lat, i comprovar dia sí, dia també, que els organismes, departaments, i serveis de la Generalitat tenen el cap en altres coses i no en el que els hauria de preocupar. Fer gestions i tràmits, sense terminis, o sense poder accedir als llocs autèntics de govern, fa perdre temps, desanima al personal, i produeix danys irreparables sobre l’economia del país.
En el meu cas concret, puc veure i comparar, les crides que es fan , amb la realitat institucional en la que estic immers, i alhora, en la realitat social de les persones procedents de dotzenes d’altres països en que no troben ni de lluny, la democràcia de la que nosaltres gaudim. Pensem-hi abans de menystenir el grau de llibertat en la que estem ubicats.













This page is powered by Blogger. Isn't yours?