Sunday, March 30, 2014
BONA COLLITA
BONA COLLITA
He tingut sempre clar que el PSC sabrà
remuntar la crisis, i sortir-ne més reforçat per encarar els reptes de futur.
Si algú tenia dubtes, aquest cap de setmana haurà vist la bona collita
recollida, en tres escenaris, molt diferents, però molt rellevants.
El primer, a les Primàries de Barcelona, amb
un excel·lent resultat final. Queda encara un nou repte per assolir com és la
segona volta, però en la primera, el partit ha deixat clara l’aposta per la
obertura, la transparència i la disponibilitat de persones per liderar la
principal ciutat del país. Ni tothom ho pot dir, ni tothom pot endegar un
procés com aquest. I aconseguir que més de 7.500 persones vagin a les urnes,
amb tot el que està caient és un èxit important, i que d’aquestes un 70% no
formessin part del partit ni com militants ni simpatitzants, és molt
significatiu. Cal continuar per aquesta via, garantint el rigor i la
transparència, tot evitant maniobres d’adversaris que volen torpedinar el
procés, mitjançant mobilitzacions o accions poc honestes. N’hem vist algunes, i
s’ha de ser previsor per evitar desviacions no desitjables. En tot cas, hem de
felicitar el partit a Barcelona per aquest repte,segurs que en el futur altres
intentaran copiar-lo.
Una segona collita, tant o més espectacular ha
estat la negociació i l’acord assolit pel PSC amb CiU , per acollir el BCN
World. Aquí el partit ha demostrat els seus lideratges, territorial i nacional,
sumats per arribar a un acord desitjat per tothom. O gairebé tothom, pel que
hem vist en algunes declaracions d’altres partits que s’han vist desbordats per
la rapidesa i eficàcia de les parts negociadores. Sense cap mena de dubte, avui
tots els militants socialistes estem orgullosos de la bona feina feta. Hem
recuperat l’autoestima al veure com som capaços d’avantposar els interessos del
territori i del país, als del partit. No és fàcil deixar de banda els constants
atacs pel tema sobiranista, per entrar en matèria i resoldre un tema de la
màxima importància pel futur del turisme a nivell nacional.
La tercera collita ha estat la participació en
la mobilització en defensa de l’Ebre. Tot indica que la decisió del PP té
difícil encaix amb la protecció del Delta i era lògica la nostra participació.
Una vegada més queda clara la rellevància del PSC a l’hora de formar part de
les mobilitzacions i peticions de modificar les decisions del govern central o
autonòmic. En aquest cas es tracta del govern central, i estic convençut que hi
haurà canvis substancials en la proposta aprovada. Aquest cap de setmana,
doncs, ha permès visualitzar el poder del PSC, i el futur que li espera si sap
continuar per aquesta via. No tinc cap dubte de la voluntat i capacitat de
l’executiva nacional, i de la major part dels seus dirigents. Només esperem i
desitgem que la colla habitual no entri en escena per intentar espatllar la
collita recollida.
Ara toca centrar-nos en les eleccions
europees. Un bon moment per demostrar la capacitat de regeneració i innovació
del PSC. Tenim bons candidats, a Catalunya, a Espanya i a la UE, amb un Martin
Schulz , conegut i molt ben col·locat per poder liderar una Comissió Europea
àmpliament renovada. Dediquem-nos, doncs, a guanyar aquestes eleccions, per la
importància de la UE, però també per les repercussions que tindria a nivell
intern aquesta victòria. La bona collita d’aquest cap de setmana, n’anuncia
d’altres de ben properes.
# posted by joanroma @ 11:54 PM
Friday, March 28, 2014
181.559 PERSONES, EN LLISTA D'ESPERA - art. Regió 7
181.559 PERSONES, EN LLISTA D’ESPERA.
Si algú dubtava del ràpid i espectacular
deteriorament de l’estat del benestar, que llegeixi l’informe “Atenció mèdica i
sanitària a Catalunya”, corresponent a l’any passat. La setmana vinent parlaré
de la pobresa dels catalans, perfectament detallada en una enquesta de la
Fundació Campalans. Parlem, però avui, de l’eix principal del benestar de les
persones, en relació amb la seva salut. Parlem de la Sanitat del país, la més
elogiada durant molts anys, tant a nivell intern com extern, a nivell europeu i
fins i tot mundial. Per desgràcia, aquesta qualitat i excepcionalitat, son
coses del passat. El present és decebedor i desesperant, i el futur ,
terrorífic. No exagero i només cal seguir llegint per comprovar-ho, ja no en
paraules meves sinó de l’informe esmentat, també del que diu el sindicat de
Metges de Catalunya, del que diuen equips mèdics del nostre territori, i del
que veiem i constatem els alcaldes a nivell públic i privat.
Estem en un punt en que ja no som iguals
davant un servei bàsic com la sanitat. Tants anys de lluita, tants anys de
mobilitzacions per assolir el nivell d’igualtat, i la salut esdevé un bé lligat
a la situació econòmica de les famílies. El tràgicament desaparegut Ernest
Lluch va aconseguir universalitzar la sanitat, quan va ser Ministre,
aconseguint un dels màxims objectius de tot socialista, que tothom tingui accés
als serveis de salut, independentment del seu poder econòmic. N’hem estat
orgullosos, i n’hem gaudit fins avui. Ara estem perdent tots els avenços
guanyats i esdevenim ciutadans de segona, a no ser que tinguem diners per
pagar-nos les intervencions quirúrgiques, alguns medicaments i tractaments
específics.
Varem acabar l’any passat amb més de cent
vuitanta mil persones a l’espera de ser intervingudes, però és que d’aquestes,
vint-i-tres mil havien de ser operades per temes greus. Res de pròtesis,
cataractes, malucs, ... sinó intervencions cardíaques o lligades al càncer,
entre d’altres. Ja no es respecten ni els protocols establerts respecte
analítiques, revisions urgents, proves indispensables... ni els terminis màxims
de sis mesos en casos greus. Estem parlant de persones, estem parlant de
ciutadans, estem parlant d’ éssers humans malalts, molts d’ells amb altres persones a càrrec,
indefensos davant una administració dedicada a altres prioritats.
Quan un govern no atén els problemes
principals del país és que ha perdut el nord, i ja no li queda esma per
conduir-lo cap un futur prometedor. Tot polític ha de saber quines son les necessitats
vitals dels ciutadans per dedicar-hi els recursos humans, tècnics i econòmics
suficients. Ara i aquí, el govern Mas , sostingut per CiU i ERC, demostra no
servir per resoldre la vida dels catalans. Si un malalt ja no té cap garantia
de ser atès degudament, es converteix en un ciutadà de segona, i perd la
principal garantia de ciutadania. Si a més no té treball, no li arriben
prestacions o té dificultats per tenir una vivenda digna, el grau de ciutadania
és inexistent. Ho veurem quan parlem de la pobresa. Però tornant al tema
d’avui, no podem consentir perdre la gran qualitat sanitària de la que hem
gaudit durant molts anys, com qui ha perdut un luxe del passat. Hem pagat i
continuem pagant impostos, i les ingressos han de tenir unes prioritats per cobrir
les despeses, de manera que tot el que sigui superflu desaparegui a favor de
l’essencial.
Al pas que anem, dintre de poc arribarem als
dos-cents mil pacients a l’espera de ser intervinguts, i n’haurem deixat uns
milers pel camí. Si aquesta situació és inacceptable per indigna i injusta,
encara subleva més comprovar com qui tingui diner resoldrà el seu problema, amb
intervencions que potser seran fetes en els mateixos hospitals públics on ell
no té cabuda. Que ningú digui que és igual qui governi un país o un estat. Que
tothom mediti de la mà de qui varen venir els progressos i avenços en la
qualitat de vida, i igualtat social, i de la mà de qui venen les retallades i
desigualtats. I si ho fa tot escoltant alguns anuncis, pagats per la
Generalitat, sobre commemoracions i altres celebracions, veurà com el govern té
diner per unes coses i no per altres.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.
# posted by joanroma @ 12:39 AM
Wednesday, March 26, 2014
TENÍEM ... I TENIM RAÓ. EL CAMÍ DEL PSC.
TENÍEM ...I TENIM RAÓ. EL CAMÍ DEL PSC.
El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat amb
una claredat meridiana sobre l’acord del Ple del Parlament de Catalunya, com no
podia ser d’altra manera. De fet, en honor a la veritat recomanem rellegir
declaracions i previsions de dirigents com en Miquel Iceta, Maurici Lucena,
Pere Navarro, i algun altre, per comprovar la literalitat del resultat final.
Punt per punt el TC valora la part política de l’acord i la part jurídica, i
exposa les sortides possibles. Exactament les que proposava el PSC i ha assumit
el PSOE. Si algú tenia algun dubte sobre el camí a seguir, avui se li ha
aclarit. Queda clar que el referèndum només es podrà fer si és amb un acord
legal i acordat amb el govern central, i en quan a modificar l’encaix de
Catalunya dintre de l’estat, s’ha d’aconseguir mitjançant la modificació de la
Constitució. Felicitats pels previsors i impulsors del posicionament del PSC ,
i pels redactors de les alternatives possibles.
Els nostres avantpassats sempre ens avisaven
de que el temps dona o treu la raó als més cap quadrats, i al final , la
veritat o la realitat s’acaba imposant. De moment veiem que la realitat legal
s’imposa sobre les elucubracions de juristes posats a polítics. Encara avui
mateix hi ha qui vol llegir la resolució del TC d’una manera totalment
imaginària. El president Mas ho ha fet, i alguns dels seus, l’han imitat
intentant fer veure que el “dret a decidir” continua sent possible, si es vol
mirar amb ulls imaginatius. Diguin el que diguin el cert és que el camí marcat
per CiU i ERC esdevé un pedregar i comença a trontollar la fe d’alguns
fanàtics.
Tinc molt assumit que la posició del PSC és la
correcta, encara que ens faci patir la incomprensió i els atacs de bona part
dels partits de l’arc parlamentari, la major part de la premsa oficial i
privada, i les entitats sotmeses al sobiranisme. Rebrem molts més atacs en els
propers mesos, però res serà ben igual. Hi ha una sentència important, del
màxim òrgan de l’Estat, i el dia 8 tindrem el debat en el Congrés de Diputats,
en el qual tot Espanya escoltarà els arguments d’uns i altres, però veuran com
per la part catalana no hi seran ni el president Mas, ni el cap de la oposició
i principal soci del govern, Oriol Junqueras. Realment increïbles aquestes absències,
en un dels principals debats de la nostra història col·lectiva.
Aquest segon pas, significarà cremar una nova
etapa i posarà el govern Mas en una situació encara més complicada que la que
ja té a dia d’avui. I el temps va passant i amb ell la possibilitat d’arribar a
algun tipus d’acord amb el govern central, per una banda, i de preparar el
referèndum, per una altra. El cert és que si el president Mas estès segur de
poder fer el referèndum ja estaria convocant un concurs per la compra del
material electoral: urnes, cabines, senyalització, etc. Hem de recordar que tot
el material electoral és de propietat estatal, per la qual cosa no es podria
utilitzar en el cas d’un referèndum no autoritzat. Hauria de ser el govern
català el qui el comprés, cosa que de moment no preveu.
En fi, el moment polític és apassionant pel
que té d’incògnites, per tots els cantons. Per la part catalana la impressió és
d’improvisació total i constant. I per la part estatal, dona la sensació que
estan a l’expectativa de veure quina peça es mou aquí per actuar allà. O més
ben dit, per no fer res , allà. Seguirem informant.
# posted by joanroma @ 8:20 AM
Tuesday, March 25, 2014
TRES GRANS POLÍTICS - PASSAT I PRESENT
TRES GRANS POLÍTICS – PASSAT I PRESENT.
En pocs dies hem perdut a dos grans polítics,
de procedència molt diversa, però que han deixat una petjada perenne en els
seus llocs respectius.
Adolfo Suárez té un
lloc ja a la història d’Espanya, amb llums i ombres com tots els polítics i
homes d’estat, però fonamental per entendre la Transició. Sense ell tot hagués
estat diferent, i el resultat final ha estat prou satisfactori com per poder-li
agrair els serveis prestats. No és de rebut els grans elogis de molts que en el
seu temps el varen trair i el varen despreciar, però és en la mort quan les
virtuts s’enalteixen i s’esborren els errors. Som un país de grans funerals,
però de retrets i traïcions, en vida. El president Suárez en podia haver
explicat a centenars sinó hagués estat per una malaltia que li va anar
esborrant la memòria i el sentit de la vida.
Repassant imatges i
escrits, podem recordar aquells anys de la Transició i comprovar l’enorme canvi
del país en només 40 anys. Un instant en la història, un pas de gegant en la
vida de tot un poble. Ara les imatges ens donen una sensació de llunyania, quan
tenim ben a prop els fets. I podem estar orgullosos del trajecte recorregut. Es
fàcil dir ara el que es podia haver fet de diferent. Costa molt poc de jutjar
el passat, amb visió de present. No és just ni equitatiu, sempre s’han de tenir
present els factors presents a l’hora de prendre decisions i les que es varen
prendre en aquells moments varen molt complicades i valentes. No podem
reescriure el passat i menys lligar-lo al present com fan alguns que posen
l’actual situació catalana amb el president Rajoy, comparant-lo en el que faria
Adolfo Suárez. Aquests disquisicions només porten a la melancolia. El cert és
que va actuar com home d’estat en els anys que li va tocar liderar la Transició
i nosaltres en som el resultat. I no li carreguem les culpes dels nostres
errors.
Iñaki Azkuna,
alcalde de Bilbao des de l’any 1999, també ens ha deixat, després d’arrossegar
amb coratge una malaltia , al llarg dels darrers 10 anys. Ha estat al peu del
canó fins pocs dies abans de la seva mort.
En aquest cas, per tots els qui som alcaldes, considerem que amb ell ha
mort una mica de la nostra ànima col·lectiva. Afiliat al PNV, ha estat un
alcalde entranyable, model d’entrega , serietat i honestedat per tota una
generació. I prova de la gran
importància per una ciutat que sigui liderada per una persona o una altra. Res
seria igual si aquests anys Bilbao hagués estat presidit per una persona menys
preocupada per la recuperació de la ciutat vella, o per atreure inversions
estrangeres i apostar per la qualitat de vida, i l’atracció cultural i
turística.
Milers i milers de
persones han plorat la seva mort, senyal de la gran estimació que se li tenia
en vida. No ha estat un funeral artificial, sinó mostra sincera de l’amor del
seu poble. Han perdut el líder de tants anys, el que ha transformat la ciutat
sense perdre personalitat. El que ha estat conseqüent amb totes les decisions
que ha pres. El que podien veure i trobar en qualsevol moment del dia en el seu
despatx o voltant per la ciutat. Aquest és el model d’alcalde que tots volem
tenir com a referent, sigui del partit que sigui.
I després de dos
grans personatges desapareguts, vull proposar un altre model a tenir present i
copiar en tot el que sigui possible. L’actual president de l’Uruguay, José
Mujica, amb 78 anys va arribar a la presidència l’any 2010 i suposa una entrada
d’aire fresc a la política mundial pel que té d’exemple de com una persona pot
viure amb un gran càrrec, amb la modèstia de sempre. Es descendent de bascos, emigrats a l’Uruguay
i amb un passat realment mogut i excepcional, fins arribar a ser Ministre d’Agricultura,
durant els anteriors 3 anys fins que les eleccions generals el varen portar a
la presidència.
Recomano llegir la
seva biografia i sobretot el seu model de vida, en tant que president. Viu en
una ben modesta vivenda, sense cap mena de gran protocol ni estridència.
Humilitat, modèstia, sentit de país, i dedicació als sectors més necessitats.
Tot un model , en una regió molt complicada com és l’Amèrica del Sud. Però de
fet, tot un model per tots els mandataris del món. Un home excepcional, al qual
li desitgem llarga vida per mostrar una altra manera de portar els designis
d’un estat.
# posted by joanroma @ 7:57 AM
Monday, March 24, 2014
EXPLOTACIONS FORESTALS - art. Regió 7
EXPLOTACIONS FORESTALS
A la vista de diverses noticies aparegudes en
els mitjans de comunicació i molt especialment en aquestes mateixes pàgines de
Regió 7, he volgut conèixer de primera mà alguns dels problemes d’un sector
especialment important per tot el país, però molt especialment per un gran
nombre de municipis, en els quals les explotacions forestals son una de les
principals fonts de riquesa i ocupació. Aquest és el cas de Borredà, municipi
del qual sóc alcalde. I res millor que anar a veure sobre el terreny noves
maneres d’explotar el bosc, i parlar amb propietaris i tractants de fusta per
veure cap on van les coses.
D’entrada he de dir que l’autorització de la
Generalitat per recuperar antics camps, prats i horts ocupats pel bosc, és una
bona iniciativa. De fet, feia molts anys que era una de les reivindicacions de
propietaris i empreses forestals, i ha tardat massa a ser acceptada, però el
resultat és l’adequat. Aquesta setmana he anat a comprovar sobre el terreny, la
feina feta, en un parell d’explotacions i la valoració és clarament positiva.
Per a molts els podrà sorprendre que tallar bosc, arran, i retornar el paisatge
a com era cinquanta o cent anys enrere, els podrà semblar estrany, però el cert
és que Catalunya ha guanyat en bosc i ha perdut en prats i camps, i ha
convertit immenses zones del país, en masses boscoses continues que esdevenen
una bomba de rellotgeria, en cas d’incendis.
De fet, la política forestal del nostre país
ha estat sotmesa, com altres sectors a opinions variants i variables, sense
voluntat de continuïtat durant un llarg període de temps. A diferència d’altres
sectors, quan parlem de boscos, hem de parlar de decisions que haurien de durar
una o dues generacions. Planificar i programar a vint, trenta o quaranta anys
vista, sinó tot esdevé precari, fugisser, objecte de canvis que només fan que
precaritzar el sector. I si un bosc no és rendible, no és cuidat ni planificat,
cosa que passa ara mateix, i passava ja anys enrere, i comporta un abandonament
“ de facto”, o un ús molt per sota de les seves possibilitats.
Es el que passa amb tot l’àmbit de l’ús de la
biomassa. Anem d’una banda a l’altra, i ara mateix, l’entusiasme per aquest ús
de productes forestals per cremar, no està degudament planificat ni programat,
i comporta decisions errònies que suposaran greus prejudicis en un futur
proper. Es lògic aprofitar tot el producte del bosc, però triant i destriant un
producte de l’altre. Si trinxem tot un bosc, per destinar-lo a “estella” o
convertir-lo en “pèl·let” immediatament considerarem llastimós aquesta decisió.
No és igual cremar bona fusta que pot tenir usos nobles, útils i duradors, que
cremar branques, arbustos o troncs petits i torts. El boom de la biomassa, ha
de ser moderat i reconduït per evitar mals usos, no sigui que dintre de molts
pocs anys ens donem compte d’una decisió errònia i obligui a rectificar quan ja
sigui massa tard.
I és que ens falta planificació i visió a
llarg termini. O copiar erròniament del que fan altres països, més ponderats i
prudents en matèria de política forestal. Sorprèn veure com indústries
forestals es queixen per falta de material adequat quan tenim un dels
territoris més densament poblats de boscos. Toca fer canvis, i fer-los en la
bona direcció però després d’un consens dintre del món forestal. I aquest acord
és possible si la Generalitat s’ho proposa, deixant fora supòsits
preestablerts. No pot ser que tant aviat s’ajudi d’una manera, com al cap de
tres o quatre anys, es modifiqui, i es canviï per altres maneres d’explotar el
bosc. El creixement d’un bosc és lent, igual de lent ha de ser la introducció
de canvis en el sector. Pocs canvis, però molt ben estudiats i consensuats, per
evitar trastocar el sector, no sigui que dintre de molt poc temps l’encariment
o escassetat del producte compliqui la vida de les instal·lacions de biomassa,
i hagi posat en perill el sector industrial. Tot és equilibri i en matèria de
bosc, encara més.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 11:16 AM
ESPLÈNDIDA ENTREVISTA A L'ALCALDE DE TARRAGONA
ESPLÈNDIDA ENTREVISTA A L’ALCALDE DE
TARRAGONA.
No miro mai TV al matí, però avui m’ha tocat
esmorzar en un bar del poble, i tenien posada TV3 , en plena entrevista a Josep
Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona. Francament se m’ha posat especialment
bé l’esmorzar al constatar unes respostes clares, contundents, sense dubtes,
fossin relacionades amb la tasca d’alcalde o de dirigent del PSC. Quan
diferents serien les coses si tinguéssim un major accés als mitjans de
comunicació , i una major pluralitat a nivell català i espanyol.
La imatge de tranquil·litat, domini dels temes
tractats, amplis coneixements de la situació del país, i propostes sensates i
prudents, a favor de trobar sortides adequades a tots els temes candents,
transmeten la imatge de lideratge que tot alcalde ha de tenir, en el seu àmbit
d’actuació, però que en un de capital de província , projecta cap a tot el
conjunt del país. Francament començar el dia amb una imatge com aquesta
assegura la confiança en que el partit té suficient cabal humà com per sortir
de la confusió en que alguns el volen portar.
Ja sé que no és fàcil sortir en els mitjans de
comunicació, però s’ha de fer un esforç especial en fer-ho, i no solament a la
TV sinó a la radio, a la premsa escrita, i a les noves fórmules
comunicacionals, cada vegada més esteses i utilitzades, especialment per les
noves generacions. Es decebedor comprovar la poca gent del partit que escriu
per mitjans de comunicació, considerats “menors” i és una greu equivocació.
Tenim encara en el país múltiples vies per arribar a la gent, mitjançant revistes
de poca tirada, però molt llegides en el seu territori. Revistes com La Rella,
al Lluçanès, Celsona, al Solsonés, son dos exemples clars de mitjans que tothom
té a casa, o llegeix a botigues, bars i restaurants. Es una excel·lent via per
explicar-nos i presentar alternatives.
Hem de constatar que el nostre pas pel govern,
a Catalunya, però també a nivell d’Espanya no es va caracteritzar per fomentar
la aparició o transformació de mitjans de comunicació que defensessin posicions
progressistes, de manera que la pluralitat és molt, molt feble, i molt
especialment a Catalunya. A cada estossec d’algú del partit, pot semblar una
greu pulmonia a nivell general, en funció del mitjà de comunicació que
l’expliqui. Ho veiem constantment quan algú surt del guió. Tenim tots els focus
mirant els nostres moviments, i s’amplifiquen els errors i les controvèrsies
fins extrems inverosímils. D’aquí la crida a la responsabilitat per part dels
qui volem transmetre que el debat no ha d’estar renyit amb la fidelitat ni amb
el sotmetiment a les regles del partit.
Es el que ha vingut a dir l’Alcalde de
Tarragona, en aquesta esplèndida entrevista d’avui al matí. I de fet d’altra
manera anirien les coses si la gent podés escoltar a tots i cadascun dels
nombrosos alcaldes que té el PSC. Animo, doncs, als alcaldes més mediàtics a
sortir als mitjans de comunicació i a escriure, no solament pensant en els
grans mitjans sinó també en els més petits. Fer arribar el nostre missatge és
de vital importància i més ara que mai.
Joan Roma, alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 1:56 AM
Thursday, March 20, 2014
TOSSUDA REALITAT
TOSSUDA REALITAT.
Cada dia els titulars dels mitjans de comunicació mostren realitats molt
diverses, persistint les imatges de la dura crisis, amb altres sobre l’eterna
controvèrsia sobre el dret a decidir. Sembla com si el país es repartís entre
dues realitats, allunyades una de l’altra, com si provinguessin de móns
diferents.
L’anunci interessat de que les coses canvien, que ja ve una certa
recuperació, que poc a poc notarem la millora, contrasta amb el dia a dia, de
la gent del carrer i la feina municipal. La realitat és tossuda i persistent, i
les dificultats de molta gent obliga a mobilitzar recursos de manera
indefinida. Hem de fer previsions a molt llarg termini, i tal com diuen alguns
documents de Creu Roja i Cáritas, molts dels usuaris d’aquests serveis no veuen
com sortir del forat on es troben.
Aquest és el gran problema perquè les ajudes provisionals, tot i ser
complicades d’aconseguir, son una realitat gràcies a la gran solidaritat de la
gent, a l’immens esforç de les entitats socials, i els ajuntaments. Però, la
solució només pot venir de la inserció dels usuaris, en el món laboral. Ara i
aquí estem posant venes a les ferides, però sinó cicatritzen i es curen, sempre
més s’hauran de cuidar, amb el que significa de dependència i desmoralització.
Ahir varem veure una nova mobilització procedent del món de la petita i
mitjana empresa i els autònoms. Un sector en perill de supervivència per la
falta total de crèdit i de mesures per incentivar la ocupació. Es lògic
protestar per ajudes multimilionàries als bancs, sense exigir, a canvi, una
política creditícia a favor de les empreses. I és del tot increïble que moltes
empreses hagin de plegar, no per falta de feina, sinó de crèdits per superar la
crisis.
No es veuen idees clares ni decisions per reactivar l’economia. Ni a Madrid
ni a la Generalitat ,
i el desànim és normal que s’estengui per tot el teixit social. Trobar un
treball esdevé missió impossible, a la ciutat i ja no diguem en el món rural.
La majoria de pobles estan perdent població, en un primer moment cap a l’àrea
metropolitana i després no sé ben bé cap on, perquè la situació és molt similar
arreu del país. Fa pocs dies he mirat les noves xifres de població dels
municipis del Berguedà i portem tres anys de descensos, petits, però constants
a pràcticament tots els pobles.
Toca, doncs, fer front a una realitat tossuda i persistent, que obliga a
prendre mesures innovadores, a tots els nivells. S’han de poder recuperar plans
d’ocupació, obrir línies de crèdit a les empreses, facilitar pagaments
fraccionats de tots els impostos, reduir despeses generals, etc, tot per
aguantar tant de temps com faci falta per arribar a la recuperació, que no
sabem quan serà. I no deixem per demà el que podem fer avui en aquest camí. La
resistència de les famílies i de la gent, té límits, i els estem superant
àmpliament. Ningú esperava una crisis tant llarga i profunda, però la realitat
és aquesta i toca fer-hi front amb millors perspectives de les empreses fins
ara.
# posted by joanroma @ 6:08 AM
Wednesday, March 19, 2014
PLA D'OCUPACIÓ 2014 - BORREDÀ - TASQUES A REALITZAR .
Proposta
de tasques a fer PLA D’OCUPACIÓ 2014
Arreglar
i netejar
Camí
de la Font de la LLosada
Camí
fins a Campalans
Camí
dels Calls a la Torre
Camí
del Gorg del Salt
Zona
esportiva
Camí
Coll del Bas
Camí pont
de Sant Joan
Camí
dels Graus
Entrada
de Borredà
Cruïlla
de Sant Jaume de Frontanyà
Camí
antic de Borredà a Sant Jaume
Col·locar
bancs
Camí
de la Coma i Coll del Bas
Camí
de la font de la LLosada
2ona
fase urbanització cal Gall
Entrada
de la cruïlla de Sant Jaume
Pintar
Escola
Local
Puigmal
.
Amfiteatre Cívic
Mobiliari urbà
Senyalització urbana
Ordenar
Magatzem municipal
Adequar
zona verda – Urbanització Camí de la Roca.
Senyalitzar
i netejar GR 4 – Terme municipal Borredà
Manteniment
jardins municipals.
Borredà,
19 de març de 2014.
L’alcalde
– president
Joan
Roma i Cunill
# posted by joanroma @ 12:49 AM
Monday, March 17, 2014
CANSATS D'ULTIMÀTUMS
CANSATS D’ULTIMÀTUMS.
Estic convençut que la immensa majoria de
militants i simpatitzants del PSC estem cansats de veure declaracions,
posicionaments, crítiques, i amenaces d’uns quants ex consellers, reconvertits
en agitadors d’espantalls secessionistes del PSC. Si han aconseguit agrupar uns
quants fidels al seu entorn, i entre tots han format una dotzena de grupuscles
, els animem a donar el pas, i formar el seu propi projecte de futur, i
deixar-nos en pau als qui batallem dintre del PSC, per redreçar la situació i
esdevenir, de nou, el partit de referència a nivell social i territorial. No
tinc cap dubte de que en un temps raonable aconseguirem aquest objectiu, i més
aviat hi arribarem si deixem el llastra d’aquests grupets dedicats a torpedinar
tot el que prové de l’executiva nacional i del Primer Secretari, Pere Navarro.
De nou avui, podem veure com la “premsa amiga”
es fa ressò de declaracions i posicionaments d’aquests pocs antics càrrecs
institucionals i de partit, que no varen pair els resultats del darrer Congrés,
o que esperaven destinacions privilegiades, després dels anys de servei. No hi
ha darrera res més que interessos personals. No hi veig cap ideal, cap projecte
alternatiu, cap generositat, al contrari, sempre surten quan més mal poden fer
al projecte col·lectiu. Si ara toca centrar-nos en les eleccions europees, i en
els primàries de Barcelona, ara han de sortir a qüestionar, una vegada més, la
trajectòria del partit, marcada pel darrer Congrés i pels debats i votacions
del Consell Nacional. Saben que el ressò que tindran és proporcional a la
proximitat de conteses electorals, i no hi veig més que posicions de ruptura i
trencament, tot i que diguin el contrari. Els fets son més evidents que les
paraules.
I he
dit mantes vegades, que en el partit ens coneixem tots. Ja ningú enganya a
ningú, i menys els qui han ostentat càrrecs institucionals. Els coneixem a tots
i totes, i els hem patit, els hem defensat, ens hem partit la cara en defensa
de les seves actuacions de govern, o de grup parlamentari, i per això la indignació
és més gran quan volen donar lliçons de tot allò que ells o elles varen
incomplir. Estem cansats de veure’ls “defensar”a la premsa, radio o televisió,
posicionaments que mai abans havien defensat. Obertura de posicionaments que
mai ens havien permès als diputats de peu, discrepàncies que no ens havien
tolerat, i indisciplines que mai haguessin previst ni permès.
Si volen marxar que marxin. Francament és
esgotador haver de recordar les seves incoherències , els seus posicionaments,
les seves deficiències de gestió , i perquè no, les seves egolatries, viscudes
i patides, en pro del projecte comú i el bé del país.
Avui ens assabentem d’un nou “ultimàtum” a
Pere Navarro. Per què a ell i no a tot el partit? Si al cap i a la fi ell és un
simple complidor dels acords i projectes aprovats pels militants del partit. Es
que pretenen passar per damunt dels òrgans establerts del PSC, a la recerca
d’una posició diferent, que seria la defensada per ells? Es que creuen tenir la
“veritable essència” del partit ? No volem salvadors ni salva pàtries. Ja n’hem
tingut en el passat i estem curats d’aquesta experiència. Volem treballar pel
projecte socialista, el que sempre ha defensat el PSC, el de protegir les
classes més vulnerables, ser la defensa dels desprotegits, buscar la justícia
social, lluitar pel federalisme, trobar l’adequat encaix de Catalunya dintre
d’Espanya, i en el marc d’una Europa federal. Deixeu-nos treballar per aquest
projecte i deixeu de batallar contra qui ens representa, per elecció directe
dels militants, en Pere Navarro.
El PSC està en la via correcte, el temps i la
nostra acció de govern en molts ajuntaments i d’oposició en el Parlament o en
el Congrés, ho demostrarà. No volem ultimàtums de qui no treballa en aquesta
direcció. Els ciutadans volen respostes, volen accions conjuntes, volen
credibilitat, volen alternatives... aquí és on trobaran al PSC. Tot el demès és
soroll i ganes de protagonisme estèril.
Joan Roma i Cunill, President Consell FEd. XI
del PSC
# posted by joanroma @ 10:10 AM
PREMI A L'ENTITAT "COLÒNIES A BORREDÀ" - Nota de premsa
L’ALCALDE DE BORREDÀ FELICITA AL GRUP
“COLÒNIES A BORREDÀ”, PEL PREMI REBUT.
L’Alcalde de Borredà, Joan Roma, ha enviat al
Grup Colònies a Borredà, una entusiasta felicitació pel premi aconseguit de la
Fundació Lluís Carulla en la seva X edició dels premis d’Educació en el Lleure.
Des de l’any 1996, en que el Grup Colònies a
Borredà fou creat, ha portat el nom del poble per multituds d’indrets,en
esdeveniments lligats a l’educació, al lleure, a l’excursionisme, a la cultura,
a les tradicions...
Avui m’he assabentat d’una nova fita: Premi d’Educació en el Lleure, en la X edició
dels Premis de la Fundació Lluís Carulla, pel projecte CAMELLS ...UN GRAN
INVENT!
Cada estiu gaudim de la presència del Grup de
Colònies, amb centenars de nens i nenes que omplen carrers i places
d’activitats de tota mena. Colònies a Borredà, ja forma part del nostre
paisatge d’estiu i milers de nens i nenes tenen un magnífic record del poble,
gràcies a les estades que hi han fet .
Hem seguit la seva trajectòria, hem rigut i
alguna vegada hem plorat per alguna sensible pèrdua, però refets dels obstacles
sempre han estat capaços d’innovar, programar i resurgir amb noves iniciatives
i propostes. Son molts anys de convivència, molts anys de complicitats i
participació.
Han rebut un nou premi, totalment merescut. Un
nou exemple de com son capaços de trobar camins i viaranys per mantenir
l’activitat i aplegar nens i nenes, nois i noies, en un projecte ple de
dinamisme , companyonia i esperit fraternal.
Per molts anys, i felicitats per la molt bona
feina feta, i per la que fareu en el futur.
Borredà, 14 de març de 2014.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
# posted by joanroma @ 8:58 AM
Saturday, March 15, 2014
TORNEM AL PARLAMENT - art. Regió 7
TORNEM AL
PARLAMENT.
Tenir un representant directe del territori, en el Parlament de Catalunya,
va molt bé per poder traslladar de forma ràpida i eficient qualsevol tema
important. El PSC ha tingut gairebé sempre, un o dos diputats, en representació
de les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès, la Federació XI
Una bona decisió, en el marc d’un procés de Primàries que està esdevenint
un exemple d’obertura, innovació i bones pràctiques. De sis candidats
presentats, en queden cinc, per ser votats, no solament per militants sinó
també per simpatitzants, la majoria d’ells totalment nous , inscrits per poder
participar en aquesta elecció. Si algú creia que un partit històric no pot ser
capaç d’innovar i aprendre dels errors passats, podrà comprovar l’equivocació.
Anys a venir, estem segurs que aquest serà un model àmpliament copiat per la
majoria de partits del país.
Però, tornant a casa nostra. La renúncia de Jaume Collboni, comporta el
retorn d’un representant d’aquestes terres, al Parlament de Catalunya. Per
aquesta institució hi han passat, en Jordi Valls, Joan Canongia, Ma. Àngela
Gassó, Judit Carreras, i jo mateix. El primer a ser-hi, i el de més temps en el
càrrec. Entrat a la tercera legislatura, en vaig sortir al cap de setze anys.
Una bona experiència, amb uns bons resultats, per part dels cinc representants.
Tots varem dedicar esforç i temps a traslladar les inquietuds, problemes i
alternatives, als temes de la Catalunya
Central.la
Generalitat.
Tornem al Parlament, en un moment complicat pel país, però molt
especialment per la gent més necessitada. Podrem veure de forma immediata com
temes d’aquestes comarques arriben al Parlament de la mà del nostre diputat. No
és igual tenir un diputat adscrit, procedent d’un altre territori. Els temes no
es coneixen tant bé, ni es tenen les dades històriques, ni les relacions
directes o indirectes, ni el tracte amb els afectats.
De fet quan ens emmirallem en altres Parlaments, sempre surt el Britànic
com el més proper als ciutadans. Es cert, perquè les circumscripcions
electorals son més petites que les provincials nostres. Es el mateix que passa
en altres països com Suïssa o Dinamarca,etc, però no hem d’anar tant lluny per
tastar la proximitat. Aquí mateix tenim obertes les oficines parlamentàries, a
la seu del partit a Manresa, Berga i Solsona. En qualsevol moment, qualsevol
ciutadà pot demanar visita als diputats del PSC, a la Diputació de Barcelona,
amb en Ramon Serra, al Parlament de Catalunya, ara amb Cristòfol Gimeno, i al
Congrés de Diputats, amb en Joan Canongia.
Aquesta setmana hem fet el ple, i ja tenim representació en els tres
nivells institucionals del país. Es la primera vegada que tenim aquesta triple
representació i que ningú dubti que serà ben aprofitada i profitosa per
aquestes comarques. Tenir línia directa en els llocs on es prenen les grans
decisions, sempre dona bons resultats. Millor estar-hi des del govern, però des
de la oposició es pot fer un magnífic paper, amb treball i constància.
Joan Roma i Cunill, President Consell Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 3:15 PM
Thursday, March 13, 2014
LA POBRESA...NO ÉS COSA MEVA ( ARTUR MAS , DIXIT)
Si els alcaldes actuéssim com el President Mas, no tindríem feina, ni
competències concretes. Simplement dient a la gent que les culpes de tots els
mals provenen de la
Generalitat o de Madrid, justificaríem el càrrec. I no és
això, amics meus, no és això perquè si estem en política és per resoldre
problemes, no per carregar culpes.
Com ja era previsible el Ple del Parlament ha estat ple de dades, retrets,
acusacions i exculpacions, sense cap mesura concreta que tingui garanties de
ser posada a la pràctica i serveixi per resoldre una part de la greu situació
que patim.
Aquests debats allunyen la ciutadania de la política i del Parlament,
perquè compleixen les previsions d’abans del debat. S’havia de fer, això està
clar perquè durant uns dies parlem de la pobresa, amb dades concretes, exemples
concrets, i donem la paraula a les entitats més directament implicades. Per
part del PSC la documentació aportada ha estat ben treballada i ben presentada
i servirà de guió per futurs debats i plantejaments. També ha suposat refrescar
la memòria del govern, fer-lo posar vermell, ni que sigui molt temporalment, i
exposar la falta de mesures per sortir del forat.
Empipa molt sentir que no hi ha eines per lluitar contra la pobresa, des de
Catalunya. Tot ho hem de posposar fins aconseguir la imaginària independència.
Ja esgota aquesta lletania. Ja no serveix ni és creïble ni justifica la falta
d’acció política. Evidentment que tenim eines per lluitar contra la pobresa, si
es posa aquest tema com prioritari. Tots els equips de govern progressistes,
han posat en marxa mesures d’estalvi, austeritat i obtenció de nous ingressos
per destinar als col·lectius més vulnerables. Carregar les culpes cap altres
administracions no resol el problema a cap persona necessitada. El que fem és
criticar la inacció, acusar la mala praxis dels governs de la Generalitat i de
Madrid, però actuant decididament sobre el terreny.
El PSC ha ofert xifres concretes de la pobresa a Catalunya. Xifres com les
que demostren que el 16,6% dels menors viuen en llars on ningú treballa, o que
la taxa de risc de pobresa de menors de 16 anys arriba al 30%, que 7 de cada 10
famílies desnonades tenen infants a càrrec, que el 15,5% de les famílies a
Catalunya tenen dificultats per pagar els rebuts sense retards, etc, etc,
aquesta llarga llista del mapa de la pobresa, obligava a emprendre accions molt
directes, contundents i ràpides per sobreviure, però el pacte CiU – ERC ha
funcionat. Ells van a la seva, i tot ho arreglarà la independència, sigui quan
sigui. Mentrestant que la gent s’aguanti i que sàpiga que tot és culpa de
Madrid. Ja està, tant senzill, tant inconscient com això.
De totes maneres, aquesta és una estratègia condemnada al fracàs a mesura
que passi el temps, la situació no s’arregli i el procés navegui encara més del
que ja fa ara. Quan les raons ja no serveixin, i les culpes cap en fora,
tampoc, la gent demanarà responsabilitats. Els ajuntaments estan assumint unes
responsabilitats que no els pertoquen però son els més propers als ciutadans. Fan
el que poden, però la capacitat d’actuació s’esgota. Es hora d’insistir en la
incapacitat dels governs per emprendre mesures valentes per garantir les
prestacions essencials. La pobresa és nostra, i posar-hi remei, també, tot i
que a Artur Mas, li sembli que no.
# posted by joanroma @ 8:21 AM
Wednesday, March 12, 2014
GOSSERES, PLENES A VESSAR - art. Nació Digital Solsona
GOSSERES, PLENES A VESSAR.
La vigent llei de protecció dels animals, no permet el
sacrifici d’animals domèstics, abandonats i refugiats a les gosseres
municipals, o d’entitats privades. L’anterior llei permetia el seu sacrifici si
passat un mes ningú venia a recollir-los o no eren adoptats.
Quan es va elaborar la present llei es va partir d’unes premisses
molts optimistes, per no dir molt agosarades que la realitat a desmentit. En
aquell moment, alguns dels partits presents en la negociació de la llei, defensaven
que l’increment d’adopcions a Catalunya aniria creixent fins arribar a la
totalitat dels animals abandonats. Impossible, impensable, i així ha quedat
demostrat.
En aquests moments les gosseres municipals estan plenes a
vessar, i les privades, igual. No hi ha espai, i sobretot no hi ha diner per
fer front a unes despeses immenses, no assumibles ni justificables quan tenim
persones en greus dificultats de supervivència. Mantenir un gat o un gos, en
una gossera suposa entre 3 i 4 euros diaris de cost de manutenció. Si
multipliquem aquest cost pels milers de gats i gossos tancats a les gosseres,
arribarem a xifres milionàries al cap de l’any. No pot ser, no es pot permetre
que els ajuntaments hagin de destinar milions a mantenir animals abandonats, quan
les prioritats han de passar per garantir la vida , primer, a les persones.
Es per aquest motiu que molts ajuntaments, han demanat una
modificació de la llei de protecció dels animals per retornar a l’anterior
situació. La de poder sacrificar animals sinó son adoptats o no es troba el
propietari.
Entenc que aquesta és una situació ni pensada, ni volguda ni
esperada. L’ideal seria que no hi haguessin abandonaments, però per desgràcia
cada any, al voltant d’uns 70.000 animals son abandonats. Sí heu llegit bé,
70.000. Una xifra immensa, escandalosa, increïble en una societat ,
suposadament avançada i sensible. I només parlem de gats i gossos, si aquí hi
afegíssim altres espècies animals, la xifra es podria multiplicar per 3 o per
4. Es consideren animals domèstics, per llei, els gats i gossos, no la resta
d’animals que poden conviure en una casa, i ser domesticats, però la llei no
els contempla. Així, doncs, ara i aquí, el futur de les gosseres és molt
problemàtic.
En primer lloc per la falta d’espai. No es pot pensar en
anar ampliant de manera indefinida. No hi ha diner ni espai, ni justificació,
perquè els animals amuntegats poden viure anys i més anys, sense ser adoptats,
o sense morir de vells, o de malalties. La única via que justifica el sacrifici
és quan un veterinari certifica una malaltia incurable de l’animal. Aleshores
es pot procedir al sacrifici, sinó, no. I aleshores entrem en una altra
contradicció. En determinats casos es podria denunciar la gossera per
maltractament als animals, per quan no disposen d’espai suficient, ni son
cuidats amb tots els remeis possibles...
Com es pot veure, la bona intenció d’una llei, pot topar amb
situacions que la fan d’impossible compliment. Ara i aquí, ha d’haver-hi una
modificació ni que sigui temporal per poder alleugerir espai i costos a les
gosseres. Es el que demanen molts ajuntaments. I no és just destinar tant de
diner a una causa, encomiable, és cert, però no tant com ho pot ser l’atenció a
les persones. I en temps de crisis , els recursos son molt limitats i les
prioritats, essencials.
Joan Roma , alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 12:24 PM
Tuesday, March 11, 2014
LA FEDERACIÓ XI TORNARÀ AL PARLAMENT
El procés de les Primàries a Barcelona està modificant situacions i
comportaments mai vistos en el PSC, ni en altres partits de l’arc parlamentari.
La decisió del candidat a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, de renunciar
a l’escó de diputat, comporta un moviment a la llista fins arribar al candidat
de les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès, Cristòfol Gimeno. Una bona
notícia , per Barcelona, pel partit i per la nostra Federació.
Per Barcelona, perquè el procés de Primàries suposa un trencament amb tot
el que havíem vist fins ara. Demostra que un partit, pot innovar i regenerar la
vida política amb propostes arriscades, però contundents. A partir d’ara,
hauríem de fer propostes semblants en tots els temes d’actualitat. Res de
contemporitzar, res de copiar del passat, res de mitges tintes, la gent vol
claredat i contundència, en la defensa de les propostes i en anar a l’arrel
dels problemes. Barcelona necessita un revulsiu per avaluar cap on ha d’anar
una ciutat que amb els JJOO va arribar a fer el cim, però que ara ha de buscar
en la qualitat de vida dels ciutadans, el seu futur. Cinc candidats per
encapçalar la llista, veurem qui assoleix la responsabilitat.
Pel partit, és una bona noticia que un diputat renunciï al càrrec per
dedicar-se integrament a un objectiu. Un bon exemple a nivell intern, i
sobretot extern. En un país en que ningú plega, veure com algú ho fa, sense cap
necessitat, és d’elogiar. Per tant, un punt més a favor del procés de
Primàries.
I per la Federació XI
Tots varem fer el millor possible per representar el partit, i el territori
assignat. Ara, tindrem de nou representació, en la persona de Cristòfol Gimeno,
el nostre Primer Secretari, i alhora alcalde de Castellgalí. I per primera
vegada coincidirà amb un Diputat provincial, Ramon Serra, i amb un Diputat al
Congrés, Joan Canongia. En resum, que per primera vegada la Federació XI
En un moment tant complicat com
l’actual, i amb unes comarques deixades de la mà del Govern, tenim dotzenes de
temes per portar a la Cambra Catalana.
Joan Roma, President Consell Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 8:36 AM
Sunday, March 09, 2014
CULTURA, TREBALL I RESPECTE - art. Regió 7
CULTURA,TREBALL I RESPECTE
Gairebé sempre he treballat al costat d’un
elevat percentatge de dones, i puc dir que ha estat una sort i un privilegi
compartir sensibilitats i punts de vista molt diferents del que hagués estat un
entorn dominat per homes. No tinc cap dubte de que el futur s’escriurà amb nom
de dona, i el present, és el pas previ per assolir aquest objectiu. Aquest
article coincideix en el dia internacional de la dona i no podia deixar-lo
passar sense fer alguns comentaris adients.
No comprenc ni puc acceptar com encara a dia
d’avui, consentim discriminacions estúpides i injustes com sous diferents en
funcions del sexe del treballador/a, per fer la mateixa feina. Ja no dic en
terres llunyanes, sinó aquí mateix. Es increïble constatar la vulneració d’un
principi tant elemental com aquest, en molts àmbits i ocupacions. Igualment
increïble és la difícil promoció de la dona en molts sectors professionals. Per
a molts sembla lògic arribar a un cert nivell, però d’aquí cap amunt, la pujada
es converteix en una escalada impossible. I tot i les constants crítiques a la
“classe política” que de classe no en té res, perquè és oberta a tothom, és
precisament la més favorable als mèrits de les persones , independentment del
sexe. Ho podem veure arreu del país com dones estan governant en els més alts
nivells de les institucions, de manera que no sempre l’activitat política té
components negatius.
Amb tot, cal fer una autèntica revolució a
nivell mundial. Aquí tenim molt camí per córrer i fan falta encara discriminacions
positives per acabar d’arrodonir els grans avenços realitzats en els darrers
trenta anys, però on podem veure drames insostenibles és en dotzenes de països
arreu del món. Des de fa molts anys tinc clar que les ONG’s han de fer
pedagogia i dedicar el màxim de recursos a tots els països necessitats, però
sobretot impulsant projectes que tinguin la dona com a protagonista de les
seves actuacions. De fet, està més que comprovat que els projectes dirigits per
dones, ni que sigui en el racó més allunyat del món, tenen més possibilitats de
reeixir que els portats per homes. I promocionar la dona en aquests països
suposa garantia d’èxit pel projecte, però sobretot impuls a la igualtat de
gènere. Una dona amb feina, amb ingressos propis, és una dona molt més lliure
que una que depengui de tot i per tot d’un home o una família, en concret.
I una dona amb educació, amb accés a la
cultura, és una dona que deixarà de ser sotmesa a unes “tradicions” negatives
per ella. No és estranya la por que demostren multitud de societats, i països ,
on la dona té prohibit anar a l’escola. Es terrible veure la batalla que es
lliure en països com l’Afganistà, Paquistà, i molts altres, perquè les nenes
puguin anar a l’escola. Els mandamasos tenen clar que la cultura, el treball i
el respecte a les dones , els suposa la fi dels seus privilegis. Aquí és on cal
actuar, i facilitar recursos a les entitats dedicades a trencar aquesta
dinàmica. I concedir microcrèdits perquè aquestes dones puguin tenir el seu
propi taller, generar ingressos i ser amos del seu propi destí.
Quan anem al cinema i contemplem el tractament
que rebien els esclaus en els EUA,(recomano la guardonada “dotze anys
d’esclavitud”) considerats tant aviat
com animals o coses, ens sublevem, però no pensem en que situacions similars es
viuen avui en molts països, en qüestió de les dones. Vivim, doncs, en un món
amb diferències abismals, no solament a nivell econòmic, sinó humà. En un dia
com avui, Dia de la Dona, pensem en els canvis que podem fer al nostre entorn més
immediat, però també en el que podem generar des d’aquí cap els països més
llunyans. Ajudes materials, tècniques i humanes poden impulsar accions
espectaculars en poc temps. Simplement donem a les dones oprimides accés a
l’educació i a la cultura, facilitem mitjans per crear llocs de treball i
tinguem el respecte merescut perquè puguin actuar i decidir per elles mateixes.
I això val per aquí i per allà, i iniciatives com la de tornar enrere en
matèria d’avortament, va en direcció contrària a considerar la dona en tota
plenitud.
# posted by joanroma @ 12:08 PM
Friday, March 07, 2014
LA PRECARIETAT I DESORIENTACIÓ D'ERC
Un dels principals problemes de la deriva independentista, per no dir el
més rellevant, és la mediocritat dels capdavanters,siguin de CiU o d’ERC. Tots
sabem , per la història, i per l’experiència diària que en els moments claus
d’un país, tenir o no tenir un lideratge clar, comporta anar cap a l’èxit o cap
a la derrota. Ara i aquí, cap dels dos principals partits no disposa d’un equip
sòlid, preparat i amb dots de lideratge com per entomar el gran repte iniciat.
Artur Mas ha emprès un camí diferent del somiat, degut al pèssim resultat
electoral, que l’ha lligat de peus i mans a ERC, i Oriol Junqueras s’ha trobat
amb uns resultats esplèndids, però sense elements humans prou nombrosos i
preparats per encaixar la nova etapa. Li pertoca, doncs, fer un paper molt més
modest a l’espera d’enfortir el partit, fitxant incorporacions en diverses
direccions. Ningú s’estranyi de la falta d’ambició per entrar a governar,
perquè no disposa d’efectius per ocupar Conselleries, Secretaries i Direccions
Generals. Curiós, però verídic.
I a cada contesa electoral, ERC ha d’improvisar i a falta d’alcaldes
rellevants i preparats, o regidors, com té el PSC, ha d’anar a buscar en altres
indrets. I bé, per les europees, una vegada fracassat l’intent de llista
conjunta dels partits sobiranistes, s’ha dedicat a mirar cap altres llocs. I
heus aquí que ha trobat un Maragall. Un cognom conegut, i amb ànsies de
continuar a primera fila, sigui com sigui, i amb qui sigui. Ja tenim, doncs,
l’Ernest Maragall que ha vist la llum de la independència, de la mà d’Oriol
Junqueras i es converteix en el segon de la llista d’ERC. Aquest traspàs,
anuncia una gran col·laboració en tots els àmbits amb aportacions de primera
magnitud com varem patir el PSC .
El cop d’ull d’Oriol Junqueras per atreure personalitats cap ERC passarà a
la història, sense cap mena de dubte. Veurem què diuen els militants, i
sobretot com responen els votants. Pel PSC aquest fitxatge és una excel·lent
noticia, en puc donar fe, perquè he pogut seguir les vicissituds de l’Ernest
Maragall durant molts anys, i francament va aconseguir atreure’ns les
enemistats de tots els àmbits educatius del país, fins el punt que no crec que
ningú ens votés.
Tot indica que el Sr. Junqueras busca nous fitxatges, en l’àmbit
socialista. Qui vulgui anar-hi que no ho dubti. Ens ajudarà a clarificar el
mapa polític de Catalunya i quedarem més tranquils, a casa nostra. L’egolatria d’alguns dels nostres ex
dirigents, fa que se situïn com “crítics” a la Direcció , i no estalvien
pronunciaments ni posicionaments diferents, cada vegada que el partit acorda un
tema. Ara tenen la ocasió de fer una nova carrera de la mà d’un altre partit.
Els desitgem llarga vida dintre d’un partit que es caracteritza per la
disparitat i falta de coherència, de manera constant.
I el PSC que no miri enrere, ni cap als costats. Anem ben encaminats, a la
vista dels aconteixements a nivell d’Espanya i del món. Els mesos van passant i
el temps ens va donant la raó. Sense presses, sense nervis, hem d’anar
configurant l’alternativa al sobiranisme. Quan aquest topi amb la realitat,
caldrà tirar endavant les propostes contingudes en els programes aprovats, i
explicar el nou camí per aconseguir
l’adequat encaix de Catalunya, dintre d’Espanya i la UE. Mentrestant
# posted by joanroma @ 7:36 AM
Thursday, March 06, 2014
BORREDÀ - PLA D'OCUPACIÓ - DIPUTACIÓ DE BARCELONA
PLA D’OCUPACIÓ DIPUTACIÓ DE BARCELONA –
BORREDÀ 2014.
El municipi de Borredà ha rebut una aportació
de 20.525,15 EUR, de la Diputació de Barcelona per destinar a un Pla d’ocupació
, a la vista del nombre d’aturats que hi ha en el poble.
L’ajuntament ha decidit delegar la gestió
d’aquest Pla a l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà ( abans
Consorci de Cercs), per la qual cosa en els propers dies signarem un conveni
que oficialitzi aquesta delegació.
Serà, doncs, l’Agència la encarregada de rebre
els CV, estudiar, valorar i avaluar les peticions que li hagin arribat des del
moment d’obrir la convocatòria. La convocatòria encara no està oberta pels
tràmits que queden pendents amb l’ajuntament i amb la Diputació. Tant bon punt
quedi resolta la part burocràtica, anunciarem la convocatòria a les cartelleres
municipals i tots els bars i botigues del poble, com fem habitualment, en casos
semblants.
La intenció de l’ajuntament és aconseguir el
màxim de beneficiaris d’aquest ajut, per la qual cosa hem proposat a l’Agència,
contractes de 3 mesos de durada i de mitja jornada. D’aquesta manera
aconseguirem més beneficiats del Pla.
Ahir mateix, l’alcalde va fer arribar a la Diputació de Barcelona,
l’interès d’un nou Pla de cara l’any vinent, a la vista de que la Generalitat
no té previst convocar-ne cap. Si fos així, la intenció seria continuar amb un
nou Pla per fer possible que qui quedi sense poder entrar aquest any, ho podés
fer l’any vinent.
En el moment que s’obri la convocatòria, les
peticions per entrar en el Pla s’hauran de portar a l’Agència de
Desenvolupament del Berguedà, situada a la Plaça Sant Joan , nùmero16, 1er de
Berga. Tel. 93 824 77 00. La coordinadora del Pla serà , Laura Seuba, i com
sempre en aquests Plans es tindran en compte
les situacions personals i familiars dels peticionaris, obtinguts per
medi d’informes procedents del SOC (
SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA), i dels serveis socials. Les feines a realitzar
seran les decidides per l’ajuntament, consistents en complementar els treballs
de la brigada d’obres. Tant bon punt tinguem els contractes fets, es farà una
reunió amb els beneficiaris per establir
horaris, condicions i feines a realitzar.
En el supòsit que la Generalitat convoqués
algun nou Pla, ho faríem saber de forma immediata, però vistes les dificultats
per complir amb els compromisos més elementals no ho criem probable, d’aquí al
petició feta a la Diputació de contemplar un nou Pla de cara l’any vinent.
Borredà, 7 de març de
2014........................................................
L’alcalde- president, Joan Roma i
Cunill........................................
# posted by joanroma @ 11:54 PM
Wednesday, March 05, 2014
MARTIN SCHULZ, UN EXCEL.LENT CANDIDAT
JA TENIM CANDIDAT A PRESIDIR LA COMISSIÓ EUROPEA
A diferència
d’altres eleccions europees, en aquestes cada partit o més ben dit cada àmbit
electoral, presentarà un candidat a presidir la Comissió Europea.la UE en els Estats Units d’Europa. Un futur
federal, per uns estats que han de cedir sobirania a favor d’un govern central.
Quan més aviat ho fem, millor anirem, i sinó contemplem els reptes que tenim al
davant com per no actuar com una potència forta i ben conjuntada. No podem
aparèixer com una potència amb peus de fang.
I tot l’àmbit
socialista ha acordat presentar l’alemany Martin Schulz com a candidat a
presidir aquesta nova UE que volem enfortir i impulsar cap a nous horitzons,
plens de projectes i anhels. Un candidat que coneix molt bé la realitat
espanyola i catalana, per tant un bon candidat, no solament per aquest aspecte
sinó per la llarga trajectòria política que porta, i unes idees clares de quins
han de ser les prioritats del futur govern europeu, començant per una autèntica
batalla contra l’atur, i molt especialment contra l’atur juvenil. Però sense
oblidar les conquestes de l’estat del benestar que està amenaçat en molts
indrets, i molt especialment a casa nostra.
Pel que podem veure
s’estan fent bé les coses a nivell de preparatius per la campanya electoral,
amb un programa global que indicarà les prioritats del món socialista i social
demòcrata, al mateix temps que cada partit estatal i nacional podrà indicar les
seves prioritats en aquest àmbit territorial més reduït. Tindrem , doncs,
programa global i local, entès aquest pel més proper a nosaltres. I dintre de
poc tindrem ja la candidatura complerta, a punt per començar el gran repte de
treure un bon resultat, i superar al PP.
Es molt important
donar vida a la campanya electoral i arribar a tothom, en uns moments en que el
desànim és força generalitzat, i poca gent confia en grans canvis que millorin
la seva situació. Cada dia veiem la importància creixent de la UE en multitud de decisions que
obliguen a modificar lleis estatals. Cada dia contemplem com decisions preses
aquí poden ser qüestionades o rebutjades allà, la qual cosa indica que la
sobirania està canviant notablement encara que molts no ho vulguin veure.
D’aquí la
importància de que els partits socialistes vagin junts a unes eleccions vitals
pel futur del conjunt. Ara mateix podem veure el conflicte a Ucraïna i com és
d’important tenir-hi un protagonisme creixent.
Però, la gent
espera una campanya molt planera i directa. Res de grans paraules sinó
propostes clares i concises sobre els problemes diaris. Atur, vivenda,
prestacions socials, educació, sanitat....i ampliar les llibertats, en un
moment en que aquí estem perdent els grans avenços aconseguits després d’anys i
anys de lluita.
Donem també una
imatge de serietat i coherència, per rebatre altres imatges d’aquests dies
entorn la confecció de llistes, amb moviments més propers a un mercat persa que
no pas d’un partit polític. Com de penós és veure la confecció de llistes,
sense reunions d’assemblees, ni de consells nacionals o òrgans principals.
Simplement per la voluntat o decisió d’algun dirigent. Incorporant uns,
desestimant altres, perquè no es parlen o perquè volen tenir algun cognom
conegut...La gent espera de nosaltres un comportament diferent, i sobretot un
compromís de fer canvis profunds en el funcionament de les estructures de la
UE. Ara
# posted by joanroma @ 12:30 PM
Tuesday, March 04, 2014
A ERC LI FALTEN CANDIDATS SOCIALISTES
A ERC LI FALTEN CANDIDATS SOCIALISTES, EN
ACTIU , A L’ATUR O TRÀNSFUGUES.
L’inefable Oriol
Junqueras és un fora de sèrie a l’hora de predicar i fer propostes
“agosarades”. Se li ha de reconèixer que no té cap mania per dir en públic el
que pensa en privat, i fer propostes que tenen difícil encaix en els partits
tradicionals. No per la valentia o innovació sinó pel que tenen de poc raonades
i serioses. Tampoc té empatx en demostrar la falta de candidats propis, per
llençar-se a la recerca de candidats en altres indrets, i si provenen del PSC
millor que millor. Li deu semblar que així pot atreure vots d’aquest àmbit.
Es busquen candidats
socialistes, és igual el seu passat i present, ja els assignarem el futur,
sembla voler dir el Sr. Jonqueras en aquesta iniciativa de proposar la
incorporació de gent a la llista al Parlament Europeu. Pobre impressió i fatal
lliçó d’ètica i serietat a tots els votants catalans, per part d’un partit que
ja no sap què més fer per continuar la fugida endavant. Deu pensar que barrejant candidats de
diferents procedències, ERC es situa en el centre de tot l’arc parlamentari i
pot captar vots d’una banda i l’altra. Francament seguint aquest camí al final
ja no sabrà si està en un partit republicà, de dretes o d’esquerres. Tants
equilibris i tant poca convicció li deu semblar extraordinari, però és evident
que distreu al personal.
De totes maneres li
desitjo sort i sobretot èxit en la recerca d’alguns dels nostres ex companys
per acompanyar-lo en la seva aventura catalana i europea. I si en troba algun
que encara no és ex, continua en el partit i decideix donar el pas, encara
millor. Sempre he cregut que la coherència és una condició indispensable per
exercir la política, juntament amb la honestedat, entesa, no solament, en
contraposició a la corrupció, sinó com fidelitat a les idees, pensaments i
projectes del PSC. Alguns companys de viatge han demostrat falta total de
convicció i honestedat política, i emmascaren la seva nova posició en base a
crítiques a la direcció del partit per no anar per on ells voldrien.
Com que ens
coneixem tots en el partit, no colen determinades excuses i algunes filtracions
de reunions amb membres d’ERC s’han conegut. Qui sigui capaç de donar aquest
pas, haurà demostrat que tenia ben poc de socialista. L’esquerranisme d’ERC és
ben galdós a la vista dels pactes amb CiU, i tot indica que la seva deriva
continuarà en els propers mesos i anys. Res a veure amb un partit autènticament
d’esquerres. Sota l’excusa del “dret a decidir” i de la independència aproven
el que sigui.
Estem en una
cruïlla vital pel futur del partit, i del país. L’exemplaritat ha de ser la
carta de presentació davant el nostre electorat, i no ens podem permetre cap
nou incident que trenqui la imatge d’un partit seriós i cohesionat. Anem per
bon camí. Vindran nous reptes, noves temptatives de trencar la sintonia entre
el PSC i el PSOE, i noves vies per ampliar la fissura entre Catalunya i
Espanya. De nosaltres depèn evitar mals majors. Les maniobres d’ERC son marca
de la casa i demostren la desorientació i confusió en que es mou el seu
projecte. Deixem que facin el seu camí, però contestem en contundència les
lliçons que ens vulguin donar.
# posted by joanroma @ 6:22 AM
Monday, March 03, 2014
CAÇADORS, DEPREDADORS "NATURALS"- art. La Rella
CAÇADORS, DEPREDADORS “NATURALS”.
Acabada la
temporada de caça, ha tornat a ser actualitat aquesta activitat per la decisió
del govern central de modificar l’actual normativa sobre accidents de tràfic,
causats per espècies cinegètiques. La
intenció és no responsabilitzar les societats de caçadors dels accidents a les
carreteres, provocats pels animals salvatges, i en conseqüència considerar que
aquests accidents no poden ser imputats a cap societat en concret, sinó a la
casuística de la fauna que viu en el territori, en plena llibertat.
Es una proposta
raonable per quan la majoria d’accidents no tenen res a veure amb cap societat
de caçadors, en concret, sinó fruit de tenir animals voltant per tot arreu. Fa
ben poques setmanes, vaig topar de nit amb un porc senglar, a peu de carretera
de Berga, i no era ni dia ni hora de caça. Els desperfectes en el vehicle varen
anar a costa meva, en aquest cas de l’assegurança privada. Amb tot, sembla ser
que s’estudia si s’eximeixen les societats de caçadors de tota responsabilitat
o només fora de la temporada de caça . En poc temps sabrem com queda aquest
tema, decisiu de cara el cost de les assegurances dels caçadors.
El que també
preocupa és el descens notable de caçadors en actiu. Dic preocupa, als qui més
directament vivim en zones rurals i sabem que un excés de fauna salvatge és
perjudicial per l’equilibri del territori. La manca de depredadors naturals,
provoca el creixement desmesurat de les poblacions d’animals, siguin porcs
senglars, cérvols, cabirols, isards, etc, i sinó son caçats, els danys en
cultius son enormes, com també en les pastures que detreuen als animals
domèstics. Per la gent de ciutat, no sembla greu matar els porcs senglars
perquè no tenen gaire bona premsa, però tenen una visió negativa pel que fa la
caça d’espècies “més apreciades i cinematogràfiques”. La caça d’aquestes
espècies, comporta una visió negativa de l’activitat, i fa que alguns possibles
interessats, abandonin la idea.
La realitat és
que hi ha molts pocs joves dintre les societats de caçadors i aquestes corren
el perill de desaparèixer. Ja és habitual agrupar dues o tres societats per
anar a caçar , i ben aviat les distàncies per anar a caçar s’aniran ampliant,
fins extrems inimaginables. Per alguns pot semblar una bona noticia, però tots
els excessos son dolents, i si una bona gestió dels boscos vol dir tallar
contínuament, amb seny, però sense parar, el mateix podem dir de la caça. Ho
hem vist moltes vegades que quan les poblacions d’una determinada espècie ha
crescut excessivament, només una epidèmia facilita el retorn a la normalitat.
Els caçadors actuen com depredadors “naturals” reduint les poblacions a nivells
sostenibles, per la pròpia espècie i pel territori on estan ubicats, i permeten
conviure amb altres animals domèstics, sense provocar danys irreparables.
La modificació de
la llei de caça ha estat reivindicada durant anys i anys. Ara hem de veure que
es faci amb bon coneixement de causa. Ho
sabrem ben aviat.
Joan Roma i
Cunill, Alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 7:09 AM
Saturday, March 01, 2014
SANA ENVEJA - art. Regió 7
SANA ENVEJA
Enmig de tota
mena de tribulacions, improvisacions i batalles, més mediàtiques que altra
cosa, el govern català i els seus socis, busquen models en altres indrets, fins
arribar a Ucraïna. El pitjor dels exemples que es podrien buscar, com en altres
moments s’ha fet amb Kosovo, i anteriorment en les repúbliques Bàltiques, i més
lluny encara amb Suècia, etc. Quan hi ha tantes contradiccions i
desconeixements de la realitat, vol dir que no es té res clar. I sovint, no cal
anar tant lluny per trobar un model que funciona i tenim ben a prop. Em refereixo al model Basc. El conec
relativament bé, per interès personal de fa molts anys, però també per visites
periòdiques, algunes d’elles organitzades per la Diputació de Barcelona per
estudiar “in situ” algunes de les seves experiències i accions de govern.
I en aquesta
mania de voler mirar lluny de casa, el govern català faria bé d’estudiar i
copiar moltes de les estructures i maneres d’actuar d’aquesta comunitat
autònoma. El primer que se’m dirà és que tenen un sistema de finançament
especial, i molt favorable, conegut pel cupo basc. Les Diputacions forals ( que
no el govern) recapten els impostos, i després pacten amb el govern central el
pagament de les despeses considerades “generals”, d’Estat. Efectivament, el
sistema els hi ha estat molt favorable, més en els darrers vint anys que no
abans. Però en una acció de govern no tot son els diners, hi ha altres factors
fonamentals per aconseguir una bona gestió. I he de dir que la gestió del
govern basc ha estat sensiblement millor que la del govern català, i això ha
estat fonamental a l’hora d’arribar a cotes d’endeutament mai vistes.
Cal recordar
també que un sistema similar al basc es va estudiar a l’inici de l’etapa
democràtica i va ser rebutjat pels representants de CiU , com a vell i
antiquat. Tinguem-ho present quan totes les culpes es posen sempre en Madrid, o
en altres. Però, com deia, tenir més diner és fonamental pel funcionament d’un
país i les seves institucions, però sinó va estretament lligat a una gestió
austera i eficient, no serveix de res. Simplement pot servir per fer més
bestieses.
El govern basc es
composa de només vuit conselleries. Les Diputacions forals tenen una gran força
i activitat, i els ajuntaments disposen d’uns recursos i unes condicions
excepcionalment millors que els nostres. D’entrada, doncs, el repartiment de
papers és clar i ben adaptat a les necessitats del país. Qui més a prop està
dels problemes, més recursos té per resoldre’ls. Un principi elemental del
federalisme, i el bon govern, i només cal visitar pobles i ciutats per donar-se
compte del principi d’austeritat que no vol dir estalviar en temes essencials.
En absolut, precisament els serveis bàsics tenen total prioritat i estan
pensats per cobrir totes les necessitats de la població.
I no s’han ficat
en cap batalla que no podessin guanyar. El principi de reclamació dels drets
històrics, o de millora de l’actual autogovern ha passat per etapes
complicades, quan en un moment determinat es volia encaminar cap un sistema gairebé
confederal, va ser el propi Lendakari Ibarretxe el que va anar a defensar-lo a
les Corts Generals. No com aquí que hi enviem els diputats. I fou derrotat, i
va acceptar el resultat, i se’n va anar a casa, i la vida va continuar. I podem
veure la serietat i el rigor en els plantejaments bascos, enviant a Madrid
persones preparades, negociadores i amb les idees clares. No s’han embrancat en
cap aventura vers “terres ignotes”. Tenen clars els objectius, i tenen clara la
gestió. Res a veure amb el que tenim a Catalunya.
Produeix una sana
enveja aquest funcionament, i hauria de fer reconsiderar les maneres i
actuacions dels nostres dirigents catalans. El País Basc té un encaix a
Espanya, i no el posen en qüestió. Dir que tot depèn del finançament, seria injust,
i en tot cas contradictori amb l’acció del govern Mas, puix que si fos així, el
que hauria de fer és batallar per un canvi de model de finançament i blindar
els trets fonamentals del país: la llengua, cultura i sistema educatiu.
Objectius que poden ser assumits i plasmats en una reforma constitucional.
Precisament el camí que fa temps ha proposat el PSC. Aquesta és la via més
racional i possible, sense trencar els vincles ni la història entre els pobles,
i la comunitat europea.
# posted by joanroma @ 12:50 AM
