Tuesday, May 29, 2007

 
UNS MÉS QUE A D'ALTRES
Estem ja fora de les eleccions i en plena efervescència de valoracions i inici de pactes. Com ja és habitual sembla que tothom hagi guanyat, i que la abstenció hagi afectat a tots per igual, i això no és cert ni de bon tros. Es evident que cal meditar perquè tanta gent es queda a casa, a nivell general, però també perquè en altres llocs s'aconsegueixen índexs de participació del 85% com és el cas del municipi de Borredà.
Amb tot, sí s'ha d'acceptar que les campanyes son força avorrides i "previsibles", a més de reiteratives. Caldrà buscar noves fórmules per explicar a la gent el que es proposa i les diferències entre uns i altres, per deixar clares les alternatives. De fet la millor campanya és la que es fa durant els quatre anys de mandat, s'estigui en el govern o en la oposició. Qui creu que en els quinze dies de campanya es pot aconseguir gran cosa, és que no coneix la realitat. Ni en els darrers dos o tres mesos.
Les properes eleccions municipals es comencen guanyant o perdent des d'ara mateix. No s'hi val a improvisar o a pretendre vendre el producte amb fórmules repentines o de pur màrqueting. I res millor que la autenticitat i la normalitat en la vida diària municipal. I res millor que complir el programa presentat, com a garantia perquè la gent cregui en el teu projecte i la teva serietat. En fi, en el meu cas ha funcionat i en tots aquells que conec, també.
Cal tornar, doncs, a la simplicitat del missatge i a tocar els temes realment importants i essencials per la gent. A dia d'avui, i cobertes les necessitats més indispensables, la gent vol millorar el nivell de vida per medi de les petites - grans coses del dia a dia. Més que vendre grans projectes es vol un poble net, polit, tranquil, segur. Ja se sobreentén que s'han de construir noves escoles, o fer nous consultoris mèdics, etc, això és important, però tant vital com això és aconseguir viure en millors condicions. I hem de reconèixer que tenim massa impediments per fer-ho viable.
En aquests temps immediats haurem de fer front amb decisió i contundència a l'increment de sorolls de tota mena que no permeten un descans quasibé enlloc, ni de dia ni de nit. Haurem de fer front a un increment del vandalisme, la brutícia, el despreci pels drets dels altres, comportaments individualistes i egoistes com mai abans havíem vist. A una crisi del principi d'autoritat que afecta els càrrecs institucionals, però també a la resta de personal , com policia local, Mossos d'Esquadra, etc, difícilment es pot actuar sinó es tenen clares les maneres i les conseqüències.
En definitiva, venen uns temps en que haurem de parlar menys dels grans projectes per parlar i solucionar els petits detalls de cada dia i cada moment.
I tornant al principi, veiem com molta gent ha passat d'anar a les urnes i ha cregut que o tot estava dat i beneit o ben poc podia fer per triar entre candidatures novedosos o amb prou credibilitat. Error evident i que ara hauria de comportar que tot aquell que no ha anat a votar, almenys que estigui quatre anys callat perquè no té dret a queixar-se ni a protestar sinó ha fet el pas d'anar a votar.
I on tenim un problema és en el sistema de repartiment de representació i de pactes. Només llegir aquests dies els titulars donen ganes de sortir corrents, a la vista de la disparitat de propostes i la poca serietat de moltes d'elles. Sembla que tot estigui supeditat a tenir una alcaldia i els partits seriosos han de valorar ,abans altres coses. Estic totalment en contra d'intercanvis de càrrecs, mercadeig d'alcaldies, o propostes de pactes amb forces molt allunyades unes de les altres. Governar vol dir dirigir, administrar i formar equip. No un joc d'interessos per veure qui en treu més .Si comencem així no ens estranyi que molta gent es quedi a casa el dia de les eleccions.
I d'aquí que la abstenció no hagi afectat a tots per igual. A uns molt més que a d'altres i és que la trajectòria de cada persona i partit és la millor carta de presentació per valorar la seva coherència i serietat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
NO TOTS HAN GUANYAT
Tornem a veure imatges en que sembla que l'endemà de les eleccions tothom hagi guanyat i la realitat és força diferent, tant a Solsona capital com en altres indrets. Deu n'hi do els canvis produits i el panorama que s'obre d'ara endavant.
I no deixa de sorprendre la reacció del Sr. Márquez president comarcal de Convergència (després de passar per altres partits, i entitats, a la recerca de notorietat) que es mostra satisfet pels resultats, quan CiU ha perdut clarament a Solsona i no ha recuperat Sant Llorenç, precisament els dos municipis més grans de la comarca. Es a dir, CiU pot deixar de governar el 75% dels habitants de la comarca, i tanmateix son feliços pels resultats, doncs bé que s'ho facin mirar.
La realitat és que aquestes eleccions obren clarament una perspectiva nova ,després de 28 anys ininterromputs de domini de CiU. Ara ja és possible, viable i recomanable un acord d'esquerres i de progrés que porti Solsona cap a objectius més plurals, diversos i rics en ambició .
No era fàcil arribar en aquest punt. Una ciutat petita amb un pes enorme de quatre institucions ubicades aquí com son : Ajuntament, Consell Comarcal, Centre Tecnològic i Hospital , i amb una política antiga de contractacions i lligams entre famílies i amistats polítiques fèia molt complicat aconseguir trencar amb les polítiques clientelars de CiU.
Fa tres anys va arribar el canvi al Centre Tecnològic. De fet queda encara molt per fer en múltiples apartats. El mateix podem dir de l'Hospital on també calen modificacions notables, però va pel bon camí. I ara el canvi pot arribar a l'ajuntament si tot va pel camí desitjats , i de fet votat pels solsonins. Ja només quedarà el Consell Comarcal per renovar i modificar, tot i que la presència de nous consellers progressistes serà notable amb els resultats a la mà.
Per tant , amb uns anys de retard , el Solsonès guanya en pluralitat i diversitat, a més de trencar la hegemonia de CiU. Ja res serà igual ni a la capital ni a la comarca, degut a l'enorme pes que ostenta Solsona. Pels qui hem treballat per fer-ho possible és un dia de satisfacció evident. I si amb aquests resultats el Sr. Márquez i amb ell altres dirigents de CiU estan contents, espero que vinguin altres eleccions amb resultats similars, ho celebrarem tots. De totes maneres li recomano que miri bé els números no sigui que s'hagi confós.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Tuesday, May 22, 2007

 
DIGNA PARTICIPACIÓ
Pobres dels vençuts, s’ha dit sempre i en tot lloc. Aquest no ha de ser el cas dels partits perdedors a les eleccions municipals del proper diumenge. Si una cosa és important en democràcia és que hi hagi alternatives, diversitat, pluralitat. Si algú guanya és perquè algú ha perdut, però tant digne és una situació com una altra.
I això molta gent no ho comprèn o no ho sap digerir bé. Sembla que tots els que es presenten en una candidatura és per guanyar i qui no ho fa és un fracassat. Això no és així perquè, sovint, la situació no permet encara guanyar i en canvi facilita l’entrada en un ajuntament i poc a poc anar-se donant a conèixer . Ja vindran, després les victòries.
Però aquesta visió no acostuma a tenir gaires adeptes, ho he de reconèixer. Estem en una societat massa ràpida i àvida de èxits. Qui no en té d’immediat , es diu que no serveix i se’n busca un altre. Greu error pels qui portem molts anys en política. Tots sabem que l’esforç , al final troba recompensa i s’ha donar temps al temps i no sempre un candidat es pot improvisar i fer-lo guanyador. Tot costa i ningú neix ensenyat.
Dic tot això perquè en ben pocs dies veurem alegries i tristeses per tot arreu. Uns tindran els resultats esperats i altres, no. I començarà la batalla dels pactes. Una batalla complicada i no ben resolta per la nostra llei electoral que dispersa la representació municipal de manera poc equilibrada i, sovint, obliga a acords no gaire “naturals”.
Aquí sí que tots tenim un problema a l’hora de lligar governs entre forces polítiques diferents i a vegades , contradictòries. Fa anys i panys que estem debatent altres sistemes electorals més raonables i més adequats a la nostra realitat. Poc a poc el mapa municipal s’ha complicat i diversificat tant que costa pactar entre semblants. Aleshores es fa amb forces allunyades i això produeix resultats no desitjats, com inestabilitat, contradiccions constants, esforços perduts, etc , i sovint, mocions de censura.
Es hora de pensar en un sistema millor que l’actual , garantint que després de les eleccions es pugui formar un govern adequat, raonable i sobretot, estable. Tenim davant nostre algunes fórmules en altres països que caldrà copiar o adaptar. En fi, en parlarem ben aviat, de moment a les portes de les vuitenes eleccions municipals la tria és rica i diversa , molt especialment a Solsona , capital i serà interessant veure’n el resultat. Aquí sí podria donar-se un acord entre forces progressistes que podria rellevar a CiU dels 28 anys de govern municipal, amb garanties d’estabilitat, dintre de la diversitat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
DEBATS DISPERSOS
He pogut veure i escoltar diversos debats entre candidats a alcalde de llocs molt diferents i he comprovat la “contaminació” de temes que poc tenen a veure amb les preocupacions dels nostres ciutadans.
La maleïda mania del PP, a nivell general, de parlar cada dia del mateix i aprofitar els mitjans de comunicació per fer campanya per les eleccions de l’any vinent , obliga els altres a sortir al pas i contradir moltes de les coses que es diuen. Mentrestant no es parla dels grans debats que la gent vol escoltar, com son les solucions als problemes quotidians.
En els pobles petits i mitjans no ens passa això, però l’influencia dels grans mitjans de comunicació no deixa de entorpir la campanya diària, de manera que al costat de les petites obres indispensables, la gent hi barreja el que sent en altres llocs.
Amb tot ,aquesta campanya té un perfil propi d’una democràcia madura, molt ben assentada i disposada a decidir amb calma i tranquil·litat. Es a dir, ja no es pot donar gat per llebre perquè la gent coneix bé el municipi, sap bé el què vol o no , i el grau de serietat de cada candidatura. En pocs dies tindrem el resultat.
I va bé recordar uns dies abans que a les eleccions tothom guanya, però no en el sentit de que la nit electoral sembla que tots els resultats siguin bons, sinó que realment la democràcia es fonamenta en llistes diverses i plurals que es presenten i que capten l’interès d’uns i altres, per al final decidir qui governa i qui va a la oposició. I tant digne és un resultat com un altre, i tant indispensable és una feina com una altra.
Ho recordo perquè molta gent considera que qui perd no és mereixedor d’elogis i felicitacions, quan se li ha de reconèixer que ha complert un bon deure ciutadà, i farà possible la continuïtat democràtica en el seu poble o ciutat.
I després vindran els pactes postelectorals i aquí sí tenim un problema no ben resolt. No acaba de funcionar bé el repartiment de representació municipal i som molts els que considerem que cal una nova llei electoral municipal. Fins ara la Llei d’Hondt ha complert bé la seva funció, però amb l’increment de candidatures i el trossejament de la representació es complica molt la formació de governs municipals forts i duradors.
I és que un govern municipal no deixa de ser com una empresa en la qual li cal una direcció estable i forta, com per poder prendre decisions sense constants sobresalts, canvis d’humor o d’opinió d’alguns dels socis de govern. Cada incertesa, cada dubte, cada canvi de posició pot costar molts diners o moltes oportunitats al municipi, i no es poden deixar perdre opcions per culpa de vicissituds externes al govern municipal.
Hem discutit molt sobre altres sistemes de repartició de la representació municipal que combini garanties pels petits partits i estabilitat pels governs sortits de les eleccions. Es un tema pendent que se suposa resoldrà la nova llei de bases de règim local que s’està elaborant a Madrid que espera veure la llum dintre de pocs més d’un any, quan hagin passat les eleccions generals i la nova realitat política permeti un pacte d’Estat entre els dos grans partits :PSOE i PP. Serà aquell el moment de decidir una fórmula millor que l’actual per evitar que un o dos regidors puguin variar el govern municipal en llocs on els resultats entre els grans han estat molt ajustats. I aquestes maniobres no solen acabar bé ni agraden als ciutadans.
Tothom vol que del resultat de les eleccions en surti una opció clara, amb un programa solvent i amb capacitat per dur a terme una acció de govern sense daltabaixos constants. La setmana vinent veurem com ha quedat el mapa municipal i els pactes que s’hauran de fer perquè no passi el que abans he descrit.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Tuesday, May 15, 2007

 
MANERES DE FER
Fa un parell de dies en aquest mateix diari i amb gran titulars ,se’ns explicava l’informe de la Sindicatura de Comptes respecte la gestió de la construcció del Cremallera de Montserrat. Pels qui vàrem seguir el projecte de molt a prop, com va ser el meu cas, en tant que Diputat al Parlament no ens diu res de nou que no hagués denunciat, però és bo que apareguin aquests informes ni que sigui amb un retard de prop de 4 anys perquè donen a conèixer unes maneres de fer típiques de CiU. I en l’època en que estem és molt il·lustratiu.
I és que el projecte del cremallera tenia tots els ingredients típics de les maneres de fer dels millors temps de CiU. Es a dir, primer fou una gran promesa, reiterada any rere any i que mai es feia perquè sempre hi havia algun compromís electoral més important que no pas aquest.
Finalment quan li va venir el rampell al President Pujol de que tocava fer-lo, el Departament de Política Territorial amb Felip Puig al davant es va posar a “fabricar” un projecte de pressa i corrents. Per vestir-lo també varen “improvisar” un estudi de previsions d’usos i costos que no s’aguantava per enlloc. Sumaven i multiplicaven els futurs usuaris amb una alegria digne d’un becari vingut de fora. Hi havia dies que pujaven i baixaven de Montserrat 25 o 30 mil persones. Tot plegat “quadraven” les xifres amb filferro i tots contents.
Les obres quan tocava fer-les per designi presidencial i amb presses electorals, es feien com es feien. Sense prou estudis geològics, sense preveure cap màquina diesel per possibles avaries de les elèctriques, sense doble via a tot el recorregut, etc, etc, i amb capricis del director de FGC que no venien justificats per cap exigència concreta, com la moqueta dels vagons, llums de decoració i altres menudències que multiplicaven els costos a un ritme brutal.
Al final, sobrecostos enormes i funcionaments complicats de cara el futur, i balanços de guanys totalment negatius. I vull recordar aquests temes perquè en el seu moment se m’acusava d’informacions no fidedignes ni ajustes a la realitat. Tard o d’hora la veritat surt. I ho vull aprofitar per recordar quantes altres obres s’han realitzat amb aquesta poca atenció a la rigorositat.
I empipa que ara alguns dirigents de CiU amb antics alts càrrecs en els governs de la Generalitat gosin criticar actuacions de l’actual govern quan ells varen ser els promotors d’obres iniciades i acabades amb mal peu com l’ Eix Transversal, o el mateix Eix del Llobregat, a part de promeses no sostingudes per projectes viables com el de Coll de Pal, o el telefèric de les Fonts del Llobregat, per anomenar-ne només alguns dels molts que varen vendre, sense dotacions pressupostàries com una dotzena de depuradores de la Catalunya Central.
En aquestes eleccions municipals precisament s’ha de valorar molt la gestió, la bona gestió i administració dels diners públics. Però també la planificació a curt i llarg termini , de manera que no s’improvisin solucions que després es mostren ineficients o clarament inoperants.
En aquest sentit veure en el diari les explicacions donades per la Sindicatura ajuda la gent a veure com ha governat cada partit, i ajuda a decidir el vot de cara les eleccions del dia 27. Perquè hi ha una manera de governar per cada partit, i els socialistes hem demostrat durant molts anys una bona planificació i administració, primer en els ajuntaments i ara a la Generalitat. Es una de les millors cartes de presentació que tenim, i és bo contrastar-ho amb altres forces polítiques, especialment amb CiU.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Tuesday, May 08, 2007

 
MADURESA POLÍTICA.
A poques hores de començar la campanya electoral de les municipals, voldria reflexionar una mica, sobre el caràcter excepcional que sempre han tingut a la comarca del Solsonès. I ho vull fer en un moment en que alguns han tret el tema de la diferenciació de candidatures de El Comú, respecte el PSC- PM.
Sempre hem discutit i reflexionat sobre la necessitat de sumar les forces progressistes per presentar batalla en les millors condicions possibles contra l’adversari de sempre: CiU. Durant molts anys aquesta suma d’esforços era justificada i lògica davant la feblesa de tots els partits tradicionals.
La força de CiU li venia d’haver pres el relleu als governs municipals de sempre i haver-se convertit en el partit de govern, i en el que gestionava, prometia i contractava tot el que es movia a cada poble, en particular i a la comarca, en general. Qui estava amb ells tenia avantatges evidents i qui no , estava en contra, i era sotmès al més estricte marcatge a tots els nivells. Si convenia fins i tot la vida privada i professional en podia sortir clarament perjudicada.
De tot hem vist en aquest llarg període de sobirania convergent. I tot s’ha provat per fer-hi front amb les escasses forces disponibles. Poca gent és prou valenta com per enfrontar-se dia a dia a les adversitats d’una situació com aquesta. Ara mateix recordo un bon nombre de decisions parcials, subjectives, i injustes de les institucions municipals i comarcals envers persones i propietats que no combregaven amb els dirigents habituals. I res els aturava ni tant sols els ajuts destinats a pal•liar els efectes dels incendis, per posar un exemple no massa llunyà.
Amb tot, sempre hi ha hagut valents i sempre hi ha hagut defensors de la democràcia en majúscula. Algun dia tocarà pensar en ells i retre un ben merescut homenatge, sobretot quan es tracta de defensar els més elementals nivells de funcionament ciutadà.
En aquelles circumstàncies era evident que s’havia d’aplegar tothom sota un sol paraigües i així ho va fer i ho va facilitar el PSC. En tenim uns quants exemples fins dates ben recents. Però , tot i que per alguns mai és el moment adequat, és hora de que els partits tradicionals també tinguin vida pròpia a la comarca. En aquestes eleccions el Solsonès es normalitza i esdevé similar a d’altres territoris del seu entorn.
El PSC- PM es presenta ja sol en uns quants municipis perquè vol demostrar que ja és hora de que tot estigui en el seu lloc. Es hora d’acabar amb situacions excepcionals com les que s’han viscut durant 28 anys. I és que 28 anys son molts anys com per encara no poder dir totes les coses pel seu nom o no poder defensar amb color propi les propostes de cada moment. Aquesta presència és signe de maduresa política i seran els solsonins els qui decideixin fins on estan disposats a arribar. Ja res serà com abans, no en tinc cap dubte i això francament és una de les millors notícies pels qui hem lluitat tants anys perquè aquest dia arribés.
La pluralitat i la diversitat sempre han estat positives en tots els àmbits de la vida, i també val per la política.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
LA POR DEL PERDEDOR

No hi ha res més simptomàtic ,abans d'unes eleccions, que veure el comportament de cada partit, per constatar les esperances electorals . En el cas de CiU és cert que els llargs anys de govern a la Generalitat li havia permès introduir-se en tot el país, i arrelar en el món rural, per medi d'una xarxa d' interessos entrelligats, públics - privats.
Això s'ha acabat, i ara ha resistit com ha pogut, fent llistes en molts llocs, però amb poques esperances de repetir resultats anteriors. I tot indica una davallada molt notable en tot el territori.
Però, en aquestes eleccions , a part dels ajuntaments ,s'hi juguen altres institucions com els consells comarcals i les diputacions provincials. Tot depèn dels resultats municipals, però d'ells es deriven els altres. I aquí CiU veu la clatellada a punt de produir-se.
Si es repeteixen els pactes del tripartit, CiU passa a la oposició a les Diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, i perd la major part dels governs dels consells comarcals. En definitiva, comença la travessia del desert. Una travessia , previsiblement llarga i complicada, a la vista de les discrepàncies internes, entre Convergència i Unió.
Davant aquest panorama no se'ls ocurreix cap altre moviment que impugnar totes les candidatures independents lligades a partits polítics. Ja fa anys, pràcticament des de l'inici de la democràcia que es varen inventar diversos models de participació ciutadana per poder-se presentar en municipis on els partits encara no estan arrelats o consolidats. Així varen néixer forces polítiques com Progrés del Berguedà, Unió Municipal del Solsonès, Candidatures de Progrés Municipal, etc.
Aquestes formacions permetien presentar-se sota sigles i noms diversos i fer viable la coalició amb altres partits consolidats, als efectes d'evitar perdre vots i representació en els consells comarcals i diputacions provincials. Tot era públic, tot era legal, tot era transparent perquè així es feia constar a nivell estatal, provincial i de partit judicial.
Les regles de joc entre partits s'han respectat sempre i sempre s'ha cregut que aquestes fórmules facilitaven la participació de molta gent que sense estar integrats en un partit determinat, tenen prou afinitats com per treballar plegats en nivells superiors als locals.
A la vista del gran desplegament fet per la coalició PSC- PM amb més de 770 candidatures a tot el país, o les fetes per ERC - ACM , o per ICV- EPM, CiU ha decidit trencar les regles de joc i impugnar totes aquelles que portin un nom al davant i una de les fórmules fetes servir pel PSC ( amb Progrés Municipal), o ERC ( am Acord Municipal) , o ICV ( amb Entesa pel Progrés Municipal). El curiós del cas és que totes aquestes fórmules ja es varen fer servir 4 anys enrere sense cap impugnació per part de CiU.
En el primer assalt ja han perdut perquè la Junta Electoral ha confirmat la validesa d'aquestes fórmules i si varen ser validades anys enrere difícilment poden ser prohibides ara. Però , no en tenen prou i ara volen anar al Constitucional. Realment és la millor manera per garantir que el tripartit s'uneixi a tot arreu per aconseguir el pas a la oposició de CiU.
I no deixa de ser paradoxal la por a que el màxim de gent participi en les eleccions municipals. Les fórmules son el de menys, sempre que compleixin el requisit legal que es demana a totes les formacions polítiques. I això tothom ho compleix. Aleshores aquesta estratègia de voler invalidar centenars de candidatures fa més visible, la por del perdedor. La por d'un partit que ho ha tingut tot i que quasibé tot ho pot perdre per una mala gestió, primer de les victòries i ara de les derrotes. Cadascú es té el que es mereix.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Wednesday, May 02, 2007

 
PRINCIPALS COMPROMISOS PER BORREDÀ

La nostra prioritat és el benestar de la gent. Aquí teniu alguns dels principals compromisos del nostre programa electoral. Ara us presentem la nostra candidatura i dintre de 15 dies repartirem el programa al complert. com sempre hem fet, el pensem complir i es comprovarà com totes les obres tenen per objectiu la millora de les condicions de vida de totes les persones que viuen a Borredà.

1.- Construcció guarderia infantil.

2.- Locals pels joves.

3.- Local Polivalent per entitats.

4.- Tercera fase camins rurals.

5.- Dos dipòsits nous de 1.000 m3.

6.- Garantir Banda Ampla Rural.

7.- Implantació de la TDT.

8.- Renovació total Casc Antic.

9.- Restauració Pont de Roma i Pont de Sant Joan.

10.- Promoció activitats industrials sostenibles.

11.- Ampliació serveis tercera edat.

12.- Ampliació activitats socials, esportives i de lleure.

Ampliem i detallem tots els compromisos en el programa electoral que repartirem per totes les cases, durant la campanya electoral.


-----------------------------------------------------------------------

 
EL PSC HA ESCOLTAT LES PROPOSTES DE LA GENT DE PUIG-REIG I HA ACTUAT EN CONSEQÚÈNCIA.

En el llarg procès d’elaboració de la nova candidatura del PSC-PM a Puig-reig es varen fer entrevistes a 71 persones, la majoria representants d’associacions, clubs, entitats, i membres rellevants de la societat civil. Lògicament també a simpatitzants i votants socialistes de tota la vida.
D’aquest llarg treball fet en els darrers sis mesos, se’n desprenen interessants converses i propostes que han estat preses en consideració , sigui en la elaboració de la candidatura o en el programa electoral.
Com a temes més rellevants, cal destacar que un 90% dels entrevistats demanaven fer “foc nou” a tots els partits. Es a dir, davant la moció de censura i la crisi anterior i posterior, la quasi totalitat dels ciutadans consideraven prioritari canviar de cares i de maneres de fer. Demanven jubilar a tots els anteriors actors de l’escena actual de Puig-reig i una aposta per cares joves, a ser possible.
També una part considerable, propera al 75% consideraven correcte l’actuació del partit socialista , en el sentit de no avalar un canvi de govern i donar el govern a CiU . Fins i tot la quasi totalitat no troba bé canviar d’alcalde a mitja legislatura, i menys canviar de programa i de composició de govern. En aquest tema les opinions eren contundents ,fins i tot en casos de persones que no havien votat ni socialista ni esquerra republicana. Els canvis d’alcalde no agraden pràcticament a ningú i menys com es va fer a Puig-reig.
Una part dels entrevistats ,proper al 20 %, creien la versió donada per l’actual Alcalde de que el PSC havia intervingut per interessos extra-municipals. El desconeixement de les actuacions anteriors a la moció de censura i l’incompliment dels acords pactats pels militants del municipi, feia tenir aquesta visió. Visió clarament cambiada quan se’ls explicava que el partit a Puig-reig i a fora havia acordat el trencament del pacte, però mai la moció de censura, i per tant un pacte amb CiU, el partit contra el qual sempre havíem lluitat i més que ningú el difunt Ramon Solà.
La quasi totalitat( proper al 95%) dels entrevistats de colònies consideraven un tracte discriminatori de l’ajuntament envers el seu nucli. Tots ells donaven una llista força llarga de serveis, equipaments, infraestructures en mal estat o inexistents. Creien que l’ajuntament pensava en el poble, però poc en el municipi.
Una altra majoria, superior al 80% , veia amb preocupació el projecte de Cal Vidal, i proper al 100% els que vivien en colònies. Consideraven que l’ajuntament afavoreix clarament l’empresa promotora i que el municipi no en sortirà gaire beneficiat, per no dir perjudicat.
I a la pregunta de qui creia que manava a l’ajuntament, la totalitat dels entrevistats , fins i tot els votants socialistes afirmava que sense cap mena de dubte en Toni Clement, i que es feia el que ell deia.
Per últim a la pregunta de qui veurien bé que encapçalès la candidatura del PSC, sempre es recomanava gent jove, no ficada en conflictes anteriors, i capaç de treballar amb altres.
Si se’ls demanava si veurien bé que fos una dona, tothom considerava que no estaria malament perquè sabien que els altres partits no en portaven en llocs ben situats. Però la major insistència era en la joventut, per facilitar la renovació i treure les “cares de sempre” a Puig-reig.
En definitiva aquest procès de contacte amb la realitat directe ha servit de fotografia i radiografia del pensament de molta gent de Puig-reig que en particular diuen el que realment pensen .
També fruit d’aquestes converses ha estat bona part del programa electoral que presenta el PSC-PM. I en aquest sentit es tindrà una especial atenció a sempre parlar de municipi i no de poble per evitar l’oblit que han sentit els habitants de les colònies.
I també hem tret un panorama majoritàriament d’esquerres, i la gent vol un retorn cap un govern de progrés i d’esquerres que veuen molt més capaç de defensar els interessos dels ciutadans, en comptes d’un de drets com és ara. En aixó coincidien la majoria, en que tenien clar que qui governa i mana a Puig-reig en aquests darrers dos anys és CiU, i els altres son simples comparses o acompanyants.
En resum, ha estat altament instructiu mantenir aquestes converses i apuntar les inquietuts, pensaments i propostes. Es un baròmetre i una excel.lent manera de conéixer el municipi i treure’n les conseqúències oportunes.
Joan Roma i Cunill, Secretari de Política Municipal del PSC al Berguedà.

 
ESPATLLAR TRAJECTÒRIA
Sempre he cregut i, sobretot desitjat, saber sortir de la política amb la mateixa elegància en que hi vaig entrar. Tot comença i tot acaba, i cada moment té la seva oportunitat que cal aprofitar i, sinó deixar passar sense retrets ni malfiances. Cada persona té virtuts i defectes que s'han de saber potenciar o controlar per fer bé la feina, sobretot si aquesta té caràcter públic.
La història té múltiples exemples de trajectòries excel·lents ,espatllades a la recta final. I la història més recent ens ha donat moltes mostres del que intento explicar. Felipe González va saber-se retirar en el moment oportú i ha estat un dirigent prudent i rigorós a l'hora d'intervenir en política,salvaguardant el lideratge del qui ostenta la màxima responsabilitat del partit, i ara també del Govern. Nicolás Redondo va tenir una excel·lent trajectòria sindicalista, espatllada al final per una entrada inoportuna en política i en polèmiques partit - sindicat. El mateix Jordi Pujol té massa temptacions de continuar intervenint en afers interns i externs del partit , en comptes de deixar als hereus les responsabilitats plenes de les decisions.
Ja no diem el comportament de J.Ma Aznar que tot sovint li deu semblar que encara governa Espanya i pot fer soflames a favor o en contra de qualsevol tema delicat, amb unes formes que fan grinyolar els fonaments més elementals de la política.
I aquests dies tenim una altra mostra de final de trajectòria espatllada en la persona de Pasqual Maragall. Pels qui l'apreciem i hem valorat la seva trajectòria, més que empipats estem dolguts . Ens sap greu que una personalitat que pot passar a la història de Catalunya en majúscules, tant per la feina feta a l'ajuntament de Barcelona amb els JJOO que ens varen fer sentir orgullosos davant tot el món, com per l'Estatut que significa un avenç notable, ens decepciona la seva posició actual.
Dona peu també a que surtin els predicadors de sempre anunciant supeditacions a polítiques estatals, o interpretacions errònies dels sentiments socialistes catalans,etc. De fet és increïble que molts periodistes, opinadors, i polítics amb visió curta, encara vulguin fer creure que es poden fer polítiques autonòmiques, deslligades de les estatals i fer veure que podem estar com en una illa, dintre d'Europa.
Els socialistes primer pensem en els ciutadans, en les persones, després en els territoris i és impensable el progrés dels territoris sinó va lligat a la millora de la qualitat de vida de les persones. I Catalunya sempre ha avançat i ha tingut els màxims nivells d'autonomia i finançament quan hi ha hagut governs d'esquerres a Madrid. Pensar que amb Rajoy de president ,Catalunya estaria millor, és viure fora de la realitat. I pensar que Rodríguez Zapatero pot prendre decisions particulars, en benefici de Catalunya, sense tenir en compte la resta d' Espanya és desconèixer la realitat i les obligacions de president.
Tornant al principi. Hem de ser conscients que tot el procés de l' Estatut ha comportat un desgast i unes tensions , dintre i fora del Govern, dintre i fora del PSOE enormement complicades. I tot i això s'ha aprovat i el president compleix els compromisos,malgrat els greus problemes que li comporta. No és just sortir ara amb recordatoris de les tensions i batalles viscudes, sobretot quan es coneixen les dificultats per resoldre-les.
Les prioritats son les prioritats i no es pot posar en perill ni el programa social ni el de llibertats que ha emprès Rodríguez Zapatero, perquè els catalans en som els primers beneficiats, i els màxims garants. I som molts, la immensa majoria dels socialistes de carnet, que tot i apreciar Maragall, vàrem apostar pel relleu en la persona de Montilla. Segurs que continuaríem l'aposta per la transformació de Catalunya ,sense haver de trencar ni enemistar-nos amb Espanya, ni amb el PSOE perquè tots plegats anem en el mateix vaixell i si uns van bé, els altres també i si uns van malament ,hi anirem tots.
Per acabar amb el títol del principi, la majoria volem recordar els millors temps de Maragall i el que ha significat per Barcelona i per Catalunya. M'agradaria que ara no espatlli aquest record amb uns posicionaments que en res el beneficien a ell ni al país.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
PRESÈNCIA HISTÒRICA DE CANDIDATURES DEL PSC- PM A LA COMARCA DEL BERGUEDÀ.

Per primera vegada en la història de la democràcia municipal recuperada l’abril del 79 el PSC-PM ha estat capaç de presentar 29 candidatures a la comarca, d’un total de 31 municipis.
Es a dir, només han quedat sense candidatura nostra Vallcebre i Montmajor. I en aquests dos s’han fet suficients contactes com per iniciar un grup de simpatitzants que permetrà presentar llista a les de 2011. Sempre hem tingut clar que l’elaboració de llistes és una carrera de fons en que unes eleccions serveixen per preparar les properes i així ha passat en diversos municipis on mai ens havíem pogut presentar. Aquest serà el cas de Vallcebre i Montmajor en que per causes diverses no hem aconseguit tenir tota la candidatura sencera i no hem volgut incorporar-hi persones de fora. Hem preferit deixar les coses així i incorporar com a simpatitzants les persones disposades a anar a la llista, de cara a les properes.
Pel que fa la resta de la comarca, el resultat és esplèndid i realment històric. Donem recolzament per primera vegada a candidatures ,formades per independents a La Nou de Berguedà, a Viver i Serrateix, a Castellar de N’Hug. Candidatures, a més, molt sòlides i amb voluntat de govern .
Cal recordar que 4 anys enrere en varem presentar 27. N’hem perdut una (Vallcebre) i n’hem guanyat tres que considerem clarament estratègiques pels anys que CiU ha estat sola o pràcticament sola i perquè suposa entrar en zones ,fins ara molt complicades.
Estem doncs, davant un escenari radicalment diferent de l’anterior i amb unes perspectives de canvis d’alcaldies i per tant de governs ,també històrics. Ho comprovarem la nit del 27 de maig.
En qualsevol cas i tornant a la nostra realitat, estem satisfets d’aquesta primera fase, la de la implantació i elaboració de candidatures molt àmplies i representatives i ens constituïm per primera vegada en la alternativa real i contundent a CiU a la comarca.
Estem en una clara disposició d’assumir les responsabilitats de govern en el Consell Comarcal del Berguedà i també estem en unes clares possibilitats de tenir el Diputat provincial, a la vista de que CiU no ha estat capaç de fer llista ni a Alpens ni a Lluçà que pertanyen al partit judicial de Berga.
En resum, el PSC – PM està preparat per donar el tomb a la comarca del Berguedà i passar a ser la primera força política d’ençà les primeres eleccions municipals l’any 79. Estem preparats per ser-ne i per exercir les noves responsabilitats que ens donin els ciutadans. Desitgem transformar el Consell Comarcal per fer-lo més operatiu i eficaç, al servei de tots els berguedans i desitgem tenir presència a la Diputació de Barcelona com institució bàsica pel funcionament dels ajuntaments. Ara, els berguedans tindran la paraula i ens trobaran a 29 dels 31 municipis del Berguedà.
Per l’Executiva del Berguedà. Joan Roma i Cunill, Secretari Política Municipal.

 
A PUNT PER DONAR EL TOMB
Fa 28 anys que davant certs posicionaments clarament prepotents de CiU em vaig comprometre a fer tot el possible perquè un dia a la comarca del Berguedà el PSC fos alternativa i no caigués en els mateixos errors que CiU. Estem a punt d’aconseguir-ho.
D’ençà aquells vells temps en que el partit socialista estava format per divuit militants i ,conscient de la seva feblesa, va impulsar la creació de Progrés del Berguedà, com aixopluc de les forces progressistes i d’esquerres de la comarca fins ara , ha plogut molt i sobretot hi ha hagut una immensa feina feta, la qual ara permet recollir fruits.
Els fruits son molt variats i traduïbles en xifres concrets com haver superat els dos-cents militants i els cinc-cents simpatitzants. O haver aconseguit presentar 29 candidatures sobre un total de 31 municipis , en una comarca fins ara complicada pels partits d’esquerres. I els dos únics municipis en que no hi tenim llista(Vallcebre i Montmajor), ha faltat molt poc per poder-ne presentar, de tal manera que hi hem format un grup permanent de simpatitzants amb els quals treballarem de cara a les properes.
I és que els resultats d’avui ,son sempre conseqüència del treball d’ahir i de cada dia. Res és casual , res és fruit de l’atzar. El treball seriós i constant sempre té recompensa. I la recompensa per un partit son els resultats electorals i la major implantació sobre el territori, no per un afany de poder sinó per facilitar la transformació de la societat.
Tornant al principi, he dit que no volem caure en errors d’altres partits en que uns excel•lents resultats els varen fer creure que durarien tota la vida i no els feia falta comptar amb ningú més a l’hora de governar i decidir. Recordo vells temps d’imposicions i desprecis envers la migradesa de la nostra representació en ajuntaments i consell comarcal. Recordo una supèrbia convergent a la Generalitat i a la comarca , de manera que qualsevol crítica o proposta alternativa era vista com ridícula o no representativa. Recordo molts comportaments poc democràtics envers les forces minoritàries.
Però una d’aquella forces minoritàries ha anat creixent i ha esdevingut la gran alternativa al domini convergent en el Berguedà. Ho veurem el dia 27 de maig a la nit, però ja les xifres mostren un canvi substancial , en quantitat i sobretot en qualitat. Les candidatures de PSC , com les de PM son potents, representatives de tot el territori, amb una especial sensibilitat i presència de dones i joves , amb un mirada prioritària cap a cada poble , però al mateix temps amb una visió comarcal.
I aspirem a governar ja a la majoria de berguedans, amb nombre de ciutadans i amb nombre de municipis. Com també veiem arribada l’hora d’entrar en el govern comarcal i transformar radicalment el funcionament del Consell Comarcal per fer-lo operatiu i eficaç. I també tenim clares aspiracions de tenir el Diputat provincial, un càrrec que traspassa l’àmbit comarcal i suposa reforçar el paper de la Diputació de Barcelona, peça fonamental pels ajuntaments, especialment els més petits.
Però volem fer-ho sense caure en els errors vistos i patits durant tants anys. Fugim de la prepotència i el despreci cap altres formacions polítiques. Tots els partits son essencials i tots tenen dret a ser respectats i escoltats. Sempre és millor un ampli consens que un acord imposat, per molt legítim que pugui ser. El PSC estar preparat per assumir les màximes responsabilitats de govern a nivell local i comarcal. El primer pas l’hem donat amb la confecció de les llistes electorals, el segon pas el donarem amb els nostres programes electorals i el tercer pertoca els ciutadans confiar-nos-lo el dia 27 de maig. Del que poden estar segurs és que no els defraudarem.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?