Thursday, June 30, 2016

 

BORREDÀ RESOL ACCESSIBILITAT AJUNTAMENT I ESGLÉSIA.

BORREDÀ – SOLUCIÓ PROVISIONAL A L’ACCESSIBILITAT:  AJUNTAMENT – ESGLÉSIA.
Fa 20 anys, l’ajuntament de Borredà va demanar un estudi d’accessibilitat a la Diputació de Barcelona, i va iniciar l’adaptació de tots els espais públics a les persones amb problemes de mobilitat, de manera que les obres “velles” varen ser adaptades, i totes les noves sempre s’han realitzat complint rigorosament les normes vigents.
Aquest compliment de la legalitat i l’especial sensibilitat que sempre hem tingut, ha motivat un bon nombre d’obres en tot el nucli urbà, de manera que en aquests moments segur que estem entre els primers , a nivell d’adaptació de totes les infraestructures , equipaments i serveis, a les persones amb mobilitat reduïda.
La llista d’actuacions és llarga per quan no solament hem realitzat obres de transformació d’escales en rampes, hem suprimit desnivells, posat reixats, baranes, i eliminat obstacles que podessin suposar barreres a l’accessibilitat, sinó que tots els nous projectes comporten l’estudi exhaustiu , en aquest àmbit .
Ara mateix les obres que estan a punt de finalitzar en els carrers Manresa i Queralt, contenen voreres reglamentàries, passos de vianants i per descomptat un paviment totalment adaptat a l’accessibilitat. A finals d’any adjudicarem una nova obra de renovació de tot el nucli històric del poble, la qual contempla la substitució del paviment de pedra natural del país, per un altre de pedra artificial que complirà la normativa actual. I així continuarem en la resta de carrers i places del casc antic, tots de pedra del país, bonic a la vista però complicat per les persones amb problemes de mobilitat. I tot el nucli antic, passarà a ser illa de vianants, dintre de pocs dies, quan instal·lem els senyals preceptius.
Quedaven però, dos edificis complicats de resoldre: la Casa Consistorial i l’Església parroquial. En el primer cas, hi ha tres graons, seguits d’un replà i dos graons més per entrar en el vestíbul de la planta baixa on hi ha les oficines municipals. Estudiat el problema, no hi ha espai per una rampa, ni altres solucions de fàcil execució, sense una remodelació de bona part de la planta baixa.
El cas de l’església parroquial encara era més complicat perquè el primer tram de graons és molt més nombrós i elevat, seguit d’un replà i tres graons més. Tampoc aquí era factible la construcció d’una rampa, o un sistema de plataforma.
Ens hem decidit per una solució provisional, que resol els dos problemes, a l’espera de que el dia de demà quan es remodeli tota la Plaça Major puguin aparèixer noves vies de solució. De moment hem comprat una ORUGA PUJA ESCALES, de l’empresa Pujalift, a un cost de 3.960 euros, que hem pagat amb un ajut de la Diputació de Barcelona i una aportació municipal.  Aquesta oruga és de fàcil maneig, i permet pujar i baixar els graons a una persona asseguda en una cadira de rodes. La seguretat i estabilitat son totals, i la proximitat de l’ajuntament i l’església permet el servei amb una sola unitat. Fa pocs dies es va fer una primera prova i ara els membres de la brigada en faran una segona, per poder estar preparats pel seu ús en qualsevol moment. L’aparell estarà sempre disponible a la planta baixa de la Casa Consistorial.

Borredà, 30 de juny de 2016.  L’Alcalde, Joan Roma i Cunill

Tuesday, June 28, 2016

 

LA PREPOTÈNCIA PASSA FACTURA - art. Blogesfera socialista

LA PREPOTÈNCIA PASSA FACTURA.
No m’agrada gens la perspectiva de veure assentats davant d’un Tribunal a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, en tant que ex president i ex consellers/es de la Generalitat, en el moment de la consulta del 9 N. I menys després de tot el que sabem de converses inadmissibles, entre tot un Ministre de l’Interior i el Cap de la Oficina Antifrau de Catalunya, antic Magistrat, per a més gravetat.
Però, no pot ser que davant una resolució del Tribunal Constitucional, tots els afectats, membres al més alt nivell de les responsabilitats d’un govern, volguessin “trampejar” la resolució mitjançant tàctiques infantils, increïbles per tant alta representació institucional. No comprenc l’entestament de voler aparèixer com persones alienes a la organització, i al mateix temps deixar tantes empremtes, tantes evidències i tantes proves del contrari. Només per aquesta ruqueria mereixerien un càstig, però no judicial, sinó polític per part dels propis ciutadans catalans. De fet, un cert càstig podem ja considerar que han estat els resultats electorals , a nivell de Parlament i a nivell de Congrés i Senat, per part de Convergència.
Tornant al tema. Que ningú s’enganyi però enfrontar-se a les forces de l’Estat, pot semblar fàcil i fins i tot atrevit, però és una imprudència i una temeritat, sempre. I si allà governa el PP molt més encara, com hem vist i podem veure, ara mateix. I si entre mig s’hi barreja voler sortejar l’autoritat del Tribunal Constitucional, molt pitjor.
Tant fàcil com era no entrar en aquest embat, i cedir tot el protagonisme, tota la infraestructura, tota l’acció a l’ANC. Perquè no es va fer ? Doncs, simplement perquè Convergència volia treure’n tot el profit polític i mediàtic, pensant en una recompensa futura, en les properes eleccions. Mala cosa, quan darrere una acció s’hi amaga un interès. Les coses fallen i porten a greus conseqüències. No sé què passarà ni com anirà un possible judici, però d’entrada és un molt mal rotllo per totes les parts, i per Catalunya, en general.
Recordo els dies precedents a la consulta, amb multitud d’escrits, correus, informacions verbals, trucades telefòniques...per organitzar una consulta, amb aparença de referèndum, portada per voluntaris si bé impulsats pel govern, però sense dir-ho ni explicitar-ho, no fos cas que hi hagués una prohibició contundent el mateix dia de les votacions...amb nervis a flor de pell i retrets per decisions que alguns no compartien, altres criticaven i altres aplaudien. Recordo bé alguns retrets perquè en el meu cas, en comptes de cedir el local electoral habitual, les Escoles, vaig cedir el local del Teatre. Era una qüestió de simple prudència i acatament a la resolució del TC.  I per això no entenc la imprudència del govern Mas, en comprar 9.000 ordinadors portàtils, instal·lar una gran oficina internacional per seguir els resultats, aparèixer en els mitjans de comunicació, contractar una empresa pel programa informàtic, etc.etc.

Tot ho podia haver fet l’ANC, amb ajuda externa de tots els qui estàvem d’acord en una consulta, però sense trencar amb la legalitat vigent. Ara, tenim una acció judicial en marxa, amb un resultat incert. Confio en una reprimenda, però no en una sentència condemnatòria del tipus que sigui. El país i la ciutadania desconfien ja de tot i de tots com per veure més despropòsits, afegits als que tenim sobre la taula. De tot plegat el que n’hem d’extreure és que les coses s’han de fer seguint el principi de la legalitat i voler-la retorçar o reinterpretar al gust de cadascú, mai dona bons resultats.

Monday, June 27, 2016

 

BON RESULTAT ECONÒMIC 2015 - AJUNTAMENT DE BORREDÀ

TANCAMENT 2015 – MOLT BON RESULTAT ECONÒMIC – BORREDÀ
En el Ple Ordinari de dilluns passat, l’alcalde va informar del tancament econòmic de l’any 2015, amb un molt bon resultat.  De fet, aquest és el sisè any consecutiu que l’ajuntament tanca amb superàvit, i el de l’any passat és per un import de : 96.704,15 euros, i un romanent de tresoreria de : 330.961,59 euros.
Amb tot, l’alcalde va denunciar de nou, les tensions de tresoreria motivades per l’elevat deute que la Generalitat té envers l’ajuntament, fins el punt de que ha crescut fins la xifra de : 295.784,77 euros. Per un poble petit com Borredà, aquest és un import enorme que se suma al de tots els ajuntaments catalans i que en total sobrepassa els mil milions d’euros. En aquest conjunt de deute hi ha imports que corresponen a l’any 2013, de manera que la Generalitat és un dels principals morosos del país. Mal exemple per a tots.
El deute pendent de cobrar fa del tot necessari disposar d’una pòlissa de crèdit de 150.000 euros que tenim contreta amb el Banc Sabadell. De totes maneres el dia del Ple, l’alcalde va informar de que en aquests moments l’ajuntament està en números positius per un import de 26.625,71 euros , a l’igual en que el compte de Catalunya Caixa amb un import de 8.264,06.
En resum, l’ajuntament de Borredà fa anys que gestiona sota el principi de l’austeritat i el bon ús de tots els recursos econòmics de que disposa, i sobretot aprofita totes les opcions de trobar subvencions d’altres administracions per poder dur a terme, les principals inversions i actuacions, en infraestructures, equipaments i serveis.  D’aquí que en el Ple, s’aprofités per donar compte d’aquests bons resultats, al mateix temps que es desitjava la supressió de l’RSAL, com a via per poder destinar el superàvit a noves inversions i no a reducció de l’endeutement que en el cas del municipi, és raonablement baix.
Borredà, 27 de juny de 2016.

L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill

Sunday, June 26, 2016

 

PRIMERES IMPRESSIONS - art. Nació Digital Solsona

PRIMERES IMPRESSIONS
A la vista dels resultats provisionals amb el 100% escrutat, estem lluny dels resultats anunciats, predicats i sostinguts reiteradament per un bon grapat d’enquestes que més que estudiar bé l’electorat semblaven més destinades a satisfer la voluntat dels qui les pagaven. Segur que també influeixen les ganes de mentir, falsejar i despistar de nombrosos electors que estant farts de veure com molts mitjans de comunicació en comptes d’informar es dediquen a tasques de propaganda. A Catalunya, ja estem acostumats a que els mitjans de comunicació públics estiguin al servei del govern i no del poble, d’aquí al seva falta de credibilitat.
Però bé, estem ja a l’endemà i el panorama no dista gaire del tingut el 20 D. Tornem a tenir un PP guanyador,i a més, reforçat amb 137 diputats. Un resultat bo, després de tot el que hem vist i sentit en el “temps mort” que portem des del passat 20 D, demostrant que tenen uns votants fidels, de pedra picada, que se’ls en fot el que puguin fer o haver fet , com per no votar-los. I és un vot amagat que mai el reconeixerà per moltes enquestes que es facin.
Pel fa el PSOE, ha rebaixat una mica els seus resultats però manté la segona posició amb 85 diputats, i referma el lideratge de Pedro Sánchez, en contra del que deien i anunciaven veus autoritzades que no coneixen el partit des de dintre. Si un tema important garanteixen aquests resultats és un afermament de la seva posició de cara el proper Congrés Federal, i per tant, una estabilitat en el partit, molt necessària per encarar els propers anys. Em feia por un mal resultat no tant per la presència en el Congrés com per una inestabilitat en el partit quan més necessita de pau i tranquil·litat per superar l’etapa que fa poc hem tancat.
En quan a Unidos Podemos, li ha passat el que passa en el “conte de la lletera” en que tant havien confiat i anunciat que al final se’ls hi ha trencat el somni i cauen en la realitat. I més que patiran perquè ara hi haurà una implosió inevitable. La gent s’ha malfiat d’una agrupació de col·lectius, partits, confluències, etc, que s’ajunten de pressa i corrents pensant que poden fer un moviment amb cara i ulls. Han jugat bé moltes cartes i han actuat amb astúcia, però se’ls hi ha vist les ganes d’accedir al govern sense passar per la oposició i aprendre l’ofici, abans d’actuar de govern. No es pot passar del chavisme/populisme, al comunisme, i finalment a la socialdemocràcia de paraula, en dos anys. No cola. I no ha colat. I ara començaran les tensions internes i les ganes d’actuar per lliure a cadascun dels territoris amb confluències, de manera que ni tant sols podran representar els 71 diputats amb una sola veu i un sol vot.
Ciutadans, han fet una bona campanya, però el vot útil els ha fet molt de mal. Tanmateix treure 32 diputats no és un mal resultat, i poden treure’n un bon partit si saben actuar amb astúcia i sentit de la oportunitat.
I bé, arribem a Catalunya i em faig creus de fins a quin punt els representants dels partits sobiranistes viuen en un altre món. Son feliços amb uns resultats que haurien de fer meditar i decidir tirar enrere i anar per altres camins, però son incapaços de reconèixer la realitat en la que viuen. Entre ERC amb nou diputats i CDC amb 8, sumen 17 escons dels 47 que estaven en joc. Anunciar i proclamar que la via independentista està ben viva, i que poden tirar endavant amb uns resultats com aquests, demostren que no hi ha més cec que el que no vol veure. Tenen 30 diputats en una altra banda, i si creuen que En Comú Podem els farà costat és que no han copsat la realitat del moment. No hi ha referèndum possible, ni abans de les eleccions, ni molt menys ara, en que Unidos Podemos prou feines tindrà per mantenir la cohesió com per ficar-se en batalles que no té cap possibilitat de guanyar, oimés quan els hi sortirien altres territoris que pretendrien referèndums similars, sense cap possibilitat de poder-los atendre.
En resum, amb aquests resultats a la mà, considero inevitable la formació d’un govern del PP, amb pacte intern o extern amb C’s, i el PSOE a la oposició. Els altres que facin el que vulguin, però vaja, tampoc tindran altres opcions. El que a mi m’interessa en tant que militant socialista és tenir una etapa per endavant plena de cohesió interna, normalitat democràtica, i demostració de les idees i plantejaments socialistes en el Congrés dels Diputats. Ara podrem veure i contrastar els posicionaments del PSOE amb els de Unidos Podemos, com perquè quedi clar qui és autènticament d’esquerres i qui només ho fa veure.

En quan a Catalunya, més aviat que tard, alguns veuran que el camí en el que estan no porta enlloc, i s’hauran de plantejar modificar el rumb, i sinó anar a noves eleccions en les quals el poble català decideixi rectificar els resultats de l’any passat. Temps al temps.

Friday, June 24, 2016

 

PISCINES BORREDÀ OBERTES DEL 24 DE JUNY AL 31 D'AGOST - 2016


PISCINES MUNICIPALS 2016

OBERT DEL 24 DE JUNY AL 31 D’ AGOST

HORARI: de les 10:30  matí a les 8 tarda.

TARIFES:

Tarifes vigents segons article 6 de l’ ordenança municipal número 27 reguladora de la prestació del servei de piscina municipal aprovada en sessió plenària de 20/9/2010 i publicada al BOPB de data 14/12/2010.

TARIFES
Euros
 Abonament per temporada

Majors de 14 anys (complerts)
55,00
Nens de 5 a 13 anys (complerts) i jubilats
45,00
Entrades

Majors de 14 anys (complerts)
3,00
Nens 5 a 13 anys (complerts) i jubilats
2,50 
 Abonaments per 1 mes

Majors de 14 anys (complerts)
       35, 00
Nens 5 a 13 anys (complerts) i jubilats
30,00
ABONAMENTS ESPECIALS

10 entrades d’adults
25,00
10 entrades de nens 5-13 anys (complerts) i jubilats
20,00
GRATUITAT

Els nens de menys de 5 anys
0,00
1 abonament de temporada per un dels membres que acrediti carnet de “família nombrosa”

BONIFICACIONS

-campaments juvenils mínim 10 persones
1,50
- Hostes de les cases de turisme rural sense piscina.
Bonificació del 50% de l’entrada


BORREDÀ, JUNY 2016                                 Ajuntament de Borredà    

 

TEMPS MORT - art. Regió 7



TEMPS MORT
Portem mig any de “temps mort” a nivell d’Espanya, i després d’una política ,“al ralentí”, de quatre anys a Catalunya, el president Puigdemont ha demanat una pausa fins el setembre, per veure si passa la tempesta provocada per la decisió de la CUP de no avalar el pressupost 2016.
En mig d’una crisi com mai havíem patit, en els darrers cinquanta anys, si una cosa s’havia d’evitar eren “els temps morts”. La incapacitat ha estat manifesta i no podem dir que aquí puguem donar lliçons al d’allà. Aquí es va aconseguir formar govern “in extremis”, però vist com han anat les coses ja no tinc clar si hagués estat millor anar a noves eleccions o fer la viu – viu com estem fent ara, en una mena de compàs d’espera en que tot queda paralitzat i justificat per la falta de pressupost.
Es més, fins i tot partides prorrogades, es donen per perdudes o per retallades amb criteris molt poc explicables i entenedors. Es vol posar èmfasis en la greu decisió de la CUP i tot el que es pot ampliar, s’amplia, per tal de mostrar la catàstrofe de funcionar amb  pressupost prorrogat, fins el punt d’amagar les viabilitats existents, de modificació de partides, per resoldre alguns dels problemes existents. Tot, per exagerar la gravetat de la decisió presa.
I la CUP ha entrat en crisi, i ja podem dir que a tots els partits els hi ha passat una feixuga factura l’anomena’t “procés”. Només li falta passar-lo a ERC, i que ningú dubti que també li passarà dintre d’un any quan quedi palès que no hi ha més recorregut al camí emprès. Ja en parlarem en aquell moment.
Personalment he de dir que lamento profundament la crisi de la CUP, com la de la resta de partits que l’han sofert o la tenen al damunt. No m’he alegrat mai de les penes dels altres, oimés quan els trencaments compliquen la presa de decisions de la força política, objecte de conflicte intern. Estic molt lluny dels plantejaments de la CUP però d’aquí a trobar-hi gust a la crisi hi va un camí que mai franquejaré, tot i que molts hi ha contribuït .
No és gens fàcil assumir la responsabilitat de decisions molt complicades i enrevessades amb altres forces polítiques d’interessos molt contraposats. La mateixa formació i conformació de Junts x Sí, fa que alguns tibin per una banda i altres per altra, sense tenir clar qui té interès en resoldre les qüestions de govern i qui només pensa en els interessos concrets del seu partit. Conec alguns dels protagonistes del govern i del grup parlamentari, i puc assegurar que la cohesió interna és més que discutible i eficient, com es pot veure tot sovint, no solament amb diferent vot en alguns temes, sinó també amb propostes contraposades en temes essencials.

Aquesta suma de forces diferents, és el que em porta a constatar les similituds existents en Podemos, a nivell d’Espanya o En Comú Podem aquí a Catalunya, tenint clar que poden coexistir internament mentrestant no hagin de governar, però formar govern vol dir tenir un programa comú i sintonia clara. La realitat catalana ens ha de fer veure millor que mai, com d’important és tenir un partit socialista cohesionat i amb idees clares per governar aquí i allà, mitjançant acords i propostes realitzables. Tenim el poder de fer-ho realitat, i ja no podem demanar més “temps morts”, s’ha de governar per resoldre els grans temes pendents.  

Thursday, June 23, 2016

 

EN QUINES MANS ESTEM ¡¡¡¡- art. Nació Digital

EN QUINES MANS ESTEM ¡¡¡
Poques coses ens poden ja sorprendre en el nostre país, entès tant el català com l’espanyol. Ara mateix tenim un nou escàndol sobre la taula, més propi d’un mal vodevil, sinó fos per la implicació de dos importants membres de dues importants institucions. El Govern de l’Estat, i la Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya. Poca broma.
I veureu que remarco la implicació de DOS CÀRRECS INSTITUCIONALS, i no de només UN com alguns mitjans de comunicació catalans s’entesten a amagar. Aquests mitjans posen i remarquen el nom de Fernández Díaz, però no parlen de Daniel de Alfonso, quan tant o més greu és la implicació del segon, respecte del primer.
Pels no degudament informats, resumeixo. Fa dos anys, es troben en el despatx del Ministre de l’Interior a Madrid, el Ministre i el Cap de la Oficina Antifrau de la Generalitat, per tractar assumptes, suposadament propis de les dues institucions que representen. Dos anys després, un personatge anònim ofereix al mitjà de comunicació Público, de Madrid, la gravació de la conversa mantinguda en aquella reunió, i la va filtrant des d’abans d’ahir, just a pocs dies del 26 J i amb trams de conversa que son autèntiques bombes informatives.
En mig de la tempesta, apareixen informacions de si la filtració havia estat oferta a Podemos, el qual hauria fet de transmissor cap a la premsa, i agafem-nos fort, Daniel de Alfonso, llença el nom del PSC com possible interessat o impulsor de la filtració atès que l’està investigant ¡¡¡¡
Només per aquests fets, els DOS HAN D’ANAR AL CARRER. Ja no em refereixo al contingut i expressions burdes i mal parlades de la conversa, sinó pel sol fet de que tot un Ministre pugui ser gravat il·legalment en el seu despatx, ja és per fer-lo fora en cinc segons, però que el Cap de la Oficina Antifrau, pugui llençar una tant greu acusació contra un partit, sense cap element de prova, en una persona que havia estat Magistrat, és per enviar-lo a casa amb la mateixa rapidesa.
Fins aquí el que tenim a dia d’avui. Apareixen alguns interessats en la filtració com producte d’una guerra entre Comissaris del Ministeri per veure qui ascendia i qui no, de manera que tot plegat és un batibull d’impossible comprensió, en un Estat de dret.
Però torno a Catalunya per equilibrar la balança del despropòsit. Perquè si greu és el cas del Ministre, em sembla molt més greu el del Cap de la Oficina Antifrau que, recordem-ho fou elegit pel Parlament de Catalunya a proposta de CiU. I votat a favor per tots els partits excepte ICV i ERC que es varen abstenir i SC que hi va votar en contra. Per tant, la responsabilitat de tenir aquesta persona en aquest càrrec és del Parlament de Catalunya i bàsicament de CiU que en fou el seu principal impulsor. I una abstenció no equival a dir no. Recordem-ho també en uns moments en que els principals defensors del “procés” s’esquincen les vestidures.
Arribats aquí, permeteu-me digui que per raons dels càrrecs que tinc i he tingut, la creació d’estructures d’Estat a Catalunya ha estat , primer un error, i després , un rotund fracàs, amb un cost multimil.lionari. He conegut i vist la inoperància de la Sindicatura de Greuges, a l’igual que la Sindicatura de Comptes i finalment la de la Oficina Antifrau. Malaguanyats els milions que cada any ens costen perquè no serveixen per res més que incrementar la burocràcia i sortir a la premsa de tant en tant.
Ara, alguns partits més que d’altres volen aprofitar aquest escàndol per portar l’aigua al seu molí sense acceptar la part de responsabilitat que tenen en l’elecció del Cap de la Oficina, ni la Llei que l’ampara.
Estem davant un nou cop a la credibilitat de les institucions, en el qual apareix el pitjor del pitjor. En primer lloc, la mediocritat dels dos intervinents, la falta de seguretat en un dels llocs més emblemàtics, el tràfec d’informació, els nyaps tècnics , la falta de talla institucional, la barreja institucional, la falta de confidencialitat, ... i un munt més d’estupideses que fan del tot indispensable, el cessament dels dos representants institucionals, i alhora el replantejament dels organismes creats a Catalunya, sota principis i i somnis que han demostrat la seva inoperància i rigor.



Wednesday, June 22, 2016

 

PERÍODE D'EXPOSICIÓ PÚBLICA - PROPOSTA BANDERA MUNICIPAL - BORREDÀ

PERÍODE D’EXPOSICIÓ PÚBLICA I PRESENTACIÓ AL.LEGACIONS A LA BANDERA MUNICIPAL.
En el Ple Ordinari del dilluns passat dia 20 de juny, entre altres punts, es va aprovar inicialment la proposta de bandera municipal, elaborada per encàrrec de la Generalitat, a l’expert Armand de Fluvià.
Els propers dies s’obrirà un període d’exposició pública de 30 dies mitjançant anunci al Butlletí Oficial, en el qual tothom pot presentar-hi  al·legacions, esmenes o alternatives a la presentada. Totes les al·legacions seran degudament estudiades i tingudes en compte, quan més ben fonamentades i explicades, millor que millor.
Vull deixar clar que en cap cas, l’aprovació inicial, suposa l’acceptació de la proposta sense possibilitat d’esmena, correcció o canvi. Al contrari, tota proposta , canvi o modificació serà tinguda en compte, i en el seu moment serà tractada a nivell de tot el Consistori per la seva presa en consideració i aprovació , si s’escau.
Un símbol com aquest ha de comptar amb una àmplia acceptació i representació, de manera que animem tothom a participar en la presentació de propostes, o de modificacions fins a trobar el desitjat consens. Les propostes es poden entrar en el registre de l’ajuntament, tant bon punt l’anunci surti publicat en el Butlletí Oficial.

Borredà, 22 de juny de 2016.

L’Alcalde – President , Joan Roma i Cunill

 

EL PSC PRESENT A LES QUATRE CAPITALS - art. Blogesfera socialista

EL PSC , PRESENT A LES QUATRE CAPITALS.
A banda de participar en els mítings de campanya, és molt saludable trobar amics i companys en aquests llocs i fer una xerrada sobre com van les coses , en els llocs on governem. Es el que vaig poder fer el divendres passat, en motiu de l’acte dedicat al municipalisme per part de la candidata Meritxell Batet, en una sala d’actes de Barcelona.
Arribat com sempre una bona estona abans, vaig poder parlar amb Silvia Paneque, Cap de llista i Tinent d’alcalde a l’ajuntament de Girona, en pacte amb CiU, després de la marxa de l’Alcalde, Carles Puigdemont per presidir el govern de la Generalitat. L’estrany posicionament i comportament d’ERC, va apropar CiU al PSC i va fer possible un pacte del qual n’estan molt satisfetes les dues parts.
Pactar no és fàcil, i ho vaig poder comprovar en la persona de la Sílvia, la qual ha perdut uns quants quilos pel camí, a la recerca del perfecte encaix. I sinó perfecte, almenys molt satisfactori. Se li veia en la cara la satisfacció per la feina feta, i per l’acord sobre el recorregut a fer en els propers tres anys de mandat. Per a mi aquest és un d’aquells pactes que més em satisfà. Permeteu-me recordar que la Sílvia va quedar sola, a meitats del passat mandat perquè els altres 6 regidors presentats sota les sigles del PSC varen marxar, per passar-se al MES ( moviment d’esquerres, que ja fa aigües per tot arreu).
Quedar sola, resistir, ser capaç d’encapçalar una nova candidatura i treure 4 regidors, és una proesa que mereix públic reconeixement. I l’ha tingut, no solament a l’hora de pactar sinó amb les responsabilitats que se li han donat al Grup Socialista. El PSC havia governat Girona durant prop de 30 anys, i era injusta la situació en que l’havia deixat l’anterior grup municipal. Estic segur que la seva actuació serà molt beneficiosa per la ciutat.
I un altre company amb qui vaig poder parlar una estona fou amb Jaume Collboni. Amb ell havíem coincidit de diputats en el Parlament i per tant ens tenim un bon apreci. El pacte a Barcelona ha estat lent, complicat i enrevessat. No en va és la principal ciutat del país i un referent a nivell d’Espanya i mundial, de manera que tot el que s’hi cou és digne d’estudi, reflexió, però també de crítica i dificultat. El vaig veure satisfet i segur de poder encarar la nova etapa amb fermesa i claredat. De fet, el programa electoral del PSC estava més pensat per governar que no pas per estar a la oposició com li passava amb el d’Ada Colau, de manera que podrem veure més mesures “socialistes” que no pas del grup principal de govern.
En resum, doncs, tot i les dificultats per les quals ha travessat el partit, heus aquí que estem en el govern de les quatre capitals de província, a banda de protagonitzar les polítiques de moltes altres grans ciutats: Santa Coloma, Hospitalet, Terrassa,....Això vol dir que a nivell municipal som un partit fiable i molt bon gestor. I si ho som en pobles i ciutats, també ho seríem a la Generalitat. De fet, quants diputats de Junts x Sí, proclamen en privat les dificultats de governar dos partits tant diferents com CDC i ERC, i quants preferirien un pacte amb el PSC. Estic pensant amb els de Convergència.

Així, doncs, no anem mal encaminats malgrat tots els problemes i conflictes en que ens trobem. S’ha d’esperar uns mesos més per donar temps a que la gent jutgi el moment polític i decideixi si continua creient amb els protagonistes del “procés “ o prefereix canviar de camí i anar per un altre més segur. Aquell serà el moment de recollir els fruits de la coherència i la valentia que fins ara el PSC ha demostrat.

Tuesday, June 21, 2016

 

PENÓS DEBAT - BORRELL VS JUNQUERAS - art. Nació Digital Solsona

PENÓS DEBAT – BORRELL VS JUNQUERAS.
Ahir, dilluns dia 20 de juny a les 10 de la nit a 8 TV, va tenir lloc el que havia de ser un interessant, profitós i aclaridor debat sobre el finançament de Catalunya, el deute històric, l’expoli fiscal, les balances fiscals – Catalunya / Espanya, la viabilitat econòmica de la independència, la permanença o sortida de la UE, etc, etc. Es a dir, tot allò que ERC ha fonamentat com justificació per defensar la independència, i tot allò que s’ha fet servir com base indiscutible per tirar endavant el procés independentista.
El debat venia precedit de diverses entrevistes, presentacions de llibre per part de Josep Borrell ( los cuentos de las cuentas), i altres declaracions fetes en mítings i actes culturals o econòmics. Per part d’Oriol Junqueras, similars fonaments en base a entrevistes, declaracions i actes institucionals.
Em va estranyar l’acceptació per part de Junqueras d’aquest cara a cara, amb en Josep Borrell, perquè encarar-se un home de lletres amb un de ciències polítiques i econòmiques, fa complicat poder-ne sortir indemne. D’aquí l’interès en veure com acabaria aquesta batalla dialèctica, portada i moderada pel periodista Josep Cuní, a casa seva, 8 TV.
Ahir, va quedar demostrada la dita que “la ignorància és agosarada”en la persona d’Oriol Junqueras que va rebre un bany de xifres, contradiccions, falsedats, inconcrecions i autèntic ridícul, com feia anys no havia vist en cap mitjà de comunicació.
Conec de fa molts anys Josep Borrell, i el seu currículum és espectacular. A nivell acadèmic, primer, i a nivell institucional, tot seguit. Es un home fred, immutable, amb un cervell , en funcions d’ordinador, bon orador, molt pedagògic i incapaç de perdre el fil en qualsevol debat o discurs en el que estigui immers, com varem poder comprovar ahir al llarg de tot el debat.
Per la seva banda, Oriol Junqueras, suposo va acceptar l’encarament amb Borrell, segur de que se’n sortiria amb quatre eslògans , tres asseveracions i dues lletanies sobre les bondats de l’independentisme de cor, sense cap pretensió de tocar de peus a terra. Vaja inconsciència i vaja innocència, tractant-se d’una batalla contra un contrincant fet en les més dures qüestions i moments de la nostra història més recent.
Mostra de la confiança en les habilitats dialèctiques d’Oriol Junqueras, fou, la poca per no dir nul·la documentació aportada per ell, i en canvi, la rigorosa, voluminosa i exhaustiva documentació aportada per Pep Borrell. Va ser brutal el bany de xifres, documents, escrits, articles, declaracions ...presentades per Borrell a coses afirmades per Junqueras.
Ahir varem constatar la feblesa de coneixements financers i econòmics d’Oriol Junqueras. I més greu, l’ús i abús de mentides i falsedats per crear una opinió determinada en la societat catalana respecte temes tant importants com el finançament de la Generalitat, la realitat europea, la sortida de la UE, i molts altres temes d’absoluta rellevància. Borrell va demostrar la falsedat dels límits fiscals d’Alemanya, la falsedat de les balances fiscals en altres països europeus, la falsedat dels famosos 16.000 milions que hauria de rebre Catalunya, la falsedat de que el govern espanyol aplica un recàrrec als crèdits arribats del BCE, fins i tot la inexistència d’aquests crèdits al govern...de manera que el debat es va convertir en un bany de demostracions de falsedats, mentides i tergiversacions en els principals temes que fonamenten l’independentisme d’ERC i altres partits.
Davant aquest allau de retrets, documents i afirmacions, Oriol Junqueras va voler actuar com amb altres contrincants de menor talla política: amb la xerrameca. O amb la verborrea, de parlar per parlar per acabar no dient res. Preguntat sobre qualsevol tema, ell contestava el que li venia de gana, intentant sortir del laberint en el que s’havia ficat, i buscant cops baixos com el d’acusar de mala gestió als governs socialistes del passat...

Segur que el debat se li va fer etern a Oriol Junqueras, i segur que mai més acceptarà un nou enfrontament amb Josep Borrell o amb cap altre expert en economia perquè les bases que va demostrar tenir com Vice president i responsable d’Economia i Finances de la Generalitat fan fredor. Barrejar conceptes com va fer, suposa una demostració clara que no té la preparació suficient per portar les finances del país. I ahir va quedar clar que un “predicador” convertit en xerrameca, pot parlar molt, però no li permet guanyar un debat amb un contrincant seriós, preparat i experimentat com Borrell. El resultat per mi fou demolidor , amb moments penosos, davant la incapacitat de Junqueras per sortir de l’embolic en que s’havia ficat. Una mostra més del que es predica per una banda, i la realitat, per l’altra.

 

SOLUCIÓ : AGRUPACIÓ - art. Setmanari Berguedà

SOLUCIÓ : AGRUPACIÓ.
Estem en una comarca amb molts municipis però molt poca gent. Recordem-ho en poques xifres. 31 municipis, dels quals 26 de menys de 2.000 habitants, amb poc més de 40.000 habitants, en total. I tots perden població a un ritme més o menys preocupant, de manera que s’han d’inventar noves formules per fer viables projectes que requereixen un mínim de persones per fer-los realitat.
Aquest principi de l’agrupació, mancomunació, o conjunció d’esforços ha de ser generalitzat en tots els projectes, serveis i activitats. Durant anys ha costat trencar l’individualisme dels municipis, associacions, clubs, entitats de tota mena...però la crisi, per una banda i la continuada pèrdua d’habitants per l’altra, ha modificat totalment la perspectiva i ens hem endinsat en una etapa clarament positiva per resoldre els reptes plantejats.
Ara mateix hi ha dos projectes d’agrupació d’esforços, molt positius a nivell de l’esport de masses, com és el futbol. Em refereixo a la iniciativa dels ajuntaments de La Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà i Bagà per recuperar el futbol 11, és a dir, tenir un equip de futbol per jugar i competir en camps grans. No és fàcil mantenir un camp de futbol, i encara menys aconseguir els 20 o 25 jugadors per formar un equip competitiu, capaç d’entrar en una lliga. El projecte està en marxa, i confio i desitjo sigui ben aviat una realitat per poder retornar a la vida activa algun dels camps de futbol abandonats.
Un projecte similar s’està elaborant en els municipis de Montmajor, Montclar i Espunyola, amb una intenció similar a la de l’Alt Berguedà. També en aquesta iniciativa el paper dels ajuntaments és fonamental, a l’igual que l’ajuda que pugui aportar la Diputació de Barcelona.
En aquests dos exemples, podem veure la única via per recuperar activitats perdudes o per iniciar-ne d’altres més innovadores. Ara mateix ens estem agrupant una dotzena d’ajuntaments per poder impulsar la pràctica d’un esport nou com és el parapent, a la comarca. Fa anys veiem planejar aparells pels voltants d’Avià i Berga, però costa més de veure’ls en zones més allunyades. Doncs, bé, els experts ens diuen que tenim una comarca privilegiada per situació i vents, com per convertir-nos en una potència europea en aquest camp. Una dotzena d’alcaldes hem decidit agrupar-nos per tirar endavant aquesta iniciativa.
Igualment ens hem agrupat per preservar la Riera de Merlès, de la mà de l’Agència del Berguedà, o per impulsar activitats a l’embassament de La Baells, o per fomentar les caminades, curses i competicions en senderisme, alta muntanya , o per practicar el ciclisme, BTT, o altres pràctiques esportives i de lleure.

En resum, hem deixat enrere una manera d’entendre l’activitat , poble per poble, per passar-la a entendre a nivell col·lectiu. Hem assimilat l’agrupació com a via per millorar resultats, i aquesta modalitat tant serveix per cobrir serveis essencials, com per fomentar les activitats de tota mena. Es la única manera de poder-les exercir. Ara toca, poder-les mantenir, i en aquest apartat, és fonamental obtenir ajuda de les administracions dites superiors com son consells comarcals, diputacions, Generalitat i Estat. Les distàncies i la orografia obliguen a despeses considerables que tot sols son impossibles d’assumir. 

Sunday, June 19, 2016

 

20 DE JUNY, DIA DEL REFUGIAT - art. Nació Digital Solsona


20 DE JUNY, DIA DEL REFUGIAT.
Avui , dilluns dia 20 de juny, és el dia del refugiat, un dia especialment dur de recordar a la vista de les imatges que cada dia ens arriben de diversos indrets del món, però molt especialment de la zona més propera a nosaltres, el nord d’Àfrica i el Mediterrani. Les xifres son espectaculars, en nombre i condicions, per quan el conjunt de refugiats, procedents de zones en guerres conformaria un dels Estats més poblats del món , amb desenes de milions de persones.
Pot semblar que en una tragèdia tant gran, les nostres aportacions i actuacions puguin semblar un gra de sorra en una platja immensa. Doncs, no. Amb milions de grans de sorra es resolen milers de tragèdies, i malgrat la crisis que ens colpeja, sempre podem fer alguna aportació de diferents tipus. Qui no té diner pot ajudar a alguna de les ONG’s especialitzades en l’ajuda al refugiat, o recollint signatures, col·laborant a la recollida de diner al carrer o en les oficines de les entitats, escrivint a mitjans de comunicació, o assistint a les mobilitzacions per conscienciar la societat.
Precisament ahir va haver-hi una gran manifestació, prova de la sensibilitat de molta gent, per cridar a resoldre el conflicte sirià, però també altres que poden semblar mig oblidats perquè no surten habitualment en els mitjans de comunicació, simplement perquè fa anys que es troben en conflicte o per estar més lluny de nosaltres.
Des de fa mesos, assisteixo a les reunions del Fons Català de Cooperació, del qual en forma part l’ajuntament de Borredà des dels inicis. Malgrat la situació de crisis en els ajuntaments, hem estat capaços d’aconseguir  1,5 milions d’euros, per un any. I sense esperar que arribin els refugiats previstos per la UE, una part dels diners s’està ja invertint sobre el terreny, ajudant ONG’s que treballen en els camps de refugiats o als pobles de trànsit. Han arribat els primers refugiats però en xifres ridícules, i tot indica que els tràmits i vies de repartiment entre Estats son clarament millorables, per no dir escandalosament ineficients.
Per això, els ajuntaments d’aquí i d’arreu, s’han ajuntat per reclamar més sensibilitat i més eficàcia. Es vol i es pot acollir una xifra alta de refugiats i no es pot esperar indefinidament a tenir no sabem quins papers a punt. La desgràcia no té espera i la solidaritat ha de tenir una resposta immediata.
Son moltes les persones que ens demanen el perquè del retard o de la migradesa de refugiats arribats, i costa d’explicar els motius. D’aquí la importància de les reunions que fem a nivell de FCC i també de la pressió que puguin exercir totes les ONG’s i les persones a nivell individual o col·lectiu. En contra del que hauria de ser habitual, hi ha molta més empenta a la societat que no pas en el govern. Una mostra clara també de que cal canviar els que ens governen per tenir-hi persones de molta més sensibilitat i solidaritat.

Dit això, no voldria acabar sense exposar els esforços i bons resultats obtinguts pel FCC. Hi ha molt per fer, però s’han dut a terme dotzenes d’accions sobre els territoris ocupats, sobre la mateixa zona en conflicte i sobre els campaments, a més d’ajudes a la recerca i rescat de persones en fuga cap a llocs més segurs. I tenim aquí tot un seguit de llocs preparats per acollir els nous contingents que han d’arribar properament. De feina se n’ha fet molta, tot i que en queda molt més per dur a terme. Pensem-hi i ajudem en el que estigui a la nostra mà. 

Friday, June 17, 2016

 

REFERÈNDUM, ÚNIC ? - art. Regió 7


REFERÈNDUM, ÚNIC ?
Poc a poc anem descobrint que els nous partits, son nous pel nom, però no tant per les accions o propostes que presenten, ni per la manera com les decideixen o es comporten. Hem vist decisions molt poc participatives en Podemos, a l’igual que en Ciutadans, en contra del que prediquen, justificades per la urgència del moment, o per consideracions inventades, per cobrir l’expedient. Estic pensant en canvis de caps de llista, desplaçaments de candidats d’uns llocs a uns altres, o modificacions substancials en propostes electorals, entre d’altres.
En relació a Catalunya, semblaria que només Podemos, a nivell estatal es comprometi en la convocatòria d’un referèndum a Catalunya. No queda clar si seria un referèndum d’autodeterminació, una consulta vinculant, o no, o una fórmula per escoltar els ciutadans amb diverses opcions , a triar. Tenim ja tantes variants i tantes opcions sobre la taula que pocs ciutadans deuen saber clarament què proposen uns i altres, perquè ara mateix , aquí hi ha qui vol canviar la DUI ( declaració unilateral d’independència), per una RUI ( referèndum unilateral d’independència).
Com podem veure, lluny d’aclarir el panorama, molts s’entesten en complicar-lo fins extrems difícils de seguir i comprendre. Però, tornant a la proposta de Podemos, m’agradaria fer-hi algunes consideracions, i obrir alguns interrogants.
En primer lloc, no dubto de la sinceritat de molts militants i simpatitzants de Podemos a Espanya i de En Comú Podem a Catalunya, respecte la necessitat i voluntat de facilitar un referèndum, però no em puc estar de veure-ho com una proposta “electoralista”, en primer lloc, i d’impossible compliment, en segon lloc. Per què ? La campanya ho amaga i la velocitat a la que anem tots plegats, no permet estudiar i reflexionar sobre les vies per dur a terme una proposta com aquesta.
Cal recordar que Podemos, no és un partit tradicional ni històric ni conformat com la majoria. Aquesta realitat que ells entenen com el seu principal atractiu, conté problemàtiques de funcionament irresolubles que portaran a la seva implosió, a curt termini, una vegada passades les eleccions i sotmesos a prendre decisions molt complicades i complexes. I la del referèndum és una d’enormes dificultats i contradiccions.
Si Podemos arribés al govern amb prou força com per fer realitat un referèndum a Catalunya, trobant una via no explorada o recargolant la legalitat, quin posicionament tindria el conjunt del partit, a nivell espanyol ? Però tot seguit, si aquest referèndum es plantegés per Catalunya, no seria immediatament reclamat per Euskadi, per Galícia, pel País Valencià, per les Illes ? o fins i tot com a formula per poder separar-se Lleó de Castella, amb la qual no s’hi ha trobat mai bé ??? I perquè no per Andalusia, o Cantàbria ?
Recordem la composició de Podemos, format per diferents grups i partits polítics, ajuntats per conveniències del guió, per tal d’obtenir els millors resultats possibles, sumant tot el que es pugui sumar...però, el problema és quan s’ha de governar i prendre decisions contradictòries entre el que defensa un grup a casa seva, i el que ha de defensar a casa d’un altre. No seria considerat un privilegi, una excepció massa excepcional que Catalunya podés decidir el que volgués en un referèndum, i no permetre-ho en algun altre territori espanyol ? No es trobaria amb peticions arreu de l’estat com per haver d’encarar una escalada de referèndums cada any, omplint l’agenda política durant els propers deu o dotze anys, amb tot el que comportaria d’inestabilitat i crispació ?

Ho sento, però no crec en cap altra via per trobar un nou encaix de Catalunya que la reforma constitucional, proposada pel PSC i avalada pel PSOE. Amb referèndum, sí, però per revalidar o no, la reforma. Altres invents, no els veig viables ni possibles.

Wednesday, June 15, 2016

 

CANVI DE TENDÈNCIA- art. Blogesfera socialista

CANVI DE TENDÈNCIA.
Després d’uns dies de persistent afirmació de que Podemos podria superar el PSOE, ara es veu que això està molt verd i res indica que pugui acabar passant. Com en tot, hi ha moments d’eufòria passatgera, seguits d’altres de normalitat absoluta. I no deixa de ser un bon indicador les crítiques a la banalitat en que Podemos explica la possibilitat d’organitzar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. I si es fa a Catalunya, tampoc es tanca a fer-lo en altres llocs, com si un referèndum fos un simple joc de cartes, sense més complicacions. Un signe clar de falta de maduresa política i nul sentit d’Estat.
Però és que a banda del tema territorial, especialment delicat a Catalunya, van sortint contradiccions evidents en el programa de Podemos, que posen en dubte la serietat i rigor que ha de tenir un document com aquest. L’experiència i el coneixement de les coses no s’improvisa i no tot es pot camuflar rere paraules o bones postures davant la televisió. Podemos actua massa i se li nota a tots els nivells. Dona la sensació que en qualsevol moment tant pot defensar una posició, com la contrària, i amb el futur no s’hi juga, prou malament està el país com perquè alguns vulguin resoldre-ho tot en base a formules màgiques.
El debat dels quatre principals candidats, també va permetre comprovar la falta de consistència de Pablo Iglesias davant el compromís amb la seva sucursal a Catalunya. En aquests moments, En Comú Podem està en una molt mala posició, arran l’afirmació de que no hi ha cap punt “essencial” com per no poder pactar. Més clar l’aigua. Iglesias és capaç de pactar amb qui sigui i com sigui con tal tingui possibilitats d’arribar a la presidència. I si s’ha de carregar el compromís del referèndum, ho farà.
Per sort, estic convençut no caldrà aquest incompliment perquè no m’imagino una persona com aquesta assumint el principal paper de l’Estat. Ni està preparat, ni té al darrere una força prou potent i homogènia per tirar endavant un projecte de país. Massa grups i grupets com per poder-los posar d’acord i conformar un programa de govern. Ho veurem al cap de pocs dies de les eleccions quan alguns grups territorials vulguin tornar a formar grups parlamentaris i no puguin fer-ho. Tornarem a veure tensions i batalles, que fàcilment poden acabar en ruptura com ja va passar amb els de Compromís.
I si això passa a Podemos, tampoc a C’s els hi van tant bé les coses com s’imaginaven. Les seves aparicions en televisió no tenen l’impacte de les anteriors eleccions i això vol dir que hi ha fortes pressions per evitar puguin debilitar les opcions del PP.
Queda per veure el paper de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE. El que veiem cada dia és un posicionament clar i una desimboltura del candidat que dona una imatge molt potent de les seves aspiracions. No s’ha arrugat en cap moment i té bones respostes a tots els interrogants que li plantegen. La imatge és sòlida i d’aquí la tendència de totes les enquestes a distanciar-lo de Podemos, per anar cap amunt. Està fent una bona campanya, i amb el vot tant volàtil pot donar una gran sorpresa. Falta poc per comprovar-ho.



Tuesday, June 14, 2016

 

BORREDÀ A LA GUIA REPSOL

PRESENTACIÓN – MUNICIPIO BORREDÀ – GUIA REPSOL.

Introducción.
El municipio de Borredá, está situado en la comarca del Berguedà, al norte de la provincia de Barcelona. Tiene 510 habitantes, una superficie de 43,6 km2 y un promedio de altitud de 850 m. Su fundación se remonta a principios del siglo IX, a partir de la repoblación que impulsaba el Monasterio de Ripoll.
Su situación estratégica, a medio camino entre las capitales comarcales de Berga y Ripoll propició su expansión y riqueza, principalmente durante los siglos XVII al XX, en los que llegó a superar el millar de habitantes. La principal ocupación se centró en la agricultura y ganadería, y sus derivados, especialmente la lana, procedente de los rebaños de ovejas, y la industria textil, en pleno siglo XX. Actualmente vive principalmente del turismo, artesanía, comercio y servicios, habiéndose convertido en un potente centro turístico, básicamente familiar.
En su término municipal cuenta con 3 camping, dos de primera categoría y uno de segunda, además de 4 casas de turismo rural, y otras ofertas complementarias como son apartamentos turísticos, hotel rural y albergue de montaña.
Su gran atractivo proviene de un paisaje espléndido, natural y preservado a lo largo de los siglos. Muy variado y muy propio del pre – Pirineo, con ríos y riachuelos que nacen a pocos kilómetros al norte y donde se puede ir de paseo o a bañarse en pleno verano.
El núcleo urbano está muy bien conservado, con una arquitectura típica de alta montaña donde todas las calles parten de la Plaza Mayor que acoge la iglesia parroquial y el Ayuntamiento, además de algunas de las principales construcciones del pueblo.
Todo el núcleo presenta un aspecto impoluto, lleno de plantas y flores, además de diversas esculturas y otros atractivos dignos de ser vistos. Para tranquilidad de todos, existe un gran aparcamiento municipal gratuito y todo el núcleo urbano se ha convertido en isla de peatones, para garantizar la calma y tranquilidad, propios de un pueblo de montaña, especialmente apto para el turismo familiar.

ATRACTIVOS PRINCIPALES.

1.- UN PAISAJE DE BELLEZA EXCEPCIONAL.
Por situación, por altitud, por no haber padecido ninguno de los grandes incendios que asolaron otros territorios, por el propio cuidado de los habitantes y visitantes, el paisaje de todo el término municipal es muy variado y de una gran belleza.
Dos pequeños ríos surcan el territorio: Riera Margansol, muy cercana al núcleo urbano, y la Riera de Merlès, más alejada pero de gran belleza, tanta que forma parte de los espacios de protección natural de la Generalitat.
Todo el territorio está cubierto por frondosos bosques, de pinos, robles, encinas…en donde fácilmente uno puede encontrar rebaños de ciervos, corzos y los habituales jabalíes, además de una gran variedad de aves.
Y a cada estación le corresponde ofreces sus frutos, sean fresas salvajes a finales de primavera, o setas en otoño.
En tanto que municipio muy propicio al turismo familiar encontrarán en todos los comercios y establecimientos, mapas de caminos y senderos para elegir entre una veintena de destinos. O podrán consultar con el código QR todos los disponibles con salida y retorno al núcleo urbano.

2.- LUGARES DE VISITA OBLIGADA.
A) El núcleo urbano merece ser visitado, de forma pausada, tranquila, observando edificios y otros elementos de interés. Allí encontrarán todo lo que buscan, en las tiendas, bares o restaurantes.
Pueden dejar el coche en el aparcamiento municipal, apto para 110 plazas, y recorrer plazas y calles, sin ninguna prisa.

B) Sant Sadurní de Rotgers. Es absolutamente indispensable no perderse la visita a la iglesia románica de Sant Sadurní de Rotgers (siglos XI i XII), con la reproducción de un frontal del XIII, cuyo original se encuentra en el Museo Episcopal de Vic.
Se puede ir en coche ( a partir de la carretera que conduce al vecino pueble de Sant Jaume de Frontanyà) o a pie ( ida y vuelta en dos horas).

C) Gorg del Salt. A doscientos metros del final del núcleo urbano existe un desnivel en el terreno que ha formado un salto de agua de unos 30 metros, conocido como Gorg del Salt. Un lugar especial, muy natural, muy propio de la alta montaña.

D) Pont de Sant Joan. En sentido opuesto al anterior, pero también muy cerca del núcleo urbano, la riera Margansol atraviesa una garganta rocosa, que se aprovechó para construir un puente por donde pasa el GR-4, el camino que conecta Borredà con el Monasterio de La Portella (románico) , situado en el vecino municipio de La Quar.

E) Paseos tranquilos o marchas a pie o en BTT. La especial orografía del municipio facilita poder elegir entre paseos tranquilos por el valle, o marchas quilométricas con ascensos y descensos muy pronunciados. No en vano se organizan a lo largo del año diferentes pruebas deportivas.

F) De compras. Un pueblo pequeño como Borredà, ha sabido preservar la calidad por encima de la cantidad. En las tiendas, podrá encontrar embutidos de cerdo, elaborados artesanalmente, queso de primera calidad, mermeladas muy variadas, carne de cordero y de ternera, pan, coca y pastas diversas…todo, elaborado con los mejores productos y en la propia casa.

E) De visita fugaz o repetidores. Quien viene, vuelve. La gastronomía ofrece la oportunidad de desayunos abundantes y variados, lo mismos que comidas y cenas. Hay varias opciones, y en ellas podrá degustar los productos caseros.

HASTA PRONTO.
Quien quiera ampliar información puede acceder a la Web municipal: borreda.net, pero también puede consultar la de turismo del Berguedà, la comarca a la cual pertenecemos. Les deseamos una buena estancia. Hasta pronto. 


NOTA AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
A petició dels editors de la guia Repsol, els hem enviat el text que figura més amunt, juntamente amb 5 fotos amb imatges diverses del poble: Nucli urbà, Rotgers, Gorg del Salt, Pont del Molí de la Font i Vista general.
Considerem una magnífica plataforma per donar a conéixer el poble i atreure visitants,la guia Repsol. Properament col.laborarem amb altres publicacions per mostrar els atractius del municipio.




Monday, June 13, 2016

 

RIERA DE MERLÈS - COMENÇA EL GRAN REPTE - ESTIU 2016

COMENÇA EL GRAN REPTE – CONTROL DE LA RIERA DE MERLÉS- ESTIU 2016.
Avui, diumenge dia 12 de juny, he fet la primera visita d’inspecció de la zona de la Riera de Merlès per comprovar si el bon temps comportava la presència dels primers banyistes en els punts més habituals.
Efectivament en els principals gorgs ja hi he trobat els primers banyistes acompanyats de gossos, i els primers indicis de que hem de començar la batalla d’aquest estiu. La presència encara era reduïda, però ha servit per donar a conèixer la normativa i l’exigència de seguir les indicacions que figuren en els cartells col·locats al llarg del camí.
L’acceptació ha estat bona, i trobada lògica, per part dels primers usuaris de la Riera. De moment els vehicles estaven tots ben estacionats, i la velocitat moderada, excepte per part d’alguns que no devien haver mirat els senyals o simplement devien creure que no anaven per ells.
Estem a expenses de la climatologia però queda clar que a partir d’avui, la presència de banyistes a la Riera serà cosa habitual tots els caps de setmana, i a partir de juliol, fins i tot en dies laborables, per alguns , puix que per molts altres poden suposar dies de vacances.
La senyalització està en perfecte estat, i els contenidors en el seu lloc, per tant no hi ha cap element que no indiqui quin ha de ser el comportament en aquest indret. De totes maneres s’ha de posar ja en marxa el dispositiu de l’any passat pel que fa vigilància, neteja, i control de l’activitat en tot el recorregut de la Riera de Merlès.
Estic convençut que la feina feta començarà a donar bons fruits i aconseguirem reduir la pressió sobre la riera i que el comportament sigui clarament cívic. Els primers contactes tinguts avui, almenys indiquen una consciència i una voluntat de col·laborar a fer-ho possible.
Borredà, 12 de juny de 2016.
L’Alcalde- President, Joan Roma i Cunill



Saturday, June 11, 2016

 

ALCALDES ESPERANÇATS- art. Regió 7

ALCALDES ESPERANÇATS.
Estem a punt de tancar una de les etapes més dures, contradictòries i nefastes pel funcionament dels ajuntaments dels trenta – set anys de democràcia municipal. Ho dic com Alcalde, però també com observador de la vida política en els altres nivells de l’administració pública: consells comarcals, diputacions i governs autonòmics.
En matèria municipal, el PP ha actuat amb una refinada astúcia, molt pròpia de qui defensa el centralisme en tots els seus apartats, i a fe que ha aconseguit trasbalsar el funcionament dels ajuntaments, fins el punt de que tots els alcaldes sospirem per retornar a la posició anterior a l’arribada del PP al govern. Mai havíem cregut, com en tant poc de temps, es podien canviar tant les regles de joc del funcionament municipal, fins el punt de suplicar a tots els partits polítics, el compromís de derogar l’RSAL, en el primer Ple Ordinari del Congrés dels Diputats.
Perquè ens entenguem tots, els ajuntaments tenen la seva “Constitució”, anomenada Llei de Bases de Règim Local, de forma similar a com les Autonomies tenen el seu Estatut, i l’Estat la seva Constitució. Es norma, en tots els països democràtics, que cada nivell d’administració defensi i actuï en funció del que li assigna la seva “constitució” i que les altres la respectin i li donin suport.
Doncs, bé, aquí es va fer una mena de reforma de la “constitució municipal”, per la porta del darrere, de nit i amb alevosia. Es volia evitar que els Alcaldes ( quan dic alcaldes, entenguem equips de govern) fessin el que volguessin, i en base a uns pocs desaprensius , mal gestors o corruptes, varen trobar l’excusa per estacar curt als ajuntaments. La solució la van trobar de la mà de l’RSAL ( La Llei 27/2013 – de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local).  Unes boniques paraules que emmascaren un canvi brutal de les regles de joc existents fins aleshores, i que han suposat una reducció espectacular de l’autonomia municipal, la imposició d’un règim centralista i l’entrada de noves formes de relacionar-se els funcionaris amb els càrrecs polítics.
S’ha de reconèixer l’astúcia i la perfídia del PP en aquests canvis, venuts com reformes per millor garantir “el bon govern municipal”. Amb l’excusa de que alguns ajuntaments havien estat mal governats, o podien caure en mans poc responsables, res millor que imposar unes supervisions i controls que cap organisme central, té. D’aquí, el control directe del govern central, exigint informació i documentació, impartint què es pot, o no es pot fer, com hem de gestionar els recursos propis, quin endeutament ens permet, quan i com podem contractar personal, etc, etc.

Per raons d’espai no puc enumerar les nefastes conseqüències d’aquest canvi legislatiu, però puc assegurar que son letals, sinó son modificades de forma urgent. El PP vol ajuntaments convertits en gestories, i no autèntics governs municipals. Estem, doncs, davant la gran oportunitat per retornar el poder al poble, representat pels seus ajuntaments. Els qui ens han elegit no ho varen fer per omplir papers i seguir un guió marcat a centenars de quilòmetres de casa, sinó per resoldre els problemes quotidians. Arribats en aquest punt, és cert que tots els partits de l’arc parlamentari, a la oposició, varen acordar derogar aquesta Llei. Però per experiència i per la força que sempre ha tingut el partit socialista, a nivell municipal , em fio sobretot del que segur que faran els socialistes si assoleixen el govern de l’estat. Per necessitat i per compromís amb el que es va acordar entre partits, però també per la petició feta per la immensa majoria d’ajuntaments, si ara una cosa interessa és portar el PP a la oposició i aconseguir un govern de progrés , presidit per Pedro Sánchez. Amb ell al capdavant, estic segur del compliment de la promesa, i aconseguir que els ajuntaments tinguin el paper que la seva “constitució” els atorga, i assolir un millor sistema de finançament, deute pendent des dels inicis de la democràcia. 

Friday, June 10, 2016

 

BUTLLETÍ MUNICIPAL- NÚMERO 4 - JUNY 2016 - COMPROMÍS X BORREDÀ / PSC


BUTLLETÍ – INFORMEM- BORREDÀ – JUNY 2016 – NÚM. 4

NUCLI URBÀ = ILLA DE VIANANTS.
En els darrers anys les normatives de circulació, accés a nuclis urbans i de mobilitat de vianants, han canviat radicalment com per obligar a tots els ajuntaments a emprendre modificacions substancials dintre dels nuclis urbans .
També aquí a Borredà ens hem d’adaptar a les normatives vigents i en els darrers anys ja hem iniciat aquests canvis. Canvis com que dintre del nucli urbà, el límit de velocitat estigui fixat en els 20 quilòmetres /hora. O tenir voreres prou amples com per poder circular degudament, amb cadira de rodes, cotxets, o amb crosses. Passos de vianants en llocs determinats, limitació de pas de vehicles o d’estacionament, etc. O modificar el paviment dels carrers de pedra natural del país ,per altra que estigui homologada, com anirem fent en els propers anys, començant pel carrer de la Font.
Un pas inicial i essencial era disposar de prou aparcament públic i gratuït com per facilitar que la gent pugui deixar el cotxe i anar a peu. Aquest tema està resolt, amb l’aparcament municipal, i amb altres places situades a la zona esportiva. I si cal, en dies o moments determinats, podem destinar una part del camp de futbol, a zona d’aparcament, per així facilitar l’accés al nucli urbà, que s’anirà convertint en ILLA DE VIANANTS.
Què vol dir ILLA DE VIANANTS ?. Vol dir que en tota la zona afectada, el vianant tindrà absoluta prioritat. Els vehicles podran circular-hi però sempre a velocitat reduïda ( 20/ hora) i donant pas a qui vagi a peu.
Amb carrers estrets com els que tenim en el casc antic, no hi ha altra solució que aquesta. En el tram nou del carrer Manresa i Carrer Queralt, s’han pogut construir voreres , prou amples com per complir la normativa, però més amunt ja no és possible, i encara menys en la resta de carrers. La única solució és plataforma única de paviment, sense voreres, i per tant, prioritat pel vianant.
També en determinats punts es col·locaran pilones per poder tancar el casc antic per diversos punts, per tal de poder fer activitats, amb garantia de que cap vehicle podrà obstaculitzar la celebració. En comptes de baranes metàl·liques disposarem de pilones, molt més pràctiques i efectives, en moments donats. La resta de l’any estaran abaixades, per facilitar el pas, però convé tenir-les sempre disponibles.
Estem davant un canvi important de mentalitat i accessibilitat al centre del poble. L’ús del cotxe privat ha de donar pas a anar a peu, a gaudir de l’espai públic i a poder caminar sense el perill constant del tràfic. Fa anys varem iniciar aquest camí, ara li donem un nou impuls, i en poc temps serà una realitat.

OBRES CARRER MANRESA I QUERALT.
En primer lloc demanem disculpes per les molèsties que una obra com aquesta comporta, i també disculpes pel retard en l’acabament. Tota obra en casc antic suposa trobar imprevistos diversos, i en aquest cas, n’hem tingut molts. Alguns relacionats amb les connexions a xarxa clavegueres, altres a l’aigua, o entrades a casa, magatzems,etc, i també a l’exigència per part de Carreteres de la Generalitat de determinades obres d’encaix entre l’entrada i la C-26.
També hem volgut millorar la sortida direcció Berga, i per descomptat, tot el relacionat amb la doble xarxa d’aigües netes i brutes, i el seu desguàs cap al rec de la fàbrica, preveient les futures obres que les han de portar cap a la depuradora( a càrrec de la Generalitat), les brutes, i cap a la riera, les netes.
Deixarem per després de l’estiu, dues obres complementàries previstes com a millores, per evitar més molèsties en aquesta zona. Una és la millora d’un tram del carrer Queralt, fins a l’aparcament. El ferm de formigó està en deficients condicions, i aprofitarem per canviar la canalització que té, i l’altra intervenció és l’eixamplament del carrer de Dalt, a l’entrada de la zona esportiva. Reiterem les disculpes, i en poc temps veurem el resultat final del projecte en curs.

AJUTS DIPUTACIÓ – 32.542,00 Eur.
Fa pocs dies la Diputació de Barcelona ens va comunicar l’aprovació de 10 de les peticions de subvenció tramitades, per un import global de 32.542,00 euros. Aquests ajuts corresponen al que s’anomena Catàleg de serveis, i comprenen diners per canviar alguna de les bombes de les piscines, o per organitzar algunes activitats esportives, material per un circuit de BTT en el camp de futbol, compra d’un desfibril·lador, organització d’activitats per la gent gran, etc.
A més d’aquest import en diners, hem aconseguit de la Diputació , altres ajuts anomenats tècnics, en que ens ajuda al manteniment de la xarxa d’aigua potable, oficina de consum, dinamitzadora esportiva, dinamitzadora de la gent gran, etc, etc.
En resum, un any més, tot i la crisi hem aconseguit un volum gran de subvencions per fer possible la continuïtat de diverses activitats de l’ajuntament, i la compra de material indispensable perquè tots els equipaments puguin funcionar. Dintre de pocs dies negociarem les grans subvencions destinades a fer obres. Oportunament us en informarem.

CANVI I MODERNITZACIÓ PARALLAMPS.
L’Ajuntament va instal·lar, uns 25 anys enrere, un nou parallamps en el campanar de l’església i un altre a la teulada de les Escoles noves. Aquests parallamps son revisats periòdicament per la empresa INGESCO, i en la darrera revisió es va informar de la necessitat de procedir a la seva renovació.
Aquest mateix mes de juny s’ha procedit a canviar els dos parallamps, amb un cost total de 4.334,48 euros. Els dos parallamps és la segona vegada que es renoven, i suposen una bona protecció per tot l’entorn. Una mesura addicional per evitar la caiguda de llamps fou la de posar televisió per cable en la majoria de cases del casc urbà. Això va permetre treure prop de 300 antenes que suposaven un autèntic perill.

ADQUISICIÓ MATERIAL.
Des fa molts anys procurem anar comprant material per poder treballar millor la brigada d’obres, però també per poder fer activitats diverses al llarg de tot l’any.
Escenari: L’escenari que es posa a la Plaça Major per les activitats lligades a la Festa Major o a d’altres moments, feia 8 x 4, es a dir, 32 m2. Ara s’hi ha fet una ampliació per deixar-lo en 8 x 6, es a dir, 48 m2. Això permetrà poder contractar grups més variats que exigeixen aquestes dimensions.
Remolc. Jubilem el vell remolc i n’hem comprat un de nou per un import de 3.267 euros a l’empresa Serra del Teix, de Viver i Serrateix, especialista en aquest sector.
Taules i bancs. Hem comprat un conjunt de 12 taules i 24 bancs de fusta, plegables, per poder acollir prop de 100 persones. Tot plegat, es pot posar en un palet metàl·lic amb rodes incorporades com per poder-lo moure d’un lloc a l’altre. El cost: 2.821, 24 eur.
Cadires: Poc a poc les velles cadires de fusta es van trencant, i hem comprat 50 cadires més de plàstic per un total de 395,40 euros. Igual que els que tenim en el Puigmal.
Completar equip de so: S’ha comprat una taula de so per poder tenir 3 equips complerts. Un ha d’estar sempre a l’ajuntament, per casos d’emergència, lligats a Protecció civil. Un altre està en el local Puigmal, i finalment un tercer pot servir per posar i treure a l’aire lliure.

PLA OCUPACIÓ – 14.000,00 eur.
Hem aconseguit un nou Pla d’Ocupació de la Diputació de Barcelona per poder contractar persones a l’atur. L’import exacte és de 13.979,45 euros, els quals serviran per contractar un vigilant per les piscines municipals, i a 3 persones a mitja jornada per poder ajudar en les feines de la brigada d’obres.
Les convocatòries, bases, selecció i contractació van a càrrec de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà. Es aquesta Agència la que s’ocupa de tots els tràmits, en compliment d’un conveni amb l’ajuntament. Els interessats es poden posar en contacte amb aquesta Agència al tel. 938247700.

CICLE INFANTIL A LES ESCOLES.
Es evident que garantir la continuïtat de l’Escola és una prioritat clara per l’equip de govern i així ho hem demostrat al llarg dels anys. La pèrdua de població aquí, i de fet, en tots els municipis de la comarca, i en el món rural, posa en perill el seu futur.
Per aquest motiu en els darrers anys, alcaldes, mestres, entitats,...havien demanat a la Generalitat la possibilitat de poder oferir un cicle infantil per a nens i nenes de 1 a 3 anys, a la mateixa escola. Una iniciativa com aquesta pretén evitar la marxa dels més petits cap a ciutats, i així garantir la continuïtat de les escoles rurals.
Finalment la Generalitat ho ha autoritzat, però fent pagar tot als ajuntaments. Es a dir, els costos d’adaptació de l’aula a guarderia va a càrrec de l’ajuntament i la contractació d’un TEI ( tècnic en ensenyament infantil) també. Els pares pagaran una quota de 118 euros al mes, i ja està. La Generalitat simplement autoritza, els ajuntaments paguen i els mestres els hi cau una responsabilitat més...una estranya manera de coordinar- se entre administracions.
I els ajuntaments ho tenim complicat perquè no podem contractar lliurement, ni crear nous serveis deficitaris, segons normativa de Madrid. Què fer, doncs? De moment, preveiem fer les obres d’adaptació d’una aula a la planta baixa, aquest mateix estiu, i quan tinguem un mínim de 2 o 3 inscrits, contractar un TEI, pagant-lo amb diners del Pla d’Ocupació de la Diputació. Aquesta serà la manera d’esquivar la llei estatal i poder oferir aquest nou servei. Ara toca confiar en tenir prou alumnes. Per això aprofitem aquest espai per informar de que la matrícula està oberta tot el curs. Es a dir, poden entrar al cicle infantil en qualsevol moment, s’hagin inscrit abans o no.

AJUT DE 1.000,00 EUR PELS REFUGIATS.
L’Ajuntament de Borredà forma part del Fons Català de Cooperació, i en aquesta organització hi ha un àmbit destinat a ajudar als refugiats sirians. L’Alcalde assisteix regularment a totes les reunions i es va acordar de concedir un primer ajut de 1.000 euros per les necessitats més urgents, en la zona de conflicte.
També se’ns va recomanar no enviar material, i esperar novetats. En aquests moments comencen a arribar els primers refugiats a Espanya i alguns vindran a Catalunya. Els primers llocs d’acollida seran Barcelona, Manresa i Tiana.
Per la nostra part estem a l’espera de noticies, i varem decidir coordinar-nos amb el Consell Comarcal, via Treballadora social. Si hi ha alguna novetat, o se’ns demana organitzar alguna acció concreta, us ho farem saber.

APATS A DOMICILI.
A petició de dues persones soles, l’ajuntament ha reprès el servei de portar el dinar a casa de les persones que viuen soles. Aquest àpat els hi porta un membre de la brigada o del pla d’ocupació i els usuaris paguen 5 euros per cada àpat. La resta el paga l’ajuntament. De fet, el cost que suposa per l’ajuntament ens el subvenciona la Diputació de Barcelona. De manera que si hi ha alguna persona sola, o algun matrimoni de persones grans que volen demanar aquest servei, es poden adreçar a la treballadora social, Montserrat Pedrals, que ve tots els dijous de les 9 a les 2 a la planta baixa de l’ajuntament.
En el seu moment l’ajuntament va comprar 20 carmanyoles de gran qualitat que serveixen per portar el menjar en perfectes condicions. Un menjar variat i adaptat a les necessitats dels usuaris.

CANDIDATURA VILES FLORIDES .
Per acord de l’equip de govern, dintre de pocs dies, l’alcalde presentarà la candidatura a Vila Florida pel nostre poble. Considerem que a l’igual que a França. Itàlia i altres països han formalitzat la categoria de Vila Florida per aquells pobles especialment sensibles a les plantes i flors, també aquí, aquesta iniciativa està fent fortuna.
En aquests moments hi ha 72 municipis amb aquest títol, i estem convençuts de que Borredà té prou atractius per obtenir-lo. De fet fa més de 25 anys que guarnim carrers, places i racons del poble amb jardineres fetes de troncs d’arbres, plenes de plantes i flors.
També podem veurem com en tots els espais públics, les plantes, arbres i flors son habituals( balcons ajuntament, aparcament, zona esportiva, jardins diversos...), però també alguns particular fa anys que guarneixen balcons i finestres amb tota mena de flocs. Molts ho fan a la part del darrera perquè estan més protegits de les inclemències del temps. Doncs bé, ara els demanem que busquin plantes i flors adequades per les façanes i així tots plegats, aconseguir un nucli urbà, esplèndid.
L’arquitectura ens ajuda i la distribució de carrers i places, també, de manera que la netedat, bellesa i guarniment s’ajunta com per oferir un poble enjoiat, on sigui bonic de viure i atractiu de visitar.

SENYALITZACIÓ COMERCIAL.
Per acord de l’equip de govern s’ha encarregat la confecció d’una proposta de senyalització de tots els comerços situats en el nucli urbà que disposin de la corresponent llicència d’activitat.
També l’ajuntament canviarà els vells rètols per altres de nous, de manera que qualsevol visitant vegi tot el que el poble ofereix, sigui en serveis, sigui en oferta gastronòmica, comercial o professional.
El cost total és de prop de 4.000 euros, 3.000 dels quals els hem aconseguit de la Diputació de Barcelona. La previsió es poder-los tenir posats a principis del mes de juliol. I de cara l’any vinent estem estudiant una altra proposta de reclam turístic a peu de carretera per atreure els conductors que passen per la C-26.

EL DR. MIQUEL VILARDELL TARRÈS, A L’IEC.
El dijous dia 7 de juliol a les 7 de la tarda, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona es durà a terme un acte oficial, dedicat a la figura del fill il-lustre de Borredà, Dr. Miquel Vilardell Tarrès.

Li ha arribat l’edat oficial de jubilació i aquest acte servirà per recordar una etapa brillant de la seva carrera professional, i alhora obrir-ne una altra, al servei de la professió i el país, si bé, en altres termes. L’ajuntament hi serà representat , així com altres persones que s’hi vulguin afegir. Li desitgem llarga vida i llarga activitat en molts dels aspectes professionals i literaris en els quals ha excel·lit. 

This page is powered by Blogger. Isn't yours?