Monday, July 30, 2007

 
INDUSTRIA I ENERGIA AL BERGUEDÀ
Aquest any es produiran uns quants fets realment rellevants pel futur de la nostra comarca. El més important serà el tancament definitiu de Carbons Pedraforca , i amb ell, el de la indústria del carbó. Lligat a ell, es mantindrà la activitat de la Tèrmica de Cercs, però amb data definitiva, també de tancament. Un màxim de cinc anys des d’ara mateix. Un altre fet que marcarà el nostre futur, i deixarà enrere un lligam carbó- electricitat que tants llocs de treball ha creat i problemes ha donat.
Per contra, i de forma immediata es produiran noves inversions en nous projectes que compensaran àmpliament els aspectes industrials negatius, abans descrits. De lluny, el més important serà l’inici de les obres de construcció del polígon industrial, amb vocació comarcal de Olvan. Una primera fase que suposa posar cinquanta hectàrees en el mercat industrial de sol. I deixant-ho tot apunt per sumar-hi unes altres cinquanta hectàrees més. Realment és el projecte que tindrà una repercussió més gran en la economia de la comarca de tots els fets fins ara.
I el que molta gent desconeix de la comarca, és que tot i tenir la Central Tèrmica, tenim greus deficiències en subministrament elèctric. A dia d’avui, no podríem emplaçar grans indústries, per falta de infraestructures elèctriques. I el polígon d’Olvan, també resoldrà aquesta mancança amb la ubicació en el bell mig dels terrenys, d’un subestació elèctrica, pensada no solament per abastir les necessitats de les futures indústries del propi polígon sinó també de la resta de la comarca, i molt especialment del Baix Berguedà.
Al mateix temps s’està impulsant una nova interconnexió elèctrica entre el Berguedà i el Ripollès per garantir millor l’intercanvi de potències, en cas de avaries o caigudes importants. I tots coneixem les febleses de la xarxa elèctrica en casos de incidències, mínimament greus. Per tant, la comarca en un parell d’anys estarà degudament equipada i salvaguardada de carències i eventualitats, en una matèria tant essencial com és el de subministrament elèctric.
Però tornant al polígon, l’ajuntament d’Olvan i l’ INCASOL, han fet ja els deures i amb pas ferm i segur estan complint els terminis per poder fer realitat el nou sol industrial. I no hi ha cap dubte de que s’omplirà ben aviat . Vàries empreses de la comarca necessiten més espai per desenvolupar-se i el polígon de La Valldan està ple i sense possibilitats d’ampliació. A més el nou polígon naixerà amb totes les noves tecnologies , a punt i a peu de parcel•la. En tots els sentits serà un polígon modèl.lic per amplitud i qualitat. Es el que havíem reclamat durant molts anys.
He seguit molt de prop totes les vicissituds d’aquesta infraestructura i no ha estat fàcil arribar fins aquí. Només la convicció i fermesa en fer complir els compromisos adquirits per part del Conseller Nadal i el treball i facilitats donades per l’ajuntament d’Olvan , han permès arribar a un final feliç, amb el compromís de fer el gran polígon de cent hectàrees, a mig termini, i deixant enrere un primer projecte que contemplava un espai més petit.
La arribada del desdoblament a Berga , i la situació estratègica dels terrenys adquirits , fan molt atractiu el polígon per empreses d’aquí, i sobretot de fora. Les peticions d’informació i estudis fets per algunes grans empreses, ja demostren que l’interès hi és , i convertirà aquest espai en el principal punt de creació de llocs de treball i l’autèntic centre de la vida econòmica de la comarca. Es un bon lloc i permet aprofitar els terrenys d’una manera adient, i complint els nous paràmetres del govern de la Generalitat, en el sentit de tenir ,pocs polígons, però de gran capacitat i ben equipats. En poc temps començarem a veure les màquines treballant i ens donarem compte de l’abans i després d`aquest esperat projecte.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Friday, July 27, 2007

 
TALLS DE LLUM O APAGADES NACIONALS
Només els grans problemes es converteixen en nacionals quan afecten Barcelona – capital. Quan es tracta de petits municipis o mitjans, la cosa canvia totalment. En aquests casos les noticies tenen un caire de petits incidents, o problemes sense rellevància. Ens agradi o no aquesta és la realitat des de sempre en el nostre país.
En tenim una nova prova en la gran apagada, de la qual se n’ha parlat fins extrems inverossimils i se’n continuarà parlant durant mesos. Es farà servir a tot arreu i en totes les circumstàncies. Uns per atacar Madrid, altres per atacar el govern de la Generalitat i altres per anar contra tots. La realitat, però continuarà sent complicada a l’hora de fer previsions perquè un tema com aquest no es torni a repetir.
I ja no parlo de Barcelona , sinó de la nostra comarca. Molts no saben que tot i ser productors d’energia a la Central de Cercs, tenim la comarca penjant d’un fil , en matèria de subministrament elèctric. Qualsevol incident pot convertir-nos en un Barcelona dos, i quedar a les fosques durant força temps. I és que queden algunes grans inversions per fer que son estratègiques, de cara el futur immediat.
Parlem molt del polígon comarcal d’Olvan, però el que molts no saben és que un dels grans serveis que aniran allà serà una subestació de FECSA-ENDESA. Es a dir, una infraestructura essencial , no solament per donar força a les empreses que s’instal•lin en el polígon sinó per poder regular la forta demanda de la resta de la comarca.
I queda encara per fer una bona connexió entre el Berguedà i el Ripollès , de manera que es puguin interconnectar en cas de necessitat. Ara una part pot quedar penjada de l’altra i tots sabem que la millor manera de no quedar tallats és que quan falla d’una banda es pugui alimentar d’una altra.
Durant anys m’he ocupat de temes d’indústria i energia i he pogut veure fins a quin punt una gran empresa com ENDESA planifica i inverteix en el territori. Ens queixàvem de FECSA, però la teníem més a prop que no pas ara que només conserva el nom, a efectes de mercat i sentimentals, però tot es decideix molt lluny d’aquí, i amb maneres típiques d’un monopoli.
Abans teníem un encarregat a la comarca amb el qual ens barallàvem contínuament per obres, canvis, modificacions de traçat, etc, però amb qui al final arribàvem a un acord i el portàvem a la pràctica sense excessius papers. Teníem el principi de ajuda’m i t’ajudaré.
Si ell necessitava un permís de pas, uns plànols del poble, un cop de mà de la brigada municipal, els alcaldes li solucionàvem la vida, i ell a canvi, ens resolia la nostra quan li demanàvem algun favor per canviar algun pal de lloc, o traslladar alguna línia dintre del poble, etc.
Això ara ha canviat totalment. Ja no tenim oficina d`ENDESA a la comarca. Han delegat en els punts de servei, els quals determinades funcions no les poden fer. Hem augmentat la paperassa, hem complicat les tramitacions i tot s’ha fet molt més car. I no n’han tingut prou. Un canvi legislatiu els ha permès fer canviar tots els comptadors dels ajuntaments i a encarir els consums, de manera que des d’aquest any els ajuntaments paguem molt més per la llum que no anys enrere.
En resum, els alcaldes estem francament empipats amb FECSA-ENDESA. I per la meva part penso iniciar el mes de setembre tot un seguit de reivindicacions per aconseguir canvis en el que l’empres paga als ajuntaments per poder ocupar el vol, sol i subsòl municipal per passar-hi les línies elèctriques, i al mateix temps altres exigències per no haver de pagar els enormes costos que suposa la certificació d’obres que no fan ells mateixos, o el que facin pagar a d’altres , pel que haurien de pagar ells, en matèria d’ampliació de potencia, millores generals, etc.
En definitiva, aquest greu incident a Barcelona, ha de servir per passar comptes i posar-nos al dia, després de massa anys que han fet el que han volgut, i com han volgut.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
LA APAGADA NACIONAL
Hem tornat a tenir una nova prova de que Barcelona marca la pauta de tot el que passa a Catalunya. I només quan una cosa passa a la capital es converteix en un problema nacional. En aquest cas la famosa apagada. I considero que el fet ha estat positiu pel que té de demostració de no tenir els serveis bàsics en perfectes condicions. I com sempre el problema no ve d’ara, sinó de molts anys de tranquil•litat inversora .
He estat portaveu d’indústria del PSC en el Parlament i deu o quinze anys enrere ja ens barallàvem amb el Conseller de torn sobre la falta d’inversions de FECSA, primer , i ENDESA ,després. Res a fer, els Consellers de CiU semblaven defensar millor les posicions de la empresa que no pas els interessos dels ciutadans catalans.
No es reconeixien les deficiències de quantitat ni les de qualitat. Moltes empreses es queixaven de talls, de microtalls, de costos brutals per renovacions de línies, per donar-se d’alta, per abusos de posició dominant, per una burocràcia excessiva, per retards incomprensibles a l’hora de connectar i multitud d’altres problemes, impropis d’una societat avançada.
I com ja és habitual, al final els problemes peten. Res és etern i les deficiències surten quan menys es desitgen. Li ha tocat a Barcelona i entorn, però son molts els pobles petits i mitjans que venen patint deficiències des de fa molts anys. Per això, personalment i com alcalde crec que aquesta apagada ens va perfecte per reclamar, finalment un canvi substancial en les condicions del subministrament elèctric als particulars, i a les administracions.
Porto un grapat d’anys al capdavant de l’ajuntament i he tingut ocasió de valorar els tractes amb FECSA primer, ENDESA, després. El comportament és el propi d’una immensa empresa , coneixedora que no podem anar enlloc més , i que sempre haurem de recórrer a ells. Per tant estem tractant amb un monopoli, i amb tots els tics que li son propis. Burocràcia enorme, lentitud exasperant, costos brutals, decisions contradictòries entre uns òrgans i altres, llunyania en les decisions, personal de contacte (tècnic i administratiu) canviants constantment,etc.
Abans de la famosa apagada ja havia decidit convertir-me en un dels alcaldes portaveus de les queixes i propostes de canvis substancials en les relacions de les administracions amb ENDESA. I ara, més que mai ,ho considero necessari. Simplement esperava arribar al mes de setembre per iniciar un seguit d’actuacions , a nivell de Federació de Municipis, del Parlament i de la Generalitat.
El motiu és ben senzill, i és que tot té un límit. Políticament l’he superat i considero arribat el moment d’exigir unes altres relacions amb una empresa que ha de donar un servei bàsic com aquest.
El límit ve donat per un canvi legislatiu en que els ajuntaments fins ara pagàvem unes tarifes elèctriques determinades amb unes bonificacions i condicions que feien més suportable el cost del consum. Ara , l’augment ha estat enorme, brutal, similar als grans beneficis que tenen les elèctriques. I els ajuntaments hem de pagar uns rebuts significativament més alts que l’any passat. Però hi ha altres raons, encara més rellevants per exigir un canvi radical en les relacions.
Fins ara, molts alcaldes ajudàvem ENDESA a l’hora de negociar passos de línies , ocupacions de terrenys, canvis de línies,etc. Eren ajudes, típiques ,en pobles que coneixem a tothom i volem una bona solució per tots plegats. I facilitar el pas de línies forma part del nostre treball institucional.
Però , ja estem escarmentats i empipats de veure com després qualsevol petició o “favor” que els demanem per canviar un pal, soterrar un tram, o reforçar una línia es converteix en una petició com qualsevol altre i a un cost igual. Es a dir, brutalment elevat. Puc donar fe que canviar un pal , pot costar més de set mil euros, o que certificar una línia ,feta per una altra empresa té un cost de deu o dotze mil euros, i així anem sumant.
I molts hem dit prou. Estem cansats d’ajudar , a canvi d’un tracte ineficient, inadequat i car. Si ens necessiten haurem de fer-los-hi pagar amb la mateixa moneda que ells. I la ocupació de vol (línies aèries), sol i subsòl que fins ara estava estipulat en un 1,5% de la facturació del municipi, considero que ha de passar a ser del doble. A més d’altres exigències que penso presentar en diferents fòrums municipals. Estem cansats de la prepotència i de la total dependència d’una única empresa. I bona part de culpa l’hem tinguda per no plantar cara , a temps i amb contundència. Ara tenim la ocasió per posar-nos al dia .
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Tuesday, July 24, 2007

 
PROGRAMA

* "Concerto a cinque" Op. 7/1 Tomaso Albinoni (1671-1709).
- Allegro/Adagio e Staccato
- Allegro Assai


* “Concerto Grosso” Op. 6 nº 12 Arcangelo Corelli (1653-1713).
- Adagio
- Allegro
- Sarabanda
- Giga


* “Antiche Danze Ed Aire” Suite III (sec. XVI e XVIII) Ottorino Respigui (1879-1936).
- I Ignoto (fine sec. XVI) ITALIANA
- II Gio. Batt. Besardo (sec. XVI) AIE DI CORTE
- III Ignoto (fine sec. XVI) SICILIANA
- IV Ludovico Roncalli (1962) PASSACAGLIA


* "La Oración Del Torero" Joaquín Turina (1882-1949).


* "Sinfonietta" (1955) Harald Genzmer (1909).
- Moderato
- Allegro molto
- Largo
- Vivace


Jove Orquestra de Cambra de Mollet
Ferran De La Varga, director

Violins: Violoncels:

Roser Cortès Clara Manjon
Marina Serra Irene Labrador
Loida Ollé Adriana Alsina
Roger Agustí Raquel Paban
Cèlia Martínez
Juan Carlos Mansilla
Garbiel Hernández Violes:
Alejandro Ferrer Maria Puche
Arança Castellón Elisenda Navarro
Gabriel Pérez Amós Pérez

FERRAN DE LA VARGA ORTIZ

Ferran De La Varga va néixer al 1973. Als cinc anys inicia els seus estudis musicals en el Conservatori Professional de Música de Badalona on cursa el Grau Elemental i Professional de violí amb I. Soriano, Jordi Cos, Pere Bardagí i Jesús Sancho. Finalitza el Grau Professional al Conservatori Professional de Música de Tarrassa amb Santiago Juan Martín. L'any 1990 inicia els estudis de Grau Superior amb el mestre Gerard Claret a l'Escola de Música de Barcelona, on també cursa música de cambra amb Josep Pons i Marçal Cervera. Al 1993 ingressa en el Conservatori Superior de Música de Barcelona “El Bruc” per a continuar els seus estudis amb el mestre Agustín León Ara. Acaba el grau superior de violí amb excel·lent.
Estudia violí barroc amb Emilio Moreno, i amplia estudis en masterclass i cursos internacionals amb mestres com: Barry Sargent, Corrado Bolsi, Marc Destrubé, Margaret Faultless, Enrico Gatti, Roy Goodman, Lars Ulrik Mortensen, François Fernàndez, Sigiswald Kuijken, Richard Gwilt, Jonathan Manson, Lucy Van Dael, Manfredo Kraemer, Neal Peres Da Costa, Chiara Banchini i Jaap Schröder, entre d’altres.
Ha col·laborat amb l'Orquestra Cameralis Académica-Brno de l'antiga Txecoslovàquia (dirigida per Laszlo Heltay), l'Orquestra Simfònica del Vallès (dirigides per Albert Argudo, Max Bragado, Jordi Mora, Pierre Cao, Salvador Brotons i Carl Davis), l'Orquestra de Cambra Catalana, l'Orquestra de l'Empordà, l'Orquestra Barcelona Sinfonietta, L’ Orquestra de Cambra de Granollers, L'Orquestra Filharmònica de Barcelona, L'Orquestra del Conservatori del Liceu, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, L’Orquestra Barroca Catalana, el Conjunt Orquestral de Girona...etc
Fou concertí assistent de l'Orquestra del Reial Cercle Artístic, membre de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC), concertí assistent de l'Orquestra Barcelona Sinfonietta, entre d’altres formacions. Col·labora amb l'Orquestra Ciutat de Granada amb la qual ha realitzat diverses gires i l'enregistrament de CD´s per Harmonia Mundi, treballant amb directors com Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, James Ross, Gilbert Varga i Pedro Halffter, entre d'altres.
Ha format part de la Formació de Cambra Almodis amb la que ha enregistrat 2 CD’s amb l’integral dels quintets amb guitarra de Luigi Boccherini per Columna Música (2004). Actualment dirigèix el “Quartet Europeu” realitzant una intensa activitat concertística.
Al 1993 fou seleccionat per a formar part, en representació de Catalunya, de l'Orquestra Mundial de Inter-Regions amb seu a Ochsenhausen a Alemanya (dirigida per Nicolas Pasquet).
L'any 1989 i 1990 guanyà dues beques de "La Caixa" per a realitzar dos cursos amb Rodney Friend (director i professor de violí del Royal College of Music of London) i Jae Park, on es relacionarà amb Gabriel Banat, Roger Best, Sussan Milan, Eleonor Warren, John Foster, Pinchas Zukerman...etc.
Ha ampliat estudis de violí modern en master class i cursos internacionals amb mestres com: Gerard Claret, Detlef Hahn, Rodney Friend, Jae Park, Santiago Juan Martín, Miguel Angel Gorrea, Krysia Osostowicz, Corrado Bolsi, Angel Jesús García, Freia Kirby, Evelio Tieles, Kees Hulsmann, Gonçal Comellas, Agustín León Ara, André Linale, Emilian Piedicuta, Emile Cantor, Laurentiu Sbarcea, Thomas Zehetmair, entre d’altres.
Al 1998 fou seleccionat per a participar com a alumne actiu en la classe magistral del prestigiós violinista Thomas Zehetmair, impartida a l'Auditori del Conservatori Superior de Música de Las Palmas de Gran Canaria.
Estudia direcció d'orquestra amb el mestres Francesc Llongueres, Antoni Ros-Marbà i Manel Valdivieso. Amplia coneixements de direcció amb Josep Pons i Jesús López Cobos. És un dels fundadors i director titular de la JOSVO (Jove Orquestra Simfònica del Vallès Oriental) ) amb la qual ha realitzat l'estrena de l'obra "Sel-lecció de Nadales" (2007) del mestre Josep Solà i de la JOCVO (Jove Orquestra i Cor del Vallès Oriental) amb la qual ha participat en l'estrena de l'obra "Divertiment" d'Albert Guinovart i "Nadales Catalanes" de Salvador Brotons, i amb la qual ha realitzat l'enregistrament dels CD’s “Nadales” (1999) i “Músiques d’arreu del món” (2002) per Capital Sound.
Ha estat convidat a dirigir diverses formacions com l’Orquestra del CIC (Barcelona), Orquestra “Archidea” (Florència), la Coral Sant Vicenç de Mollet, El Cor de Cambra de Granollers, la Coral de la Concòrdia de Cabrils, el Cor de Tiana, el Cor de Cambra Tornaveu, entre d’altres.
Ha format part com a membre del jurat del “1er. Concurs de Joves Intèrprets Fundació Arts Musicals De La Vall del Tenes”.
Actualment és professor titular de violí al Conservatori Superior de Música del Liceu i a l'Escola Municipal de Música de Mollet del Vallès, on, des del curs 1994-95, és director de la Jove Orquestra De Cambra de Mollet del Vallès (JOCM).

JOVE ORQUESTRA DE CAMBRA DE MOLLET (JOCM)

La Jove Orquestra de Cambra de l´Escola Municipal de Música de Mollet del Vallès es va crear el curs 1994-95, sota la direcció del professor Ferran De La Varga. Tots els seus membres son alumnes de l´Escola de Música de Mollet del Vallès.
Tot i la seva recent creació, i l´edat dels seus components, la seva activitat concertística tant a la ciutat de Mollet com en diverses poblacions de Catalunya (Tiana, Premià de Mar, Gualba, Cantonigròs, Barcelona, Vic, La Bisbal de l'Empordà, l'Hospitalet del Llobregat, Sant Esteve de Palautordera, Cadaqués, Monistrol de Montserrat, Castell de l’Areny, Granollers ..etc) ha esdevingut molt satisfactòria. De les seves actuacions cal destacar el concert programat dins les Festes de la Mercè de Barcelona al Museu Picasso (1997), la participació en el “Mercat de Música Viva de Vic´97”, el concert realitzat a l'Ateneu Barcelonès dins els actes del “Vè Festival de Joves Músics Europeus” (1998), la participació en la “IVª Mostra de Música Instrumental Ciutat de l'Hospitalet" (1999), el concert realitzat a Caja Madrid dins el XXVI Cicle de "Música Íntima" (1999),i el concert de Reis del projecte "Sant Quirze Solidari" a Sant Quirze del Vallès (2000) i el concert al “II Festival de Música de la Bisbal de l’Empordà” al Claustre del Convent de Franciscans (2000), concert realitzat a Trondheim (Noruega) dins els actes del “VIè Festival de Joves Músics Europeus” (2000), el concert al “Festival de Música de Cadaqués” (2000), el concert d’obertura del “Xè Aniversari de l’Escola Municipal de Música de Mollet del Vallès” juntament amb la coral Sant Vicenç a l’Església Parroquial de Sant Vicenç a Mollet del Vallès on varen interpretar el “Glòria” en Re Major d’Antonio Vivaldi (2001), el concert celebrat a l’Església de Sant Vicenç de Mollet i a l’Auditori de Granollers, amb el Cor de Cambra de Granollers on varen interpretar el “Magníficat” de Vivaldi (2002), el concert de Sant Jordi a l’Església de Sant Vicenç de Mollet on varen interpretar, amb la coral de l’Escola, la Missa “Santi Leopoldi” de Johann Michael Haydn (2003), l’estrena mundial del “Concert per Saxo i orquestra de corda” de Juan Carles Martínez dut a terme a l’Auditori de Sant Cugat dins dels actes de la “III Trobada de Saxos de Catalunya” (2003), els concert celebrats a Tiana, Cabrils i Mollet del Vallès interpretant la “Missa de la Coronació” de W. A. Mozart amb la Coral de la Concòrdia de Cabrils i la Coral Joventut Tianenca (2003), els concerts d’estiu celebrats a les localitats de Vilada, Borredà i Castell de l’Areny (2004, 2005 i 2006), el concert solidari al Casal del Metge de Barcelona (2005), els concerts amb la Coral Sant Vicenç de Mollet del Vallès, la Coral Ampacanta de Mollet del Vallès i el Cor de Cambra Tornaveu de Gavà interpretant el “Réquiem” Op. 48 de Gabriel Fauré a l’Església de Sant Vicenç de Mollet del Vallès i a l’Església de Santa Maria de Gràcia de Barcelona (2006), el concert a Brihuega, Guadalajara (2006), el concert solidari al Il-lustre Col-legi de Metges de Barcelona (2007), entre d’altres.
Una iniciativa del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Diputació d´Aragó, va sel.lecionar a aquesta orquestra per a dur a terme un intercanvi cultural realitzant concerts al "Palacio de Sástago" de Saragossa capital i a la població de Daroca.
Al curs 1995-96 van participar en la grabació del CD commemoratiu del 5è Aniversari de l´Escola Municipal de Música de Mollet del Vallès, i al curs 2000-01 va participar en la grabació del CD commemoratiu del 10è Aniversari de l´’Escola Municipal de Música de Mollet del Vallès. El 2003 realitza la grabació d’un CD amb el “Concert per a saxo i orquestra de corda” de Juan Carles Martínez, gravat en directe a l’Auditori de Sant Cugat dins la “III Trobada de Saxos de Catalunya”.
Tots els seus components són membres de la JOCVO (Jove Orquestra i Cor del Vallès Oriental), amb la qual han realitzat l'estrena de l'obra "Divertimento" (1998) d'Albert Guinovart i de l'obra "Nadales Catalanes" (1999) de Salvador Brotons, i l'enregistrament dels CD’s titulats "Nadales" (1999) i “Músiques d’arreu del Món” (2002), i la JOSVO (Jove Orquestra Simfònica del Vallès Oriental) amb la qual han realitzat l'estrena de l'obra "Sel-lecció de Nadales" (2007) del mestre Josep Solà.
24, 25 i 26 d’Agost del 2007.

 
Concerts

a càrrec de la

Jove Orquestra de Cambra de Mollet


Ferran De La Varga, director


Obres d’Albinoni, Corelli, Respighi,
Turina i Genzmer.


Divendres 24 d’Agost a l’Església de Vilada a les 22.00

Dissabte 25 d’Agost a l’Església de Santa Maria de Borredà a les 22.00

Diumenge 26 d’Agost a l’Església de Sant Vicenç del Castell de l’Areny a les 13.00 del Mig dia.



Amb la col·laboració de:

Ajuntament de Vilada
Ajuntament de Borredà
Ajuntament del Castell de L’Areny
Luthier Xavier Vidal Roca

 
MENYS PAPERS DES D’ARA MATEIX.
La paraula donada pel President Montilla s’ha complert i ja tenim la primera gran mesura per reduir la burocràcia de la Generalitat. En aquest cas es tracta de la paperassa que han de fer els empresaris i que segons estudis realitzats permetrà estalviar la xifra de 300 milions d’euros.
Aquest mateix estudi detalla que una empresa mitjana , fins ara dedicava unes 2.000 hores de feina a gestionar papers davant la Generalitat. Això els suposava una despesa mitjana d’uns 40.000 euros, i multiplicat pels milers d’empreses a tot el país, surt l’estalvi dels tres-cents milions d’euros a l’any. Deu n’hi do. I d’aquí la satisfacció d’aquest sector en comprovar que les promeses d’aquest Govern es compleixen.
De fet, el Govern ha aprovat un paquet de 48 mesures de tota mena i que van des de les més insignificants ,com no haver de portar constantment fotocòpies de carnets, NIF’s i altres històries, fins poder fer moltes gestions per via telemàtica. El fet és que un primer gran pas s’ha donat i ara cal reclamar-ne molts més.
Un d’essencial es abreujar, simplificar i solucionar ràpidament les peticions de creació de noves empreses. Es un dels reptes pendents de sempre. Hi ha països que en 48 hores tenen la documentació imprescindible per ser empresa. Sense voler anar tant lluny ni demanar tant, sí que en un mes seria raonable disposar de les altes corresponents. Tots coneixem sectors i iniciatives que s’han desfet per culpa dels maleïts papers. I no ens podem permetre continuar així en el món modern i de les noves tecnologies en que estem.
Per experiència pròpia ser que no és fàcil retallar terminis, reduir papers, coordinar accions amb altres administracions, etc, però toca anar per aquí. Tenim una Administració molt compartimentada i plena de trampes burocràtiques i malament quan et trobes en una roda infernal de que per tenir un paper en falta un altre, i tornem al principi. En aquests casos ,només una intervenció al més alt nivell pot trencar aquesta dinàmica. I no és lògic demanar la actuació d’un Director General o un Conseller per desencallar un tema burocràtic. Perdem el temps en tonteries.
Però bé, sembla que hem entrat en la bona via, la de reconèixer els fets i els problemes i trobar-hi solució. I ara toca als ajuntaments. Si a nivell empresarial l’estalvi s’ha xifrat en tres-cents milions, estic convençut que a nivell municipal estem parlant de xifres similars o més elevades. I si anem sumant arribarem a conclusions sorprenents, com que en molts casos és preferible treballar per reduir la paperassa que no pas per trobar noves fonts de finançament. Tant important és ingressar com reduir despeses.
I em sembla bé la proposta d’uns quants grans empresaris de fer proves amb la modificació de documentació per comprovar que no es produeixin disfuncions ni passos en fals, perjudicials per ells i per la administració. Una mena de prova pilot per veure els resultats i proposar nous passos en la mateixa direcció.
I si tots els nivells de les administracions fan una feina semblant , arribarem al destí proposat, com és el de fer el mínim indispensable de papers, com per tenir-ho tot arreglat i amb seguretat jurídica suficient per garantir el treball de cadascú. Just s’ha començat el llarg camí. Estem molt lluny de l’objectiu buscat, però hi anem, i això és l’important. I és important perquè és un compromís pres pel President davant dels empresaris i s’ha complert en un temps rècord de cinc mesos. Ara els qui estem en ajuntaments fem cua i demanem tres quarts del mateix.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

 
FESTA MAJOR BORREDÀ 2007

DIVENDRES 17 D’AGOST

FINAL CAMPIONAT FUTBOL SALA
Categoria Infantil
20:00 h Es disputaran el 3r i 4t lloc categoria
21:00 h jugaran el campió i el subcampió
Categoria Adults
22:00 h Partit entre els equips que ocuparan el 3er i 4t lloc
23:00 h Final que decidirà el 1r i 2on lloc del campionat.
Organitza Club Esportiu Futbol Sala de Borredà.

FINAL CAMPIONAT DE TENNIS
Organitza Antonio Velasco. Programes a part.


DISSABTE 18 D’AGOST

10:00 h 14è.CAMPIONNAT DE TENNIS TAULA al local Puigmal
Organitza Xavier González. Programes a part.

17:00 h 4t. CAMPIONAT DE BASQUET 3X3 a l’amfiteatre cívic.
Organitza Club Esportiu Borredà. Programes a part.

18:00 h Inauguració de l’exposició del CONCURS DE RAMS DE FLORS
Al local del centre cívic.
Organitza Carmen Andreu. Les bases es publicaran uns dies abans.

22:00 h 12è CORREFOC, amb la COLLA dels DIMONIS SOCARRIMATS de Borredà . S’iniciarà a la plaça Major i finalitzarà al camp de futbol.
Tothom pot participar-hi sota la seva responsabilitat. Per entrar al correfoc utilitzeu robes velles, no inflamables, millor de cotó, amb mànigues i pantalons llargs, barret de roba i calçat que us agafi el peu. Respecteu l’evolució dels diables.
Tot seguit CASTELL DE FOCS!

23:45 h Gran BALL DE NIT amb l’ Orquestra KASHMIR.



DIUMENGE 19 D’AGOST

12:00 h Ballada de SARDANES a la Plaça Major amb la Cobla LA PRINCIPAL DE BERGA.

16:30 h 18è. CAMPIONAT DE PETANCA INFANTIL
Organitzat pel Club de Petanca Borredà (sistema tots contra tots)

21:00 h CONCURS DE TAULES BEN PARADES i SOPAR POPULAR A LA PLAÇA
Cadascú s’haurà de portar la taula, el sopar, els convidats i sobretot les ganes de passar-ho molt bé.
Si a més voleu optar pel premi, cal tenir en compte que apart de la taula ben parada i el menjar ben presentat, es valorarà la originalitat, les disfresses, l’humor, la capacitat d’organitzar-se en grup, etc.
Programes a part

23:00 h GRAN BINGO per acompanyar el cafè i mentre esperem la discoteca.

24:00 h Fantàstica Disco-Mòbil FEM FESTA a la Plaça Major amb ritme i marxa per a totes les edats.


DILLUNS 20 D’AGOST

10.30h 1r CONCURS DE SUDOKUS al Centre Cívic.
Organitza Gemma Garcia.

12:00 h Gresca i xerinola pels més petits ( i no tant petits) a la plaça Major
a càrrec del grup d’animació infantil Cia. SAPASTRES

16:00 h 12è. CAMPIONAT DE BOTIFARRA DR. JESUS SOLER al local del Centre Cívic. Organitza Jordi Viñas.

17:00 a 20:00 h GINKANA PER GRANS I PETITS a la Placeta.
Hi participen grups de dues persones una gran i una petita, s’han de portar un mínim de 4 anys de diferència. Grans a partir de 14 anys.

24:00 h a Plaça Major CONCERT de CARLES CASES i la seva formació FILM MUSIC BAND. Estrenaran l’obra “The Untouchable of Carles Cases” una versió pròpia d’un film que és el resultat del muntatge de seqüències de la película i la sèrie televisiva del mateix nom. En l’espectacle es projectaran les imatges mentre s’escoltarà la banda sonora creada especialment per aquesta versió i a més la interpretació en viu del quintet de jazz, tot amb el sistema de so 5.1.
A continuació CINEMA a la fresca. Projecció de la pel·lícula “El perquè de tot plegat” basada en el llibre del mateix títol de Quim Monzò i que ens presentarà el seu director Ventura Pons. Cal recordar que a l’any 1996 Carles Cases va ser nominat als premis Goya justament per la banda sonora original d’aquest film.





DIMARTS 21 D’AGOST

11:30 h ACTIVITATS PLÀSTIQUES I DE PINTURA INFANTIL a la plaça Major.

16:00 h CAMPIONAT FEMENÍ DE DÒMINO al local del Centre Cívic.
Organitza el Col·lectiu de Dones de Borredà.

17:00 h 1r CONCURS DE PLAYBACK a la Placeta
Organitza Gemma Garcia. Inscripcions diumenge al matí a la plaça Major.

17:00 h FINALS DEL CAMPIONAT DE BILLAR al local del Centre Cívic.
Organitza Col·lectiu Jugadors de Billar de Borredà.


24:00 h GRAN BALL fi de festa amb l’orquestra MOONLIGHT.

03:00 h Al finalitzar el ball, i per acomiadar la Festa Major’07, XOCOLATA DESFETA I COCA per a tothom!.


La Comissió de Festes desitja que les activitats programades siguin del vostre gust.
Per a molts, aquestes festes són el moment per a retrobar família, amics, records... i per altres serà conèixer amics, amors, espais i vivències per primera vegada... us convidem de gaudir-ne amb alegria, vitalitat i civisme.

S’agraeix a tots els col·laboradors que de manera generosa ens regalen temps, dedicació i saber fer, per organitzar activitats lúdiques i esportives; i també als que participen en les rifes, als anunciants, i entitats patrocinadores i a tots els que ens honoren amb la seva presència.

Durant els dies de la Festa Major es convoca un CONCURS DE DITES I REFRANYS de la Festa Major de Borredà. Amb la venda de números per les rifes, s’entregarà una butlleta per participar en el concurs, es recolliran a bústies que es disposaran en diferents activitats. El premi serà una caixa de cava i s’entregarà a la mitja part del Ball del dimarts. Totes les dites i refranys seleccionats es publicaran en el programa de l’any vinent. És molt fàcil: cal inventar una frase o dita que faci referència al tema, per exemple: “Sit et vols divertir molt i sense parar,
a la Festa Major de Borredà has d’anar”,
“El dimarts de Festa Major per la tarda un raig,
i la nit ball, gresca i de xocolata un empatx”
“A la ginkana de Borredà
petits i grans han de jugar”

La Comissió es reserva el dret de modificar el present programa si causes de força major hi obliguen.

Tots els actes programats són gratuïts.

MOLT BONA FESTA MAJOR ’07!
____________________________________________________________________

 
L’ESPECTACLE BARCELONÍ
Es ben cert que l’ajuntament de Barcelona és el centre de totes les mirades i el punt de referència per tota la política municipal. Per bé i per mal. I és lògic que tot el que hi passa tingui una repercussió a tot el país.
I allà hi passen coses inusualment estranyes, i ridícules. I si una cosa no ens agrada als catalans és fer el ridícul. Arran les eleccions, ERC va optar per una posició que és insostenible , a curt i llarg termini. Un antic soci de govern no pot passar a la oposició per simple conveniència temporal, per raons estratègiques de partit o perquè al cap de llista li ha donat per aquí.
La política ha de ser seria i, sobretot coherent. No es pot defensar ara el contrari del que es deia mesos o anys enrere. I no es pot situar a la capital del país en una situació permanent d’inestabilitat i en el centre d’ un espectacle ben poc edificant.
Ara mateix, és increïble veure junts a CiU, PP i ERC , per anar en contra del traçat del TGV al seu pas per Barcelona, desprès d’haver-ho aprovat quatre anys enrere. Però si això ja és greu, ho és molt més, el ridícul de no posar-se d’acord per proposar un traçat alternatiu. Es a dir, el que no es pot fer mai en política, seria, és dir que no, sense cap alternativa. I menys en un tema tant rellevant com aquest. I encara més ridícul és fer veure que l’ajuntament pot decidir per on fer passar un projecte ,declarat d’ interès general, i executat per una Administració superior com la de l’ Estat.
Com pot ser que un ex-conseller com Xavier Trias, o un ex-Diputat com Jordi Portabella, o un altre ex-Diputat com Fernández Díaz no sàpiguen una cosa que s’estudia a primer de bàsica de la política ? Només ens faltaria en el nostre país que qualsevol Alcalde pogués decidir per on han de passar les carreteres, vies de tren, línies elèctriques, etc, etc, en el seu terme municipal. Les infrastructures, els grans equipaments i serveis, no existirien , seria el caos.
I tornant a Barcelona, es demostra que ERC fa plenament veraç la descripció que cada vegada més se li escau de “els imprevisibles”. El pas dels anys fa realment palpable l’origen i la composició d’un partit molt diferent als tradicionals. I el que alguns ho poden considerar un avantatge o un aspecte positiu, la majoria ho tenim per un greu inconvenient, ple d’aspectes negatius que fan del tot complicat qualsevol acord, a nivell local, comarcal o nacional, perquè res és segur, res és permanent, res és coherent.
Per això qualsevol estossec del partit, posa als socis, en situació d’alerta i perill imminent de crisi en algun lloc o altre. Ara tenim la greu situació de Barcelona, com abans n’han tingut multitud d’altres pobles i ciutats . Quantes oportunitats perdudes, per la capital per culpa d’aquesta inestabilitat ? Quants esforços perduts en batalles estúpides, en comptes de treballar , mirant cap endavant ? Com justifiquen acords amb el PP que ha estat la seva bèstia negra en els darrers vint anys ? Quan es donaran compte de la pèrdua de prestigi i serietat que aquesta situació comporta?
Ja ho deien fa poc en un dels seus lemes “som com som “, pot fer gràcia, però la davallada electoral és constant i de difícil solució, a la vista del futur que els espera amb batalles per la presidència del partit incloses. I amb pactes per tot arreu presidits per incoherències i posicionaments contradictoris, sense un fil conductor que els expliqui i permeti treure’n conclusions mínimament lògiques.
Els qui tenim càrrecs institucionals i de partit, no podem mai aventurar què pot passar , quan tenim al davant “els imprevisibles”, perquè ,sovint, ni ells mateixos porten propostes clares i contundents a l’hora de negociar. Es pot començar amb unes previsions i acabar amb unes altres ,diametralment oposades i que difícilment encaixin amb els termes del partit. Ho estem veient a Barcelona capital i ni estan per donar el pas de formar un nou govern alternatiu, ni de donar ple suport al govern municipal, en uns moments vitals per impulsar el futur de la ciutat. Amb aquests paràmetres i aquests exemples retransmesos diàriament a tot el país, mals temps els esperen a tot arreu.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Monday, July 16, 2007

 
LA RIERA DE MERLÈS- SECA
En aquestes mateixes pàgines he tractat ,vàries vegades, el tema de l’abastament d’aigua al conjunt de municipis agrupats en la Mancomunitat de la Vall de Merlès , entre els quals es troba el de Prats.
El meu interès ha estat doble. Per una banda perquè com a Diputat al Parlament pel PSC durant 16 anys em tocava ocupar-me d’aquest tema i d’aquest territori. Per l’altre perquè com Alcalde de Borredà tinc 6 km, de tram de la Riera que passa pel meu terme municipal i me n’he de preocupar . He de recordar que aquesta Riera és un Espai Natural Protegit per llei de la Generalitat de Catalunya.
També perquè anys enrere vaig demanar algunes captacions de la Riera per cases de pagès que històricament n’havien agafat, en cas de necessitat, i per alguna nova activitat que en volia agafar. Em vaig trobar, estic parlant de 13 o 14 anys enrere que l’ ACA (Agència Catalana de l’ Aigua) m’ho va denegar al·legant que no es podia disminuir el cabal de la Riera per no posar en perill la supervivència d’algunes famílies de llúdrigues que suposadament vivien en la Riera i que mai ningú havia vist.
Varen passar els anys, i encara sota governs de CiU a la Generalitat, es comença a estudiar la possibilitat de subministrar aigua a algun municipi del Lluçanès, Riera avall, ja des del terme municipal de Santa Maria. El que havia de ser una petita captació d’aigua, per períodes estiuencs i en moments puntuals, es converteix en una captació global , de grans volums al llarg de tot l’any i per més municipis dels inicialment proposats.
Vaig advertir, a l’igual que alguns altres coneixedors de les potencialitats de la Riera que no es podia confiar el subministrament de tota la Mancomunitat, en un sol lloc, i que calia preservar i fins i tot buscar noves fonts de subministrament en altres indrets. I sobretot continuar captant aigua de les fonts i pous històrics de cada poble.
Es va dir que dues grans basses resoldrien el problema d’ emmagatzament . Al final se’n va fer una que ja està acabada i tothom pot veure. Immensa, però insuficient com podrem constatar dintre de pocs dies. I tot plegat ha estat un nyap. Error rere error, sobretot per part de la Generalitat i aquí tant responsable en va ser el govern de CiU, com l’actual. I un nyap per partida doble o triple, quan ningú es va donar compte de les necessitats de tenir subministrament elèctric per un bombeig evident i obligatori. O per no tenir tota la xarxa de baixa prevista. Ni per altres problemes apareguts darrerament.
Però, tot i el reguitzell d’errors comesos, el més greu i de conseqüències imprevisibles ,legalment parlant és el de que s’està cometent un delicte ecològic. Amb la llei a la mà, una Riera, declarada Espai Natural Protegit, no pot ser objecte de buidat total i absolut. He comprovat com des del dia 11 de juliol , el darrer tram de la Riera a partir de la captació està sec.
Aquí ja no hi poden viure ni les llúdrigues, que ara sembla ser que alguna n’hi ha , per repoblació recent, ni les petxines específiques i úniques que hi viuen , ni la flora i fauna típiques d’aquesta zona.
Com alcalde de Borredà, he posat en coneixement de l’ ACA aquesta qüestió, perquè la llei m’hi obliga i per avisar de que el tema es pot complicar enormement si algú presenta denuncia davant els tribunals. No seré jo qui ho faci però ho pot fer qualsevol ciutadà que consideri vulnerada una llei vigent. I una denúncia com aquesta suposaria l’entrada en acció del fiscal de Medi Ambient i pot comportar greus problemes , tant per la Generalitat com pels ajuntaments de la Mancomunitat. I em causa perplexitat que després de tants anys d’avisos i comprovacions de la falta de cabal suficient de la Riera , estem en el tercer any d’aixugament de la Riera de Merlès, en tota la història d’aquest curs fluvial.
Tots els alcaldes hem tingut anys per solucionar els problemes d’aigua. I la Generalitat ha d’ajudar a trobar solucions adients i respectuoses amb el Medi Ambient. En aquest cas ni uns ni altres han fet els deures convenientment. Sinó rectifiquen deseguida i no busquen captacions alternatives i complementàries, tal com sempre hem demanat i ens havien promès, el resultat pot ser legalment complicat i mediambientalment desastrós. Veurem les reaccions dels propers dies.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Sunday, July 15, 2007

 
HORA DE TRASPASSAR PATRIMONI

Constituïts els nous ajuntaments i amb un mandat de quatre anys per endavant, i amb més de tres de legislatura de la Generalitat , és hora d'iniciar un ambiciós Pla de traspàs de patrimoni històric de l'Església cap els ajuntaments.
Fins ara hem anat fent nyaps, contemporitzant , negociant cessions, compensacions i altres fórmules, més o menys imaginatives, però no hem encarat seriosament un tema de gran rellevància pel futur del nostre patrimoni.
Tenim un país ple de monuments de tota mena que cal preservar, restaurar i mantenir. Alguns son de caràcter civil, i tenen una sortida relativament fàcil a l'hora de aclarir la propietat o d'encomanar la responsabilitat a una administració concreta, però queda tot l'immens patrimoni eclesiàstic , al qual no se li ha trobat una sortida definitiva.
I si esperem gaire més temps, ja no caldrà buscar-la perquè haurà desaparegut. Tenim la immensa sort i la immensa responsabilitat de trobar solució a centenars i centenars de monuments d'origen eclesiàstic que esperen ser salvats.
Fins ara , per part de la Diputació de Barcelona ,primer i després de la Generalitat es demanava una cessió per vint-i-cinc o trenta anys de l'església per poder invertir diners en la seva restauració. La Diputació , a més ha fet un esforç per fer visitables aquests monuments, pagats amb diners de tots, cosa que no ha fet la Generalitat, de manera que moltes inversions no s'han traduït en punts de visita per a tothom, i continuen tancats la major part del temps.
Això ni és just ni és lògic que continuï així. I els Ajuntaments han de tenir un paper fonamental a jugar en aquesta nova etapa. S'ha de partir del principi que tot diner públic ha d'anar per aconseguir un benefici igualment públic . I s'ha d'actuar sobre patrimoni que sigui de titularitat pública. No mitjançant cessió temporal, sinó definitiva.
Una de les principals preocupacions del Conseller de Cultura de la Generalitat hauria de ser arribar a un pacte amb l'Església ,pel qual es podés fer un inventari de tot el patrimoni que no té una funció religiosa i és susceptible de ser traspassat a les administracions locals, provincials o a la pròpia Generalitat , en determinats casos molt excepcionals.
I només quan el traspàs fos oficial i definitiu, s'hi haurien de destinar diners de les diferents administracions. Es hora de que cadascú assumeixi les seves responsabilitats. L'Església catòlica no pot permetre la desaparició d'un immens patrimoni, ric, variat i fonamental per conèixer les nostres arrels històriques , i que la major part d'ell no és necessari a efectes del culte. Desclassificat per exercir aquestes funcions, el lògic és que sigui traspassat a qui se'n pugui cuidar. I evidentment amb la obligació de que sigui realment protegit, preservat i restaurat.
A dia d'avui tenim multitud de patrimoni en perill de desaparició o tancat tot l'any i sense ser mai visitable sinó és fent gimcanes per bisbats , parròquies o altres responsables que tenen la clau i que no saben si poden obrir o no aquella església, rectoria o qualsevol altre edifici històric.
No és lògic a les alçades que estem en la vida dels ajuntaments i de la Generalitat i que no haguem resolt aquesta situació. I és penós comprovar el deteriorament de edificis que en altres països serien motiu de visita de primer ordre. Som a temps de salvar-los, però cal la voluntat dels qui n'ostenten la propietat i de qui està obligat a vetllar per la seva preservació. Fins ara els passos donats han estat pràcticament nuls, o com a mínim sense solució. No esperem que en caiguin uns quants per lamentar no haver-ho fet abans. Massa sovint s'ha esperat una desgràcia per tocar campanes d'urgència. Si tots estem d'acord en el què ens convé, que a qui pertoqui es posi a la feina.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

 
QUÈ FER EN EL CONSELL COMARCAL ?

Aquesta setmana es constitueix el nou Consell Comarcal, amb una composició força similar al del darrer mandat. Continua pendent una nova llei electoral que reguli millor la representació de cada partit polític, però ,mentrestant hem d'acceptar el que tenim.
I el que tenim no mou a grans alegries ni a grans esperances de cara el futur immediat. Per la repetició de noms de la que serà Presidenta, i d'alguns dels seus companys d'equip. I és que un Consell Comarcal només pot funcionar bé si s'ajunten diversos factors alhora. En primer lloc un equip ambiciós i decidit , amb prou dedicació a la feina, i la planificació d'un programa de govern ampli i consensuat entre totes les parts presents en el Consell i el propi territori.
D'entrada i pels qui no coneguin bé la situació, hem de dir que la meitat dels municipis de la comarca no seran presents en aquest òrgan. Això ja suposa un greu inconvenient perquè molts temes no tindran el recolzament necessari, ni a dintre del Consell, i encara menys a fora. Però la indefinició de les accions a dur a terme al llarg del mandat ha estat nota dominant en aquests darrers anys , i sense un full de ruta difícilment es pot arribar a bon port.
El Consell hauria d'establir unes prioritats clares i assumibles. Ja no vull parlar d'un Pla Estratègic perquè vàrem matar-lo abans de néixer i porta mals records a tots els que hi vàrem participar. Però sí un Pla de Govern ,ampli i ben detallat. Estem en una comarca formada per 31 municipis, la major part dels quals petits, o molt petits. Pertoca, doncs, programar actuacions que els ajudin a solucionar els problemes que tenen amb la mínima burocràcia i esforç possible.
I cal començar primer per les estructures funcionarials i tècniques. Tenim la major part dels ajuntaments amb greus mancances de personal especialitzat, principalment pel que fa a les secretaríes i a intervenció, però també en comptabilitat i administració pública, en general. Ben poc s'ha fet en aquests anys per generalitzar ajudes, col·laboracions i coordinacions entre ajuntaments i d'aquests amb el C.C.
El mateix podem dir, i a més , agreujat pel que fa a manca de tècnics municipals en totes les matèries, des de arquitectes, passant per enginyers i altres especialistes en temes indispensables per poder tramitar llicències, redactar projectes o solucionar conflictes i problemes.
A nivell d'altres serveis bàsics, els ajuntaments s'han hagut d'espavilar, amb l'ajut inestimable de la Diputació de Barcelona per incrementar dotacions i programes destinats a la tercera edat. Es a dir, millorar els serveis d'assistència social, domiciliària, o de dinamització de tot aquest col·lectiu. Aquesta havia de ser una de les prioritats del C.C. Algunes coses s'han fet , però estem lluny d'arribar on hauríem d'estar.
I com aquest servei, podríem parlar de molts altres que només es poden dur a terme en petits municipis si compten amb una bona coordinació i cooperació entre uns i altres i amb ajuts d'instàncies superiors.
En matèria d'infrastructures , encara estem parlant del famós abocador que ha passat per mil vicissituds ,sense final definitiu. Però és que ja hauríem d'estar parlant de moltes altres infrastructures essencials per millorar els serveis i equipaments dels pobles de la comarca. I és que el C.C sembla més un edifici que conté oficines de cada servei de la Generalitat, com compartiments estancs, que cada un es monta les seves accions i actuacions sense un marc general de comarca. I el mateix passa amb els organismes de caràcter comarcal o semicomarcal, com els Consorcis de Turisme, o de promoció econòmica. Falta coordinació i falta dedicació política com per encarrilar programes i actuacions ,clarament comarcals.
No soc optimista respecte aquesta nova etapa perquè tot va per repetir els esquemes del passat i el passat ja hem vist com ha estat. La comarca necessita una altra manera de fer.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Thursday, July 12, 2007

 
BUTLLETÍ INFORMEM NÚM.1 JULIOL 2007

CONSTITUCIÓ NOU AJUNTAMENT
Les vuitenes eleccions municipals celebrades el dia 27 de maig varen suposar un autèntic record de participació amb un 85,55 % del cens electoral. Un dels més elevats de Catalunya. Els resultats de les 3 candidatures presentades foren : 241 vots pel PSC – PM, 68 per CiU, i 55 per IB-CUP-EPM.
Aplicada la Llei d’Hondt als resultats ,foren elegits els Regidors, es, següents:
PSC –PM : Joan Roma Cunill, Jesús Solanellas Altarriba, Antonio Velasco Nieto, Concepció Barniol Terricabras, Joan Rovira Bosoms.

CiU : Joan Pallach Yeste IB-CUP-EPM: Assumpta Duran Oller

El dissabte dia 16 de juny a les 12 del matí es va constituir el nou Consistori municipal i es va elegir l’Alcalde- President, en la persona de Joan Roma i Cunill, amb els 5 vots de la seva candidatura.
En la seva primera intervenció com Alcalde va reiterar la satisfacció per la alta participació i el desig de que el nou mandat comenci amb un bon diàleg entre govern i oposició. També es va comprometre a complir el programa electoral .
I després d’unes breus intervencions dels dos representants dels grups de la oposició, amb una resposta de l’alcalde, es va donar per finalitzat el primer Ple del nou mandat.

CARTIPÀS MUNICIPAL
En el Ple Extraordinari del 2 de juliol es va donar a conèixer el cartipàs municipal proposat per l’Alcalde, Joan Roma.
Alcalde- President: Joan Roma. A més assumeix les funcions de Governació, Turisme i Benestar Social.
Primer Tinent d’ Alcalde, Jesús Solanellas. I es responsabilitza de les àrees de Hisenda , Joventut i Esports.
Segon Tinent d’ Alcalde, Antonio Velasco. Assumeix les àrees de Urbanisme, Obres i Serveis.
Regidora Concepció Barniol, continua en les àrees de Educació i Noves tecnologies.
Regidor Joan Rovira, continua en les àrees de Desenvolupament Rural i Medi Ambient.
Els cinc membres abans esmentats conformen l’ Equip de Govern Municipal pels propers 4 anys de mandat. I com a President d’aquest Grup Municipal Socialista figura Joan Roma, i actuarà com a Portaveu, Antonio Velasco.

Per delegació de funcions de l’Alcalde, i com ha estat habitual en tots aquests anys, es nomenen Delegats municipals a les persones següents:
Delegada de Cultura i Gent Gran, Carmen Andreu
Delegat de Joventut i Esports, Ivan Tubau
Delegada Serveis Socials, Rosa Rota.
Delegat zona Riera de Merlès, Jordi Tarruella.
Seguint els compromisos establerts en el programa electoral de l’equip de govern, l’àrea de Joventut es segregarà de la d’esports en el moment en que es trobi un representant que pugui exercir aquestes funcions i que sigui representatiu del col·lectiu.
I properament s’acordarà també el nomenament d’un, o més representants del col·lectiu de romanesos , com a mesura per facilitar la integració i diàleg amb el principal nucli de nous vinguts. Aquesta mesura també dona compliment al que figurava en el programa electoral.


A la oposició hi ha dos grups. El Grup Municipal de CiU, amb en Joan Pallach , com a Regidor- Portaveu. I el Grup Municipal d’IB-CUP-EPM, amb Assumpta Duran com a Regidora – Portaveu.

El règim de sessions dels Plens Ordinaris serà trimestral. Els Plens es celebraran el 3er dilluns del darrer mes del trimestre: març, juny, setembre, desembre.
Pel que fa Plens Extraordinaris, potestat de ser convocats per l’ Alcalde- President, se’n faran tants com les causes ho requereixin.
Per part dels grups de la oposició es proposaven plens ordinaris més freqüents, però l’equip de govern va mantenir la proposta inicial , justificant la suficiència i la futura existència de la Junta de Govern Local que permet solucionar alguns dels temes més urgents en aquest òrgan.

En el Ple del dia 2 també es va acordar la constitució de la Junta de Govern Local , formada per l’ Alcalde i els dos Tinents d’Alcalde i es reunirà un dissabte al mes, el més proper al dia 15 de cada mes. El Ple va traspassar a la Junta de Govern Local totes les competències que la llei permet i que li son delegables, després d’un intens debat amb els membres de la oposició i el vot en contra de IB.
La Junta de Govern Local és obligatòria en els municipis de més de 5.000 habitants i optativa en els municipis de menys habitants. Es un òrgan de gestió bàsica que permet agilitar el funcionament de l’ajuntament. L’Alcalde va explicar que la majoria d’ajuntaments de la comarca i de tot Catalunya han creat aquest òrgan, i tot el que decideix consta en un acta que es dona als grups de la oposició i es posa al web de l’ajuntament. Per tant tot és públic, tot és transparent, i ajuda a resoldre temes municipals amb més rapidesa i eficàcia.

En matèria de retribucions, cap membre del Consistori tindrà cap sou ni retribució per la feina feta. Per assistència a Plens s’ha acordat una indemnització de 30 euros per sessió. Els Grups Municipals rebran una aportació de 100 euros a l’any i 50 euros més per cada Regidor. El quilometratge que s’hagi de fer per gestions municipals es pagarà a 30 cèntims per km. I la dieta complerta per viatge a Barcelona serà de 110 euros al dia, comprenent totes les despeses de quilometratge, peatges, aparcament, i menjar.
Aquestes propostes foren aprovades per la unanimitat dels membres del Consistori.

Els horaris de funcionament de les oficines municipals i per tant d’atenció al públic continuaran sent les habituals en els darrers anys. Dilluns i Dimecres de 5 a 8 de la tarda i els dissabtes de 11 a 1.
L’Alcalde – President tindrà com horari d’atenció al públic els dilluns de 5 a 8 de la tarda i els dissabtes de 11 a 1.
El Segon Tinent d’ Alcalde, responsable de les àrees de Urbanisme, obres i Serveis, Antonio Velasco atendrà els dimecres de 5 a 8 de la tarda.
Els altres membres de l’Equip de Govern atendran a hores convingudes .
La Secretària – Interventora continuarà sent Montserrat Cabana , i també continuarà com arquitecte municipal , Josep Vilaseca, que atén a dies i hores convingudes.

La Comissió Especial de Comptes estarà formada per 5 membres, l’Alcalde i els dos Tinents d’Alcaldes, i els Regidors de la Oposició. Aquesta Comissió és la que aprova els comptes municipals i permet als Regidors de la Oposició complir amb les seves funcions de seguiment i control de tots els ingressos i despeses municipals.

NORMES URBANÍSTIQUES
Tothom ja sap que des de 2003 tenim unes Normes Urbanístiques aprovades i publicades que son d’obligat compliment per a tothom. Aquestes normes es poden consultar al web municipal (www.borreda.net) , també hi ha el plànol de sectorització del sol urbà on es poden veure tots els sectors del poble, quina qualificació tenen i en quines condicions es pot edificar.
Hem deixat sempre clar que s’ha de demanar sempre llicència d’obres per poder actuar en qualsevol edifici, o en terrenys, siguin urbans o rústecs. I serem molt rigorosos a l’hora de exigir la llicència i supervisar les obres. Ara mateix, cal saber que ha entrat en vigor la nova Llei del Sol, en la qual es fa obligatòria la llicència de primera ocupació, això vol dir que per escripturar i registrar una propietat el Notari i el Registrador demanaran còpia de la llicència d’obres i còpia de la llicència de primera ocupació. I una ha de estar en consonància amb l’altra.
Per tant, davant qualsevol dubte, es poden consultar les NNSS, i sinó preguntar a l’ajuntament ( Tinent d’Alcalde d’Urbanisme) o a l’arquitecte municipal. Però mai fer coses o comprar terrenys sense estar segur de què i com es pot fer .
De cara a les llicències d’obres, com sempre les dividim en menors i majors. Les obres menors son aquelles que no precisen de projecte perquè consisteixen en petites remodelacions, o millores d’interior ( canvis de rajola, cuina, bany...) en aquests casos s’ha de demanar llicència mitjançant una instància ja preparada , a l’ajuntament. En un dia o dos es dona la llicència, i està exempta de pagament.
Per les obres majors s’ha de presentar un projecte signat i visat per tècnic competent. En alguns casos si son obres no gaire importants, pot signar un arquitecte tècnic, en altres ja tècnic superior. No es pot començar cap obra sense la llicència municipal preceptiva. Qualsevol incompliment pot comportar greus problemes a nivell municipal, o en altres nivells, en cas de accidents, o denúncies, etc.
I aquestes normes valen per dintre i per fora del poble. Tot el terme municipal està emparat per les NNSS.

TENIM APARCAMENT . FEM-LO SERVIR
Mandat nou, canvis nous , a nivell de circulació i mals costums habituals. En poc temps l’ajuntament emprendrà alguns canvis per millorar determinats comportaments en bé del conjunt. Hi ha temes essencials com el de les motos i el soroll i perill que suposen . En matèria de soroll avisem primer i sancionarem, després. No pot ser que algunes incompleixin clarament el nivell de soroll permès. I els conductors i els seus pares han de ser conscients del perill que suposa donar voltes i més voltes pel casc urbà , amb límits de velocitat que no sempre es compleixen.
Pel que fa aparcament, passat l’estiu reordenarem alguns punts del poble per evitar estacionaments inadequats o perillosos. Per exemple, proposarem no deixar aparcar des de la Fàbrica de dalt fins davant Rectoria , i que sigui zona de càrrega i descàrrega. Es un tram estret i perillós com per tenir aparcament i circulació.
Tampoc és lloc adequat per aparcar a la pujada de Cal Vilardell, ni al costat de les escales de la plaça de la farola. Tampoc just davant del Centre Cívic ni del parc infantil. Com tampoc al final del carrer de Dalt, a la banda dreta, obstaculitzant la circulació o davant la oficina de Caixa de Manresa i escales església amb dificultats per poder pujar.
Tampoc és adequat l’aparcament al llarg del Camí de la Coma, especialment en els trams més estrets i amb poca visibilitat. Com tampoc en el darrer tram del carrer Queralt en la confluència amb carrer Manresa. Un lloc perillós . Com també la cruïlla del c/Sant Marc amb Camí de la Coma.
En quan a l’ajuntament hi ha una reserva d’aparcament permanent per garantir que sempre estigui disponible. I no és per cap caprici sinó perquè en cas de casaments , és lògic que estigui lliure l’entrada, o per visites oficials, o altres aconteixements.
En fi, el poble ja disposa d’un gran aparcament, cèntric i suficient per tot l’any. Va bé caminar una mica i simplement cal acostumar-se a anar-hi.
Oportunament es posarà la senyalització adient per garantir aquests canvis i demanem que tothom els respecti i compleixi. El poble hi sortirà clarament guanyant.

FESTA MAJOR 2007.
Ja està tot a punt i preparat per la Festa Major. Serà els dies 18,19,20 i 21 d’agost, amb un programa ampli, variat i de qualitat, com de costum. La Comissió de Festes ha treballat de valent i ha buscat novetats que la facin especialment interessant per a totes les edats.
En la darrera reunió es va produir un canvi en la figura del Coordinador de la Comissió de Festes. Joan Roma va donar pas a un nou coordinador en la persona de Joan Gallet, el qual juntament amb Conxita Vila com a Tresorera i Dolors Muñoz com a secretària , conformen el nucli de direcció. També es varen notificar alguns canvis en la composició de la Comissió , en la qual periòdicament es produeixen sortides i entrades de nous membres.
L’Alcalde va agrair la feina feta per les persones que deixen la Comissió i va encoratjar la incorporació de nous membres, en una roda permanent de treball que ja fa més de trenta que funciona.

NOVA GUARDERIA.
Tal com s’havia compromès l’ajuntament, fa poc més d’un mes que tenim un nou local destinat a guarderia. Aquest és un servei privat al qual l’ajuntament sempre ha ajudat facilitant un local . En aquest cas s’ha llogat l’antiga perruqueria del carrer Manresa. Un espai molt més ampli que l’anterior i amb sortida a fora, a un antic hort convertit en pati d’uns 60 m2, molt assolellat i totalment protegit.
El nou local feia falta perquè en algunes ocasions s’hi apleguen 13 o 14 nens i nenes i han de tenir prou espai per jugar i poder sortir a fora, sense molestar ni ser molestats.

CATÀLEG DE MASIES
Estem a punt de poder aprovar definitivament el catàleg de masies que vàrem fer en conveni amb la Federació de Municipis i la Universitat de Vic. Al final de tot el procés tindrem 125 o 126 masies catalogades, moltes d’elles en un estat ruïnós, altres amb restes més o menys visibles, i altres en condicions de ser rehabilitades. Amb tot el treball té caràcter històric i pràctic perquè ara serà la Generalitat la que decidirà quines d’aquestes masies que figuren en el catàleg poden ser objecte de rehabilitació i quines, no.
Una vegada la Generalitat es pronunciï donarem a conèixer el resultat a tots els interessats.

ACABADES LES OBRES DE ELECTRIFICACIÓ RURAL
Han acabat ja les obres de portada de llum a 5 cases de pagès situades en la zona nord del terme municipal. Aquesta ha estat una de les grans obres fetes en el passat mandat i suposarà poder electrificar les instal·lacions d’aigua municipals situades a la zona de Cabanes.

COMENÇADES LES OBRES D’ARRANJAMENT DE CAMINS.
Han començat ja les obres d’arranjament dels Camins de Cabanes – Subirats i el de El Pati. En aquest cas les obres les ha adjudicat el Departament d’ Agricultura i les paga totalment la Generalitat.
Aquests dos camins figuraven en la segona fase del pla de camins i una vegada arreglats demanarem començar la tercera fase. La previsió és que al final d’aquest mandat totes les cases habitades tot l’any tinguin el camí en perfectes condicions d’accessibilitat.
L’ordre de peticions serà el que figurava en el programa electoral i la rapidesa dependrà de la disponibilitat pressupostària de la Generalitat.

MOLT AVANÇADES LES OBRES DE PORTADA D’AIGUA AL SECTOR PONENT.
Dintre d’un mes acabaran les obres de portada d’aigua cap el sector ponent, el que limita amb el terme municipal de Vilada. S’ha fet ja el dipòsit de 140.000 litres i s’està posant la canonada principal.
En poques setmanes la nova obra podrà entrar en funcionament i així solucionar els problemes d’aquesta zona.

FÀBRICA DE BAIX
Tancada ja fa uns mesos la Fàbrica de baix, un promotor l’ha comprada amb el compromís de rehabilitar-la i vendre-la per parts, bàsicament destinades a magatzems, garatges, o activitats comercials. També hi aniria alguna vivenda a la part frontal on ja s’havia previst en el moment de la seva construcció.
L’ajuntament adequarà l’entorn , una vegada s’hagi construït la Depuradora d’Aigües Residuals que la Generalitat ha de començar a finals d’any.
En converses amb el promotor l’ajuntament ha fet reservar la part de l’antic taller , que dona a la banda sud, i també la zona de l’antic viver. El taller seria el lloc adequat per posar el local destinat a joventut, i altres activitats diverses. I l’antic viver com a possible magatzem i garatge per l’ ADF. Està ben situat i amb espai suficient per encabir-hi tot el que ara està en el magatzem del Camí de la Roca.

PETICIÓ ACA AJUT CONSTRUCCIÓ NOU DIPÒSIT SUBIRÀ.
Aprofitant la convocatòria de la Agència Catalana de l’Aigua , per acord de la Junta de Govern Local s’ha demanat un ajut del 80% del cost de construcció d’un nou dipòsit d’aigua de 1.000m3.
Aquest dipòsit anirà al costat del vell dipòsit situat en aquest mateix indret. D’aquesta manera incrementem de manera notable les reserves d’aigua del poble. Si l’ajut és concedit les obres començaran a finals d’any per poder entrar en servei a meitats de l’any vinent.
I tot seguit es demanarà una altra subvenció per fer un altre dipòsit també de 1.000 m3 que anirà al costat de l’actual , situat a prop de Can Gall. Amb aquests dos nous dipòsits les reserves d’aigua en dipòsits serà de 3,5 milions de litres, suficients per les necessitats del poble, de cara els propers anys.

 
QUESTIÓ D’AUTORITAT I CIVISME.
Veig que just començada la nova etapa de govern del tripartit solsoní es planteja un dels grans reptes que tenim tots els ajuntaments , el de la circulació . I tot el que hi va lligat, com el soroll de les motos, la falta de respecte per la senyalització horitzontal i vertical, etc. I la gran problemàtica de l’aparcament respectuós amb el que està establert.
En fi, aquest és un dels grans maldecaps de tots els ajuntaments. El pas dels anys mostra el progressiu deteriorament del principi de comportament cívic, i del principi d’autoritat. Tots dos estretament lligats i que obliga a decisions contundents per part dels equips de govern municipal sinó volen arribar a extrems perillosos i insuportables des de tots els punts de vista.
Les campanyes cíviques i les crides al bon comportament topen amb un nombre elevat de persones que creuen tenir dret a fer el què volen , en tot lloc, i en tot moment. Contra aquests comportaments només queda la repressió pura i dura, les sancions. I l’existència d’un nombre elevat de ciutadans incívics suposa trasbalsar tota una petita ciutat com Solsona.
Els qui portem molts anys en un ajuntament, hem assistit a reunions diverses per tractar vies de solució , no estrictament punitives, però al final la evidència és contundent, s’ha d’actuar des del principi amb totes les eines a la mà, i sense contemplacions. Tota tolerància es interpretada com feblesa i aprofitada pels més incívics per incrementar les seves actuacions. Per tant no queda altre remei que exemplificar les accions contra els comportaments inadequats.
I en les motos tenim el primer gran problema de difícil solució. Centenars de motoristes volten per tot arreu, alguns d’ells sense cap mena de rumb fix. Simplement amb l’ànim de voltar per donar voltes pel poble i que sigui vist per altres joves. Poden donar dotzenes de voltes pel mateix lloc , en poca estona, amb un soroll molt per damunt del permès i posant en perill propis i estranys amb piruetes clarament perilloses.
Posar fre a aquests comportaments és una tasca molt complicada i només la constància i la persevarància de sumar actuacions policials, amb altres de prevenció i civisme, i sancions dures contra els infractors, poden alleugerir el problema.
Problema similar és el de l’aparcament indiscriminat ,amb conductors que agafen el cotxe per anar a comprar el diari, o anar a fer el cafè al bar habitual. Alguns posarien el cotxe al vestíbul . El caminar està mal vist , i pensar en deixar el cotxe a 200 o 300 m, lluny sembla impossible d’acceptar. Els costums també, en aquest aspecte, han canviat i han esdevingut mortals per garantir una ciutat ,bàsicament peatonal.
En quan al trànsit habitual, està ple de comportaments inadequats i perillosos, de manera que cal ser rigorós des del primer dia per demostrar que certes toleràncies o vistes grosses amb determinades actituds no es permetran.
I hem de invertir molt més en seguretat vial, senyalització adequada, campanyes informatives i explicatives de tot el lligat a trànsit, perquè ningú tingui l’excusa de no estar informat. I a continuació, deixar clar el principi d’autoritat de l’ajuntament i dels qui el representen, en tant que càrrecs públics, o forces de seguretat. Contra l’incivisme, s’ha d’actuar amb fermesa i contundència, i en totes les enquestes queda clar que els ciutadans volen ordre. I l’ordre comença per pacificar la ciutat , i el trànsit és una de les prioritats clares per aconseguir-ho.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Monday, July 09, 2007

 
DOMINIS CATALANS A GRÈCIA
Sempre va bé repassar la nostra història passada per aprendre el què érem, com érem i el què vàrem fer , no gaire diferent del que han fet altres pobles, en altres moments.
Aquesta reflexió ve a compte de l’acte organitzat pel Casal d’ Europa , en el marc de les relacions entre Catalunya i diferents països europeus. En aquest cas es parlava de Grècia i de la nostra antiga presència en llocs tant allunyats.
Molts, de petits vàrem estudiar les gestes dels Almogàvers, i els somnis del Ducat de Neopàtria,etc, pensant que estàvem parlant d’accions de benefactors a la recerca de obres de caritat per fer i cultura per estendre. Res més lluny de la realitat. Estem parlant de mercenaris, purs i durs, amb tot el que això comporta a tot arreu.
Dic això, perquè l’acte del Casal d’ Europa em va portar a la memòria el primer cop dur i contundent, respecte l’idealisme de ser català a l’estranger. Quan estàs fora del país, tens tendència a exaltar els valors propis, inventes un país idíl·lic, i una història sense taques . Estic parlant d’uns anys a Suïssa treballant i estudiant, i del meu primer viatge a Grècia, 35 anys enrere quan el turisme era molt lluny del que és ara, en quan a massificació.
En aquella primera visita a Grècia, vaig incloure una curta estada a la illa de Egina Marina, i una excel·lent guia ens va explicar al grupet de turistes suïssos que bona part de la destrucció i robatori d’un dels temples més esplèndids de Grècia, quasibé comparable al Partenó , l’havien protagonitzat els catalans. Barrejat enmig de suïssos i parlant en francès i alemany, passava desapercebut i vaig pensar que ho havia sentit malament o que el terme “catalans” podia correspondre a algun altre col·lectiu. Vaig aprofitar un moment de la visita per parlar a soles amb la guia i demanar-li precisió i explicació. Efectivament em va aclarir que el terme “catalans” es referia als habitants de la nostra Catalunya.
Em va caure l’ànima als peus, després d’anys de llegir i estudiar història i històries falsejades sobre la nostra veritable història, que no deixa de ser similar a la de qualsevol altre país en temps de potència i domini. A més, em va detallar altres bestieses fetes per les tropes catalanes, calcades de les que han fet altres potencies abans i ara mateix.
Aquella primera visita i la detallada explicació d’una guia, doctorada en història grega, m’ha quedat marcada per sempre més , perquè em va servir per tocar de peus a terra, deixar el “xovinisme català”, i relativitzar-ho tot i fugir de visions nacionalistes de Catalunya que inventen un passat i busquen un futur irreal. També suposa reforçar la idea de que viatjant s’aprèn més que estudiant, la qual cosa és ben veritat , i millor si primer s’estudia i després es visita.
Des d’aleshores la modèstia i la credulitat les he tingut a flor de pell i ja no he pretès mai més donar lliçons enlloc i a ningú. No som ni millors ni pitjors que qualsevol altre país del món. I hem d’assumir el nostre passat amb tot el que ha tingut d’honorable i de pervers, i no ens l’inventem perquè la realitat sempre acabar surant.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
ESTAN BEN PAGATS ELS POLÍTICS ?
S’han fet ja els plens de cartipàs i aprovació de dedicacions, retribucions, indemnitzacions ,etc, i ja han aparegut un munt d’articles, crítiques i opinions en un sentit o un altre. Es una reproducció del que ve succeint cada quatre anys.
I a la vista de molts posicionaments , estem lluny de fer un debat ampli i objectiu sobre un tema que ens afecta a tots. En altres països el debat es va fer i no viuen aquestes controvèrsies cada quatre anys. La varen resoldre i no volen tornar a reobrir un debat que normalment no porta enlloc, o ,pitjor encara, el deixa per a més endavant. Es el que hem fet aquí, fins ara.
Com en molts altres temes, ara no toca. Venen eleccions, en aquest cas , les generals. No és el moment de encetar la vella discussió de quines retribucions han de tenir els polítics, càrrecs de confiança, i altres membres lligats als governs municipals, o als Parlaments, Diputacions, Consells Comarcals.
En aquest tema és fàcil fer demagògia barata. Quin és el sou que li pertoca a un alcalde? I a un Regidor? I a un cap de gabinet, o de premsa? Com en tot hi ha sous que no se’ls guanya qui els té i d’altres que son més que raonables. No parlarem d’aquells casos en que algun alcalde o regidor s’ha posat un sou per damunt de les seves capacitats o funcions. En tenim algun exemple al Berguedà i al Bages, però son casos aïllats i coneguts per tothom . Parlem de la gran majoria.
D’entrada cal tenir present que tot càrrec polític o de confiança té data de caducitat. Cada quatre anys ha de passar examen i pot continuar , o no, en funció de la decisió dels ciutadans. Per tant si creuen que no s’ha guanyat el sou, el poden fer fora i buscar-ne un altre. En ben pocs llocs de treball la contundència és tant brutal.
En segon lloc, i parlo dels alcaldes, no tenen horaris fixes ni calendaris laborals prèviament establerts , en conveni. Som alcaldes les vint-i-quatre hores del dia, i els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Sempre pot passar qualsevol cosa , en qualsevol moment que trenca la vida ordinària. I si es vol fer bé la feina, s’han de destinar moltes hores al càrrec.
Amb aquestes premisses anys enrere hi hagué un pacte entre les dues associacions de municipis catalans per no fer guerra amb aquest tema. S’han pres les dades com a punts de referència i normalment entre partits no hi ha especial bel·ligerància. De totes maneres s’ha de ser realista i el càrrec d’alcalde en municipis mitjans o grans és d’una gran responsabilitat i una important dedicació. Es lògic tenir un sou adient.
Però, costa encara d’acceptar aquesta realitat perquè se’n pot fer una demagògia increïble, i no es vol entrar a fer comparacions amb altres col·lectius de similars responsabilitats i que tanmateix cobren molt més, amb menys hores de dedicació, i sense la precarietat del polític. I sóc dels partidaris de sous raonables , a canvi d’austeritat a tots els nivells de representació. Deixo clar que com alcalde no tinc cap retribució per cap concepte, perquè el municipi és petit, però defenso que els de municipis més grans tinguin sous proporcionals a la seva responsabilitat. I ara molts no la tenen.
Com tampoc la tenen els parlamentaris , ni els d’aquí , ni els de Madrid. Molta gent llegeix els sous bruts, sense saber què en queda de net i sense tenir present les despeses que comporten aquests càrrecs en matèria de desplaçaments, hotels, menjars a fora,etc, i uns horaris de treball que ,sovint, superen les seixanta hores setmanals.
Si volem que els polítics facin la seva feina han de tenir les eines per fer-ho i un sou adequat, és essencial per garantir dedicació i eficàcia. I sinó se’ls hi dona ,deixarem en mans de persones “suposadament “ no polítiques , riques en patrimoni o ambicioses de fer negocis a la política , les regnes dels governs municipals , autonòmics o estatals. Mal futur tindríem si acceptéssim aquesta alternativa.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

Tuesday, July 03, 2007

 
HERÈNCIES REBUDES
Quan alguns nous alcaldes inicien el seu mandat solen parlar del passat per justificar les primeres actuacions , i alguns tendeixen a ampliar els problemes rebuts per fer-se perdonar els primers fracassos o incompliments de promeses electorals.
Es comprensible, i fins i tot justificable, aquests primers posicionaments, però la gent no accepta si s’allarguen massa. D’aquí que habitualment es donin 100 dies de gràcia, als nous equips municipals, per demostrar cap on volen tirar.
En el cas de Berga, veurem ben aviat les primeres actuacions i si son capaços de mantenir el ritme que requereix una ciutat en plena expansió. En aquest cas l’herència rebuda és clarament positiva. I no ho dic per ser del PSC i voler justificar la feina feta per l’anterior govern sinó perquè objectivament és constatable la gran quantitat de projectes i diners aconseguits i encara no gastats , per falta de temps.
Es una sort entrar en un ajuntament en aquestes circumstàncies perquè trobes bona part de la feina feta i simplement cal continuar-la i acabar-la. Sempre amb una gran dedicació perquè mai les coses tiren endavant soles i sempre hi ha caps per lligar i tancar, però els elements bàsics per executar els projectes hi son.
A primer cop d’ull i per haver fet un seguiment o haver donat alguna empenta com a diputat, veig la nova escola de la Llar, el nou edifici judicial, el nou IES, la renovació de tot el casc antic, la remodelació del vell pavelló, la compra i rehabilitació de l’edifici al costat de l’hospital vell, la ampliació de l’hospital Sant Bernabé, etc, i el projecte més gran de tots, com és la urbanització de la Rasa dels Molins.
Tot plegat puja un bon grapat de milions d’euros que estan concedits, programats o planificats per aquests propers anys. Es a dir, en aquest cas la herència rebuda és sucosa i ambiciosa. Ja hagués agradat a uns quants nous alcaldes socialistes trobar els ajuntaments en situació similar. Però el que té de bona aquesta situació ho té de maleïda a l’hora d’haver de treballar. Tot l’abans esmentat i alguns altres projectes menors que segur que m’he deixat obliga a treballar com un desesperat a un bon grapat de gent de l’ajuntament. I sinó treballen i s’afanyen en molts tràmits el rellotge corre i pot quedar aturat o quedar-se pel camí.
Ara mateix la renovació del casc antic és un projecte immens i enormement complicat de gestionar. Si es para ,és projecte mort. En altres casos si es para ,els promotors poden reclamar danys i perjudicis a l’ajuntament, en aquest cas és més greu i dificultós.
I com tota herència ,depèn dels hereus que es faci més gran i profitosa, o que es rebenti amb pocs dies o mesos . Ja veurem el profit que CiU en treu de la rebuda a Berga.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
I SI HO DEIXÈSSIM CÒRRER ?
Periòdicament apareixen informacions i documentació sobre les propostes de ordenació territorial, i lligades amb aquestes, altres sobre una futura llei electoral. La setmana passada mateix se’n va tornar a parlar com a conseqüència de la presentació d’una proposta de llei electoral catalana que prenia com a base la futura divisió en regions o vegueries.
Portem ja uns quants anys parlant-ne i cada partit té propostes molt allunyades unes de les altres, de manera que difícilment es trobarà consens. I mentrestant perdem força temps i energies, i deixem per més endavant coses que s’haurien de decidir, ja ara.
En privat també molts dirigents polítics de tots els partits et reconeixen que fa mandra tirar endavant unes iniciatives de tanta rellevància com aquestes, i no veuen el moment oportú per fer-les realitat. Quan no hi ha eleccions aquí , n’hi ha a allà, i unes i altres impedeixen un general consens obligatori. Perquè cal recordar que per moure el mapa aquí fa falta l’acord d’allà. Entenent per allà , les Corts Generals.
Arribats en aquest punt, ens hem de preguntar sinó seria més intel·ligent deixar-ho córrer i fer modificacions menys revolucionàries, però més pràctiques i operatives de forma immediata. Es a dir, pensar que podem canviar províncies és somiar truites perquè això obliga a modificar la Constitució. Tocar les Diputacions i fer-les coincidir amb les Regions (Vegueries) ,sense tocar les províncies és un galimaties en que tots prendrem mal.
Per tant, una bona solució seria solucionar els diferents nivells amb rapidesa i sensatesa, utilitzant les competències que tenim aquí mateix. Es a dir, nivell per nivell d’administració que cadascú faci el que pot fer millor. Si comencem pels municipis , acordem donar-los-hi més i millors recursos i competències. Els Consells Comarcals els reconvertim en Mancomunitats de Serveis, perquè facilitin i ampliïn la feina dels ajuntaments. Si cal podem crear algunes comarques més per donar sortida a velles i justes reclamacions oblidades per CiU en el seu moment. Aquí tenim els casos del Moianès i el Lluçanès.
Continuant per nivells, les Diputacions deixem-les com estan , que ja estan bé i donen un bon servei. Si les dividim, perdran poder i capacitat, i tots hi sortirem perdent, molt especialment la Catalunya Central . Mai tindrem tants recursos com ara que estem dintre de la de Barcelona. Tinguem-ho clar i no juguem amb les coses de menjar.
Per últim, fem una regionalització de la Generalitat, però sense més invents. Es a dir, simplement descentralitzem l’ Administració en les 6 o 7 regions que tothom veu com a raonables. Que cada Departament reparteixi funcions a nivell territorial i digui què es decideix a nivell central i què a nivell regional. Amb això acostem l’Administració als ciutadans, als ajuntaments i a la realitat diària i la fem més propera, i per tant , més eficaç. No cal anar més lluny.
I en matèria electoral, com més petita és la circumscripció més ens compliquem la vida, perquè la representació deixa de ser proporcional, cosa a que obliga la Constitució. Es impensable la comarca com a circumscripció perquè n’hi ha amb 3 o 4.000 habitants i altres amb 500 o 600.000. Es impossible repartir equitativament els parlamentaris sinó volem tenir un Parlament amb 200 o 300 diputats.
Perquè no deixar la província, amb un repartiment més equilibrat de diputats, a raó dels canvis viscuts en els darrers trenta anys, i permetre la dobla urna, i el doble vot a la persona i al partit? No inventem res, a Alemanya ja existeix un sistema com aquest. Així les votants podrien manifestar la preferència per un candidat determinat en una urna i en una altra votarien el partit. Al final hi hauria diputats que traurien l’escó per mèrit propi i altres per estar en un partit determinat. Ja seria molt més just que no pas ara, i obligaria als diputats a ser coneguts i treballar pels seus conciutadans més propers.
En fi, el tema anirà per llarg i no veig massa idees clares en alguns dirigents del govern, la qual cosa encara preocupa més. I comencen a sortir territoris que volen convertir-se en comarques, altres en regions, i altres no volen perdre la província. Davant d’aquest panorama podem continuar perdent el temps, o anar per feina i fer-la ara, i aquí.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

 
PACTAT UN PLA DE CAMINS
La signatura del pacte entre Política Territorial i el Consell Comarcal del Solsonès en matèria d’arranjament de camins, em fa plantejar un seguit de consideracions en tant que Alcalde d’un municipi gran en extensió i petit en nombre d’habitants.
En el meu cas també vaig fer un pla de camins, a nivell municipal, amb el propòsit de arranjar i pavimentar tots els camins rurals que portin a cases de pagès habitades tot l’any. Es una opció com una altra, però considero que si volem que la gent es quedi a viure a pagès han de tenir serveis bàsics, tant ben servits i equipats com els que viuen en el poble o ciutat.
En casos com aquests, les primeres crítiques venen de la gent de ciutat que voldrien veure els camins de terra, si pot ser amb pols i una mica de fang millor que millor perquè “és més rústec”. Per tant els alcaldes hem de lluitar contra aquesta visió simplista i “ruralista” de gent de fora que no es donen compte que tenir en mal estat els camins provoca espatllar els cotxes en dos o tres anys i que només uns quants privilegiats es poden permetre aquesta despesa.
També passa amb altres serveis que ja podem considerar bàsics. No podem deixar sense ADSL les cases de pagès si volem que realment estiguin al dia i tinguin condicions a l’alçada de les necessitats. Una altra batalla amb altres sectors per posar antenes en determinats llocs. I el mateix podem dir en el cas de la televisió . En el meu cas fa una quinzena d’anys vàrem instal·lar televisió per cable i ara l’hem passada a TDT , i amb gran esforços l’hem fet arribar també a tot un entorn rural proper al casc urbà.
Tots aquests serveis i d’altres topen amb unes incomprensions realment sorprenents perquè demostren un gran desconeixement de la realitat rural, i al mateix temps un egoisme increïble de gent de fora que voldrien veure “el camp” com cinquanta anys enrere. No es donen compte de que només amb aquests avenços conseguirem arrelar la gent i que no marxi, perquè si marxa el que trobaran és un desert, potser ple d’arbres, però deshabitat i desprotegit.
En resum, aplaudeixo la iniciativa del Consell Comarcal i del Conseller Nadal per aquest pacte, i perquè espero sigui estès a tot el territori. Així ho vaig parlar amb el Conseller fa un parell de mesos i també li vaig expressar la necessitat de ampliar-lo al Departament d’ Agricultura per fer-lo més ampli i potent de cara els propers. Hauríem de fer possible que en 5 o 6 anys, tots els camins de pagès que portin a explotacions pageses estiguin en perfectes condicions d’accés. Potser ens maleiran alguns practicants de motocross, altres de quads, i molts “urbanites” nostàlgics de les postals de pagès, però ens ho agrairan els pagesos i tots els que vivim en el ampli món rural.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?