Monday, March 31, 2008

 
29 ANYS DESPRÉS
Aprofito les pàgines del setmanari per recordar un aniversari que passarà desapercebut per a la majoria i que tanmateix va suposar un canvi radical en la situació dels nostres pobles , la nostra comarca i el país, en general. Es tracta de les primeres eleccions municipals democràtiques, celebrades el 3 d’abril de 1979.
Queda ja molt lluny, però alguns encara continuem la feina iniciada aquell dia, i duta a terme al llarg de 29 anys ininterromputs. Els qui tinguin uns quants anys que pensin i repassin com estava la comarca, en general, i tots els municipis en particular i veuran com el canvi ha estat espectacular en tots els llocs i tots els àmbits.
De fet, la transformació general del país no s’entendria sense la participació en primera línia i de forma essencial dels ajuntaments. Son aquestes institucions les que s’ocupen de les necessitats més properes i urgents dels ciutadans. I han passat de fer, quatre papers, dels llargs anys de la dictadura a constituir-se en autèntiques empreses de serveis que atenen els ciutadans en tot allò que precisen de manera quotidiana.
Els ajuntaments, amb pocs recursos i poques competències, han format part del paisatge de transformació del país, en primera línia. Es lògic, avui recordar els centenars d’homes i dones de la comarca que han estat en un moment o altre en un equip municipal, de govern o d’oposició , perquè ells han fet possible aquesta transformació.
Una transformació clarament positiva, tot i els greus problemes trobats, durant aquest llarg període. En primer lloc per l’escassetat de recursos i competència, i després per les crisis que han hagut de superar. Però, ha valgut la pena. De fet, la societat civil és forta en la mesura que aconsegueix implicar molts voluntaris en el treball comú.
I a la vista de la situació dels municipis a la comarca, el resultat ha estat bo, en gairebé tots els indrets i en tots els sectors. Queda molt per fer, però els serveis bàsics estan garantits a tot arreu, les infraestructures i equipaments han arribat a tots els racons i podem iniciar una nova etapa en molt millors condicions de com ho varem trobar l’any 79.
Però, entre tots hem d’aconseguir que l’any vinent sigui realment l’any dels ajuntaments. Fa molts anys que ho diem, però sempre ens passen al davant altres prioritats. Ara, ens toca, per mèrit propi i perquè la situació de precarietat permanent de les finances i competències municipals ja no es pot allargar més sinó volem posar en perill molt dels èxits aconseguits.
La millor celebració dels 30 anys seria la que establís un marc permanent de garanties de funcionament i recursos com cal. Ara mateix, tots els municipis depenen de les subvencions d’altres administracions i de les prioritats que altres estableixen. Continuem sent una administració tutelada i subvencionada, cosa impròpia d’un país modern. La administració municipal és la més propera als ciutadans i per tant la més bona gestora i la que coneix millor les necessitats. Es lògic que disposi dels recursos necessaris per tirar endavant les solucions.
L’autèntic federalisme és aquell que reparteix les responsabilitats, i els recursos de manera proporcional a la proximitat dels problemes i dels ciutadans. En aquest sentit, estem a la espera de que s’atenguin les nostres reivindicacions. I francament 29 anys son més que suficients per veure què necessitem i com es poden atendre les nostres peticions. S’ha fet una bona feina i s’ha de reconèixer públicament, però la millor recompensa és canviar tot el que s’ha mostrat insuficient. Esperem, doncs, que el proper aniversari sigui el definitiu. Tothom ho celebrarà i tothom en sortirà beneficiat.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

 
JA EN PORTEM 29.
De ben segur poques persones recordaran que el 3 d’abril de 1979 es varen celebrar les primeres eleccions municipals de la democràcia, just recuperada i que varen significar un esclat d’entusiasme i participació d’una societat afamada per participar i decidir, després de la llarga nit del franquisme.
Res seria igual en el nostre país sense la participació espectacular dels ajuntaments en la transformació de pobles i ciutats. Els qui llegeixin aquest article i tinguin ja una certa edat que recordin com era Solsona, o qualsevol dels altres pobles de la comarca i que mirin com és ara. Independentment del color polític que hagin tingut els seus ajuntaments, el cert és que el treball ha estat enorme i , en general, molt ben fet.
Quedem ja pocs en actiu d’aquella primera tongada. Son molts anys, més de mitja vida a l’ajuntament. En el meu cas 12 anys com a regidor i 17 com alcalde, i encara amb moltes ganes de fer coses i de continuar millorant les condicions de vida dels meus conciutadans.
I és hora de fer balanç i reclamar canvis importants en el funcionament i recursos dels ajuntaments, la parenta pobra de les administracions.
Molta gent es pensa que la majoria de despeses dels ajuntaments les paguen la Generalitat o l’Estat o les Diputacions, i res més fals. Els ajuntaments estan funcionant amb una pobresa de mitjans increïble. Per la majoria de grans temes i obres depenen totalment de les subvencions que els hi puguin donar les altres administracions i malament pots funcionar quan depens de tot i per tot d’altres.
Ara, tots esperem que resolt el finançament de la Generalitat, toqui parlar dels ajuntaments, però com sempre arribem tard, perquè ara mateix amb la crisi al damunt és evident que el govern central no donarà els diners que necessitaríem per funcionar com cal. Fa falta rebre diners per la via directa, i que les ajuntaments en puguin fer el que creguin més convenient i no com ara que sempre van lligats a obres concretes i determinades.
I és que en aquests anys hem fet multitud d’obres i hem creat un gran nombre de serveis, però ara toca mantenir tot això i continuar millorant. I en petits pobles, els costos son igual de grans i les possibilitats d’ingressos molt menors, per tant és lògic reclamar una atenció diferenciada entre grans municipis i petits. Es cert que la Generalitat, en aquests darrers anys ha millorat les aportacions i ha facilitat la feina, però encara queda molt per fer. I no sembla que la rapidesa sigui igual per uns que per altres.
De totes maneres, i a la espera d’aquests canvis, sí hem de reconèixer la dedicació tinguda per moltes persones al llarg de tots aquests anys, en la millora de les condicions de vida dels seus conciutadans. Sense l’esforç dels ajuntaments , el nostre país, seria radicalment diferent. Son els que més han transformat la realitat i ho han fet en condicions difícils. Per això, aprofito aquesta pàgines per recordar-los i per emplaçar els poders públics a que puguem celebrar l’any vinent, els 30 anys, amb una nova realitat a nivell de competències i recursos econòmics. Seria la millora manera de celebrar els trenta anys de vida democràtica municipal.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà (Berguedà).

 
RELLEVANT ANIVERSARI
Just aquesta setmana complim 29 anys de les primeres eleccions municipals. Va ser un 3 d’abril de 1979 que els 8.000 municipis d’Espanya, amb els 942 catalans, varen celebrar eleccions municipals, en un clima d’eufòria i esperança com poques vegades s’ha vist en la història contemporània.
Varen ser unes eleccions presidides per la improvisació perquè tot era nou, tot estava per fer i ningú tenia experiència en la preparació i desenvolupament de campanyes electorals ni processos democràtics. Amb tot, varen sortir bé. Una elevada participació i candidatures a tots els municipis amb pluralitat en els mitjans i grans, i resultats clarament positius pels partits més importants, recentment reconeguts i legalitzats.
Han passat ja 29 anys i en quedem uns quants, encara, que les varem viure en primera persona i continuem en actiu, sigui com a regidors o com alcaldes, o primer una cosa i després l’altra com és el meu cas: 12 anys de regidor i 17 com alcalde. Més de mitja vida, en un treball tant apassionant com intens. A la comarca tenim uns quants altres exemples d’aquesta llarga dedicació.
I mirant enrere, crec que podem estar realment molt satisfets de la feina feta i els resultats obtinguts. Segurament cap de nosaltres hagués imaginat fer tantes coses en aquest temps, perquè tot i ser molts anys, el cost i les dificultats per fer-les han estat realment difícils.
Cal recordar que en aquells anys, just es recuperava la Generalitat, per tant no hi havia ni ajuts ni col•laboració de la principal administració del país. Els únics ajuts amb els que podíem comptar provenien de la Diputació de Barcelona, i en unes condicions i volums molt diferents dels actuals. També en aquells temps aquesta institució renaixia de la llarga nit del franquisme i no disposava ni d’estructura ni de recursos com té ara.
Per tant, la primera etapa fou molt complicada, plena d’entusiasme i alhora de improvisació, però la gent comprenia les dificultats i les acceptava com a lògiques, després de tants anys de deixadesa i abandonament.
Poc a poc, varem anar creant serveis, construint equipaments i millorant infraestructures, i organitzant activitats per tot arreu i en tots els àmbits. Els pobles renaixien i s’omplien d’activitats i entusiasme. Varen néixer multitud d’entitats, clubs, associacions per donar sortida a les ganes de fer coses que hi havia per tot arreu.
I bé, els anys han anat passant i hem transformat els municipis d’una manera radical. I amb ells la comarca. Es bo , aprofitar els aniversaris per recordar la bona feina feta per multitud de regidors i alcaldes que han dedicat una part de la seva vida a la seva comunitat. I això ha passat arreu, aquí no cal discutir sobre colors polítics, uns hauran tingut més encert que altres, uns s’hi han dedicat més, altres han aconseguit millors acords o ajuts, etc, però el resultat és que aquí hem fet el que en altres països europeus varen necessitar 40 anys per fer el que nosaltres hem fet en 29.
I arribats aquí, també la gent ha de saber que els ajuntaments es troben en una cruïlla, i que necessiten més i millors competències i recursos. Sempre han estat la parenta pobra de les administracions i sempre se’ls ha deixat per a més endavant. Es cert que ara la Generalitat els destina més diners i dona més facilitats, però estem lluny d’on necessiten estar per mantenir tot el que s’ha fet en aquests anys i per millorar serveis i equipaments per fer front a les noves necessitats.
Se’ns han promès noves normes i noves fons de finançament que esperem rebre properament. Els qui estem al capdavant d’ajuntaments i pertanyem a partits de govern, ens estem organitzant per exigir que el proper aniversari: el dels 30 anys sigui el definitiu. El que suposi garantir el funcionament i estabilitat del funcionament i les finances municipals. I els ciutadans han de comprendre i saber valorar l’esforç fet per tots aquells que estan en els ajuntaments o hi han estat. Son la prova de que les coses amb esforç i constància es poden canviar i millorar. La mostra la tenim en tots i cadascun dels pobles de la comarca i d’arreu del país.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

 
COLLITA DEL 79
No,avui no parlarem de vins, sinó de les primeres eleccions municipals, celebrades el 3 d’abril del 1979, i dels que quedem d’aquells primers candidats. Son ja molts anys i pels qui encara estem en actiu, no deixa de ser més de mitja vida al servei dels nostres ajuntaments, sigui com a regidors o com alcaldes, o primer una cosa i després l’altra com és el meu cas: 12 anys de regidor i 17 d’alcalde.
Mirar enrere provoca un enorme contrast, entre el que volíem fer i el que realment hem dut a terme. La feina ha estat immensa i en la majoria de casos, espectacular, independentment del color polític . Els pobles i ciutats s’han transformat com mai ens havíem imaginat .
Amb tot, no tots els canvis han estat positius en aquesta llarga etapa de la vida democràtica. En els principis qualsevol millora era ben rebuda, ben valorada i ben respectada per tots els veïns i usuaris. No podem dir el mateix a dia d’avui, en que moltes actuacions municipals venen acompanyades de polèmiques, controvèrsies i oposicions que allarguen les tramitacions i compliquen la seva execució.
També ,abans, era habitual, la cessió gratuïta de terrenys, edificis, o autoritzacions de pas o d’ús, d’espais a favor dels ajuntaments per part de propietaris benestants o no, però que consideraven lògica aquesta actuació a favor del bé comú. Ara només en casos molt excepcionals es dona aquest fet. L’habitual és estar preparat per vèncer multitud de resistències, i preveure acabar en els tribunals per aconseguir dur a terme una obra determinada, necessitada d’expropiar terrenys o drets de pas.
En el camp de la autoritat i respecte als altres , és on el balanç és més negatiu. Anys enrere eren ben excepcionals els conflictes d’ordre públic o de vandalisme, i ara han esdevingut un dels principals maldecaps dels ajuntaments. Des de problemes de sorolls, de convivència entre veïns, de maltractament de persones, o de destrosses de mobiliari públic, fins l’incompliment de les normes més elementals de circulació, passant per poca cura en l’ús dels equipaments i les infraestructures hi ha de tot, i es veu de tot.
Podríem seguir amb alguns altres elements poc positius dels canvis viscuts, però en una data tant rellevant com la que celebrem, és cert que és molt més el que s’ha avançat que el que s’ha retrocedit. I en matèria de serveis als ciutadans, els avenços han estat espectaculars, en nombre i qualitat. I si cadascú fa l’exercici de repassar com estava el seu poble o ciutat, vint-i-nou anys enrere , constatarà que la transformació ha estat enorme i cap a millor.
En el meu cas concret, en un poble que tenia 450 habitants i ara en té 600, el fet d’haver impulsat inversions de més de 15 milions d’euros en aquest període, ja dona una idea de l’enorme transformació que ha protagonitzat. Fet que també ha comportat passar d’un patrimoni municipal de poc més de dos-cents mil euros l’any 79, a un de més de nou milions d’euros ,a dia d’avui.
I tot s’ha fet amb una escassetat de mitjans realment deplorable. Sempre hem estat la parenta pobra de les administracions i sempre he sentit que l’any vinent arribaria la nostra hora. De moment ,encara no ha arribat. Però no ens hem limitat a viure en el victimisme, sinó fer de necessitat virtut i procurar gestionar el millor possible el que ens venia de fora i el que podíem treure de dintre. Tanmateix, tot té un límit i tots estem d’acord en que hi estem arribant. Malgrat algunes millores puntuals ja seria hora que es decidissin canvis substancials en el sistema de finançament municipal com per garantir que els grans canvis viscuts es puguin mantenir dignament.
Semblaria que , al cap de vint-i-nou anys, no és demanar massa. Sobretot perquè els ajuntaments son la administració més propera i més rellevant per a tots els ciutadans. I aprofito per felicitar la feina de tots els que han passat per un ajuntament i molt especialment pels qui hi som des de l’abril del 79. Una excel•lent collita.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà.

Wednesday, March 26, 2008

 
AMAGAR IDEOLOGIES TOTALITÀRIES.
Ja fa un parell d’anys que vaig decidir no contestar ni entrar en discrepàncies amb un articulista habitual de la casa, el signant J.H, amb sotana inclosa que fa unes elucubracions realment increïbles per una persona ficada a activitats político-religioses.
Avui, però faig una excepció perquè callar pot significar atorgar o ser covard i crec sincerament que l’article del darrer número sota el títol de “vull trencar una llança per la Marta” supera el que és acceptable en un demòcrata.
Pels qui no el recordin, J.H es fa ressó de la polèmica generada per Marta Ferrusola, esposa del ex-President Pujol, respecte el seu posicionament en contra del President Montilla, per dir-se José i no Josep, i no parlar prou bé el català. Cal dir , que el propi Jordi Pujol va desautoritzar les paraules de la seva dona.
Però, no en té prou J.H i afegeix “no comparteixo del tot les paraules de la Marta-les considero tan franques com imprudents-però les entenc perfectament. No podem pas dir que un president d’aquestes característiques sigui el president ideal que somniem aquells catalans que estimem el país”.
Es a dir, J.H , reparteix títols de catalanitat i de estimació en funció de les seves creences i fòbies, i tot aquell que no entra en aquest estret passadís queda fora. A l’infern dels no patriotes. Son funcionaris espanyols a Catalunya, destinats a oprimir-la i a subjugar-la.
I en conseqüència els centenars de milers de “falsos catalans” que els han votat , mereixen ser repudiats i considerats com invasors, etc, etc.
En fi, que cadascú jutgi i en tregui les pertinents lliçons. Però és greu que algú pugui dir semblants bestieses i es quedi tant tranquil. Durant molts anys, molts varem lluitar per les llibertats i per Catalunya. Primer una cosa i després l’altra perquè una és impossible sense l’altra.
I entre aquests grans lluitadors, castigats , perseguits, empresonats i molts de morts, hi havia molts “Montillas”. Com a dirigent del PSC n’he conegut molts, i molts han estat anònims, altres han tingut rellevància a nivell sindical, de partit, o institucional, i han esdevingut diputats o alcaldes. I tots, absolutament tots han fet un enorme servei al país, més que molts catalans de naixement que s’omplen la boca de fals patriotisme i varen passar per la dictadura sense cap ferida ni turment.
Lamento enormement articles com el de J.H. perquè enverinen la realitat d’un país , que sempre ha estat de bona acollida i de compenetració mútua. I puc assegurar que el president Montilla exerceix molt millor que ell de català, sense haver de despotricar d’Espanya, ni veure enemics on no n’hi ha. I que ningú vulgui repartir carnets d’estimació ni de catalanitat, perquè la realitat diària és la que demostra qui treballa i qui s’ocupa dels problemes dels catalans, hagin nascut on hagin nascut.
I ja hem vist, en el passat, com darrera grans proclamacions de estimació per una determinada idea de país , el que s’hi amagava eren ideologies totalitàries.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

 
COMARCA O MANCOMUNITAT.
En els darrers 2 o 3 anys he parlat un parell o tres de vegades sobre la iniciativa de reclamar la comarcalitat del Lluçanès i les dificultats que trobaria. Ara , un article de Aleix Cardona, en el darrer número em dona peu a tornar-hi de nou.
D’entrada entenc que estigui decebut i emprenyat , ell i tots els qui durant anys s’han mobilitzat per reclamar un dret raonable i justificat. Sobretot quan per tot arreu han rebut bones paraules, promeses constants i incompliments generalitzats.
Però, siguem clars. Ara no toca. No perquè ho digui jo que no tinc càrrecs de govern ni ara parlamentaris, sinó perquè el govern té molts i difícils problemes que no permeten entrar en discussions territorials , electorals ni d’essències nacionals. Ara toca prioritzar el desplegament de l’ Estatut, el nou finançament i posar al dia les infraestructures del país. I res d’entrar en noves batalles territorials que no compten amb el consens de tots els partits.
Per tant, el tema territorial, electoral i de descentralització , passa a un segon terme i no crec que sigui motiu d’iniciatives legislatives fins la propera legislatura. I és que el temps , en comptes d’ajudar a solucionar els temes pendents, els complica enormement. I sinó veiem com altres territoris reclamen esdevenir comarques, i com algunes comarques no accepten l’adscripció prevista en les vegueries, inicialment previstes.
Per posar alguns exemples , ja reiterats en altres escrits, a part del Lluçanès i el Moianès, reclamen ser comarca la Alta Segarra, o subdividir els Vallesos, etc. I pel que fa Vegueries, ja hem vist la que proposen fora de la Catalunya Central ( Osona, Ripollès i Garrotxa), o els Penedesos i Garraf. En fi, que el Govern quan veu el panorama , congela entusiasmes i dictamina dedicar-se a d’altres temes que preocupen més a la gent.
Alguns poden pensar que això és lamentable o que trenca compromisos i promesos de membres del propi Govern. I tindran raó , però és que alguns càrrecs institucionals es varen llençar a la piscina sense mirar si hi havia aigua o no. I cada govern té unes prioritats generals, i ara el tema territorial no ho és. Ni ho serà en els propers anys, perquè hi ha altres temes més urgents.
Aleshores ,què fer? Renunciar, o esperar millors temps . O organitzar-se institucionalment de manera similar a una comarca oficial, amb les eines a l’abast. Ara i aquí, res impedeix, sense canviar cap llei, en convertir-se en una Mancomunitat de Municipis. Una Mancomunitat en que els ajuntaments son els protagonistes i en que la capital ha de jugar un paper essencial. Si tots es posessin d’acord , el camp per córrer és enorme i profitós. I seria el germen per esdevenir la 42a, comarca de Catalunya , tant bon punt es reprenguin les lleis territorials.
Les Mancomunitats poden rebre ajuts de totes les Administracions catalanes, i fins i tot estatals per determinades activitats i actuacions. Podria ser, doncs, una sortida raonable per acabar amb l’impasse actual. Però bé, això ja depèn de tots els impulsors i promotors d’una iniciativa que ha tingut molta feina i l’ha feta amb il•lusió i empenta. Es lògic estar decebut, al cap de tants anys, de la situació actual.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

 
NOVES ENERGIES I UBICACIÓ.
Estic seguint amb un especial interès, tot el relacionat amb la anunciada planta de biomassa a la comarca del Solsonès, perquè 15 anys enrere varem estudiar posar-ne una a Borredà o en algun altre poble entre el Berguedà i el Ripollès. Al final es va descartar per inviable, econòmicament parlant.
Es cert que les coses han canviat molt en aquest temps i que l’increment constant del preu del petroli fa viables projectes que abans no ho eren, però el de la biomassa té problemes afegits, diferents d’altres energies que veig amb més futur, com son la eòlica i la solar.
El problema de la planta de biomassa és el cost de la recollida i transport del material, en una comarca molt muntanyosa i de difícil accés a la majoria de boscos. Sinó està molt subvencionada la tala, recollida i transport, els números no surten. I després la generació d’energia elèctrica. Es a dir, tot depèn dels ajuts externs, de les administracions, i quan una cosa depèn de tantes coses externes, algú pot prendre mal.
Però en fi, si una empresa privada ho estudia i li sembla que li surten les números, allà ella amb la seva inversió. Veurem com acaba el tema.
Però una cosa que sí ens ha de preocupar a tots, és la problemàtica de les ubicacions de totes aquestes plantes de noves energies. Tothom en parla i tothom creu que s’han de promocionar i multiplicar, però ningú les vol a prop. Fixem-nos que no es diu on anirà la planta, si al final es fa. Hi ha por a tenir d’immediat una plataforma o alguna entitat ecologista lleidatana, aficionada a promoure campanyes en contra, i per tant millor de moment no dir res.
Això no pot continuar perquè és contradictori amb la urgència i necessitat de multiplicar la generació d’energies alternatives per tot el territori. I en algun lloc s’han de posar i ens hem d’acostumar a un canvi de paisatge.
Per vacances sempre intento aprendre coses d’altres pobles i altres països i en aquest cas vaig anar uns dies a la regió propera a Carcassona. Un lloc de vents potents i molt habituals, de manera que han motivat la implantació de parcs eòlics, en diferents indrets i s’han convertit en element habitual del paisatge. I ningú podrà dir que és una regió poc atractiva, ni poc turística. Ans al contrari, és una zona turística per excel•lència, però han acceptat els parcs com un element natural per lluitar contra el canvi climàtic, i com a fons per generar riquesa, aprofitant un element gratuït com és el vent. També es poden veure centenars de petites o mitjanes instal•lacions de parcs solars, però en menys intensitat.
I és que per cada molí de vent, fan falta unes dotzenes de grans plaques solars per equiparar producció elèctrica, de manera que és més profitós un parc eòlic que no pas un de solar. I ens haurem d’acostumar a veure aquestes instal•lacions si volem ser conseqüents amb les nostres preocupacions de futur. Per això va bé també viatjar i constatar que algunes batalles d’aquí, s’han superat en altres indrets. Potser així serà més fàcil fer acceptar projectes que han de trobar necessàriament lloc en el territori.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Thursday, March 20, 2008

 
ESTRANYA SOLIDARITAT
Estem en un període de sequera com mai ningú havia vist, i assistim a uns posicionaments i declaracions autènticament sorprenents pel que fa l’ús de l’aigua i el seu repartiment.
Semblaria que en situacions excepcionals, les mesures a emprendre hagin de ser igualment excepcionals i amb la deguda comprensió i cooperació de totes les parts implicades. No passa pas així, com podem veure un dia sí i altre , també, en una nova demostració de que avancem cap a posicions individualistes i egoistes com fa temps no havíem vist.
Es increïble comprovar les discussions i posicionaments respecte el repartiment de l’aigua. En un tema tant essencial, semblaria que tots hem d’acceptar repartir un bé escàs i la primera prioritat és el consum d’aigua de boca, vingui d’allà on vingui. I les solucions son lentes i costoses, econòmicament parlant. Per tant, si a més entrem en conflictes, les solucions tardaran molt més a arribar.
I no es tracta de comparar , ara, les posicions dels partits respecte el transvasament de l’Ebre. Aquell transvasament va estar mal plantejat, mal negociat, pitjor explicat, i destinat a donar cobertura a una impressionant destrossa del litoral valencià i murcià, amb negocis brutalment elevats pels seus promotors.
Es evident que una cosa és portar aigua per aquelles gegantines promocions, i una altra, per poblacions establertes de tota l’àrea catalana o de territoris veïns. Per tant, no s’entén com molts es posicionen en contra de qualsevol relligament de xarxes d’aigua entre conques i fer transvasaments puntuals i excepcionals, sempre que facin falta, ara i en el futur. Es la millor manera de garantir un equilibri dintre del país, i no dependre d’haver de portar aigua amb vaixells. Una solució molt més cara, i ambientalment menys justificable.
I és que comencem a sentir arguments preocupants respecte la “propietat “ de l’aigua i acords municipals, comarcal, o de comunitats, sobre si s’ha de permetre intercanvis d’aigua d’unes zones a altres, en un debat a banda del govern de la Generalitat. Realment increïble, perquè si una cosa ha de fer un govern és vetllar per garantir els serveis bàsics i essencials i ser valent a l’hora de fer prevaler “l’interés públic” per damunt del particular.
Francament , en aquest tema, no he vist valentia en el govern ni posicions clares i contundents. Tot ha de ser possible i tot ha d’estar disponible, a favor de garantir l’aigua. I ja és hora de fer grans obres d’interconnexió entre conques com a mesura indispensable per assegurar aigua allà on falti.
Perquè si entrem en la batalla de la propietat, o de les “essències” sobre l’aigua, estarem perduts. Perquè en aquest camp tots tenim molt a perdre. I posaré algun exemple. Els berguedans podríem dir que l’aigua del Llobregat és nostre perquè neix aquí i aquí tenim l’embassament de La Baells, un dels principals dipòsits d’aigua per Barcelona i area metropolitana. Sota aquest criteri de “propietat” podríem dir, primer per nosaltres i després pels altres, i segons com fins i tot fer-la pagar a preu d’or. Però, aleshores, on està el govern ? on està el país ? i la solidaritat ?
I si uns ho fan per l’aigua, altres ho faran pels abocadors, altres per les presons i altres per qualsevol altre equipament comunitari. S’hauria acabat la nació com a tal. I el que no s’entén és com a nivell de govern hi ha tanta por a explicar i a dictaminar les actuacions a emprendre sinó volem paralitzar el país. I això val per l’aigua com pel subministrament elèctric, pels grans eixos de comunicació ,etc. I si algú pensa que les posicions egoistes i defensores del petit territori a ultrança, fa un favor al país, estem arreglats.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Wednesday, March 19, 2008

 
ANÀLISIS INTERESSATS
Es molt pedagògic veure els anàlisis electorals apareguts en el darrer número i d’altres que aniran sortint les properes setmanes. Voler reduir la victòria socialista al factor anti – PP és reduccionista , equivocat i desconeixedor d’una nova realitat de país, diferent de la existent anys enrere. I qui ho negui, pitjor per ell, i pel seu partit.
D’entrada ,pels representants de CiU, partit encara hegemònic a la comarca, pensar que han salvat els mobles en aquestes eleccions, és anar ben equivocats. Han perdut 100.000 vots a tot Catalunya, respecte les anteriors i quedar-se en 10 diputats com estaven representa un dels pitjors resultats de la història. Ara bé, si això els fa contents, no seré jo qui els amargui la vida. Que continuïn així.
Per ERC sí han estat unes eleccions desastroses, però es veia venir. La gent sempre castiga un partit amb disputes internes i amb episodis molt complicats en la vida institucional. I no descansen mai, a l’hora de batallar entre ells. Realment és preocupant per a tots, aquesta permanent inestabilitat. I lluny d’alegrar-nos-en, ens irrita perquè posa en perill un govern d’entesa i progrés que , en línies generals, ho està fent bé. Per tant la crisi d’uns, afecta a tots.
Sincerament, els socialistes desitgem i esperem que del congrés d’ERC en surti un pacte estable, una composició àmplia i plural i un ideari renovat i progressista. L’espai que ocupa aquest partit és prou ampli i sòlid com per conservar-lo si es treballa amb seny i constància. Esperem trobin la via adequada, i sobretot tranquil•la.
I tornant als resultats i el futur immediat, i en contra dels pronòstics o els auguris dels antisocialistes, puc assegurar que bona part de l’èxit del partit ha estat la confiança de la majoria dels catalans de que és el partit més responsable, més tranquil i més representatiu de la actual societat catalana. I que malgrat els problemes amb el govern central, i les polítiques centralistes, serà capaç de fer-hi front i sortir-se’n bé.
Aquí és on es veurà qui té raó. Disposar de 25 diputats, dintre del Congrés, i dintre dels 169 del PSOE pot fer pensar que no tenen poder de decisió o de pressió com perquè els principals temes que preocupen els catalans no siguin atesos. O que els nostres diputats quan van a Madrid han de dir amén a tot el que es proposi. Que ningú s’equivoqui. El President Montilla mai posarà per davant interessos que no siguin els de Catalunya. I sinó que tothom vagi mirant els resultats de les negociacions de l’actual govern amb Madrid. I sobretot que es mirin els resultats futurs.
El que no vol dir és que ens haguem de barallar públicament cada dos per tres, com fan altres partits, suposadament molt units ( només cal veure CiU). Les autèntiques batalles es fan a l’interior dels Ministeris, i en les comissions conjuntes, i al més alt nivell entre els dos presidents. I en les grans polítiques generals és lògic estar d’acord PSC i PSOE, però no és menys cert que en les polítiques territorials o sectorials, no sempre s’ha tractat adequadament Catalunya. I això ha de canviar. I el desenvolupament de l’Estatut, un nou finançament i més inversions per infraestructes, son les grans prioritats d’aquest mandat. I els resultats del PSC responen a que els ciutadans han cregut que es el partit més adequat per aconseguir-ho. Altres lectures, son poc creïbles.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Monday, March 17, 2008

 
REPRESENTAR CATALUNYA.
Des de fa molts anys, els partits considerats nacionalistes o independentistes han proclamat que eren els únics que podien defensar adequadament els interessos catalans. O, més genuïnament catalans, per ser més exactes. Els altres partits, els que tenien lligams o acords amb partits estatals, havien de ser necessàriament “sucursalistes”, i per tant supeditats a les “ordres” o directrius procedents de Madrid. I ja està, tot simplificat, tot senzill, i tots feliços. Una manera com una altra de viure fora de la realitat.
Com tot en la vida, és més complexa, i molt diferent al que alguns volen fer creure. I és que pensar que un territori pot desenvolupar-se fora de la realitat en la que viu, és somiar truites. Enganyar-se a si mateix, i construir castells en l’aire. I ja no solament podem pensar en un marc autònom per Catalunya, a nivell espanyol, és que el marc europeu i , en alguns temes, fins i tot el mundial , ens condiciona clarament.
La economia viu, ara mateix, un futur d’incertesa amb l’encariment constant dels preus dels combustibles fòssils, o dels cereals, i altres matèries bàsiques, degut a l’increment de consum de països emergents com Xina, India, i alguns altres. Pensar, doncs, que Catalunya pot anar per una via autònoma i independent d’aquesta globalitat, és viure fora de la realitat.
Però, tornant a casa nostra, i amb els resultats ja a la mà, veiem com la gran responsabilitat de representar els catalans ha recaigut sobre el PSC. La idea de que lligat com està amb acords amb el PSOE no farà la feina ben feta, és desconèixer la realitat del dia a dia, i del que passa a l’interior de les famílies més ben avingudes quan no hi ha acord sobre temes de vital importància.
Conec, per experiència pròpia, els debats , discussions i exigències a companys de partit, en càrrecs institucionals aquí o a Madrid, per solucionar problemes locals, comarcals o nacionals. I el grau d’exigència o virulència, era directament proporcional al fet de ser companys de partit. Es a dir, es fa més força i s’exigeix més, precisament quan et baralles amb els teus, que no pas amb altres d’altres forces polítiques. Per tant , de sucursalisme o supeditació, res de res, perquè cadascú defensa el que li pertoca. I per molta amistat, companyonia o sintonia amb les idees generals, a l’hora de la veritat tots hem d’actuar seguint les exigències dels nostres ciutadans.
I en el marc general, estem i estarem d’acord. Es evident que si un país no crea riquesa, a nivell general, no la podrà repartir a nivell particular entre els més necessitats i més desfavorits. I si Espanya va malament, és impossible que Catalunya vagi bé. Sota aquestes principis tant elementals tots estem d’acord, com en el de propiciar i ampliar els àmbits de llibertats, protecció social, impuls educatiu,etc, però sempre exigint les atencions indispensables a cada col•lectiu i àmbit territorial, en funció de les seves necessitats.
I Catalunya ha estat descuidada durant un bon grapat d’anys i ara toca redreçar la situació i sense cap mena de dubte amb els resultats a la mà del dia 9, estem en millor condició que mesos o anys enrere. I es podrà comprovar com sense grans declaracions ni aparicions en els mitjans de comunicació la feina s’anirà fent. Una feina constant, seriosa i contundent de posar sobre la taula els problemes de tots, per solucionar-los equitativament , entre tots. I no hi ha res més fàcil per comprovar els resultats que el pas dels temps i el repàs de les actuacions que en resultin. Es podrà veure com la millor representació és la sorgida en les eleccions del dia 9.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Thursday, March 13, 2008

 
CURS DE CATALÀ PER A IMMIGRANTS.
De comú acord amb el servei de ciutadania del Consell Comarcal, hem posat cartells a totes les botigues del poble per apuntar la gent que estigui interessada en fer un curs elemental de català.
La Generalitat posa totes les facilitats, per finançar un curs o més, a tot arreu on hi hagi un nombre suficients de persones interessades en fer-lo. A Borredà ja en vàrem fer un dos anys enrere, i ara voldríem fer-ne un altre, primer elemental, i si després es vol, se’n pot fer un segon de més avançat.
Fem una crida a totes les persones que tenen amistat o contactes amb immigrants perquè les animin a inscriure’s. Tot és gratuït, i és una excel.lent manera de facilitar la integració en el poble i el país.
Poden venir a l’ajuntament i només han de donar el nom i quins dies i hores els aniria més bé. La professora de català s’adaptarà als seus horaris, siguin els que siguin. Per tant, animem la inscripció i veure si fem realitat aquesta proposta. Amb un mínim de 8 o 10 alumnes ja farem el curs.
Donem de temps fins a finals d’aquest mes de març. Es a dir, el darrer dia per la inscripció serà el 31 de març a les 8 del vespre.

 
LLEI DE DEPENDÈNCIA A BORREDÀ.
Ja en un anterior escrit vàrem fer constar que l’existència de la Llei de Serveis Socials de Catalunya i la Llei de Dependència , a nivell estatal havien de servir per ajudar a unes quantes persones i famílies del poble.
De forma conjunta amb la Assistenta Social, hem facilitat els tràmits d’unes quantes peticions que estan fent el recorregut burocràtic i en pocs dies o setmanes quedaran resolts positivament.
Queden, encara algunes persones que no ho han sol.licitat i que podrien fer-ho. Properament ens posarem en contacte amb elles per gestionar les ajudes. De totes maneres repeteixo que qui tingui algun dubte o necessitat d’informació pot anar tots els dilluns de 9 a 12 del matí a l’ajuntament i parlar amb la Assitenta Social, Montserrat Pedrals.
Si aquest dia i hora no us va bé, es pot telefonar a l’ajuntament de Cercs ( tel. 93 824 78 90) on ella treballa dos o tres dies per setmana. Sempre pel matí.
Per tant qui tingui algun malalt a casa que no es pugui valer per ell sol, pot demanar ajuda per contractar una persona , i també la col.laboració de la treballadora familiar per algunes feines personals.
Repeteixo, per qualsevol dubte, aneu a parlar amb la Assistenta Social.

 
EL DIUMENGE DIA 23 DE MARÇ – ACTES A BORREDÀ.

Aquest any Pasqua queda molt a prop, i com ja és tradició , el diumenge dia 23 tindrà diverses activitats.
VENDA DE PLANTES I FLORS a l’Aparcament Municipal.
Des de fa 16 anys, cada diumenge de Pasqua ve la Jardineria Santacreu de Cercs a vendre plantes i flors a preus reduïts, per facilitar que la gent engalani balcons , finestres i terrasses.
Des de les 10 del matí i fins a la 1 del migdia, tothom qui vulgui comprar pot anar a l’aparcament. També porten terres i adobs per les plantes. Recomanem als compradors que portin caixes de cartró o fusta per endur-se’n les plantes. Cada any, fan curt, i és millor reciclar-les.
I animem a tothom a guarnir les cases de plantes i flors, és la millor manera d’alegrar la casa i el poble. Cada any s’han superat el miler de plantes comprades.

A LA SORTIDA DE MISSA- COCA I VI.
Des de fa moltíssims anys, és tradició que a la sortida de la missa d’11, l’ajuntament ofereixi uns talls de coca i vi, a tothom qui estigui a la Plaça Major.
Un any més, l’ajuntament renovarà aquesta tradició i repartirà la coca i uns quants porrons per celebrar el diumenge de Pasqua.

MUSICAL – TEATRE, AL LOCAL PUIGMAL.
A les 7 de la tarda i organitzat per la Comissió de Festes, es farà una representació d’un musical – teatre esplèndid. Podeu veure els cartells en totes les botigues del poble, i aquest és un grup amb una llarga trajectòria a la Sala Llantiol de Barcelona i que inicialment havíem previst de contractar per la Festa Major d’enguany.
Altres propostes varen desplaçar aquesta representació i finalment es va acordar de portar-la pel diumenge de Pasqua. Val realment la pena l’espectacle que començarà a les 7 de la tarda i tindrà un cost de 5 euros la entrada.

Aquesta és la oferta d’activitats per Pasqua, tot recordant que tenim altres oportunitats interessants per gaudir d’uns dies de festa. Podeu visitar l’església de Rotgers, o anar al Parc Aventura de Campalans, o fer excursions per tot el terme municipal.
En nom propi i de tot el Consistori us desitjo unes bones festes de Pasqua.
Joan Roma i Cunill, Alcalde- President de l’Ajuntament de Borredà.

Tuesday, March 11, 2008

 
EXIT ESPLÈNDID.
Passades ja les eleccions, arriba l’hora de valorar resultats i fer previsions de futur. Tots sabem que cada elecció té una lectura diferent, però els resultats d’unes influencien d’altres. Només cal veure el mapa municipal de cada partit per constatar una millora de resultats en funció de la presència ,o no, de grup municipal en cada poble.
En el cas del Berguedà, és la primera vegada en la història que el PSC les guanya. Es a dir, fins ara no havia quedat mai en primer lloc, en cap de les eleccions celebrades. Pels qui portem 30 anys ja de presència i activitat política a la comarca, el 9 de març marca una fita històrica, fruit del treball ferm i constant de tot un conjunt de persones que han treballat per arribar fins aquí.
I els qui començàrem en aquells anys llunyans de finals dels 70 , apostant pel partit socialista, teníem clar que amb serietat i constància, veuríem recompensats els esforços amb una confiança majoritària dels berguedans i berguedanes. Ara ja la tenim.
Hem aconseguit superar els vuit mil vots, i deixar CiU enrere, per més de mil. Hem guanyat àmpliament a la capital, i en gairebé tots els municipis grans o mitjans. Ho podem veure amb un excel•lent resultat a Gironella, on governa un pacte CiU – ERC, o a Bagà, La Pobla de Lillet, Cercs, Guardiola, Olvan. O un creixement esplèndid a Avià, per parlar dels més grans. Però amb una victòria a Saldes, o magnífics resultats a gairebé la resta de municipis fins arribar als 31 que té la comarca.
I també un èxit esplèndid a Puig-reig, on per primera vegada a la història ha guanyat el PSC, superant CiU i multiplicant per deu els resultats obtinguts pel partit de l’alcalde.
Aquests resultats no es poden imputar només al vot útil i a la polarització de la campanya, suposen també una aposta per un partit seriós, capaç d’oferir propostes positives per Catalunya, però també pel Berguedà. No deixa de ser una realitat que sota el govern d’entesa , a la Generalitat, la comarca ha vist créixer les inversions i la atenció. I el partit més representatiu de l’entesa, és el PSC. Es lògic premiar aquesta actitud i aquesta dedicació.
I ara, toca gestionar la victòria. Que ningú s’equivoqui. El PSC té clar el seu paper a nivell català i a nivell espanyol. I n’ha sortit prou reforçat , com per tenir un major pes i poder de decisió en tots els grans temes, i podrà posar la seva visió federalista en tots els àmbits governamentals.
Cada partit ha de fer lectura i valoració dels resultats obtinguts a nivell general i a nivell comarcal. Qui s’equivoqui ho pagarà car en futures conteses electorals. Per la nostra part, sabem que cada elecció té la seva pròpia lectura, però hi ha un factor comú que les relliga i les facilita. Hem aconseguit a la comarca atreure nous votants socialistes, i convertir-nos en el primer partit. Conscients de la responsabilitat ,sabrem cuidar els vells i nous votants com perquè repeteixin en altres ocasions, i una manera essencial d’aconseguir-ho és el treball ferm i constant en tots els àmbits i ocasions.
La primera prova la tenim en la millora de resultats en tots els municipis governats per representants del partit socialista. I altres mostres les tenim en la representació en el Parlament. Som l’únic partit de la comarca amb representació a la Cambra catalana, i ara també som l’únic amb un representant de la Catalunya Central, a Madrid. Tot compta i tenim eines suficients com per consolidar uns resultats que han portat el PSC a guanyar clarament les eleccions del 9 de març, a Catalunya, però també al Berguedà.
Joan Roma i Cunill, Coordinador campanya PSC .

 
A PUNT PEL “ SORPASSO”.
Realment interessants son els resultats electorals a la comarca. Pels qui portem més de vint-i-cinc anys d’activitat política en aquests territoris ,veure com hem anat guanyant pes i representació a tot arreu, confirma l’aposta de que lenta, però inexorablement el PSC està a punt de donar el “sorpasso”. Es a dir, convertir-se en la primera força política, per davant de CiU.
I és que veníem de molt avall, i som conscients de les dificultats , en una comarca teòricament conservadora com el Solsonès, però que està deixant enrere, a la vista dels canvis produïts en les darreres eleccions municipals, i d’aquestes generals.
El PSC ha tret 1.743 vots, una xifra mai vista. A 800 de CiU, i molt per davant d’ERC i la resta de partits. Això vol dir que estem en la bona via i que el treball fet en el passat i la realitat del present ens portarà cap a resultats millors.
Tots sabem que les lectures polítiques d’uns resultats en eleccions generals son molt diferents d’altres conteses electorals. Però també tots sabem que quan les persones han votat per primera vegada el partit socialista, estan predisposats a tornar-no a fer en altres ocasions si les propostes del partit els semblen interessants. I en aquestes molts han votat per barrar el pas al PP, a nivell general, però sempre hi ha una part del vot en clau local.
Es una realitat ben fàcil de comprovar que quan en un municipi hi ha un grup de militants i simpatitzants, o tenim representació en el govern municipal, els resultats en la resta d’eleccions millora considerablement. Per tant, ambient global, però també influència local, en els resultats.
I ara caldrà veure les conseqüències dels resultats. Cada partit ha de fer valoració de la confiança obtinguda i veure perquè els ciutadans s’han expressat d’una determinada manera. També han de reflexionar si viuen en un món inventat, o en un de real. A la vista d’algunes campanyes, francament no sempre tocaven de peus a terra.
La gent, al cap i a la fi, premien la serietat i la constància. I alguns espectacles vistos en el Congrés de Diputats han estat lamentables, per ridículs o per exagerats. I als catalans ens agrada ben poc la vergonya pròpia o aliena.
El PSC s’ha convertit en peça clau pel futur govern d’Espanya i estic convençut de que hi haurà canvis substancials en el futur immediat, en les relacions entre Catalunya i el Govern Central. I alguns, en aquestes pàgines voldran continuar insistint en que la visió del PP o la del PSOE son similars respecte Catalunya, però res més fals, sobretot quan el pes dels socialistes catalans a Madrid serà molt més determinant del que era.
Conec per experiència pròpia la bona actuació del PSC en el conjunt d’Espanya, i l’impuls a polítiques més federalistes. Ara es veuran reforçades per uns magnífics resultats a tot el país, inclòs el Solsonès.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

 
ESPLÈNDIDS RESULTATS
Alguns hem hagut d’esperar 30 anys per veure uns resultats autènticament històrics pel que fa la federació XI del PSC. Es a dir, les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès. En el meu cas particular, perquè durant molts anys he estat màxim responsable del partit en aquest territori, alhora que diputat al Parlament durant 16 anys. I tots confiàvem que la serietat i la constància tindrien l’agraïment dels nostres ciutadans. Ara ja la tenim.
Per primera vegada , la victòria a la comarca del Bages ha estat aclaparadora, amb una distància de deu mil vots, respecte de CiU, i amb resultats magnífics en bona part dels municipis de la comarca, on governem l’ajuntament i amb avenços notables en gairebé tots els altres pobles. Uns resultats somniats i esperats durant anys de treball i esforç i que compensen la dedicació tinguda per tants militants i simpatitzants.
I al Berguedà, hem assolit el primer lloc per primera vegada en la història. Hem superat els 8.000 vots, en una comarca difícil pel PSC. Es la primera victòria global i total en els trenta anys de democràcia. I és especialment contundent perquè ha suposat guanyar en pràcticament tots els municipis grans i mitjans. A la capital, Berga amb un resultat contundent, però amb victòries a Gironella, Bagà, La Pobla, Cercs, Guardiola, Olvan, i també a Puig-reig amb un resultat mai vist, a favor del PSC.
En el Solsonès, encara no hem donat el “sorpasso”, però el tenim ja a l’abast. Una fita mai assolida de ser la segona força política, a poca distància de CiU i superant tots els altres a molta distància. Realment el progrés realitzat en aquesta comarca en els darrers anys ha estat espectacular, sobretot quan pensem en els complicats i dolorosos inicis i la llarga travessia del desert, del partit socialista, assajant múltiples fórmules d’agrupaments de forces progressistes per fer front a la hegemonia convergent. Ara ja no solament caminem sols, sinó que hem avançat a la majoria.
En resum, els qui tenim responsabilitats diverses en aquest territori de la Catalunya Central podem estar més que satisfets de la feina feta, i dels resultats obtinguts. He llegit editorials, valoracions i escrits de periodistes, opinadors, i articulistes i ben pocs encerten els diagnòstics i accepten els resultats, amb objectivitat manifesta, s’entén.
Al cap i a la fi, la gent valora i premia la serietat i la constància. Es fàcil criticar, però menys proposar, presentar alternatives, tenir afany constructiu. I els ciutadans castiguen la desunió i la teatralitat forçada. Hem vist imatges a Madrid de diputats que actuaven simplement pels seus militants més convençuts, sense donar-se compte del ridícul i vergonya que feien passar a votants propis i companys aliens.
Es fàcil imputar resultats a la polarització quan s’ha estat incapaç de presentar propostes atractives o fer una bona feina a la oposició durant quatre anys. Els resultats electorals mai son resultat d’una campanya electoral sinó d’una trajectòria política. I els socialistes han comés molts errors, però s’han explicat i s’han acceptat. I la gent compren situacions complicades, alienes a la voluntat dels polítics. I les perdona si veuen compromís d’esmena i de millora. Ara es podrà comprovar el canvi de rumb en algunes de les actuacions polítiques no prou encertades.
I en aquesta nova etapa el PSC tindrà un protagonisme molt més fort , a nivell català i a nivell espanyol. Es un bon resultat, perquè ha demostrat ser l’eix del govern a Catalunya i podrà impulsar sensibilitats i decisions molt més plurals i federals en tots els òrgans del govern central.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

 
RESULTATS HISTÒRICS
Si unes eleccions han estat històriques pel PSC, a la comarca del Berguedà, han estat les d'aquest diumenge passat. Per primera vegada les hem guanyat , clara i contundentment. Hem quedat en primer lloc, amb un avantatge de 1.000 vots respecte de CiU.
Pels qui portem 30 anys ja en el partit, ha representat culminar la feina que tots sabíem de llarg recorregut, amb premi final a la constància i la serietat. Aquest territori no ha estat mai fàcil pels socialistes, i només el treball ferm i constant, podia acabar amb uns resultats esplèndids. Tard o d'hora havíem de rebre el premi, en forma de confiança majoritària de la comarca. Ara ja la tenim.
I l'hem aconseguit , no solament a la capital Berga, guanyant clarament , sinó també en tots els altres grans i mitjans municipis de la comarca, com Gironella, Puig-reig, Bagà, La Pobla de Lillet, Cercs, Guardiola, Olvan, i amb altres de ben petits com Saldes. O millorant resultats espectacularment en pobles com Avià, La Nou, Espunyola, Vilada, Montclar , Gósol, Montmajor, Sant Julià, i gairebé a tota la resta fins arribar als 31 que té la comarca.
Fins ara, el Berguedà havia estat un territori clarament en mans de CiU. Un partit que guanyava habitualment totes les eleccions, excepte en les municipals que van per camins molt diferents, segons els pobles. Ara el PSC s'ha convertit en la primera força política de la comarca, d'una manera clara i rotunda. Sense cap mena de dubte, les eleccions del 9 de març signifiquen un canvi substancial en la correlació de forces i obra les portes a futurs canvis en les altres conteses electorals.
Joan Roma i Cunill, Coordinador de Campanya del PSC al Berguedà.

Friday, March 07, 2008

 
ENS HO TEMÍEM
Al final els pitjors pronòstics s’han complert i ETA ha hagut d’intervenir , assassinant un ex – regidor, totalment desprotegit i fora ja de la activitat política directa. Una víctima fàcil per una banda fora de tota lògica i tota norma. Una víctima més que aportarà sofriment a la seva família i a la immensa família que som tots els militants socialistes, i a tota la gent de pau i ordre.
No deixa de ser la demostració de fins a quin punt han perdut el nord elegint una persona com aquesta. Ja ni tant sols s’atreveixen a córrer el més mínim risc, d’atacar persones que es puguin defensar.
Es una llàstima tenir encara les restes d’una banda com aquesta, en un país europeu, que mai acceptarà cap tipus de negociació ni pacte amb criminals, facin el mal que facin.
I és una llàstima perquè avui havia de ser un gran dia. El dia final de campanya, una campanya intensa i extensa que a la comarca del Berguedà ha suposat mobilitzar moltes persones i que enfoquem amb un clar optimisme. Mai havíem desplaçat més de 100 persones al Palau Sant Jordi. Ahir ho varem fer, i ens ho varem passar molt bé. I avui havíem d’assistir al darrer míting, a Gironella. Concretament a les 8 del vespre. Acte que hem hagut de suspendre en record del militant assassinat.
I davant aquest fet em venen a la memòria altres víctimes i altres circumstàncies, i els records dels mesos en que a Catalunya varem estar molt directament amenaçats per ETA- De fet ho estem sempre, però ara menys, que anys enrere. I en aquests moments hem de recordar la manera de viure els militants i càrrecs públics nostres a Euskadi. I no solament nostres sinó de qualsevol altre partit democràtic. Una vida plena de perills, d’amenaces, insults a ells i a les famílies. Ha de ser molt dur i un dia com avui, en que es mata , tots han de estar atents a que no els hi passi el mateix.
Però, precisament per demostrar que aquesta mort no ens farà canviar, hem de continuar en el lloc on estem. Res de covardia ni retirades. Reflexió i recolzament a les forces de seguretat perquè en el mínim de temps possible capturin els criminals i els portin davant la Justícia. Estem segurs que en ben poc temps els hi veurem.
I mentrestant serenitat i tristesa ,abans d’entrar en una jornada de reflexió, dura i llarga, recordant els centenars de persones que han trobat la mort de la manera més absurda i inútil pels seus assassins. Una vegada més no aconseguiran res més que provocar dolor i ràbia. I reforçar el convenciment de que els guanyarem ben aviat i de que hem de seguir treballant allà on estem.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

 
SOBTADA INTERPRETACIÓ SOBRE COLL DE PAL.
En el Berguedà Actual, apareix avui un escrit de Sergi Roca de Bagà, en resposta a un escrit anterior meu sobre les gestions de Coll de Pal. Sorprèn la interpretació donada al meu escrit perquè no diu res del que era el fonament de la meva intervenció: el fet de que l’aleshores Conseller de Política Territorial, Felip Puig i la Presidenta del Consell Comarcal, varen presentar com a fet l’inici de les obres de connexió entre l’estació de Coll de Pal i La Molina. Estem parlant d’uns 8 anys enrere, poc abans de les eleccions, i amb el repartiment de fulletons en que s’assegurava que el projecte seria realitat en pocs mesos.
La realitat era que no existia cap projecte executiu ni partida pressupostària a la Generalitat per realitzar aquestes obres i que tampoc s’havia negociat amb l’ajuntament d’ Alp ni amb la Diputació de Barcelona.
El Sr. Roca, ara critica que jo no parlés dels esforços realitzats per altres alcaldes i regidors i doni el principal protagonisme a l’actual Alcalde, Nicolàs Viso. Si vol, puc acceptar que tots els alcaldes i regidors varen fer-hi algunes aportacions, però uns més que altres, i sobretot l’actual. I abans que ell , el propi Alcalde, Ignasi Camps, en el període 83 – 87, va dur a terme intenses negociacions per aconseguir convertir la petita estació en una de més rellevància.
I és cert que tots han intervingut, en aquest apartat estic d’acord en admetre aportacions de tots els Consistoris , però el que criticava és l’ús totalment partidista i interessat de CiU, de donar per fet unes obres que mai es varen començar per falta dels elements més essencials com son: projecte executiu i finançament.
Per tant em refermo en que CiU en va parlar molt i va fer molt poc. Aquesta és la realitat, i que ha estat l’actual alcalde el que ha desencallat el tema, i ha aconseguit l’acord amb l’alcalde d’Alp i amb Generalitat i Diputació. I no solament amb aquestes institucions sinó que fins i tot de la Administració central. Precisament abans d’ahir, en reunió tinguda a Madrid, l’alcalde va acabar de lligar un important ajut del programa MINER per ajudar a finançar aquest projecte.
I això es la realitat i no altres històries que explica el Sr. Roca en el seu escrit d’avui. Si CiU creia en el projecte va tenir 23 anys per dur-lo a terme i sobretot el que no pot fer un govern seriós es venir a la comarca en període electoral i presentar com a segures unes inversions que no tenien la més mínima serietat. I no va ser l’únic projecte “venut” com a segur, tenim altres exemples de promeses que mai es varen fer realitat. I aquí podríem parlar de l’aeri a Queralt, o de millores en carreteres, o la famosa pista d’atletisme a Berga, etc. Etc.
En resum, em sorprèn el to de l’escrit del Sr. Roca i del seu contingut, perquè no replica el meu escrit sinó que explica unes altres versions i no entra en el que jo deia en el meu. Que era la presentació feta d’un projecte i d’unes inversions que mai es varen portar a terme, per part de CiU. I això és perfectament comprovable i verificable, tota la resta és literatura per quedar bé, però sense arguments sòlids. L’únic que puc acceptar son uns grans de sorra aportats per altres consistoris, anteriorment, però que només l’actual equip de govern ha sabut portar la iniciativa a bon port.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

Thursday, March 06, 2008

 
ELECCIO NOVA JUNTA DIRECTIVA – ADF SOBREPUNY

La Agrupació de Defensa Forestal “Sobrepuny” va celebrar Assemblea General aquest diumenge dia 2 a les 10 del matí , a l’ajuntament de Borredà. Entre d’altres temes importants figurava el de la elecció de la nova Junta Directiva pels propers anys.
L’ ADF Sobrepuny agrupa els municipis de Borredà, Vilada, Berga, Castell de l’Areny, La Nou de Berguedà i Sant Jaume de Frontanyà.
En aquesta Assemblea hi varen participar els representants dels 6 ajuntaments , i propietaris d’aquests municipis. Es varen repassar les actuacions en obres de l’any passat, i les peticions de cara aquest any 2008, especialment les subvencionades per la Diputació, i les adquisicions de material i manteniment, subvencionades per la Generalitat.
Aquest any s’estrenarà un nou remolc amb un dipòsit de 600 litres, destinat a cobrir les necessitats del municipi de La Nou de Berguedà, i es milloraran dues de les cubes d’aigua. També s’estrenaran les noves emissores portàtils per cada municipi agrupat.
També s’acordà celebrar la festa – trobada anual en el municipi de Vilada, el proper diumenge dia 6 d’abril. Aquesta trobada consisteix en un esmorzar per a tots els components de l’ ADF, més els convidats institucionals, i s’aprofita per presentar el material nou adquirit des de la darrera trobada.
I com ja és habitual en la Assemblea de principis d’any, es va repassar tot el material disponible , per tenir-lo a punt per un any que pot ser especialment complicat sinó plou aviat. En aquest sentit, es va acordar avançar tot el dispositiu de prevenció per després de Pasqua i estar tots preparats per qualsevol eventualitat.
Es va donar compte, igualment dels candidats presentats en la convocatòria per vigilants forestals de la Diputació de Barcelona. El conjunt dels 6 municipis ha rebut un total de 13 peticions que s’han tramés a Diputació perquè passin les proves corresponents.
Un dels punts més llargament debatuts fou el de solucionar el tema dels carnets de voluntaris, degut a la burocràcia que comporta i la dificultat de fer passar un examen mèdic a tots els candidats, i posteriorment fer els carnets. Fins ara, el nombre de carnets és molt baix, i s’acordà emprendre una nova campanya , amb exàmens mèdics adaptats als horaris de la gent treballadora, i així facilitar aquest tràmit, dintre de les properes setmanes. La previsió seria de disposar d’un mínim d’un centenar de voluntaris amb carnet abans de l’estiu.
Com a punt afegit, s’acordà donar recolzament a la petició feta per l’ajuntament de Berga i associacions de veïns, en el sentit de reclamar un increment de les dotacions de bombers a la comarca, per tal de poder fer front en millors condicions les urgències que puguin aparèixer. Igualment es va lamentar la destitució del Cap territorial dels Bombers a la Catalunya Central, Sr. Arola, per haver tingut amb ell una excel•lent relació, i una eficient gestió dels recursos humans i materials en tots aquests anys.
I el darrer punt de l’ordre del dia, fou el de la elecció de la nova Junta Directiva que ha de regir l’ ADF en els propers anys. Es va presentar una única proposta que fou aprovada per unanimitat, com s’ha fet sempre des de la creació l’any 87 de la ADF.
Com President , repeteix des dels inicis, Romuald Freixa de Borredà, voluntari , i ex-Regidor de l’ Ajuntament de Borredà que fou un dels fundadors de l’ ADF.
Com a Vice-President primer , Pere Farré, alcalde de Vilada, que substitueix Joan Roma, el qual ha exercit aquest càrrec en els darrers 15 anys.
Com a Vice-President segon, Eleuteri Adelantada, alcalde de La Nou. I com a Vice-President tercer, Jaume Vima, regidor de Berga. De vocal 1er, Ramon Vilalta, alcalde de Sant Jaume, vocal 2n. Pere Massana, alcalde de Castell, i vocal 3er,. Joan Roma, alcalde de Borredà. I , 6 altres vocals, un per cada municipi, en representació dels propietaris forestals. Això fa el conjunt de 13 persones, que conformen la Junta Directiva de l’ ADF Sobrepuny. I com a secretària – interventora, es va designar a Emma Badia de Vilada, en substitució de Katia Gartmann de Borredà, a la qual s’agraí la feina feta.
Aquesta nova Junta s’ha posat a treballar de forma immediata, per preparar la campanya d’aquest any, i completar el dispositiu material i humà.
Per la Junta sortint: Joan Roma, ex-Vice president primer.

Tuesday, March 04, 2008

 
TRIAR ENTRE DUES OPCIONS.
Les eleccions generals tenen la virtut , o el defecte, segons com es miri de reduir les grans alternatives, a dues molt concretes. Que de les votacions del dia 9 surti un govern del PP o se’n reediti un altre del Partit Socialista. S’ha de triar entre el vermell i el blau. I son colors i programes ben diferents. Es més , clarament oposats.
Qui digui el contrari, li recomano que es llegeixi una publicació del partit socialista a Barcelona en que detalla, en vermell, les primeres decisions d’un reeditat govern Zapatero, i en blau el que faria un PP guanyador. Diametralment oposades, especialment en tot el que fa referència a temes socials, educatius, de llengua, de economia domèstica i general. I per descomptat, en tot el que es refereix a Catalunya.
Aquí ens hi juguem molt més que en altres indrets, perquè el pacte de l’Estatut, preveu importants millores en finançament, inversions de l’estat , i en ampliació de competències i serveis. Un govern del PP suposaria un cop mortal per aquest futur prometedor, a la vista de que han presentat recurs , en contra, i no el volen desplegar.
De fet, sobre el que ens juguem en aquestes eleccions, ha quedat clar amb mobilitzacions de la dreta més reaccionària, d’una part dels bisbes, i d’altres col•lectius utilitzats pel PP en contra del govern com alguna de les associacions de víctimes del terrorisme i altres. En fi, tot un model de com estar a la oposició amb ànims destructius i sense visió d’estat.
Però bé, ara arriba l’hora dels exàmens i cadascú podrà posar la nota que li sembli , votant a uns o altres. A Catalunya hi ha una major tria, però el vot útil, queda clar on està. Només hi ha dos presidents possibles: Zapatero o Rajoy. Dues maneres diferents de governar , i dues maneres d’entendre el paper de Catalunya dintre d’Espanya. Es ben poc creïble, algunes afirmacions de que un i altre, son ben semblants, quan la trajectòria d’un i de l’altre és radicalment diferent, i quan un ha ampliat les llibertats i l’altre s’ha dedicat a criticar-les i a prometre la seva anul•lació.
Està ja tot dit, i tot vist. Tres grans debats, han mostrat les diferències, en formes i continguts. El diumenge , decidim. Triarem entre el vermell i el blau, i Catalunya, és peça fonamental per decidir el president.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

 
ENTRE EL VERMELL I EL BLAU
Està ja tot explicat, tot dit, i gairebé tot vist en la llarga campanya cap a les votacions del proper diumenge dia 9. En poques hores es decidirà el destí d’un país pels propers quatre anys i no deixa de ser interessant el què s’ha dit i vist, per part dels principals actors .
Trobo especialment encertada una publicació del partit socialista a Barcelona, exposant en vermell les properes iniciatives d’un reelegit president Zapatero, i en blau el que serien les primeres decisions d’un govern Rajoy. Colors que representen els respectius partits, i que deixen ben clar quanta diferència existeix entre un projecte i un altre. Els separa un abisme, en temes essencials per la convivència i les llibertats, en primer lloc, i en matèria de sensibilitat social i educativa, en segon lloc. Per no parlar d’altres àmbits en que igualment les propostes son oposades: llengua, economia, vivenda, joventut, cultura, etc.
Però, així hem arribat on estem. La campanya ha servit per visualitzar les dues úniques alternatives possibles de govern. Ben diferents per a tots els espanyols, i especialment pels catalans que ens hi juguem més que ningú, perquè del resultat en depèn la consolidació de tot el previst en el nou Estatut o la seva anul•lació.
Fets ja els deures per part de tothom, ara toca reflexionar i sobretot decidir anar a votar. Els dos debats dels candidats, més el de economia, han deixat les coses molt clares pel que fa solvència i serietat. Tots tres guanyats pels socialistes, han suposat un increment de la moral del partit, que ja es pot permetre fer a Catalunya l’acte electoral més multitudinari de tot Espanya, omplir el Palau Sant Jordi, un repte que només està a l’abast dels socialistes.
I en la recta final, sempre és bo recordar l’existència de dues urnes, la del Senat també compta i molt, com hem pogut veure en aquests quatre anys, en que el partit socialista no hi tenia majoria suficient. I la propera etapa podria ser molt positiva si es donessin les condicions necessàries per fer-la possible. Un canvi de sistema de representació i de funcions, per convertir-lo en una cambra clarament territorial, on s’hi discutissin els temes de cada territori, i acordar-hi pactes per la millora de la coordinació i entesa entre ells i el govern central.
En aquest cas, a Catalunya, la oferta es curiosa perquè repeteix l’entesa anterior entre els tres partits de govern: PSC, ERC i ICV. Tots tres junts per aconseguir els millors resultats, i treballar plegats en aquesta cambra. Per això resulten sorprenents alguns atacs de socis , en aquesta entesa, que es desmarquen ,de tot el fet i votat, durant quatre anys en el Senat. Son coses de la petita política d’alguns partits, que canvien constantment de posició en els grans i petits temes i que segurament no tindran bons resultats, precisament per aquesta situació de constant falta de coherència.
Aquestes eleccions, més que mai, és cosa de dues grans opcions. Tenim ben a prop la manera de governar d’uns i altres, i els programes respectius. El vermell i el blau. El de les llibertats , la sensibilitat social, la aposta per la pau i pel diàleg i consens. Amb un excel•lent balanç que cal aprofundir i ampliar. I el de la intransigència, malhumor, mentida i por que cal deixar a la oposició. Es hora de triar, i fer que la participació sigui de les més altes de la democràcia.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?