Joan Roma

NO HAN ENTÈS RES.

Una altra data per a la història, la d’ahir, dimarts dia 21 de maig de 2019. Una nova constitució de les dues Cambres legislatives espanyoles: Congrés i Senat, amb un fet insòlit i històric, com és que una catalana ( Meritxell Batet) presideixi el Congrés, i un altre català ( Manel Cruz ) ho faci en el Senat. No per ser catalans, son millors ni ho faran millor, però en tots els grans actes, la simbologia, els gestos, el protocol .... tenen una gran rellevància, pel present i sobretot, pel futur.

I no és de gestos, del que viu el president Sánchez, però ens en ha ofert un munt en els darrers deu mesos, com per estar segurs que té el cap molt ben moblat, i disposa d’un eficient equip d’assessors i coneixement dels temes, com per garantir que passarà a la història, com un autèntic “home d’estat”. I els homes d’estat, posen per davant, la resolució dels temes importants, abans que el seu prestigi i la del seu partit. Ho hem vist en el passat recent, però estic segur que en el futur immediat assistirem a un munt de decisions, d’aquelles que com a socialista, esperàvem amb delit.

Algunes ja les ha anunciat en matèria social, laboral, impositiva, territorial...fins el punt que les mirades de tota la UE es giraran cap aquí, com molts ho han fet cap el nostre país veí , Portugal, capaç de governar amb mesures plenes de valentia i innovació. La social democràcia necessita exemples clars, models a seguir, per a recuperar el prestigi perdut.

Però, en el marc de la diada històrica d’ahir, hi ha persones que no han entès res, del que passa en el país real, entenent per país, Catalunya i Espanya , alhora. He criticat en aquestes mateixes pàgines, l’infantilisme polític, l’afany de protagonisme, el voler quedar bé amb els teus, prescindint dels altres, cosa que ahir es va tornar a veure i repetir, creient, els seus protagonistes que fan el que s’espera d’ells. I sí, és el que alguns dels seus seguidors esperen, però no el que espera el conjunt del país.

No es donen compte, o no volen veure, el dany produït al conjunt de Catalunya, durant els anys de processisme . Tenen uns seguidors que els fan creure que van pel camí correcte, quan han perdut el nord, fa temps. I encara, alguns creuen poder tornar enrere, i repetir accions i actuacions que mai més tindran lloc, perquè mai més l’Estat les permetrà. Creuen defensar la llibertat o les llibertats, i fins ¡ tot la democràcia, quan amb les seves accions la varen vulnerar i posar en perill. No es donen compte que som majoria els catalans i catalanes que no volem aventures ni vulneracions dels drets que hem adquirit, i que venen protegits per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.

No s’enfronten a l’Estat ( que també) , s’enfronten als autèntics demòcrates que som tots els que creiem en la Constitució i hem jurat acatar-la, sempre i en tot moment. I fer servir juraments, enrevessats, complicats i embolcallats de paraules buides, pot acontentar els teus, però envien imatges penoses, cap a dintre i cap enfora. No han entès que viuen en un món irreal, i que no permetrem repetir unilateralitats perilloses i molt perjudicials per la convivència, l’economia, la cultura, la societat i el prestigi que havíem assolit. Encara no han entès que el seu temps ha passat, i que després de la sentència, potser es demanaran indults de presó, però les inhabilitacions haurien de fer el seu curs, per evitar que persones que han actuat amb aquest grau d’irresponsabilitat, no tornin a ostentar càrrecs institucionals. Si els seus partits els hi volen donar càrrecs interns, allà ells, però les institucions han d’estar conformades per persones de dret. Els juraments, ens obliguen a la lleialtat. Estem en democràcia. Que ningú ho oblidi.