Monday, October 23, 2006

 
UN PAS DECISIU
Feia anys que unes eleccions no suposaven un pas tant decisiu com les del dia de Tots Sants. I ho son per a tothom. En primer lloc pels propis partits que es presenten. Tots ells s’encaminaran cap un futur molt diferent, en funció de si guanyen o perden. De si entren en el govern o es queden a la oposició. Tots ho saben i la campanya demostra aquesta alta responsabilitat.
Però, serà el país el que en surti més ben parat o menys, en funció de qui presideixi el nou govern. Els governs estan formats per persones i la seva preparació, serietat i honestedat son fonamentals perquè el resultat de la seva acció sigui positiva o negativa.
Al llarg de setze anys en el Parlament, però ja abans des de l’ajuntament i en contacte amb el govern de la Generalitat he pogut valorar la feina de tots els consellers i conselleres. Em faig creus de com es varen poder posar en tant alta responsabilitat a alguns dels que hem tingut. I podem tremolar tots plegats si alguns vells coneguts tornen al govern.
Governar no és improvisar, fer amics o procurar no fer gaire soroll per passar desapercebut. Cal prendre decisions valentes, i fer funcionar la maquinària administrativa amb eficàcia i rapidesa.
I francament, el país ha canviat en aquests darrers tres anys de govern. Ha canviat molt i per a bé. En som testimonis tots els alcaldes en les nostres relacions amb un govern que respecta l’autonomia municipal i que no té por a descentralitzar-se ni a desconcentrar-se perquè considera que és el millor per la gent.
I de fet governem per a la gent i la gent vol solucions ràpides i eficaces a les seves necessitats. No que les institucions entrin en batalletes entre elles. CiU sempre ha considerat els ajuntaments com uns adversaris no fiables. Sempre els ha menystingut i mal finançat. I son els que més serveis donen als ciutadans. Millorant els ajuntaments es millora el país, i aquest govern ho ha fet.
Però és que tornar CiU al govern seria un pas enrere immens. En un moment en que els canvis s’estan produint i consolidant, no es pot anar enrere sinó cal continuar avançant i modernitzant totes les estructures del país. Podem veure com el PSC aporta tots els elements per la transformació real del país cap un món més just, més sostenible, més respectuós.
Catalunya necessita atrapar el temps perdut i tornar a ser la locomotora d’ Espanya. No ha de perdre temps en disquisicions inútils, o en batalles identitàries. Ha d’anar per feina i fer la que no va fer CiU durant tants anys. El país té immenses potencialitats que CiU no va aprofitar i que ara han aparegut. Una d’elles, la suma de totes les institucions per anar juntes cap el mateix destí. Sembla fàcil i ben prudent, doncs, amb CiU mai va ser possible. La desconfiança i la mala gestió varen complicar les coses més essencials.
El país necessita ara un President com en José Montilla que té les coses clares i busca l’eficàcia i al resolució dels problemes diaris de la gent. I té al darrere un magnífic equip de gent preparada i amb solvència demostrada en aquest govern o en els ajuntaments que presidien. Es tota una garantia per endegar la propera etapa. Les aventures en política no son mai aconsellables, i tornar enrere encara menys. Per això Montilla és la seguretat i la tranquil·litat, davant un Artur Mas, prepotent i envoltat de velles figures que ja ens varen fer patir durant massa temps.
Es hora de garantir la continuïtat del projecte iniciat, cal consolidar-lo, reforçar-lo i completar-lo. La millor persona per fer-ho ja la tenim i és de solvència contrastada àmpliament.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

Monday, October 16, 2006

 
CONTRASTANT PROPOSTES

Vistes bona part de les grans propostes electorals dels principals partits no sembla que els més petits s’hagin esforçat massa per ser innovadors i agosarats. Més aviat tot el contrari i no deixa de sorprendre en partits com ERC que havent estat en el govern podrien fer aportacions interessants per fer oblidar el passat recent. De moment no hem vist cap gran idea.
En quan a CiU sorprèn el grau d’amnèsia respecte el passat recent i el més llunyà. Envien missatges a tort i a dret sobre temes no resolts per ells mateixos , havent tingut anys i panys per solucionar-ho. Però el més extravagant és que un partit que ha estat tants anys en el poder faci propostes que no son creïbles, o pel cost econòmic que representen o per les contradiccions en que entren amb les seves essències més profundes.
D’entrada em sembla especialment ridícul que com a mesura de suposada seriositat dels seus compromisos, diguin que aniran a Cal Notari. Home, no deixa de ser curiós que ja no creguin ni en la seva paraula d’honor, ni en els seus compromisos ni en la seva serietat si creuen que dient a la gent que un Notari donarà fe del programa electoral, ja és garantia de compliment.
Tampoc té desperdici la promesa de desgravacions per aprendre anglès o francès. Artur Mas ens va tractar de burros ( és a dir de rucs) a tots els que havíem cregut que un títol d’aquests idiomes donava accés a les desgravacions. Va haver de aclarir que era pels qui des d’ara anessin a classe. Es a dir, res de universalitzar l’ensenyament d’idiomes a les escoles . Qui es pugui pagar classes , a més tindrà altres beneficis.
També és interessant voler convertir la Generalitat en una oficina de donació de xecs per cada fill tingut. A totes les famílies, independentment que siguin immensament riques o rigorosament pobres. Pel que es veu CiU no es planteja cap sistema de anivellament ni compensació social. El mateix pensen fer en matèria de guarderies o llars d’infants. Un xec i aneu allà on vulgueu o pugueu. Res de pensar en la proposta del PSC que per comptes de xecs el que vol és crear places de llars d’infants per a tothom.
També és extravagant i econòmicament inviable a no ser que es deixin de fer coses essencials pel conjunt de la població, la promesa d’ Artur Mas de pagar un 50% del cost del lloguer de vivenda durant 36 mesos a joves parelles. No se sap si casades o no , amistançades o del mateix o diferent sexe. El cost calculat se situa en 115 milions d’euros anuals.
I com ja és habitual en partits de dretes ha de figurar la rebaixa d’ impostos. Això no hi falta mai, tot i que va acompanyada de multitud de promeses de xecs, donacions, etc. Els qui estem al front d’ institucions és que tot plegat no quadra. Abaixar impostos i donar més serveis i diners a tothom és simplement impossible.
I és que Artur Mas va més lluny i pretén fins i tot suprimir l’impost de successions que ni els partits més dretans del món s’han atrevit a fer.
Podria seguir amb algunes perles més del programa de CiU que mostra un grau enorme de falta de serietat i sobretot credibilitat, prometent una Conselleria d’ Assumptes Exteriors, i altres qüestions que son fugides endavant faltades de un mínim de rigorositat. I ja hem patit massa la mala gestió de CiU i d’ Artur Mas com per voler repetir experiència.
A tot plegat és aconsellable contraposar les mesures de José Montilla que mostra la serietat de qui ha estat alcalde molts anys i que vol complir els compromisos donats. El país sí es pot permetre en quatre anys arribar a donar gratuïtament els llibres escolars, o modificar l’impost de successions, o oferir un gran parc de vivendes protegides en règim de compra o lloguer, millorar les prestacions sanitàries, i les educatives, o donar compliment a les lleis d’assistència social perquè arribin a totes les persones necessitades del país. Equilibrar el país per reduir les distàncies entre món rural i món urbà, equipar bé el territori, millorar la mobilitat, protegir el paisatge, i per sobre de tot presidir un govern de bona gestió. Fins fa poc s’ha donat poca importància al que per a mi és essencial. La gestió rigorosa, transparent i eficaç és l’eina sobre la qual pivota l’acció governamental. I en aquest tema no hi ha color. CiU fou un desastre i no podem tornar a un passat com aquell. En aquest tema José Montilla mereix total confiança.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.

Tuesday, October 10, 2006

 
CAL UN GOVERN FORT
Després de tres anys de govern progressista i d’esquerres cal una nova etapa de desplegament del nou Estatut , presidit per una persona amb prou garanties de bona gestió com perquè l’èxit estigui assegurat.
La meva llarga experiència com a diputat al Parlament en representació del PSC m’ha portat a poder contrastar la llarga etapa de governs de CiU , en comparació amb la de l’actual govern i puc afirmar que tot i l’enorme soroll al voltant de l’Estatut, s’ha fet una bona feina de renovació i ordenació de l’aparell administratiu de la Generalitat.
De fet ,sorprèn la desídia dels governs de CiU a l’entorn del funcionament de la burocràcia autonòmica. Els feia mandra d’actuar i sempre deixaven per a més endavant el procés d’actualització i modernització. El grau de desgovern havia arribat a extrems realment insostenibles. I al final això es paga en forma de retards, descoordinació, contradiccions internes i externes, i costos addicionals per a tothom.
L’arribada del nou govern i l’aposta per la rigorositat pressupostària ha suposat posar al dia bona part de l’aparell burocràtic. Encara queda molt per fer, però ningú pot negar que la feina feta ha estat immensa i en aquesta tasca el conseller d’Economia i Finances ha estat essencial.
Però ara arriba l’hora de passar examen i passar curs. Hem de ser crítics amb nosaltres mateixos i reconèixer errors de funcionament i coordinació entre els tres partits de govern, primer i en la redacció i negociació de l’Estatut, després. Ara, el govern actual format per PSC i ICV ha funcionat molt millor i seria desitjable la seva continuïtat pel proper període. No sabem què serà ni què farà ERC perquè no sé si ells mateixos saben el què volen o poden fer.
Ara bé, el que sí veiem son les propostes d’uns i altres i en quan a credibilitat considero que la dona molt més alta José Montilla que no pas Artur Mas. No és per disciplina de partit és per una qüestió de serietat. No és seriós que Artur Mas prometi suprimir l’impost de successions, abaixar impostos, reduir la fiscalitat, ampliar les desgravacions i al mateix temps donar xecs a tothom per cada fill, siguin de famílies riques o pobres, pagar el 50% del lloguer de vivenda a parelles joves durant 3 anys , o altres promeses immensament costoses.
José Montilla pren compromisos assumibles i raonables pel moment i circumstància en que estem. Es a dir, és possible comprometre’s a donar gratuïtament els llibres escolars d’aquí a quatre anys, promoure un parc enorme de vivendes de protecció oficial per comprar o llogar, modificar l’impost de successions, però no suprimir-lo, millorar els serveis assistencials, mèdics i educatius, modernitzar la administració ,descentralitzar el país, etc.
En resum en Artur Mas es veu la mà del publicista que li proposa fabricar un programa contradictori amb el que ha fet CiU durant 23 anys i dir que sí que ara governaran diferent perquè aniran a un despatx d’un Notari per aixecar acta del que prometen. No és seriós ni mínimament creïble. Aquestes coses una persona seria i de llarga trajectòria com alcalde de José Montilla no li cal. La seva paraula i la seva rigorositat son suficients com per garantir que el que promet ho complirà.
Son maneres radicalment oposades de fer política les que es posen a la tria dels ciutadans de Catalunya el proper dia 1 de novembre. L’elecció d’un o altre com a President significa un model o altre pel país. I el vell model de CiU no és positiu per encarar el futur de Catalunya. El nou model és el que representa el candidat Montilla.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC. Article per revista Freqüència.

 
EL SOLSONÈS EN EL PARLAMENT

Van bé les campanyes electorals perquè alguns partits surten retratats per les declaracions que fan a la recerca dels vots perduts. Aquest és el cas d’ Artur Mas que de sobte demostra un entusiasme pel món rural mai vist en els seus temps de governant a la Generalitat.
Ens ha dit recentment que el nou govern ha invertit massa en l’àrea metropolitana i que això ha motivat un “oblit” de les zones rurals. Home , pels qui portem ja uns anys voltant per aquestes terres convé fer un breu repàs de la realitat que contrasta totalment amb aquesta declaració de principis. Perquè ell, ara com a candidat, pretén redreçar la situació. Es a dir, tenir més en compte la Catalunya interior que no pas el govern actual.
D’entrada cal dir que la primera mesura presa per CiU és la de deixar la comarca sense representació directa en el Parlament.
Es a dir, el Solsonès no tindrà cap diputat. Es més, la primera representant de CiU a la Catalunya central, és Montserrat Ribera, alcaldessa de Guardiola de Berguedà que va en el número 28 de la província de Barcelona, quan CiU en va treure 25 a les passades eleccions. Així,doncs, és segur que les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès que hem anat sempre ben acompanyades, no tindrà cap diputat en el Parlament per CiU.
El PSC n’hi té 2 amb garanties de sortir elegits. En el número 9 l’actual Conseller de Treball i Indústria, i ex- alcalde de Manresa, Jordi Valls i en el número 23 a Judit Carreras d’ Olvan . Cal recordar que el PSC va treure 29 diputats a les passades eleccions.
En resum, el PSC es podrà ocupar directament del Solsonès perquè tindrem un diputat a la comarca del Bages i una diputada del Berguedà. Reitero que CiU no té previst tenir-ne cap en cap de les 3 comarques de la Catalunya central. Home, com a primera actuació a favor de l’interior de Catalunya no és massa encertada.
Però és bo recordar altres situacions. Pels qui som alcaldes de pagès, podem contrastar les atencions tingudes per CiU i les donades pel govern actual. S’han ampliat les ajudes per electrificacions rurals, per arranjament de camins, per millores de portades d’aigua, per renovacions de consultoris mèdics, o per instal·lacions educatives o esportives.
Es el govern que ha resolt el traspàs de la carretera de La Llosa del Cavall , l’ha renovada i l’ha feta pagar pel Govern Central. Es el govern que arregla la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga, en el primer tram i que dissenya el segon tram fins a la capital del Berguedà. Es el govern que ha reagrupat la ZER Solsonès, o que ha posat ordre en el funcionament sanitari, i de trasllats. El que ha millorat la relació amb els ajuntaments i els ha dotat de més finançament.
Sovint les paraules traicionen el subconscient. I a Artur Mas li ha passat. Ara promet tot allò que el seu govern no va fer quan en tenia ocasió. Perquè l’hem de creure ara ? els governs de CiU han estat enormement centralistes. El poder estava concentrat a Barcelona. Ara les delegacions territorials tenen poder de decisió. Es bo recordar tot això en un moment que la recerca de vots fa dir coses que ni es creuen els qui les pronuncien.
Fins ara m’he ocupat directament de la comarca i l’he defensada en el Parlament. Seré substituït en aquesta feina per dues persones que faran el mateix. Es a dir, el PSC serà l´únic partit amb representació a les dues comarques veïnes que sempre hem compartit necessitats similars. Això son fets i no paraules.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article Regió 7 –setmanari solsonès.

 
LA REPRESENTACIÓ COMARCAL
Cada partit promet unes coses i després uns les compleixen i altres,no. De promeses incomplertes el Berguedà en sap molt degut a la llarga etapa de governs de CiU a la Generalitat.
Faig aquesta introducció al cap d’un parell de setmanes que hagin aparegut en el DOGC les candidatures dels diferents partits . I ja podem veure en aquest tema que l’únic partit que presenta una persona amb garanties de ser elegida diputada és el PSC en la candidata Judit Carreras. Va en el número 23 , quan el PSC va treure 29 diputats en les passades eleccions al Parlament.
CiU en boca del seu candidat Artur Mas ha manifestat l’entusiasme per la Catalunya interior i fins i tot s’ha permès criticar una inventada major inversió a l’àrea metropolitana ,en detriment del món rural.
Va prometre que això canviaria si CiU retornés al govern. Com a mostra d’aquest entusiasme cap a l’interior del país podem veure com la candidata millor situada de CiU a les comarques centrals, és Montserrat Ribera que va en el número 28. Recordem que CiU va treure 25 diputats a la província de Barcelona en les passades eleccions.
Aquí tenim un primer gran exemple de que una cosa són les paraules i altra ,els fets. Es pràcticament segur que les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès no tindran cap representació en el Parlament provinent de CiU. Bonica manera de reforçar el paper de la Catalunya interior.
Però és bo recordar els temps passats per contrastar aquest entusiasme d’ Artur Mas pel món rural en el moment actual i de cara a aconseguir vots, respecte el que aquest mateix polític feia tres anys enrere. I és que les xifres no menteixen, i els alcaldes estem en un magnífic lloc per comprovar-ho.
Els petits municipis hem comprovat un canvi substancial del govern de la Generalitat en matèria d’ajuts destinats a projectes essencials per la millora del món rural. Des d’increments notables per electrificacions rurals, portades d’aigua, millora de camins, renovacions de consultoris mèdics, o instal·lacions educatives i esportives, passant per un increment notable dels fons de cooperació municipal. A l’igual que un canvi espectacular en el tracte i respecte a les decisions municipals en matèria de projectes ,infraestructures i equipaments.
Però també el conjunt de la comarca ha vist arribada l’hora de la millora de les comunicacions transversals, a més de finalitzar bé projectes mal plantejats i mal portats com el del carrilet de La Pobla de Lillet, o fer un plantejament seriós en el projecte de Coll de Pal, o ara mateix tenir a punt el conveni per la creació del gran polígon comarcal d’ Olvan. Ha estat el nou govern el que ha aprovat el pla director de les colònies industrials, i ha promogut i finançat les grans inversions en matèria de serveis per tota la comarca com la ampliació de l’Hospital de Berga ,o el nou edifici judicial.
Sempre la realitat acaba posant les coses en el seu lloc. I la gent té a la vista qui compleix i qui no. El Berguedà hem estat presents directament en el Parlament, per mitjà de la meva persona. Ara l’únic partit que planteja la continuïtat és el PSC. Convé tenir-ho ben present perquè som els únics que prometem el que després complim.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article Regió 7-setmanari berguedà.

Friday, October 06, 2006

 
DUES OPCIONS POSSIBLES
Ja entrats en plena campanya electoral es constata un tema obvi, que només hi ha dues opcions possibles, per formar govern : una a l’entorn del PSC i l’altra a l’entorn de CiU. Dues opcions amb resultats molt diferents.
Anys anteriors ja varem veure els resultats dels acords entre CiU i el PP. Ara CiU diu que no pensa en absolut repetir l’experiència, però no podria rebutjar el recolzament del PP encara que no el fessin per escrit. No es pot descartar en absolut aquesta eventualitat per molt que CiU vagi a Cal Notari i digui el que vulgui en els seus escrits. Ja en anteriors ocasions ha dit una cosa i fet el contrari.
Per l’altra banda el PSC es referma en la continuïtat d’una fórmula de pacte de progrés en que es té clar l’acord amb ICV, però està totalment a l’aire una repetició de pacte amb ERC.
Aquest partit que no deixa de sorprendre a propis i estranys, torna a l’equidistància i envia missatges periòdicament explicant que tant li pot sortir del cor un pacte amb un partit dretà com CiU, com un d’ esquerres com el PSC. Es imprevisible la seva reacció desprès de les eleccions i per tant es pot esperar d’ells una cosa o la contrària.
Amb tot, el que ara convé es pensar i reflexionar sobre els dos partits principals i les propostes que envien a l’electorat. D’ells dependrà la formació d’un govern o altre i posar en marxa un programa electoral o un altre. I es podrà comprovar que els diferències son grans, tant en contingut com en capacitat de gestió.
Les promeses vistes fins ara de CiU son clarament extravagants i poc creïbles des del punt de vista de voluntat política i possibilitats econòmiques per complir-les. Tampoc es gaire seriós voler convertir la Generalitat en una mena d’oficina per donar xecs a tord i dret. Es vol pagar per estudiar anglès o francès, es volen donar xecs per cada fill que es tingui, es vol suprimir l’impost de successions, i fins i tot es vol pagar el 50% del cost del lloguer dels pisos per joves, durant els primers 36 mesos. Aquesta promesa sola ja costaria 115 milions d’euros que fa més que difícil el seu compliment sinó es volen retallar temes importants per altres bandes.
La manera d’entendre la política per part de CiU és aquesta de donar a uns i altres alguns ajuts. No els importa si es donen per igual a rics o a pobres. No contemplen el principi de reequilibri social i de repartiment de la riquesa.
Precisament el PSC es troba en el camp contrari a aquesta dinàmica de CiU. Des del PSC el que es proposen son serveis públics potents i eficients. Facilitar que els pares puguin treballar, tots dos i ho podran fer en la mesura que si tenen fill tinguin llars d’infants ,guarderies i escoles universals i gratuïtes. Res de fer pagar algunes coses a part, perquè això s’ho poden permetre només uns petits sectors de la societat.
Suprimir impostos és fàcil de dir, però de greus conseqüències pel futur. Si no es disposa de diner des del govern no es poden crear nous serveis ni redistribuir la riquesa. Aleshores és quan surten pous de pobresa i es consolida el país de dues velocitats.
Només cal veure l’enorme esforç realitzat per la Generalitat actual en matèria de educació, salut i benestar social i família per comprendre les diferències entre el candidat Mas i el candidat Montilla. Abans CiU ho podia haver fet, sinó ho va fer és perquè no li interessava. No era el seu model.
Per nosaltres , la gent del PSC volem un país amb serveis per tota la gent, i redistribuir la riquesa i fer que aquesta arribi a punts tant llunyans com el Solsonès o el Moianès, Berguedà o Ripollès. Prometre ara ajuts individuals i deixar malparats els serveis públics generals ja ho hem vist i no hi estem d’acord. Va en contra de les classes més necessitades.
Les propostes del candidat Montilla sempre van en aquest sentit. El de millorar aspectes essencials pel conjunt de la població. I cap aquí hem d’anar. I seria interessant que els petits partits prenguin opció i diguin què prefereixen. La neutralitat o la equidistància en política és símptoma d’immaduresa o d’indefinició. I tant greu és una cosa com altra.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article pel Celsona.

Tuesday, October 03, 2006

 
CRISIS DE CREDIBILITAT

Francament alguns candidats han entrat en una fira de propostes poc realistes i poc realitzables, posant en crisis la seva credibilitat. El cas més paradoxal és el de Artur Mas que per haver estat en el Govern hauria de saber que certes coses no es poden dir en públic i encara menys prometre-les després d’haver-hi estat CiU vint-i-tres anys.
Va començar amb els famosos títols de llengües, prometent desgravacions fiscals pels qui tinguessin diplomes en anglès o francès , ha continuat amb la proposta de convertir la Generalitat en una oficina de donar xecs per cada fill que tingui una família, ha seguit amb la promesa de suprimir l’impost de successions i ja passa per anar al notari perquè aixequi acta notarial dels seus compromisos.
Aquest darrer compromís és el que em fa més gràcia perquè que un polític digui que per garantir el compliment d’una promesa hagi d’anar a Cal Notari en comptes de posar el seu honor a la paraula donada, ja és una mostra de la poca confiança que té en el seu propi honor i a la seva pròpia paraula.
Què podrien fer els catalans si en l’hipotètic i desastrós cas que arribés a ser President de la Generalitat i no complís amb algunes de les seves promeses “notarials”? Anar a reclamar al Notari, portar-lo als tribunals on els Jutges es farien un fart de riure? O anar a pregar perquè pleguis el més aviat possible.
De vegades alguns polítics de llarga ja trajectòria sorprenen amb ocurrències com aquesta de fer pensar que la gent els agafarà més seriosament si diuen que un Notari donarà fe del seu compromís. Prenen a la gent per tonta creient que amb aquest invent ja guanyaran credibilitat.
La credibilitat es guanya exercint el poder amb responsabilitat i honestedat. I francament CiU ha demostrat durant molts anys que té mancances series en els dos àmbits. Només cal veure aquests dies un ex – conseller de Treball en els tribunals.
Però també preocupa que un candidat com Artur Mas que ha estat en Economia i ha deixat la Generalitat en calçotets vulgui ara suprimir un impost com el de successions que ni els partits més de dretes del món s’han atrevit a fer pel que té d’injust envers els sectors més necessitats i a favor dels més rics i poderosos.
Tampoc té sentit voler donar xecs a tothom qui tingui fills perquè no és igual ajudar a un ric que a un pobre. Si una cosa ha de fer el govern és crear places de llars d’infants i de guarderia perquè la gent pugui compaginar el treballar amb tenir una família.
Com podem veure cada dia que passa ens depara una nova sorpresa per part d’un candidat que ha tingut anys i anys per fer tot allò que ara proposa. I que quan es fa com en el tema de supressió de peatges no té cap vergonya de dir que és gràcies a ell. Curiós afany de apuntar-se mèrits dels altres que sí governen i ho fan seguint els programes electorals i les noves competències que dona el nou Estatut de Catalunya.
En fi, que tothom jutgi i vegi les promeses electorals d’uns i altres i el grau de credibilitat que li mereixen. Es la millor manera per saber qui interessa que guanyi.

Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC.

 
INTERPRETACIÓ TOTALMENT ERRÒNIA DE LA SENTÈNCIA SOBRE L’ESCORXADOR INTERCOMARCAL SOLSONÈS – BERGUEDÀ A NAVÈS.
El divendres passat apareixia en diversos mitjans de comunicació la valoració de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya referida a una de les denúncies presentades per IPCENA i alguns altres col·lectius, en contra de l’ Escorxador intercomarcal Solsonés _ Berguedà situat en el municipi de Navès.
Amb la sentència a la mà i amb un coneixement exhaustiu del tema des de l’inici puc assegurar que la valoració és radicalment oposada a la que fan aquests col·lectius. Es a dir la sentència arriba en un moment en que la realitat és molt diferent a la denunciada i no afecta per res l’expedient administratiu.
Es a dir, l’ Escorxador ja fa un any que va decidir no abocar les aigües residuals totalment depurades a la riera sinó que va construir un dipòsit de 5.000 m3 en terme municipal de Montmajor i amb un sistema de depuració i irrigació diferent del que parlen els denunciants en els seus escrits.
Evidentment la sentència fa referència a una situació que es podia haver donat 2 anys enrere, i que tot i ser discutible, era factible. A dia d’avui la realitat és una altra i poc té a veure amb aquella. De fet fins i tot els camps preparats per rebre la irrigació amb les aigües depurades de l’ escorxador ja no son objecte d’aquesta previsió i es deixen sense cap mena d’ús per part de l’escorxador.
Sorprèn, doncs, la interpretació totalment esbiaixada i errònia donada als mitjans de comunicació perquè precisament tomba tots els grans arguments donats per paralitzar la llicència, i simplement es demana que hi havia d’haver l’informe d’impacte mediambiental , previ.
Aquesta interpretació segons juristes de la administració seria errònia o discutible, com a mínim, perquè la normativa vigent aplicable no ho expressa amb aquesta literalitat. En qualsevol cas, aquest és l’únic punt de la sentència que accepta una de les propostes dels denunciants.
En resum, la sentència només estima molt parcialment el recurs presentat pels denunciants i no paralitza ni suspèn cap activitat. Fins i tot en el cas de que la interpretació del tràmit a realitzar sigui aquest, és de fàcil solució .
En conseqüència, no hi ha ni rebolcada legal, ni paralització ni suspensió d’activitats ni prohibició de fer coses que el projecte remodelat ja no contemplava des de fa més d’un any enrere.
Com a Diputat vaig estar en els primers moments crític amb el projecte i amb la situació triada. Una vegada millorat i reforçat en tots els àmbits mediambientals puc assegurar perquè ho he controlat personalment que la activitat de l’abocador no suposa cap mena de risc mediambiental, i no solament això sinó que trobaríem ben poques activitats que tinguin el nivell de supervisió i control intern per part de la pròpia empresa i extern per part de la Generalitat que n’ha fet i en fa un seguiment rigorós i constant.
Fets aquests aclariments voldria que no es jugués amb les interpretacions a gust de les sentències, inventant-se efectes que no tenen.
Per últim, en tant que diputat adscrit a les dues comarques que dona servei aquest escorxador, manifestar que és i serà un potent factor de dinamització i treball per tot aquest territori. I la batalla en contra, a dia d’avui té més components de qüestió personal , que no pas arguments mediambientals .
Personalment i políticament he estat sempre defensor del medi ambient i de la rigorositat en totes les tramitacions. I en aquesta batallar per l’escorxador s’ha aconseguit modificar substancialment el projecte, de manera que s’han garantit sobradament tots els paràmetres exigits. Ja no hi ha arguments per anar_hi en contra
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC..

This page is powered by Blogger. Isn't yours?