Thursday, October 29, 2015

 

BORREDÀ - VISITA D'OBRES

VISITA D’OBRES – AJUNTAMENT BORREDÀ- EMPRESA – CARRETERES GENERALITAT.
Avui, dimecres dia 28 d’octubre ha tingut lloc una visita oficial d’obres amb la participació dels tècnics directors, responsables de l’empresa ,  tècnics de carreteres de la Generalitat I L’alcalde de Borredà per tal de fixar les condicions de connexió de les obres de l’entrada del poble amb la carretera.
S’ha arribat a un acord en tots els temes tractats de manera que ara l’arquitecte municipal, redactor del projecte, presentarà la proposta a la Direcció General de Carreteres per tal de rebre l’aprovació oficial. Mentrestant l’empresa va obrint la rasa del carrer Manresa , col.locant les dues canonades de desaigües ( aigües netes – aigües brutes) i posant els pous corresponents.
Passat un primer tram de roca, ara s’està treballant en un nou tram de terra, la qual cosa permet avançar a major velocitat. Poc a poc s’aniran fent totes les connexions a les cases, tant de subministrament d’aigua com de clavegueram, i posteriorment es construiran els imbornals de recollida d’aigües pluvials.
De moment tot va segons el pla previst i si el temps acompanya es podrà anar avançant al ritme programat.
Borredà, 28 d’octubre de 2015.

L’alcalde, Joan Roma i Cunill

 

TRISTES IMATGES - art. Blogesfera

TRISTES IMATGES
Durant el dia d’ahir, vàrem poder veure imatges d’un gran escorcoll policial, destinat a trobar més proves sobre les presumptes actuacions irregulars de la família Pujol. No me n’alegro en absolut i trobo penós que un polític com Jordi Pujol hagi pogut malmetre la seva trajectòria per un grapat de diners.
Tampoc me n’alegro de la destrucció de Convergència. Una autèntica auto destrucció plena d’accions continuades d’opacitat, estranyes operacions financeres, connexions impròpies d’un partit de govern i una dotzena més d’incomprensibles comportaments, fins el punt d’estar en joc la supervivència per culpa d’ells mateixos i no de l’acció dels altres partits.
Vaig conèixer i patir els millors anys del president Pujol. Aquells anys en que ens enviava als socialistes a “la merda de dos en dos”. Uns anys en que les seves compareixences en el Parlament estaven plenes d’orgull, prepotència i supèrbia, donant lliçons d’ètica a tots els qui l’escoltàvem i llençant anatemes contra els qui gosaven discutir-li l’acció de govern.
Uns anys en que els diputats de peu, aportàvem informacions sobre irregularitats en multitud d’obres de la Generalitat. No hi havia obra pública que no tingués desviacions pressupostàries immenses sense que ningú ho trobés estrany o investigués les causes. Els qui combinàvem treball municipal i treball parlamentari ens fèiem creus de veure com una obra de la Generalitat podia tenir increments d’un 30, 40 o 60% , sense cap problema i en canvi, en els nostres pobles batallàvem per evitar increments del 5% o del 10%, considerat el màxim admissible.
Massa anys de govern sense els controls indispensables. Massa anys de govern amb un control absolut de tots els mitjans de comunicació públics i amb prou diner com per comprar el silenci de molts mitjans privats. La publicitat passava per davant de la veritat, i l’acció de govern era venuda com la única possible i la més rigorosa imaginable.
I ara, que la Justícia està desmantellant aquell sistema i està provant les enormes falsedats, encara hi ha gent que no fa auto crítica. Encara molts justifiquen comportaments i accions , carregant les culpes en el govern central o en la paraula “Madrid” com origen de tots els mals de Catalunya. Tenim pendent el judici de tota l’etapa Pujol. I amb ell de tota l’etapa de governs de CiU en els quals, el victimisme justificava accions i actuacions que amagaven la corrupció i el mal govern.

Encara no s’accepta com evident la mala gestió de tots aquests anys, ni el malbaratament de recursos, ni la mala planificació i organització. Es més fàcil donar les culpes a Madrid que no pas haver d’admetre els greus errors interns. I sí, Catalunya té un inadequat sistema de finançament, però l’acció de govern podia haver actuat amb austeritat i rigor i evitar la bancarrota en la que estem. I no solament estem en bancarrota, estem en uns nivells de decepció, desorientació i tristesa , a la vista del que hem conegut i estem descobrint entorn la figura d’un ex president, i d’un partit que tot ho dominava, fins fa quatre dies, i que encara ara pretén assolir la presidència del país sota l’excusa de crear un nou Estat, amb una nova política i una nova moral. El seu temps s’ha esgotat, i el que toca, és iniciar una etapa radicalment diferent amb altres protagonistes i altres partits.

Tuesday, October 27, 2015

 

QUIN IMMENS ERROR ! QUIN IMMENS FAVOR AL PP !


QUIN IMMENS ERROR¡ ! QUIN GRAN FAVOR AL PP¡!
Pretendre iniciar el procés cap a la independència amb una votació al Parlament, sense haver obtingut la majoria absoluta dels vots emesos a les eleccions del 27 S, ni disposar dels dos terços dels diputats de la Cambra Catalana, imprescindibles per a qualsevol de les grans decisions legislatives, segons marca l’Estatut d’Autonomia vigent, és llançar-se al precipici sense xarxa i sense cap complicitat externa. Impensable per impossible.
Es el que pretenen Junts pel sí i la CUP. El fracàs està servit, sense grans problemes ni grans desplegaments de mitjans, per part de l’Estat. I han donat al PP la millor de les eines per mostrar la seva fortalesa i contundència a dos mesos de les eleccions !
Era difícil pronosticar un nou pas, pitjor dels que havien fet fins ara. Aquí el tenim. El grupet de caps pensants, estrategues de saló, i amics de jugar amb foc aliè, han tirat pel dret, en una nova fugida endavant de conseqüències imprevisibles. Segurament tenien en el cap, uns altres fets ocorreguts el 6 d’octubre del 34  ( proclamació de la República Catalana, amb totes les conseqüències que portà), i animats a repetir la història, tiren endavant un altre moviment en el mes d’octubre de 2015. A veure si algú busca paral·lelismes i similituds, o si la jugada els surt bé¡
Si la nau del Govern i del procés anava sense brúixola, ni timó , ara va a la deriva i de dret a les roques.
La presentació d’una proposta de resolució per ser debatuda i aprovada en un Ple del Parlament, toparà, en primer lloc amb la realitat catalana. Es a dir, els grups proposants reclamen no tenir en compte les institucions de l’Estat, però, i les institucions catalanes? També creuen o proclamen que les nostres institucions res tenen a dir ni a fer davant una proposta com aquesta ? Es que obliden l’existència del Consell de Garanties Estatutàries, òrgan creat per estudiar, valorar i dictaminar si les propostes i lleis catalanes s’avenen amb l’Estatut vigent ?
Es que s’atreviran a anul·lar un òrgan com aquest ? Es que tampoc respectaran els preceptes de l’Estatut d’Autonomia ? Es que consideren que els dos terços que estableix l’Estatut d’Autonomia per modificar les lleis fonamentals, no s’han de tenir en compte ?
Sortir de la legalitat espanyola és una insensatesa i una via impossible com ben aviat comprovarem, però és que ni tant sols respectar la legalitat catalana, és anar directes a la desacreditació interna i externa.
Si algú creu que estem davant un pols a l’Estat, va errat. No hi ha pols possible perquè la legalitat està en una sola banda del terreny de joc, i a l’altra, no hi ha res més que un acte il·legal, per il·legítim. Tampoc estem davant un xoc de trens perquè algú s’hagi imaginat una fortalesa que no té, i per la via ve un comboi ple de raonaments jurídics, legals, econòmics, europeus, internacionals...que frenaran tot intent de trencar la legalitat vigent.
Estem davant un moment molt delicat, molt complex, molt perillós pel que té d’inesperat i sense maniobra possible per qui l’ha iniciat, excepte si retira la proposta. Cas de no fer-ho, la confrontació està servida, i la iniciativa està condemnada al més rotund fracàs. Estem de ple en terres ignotes, però sabent que la nau no arribarà a bon port. Almenys la nau independentista, i això suposa una inquietud per a la majoria de catalans, una incertesa per a tot el món i un motiu més de preocupació en uns moments en que cal prudència i sotmetiment a la legalitat vigent. Que ningú dubti de que la legalitat seguirà el seu curs, demà, la setmana vinent, l’any vinent...I quan el fracàs sigui evident, els responsables de tant irresponsable procediment, han de ser conseqüents.



 

PETICIÓ AL CONSELLER D'AGRICULTURA



CONSELLER D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ.
Gran Via, 612 – 614
Barcelona
                                                           Borredà, 27 d’octubre de 2015.

Honorable Sr. Conseller,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà ( Berguedà ) li fa arribar una petició de TRACTAMENT URGENT CONTRA LA PROCESSIONÀRIA, en una part del terme municipal , limítrof amb el de Lluçà.
De fet, he comprovat afectacions semblants en altres indrets de la comarca del Berguedà i segurament es donen en altres comarques veïnes: el resultat és una extensió de la plaga d’una intensitat poques vegades vista..
El cas concret que tracto en aquest escrit, fa referència a un espai de considerables dimensions, en el territori que abans havia ocupat el municipi de Salselles ( ara T.M de Borredà). Els serveis territorials poden anar a comprovar la greu afectació actual i el perill d’extensió cap a altres finques i altres municipis.
Sóc conscient de les limitacions pressupostàries del seu Departament, però hi ha actuacions que no poden esperar, i cal buscar recursos extraordinaris per evitar mals majors. La climatologia d’aquest any, i de fet dels darrers anys han permès una supervivència  com mai havíem vist, i la reproducció s’estén amb una rapidesa terrible.
Es per aquest motiu que diversos propietaris, així com persones a títol individual o col·lectiu m’han fet arribar la seva inquietud i la necessitat de procedir a algun tractament contundent.
Aquesta és la petició que li trameto, amb el prec de que sigui estudiada amb caràcter d’urgència i amb la mateixa urgència es decideixi procedir a iniciar la via més adequada per resoldre el problema.
A l’espera de que sigui atesa aquesta petició, aprofito per a saludar-lo molt cordialment.

L’Alcalde – President

Joan Roma i Cunill



A L’HONORABLE CONSELLER D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ – GENERALITAT DE CATALUNYA.

 

JA TENIM PARLAMENT - art. Nació Digital Solsona

JA TENIM PARLAMENT
Ja tenim Parlament, ara només falta tenir Govern. Nou Govern, s’entén perquè un Parlament sense govern seria com un vehicle sense motor ni combustible. La principal tasca d’una cambra parlamentària és el control de l’acció de govern, presentació de propostes i alternatives a les polítiques en curs.
Avui, doncs, s’ha donat el primer pas per iniciar una nova legislatura però de poc serveix sinó es dona el segon pas: l’elecció de President i formació de govern. I tot sembla indicar que la cosa va per llarg, o fins i tot, pot quedar en no res, i haver de convocar noves eleccions a principis del mes de març. Cada dia que passa les coses es compliquen més per Artur Mas i CDC, fins el punt que no sembla viable, planificar la seva investidura. Temps al temps.
Constituït el nou Parlament, s’ha complert la notícia de l’elecció de Carme Forcadell com a presidenta de la màxima institució del país i per tant segona autoritat després del President de la Generalitat. Ho vaig dir fa uns dies i ho repeteixo avui quan ja és una realitat. No em sembla la persona més adient. I no m’ho sembla per diverses raons. La més rellevant és que no pot ser una persona de consens dintre la cambra catalana, quan ha estat protagonista de mobilitzacions i declaracions que recolzaven uns posicionaments i era radicalment contrària als qui no els secundaven. I li agradi o no, el seu posicionament ha perdut. Tampoc hi estic a favor per trencar una tradició no escrita d’elegir una persona de prestigi a nivell polític i jurídic. Però, sobretot, perquè no compleix uns requisits essencials com son els de coneixement, pràctica i experiència parlamentària.
I és que avui s’ha iniciat una nova legislatura molt complicada per qui presideix el Parlament. Un Parlament ple de diputats i diputades sense cap experiència, però amb alguns portaveus de grups que sí en tenen, i molt arrelada. Estic pensant en els presidents i portaveus de C’s, PSC i PP, CSIEP, tots ells a la oposició, amb un sol partit clarament de govern: Junts pel Sí, i un altre grup , CUP; que farà de frontissa entre uns i altres, en segons quins temes.
La previsió son conflictes permanents en matèria de Reglament, sobretot per part de C’s i PP que buscaran sempre trencar consensos i interpretar les normes a la seva conveniència. També pel fet de que hi ha propostes molt agosarades, per no dir clarament de confrontació amb la legalitat vigent, de manera que qui hagi de dirigir el Plenari ha de tenir un domini total i absolut de la situació, i no pot ser que davant qualsevol interpretació o ús del Reglament la Presidenta hagi de consultar en tot moment els lletrats presents, per decidir què fer ? Ho veurem ben aviat, i ho veurem a cada sessió. I la imatge que se’n pot derivar pot resultar molt penosa i conflictiva pels propis grups parlamentaris i per tota la ciutadania que la segueixi pels mitjans de comunicació.

Ara més que mai feia falta cobrir la presidència amb alguna persona de prestigi, molt preparada i molt bregada en la direcció de debats. No ha estat així, i ara cal veure els resultats. De fet no sabem el guió pels propers dies per quan no tenim noticies de les negociacions entre Junts pel sí i la CUP. Teòricament hauríem de tenir debat d’investidura d’aquí al 9 N, però ja tothom dona per fet que fins passades les eleccions del 20 D no hi haurà acord. Penosa decisió perquè vol dir que es fa dependre la política catalana, del que surti de les eleccions espanyoles. Un autèntic contrasentit pels partits independentistes, però la realitat, sempre s’acaba imposant i els qui no volien fer-les coincidir ni deixar-se influenciar, resulta que ara demanen temps per prendre les grans decisions. Veurem com van els nous esdeveniments. Avui estem al dia 1 de la nova legislatura iniciada l’any 1980. En farem un puntual seguiment des de fora, però també des de dins, en qualitat d’ex diputat, cosa que em permet entrar i sortir del Parlament amb plena llibertat.  El moment és apassionant , tot i el gran interrogant que penja sobre el nostre futur col·lectiu.

Saturday, October 24, 2015

 

BENVINGUTS CANVIS - art. Regió 7

BENVINGUTS CANVIS.
L’entrada de nous equips en uns quants grans ajuntaments mereix fer-ne un seguiment per comprovar si el que deien a la oposició o en campanya, es tradueix en fets concrets i, sobretot , positius. Hi ha una bona barreja de propostes, no sempre ben explicades ni ben posades en pràctica, però alguns dels canvis son molt benvinguts. Veiem-ne alguns d’ells.
Les ganes d’explicar com han trobat calaixos i papers, ha donat peu a “fer dissabte” en uns quants ajuntaments grans, de manera que s’ha pogut comprovar una certa disbauxa en el funcionament de l’ens, durant un grapat d’anys. Aquest és el cas sobretot de Madrid i València, on imperaven unes maneres de fer, totalment contràries a l’austeritat que ha de presidir tota acció de govern.
En tots els nous equips, hi ha hagut un especial interès per retallar despeses considerades sumptuàries. Bona decisió perquè , en alguns casos, hi havia una inflació de cotxes oficials, protocol excessiu, regals a dojo, àpats “de treball” massa sovintejats i en llocs excessivament cars,viatges no sempre indispensables, invitacions no sempre justificades, subvencions a entitats qüestionables, adquisició de bens poc necessaris, o equips de premsa i publicitat sobre dimensionats. No pretenc ser exhaustiu, però , amb el pas dels anys alguns equips de govern havia anat augmentant la parafernàlia interna, sense retallar-la en cap moment, ni ara, amb la crisi que colpeix a tots els ciutadans.
De manera similar, en alguns d’aquests grans ajuntaments, s’havia practicat un procés poc transparent de creació d’empreses municipals o mixtes, per ocupar-se d’activitats diverses, sota el principi que agilitzaven la gestió pública. En alguns casos, era cert, en altres era més que discutible. Els nous equips han emprés una bona retallada d’organismes, n’han ajuntat d’altres i els han posat al dia.
Estem , doncs, en la bona direcció perquè moltes d’aquestes actuacions han tingut la virtut de servir d’exemple i model a molts altres municipis que tenien similars estructures. Tot sigui dit, Catalunya ha estat sempre molt més rigorosa en la gestió pública municipal, i eren molt pocs els ajuntaments amb despeses sobre dimensionades en els àmbits, abans esmentats. La mateixa capital, Barcelona, no tenia estructures ni organismes “estranys”com succeïa en altres ciutats de l’Estat. Amb tot, alguna poda calia fer en alguns àmbits.
Dit això, ara cal passar a una segona fase, més complicada i més complexa, com és la de gestionar amb un màxim de celeritat i eficàcia. Aquí ja no s’hi valen mesures espectaculars o propagandístiques perquè suposa garantir que el dia a dia funciona degudament bé. En aquest apartat és on veiem carències importants. No és fàcil formar part d’un equip de govern sense una preparació de base importants, i sense disposar d’equips professionals que ajudin en la gestió. En molts d’aquests casos s’havia posat èmfasis en suprimir o retallar molt el nombre d’assessors, sense parar atenció que en grans ciutats o corporacions, son indispensables per poder “alimentar” el polític de torn , a nivell tècnic o jurídic. Un cas clar, el tenim a l’ajuntament de Barcelona, amb només onze membre a l’equip de govern, per un Consistori de quaranta-un membres. Es impossible gestionar la immensa maquinària municipal amb aquest escàs nombre de polítics.

Amb tot, he de dir que la crisi va portar a retallar fins extrems inusitats les despeses no considerades fonamentals. Conec molt bé un gran nombre d’ajuntaments catalans, governats per equips de diferent color polític i puc assegurar que en tots ells l’austeritat és la norma des de fa molts anys. Es bo que els ciutadans hagin vist com es governaven algunes grans ciutats, per comprovar que aquelles maneres de fer han canviat, i els canvis han vingut per quedar-se. 

 

MALESTAR GENERAL - art. Blogesfera

MALESTAR GENERAL.
Suposo que els lectors estareu d’acord amb mi en que hi ha un malestar general en el país que ens afecta a tots de manera individual i col·lectiva. Es viu una clara crispació, indignació, estupefacció i un grapat més de qualificatius, justificats en tot el que veiem en el nostre entorn i no comprenem, en detall. Bé, ni en detall ni a l’engròs.
Tots volem un poder judicial exemplar, ràpid, eficient i auster en els seus actes i resolucions. Els jutges han de parlar en les sentències i no en altres fòrums, i sobretot han de guardar confidencialitat en les seves investigacions i instruccions.
Ara i aquí tenim tot el contrari, amb algunes honroses excepcions, però a cada acte judicial li segueix una mena de diari de sessions detallant tota mena de temes relacionats amb les investigacions en curs que poden ser o no veritat. Fatal per a tots els acusats i fatal pel prestigi de la Justícia.
I aquesta dinàmica que ja havíem vist en el passat, lluny de disminuir s’accelera quan s’acosten eleccions, fins el punt que molts ciutadans poden constatar una causa – efecte en algunes de les actuacions judicials. Una altra fatal impressió, que en alguns casos té molta veracitat per no dir certesa.
Es difícil pronosticar el futur proper perquè ara gairebé tot depèn dels resultats de les eleccions generals del 20 D. O s’aconsegueix fer fora el PP, o un immens conflicte està servit. No es pot continuar utilitzant les institucions per interessos propis. Fa massa temps que dura i han estat massa evidents les interferències en multitud de casos i moments de l’actual legislatura. Convé girar pàgina i fer-ho de manera radical.
La incertesa que vivim a Catalunya, impedeix tota acció de govern, i portem 5 anys amb un govern a mig gas, però és que ara la paralització és total, i la situació es pot allargar fins a principis de l’any vinent. Ningú s’atreveix a fer pronòstics perquè ningú és propietari de la seva agenda.
Davant aquest panorama és indispensable veure què ens ofereixen els partits dits nacionals, entenent per nacionals els estatals. He tingut a les mans l’esborrany del programa del PSOE i hi veig unes immenses ganes de trencar la dinàmica actual i prendre nota de tots els grans reptes per fer-hi front amb eficàcia. Alguns diran que això sempre es promet i moltes vegades no es compleix, però estic segur que el grau de compliment serà molt elevat, cas de presidir el govern i el que no es pugui fer, serà degudament explicat.
Vulguem o no, hi ha canvis substancials que han vingut per quedar-se. Això afecta a tots els partits i molt especialment els d’esquerres que son molt més sensibles a les crítiques i a les ganes de servir al país i no a sectors determinats. La transparència, la austeritat, el rigor, el compliment dels compromisos, la proximitat....son factors essencials per la credibilitat d’un polític i d’un partit, i ara i aquí tant el PSC a Catalunya com el PSOE a nivell d’Estat ho han posat com a norma essencial de la seva acció política.

En quan a la Justícia, deixem que actuï mirant més el fons que les formes. No m’ha agradat mai la espectacularitat en aquest àmbit, però tampoc les reaccions igualment espectaculars, a favor o en contra. Quanta més discreció, millor. 

 

VISITES A MONUMENTS- art. Setmanari Regió 7

VISITES A MONUMENTS.
Cada vegada més, qui visita un territori en vol conèixer tots els seus atractius i no només els més “venuts”. El Berguedà és un exemple clar del que dic. Tenim el Pedraforca, els bolets, La Baells, Queralt, etc....però moltíssims més indrets. D’entrada un paisatge variat i espectacular en multitud de llocs, apte per senderisme, escalada, parapent, i tota mena d’esports d’aventura, BTT, hípica, i tants altres variants per fer a títol individual o col·lectiu.
Avui, però voldria posar en valor, l’apartat cultural. Un atractiu cada vegada més buscat pels visitants, i encara no prou promogut ni “venut”. En vull parlar arran d’una decisió de la Diputació de Barcelona que m’ha agafat de sorpresa i en la que estic treballant per fer-la reversible i aconseguir recuperar la idea inicial.
I la idea inicial és ben senzilla i fàcil de comprendre per tots els lectors. Veieu-la aquí. La Diputació de Barcelona fa més de 75 anys va crear el Servei de Protecció del Patrimoni ( ara Servei de Patrimoni Local – SPAL) amb la finalitat de preservar el ric patrimoni artístic – arquitectònic de la província de Barcelona. En poc temps va esdevenir un model per tot el país, per tot l’Estat i fins i tot a nivell europeu. El secret estava en posar al davant arquitectes de gran prestigi, acompanyats d’equips multidisciplinaris ( historiadors, arqueòlegs, tècnics en restauració, etc). El resultat fou espectacular, i va permetre salvar centenars de monuments en tot el territori provincial.
En el Berguedà tenim 5 exemples del que dic a, Sant Llorenç ( Guardiola), Sant Quirze de Pedret (Cercs), Sant Vicenç d’Obiols ( Avià) , Sant Vicenç del Rus ( Castellar de N’Hug) i Sant Sadurní de Rotgers ( Borredà). Cada restauració va ser objecte d’estudis previs, excavacions, valoracions, i actuacions molt exhaustives. Però, acabada la feina i salvat el monument, ens varem plantejar un tema elemental. Es just dedicar diner públic a salvar monuments i que després aquests estiguin tancats tot l’any ? La resposta va ser, un no rotund. Ni aquí ni enlloc, i en altres països seria impensable invertir diner de tots, perquè ningú en pugui gaudir.
Doncs bé, entre uns quants varem aconseguir que la Diputació obrís una prova – pilot per fer visitables aquests monuments, mitjançant la contractació d’una empresa especialitzada que rebria un ajut de la Diputació, a canvi de fer el guiatge i la promoció d’aquesta monuments restaurats. El mateix varem intentar amb la Generalitat, però no ens en varem en sortir. Es un tema pendent que algun dia hem de reprendre i generalitzar aquest model a tot el conjunt del ric patrimoni comarcal.

El resultat pot semblar poc espectacular però cada any han passat pels 5 monuments prop de 6.000 visitants. Es poc, és molt ? Puc assegurar que és molt a la vista de les xifres de visitants de museus catalans de considerable renom. Però és que “el camí es fa caminant” i l’empresa de guiatge, els ajuntaments, els ens turístics....tots hem de fer un esforç per donar a conèixer aquests llocs de gran interès cultural. I no podem renunciar a un atractiu de primer ordre, i així ho he fet arribar a la Diputació davant la decisió de mantenir el guiatge permanent, en caps de setmana a Sant Llorenç i Sant Quirze ( els més visitats) però deixant els altres amb guiatge a la demanda. Es a dir, trucant dies abans per programar la visita. Això només funciona per casos molt puntuals de grups organitzats, però no pel públic en general. Aquest canvi no s’ha acordat ni pactat amb els municipis afectats i d’aquí la petició de reconsiderar la decisió i tornar al principi. Toca, doncs, sumar esforços i des d’aquí demano la col·laboració de tots els organismes comarcals per aconseguir aquest objectiu. Ens hi juguem la preservació d’un servei esplèndid amb uns resultats clarament positius. 

Tuesday, October 20, 2015

 

EGOS DESBORDANTS - art.Nació Digital Solsona



EGOS DESBORDANTS.
(La ignorància és temerària)
No sortim d’un sobresalt quan ja entrem en un altre de més gran que alhora fa preveure un tercer que pot superar àmpliament als dos precedents i així estem des de fa prop de 5 anys. Qui digui que la política és avorrida és que no viu a Catalunya ni segueix el docu-drama de l’anomenat “procés”.
Faig aquesta introducció, una vegada confirmat el rumor de que ERC proposava Carme Forcadell com a candidata a la presidència del Parlament. Juro que no entrava en els meus pronòstics aquesta proposta i no m’imaginava una gosadia com aquesta ni per part d’un partit que ha mostrat al llarg de la seva història que pot fer el més inversemblant en els moments més delicats.
Però, heus aquí que ho ha tornat a fer. I dic ho ha tornat a fer perquè encara tinc a la retina i sobretot en el cervell, una altra proposta que ja ens va costar molt de digerir i sobretot de superar, en la persona d’Ernest Benach. Els set anys de Tripartit, varem tenir de President del Parlament ,Ernest Benach, una persona que trencava la dinàmica de presidents preparats, amb prestigi, ben valorats per tota la ciutadania, i amb garantia de saber portar l’hemicicle amb autoritat i disciplina. Ens va fer patir.
Però bé, ara ens assabentem que un dels punts del pacte entre CDC i ERC, és que a ERC li toca la presidència del Parlament, i pel que sembla, a falta de candidat /a millor han decidit entronar Carme Forcadell cap a la segona autoritat de Catalunya. Expliquen que han sacrificat el partit, posant-hi una “independent” ??? Bé, no sé si gaire independent pot ser una ex regidora d’ERC a l’ajuntament de Sabadell, entre els anys 2003 i 2007, i que no va poder repetir de regidora perquè en el 2007 ERC només va treure un sol regidor i ella anava de segona de la llista...Francament que ningú ens digui que va d’independent.
De totes maneres el que em preocupa enormement és la constant i progressiva devaluació del Parlament de Catalunya. Ara queda palès, més que mai, en una presidència que no tindrà l’autoritat ni la preparació que se li suposa ha de tenir la segona autoritat del país. També la veurem en la composició d’un hemicicle format per un gran nombre de persones sense preparació política, sense experiència, sense la deguda formació per encarar els debats en comissions i plenari. Ho hem vist ja en els darrers anys quan molts diputats /des es convertien en “llegidors” de discursos escrits per assessors o funcionaris de la Generalitat, sense capacitat de debat ni controvèrsia amb representants d’altres grups. Feien la pantomima d’oradors, i prou.
Considero deplorable devaluar el paper de la màxima institució del país, i posar-hi al capdavant una persona que no té el perfil esperat o almenys desitjat. I és que repassem breuement quins han estat els presidents del Parlament en els darrers cent anys. Es a dir, des de la Generalitat recuperada l’any 32 fins ara.
1.- Lluís Companys        2.- Joan Casanovas      3.- Josep Irla      4.- Antoni Rovira Virgili.     5.- Manuel Serra i Moret        6.- Francesc Carreras Duran    7.- Heribert Barrera      8.- Miquel Coll Alentorn        9.- Joaquim Xicoy       10.- Joan Reventós   
11.- Joan Rigol      12.- Ernest Benach      13. Núria de Gispert.
Es pot estar més o menys d’acord amb la trajectòria d’alguns d’ells, però la preparació i autoritat la tenien tots. Ja he esmentat abans un cas semblant al que vivim ara en la persona d’Ernest Benach. Una mena de parèntesis que pensava no es repetiria i que de nou , de la mà d’ERC ens la trobem sobre la taula.
Tant responsable és qui l’ha proposada com ella d’acceptar el càrrec ( queda veure la votació però tot indica que el guió està marcat i segellat). Totes les persones tenen dret a assumir càrrecs institucionals, però han de saber si estan preparats per dur-los a terme amb la seguretat necessària. Qui cregui que presidir el Parlament consisteix només en ordenar els debats en el Plenari, s’equivoca, perquè aquest és la menor de les tasques a fer. Toca governar el Parlament, negociar acords, planificar les sessions, fer de mediador en determinats casos i moments, intercanviar experiències amb altres parlaments regionals, etc, etc.
Els partidaris de la independència parlen d’un país nou, amb persones noves....serà difícil demanar excel·lència si fem eleccions com aquesta, posant de segona autoritat del país, una persona que no sembla tenir la preparació deguda.



 

CANVIS IMPORTANTS CIRCULACIÓ X OBRES - BORREDÀ

CANVIS IMPORTANTS EN LA CIRCULACIÓ DE BORREDÀ- PER OBRES A L’ENTRADA.
El passat dia 7 d’octubre varen començar les obres de Renovació de l’entrada del poble, i del primer tram del Carrer Manresa i Carrer Queralt. Aquestes obres han obligat a tancar a la circulació l’entrada del poble i a modificar sensiblement el trànsit en tot el nucli urbà.
Les obres contemplen la total renovació d’un part del nucli urbà, amb nova xarxa de clavegueram, xarxa d’aigües pluvials, canonades d’aigua, voreres, pavimentació i asfaltat de tota aquesta part del poble. En total prop de 370.000 euros d’inversió, finançada en bona part per la Diputació de Barcelona ( 250.000 euros de subvenció) i amb un crèdit de caixa de 120.000 euros, a retornar en 10 anys al 0% d’interès.
L’empresa adjudicatària , Salvador Serra de Porqueres, té 6 mesos per tenir l’obra totalment acabada.
Aquesta és la primera fase d’una obra de grans dimensions, consistent en la renovació de tot el nucli antic de Borredà. Obra per un import total de 2,5 milions que es durà a terme en 5 o 6 fases successives, en funció de les subvencions que s’obtinguin de la Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i ,si s’escau de la UE.
La segona fase està prevista per a finals de l’any vinent, en un altre extrem del nucli urbà: el Carrer de la Font, el més antic del poble i per on entra una de les dues canonades generals del subministrament d’aigua. El seu import serà proper als 200.000 euros i consistirà en renovar tots els serveis, i canviar l’actual empedrat del carrer per un de nou , adaptat a la normativa vigent en matèria d’accessibilitat i mobilitat.
Aquesta obra havia estat inclosa i aprovada en el darrer PUOSC, si bé la Generalitat l’ha anul·lat per manca de disponibilitat econòmica, de manera que ara es presentarà a la Diputació de Barcelona, tant bon punt, surti la convocatòria d’ajuts a la inversió.
Les obres de l’entrada del poble, han obligat a canvis importants en la circulació de vehicles, i a demanar paciència i prudència a tots els habitants i visitants. El carrer Manresa fa les funcions de carrer major i per tant, haver-lo de tancar al trànsit suposa un problema, però no hi havia cap altra solució. Es comença la renovació de tot el nucli urbà per aquí per posar les canonades molt més grans que les existents, i així evitar colls d’ampolla que s’haguessin produït cas d’iniciar-les per les parts més elevades del nucli. Per  primera vegada hi haurà doble xarxa de clavegueram, separant aigües netes  de les brutes , i una renovació complerta de la xarxa d’aigua, adaptada a les necessitats presents. Les xarxes existents han superat els 50 anys de funcionament.
Borredà, 18 d’octubre de 2015.

L’alcalde- president, Joan Roma i Cunill

 

AJUDAR A RACONS DE MÓN - art. Regió 7

AJUDAR A RACONS DE MÓN.
La crisi de la migració serà eterna sinó actuem a diferents nivells , de forma coordinada i amb voluntat de servei , però també d’obligació. M’explico. La crisi dels refugiats sirians passa per parar la guerra i aconseguir la pau. Tant complicat i senzill alhora, tot el demès son bones paraules i, pal·liar la tragèdia, sense resoldre el problema.
Però, la migració en grans proporcions fa anys que dura i genera prop de 60 milions de desplaçats per múltiples causes, però la principal és la misèria. La falta total de futur en una immensa part del planeta, obliga a marxar dels seus països a generacions senceres, trencant la cultura, tradicions, cultius, etc, i empobrint encara més els llocs que abandonen.
Davant aquesta situació podem parar-nos a reflexionar i debatre la magnitud de la tragèdia, pensant que ens supera i no podem fer-hi res, o actuar en algun racó del món, intentant canviar el seu destí. Aquesta és la decisió, voluntat i realitat d’una de les ONG’s amb les quals col·laboro a títol individual, i a nivell institucional en tant que alcalde de Borredà. Si ajudem a canviar una regió, ja estem canviant el món, i aquest fet és constatable al Senegal, a la regió de Boulimbou.
L’ONG, Amics de Boulimbou, es va crear de forma espontània, arran una visita feta a la regió per part de persones de Salt ( Gironès) convidades a un casament d’un dels treballadors de l’empresa. La cerimònia va fer descobrir un territori ple de potencialitats però vivint en la més absoluta de les precarietats, de manera que la millor via per sobreviure era marxar cap als paradisos europeus i enviar diners per ajudar a sobreviure als qui es quedaven, a l’espera de poder marxar al seu torn, o passar a millor vida si no tenien edat per escapar del destí.
Retornats a casa, varen decidir crear l’ONG, amb una barreja de gent d’aquí amb treballadors emigrats d’allà. Deu anys després i milers d’euros invertits en el territori, han permès canviar el futur i donar vida allà on només hi havia supervivència. Campanyes de recollida de fons, quotes, ajuts privats i públics, han portat aigua de boca, per rec, i per abeurar animals propis i transhumants en un ampli territori. El monocultiu del cacauet ha donat pas a les primeres verdures i fruites, per consum propi i per poder bescanviar en mercats propers. I els nens i nenes sense escola, ja en disposen d’una de gran i raonablement equipada. I de no tenir servei mèdic, s’ha passat a disposar d’una Casa de Salut, en la qual Borredà hi ha participat adequant una part per poder atendre els parts que abans es feien a casa, sense les mínimes mesures d’higiene i seguretat...Aquest any hem col·laborat amb una aportació de 2.000 euros, poca cosa aquí, però una fortuna , allà. L’alta mortaldat al néixer s’ha reduït dràsticament.
Exposo aquest model de participació conjunta com un exemple de bon funcionament en el desenvolupament d’un territori. Gent d’aquí i d’allà, confrontant els problemes i buscant-hi solució, fins el punt d’arreglar un racó de món que ha sortit del carreró sense sortida en el qual es trobava. Ha costat molt i queda molt per fer, però mirant enrere, l’esforç ha valgut la pena. Conec altres exemples i altres actuacions en aquest mateix país o en molts d’altres, i els resultats deixen clara la possibilitat de transformar el destí si s’ajuda en el moment oportú.

Son lloables totes les campanyes i aportacions en casos d’emergència, però hem d’intentar passar al davant i evitar desplaçaments humans per causes “solucionables”, de manera que aconseguim arrelar a casa seva, joves generacions que no tenen amb què sobreviure i creuen en l’existència de paradisos terrenals llunyans, simplement perquè veuen imatges dels nostres països on abunda el menjar, els cotxes i altres objectes de “luxe” als quals ells volen tenir-hi dret. Tots podem ajudar a arreglar un racó de món, i molts racons fan un país i molts països fan un continent. 

Thursday, October 15, 2015

 

NO SÓC UN DELS 400 ALCALDES.



NO SÓC UN DELS 400 ALCALDES.
Un despropòsit no s’arregla amb un altre despropòsit, ni que sigui molt més gran que l’altre. Avui no he anat a Barcelona a fer el recorregut amb altres alcaldes, des de la seu del Parlament de Catalunya fins la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per donar un suposat suport al president Mas, o una mostra de rebuig contra la seva imputació o contra l’actuació del tribunal per la consulta del 9 N..
Les raons son molt simples i molt fonamentades, alhora. Durant molts anys varem patir una dura dictadura, durant molts anys varem lluitar per aconseguir la llibertat, durant molts anys anhelàvem viure en un estat de dret, en el qual el poder legislatiu fos independent del poder executiu, a imatge i semblança de les grans potències democràtiques , representades en els Estats Units d’Amèrica, la Gran Bretanya o Suïssa, una mena de segona pàtria, en el meu cas, exemple de funcionament democràtic en totes les seves vessants.
No estic d’acord amb la imputació, via penal, del president Mas ni de la ex vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau. Però tampoc estic d’acord en organitzar manifestacions davant la seu del TSJC, presidides pel govern català, amb el Conseller de Justícia inclòs, en una primera acció; i per 400 alcaldes, en el cas d’avui. El missatge que enviem a tot el país i al món sencer és que la Justícia, en majúscula, és manipulada i al servei del govern de torn, sigui aquest el govern central, en uns casos, o el govern de la Generalitat, en altres.
La imatge és fatal, i destrueix el principi de neutralitat i objectivitat que es pressuposa a la Justícia en tots els països democràtics, en un moment en que volem convertir-nos en un país independent. Qui ha organitzat tot aquest immens despropòsit pot estar segur que ha comès un gravíssim error que pagarem durant molt de temps.
Tampoc estic d’acord amb els arguments de la defensa. Per alguns els semblarà intel·ligent, astut o ben trobats els fonaments de traspassar als voluntaris de la consulta del 9 N tota la responsabilitat en la organització del procés, imaginant que amb la seva paraula n’hi ha prou per fer-la verídica. En els meus anys a Suïssa, immers en un ambient ple de protestants, luterans, calvinistes o seguidors d’Zwingly, vaig aprendre que la mentida mai té justificació i tard o d’hora passa comptes.
En aquests moments el Tribunal demana còpia de les factures per la compra de 7.000 ordinadors per part de la Generalitat, per comprovar si varen ser adquirits per dedicar a la Consulta o per la feina diària dels funcionaris de la Generalitat. Tot seguit demana investigar els comunicats de la Generalitat cap als ajuntaments i cap als alcaldes. En trobaran a centenars, relacionats amb els preparatius del 9 N. Continuarà amb la petició de factures per la compra de les urnes de cartró, el mateix farà per les paperetes i sobres, seguirà amb les instruccions als directors d’escoles i instituts, etc, etc.
En resum, l’estratègia de desplaçar responsabilitats cap altres, em sembla impròpia d’un càrrec polític – institucional. I em sembla increïble que un mediocre Josep Rull, que ha arribat a coordinador general de CDC s’atreveixi a proclamar, avui mateix, que si d’aquesta acció judicial en sortís una sentència condemnatòria, no se li hauria de fer cas, i caldria, ignorar-la. Un despropòsit immens, en una roda infernal, que no sembla tenir aturador.
Ho he dit en anteriors articles. Cap país democràtic pot acceptar la destrucció de fronteres entre el poder legislatiu i l’executiu. Tots els qui llegiu aquestes ratlles heu vist centenars de pel·lícules amb grans manifestacions de protesta davant la Casa Blanca, o Downing Street a Londres, però mai n’heu vist davant del Capitoli o davant del Parlament Britànic. Tampoc les veureu davant el Parlament Federal de Suïssa. I en cap cas, en veureu cap davant de les seus dels Tribunals de Justícia. Les seus legislatives i judicials son sagrades, intocables pel que tenen de dipositàries de la voluntat popular.
Aquí estem destrossant principis sagrats de la democràcia, sense atendre a raons ni justificacions. L’interès personal o de partit, passa per davant del general, en una dinàmica d’impossible predicció.

Amb aquestes actuacions, les resolucions del TSJC estaran contaminades, siguin quines siguin, i el dany causat serà immens i perdurable. Per aquest motiu no he volgut participar en un acte contrari als ideals de separació de poders. Allà ells els qui hi ha participat. 

 

TRENCAR LA LEGALITAT - art. Blogesfera socialista

TRENCAR LA LEGALITAT.
Des de fa mesos escoltem expressions com “trencar la legalitat”, “desconnectar d’Espanya”, “desvincular-se de l’Estat”....i similars, com si fossin un acte d’una enorme senzillesa i normalitat.
Qui trenca la legalitat perd la legitimitat. I només cal mirar en la història de tots els pobles per donar-se compte de fins a quin punt tots els governants van a la recerca de la legitimitat per justificar el seu càrrec i poder. Fins i tot en èpoques ben fosques de la nostra història o dels països propers, no hi ha hagut governant que no hagi volgut legitimar el seu poder en base a raons divines, en alguns casos, a raons de llinatge, en altres, o a raons de necessitat, en molts altres.
En un país democràtic és impensable per impossible, trencar amb la legalitat vigent. Qui doni aquest pas perdrà tota legitimitat i no serà mai reconegut per altres països democràtics. Podria trobar la complicitat d’algun país no democràtic, però mai encaixaria dintre del concert de les nacions lliures.
Estem en un moment realment crític de la nostra història, amb un partit guanyador d’unes eleccions que volia plebiscitàries, i ha quedat molt per sota de la majoria absoluta de vots, però no vol reconèixer aquesta derrota i s’aferra a sumar els seus vots i escons als de la CUP per continuar un full de ruta totalment impossible.
Es evident que la CUP no té cap intenció de modificar els seus postulats i principis per resoldre la problemàtica creada per Artur Mas, i posa unes condicions impossibles de complir per part de CDC i ERC. 
Per la CUP és fàcil imposar el “trencament de la legalitat” com a pas previ per parlar d’altres coses amb els components de Junts pel sí. La CUP està bregada en la lluita política i en els moviments populars i no té por a fer apostes arriscades, fora de les normes vigents, però no imagino els altres partits fent-los costat.
Perquè, què vol dir “trencament de la legalitat” des del Parlament de Catalunya ? Es fàcil proposar trencar a nivell verbal, però una altra cosa és a nivell de fets. Fins ara el Parlament ha aprovat nombroses declaracions suposadament “il·legals”, però eren simples declaracions d’intencions o de voluntats. Altra cosa serà si es vol donar un pas endavant, i anar a fets concrets.
Posem alguns casos ben pràctics i senzills. Trencar amb la legalitat vigent, pot significar treure la bandera espanyola de l’edifici del Parlament i de l’hemicicle. Molts alcaldes s’han atrevit a fer-ho en els seus ajuntaments, però la Mesa del Parlament no s’ha atrevit . Tampoc el President de la Generalitat l’ha treta del Palau de la Generalitat. Un altre fet concret, podria ser no jurar el càrrec de diputat conforme a la llei vigent. Caldria veure si el dia de la constitució de la Cambra Catalana, la mesa d’edat accedeix a donar per vàlid un jurament que no comportés l’acatament a la Constitució , i així fos acceptat per la Secretaria General que ha de vetllar pel compliment de la llei....
Podem exposar molts altres “trencaments de la legalitat” si bé en tots ells es requereix la participació de funcionaris sotmesos al compliment de la llei, de manera que es fa molt difícil imaginar que seguirien i complirien ordres que comportarien delictes penals. Dictar decrets és fàcil, el problema és fer-los complir si els funcionaris no obeeixen les ordres que contenen.

Estem, doncs, en un estrany impasse, en el qual CDC diu que pot haver-hi vies d’entesa amb la CUP sense exposar quines son aquestes vies. I amb una ERC callada, esperant veure cap on van les coses per reaccionar d’una manera o altra. Mentrestant la gent mira amb desconcert les anades i vingudes d’uns i altres, per intentar endevinar els passos següents. No sembla que ningú segueixi cap guió predeterminat, ans al contrari, tot indica una improvisació constant a l’espera de trobar algun forat per on sortir i guanyar una mica més de temps. Però, el temps s’esgota i la data de constitució del nou Parlament està a tocar i a dia d’avui encara no se sap quins son els candidats a cobrir els llocs de membres de la Mesa. No sempre les improvisacions son bones conselleres. Aviat ho comprovarem.

Tuesday, October 13, 2015

 

MOBILITZACIONS ERRÒNIES- art. Nació Digital Solsona

MOBILITZACIONS ERRÒNIES.

La mobilització d’avui, dia 13 d’octubre, en suport  a la ex vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i a la Consellera Rigau, amb assistència de tot el govern de la Generalitat, excepte del President Mas, i unes 500 persones, em porta a reflexionar sobre la falta de maduresa democràtica en el nostre país. En cap altre país europeu veurem imatges com les d’avui i de les que previsiblement es repetiran el dia 15, en motiu de la declaració del president Mas davant el TSJC. Alguns diran que tampoc en cap país europeu es cridaria a declarar a 3 membres del govern per haver organitzat una consulta popular ....
De fet l’espiral de despropòsits és tant gran en una banda com una altra del riu Ebre i no és motiu d’aquest escrit. Ja n’hem parlar i en tornarem a parlar en futurs comentaris en aquestes mateixes pàgines.
El que avui vull remarcar és el greu error que suposa una mobilització davant d’un edifici que representa la Justícia, en un país democràtic. Es pot estar d’acord o no , en aquesta convocatòria de declaració, però mai es pot organitzar una mobilització davant el que ha de ser la representació d’un poder neutral, objectiu, immune a pressions i exigències de les parts. I que la mobilització estigui encapçalada per tot el Govern demostra la pèrdua de sentit d’estat i el nord, en política.
Les imatges transmeses a tota la UE suposa un descrèdit pel sistema judicial espanyol i per tant, també català. Que algú vulgui separar els països no significa que fora d’aquí ho entenguin, ni justifiquin un fet semblant. Estic en desacord amb la judicialització de l’acció política, però aquest error no justifica la comissió d’un altre error per part del govern català. La consulta del 9N es podia haver organitzat, sense la intervenció del govern de la Generalitat, una vegada posicionat el Tribunal Constitucional, i d’acord o sense, les seves resolucions son d’obligat compliment.
Però, tornant al títol de l’article. No solament considero errònia aquesta mobilització, sinó altres que s’han fet i es faran en el futur immediat, davant del Parlament de Catalunya. En els països de llarga tradició democràtica és impensable anar-se a manifestar davant de la Cambra legislativa. Es fan davant de la seu del govern , però no del Parlament que representa la sobirania popular i no pot ser objecte de pressió ni reclamació. El Parlament actua per designació directa del poble i el seu treball ha de ser valorat i respectat.  D’aquí que les manifestacions es facin davant de la seu del Govern, de qui depèn l’acció política i les mesures concretes.

 No sé qui porta el guió en aquest i altres casos, però va molt errat si creu que aquests moviments ajuden al procés o porten cap algun lloc adequat. Més prudent hauria estat considerar l’actuació judicial un error, que no pas organitzar mobilitzacions contra aquestes accions. Ara, sigui quin sigui el nou pas, es podrà considerar “contaminat” per les mobilitzacions o per altres motius, renyits amb l’estricte sentit d’objectivitat i legalitat. Aquests dubtes no son bons ni per una part ni per l’altra. Una mostra més del desconcert que presideix l’acció de govern d’Artur Mas, i els seus acompanyants. 

Friday, October 09, 2015

 

BUTLLETÍ - INFORMEM - NUMERO 2 - BORREDÀ / CP- PSC

INFORMEM – NÚMERO 2 – OCTUBRE 2015 – BORREDÀ
SUPERÀVIT RÈCORD – 188.159,52 eur.
En el darrer Ple ordinari celebrat el passat 21 de setembre ,l’alcalde va informar del resultat de la liquidació de l’exercici 2014, en el qual l’ajuntament va obtenir un superàvit rècord de 188.159,52 euros. El més elevat de la història de Borredà. Aquest superàvit dona un romanent de tresoreria de 349.214,55 euros. Uns números molt positius que tanmateix no resolen un problema de falta de liquidessa en els comptes municipals.
Aquesta aparent contradicció és deguda a l’enorme deute de la Generalitat envers tots els ajuntaments i lògicament, amb el nostre. A data 5 d’octubre el deute pendent de cobrar procedent de la Generalitat era de: 284.435,00 euros. Un deute enorme per un petit ajuntament com el de Borredà. I que no sabem quan el cobrarem, perquè hi ha 12 deutes diversos que pugen aquest import total, de manera que per poder funcionar en el dia a dia, varem contreure una pòlissa de crèdit amb Banc de Sabadell per un import de 150.000,00 euros. Evidentment que de seguida que cobrem una part o la totalitat del deute, el primer que farem serà liquidar la pòlissa per no haver de pagar els interessos corresponents.
Pel que fa la situació dels crèdits de l’ajuntament, aquí teniu el quadre en el qual hi figuren tots els que estan vigents, i en quina anualitat es troben. Els 8 primers son crèdits de Caixa de Cooperació de la Diputació de Barcelona, a un 0% d’interès i a retornar en 10 anys. Com podeu veure estem al corrent de retorn de tots ells, i cada any anem amortitzant la part que pertoca fins tenir-los liquidats del tot. Els darrers contrets quedaran liquidats l’any 2020.


En quan al crèdit contret amb Caixa de Manresa ( ara Catalunya Caixa)per un import de 475.000,00 l’any 2009 va servir per liquidar tots els deutes pendents en aquella data. Cada mes retornem 3.428,99 euros ( entre interessos i amortització del capital).  A data de 5 d’octubre el capital pendent d’amortització era de  232.244,09 euros.
I el crèdit de Caixa de la Diputació per un import de 122.000 euros servirà per finançar la part no subvencionada de les obres del carrer Manresa i carrer Queralt. El resultat pressupostari és satisfactori i permet continuar gestionant i invertint en tot allò considerat indispensable. Estem al corrent de totes els deutes i paguem dintre dels terminis establerts per llei.

CONGELACIÓ D’IMPOSTOS I TAXES PER L’ANY QUE VE.
En el Ple Ordinari del passat dia 21 de setembre, l’equip de govern municipal va aprovar, amb l’abstenció de la CUP, la congelació de tots els impostos i taxes de cara l’any vinent. En el passat mandat es va arribar a un acord entre els grups municipals del PSC i CiU per no apujar impostos i taxes mentrestant duri la crisis que patim. 
Vist que la crisis continua viva, l’equip de govern de Compromís / PSC, ha decidit continuar amb aquell acord i per això no proposarà noves puges fins no arribi la desitjada recuperació econòmica.
També en aquest Ple es va presentar una proposta per modificar l’Ordenança fiscal que regula la tinença de guals permanents. La vella reglamentació procedent dels anys 90 ha motivat alguns interpretacions que no son correctes i per aquest motiu l’equip de govern va presentar una nova reglamentació a estudiar per part dels dos grups municipals. En un proper Ple s’estudiarà la nova proposta que suposarà simplificar el concepte de gual, i no imposar una taxa per travessar vorera, sinó per reservar aparcament. En un proper butlletí donarem puntual informació sobre aquest tema.

FESTES LOCALS 2016.
Tal com és preceptiu , cada any el Ple de l’ajuntament ha d’aprovar les dues festes locals que li toquen a cada municipi. Així ho varem fer en el Ple del dia 21 de setembre, per unanimitat. Els dies acordats son el 22 i 23 d’agost de 2016. Concretament i com és tradició, el dilluns i dimarts de Festa Major.

BON ÚS DELS CONTENIDORS DE SELECTIVA.
Borredà ha anat superant amb bona nota el repte d’estar entre els primers de la comarca en matèria de bon ús dels contenidors d’escombraries i de selectiva. En diversos punts del poble hi ha l’agrupació de contenidors, per tenir-los, el més a prop possible de tots els ciutadans.
Tanmateix hem de demanar fer molta atenció en el cas dels contenidors d’orgànica , per no tirar-hi productes que no ho siguin. També en el de l’oli sovint hi trobem algunes ampolles que contenen altres productes. En resum , de tots nosaltres depèn el bon ús i aprofitament d’aquests contenidors, i així col·laborar en la defensa del medi ambient.
Pel que fa branques, troncs, i altres productes procedents de la poda de plantes i arbres, convé tenir present l’existència dels contenidors d’orgànica públics, però també en podeu demanar per tenir-ne a casa i produir adob vegetal. Qui en necessiti , es pot adreçar a l’ajuntament. En quan a les restes de major volum, cada hivern, durant els mesos de desembre, gener i febrer adeqüem un sector del camp de futbol ( en la part més propera a Cales Monges) on s’hi pot dipositar totes aquestes restes. Al final de l’hivern, la brigada crema totes aquestes restes en el camp de futbol. Atenció, doncs, a triar bé i deixar cada cosa en el seu lloc, puix que tenim un lloc per cada cosa.

AJUTS A ENTITATS, 2A PART.
En l’anterior butlletí varem informar sobre uns quants dels ajuts que l’ajuntament concedeix a càrrec el pressupost municipal. Ara , continuem aquella informació amb noves dades. Classes de Teatre per infants, 216,00 euros al mes. Classes de Ballets, per infants, 216 euros al mes. ONG, Amics de Boulimbou ( Senegal) 2.000,00 euros destinats a l’adaptació de la Casa de Salut per acollir dones embarassades. Penya Blaugrana, 400 euros , destinats a pagar la representació d’una obra de Teatre dels Amics del Teatre d’Avià, en motiu de la Marató de TV3. A canvi la PBB dona tota la recaptació a la Marató. Fons Català de Cooperació, 150,00 per la quota anual. Associació Santa Maria de Queralt, 200,00 euros, per destinar a l’Escola taller. Associació de la Gent Gran de Borredà, 6.053,00 euros. Des de l’Associació s’organitzen diverses activitats, a càrrec a aquest pressupost. Reproduïm el pressupost d’aquest any 2015 en el qual es pot veure el destí de la subvenció de l’ajuntament, i les nombroses activitats que duen a terme al llarg de tot l’any.



JOAN ROMA, DISPOSAT A SER RELLEVAT DE PRESENTADOR DELS REIS.
Fa 42 anys que Joan Roma es va iniciar en el càrrec de presentador del Príncep Hassan , carter de SSMM els Reis de l’Orient( el dia 26 de desembre) i de la Cavalcada de Reis. Durant aquests 42 anys, només en 5 o 6 ocasions, la presentació va anar a càrrec d’altres persones. En alguns moments es va intentar traspassar el càrrec a persones més joves però la prova no va reeixir i el càrrec continua en mans d’ell.
En Joan Roma, deixa clara la voluntat de ser rellevat si algú considera que ho pot fer millor, canviant el format de la presentació, la cançó de benvinguda, l’acte en el Local Puigmal, etc, etc. Cap problema per traspassar aquest important càrrec a qui el vulgui. Només li cal entrar una instància a l’ajuntament des d’ara i fins el 15 de novembre, explicant com ho voldria fer.
Rebuda la instància, es passarà als responsables de l’organització de la Cavalcada i ells decidiran. Animem, doncs, a tothom qui cregui arribada l’hora de canviar el format i canviar fons i formes.

IMPORTANTS ESTADES A BORREDÀ.
Aquest estiu hem tingut algunes estades d’especial importància, amb persones vingudes d’arreu del món. La fundació Josep Carol té una de les seves seus a la casa de Cal Bisbe, situada en el carrer de la Font, i això facilita l’organització d’esdeveniments que posen el nom de Borredà en el món de la Universitat, la Cultura i el Lleure.
Per una banda hem tingut una vintena de participants en un seminari ERASMUS, a finals del mes de juliol, amb alumnes procedents de molt diversos països.  I per altra, a principis d’agost un Camp de Treball Internacional ha treballat en la recuperació de l’antic Molí de la Font, a peu de la riera Margansol, abandonat des de fa més de cent anys. En un i altre cas, han vingut estudiants del Japó, Mèxic, Ucraïna, Irlanda, Itàlia, França, Alemanya, etc.
La decisió de venir a Borredà ha vingut de la mà de la Fundació Josep Carol, però molt afavorida per tota mena de facilitats rebudes per part de l’ajuntament. Considerem aquesta una molt bona via de promoció del poble i d’atracció de persones que en el futur tornaran. I deixen una bona despesa en els establiments comercials del poble. La seva estada en el poble es motiu d’articles i publicacions en nombrosos mitjans de comunicació i això ajuda a donar a conèixer el nostre poble i els seus atractius.
Una tercera estada, ja tradicional del mes de juliol, i d’alguna altra època de l’any és l’entitat COLÒNIES A BORREDÀ, de Berga. Aquest any han celebrat els 40 anys d’estades, en els quals han passat pel nostre pobles més de 3.500 infants, amb un bon nombre de monitors. Aquesta és una de les entitats més importants de la comarca, i no solament organitzen les colònies a Borredà sinó també multitud d’altres activitats al llarg de tot l’any. Per aquest motiu varen ser rebuts a la Casa Consistorial, i després es va fer foto de grup davant l’església.
Aquestes estades, juntament amb altres campaments , fan que Borredà sigui conegut arreu del país, i tots en marxin amb un molt bon record. Tant bo com per tornar anys més tard. Aquesta és una de les millors vies per promocionar el poble.

ATENCIÓ – DILLUNS DIA 5 D’OCTUBRE- COMENCEN LES OBRES
.......









 

COMPLICAT ESCENARI - art. REgió 7

COMPLICAT ESCENARI.
Segurament som els alcaldes els qui millor constatem la falta de govern des de fa mesos per no dir anys. Per això veig amb preocupació l’escenari sorgit de les eleccions del 27 S i l’extraordinària dificultat per formar govern. Un govern que alguns volen provisional, per un any o any i mig, a l’espera d’una suposada desconnexió d’Espanya.
La realitat des de fa molt de temps és que no es prenen decisions de govern per resoldre els problemes del dia a dia ni es planifica de cara el futur més o menys immediat. Anar a fer gestions a les Conselleries suposa perdre el temps perquè tenen el cap en un altre lloc. No hi ha ordres diàries ni previsions perquè tot sembla provisional. I el gravíssim deute i endeutament de la Generalitat ha paralitzat la pròpia administració autonòmica i de retruc la dels ajuntaments que no reben cap transferència des de fa molts mesos.
Davant aquest panorama els resultats del 27 S, i les dificultats per elegir President, suposen entrar en una etapa d’incertesa i inestabilitat. Tot el contrari del que necessita el país. Però és que ni resolt el tema de la presidència, es veu fàcil conformar un govern amb representants de CDC, ERC i independents. Els qui ostentem un càrrec institucional sabem de la importància de construir un equip cohesionat i fort per tirar endavant un projecte de govern. De fet és essencial per garantir la governabilitat i la credibilitat en el propi executiu.
Toca, doncs, prendre grans decisions, i a dia d’avui tampoc ho veig factible quan tenim les eleccions generals a la volta de la cantonada, de manera que constituït el nou Parlament, s’ha d’elegir President i conformar govern. Em temo molt que els tràmits s’aniran allargant, allargant fins a principis d’any. Una nova congelació de tota l’administració a l’espera de veure què en surt de les generals.
Es en moments com aquests quan els lideratges prenen sentit i han de mostrar-se a la ciutadania per resoldre la situació. Tots tenim la vista posada en els nous parlamentaris i seguim les seves reunions i declaracions per esbrinar com pensen resoldre el complicat escenari en el que es troben. Seria lamentable arribar als terminis legals establerts sense cap solució i convocar noves eleccions.
Però perquè no passi ha d’haver-hi moviments en el nou grup parlamentari de Junts pel sí. No tenen majoria absoluta, però sí relativa i els pertoca presentar candidat a president i prèviament arribar a acords per conformar la Mesa del Parlament amb la resta de grups parlamentaris. El fet de que estiguin junts CDC i ERC, significa que aquests dos partits seran invisibles a nivell públic – parlamentari. Per primera vegada, des de la recuperació del Parlament, no hi haurà grup parlamentari de CDC ni d’ERC: tots dos estaran en un mateix grup parlamentari, amb un mateix portaveu, un mateix president de grup....Si algú ens ho hagués anunciat, l’haguéssim titllat de viure en un altre món.
Bé, estem on estem, i toca esperar quines propostes surten per desencallar la situació. Els terminis es van escurçant i l’hora de la veritat s’acosta. L’escenari és molt complicat, però no per ser-ho h ha excusa per no actuar. El país necessita tenir govern el més aviat possible i deixar la provisionalitat dels darrers anys. Un dels socis de Junts pel sí, ho ha dit, ningú és imprescindible . A veure si ho demostren i troben sortida al complicat escenari que han deixat les eleccions del 27 S.



 

MASSA INCERTESES

MASSA INCERTESES.
Ahir hi havia una gran expectació per saber la posició de la CUP respecte la investidura d’Artur Mas i al final cap gran novetat: primer es vol acordar el què, després el com, tot seguit el quan, i ja arribarà el moment de parlar del qui.
Miquel Iceta té raó quan diu que estem en una noria que va donant voltes per no avança, és una imatge real del que passa en el país. Es posen condicions de recuperar les polítiques socials, i de modificar determinades polítiques, sense parlar d’un immens deute que fa impossible qualsevol marge de maniobra. Ningú recorda un deute que ha superat els 66.000 milions.
Es preocupant la situació d’impasse post electoral perquè congela tota acció de govern en un moment especialment delicat per l’economia. I ara entrem en la nova contesa electoral que encara ho complica més tot plegat. I des de Madrid, del que denominem classe política arriben molt pocs gestos per recuperar la normalitat. Del PP no podem esperar res més que no siguin improperis i actuacions maldestres, per no dir clarament hostils, beneficioses per una part del seu electorat però clarament provocadores a la vista de la majoria dels catalans.
I així anem passant els dies, enmig d’una gran incertesa i incògnita. Serà en aquest marc en el que s’ha de constituir el nou Parlament. Un Parlament que pot tardar a tenir la feina que li és pròpia: controlar l’acció de govern de l’executiu català. A falta d’aquesta feina, el PSC i ICV ha demanat la convocatòria de la Diputació Permanent per exigir explicacions a tres conselleres respecte diferents temes de gran rellevància i actualitat, com son la reducció de beques menjador, la introducció de la praxis privada en hospitals públics, i tot el relacionat amb les inversions de VW a Seat.
I és que de feina i temes importants n’hi ha un munt i convé posar-se a treballar d’immediat per evitar mals majors. Estem en un bucle mai imaginat i del qual convé sortir de manera urgent. Fer previsions de pacte entre Junts pel sí i la CUP és molt difícil perquè estan en posicions més que allunyades i pretendre una componenda per sortir del pas, no porta enlloc. En aquest cas, la CUP es manté fidel a les seves idees. S’hi pot estar d’acord o no , però ells no es mouen del que han manifestat sempre, per això no em puc creure que Junts pel sí vegin vies d’acords sinó volen trencar amb els seus principis de sempre. Oimés quan dintre d’aquesta coalició conviuen realitats molt diferents.

En resum, les eleccions han aportat més complexitat i dificultats per formar govern i qui digui que el procés continua amb un guió determinat, ens ho haurà d’explicar molt bé, perquè no es veu per enlloc. Davant aquesta situació ja no sé sinó és millor pensar en unes noves eleccions que tampoc serien cap garantia de millorar el panorama. Tantes incerteses causen un profund dany a la esperada recuperació econòmica i en els ànims de tots els ciutadans. Tot el contrari del que han de promoure les forces parlamentàries. No queda cap altre remei que contemplar el panorama i creuar els dits perquè s’aclareixi en algun moment.

 

LA VOLUNTAT POPULAR COM A JUSTIFICACIÓ - art. Blogesfera

LA VOLUNTAT POPULAR COM A JUSTIFICACIÓ.
Malament quan es busquen excuses i justificacions molt poc plausibles per tapar greus errors comesos en el compliment de la legalitat. Aquests dies, arran de la imputació del President Mas, i dues Conselleres per l’organització de la Consulta del 9 N, escoltem justificacions com les de donar compliment a la voluntat popular d’emetre el vot, i d’aquí l’incompliment de la legalitat per part de la Generalitat. Venen a dir que si “el poble català” vol votar, ells tenen la obligació de facilitar-ho, tingui o no tingui cobertura legal. Aquesta és la repetida justificació a tots els tràmits fets per la Generalitat, en motiu del 9 N. S’arroguen el paper de parlar en nom del “poble català” i no hi ha cap altre interlocutor ni representant que no siguin ells, encara  que no tinguessin majoria absoluta per representar-lo . Es igual, son la veu “del poble”. I això és suficient per tirar pel dret.
En democràcia, mai un càrrec institucional , pot tirar pel dret i trencar la legalitat. Mai, perquè és el primer a estar subjecte pel dret i deure de complir i fer complir la legalitat vigent. Estem en un país i en un moment històric en que complir la llei sembla una raresa. Una estranya manera d’actuar. Es increïble però quantes vegades hem escoltat que si una llei no la considerem justa, adequada o actual, ens la podem saltar ???? Si en països de llarga tradició democràtica algun càrrec públic explicités una opinió com aquesta en públic, no duraria més de 8 hores en el càrrec. Hauria de presentar la dimissió d’immediat. Aquí, no. Es igual que tots els qui tenim càrrecs haguem jurat fidelitat a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia. No importa. Si algú creu representar la veu de tot un poble, es considera legitimat per trencar la legalitat quan li convé, a ell o al seu partit. En aquest punt ens trobem a Catalunya.
Ho he dit en anteriors ocasions que la imputació del President i les dues Conselleres és un greu error polític, però no menys error és la posició xul.lesca del President, desafiant la justícia i considerant-se representant suprem del poble català, com per actuar al marge de la Llei i organitzant una Consulta que podia haver-se fet a l’empara de l’ANC, i així evitar la situació actual. Perquè carai havia de gastar diner públic quan la Consulta podia haver tingut lloc amb aportacions privades ? Perquè trencar amb la legalitat quan ell és qui l’ha de protegir ? Perquè posar-se en una tessitura totalment desafiadora, en comptes d’acceptar l’error comès ?
I és que si tots ens posem a voler representar la “voluntat popular” podem acabar amb tot l’ordre establert. Perquè no organitzar, amb diner públic, una Consulta sobre el pagament d’impostos a la Generalitat ? Perquè no organitzar-ne una altra sobre les retallades pressupostàries ? o sobre la sanitat pública ? o sobre el model territorial de Catalunya ? ...en podria citar una dotzena més, que mai el President Mas, ni el seu govern, acceptaria. I que posarien com excusa la falta de legitimitat per convocar-les i dur-les a terme. Aleshores, ell sí que les pot fer ?
S’ha d’anar molt en compte a l’hora de parlar en nom del poble. Sigui un petit poble, una ciutat, o tot un país. Es propi del món nacionalista voler representar tot el poble, com si fos una massa  homogènia, igualitària, de pensament únic, i parlar en nom de tot ell. Ho hem vist tantes vegades en boca del ex president Pujol, com ho veiem igual de sovint en boca del President Mas. No volem salvadors ni intèrprets de les nostres voluntats. Un país és plural, divers, si voleu fins i tot contradictori i no pot ser representat per una sola veu.

I la llei és sagrada, en un sistema democràtic. S’ha de complir i fer complir, i els primers de tot han de ser els càrrecs institucionals. El seu incompliment porta al caos, a l’anarquia total i complerta, perquè cap ciutadà es veurà obligat a complir la legalitat vigent si els seus dirigents li marquen el camí de l’incompliment.  Deixem, doncs de justificar les il·legalitats, en base a la “voluntat popular”.

Tuesday, October 06, 2015

 

L'HORA DELS ADÉUS...AL CANONGIA- art. Nació Digital Manresa

L’HORA DELS ADÉUS ...AL CANONGIA.
Bona iniciativa la de la JSC , de donar una placa commemorativa al Canongia, aprofitant una visita al  Congrés de Diputats, en una de les darreres sessions de l’actual legislatura. Dintre de pocs dies tancarà una llarga etapa de 30 anys, dedicat en cós i ànima a la política. Es l’hora dels adéus, no per sempre, sinó per iniciar una nova etapa, en el món de l’empresa privada. No és fàcil trencar amb tota una vida dedicada als altres, per passar a dependre d’altres.
Porto , per raons d’edat, uns quants anys més que ell dedicat a la política i junts hem fet els darrers 30 anys, intercanviant càrrecs en alguns casos, o treballant en paral·lel, en altres. Si mirem enrere, ben poques coses d’ara, es poden comparar amb les que vàrem viure a principis dels 80 i 90. No sóc dels que penso que qualsevol temps passat era millor que ara. Son temps i moments radicalment diferents, i res és comparable a uns temps en que tot estava per fer, i tot era possible.
El Canongia, és el que anomenem , un animal polític en estat pur. Té olfacte polític,  reflexos ràpids i respostes contundents. En molts moments em recorda el Jordi Marsal d’aquells anys, del qual tots vàrem aprendre molt. Es dur per fora, però un sentimental , per dintre, capaç de fer quatre crits en un moment donat, i plorar quan un fet el colpeix. Es la part que ens varen transferir militants de soca rel, com el pare Badia de Callús, el Manel Cano, o en Jacint Carrió.
Ha tingut una llarga trajectòria de càrrecs institucionals i de partit, de manera que en tots ells ha anat aprenent, i alhora ha pogut aplicar els principis de la justícia social, la defensa dels més desvalguts, l’eficàcia en la gestió, la honestedat polític i professional, i el posar per davant l’interès públic abans que el privat. Ha actuat seguint el manual més tradicional de la doctrina socialista, no en va ha conegut i treballat amb alguns dels nostres grans referents, a nivell municipal, nacional o estatal.
En uns moments en que hem vist alguns antics companys, marxar sota l’excusa del sobiranisme, per buscar càrrecs i prebendes en altres indrets, s’agraeix la fidelitat i la defensa dels valors socialistes de sempre, en persones que han ostentat o ostenten importants càrrecs institucionals. En el seu cas, Diputat del Congrés, un càrrec d’especial rellevància i dificultat, en els moments presents.
El Canongia ha mantingut la coherència i la fidelitat al partit i als ideals que defensa el PSC des dels llunyans temps de Joan Reventós, passant per Raimon Obiols, Narcís Serra, Pep Montilla, Pere Navarro i Miquel Iceta. Sempre li hem fet confiança per defensar les posicions de la Federació XI ( Bages, Berguedà i Solsonès) segurs de que ho faria de la manera més eficient possible. Fos com a membre de la Comissió Nacional de llistes,  com a ponent d’alguna de les Comissions dels Congressos del partit o en altres àmbits . Té el partit en el cap, i també el país i bona part dels seus ciutadans. Una bona manera de poder actuar en el món de les relacions institucionals.
I per edat, ha recorregut un camí llarg, tortuós i complicat, equivalent al que recorren polítics d’altres països en 40 o 50 anys. Aquí, l’arribada de la democràcia va fer córrer als qui estàvem implicats en aquells moments, i s’ha hagut de fer una feina ingent en menys anys que en altres indrets. D’aquí que el Canongia no sigui un vell de 70 o 80 anys, sinó una persona que encara té 10 o 12 anys per treballar en altres àmbits, fora de la política, perquè així ho ha decidit. Es un nou repte, per uns nous temps. Tots els qui el coneixem, haguem o no treballat directament amb ell, el felicitem per la feina feta, ens sentim orgullosos de la seva trajectòria i li desitgem una llarga i profitosa vida professional en l’àmbit que esculli. Segur que ho farà bé.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de Federació XI del PSC



 

INCERTA VICTÒRIA - art. Regió 7

INCERTA VICTÒRIA
Alguns experiments topen amb la crua realitat encara que se’n vulgui donar un resultat edulcorat i molt esbiaixat . Es el que hem vist aquests dies arran dels resultats del ja passat i històric 27 S. De fet, a la vista dels resultats de la llista d’Artur Mas i Oriol Junqueras, podem dir que fan certa aquella dita “de victòria en victòria, fins a la derrota final”. De manera molt similar a l’anterior experiment en que Artur Mas amb 62 diputats, va convocar eleccions anticipades, preveient superar els 68 de la majoria absoluta i en va perdre 12 pel camí, quedant amb 50.
En aquest cas, els independentistes de CDC i ERC, sumaven 50 i 21 = 71 escons, i ara en sumen 62. Es a dir, n’han perdut 9 pel camí i tanmateix estan exultants d’alegria ¡¡¡ Bé, no es conforma qui no vol, com podem veure cada nit electoral per part de gairebé tots els partits de l’arc parlamentari.
Perquè encapçalo aquest article amb “incerta victòria”? Doncs, perquè preveig un pelegrinatge més semblant a un “via crucis” que no pas a una desfilada victoriosa. Si Artur Mas vol repetir de president, necessita obligatòriament els vots de la CUP. Un moviment anticapitalista, que no dubta en acceptar la sortida de la UE , del euro i de tots els organismes internacionals en els quals es troba Catalunya, en tant que part d’Espanya. Conformar pactes entre aquestes dues candidatures ha de ser similar a encaixar l’oli i l’aigua.
D’aquí un parell de setmanes s’ha de constituir el nou Parlament de Catalunya amb una composició mai vista ni mai imaginada, amb nous diputats i diputades sense cap mena d’experiència parlamentària, i molts d’ells fins i tot , completament nous en política. Alguns ho consideraran una sort, altres, una temeritat. Ni una cosa ni una altra, però és ben cert que el primer repte serà el d’elegir una Mesa del Parlament, plural, representativa de la nova composició política, i un nou president o presidenta.
D’entrada cal dir que Junts pel sí, no té majoria absoluta ni la tindrà en cap dels organismes, comissions ni estructures del Parlament, de manera que la CUP tindrà les mans lliures en tot allò que cregui convenient per la seva estratègia, i no té perquè conformar cap bloc amb Junts pel sí. Per entendre’ns, no hi ha cap garantia de que la Mesa del Parlament no tingui una composició majoritària , diferent de la majoritària de l’independentisme. I el mateix podem dir de la composició de les Comissions del Parlament.
En resum, la composició del Parlament es converteix en un trencaclosques de molt difícil governació des del primer dia. Però no menys difícil serà la formació del nou govern i els primers passos a donar. Ja no per l’exigència d’un pacte entre Junts pel sí i la CUP, sinó per la pròpia composició de la llista de Junts pel sí, amb rivals eterns com son CDC i ERC, i la presència de nombrosos independents que tenen procedències, sensibilitats i projectes molt diferents, a banda de la lluita per l’independentisme. Es a dir, mentrestant no arriba la independència, toca governar. I la tasca de govern obliga a mullar-se en multitud de temes molt delicats i de mala resolució, sobretot en temps de vaques flaques. I si a tot plegat, alguns volen trencar amb la legalitat vigent, ja tenim el que podem qualificar com a tempesta perfecta.

Es evident que estem en un moment històric apassionant, però no absent de dificultats i perills immensos. No podem continuar amb el govern paralitzat com fins ara, un o dos anys més, de manera que cal moure fitxa, i em temo molt que d’aquí a mig any tornarem a parlar d’anar de nou a les urnes. Junts pel sí, aspirava a la majoria absoluta, com a mínim d’escons. No ha assolit l’objectiu i ara depèn de tot i per tot de la CUP. No els veig governant junts, compartint projectes i objectius, i tampoc veig cap alternativa viable. Comencem a pensar en unes noves eleccions, d’aquí no gaire mesos.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?