Monday, April 30, 2012

 

SINÓ FOS ... - art. Regió 7

SINÓ FOS... Tothom coneix el conte de la lletera i el seu final. No sembla que la majoria dels nostres governants el coneguin prou bé, perquè estan instal•lats permanentment en aquest conte. També tots estem cansats de dir que les coses , a nivell personal o general, anirien bé “sinó fos...”, i aquí apareixen un gran nombre d’impediments, causes, problemes, que no permeten que les coses vagin bé. Doncs, així estem a Catalunya. Davant les greus dificultats econòmiques de la Generalitat, el govern treu el conte de la lletera. En aquest cas, la lletera, es transforma en “pacte fiscal” similar al concert econòmic basc o navarrès. Es la cura per a tots els mals, passats, presents i sobretot, futurs. Sota aquesta fórmula, la crisis no existiria i Catalunya funcionaria com un rellotge suís. Res pitjor en política que inventar-se els enemics o enganyar-se jugant al solitari. Com a poble, sempre se’ns havia respectat per la nostra serietat, laboriositat, capacitat d’estalvi, rigorositat i por a fer el ridícul. L’ordre d’aquestes qualitats és secundari. Però, des de fa anys, mostrem una altra cara, molt diferent de la històrica. Es la cara de la queixa, el greuge, el desconcert intern, la culpa en els altres , la falta de reflexió i de crítica interna. Es resumeix, en el “nosaltres ja ho faríem bé, sinó fos ...”. O tot ho tindríem resolt “sinó fos...” I ja està. Ens posem davant l’era de casa i esperem que un dia ens aprovin el famós “pacte fiscal” solució a tots els mals. Amb aquest pacte, Catalunya rebrà milers de milions més, i anirem més bé que mai. I hom es pregunta , i mentrestant què ? Els nostres pares, avis i avantpassats, en general, sempre ens havien recomanat no “estirar més el braç que la màniga”, a comptar amb el que tenim i no en el que podríem tenir. Somiar, tocant o no de peus a terra, no incrementa els ingressos. I les administracions viuen dels ingressos que generen, supervisen, controlen o creen. Alguna cosa devem haver fet malament a Catalunya, per culpa nostra, i no solament per culpa dels altres. Si ens hem autogovernat durant trenta anys, sense pacte fiscal, perquè no es demanava abans? Perquè fem servir tantes xifres contradictòries respecte les balances fiscals? Exigim claredat a Madrid, però també tinguem-la aquí, a Catalunya. No és de rebut disposar de diferents paràmetres i càlculs per establir la corresponsabilitat fiscal. Que s’expliquin clarament els mètodes per tenir les xifres reals de cada any i es negociïn les fórmules per equilibrar les aportacions i inversions, pròpies i estatals. El garbuix de xifres i la poca transparència del govern Mas, no fan més que portar confusió i malentesa entre territoris i administracions. I la serietat, comença per casa. Si es fan pressupostos, és per complir-los. Si es fan pactes, és per complir-los. Si es fan lleis , és per complir-les. Doncs, bé, com alcalde puc afirmar que la serietat del govern de la Generalitat està molt lluny de ser norma de la casa. Els alcaldes que no hem confiat mai en el conte de la lletera, ni hem seguit el principi de “sinó fos...” no donem culpes als altres. Reivindiquem un nou marc de relacions institucionals, econòmiques i funcionals, però mentrestant continuem governant, sense haver arruïnat les nostres administracions locals. Joan Roma i Cunill, President del Consell de Federació XI del PSC

Thursday, April 26, 2012

 

ENCARREGAT UN NOU CARTELL - T.M BORREDÀ

ENCARREGAT UN NOU CARTELL – TERME MUNICIPAL En el marc de la campanya per donar a conèixer totes les instal•lacions hoteleres, turístiques , gastronòmiques i culturals del municipi, s’han iniciat els treballs per confeccionar un cartell de tot el terme municipal, excepte el nucli urbà . Fa un any, es varen instal•lar dos cartells del nucli urbà, un a l’aparcament municipal i un altre a l’entrada del poble, just al costat de la caseta de la parada de bus. Aquests cartells han tingut una bona acollida i han facilitat el coneixement del poble, els seus comerços i principals atractius. Ara es pretén fer el mateix a nivell de la resta de terme municipal. Es bo que qui entri en el poble sàpiga les instal•lacions turístiques existents, siguin càmpings, cases de turisme rural, restaurants, esglésies, etc, i ubicar-les en un mapa. D’aquesta manera poden guiar-se i fer servir uns equipaments que donen prestigi al nostre poble. La previsió és tenir l’esborrany dintre d’un mes, i tot seguit i en funció dels ajuts que doni la Diputació de Barcelona procedirem a la seva edició i col•locació.

 

PROPERA ADJUDICACIÓ OBRES RIERA DE MERLÈS

OBERTURA PLIQUES CARRETERA RIERA DE MERLÈS El proper dilluns s’obriran les pliques presentades per les empreses interessades en realitzar les obres de reformar i millora del tram nord de la Carretera de la Riera de Merlès. Després de la impugnació feta per la Cambra de Contractistes, a la primera convocatòria ara tot indica que no hi ha d’haver cap obstacle per poder adjudicar l’obra i procedir, el més aviat possible a la seva execució. En conversa tinguda avui amb el president del Consell Comarcal, m’ha confirmat la voluntat d’accelerar al màxim els tràmits pendents per poder veure acabades les obres dintre d’aquests propers mesos. De fet, el termini d’execució de les obres és de 3 mesos, i ara hi haurà un mes de gestions previs a l’acta de replanteig, de manera que si no surt cap imprevist, podríem tenir la carretera arreglada a finals del mes d’agost o meitats de setembre. Tot dependrà també del bon temps que faci. En qualsevol cas, l’obra és urgent i dintre de pocs dies sabrem l’empresa adjudicatària. A partir d’aquí ja anirem informant dels tràmits i les previsions d’inici de les obres. Tal com ja hem explicat en anteriors ocasions, l’obra és gestionada pel Consell Comarcal del Berguedà i finançada de manera conjunta amb Generalitat i la Diputació de Barcelona. I acabades les obres, la carretera ( de fet el camí rural asfaltat) de la Riera de Merlès quedarà en perfectes condicions des de la cruïlla de la carretera de Berga a Ripoll a l’alçada de l’Hostalet, fins la cruïlla de la carretera de Gironella a Prats, a l’alçada de l’Hostal Sant Cristòfol. Així quedarà complert un dels grans projectes de la comarca, i dels municipis per on transita la carretera, entre els quals, el nostre de Borredà.

 

FORTS AMB ELS FEBLES - art. Regió 7

FORTS AMB ELS FEBLES Si algú tenia algun dubte sobre les grans diferències entre un govern d’esquerres i un de dretes, pot veure-ho en viu i en directe. I tot i que alguns juguen més amb sentiments i banderes, la realitat pura i dura és la que estem vivint actualment, tant a nivell d’Espanya com de Catalunya. A nivell d’Espanya amb majories aclaparadores en la majoria d’institucions, permet no haver d’amagar les decisions contingudes o no en el programa del PP. Això, una vegada passades les eleccions no té cap mena d’importància. Es diu, que la realitat ha canviat, o que han trobat les coses pitjor del que es pensaven, i la justificació ja està donada. No importa, trencar la confiança dels ciutadans, i fer créixer la desconfiança en els polítics. S’ha aconseguit el que es pretenia, i ja està. Amb tot, el que més indigna de la dreta és l’exhibició de força, però no cap els poderosos, sinó cap els febles, els petits, els més indefensos. Ho podem veure, d’una manera tant palpable a Espanya com a Catalunya. Si ens fixem en les decisions preses per uns i altres, al final els que reben son sempre els mateixos. Els més febles, els que tenen nòmina, els treballadors, en el sentit més ampli, laborals, funcionaris, o autònoms. Res de tocar els poderosos. Aquests poden continuar amb tranquil.litat els seus negocis i fins i tot han vist anul.lat l’impost de successions en un dels moments més greus de la crisis econòmica. Semblaria que , com a mínim, podien haver esperat a superar el moment més crític. Doncs, no, aquest compromís electoral s’havia de complir urgentment, i ara podem veure com a Catalunya es preveu la imposició d’un cànon per medicament, en una mesura que permetrà ingressar menys de la meitat del que donava l’impost de successions. En resum, es preveu una mesura contra els febles per ingressar vuitanta o noranta milions d’euros i se’n perdonen dos-cents cinquanta als més rics. Tot un model d’injústicia social, agreujat per altres mesures procedents del govern central que també vol imposar un altre cànon als medicaments que pot suposar entre vuit i divuit euros al mes. I es donen exemples de que al cap i a la fi això representen quatre o cinc cafès , etc. Tota una mostra de falta de sensibilitat i coneixement de les greus dificultats de la immensa majoria de pensionistes, o famílies en dificultats. Es diu que una petita puja de l’electricitat, o del gas, del telèfon, un cànon per medicaments, un altre per una altra cosa, tot sembla caber-hi en una pensió de sis o set-cents euros, o en ajuts similars. Com a socialista no estic content de moltes de les coses fetes per l’anterior govern central o pels governs d’esquerres a Catalunya. No es va ser prou contundent ni prou fort, contra els poderosos, i es varen permetre sous d’escàndol en àmbits financers, bancaris , o contra lobbys, i polítiques europees mal encaminades. Però del que estic segur és que mai un govern socialista hagués emprès les retallades que s’estan fent actualment a Catalunya i Espanya. Austeritat , sí, retallades en àmbits i sectors prescindibles, sí, però mai exhibicions de força contra els més febles. De fet, els governs anteriors ja varen prendre decisions contundents en determinats aspectes, però l’estat del benestar era intocable. Els qui tenim càrrecs institucionals sabem que tant important és saber estalviar i gestionar, com aconseguir nous ingressos de bosses no prou ben explorades. I en la lluita contra el frau fiscal hi ha una bossa immensa de possibilitats d’aconseguir nous ingressos, i la imposició de nous impostos sobre les grans fortunes, els grans patrimonis, o les grans successions podrien aportar prou diners com per evitar els atacs als més desfavorits. Governar només a base de retallades ho pot fer qualsevol tècnic. Hem elegit, suposadament polítics, que han de fer política i política sàvia i valenta. Un govern ha de ser fort envers els poderosos. Ha de ser capaç de marcar línies contundents, i innovadores. En moments de crisis s’han de cercar noves oportunitats i impulsar les inversions. I que això es pot fer ens ho demostrarà França, dintre de poques setmanes, si els ciutadans tenen la saviesa de continuar apostant pel partit socialista i pel seu candidat a president , François Hollande. La seva aposta és construir un govern fort, per contrarestar les polítiques de dretes, vinguin del propi país o de la UE, encarnada fins ara per Merkel i Sarkozy. De moment aquí, el que veiem és la plasmació dels principis de dreta més elementals. Governs forts amb els febles i febles envers els forts. Joan Roma i Cunill, President Consell Federació XI del PSC

Thursday, April 19, 2012

 

CANVIAR EL MAPA MUNICIPAL- art. La Rella

ATENCIÓ ALS INVENTORS DE DESPATX Estem vivint un dels períodes més crítics de la història contemporània. Mai com ara havíem assistit a un munt de decisions improvisades, contradictòries i vulneradores dels drets més elementals dels treballadors, dels pensionistes, del funcionaris, etc. Ni el govern central ni el de la Generalitat tenen un rumb fixat. Actuen en funció del que passa cada dia, i cada dia ens porta , un nou esdeveniment que en contradiu d’altres d’anteriors. Ara mateix, a algun il•luminat del govern central se li ha acudit que el mapa municipal d’Espanya és massa complicat. Massa trossejat i es podria “simplificar” mitjançant l’agregació de municipis propers. Per les filtracions que alguns hem tingut, d’aquest debat de despatx, la xifra ideal per un municipi seria la de tenir 5.000 habitants. Per tant dels 8.100 municipis que té Espanya, en desapareixerien dues terceres parts, i en quedarien menys de 3.000. Amb una reforma com aquesta se suposa que l’estalvi seria molt important, a nivell de llocs de treball, burocràcia, etc. Molts alcaldes i regidors es prenen aquests rumors com noticies sense fonament. Simples exercicis de despatx, quan alguns alts funcionaris no saben què fer. Però, fem atenció que no vulguin posar-ho en pràctica. El govern del PP es creu tenir una missió històrica, i vol donar la imatge de que no li tremola la mà, en cap moment ni en cap dels grans temes de país. I si es prenen el fer un nou mapa municipal, com un “destí històric” es pot produir una autència revolució. I no ho dic en la meva condició d’alcalde, per por a perdre no sé quins privilegis. De fet el major privilegi és poder treballar per millorar les condicions del poble, sinó perquè hi ha decisions històriques que després ja no es poden arreglar. Esdevenen irreversibles. Per desviar l’atenció de la gent, s’estan creant “imatges” falsejades, i la de que els ajuntaments “gasten molt i malament” és una d’elles. Com en tot, és cert que hi ha ajuntaments malgastadors. Evidentment, però també n’hi ha molts que gestionen molt bé, i han millorat les condicions dels seus pobles d’una manera radical. Per tant , que el mal exemple d’uns pocs, no espatlli la bona feina de la majoria. En fi, el que recomano a tots els alcaldes i regidors del Lluçanès és que assisteixin a totes les reunions de la Federació Catalana de Municipis, o de l’Associació i reclamin informació i contundència. Una cosa és parlar de mancomunar serveis, i una altra cosa és agrupar municipis. Si alguns ho volen fer, de manera voluntària, encantats de la vida. Es cert que alguns pobles de menys de 100 habitants podrien funcionar millor, agrupats a un de veí, però no per imposició sinó per voluntat pròpia. Bé, ja no hi ha res intocable, ni a Catalunya ni a Espanya. Els compromisos de CiU i del PP, abans de les eleccions no tenen res a veure amb el que estan duent a terme, a nivell de govern. Creuen que la crisis ho justifica tot, i ni els temes més sagrats estan lliures de ser vulnerats. Tinguem-ho present. Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).

Wednesday, April 18, 2012

 

UN DIA MOLT PROFITÓS

VISITES D’OBRES – SALSELLES I PONT DE SANT JOAN
Avui, ha estat un dia molt positiu pel poble de Borredà, perquè hem pogut constatar que malgrat la crisis i les dificultats, es poden continuar realitzant projectes importants.
En aquest cas, hem fet una visita d’obres a l’antiga església de Salselles, per comprovar l’estat de l’actuació realitzada pel Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona.
En aquesta primera actuació ja podem afirmar que s’ha salvat el campanar, la part més representativa del monument. La inversió inicial de 26.000 euros, esperem es complementi amb una altra de 40.000 euros al llarg d’aquest any i l’any vinent. En aquest sentit, l’alcalde va realitzar visita al Diputat – responsable d’aquesta àrea i tot indica que es podran continuar les obres.
Hem aprofitat la visita a Salselles, per fer-ne una altra més a prop del poble: concretament al Pont de Sant Joan.
En aquest cas, voldríem fer-hi una actuació ràpida per evitar el seu deteriorament. A dia d’avui el cost de l’actuació no seria gaire elevat i permetria treure la vegetació que cobreix les dues bandes del pont, així com reforçar les parets adjacents.
Esperem la visita del Diputat pel mes vinent, i aleshores aprofitarem per veure les obres realitzades en un lloc, i demanar-li un nou ajut per tirar endavant el projecte del Pont de Sant Joan.
En resum, un dia molt profitós pel poble i una immensa satisfacció per haver pogut veure sobre el terreny la bona feina feta a l’edifici de Salselles.

Tuesday, April 17, 2012

 

CARLES CASES , MÚSIC I COMPOSITOR

PARTICIPA EN EL NOU PROJECTE DEL MÚSIC I COMPOSITOR CARLES CASES.
Borredà té un dels músics i compositors més brillants de Catalunya, autor de música de 50 pel•lícules, a més de moltes altres composicions.
Fa ja uns 10 anys que viu i treballa a Borredà, des d’on s’inspira per moltes de les obres que compon. Precisament l’any passat va crear un conjunt de músiques, sota el títol de Dancing. Cat, que va oferir en un recital en el Local Puigmal.
Ara, ha decidit gravar un CD, amb aquestes composicions, i ho fa per medi del micromecenatge. El cost total del projecte és de 5.000 euros, i a dia d’avui ja son 53 les persones que han decidit participar en aquest projecte.
Qui vulgui afegir-s’hi ho pot fer, entrant a: http://www.verkami.com/projectes/1662-dancing-el-nou-treball-de-carles-cases.
Animem a la gent de Borredà i de qualsevol altre indret, a participar en aquest projecte, i fer realitat la gravació d’un CD amb una música excepcional.

 

EL CAMI AL GORG DEL SALT, REOBERT

NETEJA GORG DEL SALT
A la vista de que l’ACA no disposa de pressupost per actuar a la zona del Gorg del Salt, avui la brigada d’obres hi està actuant per tal de poder treure els arbres caiguts i netejar l’entorn.
Fa prop d’un any es va produir una gran esllavissada que va fer caure alguns blocs de pedra de la part superior de la paret nord del Gorg, i les restes del Molí. Aquesta caiguda va provocar un bloqueig de la part final del camí d’accès, i la presència de noombrosos arbres i branques dels arbres de la vora.
El Gorg del Salt, és un dels llocs més visitats del poble, i per tant calia fer-hi una actuació de neteja i desbrossament. Demà, dimecres, es podrà tornar a visitar el Gorg en perfectes condicions de seguretat i visibilitat. Quedaran els rocs més grossos i part de les roques caigudes, però almenys totes les branques estaran fora, i el camí reobert.

 

ENDREÇAR EL PAÍS - art. Setmanari Regió 7

ENDREÇAR EL PAÍS.
En contra d’algunes afirmacions fetes, la comarca del Berguedà sempre s’ha “venut” com un sol territori , a nivell turístic, o a d’altres nivells. El fet d’existir dos àmbits de gestió turística, no significava cap “trencament” territorial. I la prova en son totes les assistències a fires, mercats, esdeveniments de tot tipus, aquí o a fora.
I a la vista d’algun entestament en aquest sentit, ja fa 4 anys que s’acordà la unificació de gestió si es creia oportuna. I sempre la decisió ha estat en mans de CiU perquè, sempre ha estat aquesta força política la que ha tingut majoria absoluta, per dur-ho a terme.
Dit això, ens hauríem de preocupar molt més per temes essencials pel bon funcionament d’un àmbit fonamental per l’economia de la comarca, com és el turístic, en les diverses vessants: segona residència, turisme rural, càmpings, senderisme, turisme cultural, esportiu, de lleure, gastronòmic, etc.
I el primer que la gent vol veure és un paisatge ben cuidat. Tots els que han viatjat una mica tenen com model Suïssa, Àustria, països nòrdics, etc. Però també, França, Alemanya i d’altres que tenen clares les idees en matèria de territori. I cuidar el territori vol dir un munt de coses que aquí no tenim prou clares.
La netedat no l’hem d’entendre només en que els nostres pobles estiguin nets de brutícia genèric. Es a dir, no tenir papers per terra, o qualsevol altre tipus de deixalles, sinó altres qüestions igualment importants.
D’entrada hem d’evitar la presència de “patis de darrere” en molts llocs de la comarca. Qui passi per l’Eix del Llobregat podrà contemplar alguns trams amb barraques , a banda i banda de la carretera. El terme “barraca” és molt ampli i generós, perquè en la majoria de casos estem parlant de portes velles, cartrons, uralites, fustes, etc, etc, de manera que la sensació de tercermundisme és present en llocs emblemàtics.
Sé per pròpia experiència que no és fàcil trencar aquest costum de tenir un hort, i automàticament posar-hi una barraca per guardar les eines, i uns bidons per aprofitar l’aigua de pluja, i uns plàstics per preservar la collita del fred, etc, però hem d’evitar la proliferació d’aquest “paisatge” en una comarca que vol viure del turisme.
Hem de facilitar la neteja d’altres indrets, i treure “estris” del territori. Tenim multitud de cases de pagès, amb tractors vells, cotxes atrotinats, arades inservibles,etc, com “paisatge” de benvinguda.
Senyalització comuna, facilitadora per arribar als llocs buscats. Tenim massa diversificació de senyals, i en falten en multitud de llocs. L’ideal seria arribar a la unificació, no solament comarcal, sinó nacional de la senyalització. Altres països ho han aconseguit. Aquí , fins ara ha estat impossible.
Coordinació institucional i empresarial, sense pretensions que uns paguin i els altres manin, com hem vist en reiterades ocasions. Els ajuntaments son indispensables per impulsar les actuacions en l’àmbit turístic i els empresaris han de saber implicar-se, sense imposicions ni defensa d’interessos particulars. La promoció ha de ser conjunta i global. Només així aconseguirem millorar la situació present. Estem a l’espera d’anar per aquest camí.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.

Monday, April 16, 2012

 

ESCRITS SURREALISTES.

RÈCORD ABSOLUT DE FALTES, EN UN SOL ARTICLE
En aquests temps de tribulacions i crisis generalitzada, va bé entretenir-se a llegir algun escrit de persones, diguem-ne curioses o sorprenents, o que tenen els dos qualificatius, alhora.
Aquest és el cas, d’un escrit que m’han tramès, procedent d’un bloc, amb un nom molt suggestiu: borreda sin perdon . Val la pena, llegir-lo i comprovar fins a quin punt determinades persones poden arribar a escriure coses increïbles.
Escrits com aquest suposen traslladar-se a d’altres mons, altres realitats, altres galàxies. No és fàcil fugir de la realitat, mitjançant escrits tant sorprenents. I tampoc és fàcil trobar sota un títol “Merece el pueblo el rey que tiene “, en castellà , un llarguíssim escrit en un català , anterior a Pompeu Fabra, i d’altres insignes escriptors i gramàtics catalans.
No menys de 281 faltes d’ortografia i 58 de puntuació, en un sol escrit. Cal dir que és un escrit relativament llarg, però suposa tot un rècord en faltes.
Qui no pugui dormir, o tingui temps per gaudir d’escrits barrocs i surrealistes, pot provar la lectura , abans esmentada.
I si continua amb els altres escrits, ja en llengua castellana, també podrà exercitar la gramàtica apresa, tot comprovant un centenar d’altres faltes d’ortografia, en escrits molt més curts. En resum, que n’hi ha que fugen de la disciplina gramatical, en qualsevol de les dues llengües.
Bona lectura, i que us ajudi a fugir de les preocupacions diàries. Una cordial salutació.

 

SENSE RUMB - art. Regió 7

SENSE RUMB
No exagero si dic que mai havia vist un govern tant desorientat, tant improvisador i tant mediocre com el que tenim a Catalunya.
Des de la perspectiva que dona una alcaldia, puc constatar els escrits que arriben a l’ajuntament, i les constants contradiccions entre el que proclamen públicament i el que duen a terme, a nivell particular.
I ja no explico les converses a títol individual amb multitud de funcionaris, per tractar temes municipals, que no saben ni exposen com resoldre’ls. Amb molts d’aquests funcionaris ens lliga un coneixement d’anys de tràmits, i per tant, una confiança de poder parlar sense embuts. El panorama és desolador, per ells i per nosaltres, els càrrecs institucionals.
Es habitual que les gestions acabin sense cap conclusió. Es a dir, que suposin una pèrdua de temps pels funcionaris i per nosaltres, els polítics, a la vista de la falta de directrius i plantejaments a curt termini. Ja no dic , a mig termini. Si abans ens queixàvem de la falta de planificació en el nostre país, ara estem en el dia a dia, i encara gràcies.
La llista d’incerteses és molt llarga i tot fa preveure un mandat municipal “en blanc”, a l’espera que s’aclareixi el panorama nacional, estatal , europeu i mundial. Mala cosa, si tothom espera que prenguin decisions els “de dalt”.
Els alcaldes hem de prendre decisions cada dia, i no podem “congelar” l’ajuntament a l’espera de millors temps. Son moltes les interrelacions entre administracions i el col•lapse d’una, repercuteix en les altres. Ara mateix podem veure com es plantegen el tancament d’escoles bressol, escoles de música, activitats extraescolars, equipaments esportius, esdeveniments socials, culturals i de lleure, etc.
La involució en matèria de qualitat de vida, ha començat i no sembla tenir final. Tot ha entrat en qüestió i no tenim full de ruta a seguir, de cara els propers mesos. Els ajuntaments han hagut d’aprovar uns pressupostos que a dia d’avui es converteixen en paper mullat, sinó troben la participació de les altres administracions.
Dintre de poc arribarem a meitat de legislatura del Parlament de Catalunya, i el Govern no té rumb. Si tot estava previst perquè CiU guanyés les eleccions, i entrés el govern “dels millors”, i al cap de dos anys de governar, encara no saben cap on anar, és que tenim un seriós problema, i una greu equivocació comesa.
Hem de reconèixer una gran capacitat de queixa i lamentació en l’acció de Govern de CiU, però una desastrosa gestió. Tot el contrari dels socialistes catalans, que han demostrat una bona gestió, però una mala comunicació política, demostrada en multitud d’ocasions. Haurem de reflexionar sobre els resultats d’uns i altres. De moment podem veure que les grans institucions governades pels socialistes, es diguin ajuntament de Barcelona o la Diputació, han estat traspassades amb uns excel•lents resultats econòmics i organitzatius, amb programacions plurianuals.
No podem dir que el relleu permeti pensar en una continuïtat, i encara menys en una millora de funcionament. Tot indica que caminen , en sintonia amb el govern Mas. Un govern que dos anys després, busca el rumb, cap on anar.
Joan Roma i Cunill, President Consell Federació XI del PSC.

Friday, April 13, 2012

 

AGRAIT PER LES MOSTRES DE SOLIDARITAT

ANIMAT A CONTINUAR
Fa uns dies vaig informar d’una sentència del Tribunal de Cuentas, mitjançant la qual es considerava un pagament de 2003, per interessos de demora, com indegut, i s’obligava el seu reintegrament a l’ajuntament.
Arran d’aquesta sorprenent sentència, he rebut multitud de mostres de recolzament i suport ,tant del partit socialista com de les entitats del poble de Borredà, per medi de dos sopars, multitudinaris. A part d’aquestes mostres directes, n’he tingut moltes d’altres a títol individual o col•lectiu, de manera que em sento més que animat a continuar al servei del poble .
Sobretot en un moment especialment complicat a nivell general, però interessant a nivell local.
Podem veure com a nivell global, totes les administracions estan en una situació autènticament difícil, per no dir crítica. Ho veiem a nivell de l’Estat , on el govern pren decisions controvertides cada dia, i on impera la improvisació permanent.
El mateix podem dir de la Generalitat, en situació de fallida tècnica i econòmica, amb retards brutals de pagament, i amb una política de retallades sense fi.
La majoria d’ajuntaments també es troben en situació crítica, degut als deutes pendents de cobrar, per culpa de la Generalitat, en uns casos, i en altres per una mala gestió en els anys anteriors.
No és aquest el nostre cas. Al contrari. Hem fet els deures, i hem apostat des de sempre per l’austeritat i la previsió en les despeses. No tenim cap deute de l’any passat. Es a dir, tenim pagades totes les factures del 2011 i fins i tot les de gener de 2012, de manera que paguem puntualment a 60 dies.
La setmana vinent pagarem l’amortització d’uns crèdits amb la Diputació de Barcelona, i estarem totalment al dia dels crèdits contrets per l’ajuntament, i a finals de mes cobrarem , gràcies a l’acord entre Diputació i Generalitat els 38.000 euros de subvenció que teníem per la compra dels horts del Canudas. Això permetrà tancar la pòlissa de crèdit que havíem subscrit l’any passat per fer la compra.
En resum, a nivell econòmic tenim l’hisenda en perfectes condicions per afrontar aquesta nova etapa, dura, però mantenible si s’han fet els deures a temps.
Retrasarem l’adjudicació de la construcció del Magatzem municipal i parc infantil, a finals d’any, per evitar haver d’esperar massa temps a cobrar de la Generalitat. D’aquesta manera no haurem de contreure cap nou crèdit – pont per pagar l’empresa constructora , mentres esperem els diners de la Generalitat.
I tornant al principi, una vegada rebem els diners procedents de la sentència del Tribunal de Cuentas, el Consistori en ple, discutirà on destinar aquests diners. L’equip de govern voldria que anessin a alguna obra interessant i duradora, i d’aquí el període de reflexió que hem obert per trobar idees innovadores. Segur que trobarem un bon destí per aquests diners, en forma d’algun equipament o servei , per tot el poble.
En fi, que de tot s’aprèn i he pogut comprovar la solidaritat de moltíssima gent, cosa d’agrair, i anima a continuar al servei de Borredà.
Joan Roma, alcalde .

Tuesday, April 10, 2012

 

RETALLAR AUTONOMIA MUNICIPAL- art. Regió 7

QUE GOVERNIN ELLS.
Es pot identificar aquest “ells”, en els responsables del Ministeri d’Hisenda, del govern central, o en membres del Govern de la Generalitat. Entre uns i altres, estan portant els ajuntaments al moment més delicat de la història contemporània. Sense exageracions.
Amb la recuperació de la democràcia, es varen establir tres nivells d’administració a Espanya, preservats per les seves cartes magnes. L’Estat amb la Constitució, les Automonies amb els seus Estatuts, i els Ajuntaments, amb la Llei de Bases de Règim Local.
Cada nivell,ha de comptar amb competències, i recursos financers per mantenir la seva pròpia autonomia. Es essencial no envair el territori d’un altre nivell si es vol preservar el bon funcionament de tota l’estructura administrativa i organitzativa.
Aquests elements bàsics de funcionament, no han tingut una vida fàcil, ni tranquila, i encara menys, raonable en els darrers trenta anys. Es més, tenim els tres nivells en clara crisis existencial.
No entraré en el funcionament de l’Estat, ni en el de les Autonomies. Em limitaré al dels ajuntaments, fins ara poc defensats per la majoria dels mitjans de comunicació. I és que els focus informatius, es troben des de fa molts mesos, en el futur de l’Estat, primer, i en el de les Autonomies, després. Dels ajuntaments se’n parla, poc, i sovint, malament.
Espanya té prop de vuit mil cent municipis, dels quals nou-cents quaranta-set son catalans. Molts d’ells han tingut la vida difícil degut a la manca d’un sistema de finançament just i adequat a les funcions que han de complir. Ni per part de l’Estat ni de les Autonomies, s’han donat als ajuntaments els recursos necessaris per garantir la seva supervivència. No hi ha hagut mai el moment precís per fer-ho.
Bé, així hem arribat als darrers anys, en que els ajuntaments han vist com altres ingressos no habituals desapareixien de cop i volta, i es trobaven amb la dura realitat. Havien de fer front a multitud de serveis, equipaments i infraestructures sense tenir suficients ingressos. El recurs a l’endeutament fou la sortida d’emergència, fins arribar a una situació crítica, en la que molts es troben avui en dia.
Si a tot plegat, hi afegim l’impagament per part de l’Estat o les Autonomies de deutes envers els municipis, es pot comprendre el final de tot plegat.
Un ajuntament no pot fer suspensió de pagaments, però sí trobar-se com si hi estès. En aquests moments hi ha 4.622 ajuntaments que s’han acollit al Reial Decret d’ajudes per pagar deutes pendents ( dels 8.100 existents a tot Espanya).
L’Estat ha habilitat uns crèdits per liquidar aquests deutes, però el que pocs es pregunten, és com es retornaran, i quines condicions ha imposat als ajuntaments per poder-s’hi acollir. La realitat és dura, molt dura, perquè suposa una clara intromissió de l’Estat en l’autonomia municipal. Sota l’excusa de l’ajuda, hi va tot un reguitzell d’imposicions, regulacions i normatives que deixen la Carta Magna dels ajuntaments en paper mullat.
Molts dels ajuntaments endeutats, ho estan per culpa de les altres administracions que no han pagat a temps. Altres, ho estan per mala gestió. No pot ser que aquests, causin un dany enorme sobre la resta de municipis, que veuen com es retallen competències municipals, i els polítics queden supeditats a tècnics i funcionaris. La democràcia es sustenta sobre la capacitat dels polítics per decidir. Son els qui han estat elegits pel poble. No pot ser que ara des del Ministeri d’Hisenda, vulguin convertir els Consistoris en consells d’administració, executors d’unes decisions implacables i intocables.
Si aquesta via es consolida, a les properes eleccions municipals, molts possibles candidats poden optar per dir “que governin ells”.
Joan Roma i Cunill, President del Consell de la Federació XI del PSC

Thursday, April 05, 2012

 

VENDA CALENDARI 2013 - BORREDÀ

CALENDARI BORREDÀ – 2013
Aquest proper diumenge, dia 8, diumenge de Pasqua es posarà a la venda el primer Calendari de Borredà per l’any vinent.
Aquesta és una iniciativa conjunta de la Comissió de Festes, i l’ajuntament de Borredà, per tal de tenir uns ingressos que permetin destinar-los a activitats culturals, festives i esportives.
El Calendari està format per 13 reproduccions dels quadres guanyadors de l’antic Concurs de Pintura Ràpida de Borredà, celebrats anys enrere.
El primer premi de cada any quedava propietat de l’ajuntament, i els quadres estan penjats en diferents dependències municipals.
La idea de fer un calendari va sortir en una de les reunions de la Comissió de Festes i l’ajuntament va aprovar la iniciativa i se n’ha fet responsable. Membres de la Comissió i de l’ajuntament, varen triar els quadres que els varen semblar més interessants, i el disseny i publicació han anat a càrrec d’un professional del sector que ha realitzat un magnífic treball.
Cada mes, conté la reproducció d’un quadre en un gran format, i permetrà enquadrar les reproduccions , guardar-les i penjar-les a casa. D’aquesta manera donem a conèixer una part del patrimoni cultural que té l’ajuntament, així com el nombre dels pintors guanyadors d’aquell concurs.
I les pintures representen diferents indrets del poble o entorn, de manera que amb aquest calendari donarem a conèixer el poble, per tot arreu.
Així, doncs, aquest diumenge de Pasqua, podeu comprar per 12 euros, un calendari per 2013. La venda es farà davant de l’ajuntament, on també es posaran a la venda, els llibres de Borredà que tenim publicats.
Els beneficis de la venda, l’ajuntament els destinarà a finançar activitats culturals, festives i esportives durant aquest any 2012.
BONA PASQUA A TOTHOM.
Joan Roma, alcalde de Borredà

Wednesday, April 04, 2012

 

BONA PASQUA A TOTHOM- BORREDÀ 2012.

DIUMENGE DE PASQUA – ACTIVITATS
Des de fa moltíssim anys, el diumenge de Pasqua, és tradició que l’ajuntament ofereixi coca i vi a tots els habitants del poble que estiguin a la Plaça Major. Seguint doncs, aquesta antiga tradició us convidem, a coca i vi a la sortida de la Missa Major que sol ser als voltants de les 12 del migdia.
I des de fa 20 anys , també és tradició , comprar plantes i flors a l’empresa Jardineria Santacreu que s’instal•la a la Plaça. En aquest cas, tothom pot comprar, a preus reduïts, plantes, flors, terra i altres productes de jardineria per celebrar la primavera i guarnir balcons i finestres.
VENEZUELA A BORREDÀ
A 2/4 de 8 de la tarda, espectacle excepcional de la cultura veneçolana, en el Local Puigmal. Podeu veure programes a totes les cartelleres i botigues.
Aquest programa conté des de Cant Coral, a Baile Joropo, o música de tambors, passant per recital poètic.
Us animem a assistir a tot un aconteixement cultural, variat i ric en imatges, sons i paraules.
BONES FESTES DE PASQUA.
L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?