Thursday, February 28, 2013

 

EL DIA DESPRÉS




EL DIA DESPRÉS

Els grans països disposen de grans arsenals, i si poden , volen tenir potencial atòmic, no per fer servir, sinó per fer desistir. Permeteu-me aquest símil militar per reflexionar sobre les relacions PSOE – PSC al llarg de tots aquests anys de convivència fraternal, en un marc federal.

Els qui estem en el PSC des de la seva fundació, sabíem que un trencament de vot, entre les dues forces polítiques , equivalia a l’ús d’una bomba atòmica, la radioactivitat de la qual perjudica a uns i altres.

Estem en el dia després, i efectivament les conseqüències del llançament de la bomba ja els estem patint tots plegats. Tots estem “contaminats” per una decisió excepcional, que tots volíem evitar, i que al final ha explotat. Tard o d’hora, havia de succeir, però durant anys s’havien fet tots els esforços per evitar, precisament pel perill que comportava l’ús d’una prerrogativa tant important com aquesta.

Ara, tenim dues vies. La de que l’ona expansiva es vagi estenent i danyi més i més territori, organismes i institucions, o la pal•liar els danys, i evitar mals majors. De la prudència i intel•ligència de les dues parts, depèn emprendre una via o una altra.

Es evident que a les dues bandes hi ha partidaris d’una via i d’una altra. Pertoca a Pere Navarro i Pérez Rubalcaba actuar de manera que el socialisme, en general no en surti més perjudicat del que ja està. I ens pertoca a tots els militants evitar ampliar els danys de l’ona expansiva. De res servirà un acord per dalt , si per baix, no es fa el mateix.

Estic plenament d’acord, amb el contingut de l’escrit del company i amic, Joan Ferran en aquest mateix espai, a l’entorn dels canvis en la societat, i en el partit al llarg dels darrers 30 anys. Hem proclamat a tots els vents el nostre federalisme, escrit, però no compartit a nivell general. No hem estat conseqüents amb el que suposa un autèntic estat federal, ni l’hem traslladat a les institucions del país. Hem estat federalistes, nominatius, però no practicants.

D’aquí l’explosió que ha significat el trencament de vot en el Congrés de Diputats. I d’aquí que estiguem obligats a emprendre canvis significatius en les relacions entre els dos partits. I per les primeres reaccions que he vist, alguns no entenen la diferent situació del socialisme català, respecte de l’espanyol. Mala cosa, si es vol anar cap una mena de supervisió i control del PSC, des de Madrid.

Els temps han canviat enormement en aquests 30 anys, i la relació entre un partit i altre ha d’estar presidit per un funcionament federal. Però federal tal com s’entén en països on aquest sistema de govern està implantat i plenament vigent: Alemanya, Suïssa, EUA...no com alguns l’entenen. I aquesta relació entre partits, ha de donar peu a uns canvis constitucionals en el mateix sentit. L’estat de les autonomies ha complert el seu cicle i ha de donar pas, a l’estat federal. Es la única via perquè Catalunya encaixi degudament en la nova realitat. Una Espanya federal, dintre d’una UE, federal.

Només així podrem enfrontar-nos a l’embat independentisme, amb garanties d’èxit. Estic convençut que la majoria de catalans acceptarien aquest futur, si en tingués garanties. Un futur en el qual quedessin clares les competències de cada territori, el seu finançament fos clar, i el respecte garantit.

I res millor que el socialisme català i espanyol avanci cap aquest model. Si algú pretén iniciar batalles internes o externes i retornar agravis, o crear-ne de nous, hi sortirem perdent tots, i beneficarem de forma clara i contundent els partits de dretes. A veure si la prudència i el seny imperen en uns moments especialment delicats. I sobretot que ara no surtin veus internes, donant lliçons de per on hem d’anar, o presentant noves exigències. Deixem que la direcció del partit actuí, i posem-nos al seu darrere. Ara més que mai, convenen actituds series i responsables.

Joan Roma, President Consell Fed. XI del PSC


Wednesday, February 27, 2013

 

BONA JUGADA PARLAMENTÀRIA






BONA JUGADA PARLAMENTÀRIA

Un partit a l’oposició ha de tenir especialment desperts els reflexes com per actuar en el moment oportú. Es el que ha fet el Grup Socialista, amb la presentació del mateix text de Resolució, votat ahir en el Congrés de Diputats.

Era paradoxal que CiU i ICV haguessin presentat un text diferent del posat a votació en el Parlament de Catalunya. Això vol dir que es mouen per tacticisme i no a la recerca d’aplegar acords amplis.

Veurem la votació de tots ells, en els propers dies en el Parlament. Si tots sumen, els haurem de demanar perquè no presentaven aquest text, en comptes d’un altre que apostava clarament per la il•legalitat.

En fi, estem observant uns moviments caòtics, absurds, que deixen en ridícul la política catalana, i la fan incomprensible, per a propis i estranys. Mal camí per defensar temes tant importants com el “dret a decidir”.

I dit això, ens hem de demanar si l’actuació d’ahir dels diputats catalans, va ser la adequada. Per alguns, aquest era el gran moment esperat. Demostrar la capacitat de “trencar” la disciplina de vot amb el PSOE, per altres, ha estat un error, amb conseqüències difícils de calibrar.

Estic d’acord, amb la decisió de Pere Navarro , de votar a favor de poder fer una consulta, però per mi ahir va ser un dia trist. Per primera vegada hem estat incapaços d’arribar a un acord conjunt PSC – PSOE per posicionar-nos sobre un tema important com aquest. I aquesta decisió ens fa a tots més febles. I quan dic més febles em refereixo també a tots els partits catalans.

Amb la votació d’ahir s’ha allunyat encara més la possibilitat de dur a terme el referèndum, i per descomptat, pensar en una independència. En comptes d’obrir portes, l’estratègia de CiU , amb ERC , ens porta a tancar-ne.

La relació Catalunya – Espanya es va deteriorant i serà molt difícil tirar enrere. Mentrestant ningú es preocupa dels problemes reals i greus que afecten els ciutadans de tot l’estat. Els governants estan ocupats en discutir estratègies sobre com “retratar” l’adversari, i per tant, no hi ha temps pels problemes diaris.

En aquesta estratègia tots hi sortim perdent, i queden ja pocs mitjans més per trobar una sortida dialogada. Davant la contundent negativa d’ahir en el Congrés, quin pla B, proposa el govern català? No ho sabem , i sembla ser que ni ells tenen marcat el camí a seguir. Van improvisant i allargant el conflicte, sense vies de solució. Mala cosa quan un govern no té clara la via a seguir.

En quan al PSC, ha de ser capaç de plantejar un nou marc de relacions amb el PSOE sense animar la ruptura que perjudica a tots dos. Sempre hem avantposat els ciutadans als territoris, i ara, la gent necessita d’un partit potent a la oposició per evitar el desmuntatge de l’estat de dret.

Deixem pels altres anar a la aventura. Aviat trobaran els camins tallats, i hauran de plantejar-se el futur, quan hagin d’explicar que han impulsat una via sense sortida. Ben aviat ho hauran d’admetre, i aleshores s’ha de replantejar tot el fet fins ara.

Joan Roma, President Consell Fed.XI del PSC


 

BORREDÀ - PETICIÓ PUOSC 2013 - 2016




PETICIÓ AL PUOSC 2013 – 2016 – BORREDÀ

Aquesta setmana s’ha presentat la petició de l’ajuntament de Borredà al PUOSC 2013 – 2016, de la Generalitat de Catalunya. Aquest pla de subvencions és una de les principals eines per poder realitzar inversions en el poble, i fer manteniment de les infraestructures, serveis i equipaments existents.

Precisament en aquesta modalitat de manteniment, a Borredà li pertoquen 75.000,00 euros en aquests 4 anys, de manera que cada any tindrem 18.700 euros per dedicar a mantenir el poble en bones condicions.

En aquest apartat, hi hem posat obres de manteniment del Camí de la Roca, d’altres camins municipals, de les piscines municipals, de la xarxa de subministrament d’aigua i de carrers i places del nucli urbà.

En funció de la necessitat i urgència, cada any actuarem en algun d’aquests apartats o en diversos al mateix temps, fins arribar a l’import concedit per la Generalitat. Aquesta modalitat de subvenció no existia en els plans anteriors, i suposa una ajuda important pels pobles petits.

I la gran obra presentada per ser subvencionada és el Condicionament del Carrer de la Font, per un import de 172.000,00 euros. En aquest cas, suposa renovar totalment aquest carrer, tant a nivell de clavegueram, com xarxa d’aigua i paviment adaptat a la normativa de mobilitat.

De fet, aquesta obra, s’emmarca dintre del pla de renovació de tot el Casc Antic de Borredà, que preveu aixecar tots els carrers i places per modernitzar serveis, adaptar-los a les necessitats actuals i pavimentar-los amb nous materials adaptats a les condicions meteorològiques del poble, així com a les exigències de mobilitat.

I finalment s’ha demanat un tercer apartat per subvencionar la redacció del projecte del Carrer de la Font.

Aquesta és la petició de Borredà a la Generalitat de Catalunya, seguint les bases de la convocatòria que tancava el procés aquesta mateixa setmana. La previsió és tenir confirmades les subvencions en els propers mesos, i tot seguit , procedirem a dur a terme els projectes plantejats.

Joan Roma, alcalde de Borredà


Tuesday, February 26, 2013

 

PRIVATITZACIÓ I PÈRDUA DE DRETS- art. Setmanari Berguedà






PRIVATITZACIÓ I PÈRDUA DE DRETS.

Els ajuntaments tornen a tenir un allau de persones a la recerca de certificats de residència, per treure’s la bonificació del Túnel de Cadí. I el Consell Comarcal ha de fer front a un major allau, suma de totes les peticions de la comarca. Es a dir, que per culpa d’un sistema realment anodí, burocratitzat i altament perniciós, les administracions locals i comarcal, estaran mig col•lapsades durant unes quantes setmanes.

No podem permetre el manteniment d’aquest tipus de tramitació i cal exigir un canvi substancial en la obtenció de la bonificació.

D’entrada, és incomprensible que la bonificació tingui la vigència d’un any. Perquè no dos o tres ? Evitaríem col•lapsar cada any, la majoria d’ajuntaments i el consell comarcal durant els mesos de gener i febrer. El cost per a tots, és increïblement elevat, perquè suposa una feina immensa, a nivell municipal, i ja no diguem a nivell personal, amb viatges cap a la capital, i d’aquí cap a d’altres llocs en funció de la paperassa exigida.

I veurem com cada any incrementaran la documentació per desmoralitzar els peticionaris. Si hi havia catorze mil bonificacions dos anys enrere, l’any passat es varen quedar en nou mil, i de ben segur aquest any no arribarem a les vuit mil.

I és evident que aquest nou sistema va ser impulsat per la Generalitat amb la vista posada en la privatització de l’empresa. Ara ja la tenim en mans privades, i amb un descens notable d’usuaris degut a la crisis que colpeja tots els peatges. D’aquí que l’empresa vulgui complicar la vida a tots els possibles beneficiaris, i la millor manera és allargant i complicant els papers per obtenir la bonificació.

Ens va costar molt als berguedans arribar a la bonificació. Recordem les reivindicacions i les mobilitzacions per aconseguir , primer un vint-i-cinc per cent de descompte, després un cinquanta i finalment la totalitat, juntament amb les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell. Ara, sinó frenem la iniciativa de l’empresa concessionària, farem el camí a l’inrevés i dintre de poc podem trobar-nos en haver de pagar, sinó tot, bona part de l’import del peatge.

Es important, doncs, mantenir-nos units en l’exigència que l’empresa compleixi els acords del Parlament de Catalunya i del Govern, en el sentit de garantir la bonificació a les persones de les tres comarques. Si existeix frau, s’ha de controlar i perseguir, però sota aquesta excusa no podem acceptar que ens compliquin la vida a tots els ciutadans que tenim dret a la bonificació.

Estiguem atents perquè en les properes setmanes assistirem a un nou discurs sobre aquest tema. El Túnel de Cadí, és una eina bàsica de comunicació entre les nostres comarques i no és igual que algú l’utilitzi per anar a esquiar que per anar a treballar, o compartir activitats a una banda i l’altra.

I s’ha d’arribar a un pacte de simplificació de tràmits i papers. En ple segle XXI, amb les noves tecnologies, amb totes les eines electròniques al nostre abast, és impropi d’un país modern que la gent hagi d’anar peregrinant a la recerca de documents d’un lloc a l’altre de la comarca. El cost per administracions i persones, és enormement elevat. Busquem, entre les parts implicades, una radical simplificació i posem-la en marxa, de cara l’any vinent.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.


 

BORREDÀ - PRIMER CURS -ÚS DESFIBRIL.LADOR




BORREDÀ ORGANITZA EL PRIMER CURS DE FUNCIONAMENT DESFIBRIL•LADOR.

El dissabte passat, l’ajuntament de Borredà, amb ajut de la Diputació de Barcelona i en conveni amb Creu Roja del Berguedà, ha dut a terme el primer curs de teoria i pràctica de l’ús d’un desfibril•lador.

Fa dos anys, l’ajuntament va comprar un nou desfibril•lador per substituir el vell , existent en el Consultori mèdic, i varem acordar organitzar un curs perquè diverses persones del poble el podessin utilitzar.

L’any passat es va demanar ajut a la Diputació de Barcelona i amb aquest ajut del catàleg d’activitats 2012, i en conveni amb Creu Roja del Berguedà, s’ha pogut dur a terme, amb la participació de 8 persones, el màxim permès.

El curs ha anat a càrrec d’un tècnic – voluntari de Creu Roja, i els participants ho varen ser en raó de la seva activitat, i vida en el poble, durant tot l’any. Així que els 3 membres de la brigada d’obres, 3 membres del Consistori, la farmacèutica i una vuitena persona, varen seguir el curs, amb un resultat excel•lent.

Fruit d’aquest bon resultat, l’Alcalde ha agraït i felicitat al President de Creu Roja del Berguedà per aquesta col•laboració i per la magnífica feina feta pel tècnic – instructor, de manera que el propòsit de l’ajuntament és organitzar un nou curset a finals d’aquest any o inicis del vinent, demanant , de nou ajut a la Diputació.

Es també intenció d’aquest ajuntament, de comprar dos aparells més, de manera que en tinguem un en el Consultori mèdic, un segon en el Centre Cívic de la gent gran, i un tercer a les escoles o a les piscines durant l’estiu. Per finançar aquesta compra , l’ajuntament dirigirà una petició a la Diputació , en el marc del catàleg 2013.

A dia d’avui, doncs, a més de l’equip mèdic, disposem de 8 persones instruïdes en l’ús del desfibril•lador, i la intenció és de fer un nou curs, i adquirir 2 aparells més. Sense cap mena de dubte aquest és un servei essencial que pot ser molt útil, en casos d’emergència.

Joan Roma, alcalde de Borredà ( Berguedà).


Monday, February 25, 2013

 

EL PSC CONTRA LES PROPOSTES DEL PP




EL PSC EN CONTRA DE LES PROPOSTES DEL PP EN MATÈRIA MUNICIPAL

Feia mesos que s’anunciava una modificació de la llei que regula les administracions locals. Es a dir, els ajuntaments. Ja la tenim aquí de la mà del Ministre Montoro, un ministre que no ha estat mai regidor, ni alcalde, i el resultat és un seguit de modificacions que poden comportar el desmantellament del món municipal, tal com el coneixem a dia d’avui.

De fet, en alguns temes, volen retrocedir a 40 anys enrere, quan qui es podia dedicar a l’ajuntament havia de tenir recursos privats suficients, o interessos per compensar la dedicació per medi d’altres iniciatives. Per tant, en comptes de mirar endavant, aquests del PP miren enrere i pretenen allunyar dels ajuntaments, les classes populars.

D’aquí una de les mesures més impactants. No volen tenir cap alcalde ni cap regidor amb retribució en cap municipi de menys de 1.000 habitants. Es igual la dedicació que necessiti aquell poble. Ningú podrà cobrar per un càrrec públic en aquests petits pobles. I de fet en pobles mitjans i grans, la reducció és brutal, de manera que en tota la comarca del Solsonès, només podria cobrar l’alcalde de la capital, i amb un sou tant esquifit que ningú podria acollir-s’hi.

La vicepresidenta del Govern de la Generalitat s’ha afanyat a declarar que aquests canvis no es poden aplicar a Catalunya perquè el nostre Estatut dona plenes competències en el tema, i no son d’aplicació aquí. Ella proposarà mantenir l’actual normativa. Fem-li confiança, però limitada. No tenim cap garantia de que el PP compleixi amb l’Estatut quan en altres matèries se l’ha passat pel forro.

Les propostes de les quals parlem poden suposar una regressió de molts anys en el funcionament dels ajuntaments, perquè al costat del tema de sous, n’hi ha d’altres de molt important, com la de treure competències municipals per passar-les a les diputacions o a la comunitat autònoma. I una cosa és coordinar i distribuir i una altra, treure competències en matèria d’ensenyament o serveis socials. Qui millor coneix aquests sectors que els propis membres del Consistori ? Perquè allunyar el poder de decisió , en comptes de deixar-lo ben a prop ?

Aquestes propostes son fruit de debats en un despatx a Madrid sense tenir un coneixement clar de la realitat municipal arreu del país, i molt especialment de Catalunya. Si en un lloc els ajuntaments han transformat el país, és aquí. Porten 34 anys de funcionament democràtic i la feina feta ha estat immensa. Els canvis proposats poden malmetre bona part de la feina feta, en tot aquest període.

I a dia d’avui no es pot pensar portar un ajuntament a “hores perdudes”. Al final de jornada, cansats i fora d’hores, quines gestions i tràmits es podran fer ? Què volen que als ajuntaments només hi vagin els qui s’ho puguin pagar, per tenir bons patrimonis, o bons ingressos , o pitjor, interessos directes en el municipi? Això ja ho havíem vist molts anys enrere, no volem tornar als vells temps, per això exigim respectar les competències municipals i millorar el seu finançament.

Res d’això és el que proposa el PP. Contra aquests canvis ens hem de rebel•lar tots els partits, perquè si triomfen, la pluralitat política serà inexistent. Prou difícil és presentar candidatures, com perquè es posin condicions totalment inacceptables als candidats que surtin elegits.


Saturday, February 23, 2013

 

CÀRRECS PÚBLICS, VOLUNTARIS? - art. Regió 7




CÀRRECS PÚBLICS, DEDICACIÒ VOLUNTÀRIA ?

Enmig de tantes notícies, de tots els àmbits i situacions, poden passar mig desapercebuts els canvis que el govern central vol introduir a la Llei de Bases de Règim Local( per entendre’ns la Constitució dels ajuntaments)

Sí, han aparegut algunes de les xifres més espectaculars, sense especificar ben bé d’on surten. Perquè parlar que aquests canvis suposaran un estalvi de set mil milions d’euros és fàcil de dir, però caldria detallar els números fets, perquè a la majoria de càrrecs municipals no ens surten per enlloc.

Unes altres xifres cridaneres és parlar de que el vuitanta-dos per cent dels càrrecs públics no podran cobrar. Es a dir, pràcticament el mateix que ja passa ara, i per això no calia proposar determinats canvis. Tothom ha de saber que la majoria de regidors i regidores, no tenen cap sou establert, i molts alcaldes, tampoc, sobretot en els pobles petits i mitjans, que son els més nombrosos tant a Catalunya com a la resta de l’estat.

On sí posen especial èmfasis és en no permetre sous als alcaldes de municipis de menys de mil habitants. I de mil a cinc mil, les remuneracions son realment esquifides per la dedicació que els alcaldes han de tenir als seus ajuntaments.

També parlen de treure competències als ajuntaments, a favor de les diputacions o de les comunitats autònomes, per evitar el que ells diuen “duplicitats”. I en aquest apartat tant hi posen l’educació com els serveis socials. Dos dels serveis més propers als ciutadans i que només son imaginables, o realment eficients si depenen dels ajuntaments. Almenys en els aspectes més fonamentals.

Ja continuarem parlant d’aquestes propostes perquè suposen un desmantellament de l’actual funcionament dels ajuntaments, en aspectes claus de cara el futur. D’entrada ja es veu que qui ha fet aquestes propostes no ha estat mai en un ajuntament, en el dia a dia, ni ha tingut cap càrrec d’elecció directe, com son els regidors.

Les persones que no hagin tingut mai un contacte sovintejat amb un ajuntament pot tenir una idea equivocada de la feina d’un alcalde. Els hi pot semblar que és aquella persona que va en cotxe oficial, envoltat de policia municipal, rebent personatges diversos, presidint inauguracions...

Aquesta imatge només serveix per unes quantes ciutats grans, la resta de municipis, son petits o molt petits. De fet a Catalunya tenim set-cents municipis petits, i pot semblar que si son petits, hi ha poca feina, perquè ja tenen personal administratiu, laboral...Bé, aquesta és una altra imatge equivocada. En pobles petits i mitjans, és a dir, el vuitanta per cent de Catalunya, els alcaldes han de fer una mica de tot. Fer papers, reunions, visitar obres, comprovar serveis, programar activitats, ajudar persones en dificultats, rebre entitats, col•laborar amb elles...i si fa falta, posar, treure cadires, escenaris, .. en qualsevol festa o esdeveniment, i moltes altres tasques de primera necessitat.

El personal contractat en els ajuntaments petits és mínim, i sovint, clarament insuficient, de manera que tant l’alcalde com els regidors han de fer tot allò que convé en un moment determinat.

Voler treure la possibilitat de que els alcaldes puguin cobrar i tenir plena dedicació a l’ajuntament és un greu error. Pels que conec, puc assegurar que pràcticament tots els alcaldes i alcaldesses es guanyen el seu sou. Es més, aconsegueixen més diners pel poble, en la mesura que més dedicació hi poden tenir. I el mateix podem dir dels regidors, amb dedicació parcial o total.

Algú s’ha demanat qui podria fer d’alcalde a temps complert, sense sou? Qui aniria a les reunions, visites, consells, mancomunitats... pels matins o les tardes? Estem en un moment molt delicat, a tots els nivells, però voler modificar una situació que no suposa cap despesa especial seria un greu error, i les conseqüències , molt greus.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC


Wednesday, February 20, 2013

 

EL PSC CONTRA ELS DESNONAMENTS




JA ERA HORA . EL PSC CONTRA ELS DESNONAMENTS.

Cal felicitar la iniciativa del partit, en un tema tant actual i tant dramàtic com el dels desnonaments. Ja era hora, i espero que a partir d’ara, siguem capaços d’actuar de manera ràpida i contundent en els temes de més dura realitat.

Veure cada dia noticies, imatges, llistats sobre desnonaments a tot el país, és insuportable. I més que insuportable, inacceptable. Privar famílies, persones grans, persones desvalgudes d’un servei tant bàsic com la vivenda, ha d’esdevenir impossible per part dels promotors, bancs, caixes, i qui sigui.

El dret a la vivenda és un dret essencial, i com a tal ha de ser tractat. Sincerament era d’esperar la reacció del partit, però enmig de tants escàndols particulars, col•lectius i globals, corríem el perill d’entrar en el joc dels disbarats, en comptes d’actuar tocant de peus a terra.

El decàleg proposat el considero modèl.lic i a imitar en altres temes d’actualitat. Sigui en matèria de salut, en serveis socials, en educació o en altres àmbits , especialment castigats per la crisis i per les mesures del govern central o la Generalitat.

La gent no vol escoltar cada dia les bestieses fetes anys enrere o les que passen a dia d’avui. Vol respostes a les inquietuds i necessitats diàries, i si un partit de govern no és capaç d’oferir alternatives, millor es retiri. Ja era hora, d’apartar-nos de donar voltes sobre el dret de decidir, i dedicar-nos al que son els nostres valors i ideals des de la fundació del PSC.

Però, hem de ser conseqüents amb aquesta declaració d’avui sobre els desnonaments, i actuar d’acord amb els punts del decàleg. Toca traduir els punts en iniciatives parlamentàries en les institucions pertinents, siguin les Corts Generals, sigui el Parlament de Catalunya. De forma immediata, i amb caràcter d’urgència, i que cada partit es retrati. Res de consensuar propostes diluïdes, enfarinades o aigualides. O aconseguim acords contundents , precisos i ràpids o que hi votin en contra. El PSC és propietari de les seves iniciatives, i a ell pertoca negociar si accepta o no possibles esmenes . Si son per millorar, ampliar o agilitzar les mesures, d’acord, sinó, no s’accepten. Aquí és on veurem la coherència d’ERC en suport al govern , o les seves contradiccions.

Que quedi clar qui és d’esquerres i qui actua en conseqüència o qui ho és de paraula. La gent està lògicament indignada per tot el que ha passat i el que veu que passa, i un partit ha d’estar a peu del canó per ser creïble. Ara és l’hora de demostrar-ho.

Animo, doncs a l’executiva del partit, a presentar noves propostes i iniciatives semblants a la dels desnonaments per fer realitat la nostra connexió amb la societat que representem. I exigim que aquests temes passin al davant de qualsevol altres que només serveixen per distreure el personal o desviar la seva atenció.

Hem d’aconseguir parar els drames diaris i fer possible l’aturada immediata dels desnonaments per donar temps a posar en marxa les mesures del decàleg. Aquesta ha de ser la iniciativa immediata. Les altres s’han de tramitar totes per via d’urgència i si les cambres legislatives han d’ampliar horaris i dies de treball, benvinguda sigui la mesura. Seria una bona manera de demostrar a la ciutadania la disponibilitat i serietat en els plantejaments i la deguda connexió amb la gent del carrer.

Joan Roma, President del Consell de Fed.XI del PSC


Monday, February 18, 2013

 

AJUNTAMENTS EN PERILL




AJUNTAMENTS EN PERILL.

Es tant fàcil “ordenar” un país des d’un despatx que a vegades fa por veure els resultats. I si ningú hi fa front amb decisió, ens podem trobar en un desert de llistes a les properes eleccions municipals de 2015.

Ens temíem el Consell de Ministres de divendres passat, perquè s’havia anunciat l’aprovació de les mesures per “ordenar” el món municipal. I va quedar ben clar que els autors de la proposta no han estat mai ni regidors ni alcaldes. Tampoc s’hi veu la mà decisiva de la FEMP, en quan a evitar determinades propostes.

El Ministre Montoro, veu fàcil estalviar 7.000 milions d’euros, aplicant les mesures proposades, sense explicar en detall com hi arriba.

De totes maneres tenim un greu problema al davant, un dels més greus de cara el futur dels ajuntaments, especialment dels més petits.

Les propostes parlen de prohibir sous a alcaldes i regidors de municipis de menys de 1.000 habitants, els més nombrosos, amb uns 700 a Catalunya. La Generalitat diu que les competències son pròpies i per tant evitarà aquesta decisió, però el cert és que ningú està tranquil, i no és per menys. Ja estem acostumats a veure fets consumats, i si en una cosa hem d’estar atents és en garantir que qui tingui dedicació parcial, o total a l’ajuntament tingui la retribució corresponent.

I l’escalat de retribucions deixen molts càrrecs fora de la possibilitat de dedicar-se al seu ajuntament. No solament en els pobles petits, sinó també en els mitjans i les petites ciutats.

La presència d’un alcalde o alcaldessa en un ajuntament, durant un bon nombre d’hores del dia es indispensable per poder atendre les necessitats internes i les externes. I qui cregui que estalviant en aquesta partida fa un bé general, s’equivoca greument.

Els alcaldes de pobles petits, no solament duen a terme la feina d’alcalde, sinó multitud d’altres indispensables pel bon funcionament del municipi, en general. I qualsevol que volti una mica pel país veurà alcaldes, podant arbres a l’hivern, o regant jardins a l’estiu, a l’igual que se’ls trobaran voltant pel poble per comprovar que tot estigui en ordre, ajudant a persones necessitades, fent gestions per arreglar coses, ...

Si algú vol tenir constància d’aquestes persones multiusos que viatgi per pobles petits i demani la feina de l’alcalde. Que vagi a Sant Jaume de Frontanyà, per exemple, el poble més petit de Catalunya i tant aviat veurà l’alcalde portant la cuba de l’ADF, com arreglant desperfectes, o netejant jardins...a part de fer papers, i fer tràmits allà on pertoca.

Deixar sense sou a alcaldes i regidors, vol dir tornar als vells temps en que només es podia dedicar a política qui tenia prou recursos privats per no dependre dels recursos públics. I tots sabem com anaven les coses en aquells temps. I la millor inversió que pot fer un ajuntament és en disposar de persones que dediquin el seu temps als afers públics. Es pot comprovar com la dedicació d’un alcalde és directament proporcional als ajuts que arriben i a les inversions que es fan en el municipi.

I és impensable una dedicació “ a temps perdut” perquè no és viable. Quantes reunions es fan els matins o les tardes, amb representants de Diputació, Generalitat, Consell Comarcal, Mancomunitats, ...? Què haurem de fer, anul•lar-les o passar-les a hores intempestives ?

En fi, parlarem en properes ocasions d’altres canvis en curs, perquè estem davant una autèntica involució en el món municipal. I amb tot l’allau de problemes que el país està vivint, només falta posar més traves a la presentació de candidatures a les eleccions municipals. La pluralitat està en joc, i hem de vetllar perquè aquesta no arribi a Catalunya. De moment la vicepresidenta del Govern , diu que els canvis no ens afecten, però millor garantir aquest compliment de l’Estatut, i que no passi com altres compromisos que han estat trencats pel govern del PP.

Joan Roma, President del Consell Fed. XI del PSC


Friday, February 15, 2013

 

POLÍTIC, A MOLTA HONRA ! - art. Regió 7




POLÍTIC, A MOLTA HONRA !

Sempre he estat orgullós de la dedicació a una feina pública, com és la de polític, i no serà ara, quan hagi de penedir-me de l’opció triada molts anys enrere, per molts vents que bufin en contra.

Es massa fàcil culpar tothom per la mala fe d’uns quants, però hem d’intentar destriar qui actua de bona fe i qui ha entrat en aquest àmbit per beneficiar-se’n particularment. Som els primers interessats en foragitar les pomes podrides i fer els possibles perquè no contaminin a la resta.

No serà fàcil regenerar l’àmbit polític, en tots els nivells i tots els sectors. Es decebedor veure com cada setmana apareix un nou cas, o se’n recupera algun de ja mig oblidat, donant la impressió que no hi ha “un pam de net” en tot plegat. Si això indigna la gent, en general, no us imagineu el mal que fa als qui estem al peu del canó, treballant al màxim per fer front a les conseqüències de la crisis en els nostres pobles i en els nostres ciutadans.

Fent un seguiment dels casos denunciats, es podria pensar que tots els qui estem en política, hi som per obtenir-ne un benefici particular, legítim o no. Ningú parla d’ideals, ni de dedicació voluntària, ni d’estimació desinteressada al territori on hem nascut o on estem vivint. La realitat, per sort, és totalment diferent, només cal baixar a peu de carrer.

I a peu de carrer podem constatar com la immensa majoria de polítics, independentment de la dedicació que tenen al seu càrrec, son persones idealistes que busquen millorar les condicions de vida del seu poble o ciutat, sense cap intenció de caure en corrupcions, ni males pràctiques. Ens podem equivocar, lògic, però sempre intentem fer-ho el millor possible, i per vies totalment honestes. Som per això especials?

En absolut. Com nosaltres, alcaldes i regidors, hi ha milers d’altres persones que ostenten càrrecs molts similars a la societat civil.

Tenim milers de persones treballant en ONG’s ( organitzacions no governamentals) amb feines molt similars a la dels polítics en ajuntaments. Igual que hi ha milers de persones, en juntes directives d’associacions de veïns, clubs esportius, entitats culturals, entitats socials, o de lleure. Totes aspiren a aportar el seu gra de sorra en benefici de la col•lectivitat. La recompensa és la satisfacció pròpia, per la feina feta, que suposa millorar la vida dels altres, en qualsevol dels aspectes, abans esmentats.

Som milers els càrrecs institucionals que no tenim cap remuneració per la feina que fem. I només una petita part, han traït l’esperit d’honestedat que ha de presidir tot càrrec públic. Si a Catalunya hi ha uns nou mil càrrecs institucionals en ajuntaments, parlament, diputacions, consells comarcals...només dos-centenars estan imputats en algun suposat delicte. I moltes d’aquestes imputacions poden tenir causes ben curioses, com la recent de l’alcalde de Súria, per una llicència d’obres a Iberpotash, qüestionada per un advocat, però sense cap derivació econòmica ni de mala gestió.

En resum, la immensa majoria estem en càrrecs per estimació al poble, per la justa ambició de millorar la vida dels nostres conciutadans, sense cap altra aspiració que la de complir amb un deure que ens hem imposat. La recompensa és la feina ben feta, honesta i ambiciosa. Qui hi estigui per altres motius, ha de ser foragitat i fortament castigat si ha vulnerat la llei. Es més, tots els delictes públics haurien de tenir prioritat per aconseguir sentències ràpides i contundents. Si una cosa vital hem d’aconseguir, és recuperar la confiança perduda, i els primers interessats som els qui estem en actiu.

Joan Roma i Cunill, President Consell Fed. XI del PSC






Thursday, February 14, 2013

 

PLANTAR CARA I EXPLICAR EL NOSTRE PROJECTE






PLANTAR CARA I EXPLICAR EL NOSTRE PROJECTE

Catalunya té un gran nombre de publicacions, en paper i digital, repartides per tot el territori. La crisis les colpeja però moltes estan resistint , esperant superar el temporal, i retornar als bons temps.

Totes aquestes publicacions son reflexa de la varietat del país, i apropen les noticies als ciutadans. Es preocupant constatar la poca presència socialista en la majoria d’elles. Més ben dit, en la majoria el PSC no hi té cap mena d’incidència, i sí, d’altres partits, de forma directa o indirecta. Si volem plantar cara i explicar el nostre projecte hem de mobilitzar unes desenes de persones perquè s’impliquin en aquesta tasca.

De fet, tenim una molt escassa presència arreu del país, en matèria informativa i d’opinió. Només cal veure alguns programes de televisió per constatar la falta de pluralitat en els debats, taules rodones o altres fórmules informatives. Aquest és un àmbit que cal reforçar i modificar, per tenir-hi accés.

El problema és que tenim pocs informadors / opinadors. Es un problema endèmic del PSC i costa arribar als nostres electors, i al públic, en general. Ara mateix si una cosa fa falta és explicar el nostre projecte i les nostres propostes polítiques i institucionals. S’està fent un esforç per medi del web del partit, i dels mitjans disponibles en el Parlament de Catalunya, però al costat d’aquests elements n’hi ha d’haver d’altres per iniciativa individual i col•lectiva.

Es més, considero que tots els diputats i diputades, nacionals o estatals haurien de comprometre’s a publicar dos o tres articles mensuals, en publicacions locals, comarcals o regionals. Es a dir, donar una especial importància a petites publicacions, d’àmbits territorials reduïts però d’una gran influència en aquell territori. I deixar pels càrrecs institucionals més rellevants, la publicació en els mitjans de més abast nacional.

I és que moltes publicacions territorials sumen molts més lectors que qualsevol mitjà de gran abast nacional, en aquell territori concret.

Existeixen diaris i revistes, presents en totes les llars del territori, i la seva influència és gran. No pot ser que “despreciem” o no tinguem prou interès en arribar a aquestes publicacions per tenir tirades poc rellevants. Si algú vol fer la prova que miri quants mitjans , en paper o digitals, té al seu voltant i compti les col•laboracions de càrrecs del partit, a títol individual o institucional. Podrà veure com estem pràcticament desapareguts.

Greu error que cal corregir de forma immediata si volem estar presents en la vida pública a tot arreu. No costa gens, fer un article, enviar una opinió, mostrar la feina municipal, política o institucional en els llocs on estem. La gent ha de poder saber què pensem o en què treballem , en benefici del país. I aquesta ha de ser una feina obligatòria per tots els que estan alliberats, en qualsevol institució.

Si abans ja era important, i era un dèficit que teníem, ara és de vital importància donar a conèixer les nostres opinions i les nostres propostes. La millor manera és estar a tot arreu. I puc assegurar que és ben fàcil trobar les portes obertes en moltes d’aquestes publicacions. Només és qüestió de voluntat i constància.

Joan Roma , President del Consell de Fed. XI del PSC


Wednesday, February 13, 2013

 

REACTIVAR EL TERRITORI - art. Nació digital




REACTIVAR EL TERRITORI

Fa uns anys, en els moments més durs de la reconversió tèxtil, el govern de la Generalitat va impulsar uns plans de “reactivació del territori”, en funció de les comarques més afectades. Aquests plans de reactivació comarcal, no van tenir l’èxit esperat perquè se’n van proposar massa, i tothom sap que quan una cosa es generalitza, el resultat no és l’esperat , o el volgut. Al final, de 41 comarques que té Catalunya, n’hi havia 19 amb aquesta etiqueta, i sense els diners necessaris per arribar a tants llocs.

Ara, el gran problema son els diners. També, abans, però ara no hi ha cap dotació per emprendre plans ni programes d’incentivació. I, tanmateix això és el que faria falta a la comarca del Solsonès, amb el tancament de Tradema, i les repercussions que tindrà de forma immediata.

De totes maneres, a grans mals, grans remeis i no es pot deixar un territori com aquest, a la seva sort, a l’espera que apareguin activitats sense cap ajuda externa. Tots sabem la importància de facilitar la implantació de noves indústries per diferents vies,des de la concessió d’ajuts directes , a fons perdut, passant per facilitar línies de crèdit, en condicions avantatjoses, o mitjançant la millora de serveis i infraestructures, per posar alguns exemples.

De tot hem vist en el passat, en diferents indrets del país, afectats per la crisis d’un sector en concret. Els resultats han estat molt diversos, en funció de l’habilitat i la disponibilitat de mesures incentivadores.

Ara i aquí el que convé és planificar un pla d’ajuts, destinat a les empreses que elegeixin el Solsonès per implantar-se. Es un dels compromisos assumits per Pere Navarro, en la visita realitzada a Tradema. Es evident que el PSC està a l’oposició i pot proposar, però qui ha d’aprovar-ho és el govern de CiU, recolzat per ERC. La oportunitat prové del fet que ERC amb el PSC està governant Solsona capital, i per tant té prou força com per aconseguir aprovar aquest pla.

En resum, política és negociació, i en els pressupostos de 2013 , ERC pot exigir l’existència d’una partida destinada a reactivació territorial, en la qual el Solsonès tingui la gran oportunitat de facilitar l’atracció de noves activitats industrials que compensin els llocs de treball, perduts a Tradema.

I és que el reequilibri territorial ha de ser una de les prioritats de tot govern, i Catalunya es va despoblant,a l’interior,per amuntegar-se en el litoral. I la crisis ho complica tot, però no ha modificat aquest desequilibri. Fer-lo més gran és cosa de tots, i arrelar la gent al territori és una de les millors solucions, tant ara, com abans.

De fet, el Conseller Felip Puig, va manifestar l’interès d’alguna empresa per instal•lar-se a la comarca. Estaria bé, poder-ho confirmar, per tranquil•litat de tots els que han perdut la feina a Tradema, i per tots els sectors que patiran aquesta situació. Siguin empreses externes, sigui tot el sector del comerç i hostaleria, per posar els més afectats.

Perquè bones, bones noticies a nivell industrial n’hi ha ben poques. La més propera a la comarca, és la gran inversió que duu a terme l’empresa Iberpotash, d’un volum de 200 milions d’euros, i que pot aportar llocs de treball que arribin fins a Solsona, però hi ha milers de persones esperant aquesta ampliació, disposades a demanar feina. I anar gaire lluny a treballar, comporta, finalment instal•lar-se prop de la feina, i perdre habitants.

Així, doncs, res millor que un pla de reactivació en el pressupost 2013 de la Generalitat, que es comença a preparar en aquests moments. Els partits presents a la comarca, que comencin a preparar les estratègies pertinents per aconseguir-lo. Es la millor manera de fer atractiu el territori.

Joan Roma i Cunill, ex-diputat al Parlament pel PSC


Tuesday, February 12, 2013

 

FESTA MATANÇA DEL PORC I EXPOSICIONS- BORREDÀ




FESTA MATANÇA DEL PORC I EXPOSICIONS – BORREDÀ 17 DE FEBRER



Des de fa 37 anys, el tercer diumenge de febrer, el poble de Borredà celebra la Festa de la Matança del porc. Una festa iniciada per una colla d’amics que poc a poc ha anat esdevenint una cita obligada per propis i estranys, i ja conforma una tradició ben arrelada en el municipi.

Tot va començar amb l’obsequi d’un porc per part de l’empresa Catalana de Pinsos, i un segon obsequi per part del forner Romuald Freixa, que hi posava el pa. A partir d’aquí, aquella colla inicial ha anat ampliant-se, fins constituir un grup de col•laboradors a l’entorn de Josep Roma, que coordina la festa.

La feina comença el dia abans, amb la recollida i sacrifici del porc, en privat, en compliment del que estableix la llei de protecció dels animals. I el diumenge al matí es porta el porc tallat en dues canals, i es comença a tallar per poder-lo fer a la brasa.

Al mig de la Plaça Major s’hi posen tres fogueres perquè la gent pugui torrar pa, i compaginar-lo amb els trossos de porc. Per tota la plaça volten uns quants porrons de vi.

A les 10 en punt del matí, comença el repartiment de l’esmorzar a tots els presents a la plaça. Un esmorzar gratuït, resultat d’aquesta donació del porc. La resta de productes: pa, begudes, oli, sal... va a càrrec de l’ajuntament de Borredà. Així com 80 quilos de botifarra negra que s’afegeix als 120 quilos del porc. En total, prou carn i pa com per satisfer les 450 o 500 persones que solen venir a compartir aquesta festa.

PARAL•LELAMENT EXPOSICIONS DE MATERIAL I PINTURA.

Ja l’any passat es va afegir a la festa, una exposició de material, utensilis i objectes històrics , propis de la matança del porc.

Tothom sap que per les cases de pagès, la matança del porc significava un autèntic esdeveniment per tota la família. D’aquest animal s’aprofita tot, i permetia emmagatzemar embotits i altres parts, durant tot l’any.

Per veure els utensilis actuals i d’èpoques passades, res millor que anar al Centre Cívic, situat a 100 m, de la plaça i contemplar l’exposició , coordinada per la Regidora, Concepció Barniol.

PINTURA.

I una novetat d’aquest any, és l’exposició de pintura d’un artista local: Pedro Luis Pedrero, i un del poble veí ( Vilada): Pere Socas.

Dos artistes que al llarg dels darrers anys han anat exercint el noble art de la pintura, i que ens ofereixen algunes de les obres realitzades.

Aquesta exposició està ubicada igualment en el Centre Cívic. Animem tothom a complementar l’esmorzar amb la visita a les dues exposicions.

Recordem els horaris que van de les 10 del matí fins a les 13 hores. Bona festa a tothom.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà ).


Monday, February 11, 2013

 

NOVES TECNOLOGIES, POC ASSEQUIBLES- art. La Rella




NOVES TECNOLOGIES POC ASSEQUIBLES.

Portem molts anys, tants com prop d’una vintena, en que se’ns ha promès que les noves tecnologies serien assequibles a tot el territori , en les mateixes condicions que a qualsevol ciutat. Promeses moltes, però realitats, poques.

Només falta voltar una mica per la comarca per comprovar la deficient cobertura de telefonia mòbil, en multitud de punts del Lluçanès. I quan algú en té, creu que totes les empreses en donen, i això no és cert. En molts casos, toca demanar quina és l’empresa que millor servei dona per contractar amb ella, i no amb la que voldríem, o amb la que millor prestacions dona en altres indrets.

En resum, estem discriminats, territorialment i no és cert que tinguem serveis “universals”. Quan els alcaldes protestem per aquestes discriminacions les empreses ens llegeixen la lletra petita, en la qual exposen que donen servei, però no estan obligats a donar-lo “universalment”. Es a dir, a tothom i a tot arreu. Per tant, estan protegides.

Si entrem en el servei d’Internet, la situació és molt semblant. Les ofertes a nivell de rapidesa, potència, prestacions múltiples, etc, estan pensades pels grans nuclis urbans, però a casa nostra tot es qüestiona i tot es converteix en excepcions. Moltes vegades, ni tant sols, els comercials saben les condicions que tenim en el territori, i fan ofertes que no lliguen amb la realitat. Tenen un mapa, on consta la cobertura i ningú s’ha preocupat de comprovar si les dades son certes, o no.

De totes maneres, la crisis està canviant aquest panorama. Ho dic per pròpia experiència, i a la vista de diverses negociacions amb algunes de les principals empreses de telecomunicacions. La poca atenció als nostres territoris, està canviant, per esdevenir més propera i sobretot més fiable. En pocs mesos s’han donat de baixa centenars de milers d’usuaris a tot el país, i la crisis colpeja més les grans ciutats que no pas els petits pobles, de manera que ara, ja som “interessants”. O més ben dit, ara som “atractius” com clientela.

Cal aprofitar el moment i demanar preus més assequibles, però sobretot prestacions millors. En aquest punt, els alcaldes tenim molt a negociar, i els usuaris, obtenir bons beneficis d’aquestes noves condicions. La competència entre empreses comença a funcionar en uns moments en que es disputen una clientela més segura. També més exigent, i quan abans era impossible arribar als alts directius, ara, aquests venen a casa nostra, amb ofertes diverses que convé estudiar detingudament.

Bé, doncs, comencem a veure canvis en el món de les noves tecnologies a les nostres terres, i si tot va com han promès, deixarem de ser ciutadans de segona. Encara que sigui tard, no deixa de ser una bona noticia, perquè la competitivitat depèn molt d’uns serveis moderns i eficients. En pocs mesos veurem els resultats.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).




Friday, February 08, 2013

 

UN SOL POBLE - art. Regió 7




UN SOL POBLE

“ Un sol poble, una sola bandera: la Senyera “ , “Qui perd els orígens, perd la identitat”

Aquests lemes varen ser cridats, escrits i exaltats durant anys i anys, en la llarga lluita contra el franquisme. Centenars de milers d’homes i dones varen lluitar per aconseguir el clam de l’Assemblea de Catalunya : “llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”. Qui no ho recorda, en aquests temps que corren? I en aquella lluita, poder lluir, mostrar l’estimació al país i als seus símbols es varen convertir en la base del catalanisme, per uns, i del nacionalisme, per altres.

Però, aquells grans ideals, han envellit, s’han pervertit de la mà de persones que no varen participar en aquella lluita, o han volgut portar-la per camins molt diferents als inicials. Poc a poc, els símbols han perdut aquell respecte reverencial que mereixien, i han esdevingut motiu de partidisme i sectarisme, amb arguments ben estranys al que ha estat la nostra història.

He criticat ja en el passat, en aquestes mateixes pàgines, el mal ús que fa molta gent del que son els nostres símbols, molt especialment de la bandera catalana. Només falta anar a qualsevol fira, mercat, concert,etc, per veure com la senyera pot servir per tapar llibres, menjar, o qualsevol altre producte. O per cobrir taules, tapar forats... però, la cosa podia empitjorar, com gairebé tot a la vida.

El panorama simbòlic de Catalunya ha esdevingut desolador. Voltar pel país i veure com ajuntaments , entitats, clubs, ... estan substituint la bandera catalana, símbol històric, oficial i legal del nostre país, per l’estelada blava, o la vermella, és increïble. El país ha perdut el nord, i va per camí de perdre el sud i la resta de punts cardinals.

I és que la situació va, de la pura i dura substitució de la senyera, per una estelada; a la de compartir espai; o una en un pal, i l’altra en el balcó... soles, o acompanyades de la local i la europea...I en molts llocs, totes les existents, esgrogueïdes pel pas del temps i la climatologia.

Per qui vingui d’altres latituds, la sorpresa i la interrogació han de ser enormes. Sobretot perquè en els seus països el respecte pels símbols i les institucions formen part de l’essència del país. Algú s’imagina una situació semblant a França, Suïssa, Alemanya, Àustria, Noruega...? Podem ser considerats un país seriós, si ja no tenim clar ni quina és la nostra bandera ? Podem exigir respecte si enmig de la crisis econòmica més greu en decennis ens dediquem a parlar de les essències i batallem entre nosaltres per un futur incert ? Quina legitimitat té Artur Mas per convocar institucions per parlar de com afrontar la immensa corrupció, si presideix un partit que té embargada la seu central, per haver-se finançat mitjançant una institució “sagrada” del país, com el Palau de la Música ?

Qui ens pot prendre com model, si tenim l’endeutament més elevat de l’estat, no paguem a proveïdors, i qüestionem la pròpia legalitat , continguda en l’estatut d’autonomia i en la constitució ?

Quan un país ha perdut el nord, és perquè el seu govern no és capaç de portar-lo pels camins adequats. Artur Mas ha perdut el lideratge que hauria pogut tenir, si hagués sabut encapçalar les justes reivindicacions del país, mostrant i exercint les funcions de coordinador de les institucions i sentiments del poble català. Que ara tot estigui sumit en descrèdit, desconcert i dubtes, és fruit d’aquesta falta de lideratge. I he agafat el tema de les banderes com excusa, però és un exemple clar de la desorientació general de Catalunya. I en aquesta situació som més febles que mai, a nivell intern i sobretot extern.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed.XI del PSC.


Thursday, February 07, 2013

 

SENSE AUTORITAT MORAL NI POLÍTICA -art. Celsona






SENSE AUTORITAT MORAL NI POLÍTICA

Sol passar sovint que qui més predica la moralitat, és qui acaba tenint la “cua de palla”, i mostra la hipocresia de les seves prèdiques. Ho veiem ara mateix amb el president Mas, convocant diverses personalitats del país per fer front a la greu crisis de confiança en el sistema polític, arran dels greus casos de corrupció apareguts aquí i a Madrid.

Ell ho fa sobretot pensant en els casos del PP, i així de pas, fer oblidar els propis de CiU. Però la gent, ja no s’empassa aquesta desviació de l’atenció perquè està indignada i perquè CiU està a primera pàgina, dia sí, dia, també.

No té, doncs, Artur Mas legitimitat per impulsar cap projecte de regeneració política perquè ha perdut autoritat, i està en plena onada de petició de responsabilitats per part dels greus casos que afecten a Convergència.

De fet portem anys, parlant , girant i regirant el més que probable finançament irregular de Convergència, via el Palau de la Música. De fet, és increïble l’ús d’una institució tant representativa i tant “sagrada” com aquesta per fer negocis bruts i rebre finançament il•legal. Costa molt poc de llençar prèdiques i criticar els altres quan els propis han utilitzat una via tant inimaginable com aquesta.

Però és que van apareixent altres casos, com el de les ITV en que s’acusa de nou Convergència, al màxim nivell. I, per reblar el clau, ja només faltava la presència de personatges de la màfia russa per acabar de completar el panorama.

El govern de CiU, en pacte amb ERC està enfrontat a la pitjor de les crisis mai vistes. I ara ho fa des de la desmoralització del país, perquè veu que no existeix ni un govern preparat ni un lideratge, sostingut en una clara autoritat política i moral. Artur Mas, ja no té credibilitat, i un president sense crèdit, és un president amortitzat. No té recorregut possible, encara que ERC li doni carta blanca en tots els seus moviments. No tardaran gaire a veure com aquesta unió, provoca tensions en els dos bàndols. I difícilment ERC podrà mantenir un pacte, en aquestes condicions.

I aquesta situació perjudica brutalment el camí cap a la plena sobirania o cap a la independència, perquè Catalunya ha perdut la imatge que havia tingut en el passat. Ja no es pot posar com model de bona gestió, amb un endeutament immens, tampoc és cap exemple d’honestedat amb tots els casos abans esmentats que afecten Convergència i amb els que han afectat Unió.

La política catalana i espanyola va a uns ritmes impossibles de predir, a terminis de mesos o setmanes. Es imprevisible el que pot succeir dintre de pocs dies, tant aquí com a Madrid. I amb aquest panorama que ningú s’equivoqui i pensi que Catalunya ho té més fàcil per anar cap a la independència. En absolut, res pitjor que un govern acorralat per fer-lo impredible. Es la situació que té el govern central, però , igualment el govern català es troba davant una situació molt complicada. Tots dos, estan més ocupats en tapar ferides que no pas en governar.

Precisament el pitjor escenari per afrontar la crisis, i no és estrany que els ciutadans promoguin mobilitzacions per exigir una neteja a fons de tot el funcionament i estructures del país. Tenir el cap ocupat en altres assumptes, va en direcció contrària a la feina que caldria fer. I així estem. Qui volia donar lliçons les ha de rebre per partida doble. Esperem respostes, aquí i allà.


Monday, February 04, 2013

 

SABER JUBILAR-SE




SABER JUBILAR-SE

En els meus ja llargs anys de dedicació política, amb més o menys intensitat, he pogut veure dotzenes, per no dir centenars de casos, d’excel•lents trajectòries polítiques , totalment malmeses per no saber jubilar-se a temps.

He comprès que tant important és saber entrar en política, com saber-ne sortir, i aquí és on molts companys i companyes, fallen. I molts dels que fallen son els que durant anys han predicat la renovació, l’entrada de cares noves, la rejovenació del partit... però, pels altres. Ells no es comptaven en aquest paquet.

I quan dic, saber jubilar-se, no em refereixo a esperar l’edat oficial de jubilació, sinó la retirada del pla polític, per donar pas a d’altres generacions, altres sectors o altres persones més aptes per aquella feina determinada. No s’ha d’entendre en absolut una jubilació, com a final d’una feina, sinó com desplaçament cap altres indrets més aptes i adequats, en un moment donat.

Es més, per un polític, no existeix una edat de jubilació concreta. Depèn l’àmbit, la disponibilitat o l’aptitud. Cada edat, i cada càrrec, pot ser perfectament assumit, en funció de la preparació i les circumstàncies. En aixó no hi ha regles generals, però sí cadascú ha de saber veure quan és hora de plegar d’un lloc per anar cap un altre. I sempre es poden trobar opcions adequades per continuar al servei del partit o la societat.

El que és penós, és veure com algunes personatges no saben deixar el càrrec i volen mantenir-se en un primer pla quan el temps ja ha passat per ells. Un exemple clar l’hem tingut fa poc més d’un any, quan un ex- Conseller pretenia mantenir-se en un primer pla de l’actualitat política ni que fos votant diferent de la resta de tot el Grup Parlamentari.

El ser conegut, membre d’una família de destacats socialistes, li podia fer pensar que podia mantenir la seva presència a primera fila, impartint lliçons d’innovació, obertura i futur. I per donar exemple de sacrifici i estimació al país, acaba fundant un nou partit, amb altres rebotats del PSC o d’altres partits. El futur es veurà ben aviat, i pot ser tant emblemàtic , com és el seu present.

Trist final, semblant a multitud d’altres que han anat per camins semblants. Tot per no saber entendre la vida útil que tenim tots i cadascun de nosaltres, en tant que peces d’un gran engranatge en el qual fem un servei , destinat a la col•lectivitat, però sabent que el nostre és un projecte col•lectiu, no individual.

I tota aquesta llarga introducció ve a tomb, d’altres exemples que tenim, a dia d’avui, dintre del PSC.

Alguns no han entès que la seva hora ha passat, i el més noble és donar pas a la nova fornada de dirigents sorgits del darrer Congrés del partit. Altres creuen que pels càrrecs tinguts en el passat, formen part de la consciència “viva” del partit, i representen les essències genuïnes del socialisme català. I altres consideren que per raó de càrrec, trajectòria o orgull intern, poden imprimir una petja “diferent” de la resta de companys del partit o del Grup Parlamentari, i així justificar que van “per lliure” en temes determinats.

Trista manera de fer, molt poc democràtica, i ben poc modèl.lica a nivell de partit i societat. No enganyen a ningú quan es desmarquen o volen anar per camins “individuals”pensant que guien a milers de descarriats o desorientats. Al final, dintre del partit ens coneixem tots, i les motivacions per fer determinades coses, les entenem d’una manera molt concreta. I el mateix fa la gent de fora, que detesta posicions nominalistes molt poc explicables, i contràries als ideals del partit.

En resum que ningú vol salvapàtries ni guies espirituals, perquè tots som ja grandets i hem viscut i batallat per arribar a profunditzar en el funcionament democràtic de les institucions i del partit. No val que alguns creguin haver de votar, diferent de la majoria, per uns motius de consciència que semblarien no afectar als membres de la majoria. O que altres, tot i estar fora de les institucions, per raó de càrrecs passats, creguin que han de ser els oracles del partit i marcar cap on ha d’anar.

Tenim una direcció elegida, a la qual varem encarregar un bon nombre de deures, en forma de resolucions del Congrés. Té la nostra confiança i l’autoritat necessària per marcar el camí cap on anar. Deixem-la treballar i qui cregui que és el moment de jubilar-se, parcial o plenament, que no dubti a fer-ho. Serà molt millor per ell, i sobretot per tot el col•lectiu que conforma el PSC.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC


 

CANVIS RADICALS I URGENTS- art. Celsona




CANVIS RADICALS I URGENTS

Estarem tots d’acord que s’ha d’acabar de manera radical i urgent amb els escandalosos casos de corrupció i males pràctiques, a nivell públic i privat. I deixem clar que no volem només parlar de partits, ajuntaments , governs autonòmics o central, sinó també d’empreses privades. Darrerament hem pogut comprovar com bancs i caixes s’han comportat durant anys com autèntics depredadors de tot el que tenien al seu abast.

El resultat han estat milers de milions desapareguts, en mala gestió, en sous d’escàndol, o en crèdits a amics i parents, i altres conductes, totalment fora de lloc.

Bona part de la greu crisis que patim prové d’aquestes actuacions i no pot ser que quedin sense investigació i càstig. Sota la denominació de “mala gestió” s’hi amaguen conductes totalment delictives i no pot ser que aquesta casos a nivell polític es considerin “corruptes” i a nivell privat, simplement de males pràctiques. No poden haver-hi dues vares de mesurar.

Davant el greu panorama actual, només hi ha una sortida política: la de canvis radicals i urgents, en tots els àmbits i a tots els nivells, començant pels partits polítics, però passant per les empreses privades, i molt especialment per les entitats financeres. Es lògic escandalitzar-se per determinats sous públics, però molt més escandalosos son sous privats, acordats per consells d’administració que no tenen el control ni la supervisió dels accionistes, com hem pogut veure en centenars de casos.

Amb tot, queda clar que l’àmbit polític és el més delicat i el més urgent perquè d’aquí en depèn la credibilitat de la pròpia democràcia. En aquest sentit, podem anunciar que el Partit socialista, tant a nivell català com a nivell estatal, han acordat tirar endavant uns canvis tant profunds que res serà igual quan es tanqui aquest procés. S’aprofita aquest any que no hi ha cap elecció a la vista, per dedicar-se de ple a renovar i regenerar la composició i funcionament del partit socialista.

S’han creat diverses ponències perquè tothom pugui participar-hi en uns processos obertes, participatius i totalment transparents. Queda clar que volem donar exemple i per donar-ne cal ser valents i decidits. Sense por d’anar per camins desconeguts, però ambiciosos a l’hora de provar noves formules de funcionament. Els socialistes hem estat innovadors al llarg de tota la història, i en aquest moment, convé, més que mai ser modèlics en tot.

Es urgent tallar la corrupció, castigar-la i evitar la seva reproducció. En aquest sentit, considerem que els procediments haurien de tenir el caràcter d’urgents i les investigacions ,de plena prioritat, per escurçar terminis i aconseguir sentències properes en el temps. No pot ser que qualsevol cas que surti avui, sigui motiu de procés dintre de 8 o 10 anys. Una justícia lenta, no és justícia, i encara provoca més perplexitat i indignació en els ciutadans.

Hem dit ja el camí que emprèn el PSC en aquest camp, però tots els altres partits han de prendre nota i fer els canvis que creguin oportuns. El resultat ha de ser que en poc temps, tant ells com les administracions públiques, i també les entitats privades han de disposar d’unes regles de joc que retorni la confiança dels ciutadans. Una crisis com la que estem vivint, exigeix una exemplaritat en el comportament públic i privat que fins ara no hem vist. Es hora de demostrar-ho en fets.


Saturday, February 02, 2013

 

REGENERACIÓ GLOBAL - art. Regió 7




REGENERACIÓ GLOBAL

Si en escrits anteriors hem parlat de temes prioritaris pel país, queda clar que el de la regeneració , en tots els àmbits i sectors ha de passar al davant de tots. Res més desmoralitzador per tothom que tenir cada dia, temes nous o vells sobre corrupció, mal funcionament de partits, entitats financeres o administracions, gestions dubtoses, sous incomprensibles... que afecten un ampli ventall de persones i territoris.

Es evident que els partits han de reflexionar i sobretot reaccionar de manera urgent i radical per anar cap a noves estructures i maneres de funcionar radicalment diferents dels que han tingut fins ara. Ens hi juguem la credibilitat de totes les administracions i de la pròpia democràcia.

El Partit Socialista, tant a nivell d’estat com a nivell català, està en marxa per aquesta via, aprofitant el respir de no tenir cap elecció en els propers mesos. D’aquesta àmplia i profunda reflexió i debat, n’han de sortir fórmules molt diferents de les vistes fins ara. De ben segur que molts seran escèptics, i per tant, res millor que esperar i comprovar. I millor participar-hi, independentment de ser membre actiu o no.

Però, en aquest moment, tothom ha de fer els deures. Serviria de poc que només reaccionin uns i no tots, per retornar la confiança perduda. Costa de defensar moltes de les decisions preses en el passat, a la vista dels resultats que han donat, com costa defensar moltes de les decisions que es prenen de cara a redreçar l’economia .

Tenim tot el país en situació d’emergència, i és evident que no es poden donar receptes que donin fruits d’aquí mesos o anys. La resposta ha de ser immediata, i ara mateix no es compren com la lluita contra l’evasió fiscal no ha passat a ser la mesura més urgent i efectiva de tots les que es poden prendre. Les xifres que circulen per diferents àmbits la situen a nivells increïblement elevats, de manera que l’eficàcia en aquesta lluita permetria evitar bona part de les retallades que s’han fet, es fan i es faran.

També, en la matèria que ens ocupa, la de la regeneració haurien d’existir fórmules més eficients per evitar els casos de corrupció, però també de mala gestió, pública i privada. Si una cosa ha deixat clara la crisis, és que a nivell privat les males pràctiques han estat tant o més abundants que a nivell públic. Tot s’ha de perseguir i tot s’ha de castigar. I una mesura que tothom veuria bé seria de l’accelerar els procediments policials i judicials.

No pot ser que apareguin avui casos escandalosos i voltin durant anys i anys fins a ser portats als tribunals i sentenciats. No s’entén com en països de l’entorn en un any poden arribar a tancar casos força més complicats que alguns d’aquí. Això obra sospites, afegides a les dels propis casos, en una roda de mai acabar.

Si una prioritat ha de tenir el país es garantir el fidel, honest i eficient funcionament de totes les institucions, públiques i privades. N’hem parlat poc de les privades, però hem pogut veure els seus efectes catastròfics en bancs i caixes, però també ho hem vist en algunes grans empreses del país. La regeneració ha de ser global perquè la ciutadania recuperi la confiança i vegi rigurositat a tot arreu. I s’han de pal•liar els efectes del mal funcionament en casos com els dels desnonaments o les preferents, entre d’altres.

La feina és immensa, i urgent. No val contemporitzar o mirar cap un altre costat com ha estat norma fins ara. Amb la xifra d’aturats, desnonats, perjudicats per múltiples decisions errònies, etc, la qüestió de recuperar la confiança amb mesures dràstiques és fonamental.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC


This page is powered by Blogger. Isn't yours?