Tuesday, January 27, 2009

 

PRODUCTES D'AQUÍ O DE FORA ?

PRODUCTES D’AQUÍ O DE FORA ?
La travessia d’aquesta crisi serà complicada i contradictòria en molts aspectes perquè tothom opina, però ben pocs encerten. I de receptes se’n donen moltes, però les solucions vindran de molts indrets diferents.
Un dels consells que sentim sovint, és el de consumir productes d’aquí, com a mesura eficaç per evitar el tancament de fàbriques, botigues i comerços. En principi sembla lògic i raonable, però portat a l’extrem empobrirem encara més els països que ja son pobres i els obligarem a marxar per venir cap aquí, en una roda de mai acabar.
En el terme mig sol haver-hi la raó. I és cert que en molts productes i materials , el lògic és consumir els que tenim més a prop, però en altres ,sigui per preu, per qualitat o varietat han de ser de fora.
I hem d’incrementar l’ajuda al tercer i quart món. Si nosaltres ho passem malament com ho han de passar països que depenen totalment d’altres per poder donar sortida als seus productes.
Els ajuntaments estem fent important esforços per ajuntar-nos i ajudar a realitzar projectes en països ben llunyans i d’una pobresa infinita. Cada any, el Fons de Cooperació de Catalunya, elegeix més d’un centenar de projectes , de diferents tipus, imports i ubicacions per poder-los finançar i aconseguir que molts territoris surtin de la pobresa i puguin iniciar una nova vida, amb recursos adequats.
Es interessant veure els resultats obtinguts després d’uns anys de col•laboració. I és que els diners que s’envien tenen un estricte control des d’aquí i allà mateix, en el país receptor. I s’inspeccionen els resultats i se’n fa un seguiment per garantir el bon ús dels recursos tramesos.
Amb un avantatge i és que imports relativament petits aquí poden donar grans resultats a l’altra banda del món. A la India amb 1.200 euros construeixis una casa per una família, treballant-hi la pròpia família. O a Burkina Fasso amb imports de cent o cent –cinquanta mil euros pots fer dos o tres pous i estendre centenars de metres de canals de rec, per convertir una zona seca en horts de gran producció. I el mateix es pot fer al Senegal, o a la República Dominicana, per posar alguns exemples concrets.
De fet, molts alcaldes i altres representants polítics hem proposat de que un 0,7% del pressupost municipal vagi per ajudes al tercer i quart món. Es una bona proposta i pot servir per resoldre milers de problemes arreu del món més necessitat. I poc a poc ens hi acostem.
Però, per poder continuar l’acció i tenir èxit , els han de poder consumir i enviar productes cap enfora, per poder-los vendre i comprar altres productes que no tenen. D’aquí que torni al principi i demani una prudent reflexió en el sentit de saber triar productes d’aquí al mateix temps que en comprem de fora, procedents de països molt necessitats. I no és fàcil distingir-los. Els comerços de preu just garanteixen la procedència i cada vegada més botigues identifiquen el lloc d’on venen els productes.
En un moment com aquest va bé saber triar, i saber ajudar .
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

 

LA UBICACIÓ DE LA COMARCA

LA UBICACIÓ DE LA COMARCA
Qui feina no té el gat pentina. Es ben certa aquesta afirmació pel que fa el treball en els Consells Comarcals. El del Solsonès no és una excepció. Son organismes creats en temps de majories absolutes de CiU en el Parlament i per tant fets a mida dels seus interessos polítics.
Podien haver estat instruments molt útils al servei dels Ajuntaments, però el caràcter “polític” que se’ls hi va donar els ha fet perdre validesa, convertint-se molts en miniparlaments que discuteixen de mil coses, menys del que realment interessa als ciutadans.
El més adequat seria la seva transformació en Mancomunitats, on hi fossin presents tots els municipis de la comarca, i presidits per l’alcalde de la capital. I que servissin per mancomunar serveis que tots sols no poden tenir o mantenir. Això seria actuar d’una manera pràctica i eficaç. Però bé, per modificar aquestes lleis territorials fa falta l’acord de les tres cinquenes part del Parlament i ara hi ha moltes coses més urgents que no pas una nova batalla territorial.
I aquest és el motiu del meu article d’avui. He vist ja dues o tres vegades com el president del Consell “es preocupa” de la ubicació de la comarca en el futur mapa de les vegueries o regions de Catalunya. Es un vell debat que la majoria ja creiem tancat i oblidat, en el sentit de constatar que la comarca es troba al bell mig del país. Es a dir, a la Catalunya Central.
Es evident que podem tornar a debatre, valorar, discutir i reflexionar sobre si hem d’anar cap un cantó o cap un altre, però és que el propi partit del president ja s’ha manifestat moltes vegades per aquesta ubicació. Però, aquesta ara no és la discussió. El que crec més convenient és discutir sobre temes de major rellevància i urgència per la comarca. Si ens entretenim en aquest tema, és que no en tenim d’altres per discutir. I això em semblaria greu. Com també seria greu buscar aquest tema per sortir als mitjans de comunicació.
El propi Govern de la Generalitat ha aparcat aquest tema, de moment i per un temps indefinit, per centrar-se en altres qüestions més importants. La gent no entendria perdre el temps en una remodelació del país, quan hi ha multitud de temes que esperen solució. I molts d’ells provenen de l’època de governs de CiU.
I quan es faci la regionalització s’ha de fer sota principis d’austeritat, eficiència i racionalitat. Ja tenim prou institucions i organismes com per posar-n’hi més. El que sí va bé es la descentralització de la Generalitat en regions administratives. No tinc clar que calgui passar a regions polítiques. Apropar els serveis als ciutadans va bé i dona bons resultats, en canvi, crear noves entitats polítiques ja ho complica tot. Per tant, el que probablement veurem serà el que s’està fent ja ara, territoris administratius, deixant la resta com està.
I en aquest nou marc, no crec que gaire gent tingui interès en parlar de nou del tema i fer perdre el temps quan hi ha tantes altres coses per arreglar.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

 

OBRA PÚBLICA I SEGURETAT

OBRA PÚBLICA I SEGURETAT
Aquests dies hem pogut veure la fúria de les forces de la naturalesa i els estralls que pot arribar fer en les seves diverses varietats: neu, gel, vent, onades, pluges,etc I determinades construccions i ocupacions del territori han facilitat l’increment de danys per posar barreres on hauria d’haver-hi desguassos o zones lliures.
Catalunya és un país molt trossejat i amb múltiples barreres per tot arreu. Es lògic que quan es desfermen els fenòmens meteorològics, causin danys considerables. Si a tot plegat hi afegim que durant anys les construccions, equipaments i infraestructures es varen fer amb pocs mitjans i pocs estudis de seguretat, arribem a la conclusió de que no estem preparats per determinades situacions excepcionals.
I no parlo de catàstrofes, perquè en el propi mot va implícit que hi ha moments en que per molt que estiguis preparat, un fenomen totalment excepcional pot fer danys mai imaginats ni pronosticats.
Ara bé, l’experiència d’aquests dies ha de comportar una seriosa reflexió sobre algunes maneres de construir que han de ser revisades i rebutjades de cara el futur. D’entrada veure multitud d’arbres trencats dintre d’urbanitzacions , provocant encara més destrosses que les del propi vent, hauria de portar a reduir dràsticament aquest costum. Pels cassos de forts vents i per cassos d’incendis.
En matèria d’equipaments, ja ha quedat ben clar que els efectes poden ser devastadors si el vent no troba sortida adient. I si l’edifici no està degudament fonamentat i reforçat. Els costos es multipliquen però la seguretat també, de manera que no hi ha discussió sobre el que cal fer en el futur.
Els efectes vistos a tot arreu pels diferents fenòmens meteorològics de ben segur farà modificar les actuals normatives de construcció i seguretat, però el que encara no hem eradicat és l’efecte “badoc” o el dels “xafarders de catàstrofes” que poden causar danys col•laterals greus.
Estem parlant de gent, aparentment normal, que lluny de tancar-se a casa i esperar que el mal temps passi, no dubten en agafar el cotxe i anar a contemplar la gran nevada que ha anunciat la tele, o les immenses onades que arriben a la platja, o el fort vent que bufa en un lloc especialment propici.
Molts alcaldes veuen afegir als seus problemes de lluita contra els fenòmens meteorològics, el de exigir complir les normes de seguretat a ciutadans totalment incívics, imprudents i desobedients, els quals entretenen forces de seguretat que haurien d’estar fent altres feines d’ajuda i protecció.
He parlat amb un bon nombre d’alcaldes, i hem vist per mitjans de comunicació la gràcia que a alguns els fa estar a prop d’onades de 10 i 15 metres que en un moment donat se’ls poden emportar mar endins. O que van a la muntanya sense l’equip imprescindible ni porten cadenes pel cotxe, ni s’imaginen la força dels cops de vent sobtats, ni que quan ha nevat i bufa vent els arbres es trenquen amb una facilitat enorme i tallen camins i carreteres.
En resum, ara toca fer una dobla reflexió sobre la seguretat de molts edificis, equipaments i infraestructures, i alhora deixar més clar el càstig als badocs i imprudents que exposen la seva vida, però que sobretot exposen la dels serveis civils i de seguretat, al mateix temps que impedeixen una millor acció de tots plegats contra la catàstrofe.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Wednesday, January 21, 2009

 

TRADICIÓ. QUALITAT I DIVERSITAT

TRADICIÓ: QUALITAT I DIVERSITAT.
Tot i que ja han passat uns dies de les festes més assenyalades i emotives de l’any, encara queden algunes mostres per gaudir-ne, i per valorar la riquesa i diversitat que tenim a la comarca, i que no sempre es valoren prou ni es promocionen com caldria.
Aquestes setmanes he volgut comprovar personalment la salvaguarda d’algunes de les tradicions més arrelades i conegudes, però no sempre participades ni prou reconegudes a nivell comarcal i nacional de país. Pels dies que algunes tenen lloc, sovint la gent de la comarca no ens movem prou com per assistir-hi. Es el que m’havia passat a mi , mai havia estat present a la celebració de la Fia-Faia a Bagà.
Un dia com aquest, habitualment estava a casa, i no acostumava a sortir. He trencat aquest costum i he de dir que ha valgut la pena. Ara ja no parlaré d’una antiquíssima tradició d’un dels pobles de la comarca, pel que he llegit sinó pel que he vist i el que he vist m’ha encantat. Participació autèntica, i emoció garantida pels de casa i pels de fora. Bona organització i fidelitat històrica . L’any vinent em tocarà anar a Sant Julià, i així hauré trencat una absència imperdonable per un berguedà, sigui d’on sigui.
Un segon motiu de grata sorpresa fou la visita al Pessebre vivent de La Pobla de Lillet. També fou la meva estrena en aquesta tradició i francament se’l pot posar entre els més interessants dels que se celebren a Catalunya.
Excel•lent marc el elegit per representar diferents quadres del pessebre amb una autenticitat i rigurositat realment excepcionals. Un recorregut ple de vida i alhora d’història i amb la mobilització d’un gran nombre de persones de totes les edats, cosa que només es pot aconseguir en un poble actiu, dinàmic i perfeccionista. Havia vist alguna de les altres representacions que fan al llarg de l’any, però mai el pessebre, i de ben segur és per tornar-hi l’any vinent i recomanar-lo a tothom.
I un tercer esdeveniment el varem complir el diumenge passat una quinzena de regidors i alcaldes socialistes de la comarca, anant a veure una de les representacions dels Pastorets de l’Ametlla de Merola. Volíem recordar vells temps, perquè gairebé tots els havíem vist anys enrere. En el meu cas, potser feia 25 anys, però al mateix temps volíem recolzar la petició de que s’inverteixi el que faci falta per rehabilitar el local, modernitzar-lo i posar-lo al dia, i d’aquesta manera garantir la continuïtat d’una tradició de gran interès i qualitat. D’aquí la felicitació per la merescuda Creu de Sant Jordi.
En aquest darrer cas varem tenir la grata sorpresa de veure el local totalment ple, amb 4 autocars esperant a la plaça i multitud de cotxes plens de gent de totes les edats. Val la pena tornar-hi anar, o anar-hi per primera vegada, i fer-hi anar amics i companys. Tothom en surt content i satisfet del gran espectacle , en un lloc impensable per a la majoria dels que venen de fora.
De moment i per motius d’espai em quedo amb aquests tres esdeveniments locals, però d’àmbit comarcal i d’interès supracomarcal, i fins i tot nacional. N’hi ha d’altres que ja exposarem en futurs articles, però voldria acabar amb una reflexió, i és que tenim la sort de poder gaudir d’aquests espectacles, però cal estat atents i previsors de garantir-ne la seva fidelitat i sobretot continuïtat. I no tot es resol amb diners, sinó amb l’esforç i treball de centenars de persones que estimen les tradicions i el seu poble, i molt sovint no surten públicament. Felicitats en tot cas, a tots ells, i a tots els que han fet possible aquests espectacles.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

Tuesday, January 20, 2009

 

LLEVANEUS ESCASSES ?

LLEVANEUS ESCASSES ?
Fa un parell de setmanes que vaig parlar de l’entrega feta pel Departament de Governació de 11 màquines llevaneus a tot un conjunt de municipis de Catalunya. Es evident que ha significat un esforç important d’inversió , tenint en compte que cada màquina costa al voltant dels 235.000 euros ( uns 40 milions de pessetes).
De fet per qui no les hagi vist, es tracta d’un camió potent, amb una pala mòbil al davant i un escampador de sal al darrera i una caixa amb capacitat per un parell de tones de sal. Es a dir, estem davant d’una màquina similar a les millors de la Direcció General de Carreteres.
Fins aquí tot bé, tot i que alguns creiem que potser ens hem passat en el tipus de màquina, vist que la majoria no poden actuar dintre dels cascs urbans rurals, per l’estretor dels carrers. Es cert que aleshores ens diuen que aquests camions son per treure neu dels camins municipals i de les carreteres locals, i per tant no preparats per actuar dintre de pobles.
Ara bé, tots sabem que a pagès les màquines han de servir per a tot, i potser un altre tipus de màquina hagués pogut fer el doble treball de netejar de neu els camins i també els nuclis urbans. En fi, ara ja està fet i el que hem de fer es supervisar que tot s’utilitzi com cal.
He llegit la queixa de l’ajuntament de Navès i té raó en que una sola màquina per tres pobles del Solsonès és injust o no resol els problemes del conjunt de la comarca. Se suposa que l’any vinent, si hi ha diners pot ser que surti una altra convocatòria i es pugui tornar a demanar aquest tipus de maquinària.
De totes maneres, ara cal vigilar també quin ús se li dona. D’entrada ja hem vist com en alguns pobles no sempre es treu la neu segons necessitats sinó segons amistats o parentiu, i això ja no es pot acceptar. Estem en una comarca molt propensa a pagar favors polítics amb favors personals i això intentarem anar-hi posant fi, els qui hem de vetllar pel bon ús dels recursos públics.
També penso fer un seguiment dels treballs d’aquestes màquines. Comprovar on i quan treuen la neu. Qui les fa anar, i si cobra, quant cobra i de qui cobra. Son màquines donades per la Generalitat, és a dir per tots nosaltres, els catalans que paguem els nostres impostos i no podem acceptar que algú pugui fer servir aquesta maquinària per finalitats privades, particulars. Ara a l’hivern i també a l’estiu que poden tenir altres usos .
En fi, som un país ple de contradiccions i reclamacions que després no sempre es controlen. Ja aviso de que en aquest com en altres temes serem vigilants, i comunicarem a qui correspongui un possible ús partidista, inadequat o personal d’un bé comú.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

 

NO MÉS JUSTIFICACIONS

NO MÉS JUSTIFICACIONS
Sense cap mena de dubte, durant anys, molts hem estat al costat d’Israel, sabedors de tot el patiment i tots els desastres pels quals havia passat. També érem conscients de quan difícil ha de ser conviure en una zona tant agitada i on s’hi traslladen tensions de tot el món.
I precisament per aquest fet, les provocacions son continues i sagnants. Es evident que no es pot demanar a ningú que vagi patint, amb resignació i quietud aquestes penalitats, però la manera de defensar-se i castigar els culpables hauria de tenir una certa proporcionalitat i rigorositat.
Hem vist multitud d’atacs contra Israel, i tota mena d’accions terroristes, cosa que fa viure tot un poble en una situació excepcional. I aquestes situacions quan esdevén quotidianes porten a emprendre accions desproporcionades i especialment violentes. Les hem vist durant dies i dies, i les imatges son esgarrifoses. Impossibles de suportar i impossibles d’obviar i menys d’oblidar.
S’ha destrossat una vegada més una part del territori de Palestina, i s’han matat centenars i centenars de persones innocents que reben la violència per una banda i altra del propi país on viuen. Més ben dit, on sobreviuen de qualsevol manera.
Es evident que des de fa anys s’està creant un cúmul d’odi que serà molt difícil de extingir. I aquesta espiral de violència fa del tot impossible un possible acord a mig o llarg termini. L’odi és una de les armes més letals , com s’ha comprovat al llarg de la història en múltiples llocs i situacions. I quan una família perd una part dels seus components i se li destrossen els béns més elementals, esdevé una fera, impossible de controlar.
Sempre pensem que algun dia ha d’acabar aquesta dinàmica, ni que sigui per esgotament d’una de les parts o de totes dues. Cap poble es pot permetre estar en permanent lluita durant decennis, amb els seus veïns. Això semblava evident anys enrere, però aquesta zona ha superat totes les previsions possibles.
Ara hi ha hagut una retirada i alto el foc ,més o menys estratègic, tàctic. Ningú pot aventurar el futur immediat, i tenim al davant un gran nombre d’incògnites que s’han d’aclarir abans de pensar en una solució o altra. D’entrada hi ha un nou president en el país més poderós del món, que té molt a dir i a fer en aquesta zona. I després hi ha eleccions a Israel, on també s’ha d’aclarir quin serà el nou govern.
Amb tot, ben poques vegades estarem tots d’acord en demanar una solució urgent, àmplia, segura i duradora per aquests territoris. Que Israel pugui viure en seguretat i pau, però el mateix demanem per Palestina. Estem tots cansats, i desesperats de veure comportaments impropis de gent civilitzada. Cansats de guerres sense justificació i cansats de justificacions inacceptables .
Amb un nou president als EUA, i amb una UE exigent per posar fi al llarg conflicte s’hauria d’arribar a un acord global que permeti trencar les dinàmiques passades i encarar el futur amb pau. I la pau portarà progrés i normalitat, i no obligarà a emprendre accions desesperades a tota una generació de palestins que només han conegut la misèria i la guerra. A tots ens incumbeix fer-ho possible si actuem coordinadament dintre dels nostres àmbits respectius.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Wednesday, January 14, 2009

 

DESACORD AMB EL FEIL

DESACORD AMB EL FEIL ?
En primer lloc vull aclarir que el “FEIL”, és el fons estatal d’inversions locals. Un paquet de 8.000 milions d’euros que el govern central ha aprovat per destinar a tots els ajuntaments d’Espanya.
Mai a la història, un govern havia aprovat d’un sol cop un volum de diner tant gran com aquest, i amb la intenció , per una banda d’ajudar a tots els municipis a fer obres de tota mena, i per altra , crear 200.000 llocs de treball durant aquest any 2009, i així evitar la caiguda de milers d’empreses, colpejades per una crisi com mai havíem vist.
Aquests dies he vist que alguns alcaldes de la comarca, han mostrat el seu descontentament amb el repartiment fet. Cal aclarir que s’han donat 177 euros per habitant, comptant el padró de l’1 de gener de 2007.
Evidentment que sempre és discutible com es reparteixen els diners perquè tothom estigui content. Els grans volen un tant per habitant, i els petits voldríem comptar-hi les hectàrees. De fet, fins ara tot el que es reparteix es fa en funció del nombre d’habitants, i algunes vegades amb petites correccions per augmentar una mica el que toca als més petits.
El cert, però ,és que necessiten més aquests diners els municipis amb molts habitants que no pas els més petits. Els més petits, durant anys hem tingut molt avantatges i els alcaldes que s’han sabut espavilar tenen uns pobles ben equipats, ben dotats de serveis i d’infraestructures, i per tant amb menys necessitats urgents que els grans. I és lògic que tots els alcaldes tinguem una llista de coses per fer, però no tenim la pressió ni la angoixa de ciutats que els fan falta encara equipaments bàsics per col•lectius de gent gran, joves, entitats, etc.
Per tant, les crítiques les trobo ,lògicament respectables però injustes perquè l’important és que tots els ajuntaments podran fer obres amb un mínim de papers i burocràcia, i per primera vegada tenint un 70% del cost de les obres per endavant. Es a dir, que s’han posat unes condicions com mai havíem vist a nivell municipal.
I a més d’aquests diners per obres immediates n’hi ha d’altres per destinar a actuacions mediambientals. En resum, estem davant una decisió de primer ordre que ha confiat en els ajuntaments per revitalitzar milers d’empreses del país, al mateix temps que es resolen milers de projectes que no tenien finançament. I per primera vegada també, l’Estat ens paga obres al 100%. Es a dir, rebererem l’import total del cost de les obres sense haver-hi de posar cinc cèntims els ajuntaments.
Puc entendre que ajuntaments molt petits rebin imports igualment petits, però en el meu cas mateix, com alcalde de Borredà, em donen 101.000 euros, no està gens malament, en els temps que corren tenir un import com aquest, i amb una rapidesa mai vista de tramitació i execució.
En un anterior article en aquestes mateixes pàgines ja vaig donar algunes xifres de municipis del Solsonès, i realment tothom se’n beneficiarà i sinó mireu les obres programades per l’ajuntament de Solsona, quin suc trauran d’aquest fons i quines grans millores s’aconseguiran. Això és l’important.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Tuesday, January 13, 2009

 

IMPRUDENCIES MIL

IMPRUDÈNCIES MIL
Som un país ple de contrastos i de tòpics, que no se’ns treuen per molt que ens considerem al capdamunt de la llista de països més avançats del món. I en molts aspectes el progrés ha estat espectacular, però en d’altres som incorregibles, o gairebé.
Aquesta introducció ve a tomb de constatar quan difícil és dirigir emergències i esperar que la gent actuï en conseqüència. En d’altres països se segueixen millor les directrius i sobretot es castiga severament la indisciplina i la inobservança de les regles bàsiques.
Aquí , hem millorat una mica, o força, en matèria de trànsit, a base de garrotades contundents i sancions mil, però queda molt per fer en multitud d’altres temes i sectors.
Aquests dies , pels qui vivim a la muntanya hem vist passar milers del vehicles, la majoria dels quals no estaven preparats per circular en cas de neu. I quan se’ls ha parat , i en alguns casos, se’ls ha prohibit circular per determinades carreteres, les protestes, les fugides o els abandonaments de vehicles en qualsevol lloc han estat constants.
Trobar vehicles mal estacionats, o deixats en molts indrets inadequats complica o senzillament impedeix el treball de les màquines llevaneus, les quals han de fer equilibris molt complicats per no ratllar, trinxar o cobrir de neu aquests cotxes.
I , en cas de necessitat, comprovaríem com la majoria que porten cadenes en el cotxe, per obligació, son incapaços de saber-les col•locar. Això forma part d’una manera de ser i fer molt nostra, i ben poc habitual en algunes altres latituds. Sobretot perquè en aquests casos les sancions serien rellevants.
Però, seguint amb altres temes semblants, fa uns quants dies varem poder veure la força destructora de les onades del mar en uns quants municipis de la Costa Brava. Per televisió, ens varen mostrar imatges de persones ben a prop del mar, amb nens a la mà que semblaven esperar que una onada se’ls emportés. I és ben habitual que de tant en tant alguns badocs, surtin malparats d’aquestes situacions, obligant als serveis d’emergència a actuar, posant les seves vides en perill. Semblaria lògic portar davant dels tribunals aquestes persones per escarmentar-les per sempre més.
També, davant anuncis de mal temps, podem veure com d’altres decideixen tirar endavant una escalada o una llarga excursió, simplement perquè l’havien planificat fa dies, i ara no la deixaran per un simple mal temps. Sempre hi ha el recurs de trucar per mòbil a emergències i fer-te venir a buscar, si convé per un helicòpter o altres mitjans de transport a càrrec dels contribuents.
La llista és molt llarga, i molt extensa en sectors i territoris. No és estrany que el Govern de la Generalitat pensi en aplicar una normativa ja vella, però no posta en funcionament que és la de fer pagar els costos dels rescats, quan es poden provar que son per causa d’imprudències. Però, tant o més important que els diners, és un canvi de mentalitat i de responsabilitat, en qui practica qualsevol esport o activitats, i en qui ha de vetllar perquè es faci degudament.
No pot ser que anar a esquiar comporti perills evidents per molta gent simplement perquè uns quants es dediquen a baixar fent el bèstia. O que alguns surtin de pistes i vagin a fer aventures pel seu compte i risc, posant en perill a d’altres que res tenen a veure. O anar sense les mesures de protecció requerides, i pensant que es pot actuar de qualsevol manera. O es dona major autoritat als responsables i es castiga més durament els infractors o continuarem ostentat el dubtós títol de país d’imprudències mil.
Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC

 

NOVA ETAPA A CASTELLBELL I EL VILAR

NOVA ETAPA , NOUS REPTES I PRIORITATS.
Després de cada Congrés Nacional del PSC, toca celebrar altres congressos en els territoris de tot el país. En el cas vostre, la Agrupació de Castellbell i el Vilar, pertany a la Federació XI ( Bages, Berguedà i Solsonès) , i per tant en el seu dia va participar en el congrés , celebrat a Manresa, i fa 20 dies es va fer la Assemblea per elegir una nova direcció, pels propers 4 anys.
Complert el que estableixen els estatuts del partit, ara toca treballar de valent i amb un gran objectiu, com és recuperar el govern municipal.
Estem a punt de complir 30 anys de democràcia municipal, i d’aquests la immensa majoria han estat governats pel PSC, aquí a Castellbell ,i qui recordi bé els primers anys de democràcia i compara el poble com era en aquells anys i com és ara, veurà que la transformació ha estat radicalment positiva.
Ara toca, preparar un llarg camí, buscar nous objectius, nous projectes, noves maneres de fer i actuar, per tornar a guanyar la confiança majoritària de la gent. Es lògic renovar el partit, és lògic obrir-se cap a nous sectors i noves idees. En definitiva, buscar la sintonia i l’interès de la majoria de ciutadans i ciutadanes de Castellbell i el Vilar.
Tenim, un gran avantatge i és que l’equip de govern actual ha decebut els seus votants i a la majoria del poble. No se li veu empenta ni ambició suficient com per fer avançar el municipi cap unes millors cotes de benestar. Es el que ens toca fer a nosaltres. Ho hem fet en el passat, en moments molt crítics, i amb crisi generalitzada, és el que tornarem a fer en les eleccions municipals de 2011.
I de crisi , si n’havíem tingut, en tornem a tenir, i a nivell mundial. De totes maneres pel Partit Socialista, la recerca de sortides a la crisi és una prioritat i podem veure cada setmana i cada mes com s’aproven mesures, innovadores , valentes i destinades a preservar indústries de vital importància i a crear llocs de treball.
Per posar algun exemple concret, només cal detallar els 11.000 milions d’euros que el govern Zapatero va aprovar fa un mes, i dels quals 8.000 milions van destinats a tots els ajuntaments d’Espanya per poder fer obres municipals, amb caràcter d’urgència i que creïn el màxim de llocs de treball. Per aquesta via està previst que siguin 200.000 els llocs de treball que es crearan a partir del mes d’abril.
També , en aquest paquet hi figurava una altra partida molt important. Una de 400 milions per posar més diner a la llei de dependència. La llei que protegeix a les persones amb greus discapacitats, que no es poden valer per elles soles. Totes elles reben ja, o rebran dintre de molt poc, importants ajuts per poder viure en millors condicions.
I altres partides d’aquest gran paquet anaven destinades a temes de medi ambient i a innovació i investigació, de manera que en ben poc temps, els 11.000 milions d’euros es convertiran en la base de la creació global de 300.000 llocs de treball. Una xifra molt important, que s’afegirà a d’altres mesures igualment rellevants.
En resum, som socialistes i això queda demostrat amb les decisions preses a Madrid, juntament amb altres preses per la Generalitat, i la llàstima és no governar Castellbell , perquè en podríem fer d’altres de complementàries igualment importants, i que no fa l’equip de govern actual. Esperem tornar al govern d’aquí a dos anys. De tots nosaltres depèn.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

 

VINT-I-TRES A CINC

VINT-I-TRES A CINC
Suposo que qualsevol persona que vegi un resultat com aquest, li donarà per pensar que el partit, el joc o el que s’estigués cuinant , ha acabat amb una autèntica “panadera”. Un resultat d’escàndol, indiscutible, abassegador.
Doncs, bé, aquest títol ve a compte d’algunes iniciatives dels nostres estimats adversaris politics, de CiU i d’algun article aparegut en aquestes pàgines i en altres d’altres mitjans de comunicació comarcals o nacionals, referits a peticions i exigències sobre la comarca del Berguedà.
Començaré per un dels darrers als quals hi varen donar molt de relleu i de insistència. La Diputada Ribera, acompanyada del Diputat Rull, i alguns altres representants de CiU varen anunciar a bombo i plateret la presentació d’una petició de modificació a la llei de carreteres de Catalunya, per encabir-hi tres connexions a pobles de la comarca que no hi figuren. Varen concretar-ho en les connexions a Gisclareny, Castell de l’Areny i Montclar. Curiosament tots tres governats per alcaldes de CiU. No se’ls va ocórrer que en situació semblant es troba Malanyeu , pertanyent a La Nou de Berguedà, però nucli de població al cap i a la fi, o d’altres situacions que també obligarien a passar de camí rural asfaltat a carretera, com la de Viver i Serrateix a Cardona, o el de la Riera de Merlès, etc.
El bo del cas, és la pèrdua de memòria , l’oblit, l’engany, o la demagògia dels representants de CiU, quan demanen ara el que durant vint-i-tres anys no varen fer i fins i tot varen impedir.
Tot sovint, els representants politics de CiU obliden que han estat 23 anys en el govern de la Generalitat. I que en 23 anys es poden fer moltes més coses que en 5 que porta el govern tripartit o d’entesa. Es a dir, estem en una situació de 23 anys contra 5. La desproporció és més que evident.
Però, és que durant anys, tant en el Consell Comarcal del Berguedà, com a nivell de Parlament de Catalunya havíem demanat que les connexions als tres esmentats pobles, tinguessin el caràcter de carreteres i fossin mantingudes per la Generalitat. Recordo haver-n’hi afegit alguna més que CiU , ara no demana.
I posen ara també un gran esforç per demanar velocitat d’autovia de Manresa a Berga. Es a dir, poder anar a 120 per hora, quan durant el llarg mandat de CiU se’ns negava la transformació de carretera en autovia perquè només es col•lapsava quatre caps de setmana a l’any en temps de bolets o de neu. Suposo que ens en recordem tots ?
I de la gratuïtat del Túnel del Cadí que ens va costar arrancar, primer un 25%, i després un 50% durant més de cinc anys de batalla parlamentària, amb oposició ferotge de CiU?
Tampoc ens en recordem de les dures batalles per aconseguir ficar el Berguedà com a comarca d’urgent reindustrialització en plena crisis dels 80 i 90? Simplement cal recordar que CiU governava la Generalitat amb majoria absoluta, i ens deien esverats i demagogs als qui reclamàvem ajut.
També ara diuen que la Generalitat no inverteix a la comarca. O , menys que mai. Francament ,Deu els conservi la vista, i els faci viatjar i llegir, perquè veuran una llarga llista de realitzacions en múltiples sectors, equipaments, infraestructures i serveis. I tinguem present que de moment estem amb un resultat de 5 anys contra 23. Podem estar segurs que amb ben pocs més haurem superat àmpliament les realitzacions dels nostres adversaris i ara crítics de CiU.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Friday, January 09, 2009

 

IMATGES ESGARRIFOSES

IMATGES ESGARRIFOSES
Acabar les festes de Nadal i Any Nou, amb la visió de les imatges de la guerra d’Israel contra Hamàs, suposa un xoc difícil de suportar. Cada dia, a cada noticiari, i l’endemà en tots els diaris podem veure reproduïdes les imatges més punyents, més sagnants, la de nens i nenes en les més terribles condicions. Es a dir, els més indefensos de tots, son també els més afectats.
I no ens hi acostumem, ni ens hi podem acostumar. Es impossible intervenir-hi directament, però sí hem de demostrar el nostre rebuig de múltiples maneres. Una és afegint-se a totes les campanyes que s’estan organitzant via internet, i una altra és procurant assistir a les manifestacions de ciutats i pobles, contra la guerra i demanant la pau.
I ja no pel que significa humanitàriament, sinó pel mateix fet de les conseqüències que portaran aquestes actuacions. En aquella zona s’hi va acumulant una quantitat tant elevada d’odi que serà impossible poder conviure durant moltes generacions. I l’odi és un arma terrible , que no mata directament, però sí indirectament i deixa ferides per molt i molt de temps.
A més és insoportable que cada dia, centenars de persones perdin tot el que tenen, que és ben poc. I viure en la soledat, la marginació, la més absoluta pobresa significa no donar sortides dignes a les persones i és lògic que la desesperació faci tenir comportaments inexplicables per nosaltres, però comprensibles per ells.
Què podem fer? Què hem de fer? Jo crec que la multiplicació d’accions a tots els nivells pot fer repensar la decisió del govern d’Israel. Si veuen una mobilització mundial, han de ser capaços de reflexionar i modificar el seu comportament per buscar vies de diàleg i entesa mínima. Qualsevol cosa, abans que seguir amb la mortaldat actual.
Animem-nos a escriure cartes al director, trucades a programes de radio i televisió, participació en reunions, conferències, mobilitzacions, etc. Es una manera clara de sumar esforços i apostar per una solució pactada.

Wednesday, January 07, 2009

 

UNA GRAN NEVADA

UNA FORTA NEVADA
Hem tingut ja una de les habituals nevades que teníem anys enrere i que s’havien perdut en els darrers temps. Crèiem que ja no tornaria a nevar amb gruixos importants com els d’ahir i avui. Amb el temps no s’hi pot jugar mai i sempre s’ha d’estar preparat per afrontar aquestes eventualitats.
Es el que hem fet avui, des de primera hora del matí, la brigada ha utilitzat tots els mitjans disponibles: dos vehicles amb pala i sal. En poques hores s’han netejat tots els carrers i places del poble i s’ha anat cap el Coll del Bas, i posteriorment cap algunes de les cases habitades, fora del casc urbà, i també s’ha tret la neu del camí rural de la Riera de Merlès.
Tot un dia de treball per deixar en condicions de circulació tot el poble i poder enllaçar adequadament amb la carretera cap a Berga o Ripoll.
Ara caldrà veure què passa aquesta nit. Pels informes que hem rebut de la Generalitat no està previst de que nevi de nit, però sí que farà molt de fred amb la qual cosa hi haurà glaçades importants, i la carretera serà perillosa a primera hora del matí, fins no hagi passat el camió de la Generalitat netejant la neu i escampant potassa.
Per tant, si us ho podeu organitzar, el millor és no sortir a carretera fins a quarts de nou. El camió sol passar pels voltants de les 8 del matí, i depèn la feina que té va més o menys ràpid. A la tarda si torna a nevar o glaçar, torna a passar , de manera que habitualment tenim la carretera practicable de dia i nit. Ara bé, les zones més fredes no deixen de ser perilloses per les plaques de gel que s’hi poden fer, en poca estona.
Pel que fa a l’interior del poble, s’ha tret la neu i s’ha tirat potassa en els punts més delicats i perillosos. Demà es tornarà a repassar tot, però s’ha d’anar amb calçat que no rellisqui i amb tot i aixó fer molta atenció perquè amb un fred tant intens és fàcil trobar algun tram gelata.
En fi, per últim, també demano que cada casa mantingui neta la vorera davant de casa seva que és la millor garantia per tenir tot el poble en condicions de caminar sense perills importants.
Esperem tenir neu a la muntanya, però no en el poble, de totes maneres, tot indica de que el proper cap de setmana podrà ser similar als dos dies darrers. Si és així que ningú volti en cotxe sinó és indispensable.
Joan Roma, alcalde

Tuesday, January 06, 2009

 

CARTA DELS REIS DE L'ORIENT

CARTA DELS REIS DE L’ORIENT ALS NENS I NENES DE BORREDÀ

Estimats nens i nenes,

Hem fet un molt llarg camí per arribar a Borredà, però l’any passat us varem prometre que tornaríem , i aquí estem. Un any més , amb cobes plens de regals per a petits i grans.
De moment en donarem pels més petits, i a la nit ja en passarem per a tots. Tenim el campament molt a prop, i mentres dormiu repartirem el que ens heu demanat. No tot, perquè hi ha molts altres nens i nenes en el món que no tenen res, i hem d epensar en tots ells, però sí que tindreu una bona sorpresa demà al matí quan us desperteu.
I ens agradaria veure’us jugar i compartir els jocs amb els vostres amics i amigues i respectar-los perquè us durin com a mínim fins l’any vinent , quan tornem i us en portem de nous. Es que n’hi ha que en 4 dies ja ho tenen tot destrossat o plegat en un racó.
S’ha de saber jugar i fer jugar als vostres germans i germanes, als amics, als pares i així tothom estarà feliç i els nostres regals hauran tingut un bon destí.
I no patiu hem portat regals per a tots, El nostre princep Hassan va venir el passat dia 26 a buscar les vostres cartes i altres en les han enviat per altres mitjans, en fi sabem què demaneu tots i cadascun dels que esteu aquí.
Bé i com que fa fred, anem per feina. Ara us anirem cridant d’un en un, sense presses, però sense pauses, perquè pugeu , ens expliqueu com us heu portat i a canvi rebereu un regal de cada un de nosaltres.

Gràcies a tots i que tingueu un BON ANY 2009. ELS REIS DE L’ORIENT, MELCIOR, GASPAR I BALTASAR.

Monday, January 05, 2009

 

GRANS SÍ, VELLS NO.

GRANS SÍ, VELLS NO
Des de fa ja un bon nombre d’anys podem veure en aquestes mateixes pàgines una enorme quantitat d’activitats dutes a terme per persones d’edat considerable. I sense aparèixer en mitjans de comunicació en tenim moltes altres en tots els pobles i ciutats que s’ocupen de multitud d’activitats , lligades o no a la gent gran, que fan possible la organització d’esdeveniments de tota mena . Sense ells, el món associatiu seria infinitament més reduït i pobre, en activitat i diversitat.
Per això, ja no parlem de gent vella sinó de gent gran que no comporta aquell sentiment de desgast i falta d’activitat. Es més, en molts casos les agrupacions, associacions i entitats portades per gent gran son les més actives dels pobles i ciutats. Amb una tasca excel•lent a tots els nivells, pels propis participants i pels propis municipis.
I no deixa de preocupar la seva substitució perquè un treball de voluntariat com aquest serà difícil de trobar-hi relleu. Es cert que les noves generacions també s’integren en aquestes entitats, però generalment no amb el mateix entusiasme i dedicació que les que hi porten un grapat d’anys.
Hi ha crisi de vocacions per posar-se al capdavant d’entitats, i la constància és essencial per la seva supervivència. D’aquí la valuosa aportació que fa la gent gran quan s’entrega durant anys i anys a una feina de direcció, que vol dir , de treball directa, sense esperar cap altra compensació que la de que tot surti bé.
Així podem veure, escampats per tot el país, corals, grups de teatre, associacions de puntes al coixí, clubs de petanca, de billar, d’amants del romànic, dels balls populars, i moltes altres afeccions que mouen milers i milers de persones de tot arreu.
Si aprofundim una mica veurem com només un grapat de persones son les que mouen tot aquest immens món. I a tots ens ha de preocupar aquesta fragilitat i alhora actuar per reforçar les estructures i facilitar mitjans perquè els capdavanters no es cremin abans d’hora.
En pocs anys s’ha avançat molt i s’han posat importants mitjans al seu servei. Però, ara més que nous edificis i equipaments fan falta recursos econòmics per moure aquesta massa i fer possible les activitats anuals, els intercanvis, els viatges, i una certa professionalització d’algun dels capdavanters per portar tota la paperassa obligatòria. Aquest és un dels principals maldecaps de moltes entitats.
I val la pena fer aquest esforç perquè aquest és un col•lectiu en constant creixement i amb un nivell cada vegada més elevat d’interessos i exigències. Les diferents administracions van incrementant els ajuts cada any, però sense la participació desinteressada de tants i tantes voluntàries no seria possible la seva continuïtat.
D’aquí el reconeixement que els hi devem per aquesta constant dedicació i per donar exemple de que una persona gran no té perquè ser vella en absolut. El dinamisme de molts és superior als de col•lectius molt més joves , i tanmateix amb molta menys activitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Sunday, January 04, 2009

 

NOVA QUOTA DE TELEVISIÓ PER CABLE

ACLARIMENT NOVA QUOTA CONNEXIÓ TELEVISIÓ PER CABLE.
Tot i que creiem que en el butlletí de l’equip de govern ja s’exposa en claredat les noves condicions de connexió i manteniment del servei de Televisió per cable, aprofito aquest espai per recordar-les i evitar alguna interpretació inadequada fet per algú que no ha vingut a l’ajuntament a demanar més informació.
El servei de Televisió per cable ha passat de les 25.000 ptes de dret de connexió del primer any quan es va crear fins els 400 euros de l’any passat. Ara i degut a la introducció de la TDT l’ajuntament ha fet unes molt importants inversions que han motivat passar dels 400 euros als 500 euros a partir d’aquest any 2009.
Evidentment aquesta quota és per les noves connexions que es vulguin fer a partir d’ara, però no afecten per res els que ja tenen el servei. Aquests no han de pagar cap import extra, les innovacions i ampliacions de canals han anat a càrrec de l’ajuntament, ara i abans.
El que sí és lògic és que els nous abonats tinguin una quota més elevada degut a les inversions fetes i a que podran rebre més de 40 canals d’immediat i uns quants més en un futur proper.
Per tant, tots els abonats actuals no tenen cap recàrrec , ni han de tornar a pagar res més. Els 500 euros serà el preu de la quota de connexió pels nous abonats i com a quota de manteniment , tant pels vells abonats com pels nous, s’ha fixat en 50 euros a l’any.
Tothom ara ja pot veure els canals per TDT i de cara el futur està previst que s’amplii el seu nombre a mesura que vagin introduint noves cadenes.
I no solament el servei es dona dintre del casc urbà sinó també a tot l’entorn del poble, com és la zona de la Ribera, Coll del Bas i Pont de la Sorra. En fi, aquest és un servei important municipal que ja té 15 anys d’existència i que ha suposat unes inversions totals en tots aquests anys de més de 600.000 euros.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?