Joan Roma

NO OBLIGATÒRI, PERÒ COM SI HO FOS.

El vot no és obligatori, però hauríem d’actuar com si ho fos, sobretot pels qui vàrem poder començar a votar ,a una edat una mica ja tardana, per culpa d’una llarga dictadura. I pels més joves, hauria de constituir un saludable costum, a no deixar perdre mai més.

Demà, votarem per onzena vegada, qui volem que governi els nostres pobles i ciutats. Qui ha de formar part dels nous Consistoris que prendran el relleu als actuals, el dia 15 de juny al migdia. Es cert que ,per diferents causes ,que ja vaig exposar en un anterior article, hi haurà una sola opció en cent tretze municipis de Catalunya. Una xifra massa elevada, símptoma de que algunes coses no han anat bé. 

Però, fins i tot en aquests municipis amb una sola opció, la gent hauria d’anar a votar. O per la candidatura que es presenta, o amb altres formules que indiquin si els agrada o no. També els vots en blanc i els nuls, expressen un determinat recolzament o rebuig a l’existència d’una sola candidatura. Poden servir per facilitar la mobilització a les properes, i així col.laborar a presentar alternatives.

I que ningú oblidi l’existència d’una segona urna. La dels sobres blaus, color de la UE, en uns moments prou delicats com perquè li dediquem una especial atenció i dipositem el vot. Els passos de la UE son lents, massa lents, almenys pels qui som europeistes convençuts, però passar d’una confederació d’estats, a una federació, precisa el seu temps. Qui podia haver imaginat cinquanta anys enrere, la conformació d’una Europa unida, tant diversa i plural com és ? Però, tot i les dificultats es va avançant i arribarà el dia en que serem, en primer lloc, europeus, i després donarem altres dades territorials.

M’encanta la història, i sempre procuro pensar en termes històrics. La creació dels Estats Units d’Amèrica, va tardar seixanta – cinc anys, a culminar-se. Doncs bé, nosaltres encara no els hem complert, i deu n’hi do el camí recorregut ¡¡¡ Amb tot, és necessari posar-hi més velocitat , i res millor que votar opcions clarament europeistes. Seria un greu error congelar projectes, congelar opcions de futur.

Així, doncs, demà tenim el doble deure i el doble dret, de triar a nivell local, i decidir, a nivell global. Una doble votació realment important, pel nostre dia a dia. De les municipals, ben poc més es pot afegir, sinó és la de posar en mans de persones concretes el destí del nostre poble o la nostra ciutat durant els propers quatre anys. I la política la fan persones, no màquines, i saber elegir, és fonamental perquè en dependrà el futur del nostre entorn.

Per a mi, aquestes eleccions son les del relleu. Les de dir adéu a la meva implicació directa, per passar a una altra d’indirecta. La de qualsevol ciutadà, que vota la opció que creu millor, desitjant tota mena d’encerts, en una nova etapa del poble on he nascut , crescut, i on visc actualment. I puc dir, amb coneixement de causa, que des d’un ajuntament es pot fer molt per a la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes. No és només gestió, governar un ajuntament, també és política en el més noble sentit del mot. Decidir quines son les prioritats, quines son les infraestructures, equipaments i serveis que millor ús tindran per al conjunt de la gent.

Tots podem veure, què han fet uns ajuntaments, respecte d’altres. Doncs, bé, aquesta és la tria a fer demà. Elegir la candidatura més ben preparada i més sensible a les necessitats. I per a poder exigir el compliment del programa presentat, s’ha d’haver anat a votar. No és obligatori, però com si ho fos.