Saturday, March 30, 2013

 

CANVIS INEVITABLES - art. Regió 7




CANVIS INEVITABLES.

Varem pecar d’optimistes els qui varem donar sis mesos de vigència del pacte entre CiU i ERC. De fet a dia d’avui , abans d’arribar als cent dies, ja tenim diverses crisis polítiques en marxa, afegides a la crisis general del país i de tota la UE.

La realitat sempre s’acaba imposant, i per molt que es vulgui tapar la gravetat de la situació i es bolquin les solucions cap un mític “objectiu nacional”, el dia a dia ha arribat ja a una extrema gravetat que no permet , ni més equilibris ni més contemporitzacions. El govern Mas està paralitzat per la por i la impotència política i econòmica.

Les campanyes propagandístiques han esgotat els seus recursos, i la ciutadania vol decisions valentes, contundents i immediates. Fiar tot a un futur Estat, equiparable a un “terreny celestial” ja no ven, ni és de rebut. I llençar desafiaments i mantenir un pols contra el govern central, amb les arques buides, sense capacitat d’endeutament i amb fronts oberts a nivell judicial, al més alts nivells, s’ha comprovat inviable i impossible.

Feia falta arribar a aquests extrems per donar-se compte dels greus errors comesos? A la vista de les actuals reaccions per part d’Artur Mas, hem de contestar que sí. Li feia falta un bany de realisme per donar-se compte de que havia perdut el rumb i la carta de navegar.

Què fer en aquest nou panorama ? Un primer moviment tàctic, proposant un acostament al PSC, i promovent un canvi de govern, en el qual hi fossin presents, CiU – ERC i PSC. Artur Mas, encara no s’atreveix a trencar amb ERC, però és evident que les relacions son cada vegades més tibants i més contradictòries. ERC només té en el cap el promès referèndum pel “dret a decidir” convençuts d’una resposta afirmativa del poble català i la constitució d’un nou Estat, dintre de la UE. Aquest és el Pla A, i no hi ha ni B, ni C. Estan atrapats per una fórmula única, inviable legalment i impossible , materialment, diguin el que diguin els seus dirigents.

Es lògic que després d’uns primers mesos de fumera independentista per part del nucli dur de CiU, el bany de realisme imposat pels resultats electorals, amb la pèrdua de deu escons al Parlament, i l’empitjorament de la situació econòmica a nivell públic i privat, hagi comportat entrar en una nova etapa radicalment diferent, i no pas per les reticències constants de Unió Democràtica, sinó per la pròpia iniciativa d’amplis sectors de Convergència que no entenen cap on es pot anar amb aquestes eines i amb aquest soci tant inestable com és ERC.

No tenir pressupost en un mes d’abril, ni tenir garantit es pugui aprovar, significa mostrar una debilitat extrema a nivell intern i extern, amb una pèrdua de prestigi i seguretat immensa. Immersos en aquesta realitat, es demana la participació del PSC, mantenint ERC l’exigència que tota la prioritat del govern ha de passar per fer la consulta i mantenir la tensió amb el govern central, sense entrar a governar. A fora, mentrestant el poble català, juntament amb la resta d’Espanya i bona part de la UE viuen la pitjor crisis en decennis. Algú creu que no seria el moment per replantejar prioritats i fer una sola batalla, en contra de la crisis, i deixar per més endavant la negociació de la consulta, sempre per vies legals ? La centralitat del PSC i les propostes fetes per Pere Navarro es van veient com les úniques possibles. Esperem una mica més.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed.XI del PSC


Thursday, March 28, 2013

 

D'UN EXTREM A L'ALTRE - art. Nació Digital




D’UN EXTREM A L’ALTRE

Es costum en el nostre país, passar d’un extrem a l’altre en multitud de temes. Avui posaré un exemple, ben recent i ben problemàtic per a molts pobles i ciutats, en matèria d’organització de tota mena de festes i esdeveniments esportius, culturals i de lleure.

Arran el tràgic succés a Madrid Arena, amb el resultat de 5 noies mortes per un allau de persones, en un moment donat de la festa musical, celebrada en un pavelló esportiu transformat en discoteca, els responsables corresponents arreu del país, han tret la pols a les normatives existents, i les han completat o ampliat en tot allò que han cregut convenient.

Com sempre passa en situacions com aquestes, les presses i les improvisacions no son mai bones a l’hora de legislar, i ens trobem amb un munt d’obligacions i imposicions que faran molt difícil organitzar activitats de tot tipus, en llocs tancats, però també a l’aire lliure.

D’entrada, s’ha notificat ja als ajuntaments la necessitat de disposar de PAU’s ( Plans d’Autoprotecció) en totes aquelles instal•lacions que ho requereixin. En aquests plans ha de quedar clar quina és la capacitat que té l’equipament, i garantir la disponibilitat de tots els elements de seguretat i higiene. Es a dir, disposar de portes de seguretat, llums d’emergència, extintors, sortides suficients..., però també serveis adients i suficients.

Si això ja estava normativitzat, i els ajuntaments i la majoria de particulars havien adaptat els equipaments a la reglamentació, ara es fa una especial atenció als actes a l’aire lliure que durant tot aquest temps havien quedat més relaxats. Aquesta màniga ampla ha quedat abolida i a partir d’ara, tota activitat haurà d’estar perfectament oficialitzada. Peticions i autoritzacions per escrit, i presentació de la documentació adient per assegurar que l’activitat contempla tots els requisits requerits.

I cada organitzador es fa responsable de tenir-ho tot en regla. Tant pel que fa la cobertura legal, com la de seguretat. I això vol dir disposar de pòlissa de responsabilitat civil, vigilància, senyalització, presència d’ambulància i servei mèdic, en funció de l’activitat programada, i tot allò altra que faci falta per un desenvolupament adequat de l’esdeveniment planificat.

Es evident que aquestes exigències han de ser benvingudes per tothom, però comporten un seriós perill de posar en via morta, moltes activitats que fins ara es feien en la majoria de pobles, i en moltes ciutats, per part d’entitats, associacions, clubs, etc que amb un elevat grau de voluntarisme impulsaven festes locals de tota mena.

La majoria d’ajuntaments, encara que vulguin ajudar, se’ls farà difícil assumir costos elevats, destinats a les assegurances, contractació de vigilància, ambulàncies i personal sanitari, ... La mateixa redacció dels PAU’s ja suposa una despesa considerable, i cada esdeveniment d’una certa amplitud en requerirà un d’especial, sigui per la celebració de correfocs, o de diades castelleres, geganteres, caminades populars, curses de BTT,etc.

Tenim, ara mateix, un seriós maldecap a resoldre urgentment sinó volem perdre moltes festes locals, en forma d’activitats esportives, culturals o de lleure. Hem d’aconseguir una estreta col•laboració entre ajuntaments, i tota mena d’entitats per facilitar la continuïtat d’actes que donen vida arreu del país.

Ara i aquí, sense ajudes importants al teixit associatiu , no és possible mantenir el gran nombre i diversitat d’activitats a tot arreu. Estem obligats a garantir la seguretat, al mateix temps que facilitem els esdeveniments. Una conjunció gens fàcil d’aconseguir.

Joan Roma i Cunill, ex-diputat al Parlament pel PSC


Wednesday, March 27, 2013

 

BORREDÀ - PLANTES I FLORS - 2013




PLANTES I FLORS A FINESTRES I BALCONS – HA ARRIBAT LA PRIMAVERA

BORREDÀ - CAMPANYA 2013



Des de fa prop de 20 anys, l’ajuntament de Borredà convida l’empresa Jardineria Santacreu, a instal•lar parada de venda de plantes i flors , a la Plaça Major, el diumenge de Pasqua, durant tot el matí.

Un any més , el proper diumenge dia 31, des de les 10 del matí i fins a la 1, tothom podrà comprar plantes, flors, així com altres productes de jardineria per tal de guarnir finestres i balcons de casa seva.

Aquesta iniciativa va començar a meitats dels anys 90, amb la pretensió de convertir el poble en un jardí primaveral. De fet, en bona part es va aconseguir sumant els esforços de particulars i del propi ajuntament.

Precisament avui, dimecres dia 27 de març, la brigada d’obres ha procedit a reemplaçar algunes de les jardineres, fetes amb troncs de pi, per altres de roure o alzina, molt més resistents a les inclemències del temps.

Totes aquestes jardineres han estat adaptades per la brigada durant els mesos d’hivern, i arribada la primavera , s’instal•len en places i carrers del poble. La majoria queden tot l’any a l’aire lliure, i per això es combinen plantes i flors de diferents característiques per tal de resistir les estacions de l’any.

Des d’avui, tothom podrà veure un canvi important en la fesomia del poble, amb les velles jardineres, ja replantades, i amb l’estrena d’altres que substitueixen les fetes malbé.

Ara animem a tots els habitants del poble, a fer el mateix en finestres i balcons. Res millor per un nucli habitat que veure’l net i polit, i guarnit amb centenars de flors, per tot arreu. El nostre poble, ja és encantador per la arquitectura, a la primavera hi afegim l’esplendor de les plantes i flors. Tenim jardins, parcs, aparcaments i altres equipaments i en tots ells, s’han fet un gran esforç perquè estiguin ben cuidats i ben guarnits. Ara toca fer-ho als particulars.

Aquest proper diumenge, qui vulgui podrà comprar flors per posar a casa seva. I aprofito aquest espai i aquest moment per desitjar a tothom unes BONES FESTES DE PASQUA.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà


Tuesday, March 26, 2013

 

UN PACTE FALLIT




UN PACTE FALLIT.

No hem arribat ni als 100 dies i el pacte entre CiU i ERC es pot donar per, pràcticament finiquitat. Personalment li havia donat mig any de vida, però veig que vaig pecar d’optimista.

Els fets posen les persones en el seu lloc i la persistència i agreujament de la crisis, a tots els nivells, no permet el Govern Mas vendre un relat que ja ningú compra. Pensar que sempre i a tot hora, els ciutadans creuran que tots els mals venen de Madrid, és simplificar tant, que al final és caure en el ridícul.

La gent vol explicacions clares, i un lideratge segur, i ara el govern de la Generalitat no dona ni una cosa ni l’altre. D’aquí que emprengui un nou camí cap a mesures més segures. Tot fa preveure que aquest gir de CiU motivarà noves friccions i contradiccions entre els dos socis. ERC reitera el seu pla únic, dirigit a fer el referèndum i no vol sentir parlar de les altres prioritats. Més ben dit, totes han de passar darrera la seva, i a tot arreu expliquen que els problemes trobaran solució en una Catalunya independent.

Amb aquest panorama el president Mas surt amb la proposta d’ampliar el pacte al PSC, animant no solament a un pacte , sinó convertir-lo en soci de govern. De moment no gosa trencar amb ERC, però aquest pas no deixa de ser un missatge clar cap el seu soci, fins ara. El proper pas serà avisar de que la consulta / referèndum s’ha de deixar per més endavant. Aquí és on es pot produir el trencament d’aquest pacte, i iniciar una etapa molt diferent.

Es cert quan diem que el temps corra a una velocitat de vertigen i en tenim bona prova amb aquesta oferta d’Artur Mas a Pere Navarro. Després de ser considerats una mena d’empestats anticatalans, resulta que ara som vistos com socis preferencials per treure Catalunya de la greu situació en que es troba. Paradoxal i molt típic d’Artur Mas. No té cap mena de problema de canviar de rumb, en qualsevol moment. Més ben dit, demostra no tenir rumb concret.

De totes maneres totes aquestes incerteses, contradiccions i canvis de rumb tenen els dies comptats. No es pot divagar en temes secundaris quan tenim els principals totalment descuidats. S’han de prendre mesures immediates i trobar sortida a les paralitzacions de serveis essencials que venen. Si el govern no pot fer front a pagaments urgents, el país queda abocat a la paràlisis , i a uns esdeveniments impossibles de predir.

Quan més aviat es doni el pacte entre CiU i ERC per fallit millor per tots perquè serà hora de refer majoria i es poden posar sobre la taula totes aquelles opcions sorgides de les passades eleccions. No seria prudent convocar noves eleccions al cap de tant poc temps, sinó produir un nou govern, amb noves prioritats, i nous protagonistes, fins i tot al més alt nivell. A grans mals, grans remeis, i les contemporitzacions s’han acabat.

Sóc partidari d’estudiar i valorar l’entrada en el govern, a canvi del replantejament de tota la política futura, tant a nivell de consulta, com a nivell de negociacions i pactes amb el govern central. Participar en un canvi radical de rumb, posant-hi les condicions indispensables per arribar a port, em semblaria la gran oportunitat de transmetre al país qui té seny i qui advoca per l’acord, en comptes per la confrontació estèril que només porta a una gran frustració col•lectiva.

En pocs dies, crec , ha d’haver-hi aconteixements prou importants com per constatar que les propostes del PSC son les més raonables per encarar el present i futur de Catalunya, dintre Espanya, en el marc de la UE. Esperem a veure els passos de la resta de partits.

Joan Roma i Cunill, President Consell Fed.XI del PSC


Friday, March 22, 2013

 

AJUNTAMENTS A L'ESPERA - art. Regió 7




AJUNTAMENTS , A L’ESPERA

Tots els càrrecs municipals estem a l’espera de noticies sobre la modificació de la llei d’administració local, impulsada pel Ministeri d’Hisenda, amb diversos esborranys i filtracions que en res ajuden a clarificar el resultat final.

Els ajuntaments de fet, son els menys culpables de la situació d’endeutament de les administracions públiques, i aquesta constatació hauria d’haver portat a proposar canvis mínims en el seu funcionament.

El cas és que passem ja al setè o vuitè esborrany i encara queden moltes incògnites per aclarir. Una de molt rellevant pels ajuntaments catalans, és si les modificacions a nivell estatal son d’aplicació automàtica a Catalunya. En aquest important apartat hi ha opinions diverses i discrepants, cosa típica d’aquests temps.

Per evitar decisions irreversibles s’han fet arribar a les més altes instàncies, tota mena de justificacions per no emprendre determinades modificacions de l’actual legislació. Convindria aclarir competències, garantir un adequat finançament, evitar duplicitats amb altres administracions, regular millor sous i dedicacions, i poques coses més. En general els ajuntaments han tingut un bon funcionament, i els resultats estan a la vista.

Perquè, doncs, aquesta insistència en proposar canvis de gran rellevància. A primera vista dona més la impressió de voler-ho fer de cara en fora. Es a dir, de cara la UE es voldria mostrar una fermesa i contundència que no s’ha tingut ni amb els propis òrgans de l’estat central ni amb els governs autonòmics, excepte en aquests darrers temps.

Els ajuntaments son el nivell més feble, més vulnerable de les administracions públiques i se’ls vol regular i reduir a simples entitats , donadores d’uns serveis molt, molt bàsics, deixant per altres administracions, o empreses privades, serveis de major volum o complexitat.

Greu error, perquè sempre hem vist que es governa millor des d’a prop que no des de lluny. La proximitat és una garantia de coneixement dels problemes i de resolució de conflictes. Ningú s’imagina haver de discutir temes de subministrament d’aigua, recollida d’escombraries, activitats extraescolars, temes socials... amb persones que visquin a la capital de província.

Aquesta dinàmica seria contrària a les que es donen a nivell europeu i a nivell mundial. Els ciutadans han de tenir les administracions quan més a prop, millor. I facilitar que la administració més propera, l’ajuntament tingui el màxim de competències i recursos per solucionar en el poble o ciutat, tot allò més urgent, i deixar per altres administracions el que és de major complexitat.

Estem, doncs, a l’espera de noticies i aconteixements. Preocupats perquè uns canvis tant sobtats i en tant profunditat poden tirar per terra els esforços de molts anys, i difícilment hi ha volta enrere. Costa poc desmuntar unes estructures i serveis, impulsats durant molts anys, i que donen uns bons resultats. I pel que fa millorar la coordinació i la agrupació, fa anys és una realitat en els municipis catalans. Ho podem veure a totes les comarques i en tots els serveis comunitaris.

Per tot plegat, és lògica la preocupació dels qui tenim càrrecs municipals, però una preocupació que ha de ser de tota la ciutadania perquè a tothom afectaran els canvis de normatives.

Joan Roma i Cunill, President Consell Fed.XI del PSC


Wednesday, March 20, 2013

 

IMPUTACIONS I DIMISSIONS




IMPUTACIONS I DIMISSIONS

Estem davant una autèntica pluja d’imputacions per causes molt diverses i que afecten càrrecs en tota mena d’institucions. Es lògic que la ciutadania estigui perplexa , preocupada i indignada, sobretot per les diferents solucions que s’adopten en cada cas.

Acabo de llegir, escoltar i veure diferents programes sobre aquest tema, i no pot haver-hi una posició única davant una qüestió tant complicada.

Ara mateix, hem vist imputat al diputat Daniel Fernández, per un suposat tràfic d’influències, que ha suposat deixar el càrrec de Secretari d’Organització del PSC, i tots els càrrecs al Parlament, excepte l’acta de diputat. Alguns s’han preguntat perquè no plegar també de diputat ? Mal precedent donaria el partit si per una imputació com la que s’ha tramitat, obligués l’afectat a renunciar a l’acta de diputat. En primer lloc perquè la causa passaria a un tribunal ordinari, en comptes de tramitar-se davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i es podria allargar anys. En canvi, continuar en el TSJC permet aspirar a una sentència ràpida.

En segon lloc perquè la imputació, i la posterior instrucció estic segur donarà lloc a comprovar la no existència de delicte. La renúncia a l’acta té efectes no reversibles. Es a dir, no hi ha marxa enrere, i l’afectat pot sortir-ne doblement perjudicat, i amb ell , el partit.

Es una situació complicada i complexa, difícil d’explicar a molta gent que veu com alguns deixen el càrrec, i altres no, o el deixen parcialment. Seria bo arribar a un consens entre totes les forces polítiques per decidir quan un càrrec públic ha de deixar el càrrec, per raons judicials. No és fàcil un acord de tots els partits, però en aquest tema i en aquest moment, és urgent.

I com deia al principi, les imputacions poden ser per causes molt diverses, amb fonaments més o menys sòlids. Per posar un exemple pràctic, i corresponent a les comarques de la Catalunya Central, i més concretament al municipi de Súria ( Bages). Ara mateix estan imputats l’alcalde i els tinents d’alcalde de l’ajuntament, a més del secretari i el tècnic municipal, per haver concedit llicència d’obres per iniciar la rampa d’explotació de potassa, per part de l’empresa Iberpotash.

Tot indica que el consistori va seguir les indicacions de la Generalitat per fer realitat una inversió de 200 milions en aquesta explotació minera. Una inversió d’aquest volum és lògic que tingui total prioritat, i els tràmits siguin ràpids, sempre complint les normatives vigents.

Es el que consideren haver fet aquests representants municipals. De totes maneres estan imputats i la justícia segueix el seu curs. Es exigible en aquests moments la renúncia als seus càrrecs de tots els imputats ? Sincerament crec que no.

Tenim molts altres casos, en ajuntaments, en el Parlament i en altres instàncies del país. Precisament la multiplicació de casos fomenta la crítica i la desconfiança en els polítics, i en la justícia. La proposta que fa CiU i el PSC en quan al moment processal oportú per la dimissió de càrrecs, en l’obertura de judici oral, podria ser el més prudent. Ni massa d’hora ni massa tard. A la vista de tota la instrucció feta, sí es pot tenir fonaments per considerar l’existència de delicte o no.

Amb tot, la lentitud dels processos judicials, les filtracions, i l’entramat burocràtic s’haurien de resoldre per poder confiar més i millor en l’estat de dret. Veure com certs processos d’allarguen anys i anys, sense explicacions raonables, porten la desconfiança als ciutadans.

Joan Roma, President del Consell Fed.XI del PSC




Monday, March 18, 2013

 

LA VIA FEDERAL - art. Regió 7




LA VIA FEDERAL.

Hi ha paraules que van prenent sentit a mesura que altres la perden. Sempre hem elogiat la transició democràtica d’Espanya, i és cert que va ser un model per a d’altres països, i un exemple de com transitar d’una dictadura a una democràcia, amb el mínim d’estropicis.

Alguns dels que la varen viure, ara reneguen d’aquells acords, i d’aquells mètodes, i molts dels qui no la varen protagonitzar, consideren poc meritosa la feina feta, i fins i tot menystenen els seus resultats. Com en tot, és fàcil criticar quan no es coneixen els problemes trobats i els perills existents.

La Constitució espanyola va ser fruit d’aquella situació, d’aquells problemes , d’aquella realitat; i l’encaix de Catalunya, com del País Basc, Galícia i la resta de territoris de l’estat va necessitar d’un consens inimaginable, uns pocs anys abans.

D’un Estat totalment centralitzat es va passar a una nova realitat, autonòmica, pensant alguns, en un estat federal. Aquesta era una paraula maleïda, impensable de fer servir en aquells temps, a l’igual que moltes altres. Amb tot, el canvi de model, funcionament i realitat va ser espectacular, i els resultats els podem veure arreu del país.

Es cert que anys després comprovem l’esgotament d’aquell model, i la necessitat de modificar-lo per adaptar-lo a la nova realitat. En això, estem alguns, especialment els socialistes. Es lògic haver arribat a un punt d’esgotament, al cap de trenta-cinc anys d’aquell pacte. I arribats a aquesta constatació hi ha dues vies obertes, la de tancar els ulls a la realitat i mantenir la situació actual encara que comprovem les seves deficiències i ineficiències, o proposar un canvi important.

A la vista de les propostes i discursos, el PP està per la continuïtat del model, per no tenir-ne cap altre com alternativa, o la dels Socialistes que proposen iniciar una Segona Transició. Un nou pacte que permeti corregir, modificar i innovar la Constitució vigent per resoldre els problemes existents. I aquí és on entra la via federal.

Durant molts anys la paraula federal ha estat lligada a l’essència i existència del Partit Socialista, a Espanya i a Catalunya. En un lloc el PSOE, en un altre el PSC, dos partits independents, un de l’altre, agermanats per un projecte conjunt.

Ha passat desapercebut un fet d’una enorme importància de cara el futur immediat, tapat per la polèmica del trencament de vot del PSC, en la proposta de resolució sobre el “dret a decidir”. El fet és que el PSOE va presentar una proposta de resolució demanant la modificació de la Constitució, amb la voluntat de convertir, ara sí, Espanya en un estat clarament federal. En aquesta proposta rau la voluntat d’aclarir competències, distribuir recursos, evitar duplicitats, clarificar el model, i portar-lo cap un model ben proper i ben conegut dels federalistes, com és Alemanya.

Es el model defensat i impulsat per Pere Navarro, en tant que responsable del PSC, i mostra el lent, però constant avenç de les tesis federalistes a tots els nivells. Més a Catalunya, però ara ja vist com la solució adient, per molts espanyols. A via federal és la única que permet resoldre les tensions i conflictes existents, i garanteix un perfecte encaix de Catalunya , dintre d’Espanya i la UE. Veurem ben aviat com van les altres vies proposades, i contraposades entre uns immobilistes a nivell d’estat, representants pel PP, i uns altres que volen marxar-ne, sense cap full de ruta consistent. Esperem a veure resultats.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC


Friday, March 15, 2013

 

FALTA DE REFLEXES I SENSIBILITAT ?






FALTA DE REFLEXES I SENSIBILITAT

Un partit ha de mostrar sempre tenir sensibilitat envers els temes més punyents i reflexes ràpids, per resoldre’ls. Hem de reconèixer que ens ha mancat una cosa i l’altra en matèria de lluita contra els desnonaments.

Es cert que estem d’acord en modificar la llei, i hem recolzat moviments a favor de la “dació en pagament”, però la UE ens ha passat al davant a l’hora de ser més pràctics i contundents. I hem perdut una gran oportunitat de ser nosaltres els qui protagonitzéssim el canvi.

Els diputats encarregats d’aquest tema en concret, fossin del Congrés de Diputats, o de qualsevol Parlament autonòmic, o encara millor del Parlament Europeu, haurien d’haver endegat iniciatives parlamentàries per corregir la llei, en comptes d’esperar una sentència del Tribunal Europeu.

Eren moltes les veus que reconeixien la llei espanyola com molt poc protectora dels drets dels consumidors, en aquest cas, dels compradors de vivenda. Si això era així perquè haver d’esperar una Iniciativa Legislativa Popular ( ILP) per tirar endavant la modificació.

Aquest ha estat un triomf de la societat civil, que s’ha mobilitzat més que no pas els partits, i ha aconseguit posar sobre la taula un tema que mortifica centenars de milers de famílies, i posa els pèls de punta cada dia a la resta de ciutadans sensibles d’aquest país.

Un partit d’esquerres davant un problema tant ampli i tant escandalós no ha d’esperar una ILP per actuar. Ho ha de fer preventivament molt més aviat, sobretot si els primers problemes ja varen aparèixer quan estàvem en el govern.

Però, mai és tard si reconeixem errors i els corregim. I és el que toca fer en aquest i en altres qüestions tant o més punyents, com son els de les preferents. Segur que tots coneixem persones que varen ser enganyades i n’han sortit brutalment castigades. Persones grans o molt grans, i persones, fins i tot amb algunes discapacitats foren impulsades a comprar uns títols que els han portat a perdre els seus estalvis. Aquí no estem davant una injustícia, aquí estem davant un lladrocini, i s’ha de fer pagar car el delicte als seus actors i inductors.

I ens hem de ficar en altres situacions igualment dramàtiques com els deficients o inexistents serveis mèdics, en determinats llocs i determinades especialitats. No podem esperar defuncions, per actuar.

En resum, els socialistes hem d’estar al capdavant de totes les mobilitzacions socials, però iniciant-les en el Congrés, el Senat o en el Parlament. No hem d’anar al darrere, sinó al davant. La sensibilitat per tot el que és injust o delictiu ens ha de portar a esmerar els nostres reflexes, i presentar iniciatives parlamentàries valentes, contundents i ràpides. No és hora de contemporitzar, sinó d’actuar.

Joan Roma i Cunill, President Fed. XI del PSC


Thursday, March 14, 2013

 

NOU PAS EN LA BONA DIRECCIÓ




UN NOU PAS EN LA BONA DIRECCIÓ

Avui ha tingut lloc un ple ordinari del Parlament, en el qual s’ha tractat la proposta de resolució sobre el “dret a decidir”, presentada pel PSC, amb un text calcat del que es va votar en el Congrés de Diputats.

El resultat: 104 vots a favor, i en contra el PP i C’s, amb l’abstenció de la CUP. Un resultat força diferent del que va tenir lloc el mes de gener.

I la presentació de la Moció ha donat peu a una bona intervenció de Pere Navarro que ha pogut exposar les contradiccions de CiU i ERC, en aquesta matèria. De fet, a cada debat es pot comprovar el grau d’improvisació del govern i del seu soci, ERC. A dia d’avui es veu inviable l’aposta pel referèndum, sense acord amb el govern central, i no hi ha pla B. En tot cas el pla alternatiu consisteix en aprovar de pressa i corrents una Llei de consultes catalans que inclogui la via d’una consulta, sense acord amb Madrid. Però aquesta via quedarà totalment tancada, en el moment que el PP la porti al Tribunal Constitucional.

La presentació del recurs, paralitza l’efectivitat de la Llei, i tornem al principi. Aleshores ja només queda anar per dreceres il•legals, o al.legals, i això ja és sortir del marc constitucional i estatutari. Es a dir, anar pel pedregar, i entrar en “terres ignotes” una via que cap govern sensat pot utilitzar, de manera que veurem per un tira CiU, del bracet d’ERC.

En aquest marc, el paper del PSC pot ser molt pedagògic, i pràctic. Fa temps que expliquem la única via possible perquè el poble català pugui exercir el dret a decidir. Si el govern Mas no fa cas, i surt malament la seva via, haurà de donar explicacions als catalans, i pagar-ne les conseqüències. La gent comença estar desencisada, i va perdent confiança en les promeses fetes. Si en pocs mesos el tema no queda resolt, quedaran desautoritzats.

No és estrany que mentrestant es vulguin organitzar actes, mobilitzacions i esdeveniments per mantenir el fervor independentista, però la realitat és que cada dia que passa es fa més evident que el camí està ple de problemes. Fins quan CiU i ERC podran mantenir la ficció ? El temps ens ho dirà, però no més d’un any. Aquest és el termini màxim que pot aguantar la ciutadania, en el “llimbs” actual. A partir d’aquí s’obren molts interrogants de difícil o impossible predicció. Gestionar la frustració pot esdevenir un repte impossible.

S’han dit i fet massa coses com per girar pàgina, i parlar d’altres temes, o emprendre altres camins. Algú haurà de pagar els errors comesos, i seran precisament els dos partits més implicats en aquesta via sense sortida: CiU i ERC.

De moment, no tenim ni pressupost 2013, ni consulta programada. Deu n’hi do, i tot just comencem legislatura.

Joan Roma, President Consell Fed. XI del PSC


Wednesday, March 13, 2013

 

MOLTES FESTES, EN PERILL- art. La Rella




MOLTES FESTES, EN PERILL.

El nostre país, està clarament situat al sud d’Europa. No ho dic tant a nivell geogràfic, que també, sinó bàsicament per com reaccionem davant determinats fets i esdeveniments. La improvisació nostra, contrasta amb la rigorositat dels països del nord.

La meva estada de 7 anys a Suïssa, em va fer canviar moltes percepcions i reaccions, no massa habituals aquí, com la planificació, programació, prevenció... I ara, el drama viscut al Madrid Arena, ha imposat, de cop i volta, unes regles de funcionament tant estrictes que posen en perill, un bon nombre d’activitats festives, esportives i de lleure.

Aquelles imatges i el resultat de 5 noies mortes, en una allau de persones en un pavelló esportiu, habilitat com una immensa discoteca, ha comportat una reacció radical a l’entorn de la organització de festes, en qualsevol lloc de l’estat, i per tant , de casa nostra.

Ja res serà igual, aquí en el Lluçanès, com en altres indrets de Catalunya. Tots els pobles i ciutats han de disposar de PAU ‘s ( Plans d’autoprotecció) que especifiquin clarament la capacitat de cada sala, pavelló, equipament,... així com les mesures d’evacuació en cas de necessitat, i disposar de tots els elements indispensables per fer-hi front. Des de portes de seguretat, a extintors, llums d’emergència, sortides ...

Es evident que aquestes mesures son adequades, obligatòries i clarament positives. El problema prové de la rapidesa i urgència en que tots els equipaments s’han de posar al dia, i sobretot els recursos per poder-ho fer, en uns moments de crisis excepcional. Els ajuntaments no disposen de prou mitjans per fer-hi front, i les institucions com Diputació i Generalitat, no posen les ajudes necessàries per resoldre el problema.

Però, davant el drama de Madrid, es va molt més lluny i ja no es pot fer res a l’aire lliure, amb la alegria en que s’organitzaven fins ara. Tot correfoc haurà de disposar d’un PAU ben elaborat i planificat. Tot esdeveniment de festa o esportiu: caminades, bicicletades, trobades castelleres, trobades geganteres... hauran de disposar dels plans corresponents, amb les exigències que li son pròpies, com ambulàncies, i personal sanitari, en funció del risc de cada activitat.

Igualment tota entitat, associació, club... que contracti algun espectacle, en lloc tancat, o a l’aire lliure, haurà de disposar de la corresponent pòlissa de responsabilitat civil, a més de tot el que comporti d’elements de seguretat: vigilants, o higiènics: vàters , per posar dos exemples concrets.

En aquest apartat, els alcaldes no ho tenim fàcil, perquè els organitzadors han de demanar autorització oficial, acompanyada de la documentació pertinent, i fer-nos responsables de que l’activitat disposa de tots els elements indispensables.

De fet no s’inventa res, molts dels detalls donats ja existien, però no se’n feia cas. Ara la rigorositat s’imposa, i aconsello tothom a seguir la normativa i posar-se al dia, amb les noves reglamentacions. Cas de no fer-ho les conseqüències poden ser molt dures. I el que ara ens toca fer, és coordinar esforços entre ajuntaments i entitats de tota mena, per evitar la desaparició de moltes festes. Repasseu entre tots quantes festes del Lluçanès poden veure’s afectades per la nova o vella reglamentació, posada al dia. Això obliga a canvis substancials, que garanteixin seguretat, per una banda i continuïtat, per altra.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà).


Monday, March 11, 2013

 

ELOGI DE LA IRRESPONSABILITAT- art. Regió 7




ELOGI DE LA IRRESPONSABILITAT

O de com tots els mals venen de Madrid, i els governs de la Generalitat no ho han pogut fer millor.

Se suposa que hem entrat en la recta que porta a la presentació dels pressupostos per l’any actual, i Oriol Junqueras, en previsió de les dures crítiques que rebrà de dintre i fora del partit, es vol curar en salut i exigeix el president Mas que sigui molt explícit i incisiu a l’hora de culpar Madrid, del contingut d’aquest pressupost.

Un pressupost de dretes, al qual , ERC donarà suport sense cap alternativa ni marge de maniobra. Tot sigui per salvaguardar el pacte entre CiU i ERC.

El que ha sobtat és demanar a CiU una posició , en la qual han estat mestres indiscutibles des del primer dia, i que han obtingut el títol de doctorat “cum laude” al llarg dels anys que ha governat el país. Primer amb el president Pujol , i ara amb el president Mas.

La incomoditat i les constants complicacions del govern Mas, és lògic posin ERC en una difícil i complexa situació. No és de rebut que davant aquest panorama, aparegui el líder d’ERC dient que el govern de la Generalitat no pot posar impostos, ni pot ordenar les despeses, ni planificar els seus recursos, perquè això equivaldria a dir que la Generalitat és un govern de paper.

Aquesta visió contrasta amb tots aquests anys en que CiU ha governat la Generalitat, com un autèntic “estat”, amb protocol d’estat, amb política exterior, relacions amb altres governs, formant part dels “quatre motors d’Europa”, coordinant polítiques mediterrànies, encapçalant iniciatives estratègiques pel sud d’Europa, o planificant infraestructures, equipaments i serveis, propis d’una nació.

Qui digui i vulgui fer creure que la Generalitat ha estat un govern “titella” al servei de l’estat, és que no ha estudiat ni seguit la política catalana en aquests darrers trenta anys. Per competències i recursos, mai Catalunya havia tingut tant de poder, i autonomia per governar-se, i administrar el territori.

Que trenta-dos anys després, un representant d’ERC vulgui enviar el missatge de que hem arribat on estem , per “culpa” de Madrid, és ignorar tot el que ha passat en aquest llarg període de temps, i voler justificar els enormes errors i profundes equivocacions dels diferents governs que han conduit la Generalitat, al moment actual.

De creure’l, hauríem de fer un elogi de la irresponsabilitat. O justificar els fets, en raó de la “no responsabilitat” dels governs. Fins aquí podíem arribar. Tots som responsables dels nostres fets, de les nostres accions i actuacions, a l’igual que de les nostres inaccions. I per acció o inacció, els governs de la Generalitat han estat responsables dels seus actes, i és totalment inacceptable, voler traslladar aquesta responsabilitat, a Madrid.

Els governs, de tot tipus, han d’administrar els seus recursos, buscar-ne de nous, i estalviar en les despeses. Tot això estava a les mans de la Generalitat, sinó ho ha fet prou bé, és culpa dels seus protagonistes. Estem d’acord en que el finançament no és l’adequat, però cap administració té el que necessita. I els qui estem governant ajuntaments ho sabem més que ningú. Catalunya necessita un nou finançament, però mentrestant no es té, cal administrar el que arriba i el que es recapta. La responsabilitat sempre és compartida, i les decisions, també. Es el que li toca assumir a ERC en el debat i votació dels pressupostos per 2013.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC


Friday, March 08, 2013

 

NO MÉS PROVOCACIONS




NO MÉS PROVOCACIONS

Avui tocava parlar del dia de la dona treballadora, i tot el que falta per arribar a la igualtat de gènere. Estem avançant però a un ritme tant lent, i tant poc engrescador que és lògic demanar un salt qualitatiu i quantitatiu que permeti posar els drets de la dona, en el frontispici de tota acció política.

Però, ja parlarem més llargament en una altra ocasió, perquè el dia de la dona treballadora ha de ser tot l’any. Va bé tenir un dia fixat, per recordar d’on venim i cap on anem, però la batalla ha de ser constant i en tots els àmbits i sectors.

Avui, molta gent,però té en ment, una nova provocació, una nova sortida de to, una nova polèmica incendiària, a càrrec de Rodríguez Ibarra. No pot estar callat, no pot escriure ni parlar amb sensatesa, equanimitat i prudència. Tampoc ho pot fer, donant a les paraules el sentit que han de tenir.

Segur que tots els socialistes estem farts de sentir pontificar sobre temes tant delicats com els de pàtria, nació, llengua, cultura... amb unes formes i maneres que res tenen a veure amb un càrrec polític, passat o present.

Barrejar Hitler i Mussolini, en temes d’avui en dia, amb comparacions inacceptables, irreals i irresponsables només fa que augmentar la crispació i donar motius als qui van per aquests camins de confrontació i divisió de la societat, i els territoris.

Entenc que no surtin ni Pérez Rubalcaba, ni Pere Navarro a donar rèplica a un personatge com aquest, però sí haurien de sortir altres persones a dir, prou. No val la pena incrementar la polèmica, i fer-li un favor, potenciant el conflicte que ell provoca, però no pot ser que cada dos per tres, ens trobem amb escrits o intervencions d’una persona que no deixa de tenir l’etiqueta de socialista.

Qui busca notorietat li és fàcil d’aconseguir-la, sobretot en aquests moments i en els temes que tractem. Sempre tindran mitjans de comunicació disposats a fer d’altaveus d’aquests pronunciaments. Això no ho podem evitar, però tot ha de tenir un límit i crec que Rodríguez Ibarra l’ha traspassat llargament en aquesta i altres ocasions.

Potser la indiferència és la millor arma, en contra d’aquestes sortides de to, però molts militants demanen actuar amb contundència. No pot ser que un personatge com aquest pugui representar ni d’aprop ni de lluny el projecte socialista. De les seves paraules ja no solament es desprèn un profund coneixement de la realitat catalana i espanyola, sinó també d’altres conceptes essencials del socialisme, com el respecte pels altres, el valor de la discrepància, el federalisme...

I del desconeixement, a la mala interpretació va un pas, i d’aquí a un cert odi, un altre. Si ara una cosa necessita el nostre país és prudència, respecte i tolerància. Tot el contrari del que predica aquest personatge.

Joan Roma, President del Consell Fed. XI del PSC


Wednesday, March 06, 2013

 

EL PROGRESIU LIDERATGE




EL PROGRESIU LIDERATGE

En un món presidit per les noves tecnologies i la imatge, és indispensable tenir-hi un racó per poder exercir un càrrec públic.

L’elecció de Pere Navarro, ens va convèncer a tots els qui el coneixíem, però era un gran desconegut a nivell nacional, i ja no diguem, estatal. Un fort handicap per actuar a l’escena política.

Eren majoria les persones que s’interrogaven sobre la seva capacitat de lideratge, les seves idees i les seves conviccions. Era lògic, i poc freqüent, passar d’una alcaldia a liderar el principal partit de l’oposició, en uns moments prou convulsos a nivell intern, i extern.

No ha tingut fàcil l’aterratge, ni la implantació de la seva persona, en el marc nacional i estatal. Massa conflictes, massa escàndols, massa daltabaixos, com per poder modificar estructures, composicions i projectes d’un partit amb 35 anys d’existència.

El desitjable hagués estat tenir un parell d’anys, sense conteses electorals, sense conflictes, sense situacions crítiques com hem viscut, i com estem patint... per poder fer la feina interna pertinent. La de posar al dia el partit, i emprendre una nova etapa molt diferent de les viscudes fins ara.

La vida no la tenim com volem, sinó com ens ve. I el primer tram del mandat de Pere Navarro ha estat convuls. S’han hagut d’emprendre actuacions contundents en diferents àmbits i direccions, tot alhora. I no deixa de ser interessant escoltar alguns dels dirigents “històrics” com valoren ara, el que criticaven abans, per acció o per inacció.

Però bé, és en les dificultats on es veu la preparació i aptituds dels líders. Quan tot va bé és fàcil administrar o gestionar partits i institucions. Ho hem vist fins fa ben poc, quan tot semblava anar-nos de cara. Els ritmes han canviat notablement en tots els àmbits, i en el polític, més que en cap altre. Qui havia d’imaginar els panorames que tenim a nivell de Catalunya i Espanya? Qui havia de preveure uns resultats al Parlament com els que hem tingut?

Bé, doncs, el mateix ha passat amb el nostre partit i amb en Pere Navarro. En ben poc de temps, el canvi ha estat radical. Li faltava disposar d’una tribuna pública de primer ordre com és el Parlament de Catalunya per poder fer servir d’altaveu a les idees i propostes del PSC. Serà interessant veure les properes enquestes sobre grau de coneixement dels líders polítics, valoració que fan els ciutadans, etc, per comprovar l’avenç en tots els sentits del partit, i el seu primer secretari.

Es un factor indispensable, encara que no suficient , perquè la gent escolti i valori les propostes del partit. Tenim ja un cap visible, que diu coses importants i promou debats interessants. Era, la primera condició per iniciar el vol del partit, en una nova etapa. I sinó escoltem com en el proper Ple del Parlament, la proposta del PSC passarà a ser el punt principal de l’ordre del dia, amb rellevància notable a Catalunya i Espanya.

Anem en la bona direcció, a nivell territorial, però també en els altres àmbits, on estem insistint en la necessitat de fixar prioritats en matèria social, educativa i sanitària. Hem agafat el fil. Ara toca seguir-lo i no deixar-lo, tot evitant debats estèrils o iniciatives inadequades.

Joan Roma, President del Consell FEd. XI del PSC


Tuesday, March 05, 2013

 

HAN DE COBRAR ALCALDES I REGIDORS? - art La Rella




HAN DE COBRAR ELS ALCALDES I REGIDORS ?

Des de Madrid ens arriben propostes de retallar amb tisores grosses, moltes de les despeses de les administracions locals. Es dir, dels ajuntaments. Pretenen “estalviar” uns 7.000 milions en els propers dos anys, amb un conjunt de mesures que poden suposar un autèntic perill pels ajuntaments, molt especialment , els més petits. Per tant, ara i aquí en el Lluçanès, ens toca de ben aprop.

I què proposen per “estalviar” tant? Doncs, bé, de moment han abandonat la idea de suprimir municipis, ajuntant-los de mala manera, com havien estudiat. Això portaria tants problemes i conflictes que no volen perdre temps, en aquesta via, i van per altres.

D’entrada, des d’un despatx han decretat que cap alcalde ni regidor de pobles de menys de 1.000 habitants puguin tenir sous o retribucions per les feines municipals. Això vol dir que cap municipi del Lluçanès, excepte Prats, pot tenir un alcalde amb sou. Ni alcaldes ni regidors. I pel que fa Prats la proposta de sou, és realment baix.

De fet l’anunci del Ministre Montoro, contenia grans titulars, però alguns sense fonament. Dir que la nova norma no permetria sou a un 82% de càrrecs públics municipals, no conté cap novetat, perquè a dia d’avui el 80% de regidors ja no cobra res, i bona part dels alcaldes, tampoc. Per tant, foc d’encenalls.

Ara bé, el problema de prohibir, sense excepcions deixa els ajuntaments en un seriós perill de funcionament. No em referiré als grans municipis, sinó els que tenim a tocar de casa. Quins alcaldes cobren ? Molt pocs. Quina dedicació hi tenen ? Molt gran i molt diversa. Qui paga els alcaldes ? El propi municipi, amb ajuda de la Generalitat que subvenciona una part o tot el sou, segons la dedicació de l’alcalde, o dels regidors.

Per tant, Madrid no paga cap sou. I qui ha de decidir si l’alcalde o algun regidor ha de cobrar, en funció de la seva dedicació, ha de ser el Consistori que per això ha estat elegit pel poble.

I tenir un alcalde a plena dedicació, o a dedicació parcial canvia molt. I si pensem en la proposta de Madrid, de tenir un alcalde, a “estones perdudes”, vol dir retornar 40 anys enrere. Un ajuntament d’ara no es pot portar amb unes quantes hores a la setmana. Ni els més petits. Tot s’ha complicat, tot s’ha fet gran. Un ajuntament és una empresa de serveis, amb moltes derivades que obliguen a pensar en moltes coses. Fer reunions a qualsevol hora del dia, anar a Barcelona, Vic, o a d’altres indrets per fer tràmits.

Com es pot complir, si qui està al davant no pot alliberar-se i dedicar-hi tot el temps necessari? Està més que comprovat que tenir un alcalde a plena dedicació( amb el sou que li correspongui) aporta molts més beneficis que un altre a dedicació reduïda. Es lògic, un té molt més temps per anar a tot arreu, que no pas l’altre que hi dedica poques hores.

A més, els alcaldes de pobles petits han de fer una mica de tot. De vigilants, supervisors de serveis, camins, carreteres, si convé canviar fanals, ajudar a podar arbres, revisar material de l’ADF, anar a tota mena de reunions, col•laborar amb les entitats del poble, ajudar gent necessitada....Algú s’imagina un poble en que cap membre de l’equip de govern pugui tenir una dedicació parcial o complerta, i tenir un sou ? Això ho podem veure en pobles molt, molt petits, i cada vegada menys perquè de feina n’hi ha molta. Doncs, bé, això és el que han decidit a Madrid. Ara bé, segons l’Estatut de Catalunya, aquesta norma no hauria de ser vàlida, perquè la Generalitat té competències en la matèria. Aquest fet ens hauria de protegir, però ningú ho té clar. Ja hem vist en altres ocasions com el PP ha tirat per la drecera sense fer cas als compromisos i normes vigents. Continuarem informant d’altres decisions igualment “perilloses” pel funcionament dels nostres municipis.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)


Friday, March 01, 2013

 

DESTROSSES MÚLTIPLES .-art. Regió 7




DESTROSSES MÚLTIPLES

Ho va dir Pere Navarro i ho han repetit altres dirigents polítics, o de l’àmbit social i cultural. El procés pel “dret a decidir” que molts ja confonen amb la petició d’independència, podia causar greus danys a la societat catalana i espanyola, i trencar la convivència, de la que fins ara hem gaudit, de manera exemplar.

Si algú tenia algun dubte, podem començar a veure les destrosses múltiples que està causant. Tots els partits estan immersos en dinàmiques desestabilitzadores, no només per aquest tema, en alguns casos, sinó perquè s’hi ha afegit altres elements igual de greus ,com els de corrupció. Cap partit s’escapa d’aquesta situació i sinó repassem breument la realitat a dia d’avui.

El reconvertit a l’independentisme, president Mas, té una situació més que crítica, per haver avançat unes eleccions, sense necessitat aparent, i haver perdut representació parlamentària de manera contundent. La seva aposta per l’independentisme està fracturant les relacions amb el seu soci de coalició, Unió Democràtica. I a tot plegat s’hi afegeixen casos greus i continuats de corrupció, que afecten els més alts nivells d’un i altre partit.

El PSC , en plena renovació de lideratge i projecte, es troba enfrontat a haver de lidiar el repte territorial, al mateix temps que el social. Un partit fonamental en el passat, i necessari en el present per evitar trencaments, es troba en una difícil situació, enmig dels embats dels altres partits que aposten més per fracturar-lo que no pas per aconseguir el seu recolzament. Algú creu que avui el PSC és més catalanista que ahir, per haver votat pel “dret a decidir” a Madrid ? Els socialistes volen mantenir la coherència i sobretot la legitimitat de les institucions i els processos polítics. En això, el temps els hi donarà la raó, però les destrosses internes i externes son múltiples. I la seva insistència en prioritzar els drets i necessitats de les persones, per damunt de les reivindicacions territorials, també serà reconegut, en el seu dia.

Per part d’ICV-EUA, també van aflorant les contradiccions d’apostar pel “dret a decidir” i festejar amb l’independentisme, quan la major part de la seva base social i dels seus votants, no s’imaginen donar peu al trencament amb Espanya, i la seva sortida de la UE. A mesura que van passant els mesos aquestes contradiccions es van fent més i més evidents.

En quan a ERC , alguns poden pensar que és el partit guanyador. L’únic que segueix la seva ruta sense ferides internes ni externes. Res menys cert, perquè tenen ja els primers indicis de que les coses no van pel camí previst. Ha plegat la primera diputada independent, gran fitxatge d’Oriol Junqueres, sota l’excusa de que no es trobava a gust en el paper que li tocava jugar. En seguiran d’altres. El Grup Parlamentari d’ERC està lligat de peus i mans a les decisions de CiU i no poden exercir d’oposició i tampoc de govern. Ho podem veure a nivell d’iniciatives parlamentàries presentades en el Parlament de Catalunya, on ERC no exerceix d’oposició, en absolut.

Es més, li tocarà votar tot el que presenti CiU i no tenen “dret a decidir” en el Parlament. Simplement han de donar el vot afirmatiu, sinó volen deixar caure el govern Mas, amb el qual tenen un pacte de supervivència mútua. Què diran o què faran els diputats d’ERC en el debat de pressupostos per aquest any? Què faran amb totes les retallades proposades? I sobretot què faran quan dintre d’un any, no s’hagi fet el referèndum ni tinguin possibilitats de dur-lo a terme?

No cal seguir amb la resta de grups perquè el del PP, té prous problemes aquí i a Madrid com per comprovar el grau de destrosses, i els dos que queden son prou petits com per no donar-los-hi una rellevància vital de cara al govern del país.

Valia la pena, anar per aquest camí? Calia impulsar propostes, clarament fora de la legalitat a Catalunya, per posar determinat partit en un conflicte? Perquè es presenten a Madrid iniciatives, diferents de les proposades a Catalunya? Si algú creu que destrossant partits, avança cap algun lloc en concret, que ens ho expliqui. El cert és que d’aquest combat, tots els partits en surten amb destrosses múltiples, i el resultat és que avui Catalunya és més feble que ahir, i menys que demà, perquè tot indica que els capdavanters volen continuar per aquest pedregar que no porta cap enlloc.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC




This page is powered by Blogger. Isn't yours?