Tuesday, September 29, 2009

 

DE LES PARAULES, ALS FETS

DE LES PARAULES, ALS FETS
Fa un parell de dies que vaig rebre els darrers acords de Govern, i finalment he vist que s’ha passat de les paraules als fets, a nivell de canvis substancials en la tramitació dels projectes lligats a energies renovables.
Era realment contradictori apostar per les noves energies i en canvi, convertir la seva petició, tramitació i execució en un autèntic viacrucis burocràtic. Els alcaldes que hem tingut alguna sol•licitud ,hem pogut comprovar fins a quin punt era problemàtic i llarg tot el procediment. Tant llarg que, el termini promig ha estat de 5 anys. Una eternitat pels impulsors i inversors.
Doncs, bé, el compromís del president Montilla d’abreujar tràmits i eliminar papers, ha portat a dictar un nou Decret que regula les instal•lacions de parcs eòlics i horts fotovoltaics, de manera que els terminis passin dels 5 anys actuals a 18 mesos. Ja era hora.
I un altre Decret garanteix el respecte al medi natural i al patrimoni paisatgístic per part de les instal•lacions d’energies renovables. Es a dir, que s’aposta clarament per elles, tot i fer-les compatibles amb el territori. Vale, és el que esperàvem tots els que creiem en un futur molt diferent de l’actual a nivell d’ús de les diferents fonts energètiques.
Visitant altres països ja hem vist l’enorme implantació de parcs eòlics, i la seva acceptació per la gent del territori com a mal menor, a l’hora de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. El mateix podem dir de les instal•lacions d’energia solar. I ben aviat veurem instal•lacions vora el mar, per aprofitar l’energia de les onades. Es el final d’una època i l’inici d’una altra molt diferent.
De fet, vist com son les coses, una vegada acceptada la realitat i apostant per un futur molt menys contaminant, havíem d’arribar on ara estem. Millor , uns anys enrere, però millor ara que més tard. I moltes d’aquestes instal•lacions permetran arrelar gent en el territori, perquè pagesos i propietaris rurals, podran obtenir uns beneficis de les seves finques que ara no tenen. I els ajuntaments , i amb ells, la població podrà beneficiar-se d’uns ingressos considerables per acollir instal•lacions com aquestes.
I els Decrets arriben en un bon moment. En plena crisi econòmica, però també energètica , de manera que les noves inversions poden rellançar una part de l’economia i crear molts llocs de treball, a banda d’abaratir un element tant essencial per l’economia com és l’energia.
I és que de les crisis en poden sortir grans solucions. I si ja veiem vehicles elèctrics, o mixtes, és perquè els combustibles fòssils es van esgotant i arribaran a preus prohibitius. També en aquest sector li ha arribat l’hora de la gran revolució. Hem d’estar satisfets d’aquests canvis perquè van en la bona direcció. I tant important és l’aposta per una mobilitat radicalment diferent de la viscuda fins ara, com l’aposta per les energies renovables a gran escala. I si es fa una aposta clara i contundent, és lògic que es posin tots els medis per fer-la viable. Fins ara, se’n parlava molt, però les traves desanimaven els inversors. Ara, s’ha passat de les paraules als fets i el canvi el veurem ben aviat arreu del país.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Friday, September 25, 2009

 

PROPERA ADJUDICACIÓ UNITAT ACTUACIÓ.

PROPERA ADJUDICACIÓ DE LES OBRES DE LA UNITAT NÚM. 1
Aquesta setmana la comissió de tècnics, ha estudiat, valorat i puntuat les 8 propostes econòmiques presentades per executar les obres d’urbanització de Cal Gall.
Ara s’enviaran les puntuacions obtingudes per cada empresa, i durant 15 dies s’obrirà un termini de recursos, si alguna empresa no hi estigués d’acord.
Passat aquest temps es procedirà a fer l’adjudicació provisional de l’obra. Tot seguit es farà l’acte de replanteig i la adjudicació definitiva, a partir de la qual l’empresa adjudicatària podrà començar a treballar.
La previsió és que ens situem a finals d’octubre o principis de novembre. I si tenim un bon hivern , l’obra podria avançar molt ràpidament com perquè a meitats de primavera pugui estar acabada.
Les ofertes presentades han estat molt ben elaborades i estudiades, i demostren un gran interès per captar la adjudicació. En uns 15 dies podrem fer públic el resultat.

Wednesday, September 23, 2009

 

APROVAT PLA FINANCER I CRÈDIT

APROVAT PLA FINANCER I PETICIÒ CRÈDIT
En el Ple Municipal celebrat el passat dilluns, entre d’altres punts es va aprovar el Pla Financer i una petició de crèdit per un import de 475.000 euros.
Aquest Pla ha vingut motivat pels problemes de tresoreria derivats dels retards en el pagament de subvencions per part de la Generalitat. A dia d’avui son prop de 170.000 euros els que ens deuen a l’ajuntament. Aquests retards, fins ara mai vistos, han provocat el no poder pagar algunes certificacions i factures d’empreses que han fet obres per l’ajuntament.
I l’ajuntament de Borredà sempre s’ha distingit per fer front a les despeses amb una gran rapidesa. Habitualment sempre hem pagat a trenta o seixanta dies. I es per aquest motiu que l’equip de govern ha decidit no fer esperar més a les empreses.
En el Pla financer es proposa la contractació d’aquest crèdit de 475.000 euros que permetrà pagar totes les certificacions i factures pendents, i al mateix temps tenir un fons propi per poder pagar futures despeses subvencionades, i a cobrar amb retard. També servirà per liquidar una pòlissa de crèdit amb Caixa de Manresa, per import de 110.000 euros. De manera que a finals d’aquest any l’ajuntament no tindrà cap deute pendent.
El crèdit es concertarà amb Caixa de Manresa que ha presentat una bona oferta i bones condicions i esperem signar-lo dintre d’un mes, una vegada la Generalitat li hagi donat el vist i plau.
Per evitar repetir situacions com les presents, l’equip de govern ha decidit no fer noves obres que no tinguin la totalitat de l’import subvencionat. Aixì ho hem fet durant l’exercici 2008 i el que portem de 2009.
Aquesta proposta va ser aprovada per sis vots a favor, els de l’equip de govern PSC i el de CiU, i un vot en contra de IB-CUP-EPM.

 

DIES DE RAUXA

DIES DE RAUXA
Podem veure aquests dies, l’ampli desplegament informatiu que ha sorgit arran la consulta popular d’Arenys de Munt, i l’estela de noves consultes populars que es volen organitzar en un determinat nombre de municipis de Catalunya. No se sap ben bé quants seran, però poden arribar a un centenar.
En principi, res a dir, que entitats privades vulguin organitzar consultes populars , sobre el tema que elegeixin. Tenen tota la legitimitat del món, encara que després no tinguin cap concreció pràctica. Com és el cas.
El que ja preocupa és que es vagi estenent el costum de saltar-se la legalitat per part de càrrecs polítics que han jurat la Constitució i l’Estatut. Mala cosa, quan qui ha de donar exemple de sotmetiment a la legalitat vigent, considera que en determinats temes se la pot saltar.
Difícilment aquest càrrec podrà demanar el mateix als seus ciutadans, en altres temes, si ell dona aquest mal exemple. Però, com alcalde que sóc, em sorprèn que tants altres alcaldes tinguin l’afició a tractar temes en els plens que res tenen a veure amb les competències municipals. Hi ha una clara situació de diputats frustrats, en molts alcaldes que porten als plens temes propis del Parlament de Catalunya o del Congrés de Diputats.
I francament , almenys en el meu cas, com alcalde tinc prou feina per ocupar-me dels temes del poble com per dedicar-me a tractar temes sobre els quals no tinc cap competència i en cas de ficar-m’hi ,trencaria amb la legalitat vigent. No ho he fet fins ara, no penso fer-ho en el futur. I estic convençut de que els meus conciutadans em voten pel que faig pel poble i no pel que pugui dir sobre temes externs.
I sorprèn, la alegria i inconsciència de molts càrrecs en pronunciar-se sobre un tema tant seriós com la possible independència de Catalunya, respecte Espanya. D’entrada o desconeixen o amaguen que si es marxés d’Espanya , es marxaria també de la Unió Europea. El que alguns promotors diuen de pressuposar la possibilitat d’una Catalunya independent dintre d’Europa no és ni possible ni realitat, ni legal, amb les lleis vigents.
Per tant, no expliquen que cas de sortir, passaríem a la cua dels països que demanen entrar a la UE. Posaríem fronteres, i tornaríem a situacions vistes quaranta anys enrere.
En fi, qui pensi que aquesta seria una bona sortida pel país que s’ho faci mirar. Amb tot, aquests dies les posicions dels partits son molt pedagògiques. Tenim els posicionaments d’ERC a favor, d’ICV, a favor però cada vegada menys. I la sorprenent posició de CiU que hi dona suport sense ser impulsor. Trenca amb la centralitat de sempre, i es col•loca en una via sorprenent i mai vista en un partit nacionalista, però de dretes que sap que la independència no és desitjable i que pot portar seriosos problemes al país.
I és que tot aquest moviment alegra la vida al PP. I li fa guanyar vots i posicions a nivell estatal, però també a nivell de Catalunya. No podien pensar mai que serien tant afavorits per posicions extremistes que els permeten sortir a defensar propostes centralistes. Es a dir, uns alimenten els altres.
Però, es juga amb foc. Tocar sentiments d’una manera tant alegre i inconscient, no pot ser mai positiu. I sinó ho veurem dintre d’unes setmanes quan la dreta espanyola més rància comenci a demanar boicot a productes catalans, i organitzar una mena de guerra santa contra tot el que sigui d’aquí. Si moltes empreses ja tenien problemes generats per la crisi mundial, ara podran afegir-hi altres procedents d’aquesta dinàmica sense futur. I el callar no és bona sortida.
En tot cas, els socialistes volem mantenir la posició habitual de seny, tot i ser contundents en les negociacions i exigències de tracte digne, amb les institucions estatals. Però , trencar ponts de diàleg i col•laboració mai ha donat bons resultats. I sinó veurem què diuen els partits impulsors i recolzadors de les consultes, d’aquí a tres o quatre mesos.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Tuesday, September 22, 2009

 

ACCIO- REACCIO

ACCIÓ – REACCIÓ
Quin immens favor s’està fent al PP a nivell de tot Espanya. El tradicional “seny”català deu estar de vacances, en uns quants municipis del país, i l’han perdut alguns dels partits del mapa català.
Quan tenim el país i amb ell, bona part del món, en una situació de crisis mai vista, aquí ens podem entretenir a discutir sobre les essències pàtries i promoure consultes populars per votar per una suposada independència d’Espanya, amb una alegria i inconsciència increïbles.
Grups municipals i equips de govern que haurien de dedicar tots els seus esforços a resoldre els problemes dels ciutadans, prefereixen embrancar-se en discussions sobre la independència del país, amb una frivolitat, i uns nyaps organitzatius, i democràtics que fan envermellir als més seriosos.
Periòdicament ja hem vist situacions semblants. Recordo algunes campanyes anteriors a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona que ara molts no volen rememorar. Gent que els considerava negatius, imposats, descatalanitzadors, abusius, destrossadors, i un llarg etcètera, no gosen ara reconèixer l’error. Tampoc , el reconeixeran els qui ara impulsen consultes com qui fa una festa qualsevol.
No son conscients del mal que ens fem tots plegats, a nivell català , a nivell espanyol i a nivell europeu. Quina poca serietat de pensar que Catalunya podria esdevenir independent, en el marc europeu, sense passar a la cua dels països que demanen entrar-hi. Es que , abans de convocar consultes convindria mirar les lleis fonamentals de cada institució. I els convocants haurien de dir que els resultats no serviran per res.
Però, si això és difícil de demanar als impulsors de les consultes, el que és realment sorprenent és la posició de partits considerats centrals, equilibrats, d’ampli espectre i defensors de la legalitat vigent. Es el cas de CiU. Francament la seva posició en aquesta dinàmica és increïble. Trenca la centralitat de la qual sempre ha fet ostentació i s’embranca en una via que l’allunya clarament del govern i la posa en confrontació amb altres forces polítiques espanyoles.
Que , posicions similars les adoptin ERC i ICV, son sorprenents , però esperables perquè han d’alimentar algunes proclames fetes en el passat i rivalitzen entre ells per veure qui la diu més grossa. Creuen haver trobat el elixir del creixement en vots, i fins que no passin l’examen de les eleccions no es donaran compte de si la gent premia o castiga aquests posicionaments.
Però, el que més preocupa és la despreocupació per la imatge que envia Catalunya cap a la resta d’Espanya i cap a Europa. La fins ara comunitat més europeista, resulta que vol marxar d’Espanya i d’Europa. Repeteixo que això seria així si prosperés la suposada independència.
Però, és que s’està fent un immens favor al PP, i a la dreta més dura , catalana i espanyola. Ara, ja només falta que alguns sectors espanyolistes, demanin el boicot als productes catalans i afegim a la crisis mundial , la crisis local. I això, que ningú ho dubti arribarà ben aviat. Sortiran els aprofitats de sempre i diran que si volem marxar, que marxem i mentrestant que ningú compri. Realment algú creu que això beneficia Catalunya? On és la societat civil, industrial, empresarial, cambres ? No tenen res a dir?
Veurem quins resultats venen d’aquestes aventures, però als socialistes que no ens busquin a l’hora de destrossar ponts i vies de diàleg i col•laboració.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Friday, September 18, 2009

 

L'ECONOMIA DELS BOLETS

L’ECONOMIA DELS BOLETS
Entrats ja en la temporada de bolets, haurem de veure com afecta la crisis a tot aquest important sector. Molt sovint no donem gaire importància a àmbits de l’economia que sí la tenen i, molt rellevant, en un ampli territori del país.
Recordo encara el gest de sorpresa fet per un representant d’Hisenda, una quinzena d’anys enrere, quan va valorar el moviment econòmic que suposava el mercat de la tòfona a Catalunya. Un mercat molt poc transparent i dut a la callada, precisament per no aixecar l’interès dels governs, i dels recaptadors d’impostos.
En el tema dels bolets també s’han fet estudis aproximats, impossibles d’ajustar degudament per la dispersió, varietat i estacionalitat. Però, tots els experts hi posen un bon grapat de milions d’euros. Però, aquest no és tant l’objecte d’aquestes ratlles, com la de constatar la importància per moltes economies familiars d’aquesta riquesa.
I és que moltes persones arrodoneixen els seus ingressos amb altres procedents de la collita de bolets i això els permet fer despeses extres que no es podrien permetre sense aquest complement.
Complement que en molts casos pot superar els tres, quatre o cinc mil euros per temporada, si és bona i prou llarga. Es evident que aquests ingressos extres, suposen una riquesa considerable en molts pobles petits i mitjans, en els quals hi ha una dotzena, o quinzena de persones que s’hi dediquen plenament. Sigui perquè estan ja jubilats, sigui perquè tenen altres feines que els permeten compaginar amb anar a collir bolets.
Tanmateix , hi ha conductes que posen en perill aquesta economia extra , que porta ja molts anys de vigència en les nostres comarques. I és la massificació de buscadors de bolets, vinguts de tot arreu, sense un bon coneixement de les espècies, ni del territori ni complidors de les regles de civisme.
No és estrany que els propietaris de boscos se sentin desprotegits i indignats. Una cosa era veure la gent del país anant al bosc, aprofitar una de les seves riqueses, i marxar sense haver fet cap mal, i una altra cosa és contemplar una invasió diària de gent que considera el bosc seu, i que maltracta bona part del que hi troba, i hi deixa escombraries per tot arreu.
També aquí haurà d’arribar la imposició d’un cert ordre regulador. Difícil i complicat de redactar i sobretot de fer complir, però és evident que no podem tolerar que cada temporada signifiqui una mena de marabunta per molts indrets de Catalunya. S’han de promoure campanyes de divulgació i coneixement del medi, campanyes de civisme i comportament adequat en el bosc, i normes reguladores amb les sancions corresponents.
I no em refereixo a tenir cap carnet de boletaire, sinó a convertir-nos una mica tots en vigilants i protectors del bosc, criticant i, si fa falta denunciant comportaments incívics, fins aconseguir el respecte degut a la mare terra.
Suposo que no voldríem arribar a extrems assolits en altres països europeus en que s’ha limitat la collita de bolets per persona i dia, a un quilo, per evitar la seva desaparició. Aquí anem per aquest camí sinó hi posem remei a temps. Millor prevenir que curar. Estem a temps d’evitar-ho, sempre que ens hi posem tots sèriament. I és que la riquesa que suposen i el lleure que ofereixen son immensos.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.

 

ANUNCI VENDA PARCEL.LES AJUNTAMENT

ANUNCI
Aprovat l’expedient administratiu d’alienació de 4 parcel.les propietat de l’Ajuntament que provenen del 10 % de l’aprofitament mitjà de la Unitat d’Actuació 2, anomenada del Camí de la Roca, s’anuncia la convocatòria de concurs públic per alienar aquests béns patrimonials, de conformitat amb el plec de clàusules administratives particulars aprovades per acord de la Junta de Govern Local de data 24-06-2009.

1. Entitat convocant:
a) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria
b) Número d’expedient: 1/2009-AP

2. Objecte del contracte
Parcel.la núm. 5 Urbana. Superfície 90 m2. Tipus licitació: 46239,89 €
Parcel.la núm. 6 Urbana. Superfície 94 m2. Tipus licitació: 47673,89 €
Parcel.la núm. 7 Urbana. Superfície 96 m2. Tipus licitació: 47831,87 €
Parcel.la núm. 8 Urbana. Superfície 94 m2. Tipus licitació: 47831,87 €

El tipus de licitació expressat és el mínim per a cada parcel.la i no inclou l’IVA.
3. Presentació de les ofertes: les proposicions es presentaran a la secretaria de l’Ajuntament.
a) Data límit de presentació: 30 dies, a partir de l’endemà de la darrera publicació al Butlletí Oficial de la Província .
b) Documentació que cal presentar: la que detalla el plec de clàusules.
c) Lloc de presentació: Ajuntament de Borredà.
Domicili: Plaça Major, 14.
Població i codi postal: 08619-Borredà
d) Model de proposició: figura transcrit al plec de clàusules

4. Obertura de les ofertes:
a) Domicili: Plaça Major, 14
b) Població: Borredà
c) Data: dilluns, dimecres o dissabte següent al de l’acabament del termini assenyalat per a la presentació de proposicions.
d) Hora: 12 hores

Borredà, 16 de setembre de 2009
L’ALCALDE



Joan Roma i Cunill

Thursday, September 17, 2009

 

COMENCEN LES OBRES ZONA CABANES

EL DILLUNS DIA 21 COMENCEN LES OBRES DE MILLORA DE LES CAPTACIONS D’AIGUA
El dilluns dia 21, començaran les obres adjudicades a l’empresa Excavacions Cabanes, consistents en connectar els dos pous de captació situats a la zona de Cabanes, i automatitzar totes les instal.lacions d’aigua.
Aquestes obres tenen un cost de 100.000 euros que es financien amb un ajut de la Diputació de Barcelona i un altre del Departament d’Agricultura. La previsió és que en un mes estiguin acabades i puguin entrar en funcionament.
La millor prestació que donaran aquestes obres serà la de poder regular l’extracció d’aigua de cadascun dels pous que tenim i no haver-hi d’anar personalment. Igualment es podran tancar les captacions en cas de pluges .
Amb aquesta obra donarem per acabades les obres de millora de la zona de captació i quedarà finalitzar la gran obra finançada pel FEIL, com és cobrir el dipòsit de Subirà.

Wednesday, September 16, 2009

 

RENOVACIÓ CARRERS ZONA NORD

RENOVACIÓ DE 3 CARRERS DE LA ZONA NORD DE BORREDÀ.
Demà, dijous, començaran les obres de renovació i asfaltatge de tres carrers de la zona nord de Borredà. Concretament s'actuarà en els carrers Barcelona, Girona i Tarragona. I les obres consistiran en arrencar, triturar i preparar la base dels tres carrers que es varen fer 18 anys enrere, i que es troben en molt mal estat, degut a les obres de construcció de vivendes en aquesta àrea residencial. Tot seguit s'hi posarà una capa d'asfalt en calent.
Durant aquest temps, s'han construït més de 30 vivendes unifamiliars aïllades i en el seu moment aquests carrers ja es varen deixar sense la capa d'asfalt definitiva per evitar fer-la malbé durant les obres.
Ara es procedirà a l'asfaltat definitiu. Les obres s'han adjudicat a l'empresa Pasquina, i tenen un import de 50.000 euros, obtinguts d'un ajut del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Està previst que les obres estiguin acabades a finals de la setmana vinent.
Aquesta millora suposarà un canvi important en tota la zona residencial, però molt especialment també per la zona escolar i esportiva, degut a que el carrer Barcelona és el que comunica amb aquests equipaments.

Tuesday, September 15, 2009

 

PARADOXAL DIADA

PARADOXAL DIADA
Es ben cert que el nostre país passa per períodes de “rauxa” , ben difícils de resumir i de valorar, degut a la diversitat i multiplicitat d’actes, pronunciaments, festes, manifestacions i, consulta popular inclosa. Aquest any no ha estat pas una excepció, ans el contrari ens ha ofert un repertori variat i molt representatiu de com pensen i actuen molts col•lectius.
En ben pocs països podríem veure aquests contrastos en el dia de la festa nacional. Que es pugui començar de bon matí, escridassant els dirigents dels partits que van a fer la ofrena floral davant l’estàtua de Casanova . O que es faci el mateix en el Fossar, entre partits independentistes, no deixa de ser paradoxal.
Després en la manifestació o les manifestacions, es repeteixen les imatges del matí, i es veuen cares sorprenents en alguna de les manifestacions, com la de Laporta, al capdavant d’una d’elles, reclamant la independència, fet que suposaria la immediata defunció del club que presideix, cas de produir-se.
O en el mateix acte institucional, un dels partits de govern, proposa i després mig rectifica , una protesta per la participació de la cantant israelí Noa, provocant desconcert i perplexitat en altres partits i col•lectius, i queixes de les autoritats israelianes. Poca diplomàcia i moltes ganes de sortir als mitjans de comunicació.
I com a culminació dels tres dies de festa, no podia faltar la cirereta del pastís, situat a Arenys de Munt. Qui hagi seguit aquest serial francament pot comprovar que en alguns llocs els catalans hem perdut el sentit del ridícul. Com alcalde, he sentit vergonya aliena davant les excuses, subterfugis, canvis de lloc, explicacions contradictòries, i preparació de la consulta popular , en forma d’un nyap monumental.
Si un alcalde i un equip de govern volen emprendre una via il•legal que ho diguin i siguin conseqüents. Dir que sí, i després buscar desesperadament com sortir de l’embolic a les esquenes d’uns altres, em sembla penós. Però, és que qui va escoltar i veure les gravacions dels preparatius de la consulta, posaven els pèls de punta, pel que tenien de poca serietat.
Però, és que si com alcalde, se m’ocorris convocar una consulta popular per algun tema legal i de competència municipal, i anés a votar només el 41% del cens, el següent pas que faria seria presentar la renúncia al càrrec. En aquest cas, no, cares rielleres i exultants davant un resultat paradoxal. No es tractava de consultar sobre una actuació municipal sinó sobre un tema tant seriós com demanar la independència de Catalunya, i un 59% es queden a casa. Fem-nos-ho mirar.
I la ressaca de la diada, no s’esgota el mateix dia, sinó que porta cua. Animats per aquesta consulta, se’n volen fer més. Jo no sé la feina i maldecaps de tots aquests equips de govern que ara diuen voler dedicar hores i dies de discussió per proposar una cosa il•legal. Per la meva part, crec que els alcaldes ens hem de dedicar a les competències que tenim encomanades i per les quals ens han votat els nostres ciutadans. Voler entrar en competències d’altres institucions, no solament és paradoxal, sinó demostratiu de la falta de dedicació a les tasques pròpies.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Monday, September 14, 2009

 

PROPERES OBRES CARRERS ZONA NORD

DINTRE DE POCS DIES ES FARAN LES OBRES DE RENOVACIÓ CARRERS
BARCELONA, GIRONA I TARRAGONA.
En els propers 15 dies està previst que comencin les obres de renovació dels carrers de la zona nord, Barcelona, Girona i Tarragona. Les obres consistiran en treure la capa actual d'asfalt, triturar-lo i posar una nova capa asfàltica , en calent en els tres carrers.
Les obres tindran una durada d'una setmana, si el temps ho permet, i avisarem a tots els veïns perquè durant aquests dies tinguin la precaució de deixar els cotxes aparcats fora de la zona de treballs.
L'endemà que s'hagi asfaltat ja es podran fer servir els nous carrers. Aquesta actuació estava en el nostre programa electoral i és possible gràcies a la obtenció d'una subvenció de 50.000 euros del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Precisament aquest és el cost de la renovació dels tres carrers.
I hem deixat per l'any vinent la renovació del carrer Camí de Cal Gall, que tindrà una forta circulació de camions durant les obres d'urbanització de la Unitat d'Actuació núm 1, i que una vegada acabada, demanarem una nova subvenció per poder renovar aquest carrer.
El darrer carrer de la zona nord, el carrer Lleida, també serà renovat però a càrrec dels propietaris de la urbanització de Cal Gall.
Per tant, dintre d'un mes, els tres primers carrers quedaran com nous, i l'any vinent s'actuarà sobre el tercer i quart carrer.
Més endavant, i en funció de les subvencions que puguin arribar, s'actuarà sobre l'enllumenat públic d'aquesta zona. Tenim previst de canviar-lo tot per un altre que s'adapti a la llei de contaminació lumínica i que suposi un estalvi energètic.

Sunday, September 13, 2009

 

GRAN EXIT DE LA MOSTRA DE FORMATGE

EXIT COMPLERT DE LA PRIMERA MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE CATALUNYA:
Aquesta tarda de diumenge s’ha clausurat la primera mostra de formatges artesans de Catalunya.
La primera valoració que cal fer és totalment positiva en tots els aspectes inicialment programats. Ha estat una mostra representativa de tot el sector amb la participació de 24 mestres formatgers. Un important nombre que ha permès omplir la Plaça Major, de formatges d’una gran varietat i riquesa.
Un altre aspecte és que no fos una fira, sinó una mostra, amb aspiracions pedagògiques que també s’han complert a bastament amb la edició del documental que s’ha anat passant al llarg dels dos dies en el Centre Cívic, però també amb la exposició de pòsters de tots els mestres formatgers participants. O igualment amb els tallers de formatgeria que s’han dut a terme a les Escoles de Borredà i que han vist desbordades les peticions de participació de nens i nenes.
També ha estat una mostra alegre, amb la intervenció el dissabte d’un grup de música tradicional del Pirineus, “Fent la rouge”, que varen animar la mostra des de diferents punts de la Plaça Major.
I avui, diumenge, ha intervingut Lluís Pinyot un animador nat que porta molts anys a l’esquena en l’ofici de conjuntar música, contes, balls, i que s’ha pogut comprovar amb tots els nens i nenes, pares i mares presents a la Plaça.
Un encert també ha estat el Túnel del Formatge, l’indret elegit per les degustacions. Ben elegit i ben presentat. Ha permès que moltíssim gent podés degustar un bon nombre de formatges ben diversos i representatius del nostre país.
En resum, i pel nombre de vehicles que es de protecció civil s’han comptabilitzat tant en l’aparcament municipal com en el camp de futbol i alguns altres carrers i zones del poble, podem calcular en unes 2.000 persones les que han passat per la mostra en els dos dies de durada. El temps ha acompanyat i això era important, tot i la pluja caiguda el dissabte a l’hora de dinar però que no va espatllar la festa.
Com alcalde, vull felicitar els impulsors de la mostra i a tots els col•laboradors i voluntaris que han fet possible un esdeveniment de primera magnitud en un poble petit com el nostre. Aquest cap de setmana , Borredà, ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació i tota la gent que ens ha visitat ha elogiat la capacitat per organitzar una mostra amb una qualitat, rigorositat i bon desenvolupament, més propi d’un gran organisme que d’un poble.
Enhorabona a tots, i que la mostra continuï, si els organitzadors volen aquí a Borredà, encantats de tornar-la a acollir i si va cap un altre municipi, encantats d’ajudar-los a repetir l’èxit d’aquí.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

Tuesday, September 08, 2009

 

MITJANS DE COMUNICACIO TERRITORIALS

MITJANS DE COMUNICACIÓ TERRITORIALS
Sense entrar en el llarg debat de la nova organització territorial en regions o vegueries, el que cal reconèixer és el rellevant paper jugat pels mitjans de comunicació , en aquestes i altres comarques, per crear una nova realitat territorial.
Trenta anys enrere, ens coneixíem ben poc, tant a nivell d’una mateixa comarca, com entre comarques veïnes. La creació de diaris, revistes, ràdios i televisions, ha facilitat el coneixement i apropament de tots entre tots. I d’aquest coneixement n’ha vingut un lògic apropament i una major facilitat per col•laborar i cooperar en projectes comuns.
Les noves tecnologies han reforçat aquest apropament, però també el poden entorpir en funció de com actuïn les noves empreses concessionàries , i de la distribució territorial de les llicències, freqüències o cobertures. I alguns perills veiem en la aposta per cobrir zones més àmplies en detriment de les més petites, o menys poblades o menys interessants econòmicament parlant.
M’explicaré amb exemples ben concrets i propers a tots nosaltres. Ningú podrà negar que la creació de Regió 7 va permetre un intercanvi de coneixences entre comarques veïnes que ben poca informació tenien una de l’altra. D’aquelles coneixences se n’han derivat uns contactes, unes col•laboracions i cooperacions que difícilment s’haguessin fet sense aquesta eina de comunicació.
Però, al costat d’aquest mitjà, relativament gran i extens, n’hi ha d’altres que fan les mateixes funcions en territoris més petits, amb uns resultats similars. Podríem parlar de la revista Celsona, a la comarca veïna del Solsonès, la qual permet relligar tots els municipis de la comarca, entre ells i amb la capital. Es un element essencial de proximitat i de “país”, entès com a comarca.
Similar funció exerceix la revista La Rella, a la subcomarca del Lluçanès. Una eina bàsica de coneixement, difusió , impuls , informació i documentació de tot el que passa en els municipis que conformen aquest territori. Una realitat coneguda i viva, per art i gràcia d’uns entusiastes col•laboradors que la fan possible.
El mateix podríem dir de Ràdio Berga, per la comarca del Berguedà. Un mitjà àgil, coneixedor de la comarca i difusor de tot el que hi passa , s’hi viu, preocupa o s’hi promou. Una eina fonamental també per viure esdeveniments en viu i en directe, que permet acostar-los a gent més llunyana o en situació d’impossible assistència.
I altres mitjans han nascut per fer funcions similars, tenim el Berguedà Actual, publicació gratuïta, d’àmplia difusió i extensió i que igualment acosta la informació de tots els municipis de la comarca.
O la Televisió del Berguedà que amb les noves tecnologies i llicències donades no podrà continuar la seva tasca, i no serà possible veure la retransmissió de esdeveniments fonamentals com la Patum, la Gala de Queralt, la Setmana Medieval de Bagà, el campionat d’escacs de La Pobla, etc, etc,
Els mitjans propers son els més apreciats per la gent del territori. Els hi fan arribar noticies, informacions i documentacions que els interessen enormement. S’ha de fer el possible per evitar la seva desaparició. La proximitat permet valorar la llunyania. I en tenim uns bon exemples en les mitjans abans esmentats i altres que per raons d’espai no he pogut descriure. Tots ells son eines essencials de coneixement i proximitat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Monday, September 07, 2009

 

PRIMERA MOSTRA DE FORMATGES

PRIMERA MOSTRA DE FORMATGES ARTESANALS
El proper cap de setmana, dies 12 i 13 de setembre tindrà lloc la primera Mostra de Formatges Artesanals. Aquesta mostra comptarà amb la presència de 24 mestres formatgers, i el diumenge hi assistirà el Conseller d'Agricultura i Acció Rural, Joaquim Llena.
També nombrosos alcaldes i representants de organismes i institucions comarcals vindran a la Mostra, en un desplegament de mitjans que feia temps no veiem en el nostre poble.
Aquesta Mostra ha de servir per donar a conèixer un dels productes més apreciats de la gastronomia catalana, el qual ha tingut un creixement molt important en els darrers anys, amb la obtenció d'importants premis a nivell nacional i estatal.
Si el temps acompanya esperem un volum enorme de visitants, per la qual cosa em permeto demanar a tota la gent del poble que deixi els seus cotxes en els garatges, o en llocs més allunyats del centre i així facilitar l'aparcament a la gent que vingui de fora.
Com aparcament tindrem el municipal, en primer lloc, i després el camp de futbol. Per la organització del tràfec s'ha demanat la presència de 4 membres de Protecció Civil, de manera que puguin canalitzar els vehicles cap a l'aparcament municipal, i quan , aquest estigui ple, cap al camp de futbol i d'aquí cap al camí de la Roca i carretera de Sant Jaume per sortir.
Recordem que s'han repartit programes per totes les botigues i n'hi ha també a les cartelleres. La Mostra ocuparà tota la Plaça Major, però hi haurà activitats a les Escoles , i en el Centre Cívic. De fet en el Centre Cívic , cada mitja hora passaran un documental a l'entorn del formatge que serà un dels atractius de la Mostra.
I també s'aprofitarà la Mostra perquè els mestres formatgers tinguin intercanvi d'experiències entre ells i discuteixin sobre el seu futur. La presència del Conseller d'Agricultura té una gran rellevància, precisament per escoltar les propostes d'un sector important ,lligat a la ramaderia, del nostre país.
Animem a tothom a participar-hi i es podran degustar formatges de tots els expositors. Una autèntica mostra de tot el que es fa a Catalunya.
Bona Mostra i felicitats a tots els organitzadors, i participants.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

 

TROBADA DE PUNTAIRES

EXCEL.LENT TROBADA DE PUNTES AL COIXÍ.
Ahir, diumenge tingué lloc una nova trobada de puntes al coixí amb la novetat d'haver-se fet a la Plaça Major i no a la zona esportiva. Tothom va trobar més encertada la nova ubicació perquè a la Plaça Major, la trobada llueix més i permet a la gent del poble estar-hi més de temps.
El nombre de participants fou molt elevat, prop de 60, la qual cosa va suposar tornar als principis de les trobades quan venien puntaires de molts indrets diferents.
Aquesta trobada, organitzada per la colla de puntaires de Borredà, va demostrar una vegada més la varietat i riquesa d'aquesta activitat. Un any més l'ajuntament facilitarà els medis per continuar fent punta al coixí en el Centre Cívic, com una de les activitats principals de la Associació de la Gent Gran.
I trobades com aquesta permeten veure què fan en altres pobles i intercanviar experiències. De fet, hi ha nombrosos indrets on s'organitzen aquestes trobades i el bon gust deixat per la trobada d'ahir permet ja garantir la seva repetició l'any vinent.
Com alcalde, felicito a tots els participants i molt especialment les de Borredà que varen garantir una excel.lent organització.

Thursday, September 03, 2009

 

PANORAMA DESPRES DE LA BATALLA

PANORAMA DESPRÉS DE LA BATALLA.
Es un títol suposat, però dona una imatge força real del panorama que aquests dies es pot contemplar al llarg de tota la Riera de Merlès. Un estiu més, però aquest en especial ha estat desastrós per la Riera. Segurament la crisis econòmica ha ajudat a omplir més que mai de cotxes, banyistes, gent de paella, d’entrepà o de prendre el sol, etc.
El resultat el tenim a la vista amb centenars i centenars de tota mena de deixalles, escampades per una àmplia zona , a banda i banda, i al llarg de més de 20 quilòmetres. Un volum enorme, amb un pes de vàries tones, que ha quedat com a mostra del comportament incívic de centenars de persones que cada setmana han anat a la Riera.
Durant l’estiu he donat vàries voltes per la Riera, des de l’Hostalet fins a Sant Cristòfol, i veritablement hi havia dies en que els cotxes es comptaven per centenars. També hi ha hagut alguna concentració de persones d’altres països que han trobat en algun dels gorgs un lloc apropiat per banyar-se i fer-hi alguna de les cerimònies tradicionals, amb espelmes, menjar, etc, que després quedaven en l’indret escollit.
Sigui com sigui, s’ha de buscar i trobar una solució a la disbauxa, de cara l’any vinent. No pot ser que bona part dels usuaris de la Riera, tinguin el costum de llençar les deixalles, en comptes de tornar-les a casa, o de penjar les bosses en algun arbre o sota alguna boixera pensant que algun àngel de la guarda les passarà a recollir.
I els àngels, ara, hauran de ser els ajuntaments. Per la part que em toca, com alcalde de Borredà, estem estudiant la manera de recollir i netejar tot el nostre tros que son més de 8 quilòmetres. Estem parlant de molta feina i un elevat cost, però amb la dificultat afegida de que no és fàcil trobar qui faci aquesta feina.
S’han d’anar buscant totes les deixalles, recollir-les, carregar-les i portar-les cap a contenidors especials o directament a l’abocador de Berga. I fer-ho el més aviat possible perquè aviat estarem a l’hivern, o algunes pluges intenses poden ajudar a escampar encara més tota la brutícia.
I l’ideal seria fer-ho conjuntament els ajuntaments afectats. Tots petits i amb pocs recursos, i demanar a la Generalitat que pagui el cost. Al cap i a la fi, va ser la Generalitat la que va aprovar la qualificació de Espai Natural a bona part del recorregut.
Sempre hem tingut problemes per obtenir ajuts, i després dificultats per cobrar-los i justificar-los, perquè si cal contractar una empresa especialitzada el cost pot ser prohibitiu.
En resum, qui visiti la Riera tindrà una imatge de que el nostre país està lluny de la sensibilitat per la natura. I que podem declarar zona protegida a un determinat territori, però després no enviar-hi personal, que supervisi i controli el bon ús d’aquest indret. I una vegada embrutat, tampoc es faciliten ajuts per netejar-lo. Massa contradiccions entre el que es predica i el que es realitza.
En tot cas, i un any més, tocarà els ajuntaments destinar esforços, recursos i personal per deixar la Riera neta si volem protegir-la i que la gent que vingui vegi un dels paratges més naturals i bonics de Catalunya. Qui vingui ara, tindrà una brutal lliçó de com no s’ha de comportar la gent . Veiam si algun dia aconseguim conscienciar a la gent, o castigar-la durament. I és que en pocs dies començarem la campanya dels bolets. Una altra prova dura per la natura i pels qui apostem per fer-ne un bon ús.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.

Wednesday, September 02, 2009

 

PROPERES ACTUACIONS MUNICIPALS

PROPERES ACTUACIONS AJUNTAMENT.
Retornats ja de les vacances, l'ajuntament torna a la seva feina habitual i com a primeres actuacions figuren el que dilluns vinent, s'acaba el termini perquè les 11 empreses presentades per l'adjudicació de les obres de la urbanització de Cal Gall, presentin les ofertes econòmiques. Tot seguit, el dimecres dia 9, es reuniran els tècnics per estudiar, puntuar i informar sobre les ofertes presentades i finalment la mesa de contractació decidirà l'empresa adjudicatària.
Feta la adjudicació, les obres podran començar, una vegada feta l'acta de replanteig. Es a dir, que les previsions per iniciar les obres se situen cap a finals del mes d'octubre.
Aquesta és una de les obres més grans que s'han fet en el poble. Té un import de més de 900.000 euros i suposarà posar 21 parcel·les a la venda.
La situació és esplèndida, i la urbanització es farà amb totes les normes de qualitat requerides i fent una especial atenció al medi ambient. En aquesta urbanització hi haurà doble xarxa de clavegueram, una per les aigües netes, i una altra per les aigües brutes.
I amb aquesta urbanització l'equip de govern socialista donarem per acabades les ampliacions del casc urbà, per considerar que la part nova i la vella estaran en una bona harmonia, equilibri i proporcions.

Una altra actuació a dur a terme en les properes setmanes serà l'acabament de les obres del nou dipòsit general de Subirà de un milió de litres. Amb els fons del FEIL, s'han fet els fonaments i les quatre parets del dipòsit, el qual ha estat sotmès a les proves pertinents de seguretat i estanquitat que ha passat satisfactòriament.
Ara toca cobrir el dipòsit, amb un cost de 60.000 euros que hem aconseguit de la Diputació de Barcelona. La previsió és poder adjudicar l'obra a finals d'aquest mes de setembre i tenir-la acabada a principis de novembre.
Una vegada acabada l'obra es podrà ja empalmar a la xarxa general d'aigua de Borredà. Aquest nou dipòsit suposarà una garantia bàsica per assegurar el subministrament d'aigua al poble durant els propers anys.

Una tercera actuació a fer en els propers dies serà la execució de les obres de automatització de les captacions d'aigua situades a la zona de Cabanes.
Amb una subvenció de la Generalitat i una altra de la Diputació es durà a terme aquesta obra de cent mil euros que garantirà les captacions d'aigua del poble i permetrà passar-les de funcionament manual a automàtic.
Amb aquesta obra, es podrà programar l'horari de funcionament de cada pou, l'extracció d'aigua i la seva conducció cap els dipòsits de sedimentació, i d'aquí cap a la xarxa general. Es una obra de gran importància perquè facilitarà enormement el treball de la brigada d'obres que ja no tindrà d'anar cada dia a les captacions, sinó que tindran programada tota la instal·lació.

Tuesday, September 01, 2009

 

CAMINS RURALS - CAMINS ESSENCIALS

CAMINS RURALS – CAMINS ESSENCIALS
He pogut llegir en el darrer número del Celsona, un article sobre el Pla de Camins del Solsonès. Sense entrar en el detall de l’assumpte que no conec prou bé com per emetre opinió, sí voldria aprofitar aquestes pàgines per criticar una situació que afecta tot el país i no troba solució.
Tothom té tendència a reclamar millores en les grans vies urbanes i interurbanes. Fins i tot en aquelles que relliguen la ciutat amb el món rural, però son ben pocs els que reclamen solució a les deficients comunicacions per camins rurals.
La majoria son camins de dubtosa titularitat. Molts s’han fet servir sempre per part de les cases habitades , en el seu recorregut, i ha anat a compte d’ells el seu manteniment i millora. No hi havia cap dubte respecte qui se n’havia de fer càrrec d’ells. Però, la societat ha canviat i el món rural , també.
Moltes cases han quedat deshabitades i molts camins son utilitzats, més per la gent de ciutat que no pas per la de pagès. Aleshores qui se n’ha de fer càrrec del seu manteniment ? Poc a poc, com tantes altres coses del país, s’ha traspassat la responsabilitat cap els ajuntaments. I els ajuntaments es troben amb multitud de camins que necessiten ser mantinguts, sense tenir els diners per fer-ho. I a vegades, tampoc la competència .
En els darrers anys, davant la falta de claredat en la titularitat, s’han promogut inventaris de camins per establir la responsabilitat de cadascú en aquest tema. Hi ha comarques que fa més de deu anys que tenen l’inventari per aprovar perquè d’aquesta aprovació en depenen les obligacions que comporta si un camí es considerat privat o públic.
Perquè en cas de ser públic pertoca a l’ajuntament fer-se’n càrrec, i el cost pot ser impossible d’assumir per les arques municipals. Aleshores què fer? Toca demanar subvencions a les altres administracions.
I aquí s’obre un ventall de possibilitats, però també de dificultats considerables. En primer lloc, per decidir el tipus d’obra a realitzar. Anys enrere era habitual arreglar els camins amb terra. Ara cada vegada més, s’opta per l’asfaltat o el pavimentat. Queda molt millor, però el cost de manteniment és molt més elevat. Per tant, solució per avui, però problemes pel futur.
En diferents ocasions s’ha demanat que tots els camins públics fossin traspassats a d’altres administracions, com les Diputacions o la Generalitat. Es inviable, i inacceptable per elles pel que suposa de complexitat de gestió i sobretot pel cost. Què cal fer, doncs?
Hauria d’existir un fons especial, anual i permanent , destinat a ajudar els ajuntaments en el manteniment de camins. Fets els inventaris de tots ells, s’hauria d’establir un import per quilòmetre, millorat en funció de la situació del camí i del municipi. No val el mateix un camí de pla que un camí situat a alta muntanya.
Es comença a parlar de solucions com aquestes en diferents àmbits del govern, i els municipis. El que queda clar és que els camins rurals son essencials per mantenir arrelada la població en el territori i al mateix temps posar el territori a disposició de la gent, en general que els utilitza per lleure.
El que no pot continuar és la situació actual. Els ajuntaments no poden assumir aquest cost, i els particulars tampoc és just que paguin per camins que fa servir tothom i que espatllen més els altres que no pas ells. Si tot és de tots, s’ha de pagar entre tots.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

This page is powered by Blogger. Isn't yours?