Tuesday, August 30, 2011

 

RECAPTACIÓ LLUITA CONTRA EL CÀNCER



RECAPTACIÓ LLUITA CONTRA EL CÀNCER – 2011
Tal com és tradició des de fa molts anys, la presidenta de l’Associació de Lluita contra el Càncer, Rosa M. Rota, juntament amb altres voluntaris va organitzar la recaptació anual , durant les sardanes del diumenge de Festa Major.
L’import recaptat ha estat de 436,18 euros ( quatre-cents trenta-sis euros amb divuit cèntims). Una quantitat significativament més alta que l’any passat ( 366,15 euros). Per tant, en nom de l’Associació i de l’ajuntament de Borredà donem les gràcies a tots els donants, i comuniquem que l’import recaptat ha estat ingressat en el compte de l’Associació catalana de lluita contra el càncer.

 

VUITENA TROBADA DE PUNTAIRES



VUITENA TROBADA DE PUNTAIRES – BORREDÀ
Aquest proper diumenge dia 4 de setembre a la Plaça Major, tindrà lloc la VIII Trobada de Puntaires .
Aquesta serà una de les edicions més nombroses, amb la previsió d’acollir 100 Puntaires, procedents d’una quinzena de municipis diferents.
L’acte començarà a les 10 del matí fins a la 1. Es donarà la benvinguda a totes les participants, i tot seguit ocuparan els seus llocs en unes taules instal•lades a la Plaça Major, de manera que tots els visitants puguin fàcilment circular per tot l’indret i contemplar els treballs de cada participant.
Organitza la trobada, la Colla de Puntaires de Borredà. Una colla molt activa. Organitza una trobada setmanal, durant 10 mesos a l’any, i convida d’altres colles a venir al poble, com també participen en altres trobades de la comarca o més enllà.
Fruit d’aquestes visites, és el gran nombre de participants en aquesta VIII Trobada. Convidem tothom a visitar el poble i veure el magnífic i variat treball del centenar de persones participants.

Monday, August 29, 2011

 

MOLT BONA FESTA MAJOR 2011



UNA GRAN FESTA MAJOR
Enguany la Comissió de Festes ha demostrat, que tot i la crisis, es pot fer una magnífica festa major.
Conscients del repte i la necessitat d’estalviar, aquest any el pressupost de la festa major havia baixat uns 4.000 euros respecte la de l’any passat, de manera que l’import genèric de la festa, ha pujat a 14.000 euros, amb un resultat de 2.500 euros de dèficit que cobreix l’ajuntament.
La valoració que fem des de l’ajuntament és molt positiva, en primer lloc per l’alta participació, traduïda en la Plaça Major plena en totes les activitats programades, fins i tot alguna de totalment nova, com la del sopar popular amb la participació de 180 persones, de les quals 106 varen anar a fer la caminada nocturna. Tot molt ben organitzat, de manera que tothom en va sortir content. Una experiència per repetir.
En quan, a la resta d’actes, varen ser molt ben acollits i participats, sense cap mena d’incident que podés espatllar la festa.
Així, doncs, la Comissió es pot donar per satisfeta, i pot començar a preparar la de l’any vinent. Hi ha hagut 3 noves incorporacions a la Comissió i previsiblement se’n produiran alguna més en les properes setmanes. Aquesta renovació va molt bé, precisament per aportar noves idees i esforços en benefici de tots.

 

130 ANYS, BEN PORTATS- art. La Rella



130 ANYS , BEN PORTATS
Per diverses causes no vaig poder ser a la celebració de l’aniversari de la construcció del Santuari de Lurdes, de Prats, però voldria aprofitar l’avinentesa per fer algunes reflexions a l’entorn de la festa i sobretot, el santuari.
No sóc creient, però tinc un especial respecte per tots els qui en son, professin la religió que professin. I tinc una especial inclinació per la protecció dels monuments, i he de dir que el santuari de Lurdes té 130 anys molt ben portats, tot i tenir present l’ampliació feta fa cinc dècades.
Es evident que si tots els monuments estesin cuidats com aquest, la seva vida s’allargaria enormement. En el nostre país, tenim tendència a donar gran rellevància als monuments, per l’edat que tenen, i sinó superen els 800 o 1000 anys sembla que no s’hagin de tenir en compte.
Hem venerat tant l’art romànic, que tots els altres han quedat en un segon terme, oblidant que nosaltres ,som hereus dels nostres avantpassats, i tots varen passar per etapes intermitges entre estils d’art, i tots tenen el seu interès històric i artístic. L’important és passar-los a les noves generacions en bones condicions, i per això, ha d’haver-hi un manteniment permanent.
M’agrada visitar el santuari de Lurdes, de tant en tant, i fer la xerrada amb alguns dels voluntaris de l’Associació que en té cura. Felicitats en aquest aniversari, desitjo la continuïtat dels voluntaris, i que trobin el necessari relleu en les noves generacions.
Però, també voldria aprofitar l’ocasió per animar tothom a mantenir el ric patrimoni arquitectònic que tenim. Molt està en perill, perquè no s’hi dedica l’esforç humà ni material per preservar-lo del pas del temps. Un degoter es pot convertir en una ferida greu, unes humitats poden posar en perill els fonaments, i algun vàndal pot espatllar parts essencials de l’edifici.
El santuari de Lurdes està vigilat, netejat, mantingut i millorat constantment, per dintre i per fora. Fa goig visitar-lo i creients o no creients es un magnífic indret per meditar, i tenir unes de les millors vistes de la comarca. Per molts anys.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà)

 

REFORMULACIÓ TERRITORIAL - art. Regió 7



REFORMULACIÓ TERRITORIAL
En uns moments en que la crisis fa replantejar tot el que fins ara s’havia considerat intocable,veiem com uns proposen eliminar les Diputacions, altres modificar-les substancialment, i altres, simplement mantenir-les, tal qual.
El mateix passa amb els Consells Comarcals. Hi ha propostes per tots els gustos. De totes maneres en aquests temes territorials, sobretot s’ha de veure qui governa i quins posicionaments ha tingut en el passat, per fer previsions sobre el futur.
En el cas de Catalunya, les posicions de CiU han estat variables, i molt influenciades pels equilibris de poder viscuts fins fa ben poc. Ara que governen gairebé totes les institucions del país, els costa prendre decisions valentes. Un problema afegit, a una problemàtica complicada i necessitada d’ampli consens territorial i polític.
En el passat varem veure desaparèixer la Corporació Metropolitana de Barcelona, per evitar un suposat “contrapoder” a la Generalitat. El motiu no va ser una reordenació territorial o millora de les administracions, sinó una decisió política , motivada per treure un organisme en mans dels socialistes.
El naixement i funcionament dels Consells Comarcals, tampoc ha estat un model de descentralització i millora de les administracions. Al contrari, en alguns casos ha allargat o complicat algunes de les gestions burocràtiques.
I el naixement i posta en marxa de les regions o vegueries ha quedat estroncat per una de les primeres decisions de l’actual govern. Semblava existir un consens en organitzar Catalunya en sis regions, però ara es parla de set i ningú descarta que sortís una vuitena. Solució: parar rellotges i esperar altres temps.
Per aquesta obligada curta exposició podem veure que el tema territorial ha estat mal portat des del principi i ha donat peu a la desorientació actual. La falta de claredat i valentia, ha motivat l’ampliació del mapa municipal, en comptes de la seva reducció. El mateix passa amb el mapa comarcal. Es varen crear 3 comarques més, respecte la divisió territorial de Pau Vila, i ara hi ha tres o quatre peticions més que podrien ser acceptades. Es a dir, la modificació territorial continua. Estic parlant de modificació, no racionalització.
Doncs, bé, si la crisis obliga o facilita la reformulació territorial, potser que fem ara, els deures que no s’han fet en aquests darrers trenta anys. Fem-ho bé i en profunditat. Qüestionem al mateix nivell diputacions i consells comarcals. I perquè no les regions o vegueries ? Tenim tres nivells clars d’administració: Ajuntaments, Generalitat , Estat.
Les noves tecnologies i carreteres no obliguen a tenir-ne més. Els ajuntaments poden tenir uns organismes supramunicipals que els ajudin, com estan fent les Diputacions, i poden mancomunar serveis, creant Mancomunitats. Tantes com creguin necessàries, trencant els límits comarcals i anant a les qüestions pràctiques.
Per últim, la Generalitat pot tenir regions administratives, però pel que hem vist fins ara, de ben poc serveixen, quan per qualsevol tonteria hem de saltar-nos-les, i anar directament a Barcelona. Si volem estalviar i racionalitzar el país, reformulem tota la organització territorial existent o planificada pel futur. El present és un altre del que havíem pensat.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.

Thursday, August 25, 2011

 

RECONVERSIÓ CONSELLS COMARCALS-art. Celsona



RECONVERSIÓ CONSELLS COMARCALS.
En ple debat sobre el futur de les Diputacions provincials, hauríem de treure la pols als informes sobre la necessària reconversió dels consells comarcals. En tenim 41, tants com comarques i amb unes lleis ja envellides i poc útils per les necessitats actuals.
Es impensable suprimir Diputacions, sense reconvertir els Consells Comarcals. Aquesta és una realitat catalana , inexistent fora del nostre país, de manera que hauríem de començar a pensar en les noves funcions d’aquests organismes perquè, amb la mínima despesa possible, prestin uns bons serveis als ciutadans.
Tenim massa nivells d’administracions i en un moment en que tot es replanteja, també ho hauríem de fer, en el cas que ens ocupa. Si demanéssim a la majoria de ciutadans de Solsona i comarca, el nom del president del CC, en trobaríem ben pocs que el sabessin. I si demanéssim per les competències, i serveis que donen, ens trobaríem amb una resposta similar.
Què fer, doncs, amb aquests organismes? Sincerament crec que el seu futur està en convertir-se en Mancomunitats. Si no volem canviar el nom, no passa res. El cas és que la capital de comarca hauria de fer les funcions de responsable de serveis , a nivell comarcal. Tot el que es pugui ajuntar, i funcionar col•lectivament, no ho deixem en mans individuals. I precisament la comarca del Solsonès , seria un bon lloc per fer-hi una experiència pilot.
Una capital forta, envoltada de pobles molt petits. Ideal per convertir-se en capital de serveis. Tots els possibles. Ja ho és en determinats àmbits, però queda molt per fer. I el benefici seria mutu, per la pròpia capital i per la comarca. Tenir serveis de determinat volum permet estalviar i operar , millor.
Aquest nou Consell Comarcal podria estar presidit per l’alcalde de la capital, amb participació de tots els municipis de la comarca, amb un vot ponderat. Es a dir, amb una certa proporcionalitat , en funció dels habitants. No inventem res, de fet hi ha mancomunitats funcionant amb aquest sistema. I els resultats son clarament satisfactoris.
No és fàcil canviar de model, i menys després de tants anys de funcionament de l’actual. Però , és precisament en temps de crisis quan tot es replanteja i es qüestiona. Ho veiem ara amb les Diputacions, però no en el cas dels Consells Comarcals. Suposo que ja arribarà el moment de fer-ho.
El que no pot continuar és l’actual model de finançament comarcal. Si la Generalitat retalla la seva aportació, els consells hauran de reduir tant el seu funcionament que no tindran raó de ser. I fins ara podien invertir perquè rebien subvencions d’altres administracions. A partir d’ara, els ajuts decauen i plans de millora, com els camins, monuments, etc, no seran viables per falta de fons. Què fer, en aquesta situació? Doncs, reconvertir-los, i francament convertir-los en mancomunitats seria un objectiu ben lògic i pràctic.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Tuesday, August 23, 2011

 

RETORN ALS ORIGENS - art. Regió 7



RETORN ALS ORÍGENS
Durant el mes d’agost ,Catalunya celebra el setanta per cent de les seves festes majors. Pels qui fa anys que participem en l’organització en el nostre poble, podem veure un clar retorn als orígens, en forma d’activitats més “populars” en detriment de les més professionals.
La crisis ha colpejat fortament els grups professionals, i son molts els municipis que han optat per canviar els seus programes i mirar què es feia els anys setanta i vuitanta. No ha estat una mala idea i pel que hem vist, hi ha una nova onada a favor d’espectacles, activitats i iniciatives, senzilles, però molt participatives.
En moltes ocasions, la rivalitat entre pobles portava a incrementar el pressupost de la festa fins extrems difícils d’imaginar. I menys de suportar. Ara, s’ha optat per deixar de banda la rivalitat i anar al pràctic. Fer una bona festa, variada i per a tots els públics, i amb el mínim de cost possible pels participants i organitzadors. La tendència ha començat i durarà uns quants anys de ben segur.
Els difícils moments actuals troben la comprensió de la gent, i ningú entendria grans despeses en festes, i retallades en serveis essencials. Es una més de les mesures de contenció de despeses que s’estan aplicant arreu del país.
Per poder reblar el clau, convindria també recuperar el voluntariat d’aquells anys, quan tot estava per fer. Era habitual trobar voluntaris per qualsevol de les activitats, i tothom estava disposat a col•laborar, ni que fos en petites aportacions personals. Algunes mostres les esteiem veient aquests dies, però encara costa disposar de prou gent per determinats actes. Tot arribarà. Crec que estem en el bon camí.
I és del tot indispensable perquè associacions, entitats, clubs i altres modalitats d’agrupament per fer coses, estan en crisis de vocacions. No passa setmana que no veiem com algunes entitats plantegen tancar per falta de relleu. Moltes vegades els qui estan al davant han repetit diversos cops per falta de substituts, fins que arriba el moment de dir prou. Aquest és el moment delicat. El moment en que una feina de molts anys pot quedar estroncada per sempre més . En tenim mostres a tots els pobles i ciutats.
Potser els nous temps, portaran una nova conscienciació en la manera de participar en els actes. Una manera activa i no passiva. Ja no es pot esperar que les administracions continuïn pagant bona part del cost de totes les iniciatives públiques i una part de les privades. Davant aquest panorama, o hi ha una reacció des de baix i tornem al principi o es perdran moltes festes i tradicions.
Esperem triomfi aquesta segona opció. Per això és indispensable el relleu generacional, a tots els nivells. Les juntes s’han de rejovenir en edat i en iniciatives. S’han de posar al dia. Fàcil de dir i complicat de fer. La constància és una de les virtuts més necessàries en tota organització, i de poc serveix l’ajut individual en un moment determinat sinó hi ha una seguretat i constància en les persones que han de passar al davant.
La riquesa i varietat de les entitats catalanes, és immensa i hem de fer tot el possible per mantenir-la i preservar-la. Moltes festes majors d’aquests dies, han demostrat que és viable.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC.

Monday, August 22, 2011

 

UTILITAT FORA DE DUBTES - art. Regió 7



UTILITAT FORA DE DUBTES
En el nostre país, tant aviat obrim debats sense una bona fase fonamentada, com en tanquem sense haver-los analitzat prou bé. Ara toca parlar de les Diputacions, i molts fan debats sense un coneixement proper ni extens en la matèria. Poden, doncs, proposar eliminar-les, retallar-les o substituir-les, sense més contemplacions. Preguntes, sobre com fer-ho? Quin cost tindrà? Què perdrem o què guanyarem ? queden en el llimbs. Molt típic també del nostre país.
Alguns pensaran que la meva defensa es basa en un interès directe, pel fet de ser assessor del Grup Socialista a la Diputació de Barcelona, però a la meva edat, i en la meva situació em puc permetre dir ara, com abans, el que penso, sense cap necessitat de fer el paripè. I qui llegeixi articles de fa deu o quinze anys veurà que les raons son les mateixes.
He conegut la Diputació de Barcelona des de l’abril del 79 fins ara mateix. El recorregut de presidents des de Martí Jusmet fins Antoni Fogué, ha estat ple d’actuacions molt profundes en matèria de renovació, innovació i adaptació a les necessitats dels ajuntaments de la província de Barcelona. Es cert que moltes altres Diputacions no han seguit aquests passos, però la de Barcelona ha marcat la pauta a nivell de Catalunya i Espanya, fins convertir-se en una administració modèl.lica, en quan a agilitat, rigorositat i innovació.
Precisament, molts somiàvem en que la Generalitat recuperada copiés les innovacions i les maneres d’actuar de la Diputació de Barcelona. No va ser així. La Generalitat presidida per Jordi Pujol, va copiar l’administració central i va néixer i créixer amb greus deficiències de funcionament. Deficiències que ara es veuen per tot arreu i denoten una falta de reestructuració general, per convertir l’administració en un model de funcionament eficient.
Els primers governs de la Diputació es varen trobar amb una administració feixuga, envellida, plena de tics del passat, i ocupant espais venerables arquitectònicament parlant, però totalment inadequats per fer les funcions que pretenien.
Una lenta, però constant feina de reestructuració va convertir en pocs anys, una administració vella, en una de moderna i exemplar. Tots els alcaldes i regidors en podem donar fe, de que quan busques un responsable , el trobes i et resol el problema o te l’aclareix. Cadascú ocupa una funció ben determinada, no vas de porta en porta, de servei en servei a la recerca del “responsable” final. No podem dir el mateix de moltes dels serveis de la Generalitat.
La Diputació des de fa anys paga a seixanta dies. Ja voldríem que això fos habitual en la Generalitat o en altres administracions.
Però, el més important, és la proximitat, i l’estar al servei dels ajuntaments. Sense la Diputació de Barcelona, els ajuntaments no haguessin pogut fer la meitat de les funcions que han exercit. Han tingut la recaptació de taxes i impostos resolta, assessorament jurídic i tècnic en totes les matèries hagudes i per haver. Ens han facilitat gestions a tots els nivells, han inventat noves fórmules d’ajuda, control i supervisió.
Poden estalviar? Segur que sí, però pensar en la seva desaparició és jugar amb el futur de la majoria d’ajuntaments i per tant, de ciutadans. Ja hem fet alguns experiments, en el passat. Els Consells Comarcals havien de ser una gran solució. No ho han estat, i ens costen centenars de milions a l’any. I les Regions o Vegueries, han quedat aparcades. Abans d’eliminar res, pensem en qui es farà càrrec de les seves funcions. De moment no hi ha cap alternativa creïble.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC


 

ADEU A UN VELL SINDICALISTA I POLÍTIC



ADEU A UN VELL MILITANT – SINDICALISTA
Avui ha mort en Ton Santasusana, als 80 anys i després d’una llarga malaltia, suportada amb valentia i al costat de tots els qui l’estimaven.
La vida del Ton Santasusana ha estat la del típic lluitador, immers en un poble de llarga tradició industrial com ha estat Puig-reig. No pas ara, però sí durant més d’un segle. Un poble gens fàcil per un home d’esquerres. Les Colònies industrials no eren precisament el millor lloc per exercir el sindicalisme, i encara menys actuar políticament. Ell ho va fer, amb entrega i valentia. Va ser durant més de 20 anys el nostre referent a Puig-reig, i de fet al Baix Berguedà.
Treballador del tèxtil, ja durant la dictadura es va dedicar a organitzar la UGT, i convertir-se en home- informador, dinamitzador i mobilitzador dels treballadors, davant situacions realment complicades, molt especialment en els anys de la primera crisis tèxtil i després ja en plena onada de tancaments.
Era lògic que aquest currículum el portés a l’ajuntament, en el primer mandat municipal, amb altres persones d’esquerres. Tothom li tenia un gran respecte i va saber estar a l’alçada de les circumstàncies. Un home d’honor, sempre disposat a resoldre problemes laborals, municipals o de qualsevol altre àmbit. Casa seva es va convertir en una oficina de resolució de conflictes, fins disposar durant uns anys d’una delegació de la UGT en un local del poble.
Es va presentar altres vegades dintre de les candidatures de Progrés del Berguedà i posteriorment del PSC. Sempre disposat a col•laborar i aportar el seu punt de vista en tots els temes que podien afectar a Puig-reig , a la comarca, o als treballadors en general.
Els qui l’hem conegut, sempre l’hem tingut com un referent d’home íntegre, gran treballador i lluitador per millorar les condicions de vida dels seus conciutadans. El PSC l’honora i es congratula d’haver-lo tingut com a militant des dels primers moments de la fundació del partit. Que descansi en pau.
Joan Roma, President del PSC a la Federació XI.

Wednesday, August 17, 2011

 

FEDERALISME I GRUP PARLAMENTARI



FEDERALISME I GRUP PARLAMENTARI
Pel que veig en els mitjans de comunicació, alguns militants , a títol individual o col•lectiu, consideren que la recuperació del Grup Parlamentari propi al Congrés de Diputats és , o ha de ser ,una de les nostres grans prioritats. Es més, posen la qüestió com eix central del futur Congrés del partit.
En moments de crisis, sempre hi ha qui busca una mena de solució miraculosa. Una imatge que permeti encarar una nova etapa, en condicions molt diferents. En definitiva, recuperar credibilitat, lideratge, i favor dels electors.
No estic gens segur que , aconseguit aquest objectiu, la nostra posició fos millor. Al contrari, crec que estaríem ficats en una nova situació molt més complexa, complicada i gens favorable als interessos de Catalunya.
De fet, no cal inventar, el que ja està inventat. Si mirem en el nostre entorn i estudiem els sistemes parlamentaris més oberts, i descentralitzats, comprovarem que les formacions de grups parlamentaris va per ideologies i no per territoris. Ho podem veure en el cas de Suïssa, probablement el país més federal del món, o a EUA.
Aquí tenim la visibilitat de CiU pel que fa alguns temes “catalans” quan el govern central no disposa de majoria absoluta. Seria en aquest àmbit on caldria fer alguns retocs perquè els nostres parlamentaris a Madrid puguin tenir un major protagonisme, però d’aquí a la creació de Grup Parlamentari propi, i deslligar-nos del PSOE hi va un abisme.
Fins ara, amb els seus més i menys, la cosa ha funcionat. Fem els retocs que facin falta però mantinguem l’estructura, i evitem que la dispersió comporti afebliment per tots. Els qui hem estat diputats sabem l’importància que té la Mesa del Parlament, la distribució dels Grups en Comissions, la representació institucionals, l’ordre d’intervenció, etc, etc.
No és per aquí, crec, per on hem de buscar una major “visibilitat” dels nostres representants, sinó en la interlocució pel que fa els temes de Catalunya. I sobretot, en enfortir el caràcter netament federal de les institucions estatals.
Ens diem federalistes, però actuem poc com a tals. I ara mateix, defensar les autonomies, i l’augment de competències , amb un PP enfortit i decidit a retallar el que convingui, no és el millor moment, però la coherència ha de ser una de les nostres prioritats i de les nostres senyes d’identitat. Com ho ha de ser la defensa de l’Estatut, malgrat les retallades del TC. Es el que tenim, i dona per a molt. Toca doncs, complir-lo i defensar-lo.
En fi, no anem per bon camí si deixem que alguns mitjans de comunicació ens indiquin quines son les nostres suposades “febleses” i ens creiem que tenir un Grup propi seria la solució als nostres mals. En absolut. Seria un error històric que podria tirar per terra bona part dels èxits obtinguts.
En el que sí hem d’afermar el nostre treball polític ha de ser en la defensa del federalisme a tots els nivells.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

Tuesday, August 16, 2011

 

FORMATJAZZ, UNA INICIATIVA EXITOSA



FORMATJAZZ, UNA ALTRA INICIATIVA EXITOSA
Per iniciativa d’Antoni Chueca, amb la col•laboració de la Berguedana de Jazz, i l’ajuntament de Borredà, es va dur a terme el passat dissabte dia 13, un concert de Jazz a la Plaça Major i un tast de formatges durant la mitja part.
Tot un èxit de públic, tot un èxit artístic del Grup de Jazz , de gran qualitat, i una magnífica degustació de diversos formatges del sud de França, concretament de la regió de l’Ariège.
Es varen servir 320 racions de formatges, i segurament s’hagués pogut arribar a les 400 degut al èxit de la iniciativa. El públic assistent va sortir entusiasmat del concert i de la degustació.
Aquesta iniciativa ha quedat reflectida en diversos mitjans de comunicació i és molta la gent que ha fet arribar la felicitació a l’ajuntament. L’alcalde ha transmès aquesta felicitació a l’ impulsor de la festa, i a tot l’ampli entorn que va col•laborar en la bona organització de l’esdeveniment.
Cal dir que el grup de jazz, va demostrar la seva alta qualitat, i venia precedit d’una llarga trajectòria artística que garantia l’èxit del concert.
Felicitats, doncs, als impulsors i a tots els voluntaris que varen participar en l’organització de la festa. Una festa que mereix tenir continuïtat si aixì ho decideixen els promotors.
Joan Roma, alcalde de Borredà.

 

VISIÓ EUROPEA - art. Regió 7



VISIÓ EUROPEA
En moltes ocasions ens hem queixat de la falta de visió europea en algunes de les decisions dels nostres governs. I no cal anar tant lluny com recordar la barrera que va suposar durant dècades el diferent ample ferroviari que impedia, o complicava enormement el trànsit de mercaderies o el de persones d’Espanya a França, o més enllà. Tenim altres exemples de naixements esquifits, mal plantejats i molt costosos , a la llarga.
Qui no recorda la construcció del Túnel del Cadí, abans de tenir un Eix del Llobregat, com cal? Qui no recorda haver vist construir primer trams nous de carretera, i no fer, al mateix temps, les variants? Qui no recorda declaracions d’importants Consellers de la Generalitat, dient que no feia falta convertir la carretera en autovia perquè només es col•lapsava uns pocs caps de setmana de neu o de bolets?
Tots sabem que haver de rectificar grans obres té un sobrecost enorme, i dificultats tècniques afegides . Ara mateix s’està desdoblant l’Eix Transversal, en el tram Vic – Manresa. Una altra gran obra nascuda esquifida. Moltíssima gent i grans experts varen pronosticar l’immediat col•lapse de la carretera.
I efectivament, just acabades les obres , es va comprovar la immediata necessitat de convertir-la en autovia. I res de cap invent de tres carrils, sinó de quatre.
I d’invents ja n’hem fet aquí i en altres llocs, però son nyaps que no resolen el problema. Podem recordar la conversió de dos carrils en tres, mitjançant la col•locació de cons, entremig. Tots els conductors que varem patir aquesta experiència no la voldríem repetir i menys de nit. Va quedar clar que no es podia jugar amb la seguretat ni tampoc trobar solucions miraculoses. Les obres o es fan bé, pensant en el present i el futur, o se’n paguen les conseqüències.
L’Eix del Llobregat és una comunicació vertical de gran importància pel país i estratègic per unir-nos a Europa. Sempre hem defensat la visió europea d’aquesta via de comunicació. Es més, n’hem fet d’aquesta qüestió una prioritat al llarg dels darrers vint anys.
Arribar a Berga, va suposar un esforç immens, i tots podíem acceptar la necessitat d’agafar alè, per part del govern de la Generalitat abans d’emprendre el nou tram. La crisis justifica un període de recuperació més llarg de l’inicialment previst, però mai l’anul•lació de la visió europea.
Ja entenc l’estratègia del govern de la Generalitat, en el sentit, d’encarregar un nou projecte de tres carrils i entretenir-nos durant dos anys en uns nous plànols. Però no comparteixo llençar diners en fer més dibuixos, perquè la proposta de tres carrils valdria, si només pensem en enllaçar Barcelona amb la Cerdanya. No és aquesta la missió de l’Eix del Llobregat. El seu objectiu és comunicar-nos amb Europa. Estem parlant de la E-9 , no de la C-1411. Aquesta carretera era el passat, la que necessitem , és el futur.
I el projecte ja el tenim. Falta el finançament. D’acord, hem d’esperar millors temps. Esperem-los, però sense perdre la visió europea. Prou trens hem deixat escapar en el passat com perquè ara, en perdem un altre d’essencial.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC

Sunday, August 07, 2011

 

UNS CAT, SORPRENENTS -art. Regió 7

UNS CAT , SORPRENENTS.
Cada vegada que passo pel costat de l’edifici del CAT ( centre d’acollida turística) de Sallent em dedico a comptar els cotxes aparcats al seu voltant, i em faig creus de com es varen poder inventar aquests equipaments turístics, i com es va decidir la seva implantació en el territori.
Pel que he pogut saber, en tenim deu a tot Catalunya, set en funcionament i tres, acabats, però sense estrenar. Seria bo conèixer què pensa fer el govern de la Generalitat amb aquestes instal•lacions i quin ús futur tindran, a la vista de que algun d’acabat no es pensa obrir, com és el cas del de Berga.
En temps de crisis com l’actual, és important que tot el que existeix tingui un ús precís, valuós i per descomptat, útil. No estem per despeses poc transparents o de poca utilitat quan veiem retallades en serveis essencials.
En el cas que ens ocupa, aquests equipaments, construïts com fotocòpies en deu emplaçaments del país, tenien o tenen la funció de donar informació turística i cultural. Disposen de botiga d’artesania i productes de la terra, i un espai de bar i degustació gastronòmica, a més d’oferir espais audiovisuals i tematitzats. Potser la idea no era dolenta però la ubicació dels dos que tenim a la Catalunya Central son de molt difícil accés.
Perquè un es va col•locar a Sallent, en un espai que els propis del país tenim dificultats per arribar-hi ? No era més lògic col•locar-lo en una gran àrea de servei, com sovint veiem a França, o a Alemanya? Té realment utilitat i funcionalitat un equipament com aquest, en aquest lloc concret i en aquestes alçades en que molta gent es mou per mitjà de les noves tecnologies ?
I si estrany és el lloc escollit a Sallent, més ho és el de Berga. Qui el vegi des de la carretera C-16 de pujada cap al Túnel del Cadí, no sabrà com poder-hi anar, a no ser que faci alguna maniobra molt perillosa. I tot i així, és impensable trobar-lo amb un mínim del esforç i temps. I pels que baixen cap a Barcelona, quan el veuen ja l’han sobrepassat i difícilment se’n serviran.
A Berga, el local està acabat però sense cap intenció, pel que sembla de posar-lo en funcionament. I curiosament com sol passar a la comarca, pocs metres més avall tenim l’Oficina comarcal de Turisme que prou maldecaps va portar, pel lloc on es va ubicar. Així, doncs, a una banda de l’Eix del Llobregat tenim una oficina de turisme, i a l’altra banda, poc més amunt un dels CAT, tancat.
Dues mostres de mala inversió, i mala concepció d’equipaments sobre el territori no negociats ni acordats amb les institucions locals i comarcals. Però ja els tenim, i ara convindria estudiar els resultats del funcionament , en el cas de Sallent, i en els altres de Catalunya, i veure què fem amb el de Berga.
En aquest cas, els equipaments varen ser obra de l’anterior govern de la Generalitat, però serveixen per exposar altres casos i elements que son decidits des de Barcelona ,sense un autèntic pacte territorial. Difícilment els alcaldes hauríem proposat aquests tipus d’equipaments i menys els llocs escollits. La coneixença del territori és bàsica per no cometre determinats errors. Seria bo, que el nou govern en prengués nota per tot un munt de decisions que es prenen en despatxos, sense comptar amb els que vivim i governem institucions locals i comarcals.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

Thursday, August 04, 2011

 

ANEM CAP UNA NOVA COMARCA? - art. La RElla

ANEM CAP UNA NOVA COMARCA?
Tot sembla indicar que la petició feta fa uns mesos per part dels municipis, agrupats al voltant de Moià, aconseguirà arribar a bon port i aquest territori es convertirà en la comarca núm 42 de Catalunya.
Declaracions fetes fa pocs dies per part de responsables del Departament de Governació, confirmen que la promesa feta per l’anterior govern de la Generalitat serà atesa pel nou govern.
He de dir que em sorprèn perquè s’han trencat tants compromisos en aquestes batalles que no m’imaginava que en mig de la greu crisis, el govern de CiU , acceptés crear una nova comarca. Doncs, si no passa res de nou, així serà.
I si el mapa comarcal ja no es considera intocable, què passarà amb el Lluçanès? Bé, queda clar que si un govern dona el vist i plau a una nova comarca com la del Moianès, no podrà dir que no a un territori molt similar com és el Lluçanès.
Ara és l’hora de prendre una decisió. Aquestes oportunitats es presenten molt poques vegades i l’expedient del Lluçanès, està complert. Té totes les característiques i factors que fan falta per justificar la creació d’un nou territori.
Els passos a donar no son complicats, i poden seguir el guió que han utilitzat els ajuntaments del Moianès. Es evident que en aquell cas, com en el nostre, el paper de Prats és fonamental. Si Prats vol esdevenir capital de comarca, ha de passar al davant i ha de ser capaç d’aplegar tots els altres ajuntaments al seu voltant. Si la Generalitat té una proposta unànime i ben conjuntada, haurà de dir que sí, si ha aprovat la creació del Moianès. Es impensable, dir que sí en un cas, i dir que no en un altre.
Ara bé, hem de ser realistes i no creure que esdevenir comarca , a nivell oficial, sigui rebre grans beneficis a canvi. En absolut, i menys en els temps que corren. Però és cert que alguns avantatges es poden aconseguir a nivell de coordinar les actuacions de tots els municipis, la creació d’un Consell Comarcal de 19 membres, en representació dels partits presentats en les darreres eleccions municipals. Disposar d’un petit pressupost per tirar endavant iniciatives pròpies, i dedicar-se a mancomunar serveis, de manera que tots els pobles puguin disposar de millor atenció, a uns preus raonables.
Des de sempre he estat crític amb els Consells Comarcals, perquè han fet poc pels seus territoris, però tot depèn de qui tenen com equip de govern. Es pot fer molt, o molt poc. Com en tants altres llocs. Però bé, això ja és un tema posterior al que avui toquem.
Es a dir, per informacions públiques i d’altres de més confidencials, el govern de la Generalitat està disposat a obrir l’aixeta per crear una nova comarca, amb capital a Moià.
Em faig transmissor d’aquesta informació per exposar-la aquí , al Lluçanès. Si durant anys s’ha lluitat per esdevenir comarca, ara toca decidir, si es remata la feina, o es deixa per una altra ocasió. Us pertoca als que viviu en aquest territori , decidir.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

 

ADEU A UN ACTIU SOLSONÍ - art. Celsona

ADEU A UN ACTIU SOLSONÍ.
Recordo bé la primera vegada que vaig conèixer a Joan Subirà, el Joan de la Rossa, com tothom el coneixia. Un home molt conegut, i coneixedor de la societat solsonina. Era l’home ideal per formar part d’una candidatura socialista, en un lloc on el partit ho tenia molt difícil per fer llista, i a més que la llista fos, clarament arrelada a la ciutat.
Amb ell, i d’altres, varem aconseguir tenir representació a l’ajuntament i treure’ns de sobre una mena d’estigma que en res afavoria l’augment de la pluralitat municipal. Va ser regidor en dos mandats diferents. El del 91 al 95 i del 98 al 2002. Uns anys dedicats a l’ajuntament, és a dir, a la participació directa en els afers de la ciutat, compaginats amb el munt d’altres activitats que duia a terme des de feia anys.
Sovint, es valora més a les persones, quan desapareixen que no pas en vida. Nosaltres els seus companys i amics, l’hem valorat sempre, i de ben segur la ciutat de Solsona reconeix l’empremta deixada en multitud d’activitats, en les quals ha estat el capdavanter o un dels més destacats membres.
Era un esperit inquiet, i sempre havia de fer coses. Malgrat la delicada salut que tenia, era capaç d’engrescar-se amb iniciatives que considerava possibles, o com a mínim, necessàries per la ciutat o per la cultura en general.
Quina sort tenen aquells pobles o ciutats que disposen de persones com el Joan. Amb poca ajuda i pocs mitjans son capaços d’emprendre grans projectes i sobretot mantenir-los. Quants projectes comencen bé i acaben fatal, o al cap de poc temps desapareixen. No ha estat aquest el cas, dels projectes en que ha participat el Joan , la majoria son ben vius o han donat pas a noves fórmules , en una cadena molt profitosa per la vida cultural, d’oci i lleure de Solsona i comarca.
Ens dol haver-lo perdut amb 66 anys. La vida és injusta i a vegades, els millors no tenen la llarga vida que tots li haguéssim desitjat, per l’estimació que li teníem, però també per les ganes de viure i l’enorme quantitat de projectes que sempre tenia al cap.
Es d’agrair que l’alcalde de Solsona, en nom propi i de la ciutat, hagi reconegut la trajectòria i la vàlua del Joan . Ha estat un exemple d’implicació en el teixit social, cultural i de lleure de la ciutat, i ha estat peça fonamental en convertir Solsona en una de les ciutats més vives, en diferents àmbits, especialment el musical.
Per nosaltres, els socialistes, la pèrdua és doblement trista, perquè era un excel•lent company i amic, i un referent del que volem que siguin els nostres representants institucionals i socials. El país i el partit necessita molts Joans, per donar una imatge positiva del que ha de ser un ciutadà , capaç de dedicar uns anys de la seva vida als afers municipals , alhora que promou diferents àmbits culturals en el territori que viu i estima.
El trobarem a faltar, però el seu pas per aquest món, ha estat ple d’elements positius i ha deixat una empremta inesborrable. El seu nom quedarà gravat en la història solsonina, per sempre més, i moltes de les festes, i esdeveniments musicals, ens el recordaran. Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Tuesday, August 02, 2011

 

CARTELLS TURISTICS

INSTAL•LATS DOS CARTELLS INFORMATIUS
Aquesta setmana s’han col•locat dos grans cartells informatius, destinats a informar d’on es pot comprar i menjar, dintre del casc urbà de Borredà.
Per iniciativa d’uns quants botiguers, es va creure oportú procedir a redactar un plànol del nucli urbà , en el qual hi figuressin les botigues, comerços, bars i restaurants, a més de la casa de turisme rural del Querol vell.
En un gran plànol es pot contemplar la situació de cada establiment, i això facilita el coneixement del poble i els serveis que ofereix a tots els visitants. Un dels cartells està a l’aparcament municipal, i l’altre a l’entrada del poble. Dos llocs estratègics que permeten donar compte dels bons serveis del poble.
Fins ara, molta gent de visita al poble, no sabia on podia anar a comprar, o menjar, i dormir. Ara, veurà la pluralitat d’opcions que té , amb la ubicació de cada establiment, així com amb els telèfons de contacte.
Estem segurs de la bona acollida de la iniciativa, i felicitem als impulsors de la mateixa. I fets aquests cartells, ja se n’han començat a dissenyar uns altres, en els quals hi figuraran tots els establiments existents dintre del terme municipal. Aquesta és una altra de les necessitats de tots els visitants. Volem que en un altre plànol figurin els 3 càmpings, que tenim en el terme municipal, o les cases de turisme rural, els restaurants, etc.
La previsió és que dintre d’un parell de mesos tinguem ja a punt de col•locar aquests nous cartells que completaran els que s’han posat aquesta setmana.

 

PROGRAMA FESTA MAJOR - 2011

SALUTACIÓ
Hola a tothom,
Benvinguts a la Festa Major 2011! Durant quatre dies el
poble viurà amb intensitat, participació i alegria les ac·
tivitats que ha preparat la Comissió de Festes; uns actes
pensats per a tots i totes les edats i que podeu consultar
a les pàgines centrals d’aquest programa.
Es tracta d’un llibret en el qual hi figuren molts anunci·
ants, del poble i de fora. És una bona manera de col·
laborar a fer possible una festa que es finança amb
aquestes aportacions, amb altres patrocinadors i amb
les rifes diàries que la Comissió organitza.
Agraeixo totes aquestes col·laboracions que fan viable
una festa de qualitat, varietat i participació en uns mo·
ments prou complicats per les finances públiques i priva·
des. Durant aquests dies, convidem la gent de tot arreu
a visitar el poble i a gaudir de les activitats i de tot el que
Borredà i la seva gent ofereix.
Benvinguts a tots i a totes, i bona FESTA MAJOR!
Joan Roma i Cunill
Alcalde de Borredà










-12-
-13-
Del 12 al 19 D’AGOST
Torneig i celebració del 25è ANIVERSARI DEL TORNEIG DE
FUTBOL DE BORREDÀ
DIVENDRES 12 D’AGOST
FESTA D’INICI DEL 25è TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA
19h INICI del 1r TORNEIG DE FUTBOL 3x3. Els partits es jugaran cada
dia a la mateixa hora, a les 7 de la tarda. Equips amb un màxim de 4 per·
sones amb possibilitat de ser mixtes.
21h INICI del 25è TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA. Els partits es
jugaran cada dia a partir de les 9 del vespre amb àrbitres federats. Aquest
any es donaran samarretes commemoratives del XXV aniversari a tots els
equips participants. (Veure programes de les activitats per a més informa·
ció). Després dels partits, concert amb el grup ESKAC I MAT a les carpes
de les pistes esportives.
A continuació, i per rematar la festa, DISCOTECA amb el DJ. MARC.
Organitza: Club de Futbol Borredà amb la col·laboració de l’Ajuntament
de Borredà.
DIUMENGE 14 D’AGOST
En acabar els partits del torneig de futbol sala, que diàriament es disputen
a les pistes, CONCERT del famós grup DEBOITS
DIVENDRES 19 D’AGOST
FINAL DEL 25è TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA
22h Es disputarà el partit pel 3r i 4t lloc
23h Es disputarà la final
A continuació, la tradicional DISCOTECA amb el DJ. XITUS. Organitza:
Club de Futbol Borredà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Borredà
ACT E S E STIU
BORREDÀ’ 1 1
-14- ACTES PARRÒQUIA SANTA MARIA DE BORREDÀ
DISSABTE 6 D’AGOST
18:00h Inici novena a la Mare de Déu de la Popa amb el cant dels goigs
DIUMENGE 14 D’AGOST
11:00h Missa cantada pel poble
18.00h A la parròquia, últim dia de la novena
DILLUNS 15 D’AGOST - Festa de la Mare de Déu de la Popa, patrona del poble
11:00h Missa solemne cantada per la Coral de Borredà
DIUMENGE 21 D’AGOST
11:30h Missa solemne cantada per la Coral de Borredà
Concerts al Bar Sant Marc. Durant tot el mes d’agost el Bar Sant
Marc ha organitzat concerts acústics amb una selecció de músics i in·
tèrprets de la comarca. Vegeu programació a l’anunci que trobareu en
aquest llibret a la pàg. 21
DEL 13 AL 19 D’AGOST
16h-20h EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES “MIRADES AL MÓN”. Un
recull de relats i fotografies de diferents indrets on han posat els peus la
Iolanda Cano i en Sergi de Juan. Al centre Cívic. Per a més informació,
vegeu els cartells de l’activitat i la web www.rodarpelmon.com.
Organitza: Ajuntament de Borredà
DISSABTE 13 D’AGOST
21h - FORMATJAZZ a la plaça Major. Mostra de formatges de Borredà +
La Berguedana de Jazz. És una nova activitat sorgida al Berguedà de la
mà de diferents sectors, on cadascú per la seva banda fa i vol fer coses
per dinamitzar la comarca en els seus respectius àmbits: el jazz, el turisme,
la formació i la gastronomia. Així és com gaudirem d’un racó de la comar·
ca amb el millor jazz i un excel·lent producte gastronòmic. El concert és
a càrrec del grup vallesà JAZZSPIRIT i és gratuït. El preu del tast és de 6 €.
Podeu reservar tiquets a l’Oficina Turisme del Berguedà (93 822 15 00). Veu·
re programes de l’activitat per a més informació. També podeu consultar
www.bdejazz.net
-15-
SALUTACIÓ DE LA
COMISSIÓ
Hola a tots!
De nou tenim a mans el programa de la Festa Major 2011! Per sort
l’expressió “com passa el temps!” deixa de ser un tòpic per esdevenir
una realitat i així podem gaudir un any més d’aquesta festa tan nos·
tra i estimada com és la Festa Major.
Estem en una època amb circumstàncies que fan que ens plante·
gem i reflexionem la majoria de coses. La Festa Major no podia ser-ne
una excepció, i la Comissió ha donat prioritat als valors d’arrelament,
estimació i tradició dels quals gaudeix aquesta festa al nostre poble
i també com a element cultural d’identitat i tradició catalanes. Amb
aquests objectius, hem dissenyat una Festa Major que, tot i les reduc·
cions de pressupost, conserva quasi totes les activitats que any rere
any ja han esdevingut tradicionals.
Tot això no hagués estat possible sense la col·laboració dels comer·
ços, entitats i negocis que assoleixen les despeses de trofeus i premis
de tots els concursos, campionats i tornejos. També volem mostrar el
nostre reconeixement a tots els negocis i empreses que, malgrat les
dificultats que actualment s’han d’assumir per estar al peu del canó
cada dia, s’anuncien en aquest programa, pagant el preu més alt de
la comarca i contribuint així a les despeses d’impremta i contractació
d’actuacions.
També hem de felicitar l’altruisme de tots els organitzadors de les di·
ferents activitats que, per al gaudi dels altres, sacrifiquen el temps i
paciència personals. Moltes GRÀCIES A TOTS!
I ara només ens queda convidar tothom a viure i participar de les
activitats, fer noves amistats i retrobar-nos la família, amics i coneguts
per passar uns dies especials.
MOLT BONA FESTA MAJOR 2011!
-16- PROGRAMADE
FESTAMAJOR
BORREDÀ2011
DISSABTE 20 D’AGOST
10:00h 17è CAMPIONAT DE TENNIS TAULA al local Puigmal.
Organitza: Enric Camprubí. Els premis de la modalitat sènior són cedits
per Cal Salvador (Ramona Pey i Josep Portell). (Veure programes a part).
16:00h 2n CAMPIONAT DE RUMMIKUB al local Puigmal.
Organitza: Laia Camprubí. Els premis són cedits per La Carnisseria
Ramon Cunill.
18:00h Inauguració de l’exposició del CONCURS DE RAMS DE FLORS al
local del Centre Cívic. Les bases es publicaran en programa a part. Orga·
nitza: Anna Gallet i Concepció Barniol. Els premis de la modalitat sènior
són cedits per Formatges La Bauma.
20:00h Taller infantil de DIMONIS. Per a nens i nenes a partir de 8 anys.
Inscripcions a la plaça Major, davant de l’Ajuntament, just abans de l’inici
de l’activitat. Organitza: Colla dels Dimonis Socarrimats de Borredà.
22:00h 16è CORREFOC, amb la COLLA dels DIMONIS SOCARRIMATS
de Borredà. S’iniciarà a la plaça Major i finalitzarà al camp de futbol.
Tothom pot participar-hi sota la seva responsabilitat. Per entrar al correfoc
utilitzeu robes velles, no inflamables, millor de cotó, amb mànigues i panta·
lons llargs, barret de roba i calçat que us agafi el peu. Respecteu l’evolu·
ció dels diables. Organitza: Ajuntament de Borredà.
Tot seguit, CASTELL DE FOCS!
23:30h Gran BALL DE NIT a la pl. Major amenitzat pel grup KIRTANA
A continuació, DISCOTECA.
-17-
DIUMENGE 21 D’AGOST
11:30h - MISSA SOLEMNE cantada per la Coral de Borredà.
12:00h - SARDANES a la plaça Major amb la Cobla La Principal de Berga
16:30h - 21è CAMPIONAT DE PETANCA INFANTIL.
Sistema tots contra tots.
Organitza: Jaume Magrans.
Els trofeus cedits per Gestoria Torra.
Les bosses de xuxes cedides pel Bar Sant Marc.
23:00h - BALL DE NIT amb el grup BIMBO SHOW a la plaça Major.
PROGRAMADE
FESTAMAJOR
BORREDÀ2011
-18- DILLUNS 22 D’AGOST
12:00h - ESPECTACLE INFANTIL amb DISCO-BABY. Gresca i xerinola per
als més petits (i no tan petits) a la plaça Major.
16:00h - 15è CAMPIONAT DE BOTIFARRA Dr. JESÚS SOLER. Al Centre
Cívic. Organitza: Jordi Viñas.
18:00h - LA INTERNACIONALMENT FAMOSA GIMCANA PER A GRANS I
PETITS. Hi participen grups de dues persones, un gran i un petit, que s’han
de portar un mínim de 4 anys de diferència. Grans a partir de 14 anys.
Inscripcions de 17,30h a 18:00h davant de l’Ajuntament. L’acceptació de
parelles és limitada i per estricte ordre d’inscripció. Organitza: El jovent i
La Comissió. Les bosses de xuxes per als participants petits són cedides
pel Bar Sant Marc.
21:30h - SOPAR POPULAR a la plaça Major. Recuperem els tradicionals
sopars de Festa Major amb un menú a base de llonganisseta (botifarra
pels de fora) i pa amb tomàquet. El sopar es realitza amb els següents pa·
trocinis: La llonganisseta cedida pel Querol Vell. Tota la beguda cedida
pel Supermercat Sant Marc. Els postres cedits per Cal Ferrer i El Gat
Blau. El pa cedit pel FORN Pa amb Xocolata. (Veure cartells a part). Les
places són limitades. Organitza: La Comissió.
23:30h - CAMINADA POPULAR NOCTURNA. Cal portar una lot i moltes
ganes de caminar i passar-s’ho bé. Les característiques de la caminada es
descriuran en un programa a part. Organitza: Borredà SMOU.
-19-
DIMARTS 23 D’AGOST
11:30h - ACTIVITATS DE PLÀSTICA. Divertides activitats per als menuts i
els grans que es decideixin. Taller de papiroflèxia per a menuts i grans.
Pintura lliure, amb el tema “M’agrada Borredà”. Cal portar pinzells i roba
que es pugui tacar. Els treballs de pintura es deixaran exposats al frontal de
l’escenari. Pintada de mandales. Us n’oferim un per pintar, vosaltres heu
de portar els vostres llapis de colors o retoladors. Organitza: La Comissió.
16:00h - CAMPIONAT FEMENÍ DE DÒMINO al local del Centre Cívic.
Organitza : Joan Canals i Fina Joan. Premis cedits per LA PENYA
BLAUGRANA.
22:00h - GRAN BALL i fi de festa amb l’orquestra MONTECARLO.
A continuació, DISCOTECA. Entre el ball i la discoteca, i per acomiadar la
Festa Major, XOCOLATA DESFETA I COCA per a tothom. La xocolata
desfeta serà elaborada i patrocinada per RESTAURANT BAIX PIRINEU.
Nota:
La Comissió es reserva el dret a canviar o suprimir qualsevol d’aquests actes
per motius meteorològics o altres impediments de força major.
L’últim dia de la Festa Major i com cada any, es passaran comptes a la mitja
part del ball i després de la rifa.
Cada dia hi haurà venda de les tires de números de la rifa. El sorteig es farà
cada dia a la mitja part del ball o al final del sopar de germanor. Tingueu
present que els números s’han de conservar fins al sorteig final del dimarts,
entren els números i colors de tots els dies i us poden tocar importants regals.
Animem a tots els veïns a guarnir finestres i balcons amb flors i senyeres per
mostrar el nostre orgull de ser com som i fer el poble encara més lluït.
-20- DIJOUS 25 D’AGOST
20:00h Concert amb LA JOVE ENSEMBLE PROART a l’església Parroquial
de Borredà, sota la direcció de Ferran de la Varga amb obres de Corelli,
Vivaldi, Schumann i Bartók.
DISSABTE 10 DE SETEMBRE
4a MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE BORREDÀ
10:00h Obertura de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya
12:00h Taller de formatgeria per a nens i nenes, a les escoles noves *
12:00h Taller de formatgeria per a adults, al Centre Cívic *
20:00h Tancament de la jornada
21:00h Sopar gastronòmic a base de formatges artesans *
DIUMENGE 11 DE SETEMBRE
4a MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS DE BORREDÀ
10:00h Jornada tècnica
10:30h Obertura de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya
12:00h Taller de formatgeria per a nens i nenes, a les escoles noves *
12:00h Taller de formatgeria per a adults, al Centre Cívic *
16:00h Clausura de la mostra
*Activitats amb inscripció prèvia al punt d’informació.
Veure programes de l’activitat per a més informació.
Organitza: Formatgeria Artesanal La Bauma, Formatgers Artesans de
Catalunya i Ajuntament de Borredà
ACT E S E STIU
BORREDÀ’ 1 1
-21-
C/ Avinguda Indústria, 13
Polígon la Coromina-08660 BALSARENY
Tel. 93 839 61 48
Fax 93 839 63 52
DISTRIBUÏDOR DE GASOLIS
SORTIDOR DE GASOLI AUTOSERVEI - OBERT LES 24 HORES





Per la seva millor
compra
Pg. Vila de Casserres, 7 - 08600 Berga
Tel. 93 821 28 50

 

ANUNCI BOPB I DOGC - U.A NÚM 1

ANUNCI

Per Junta de Govern Local de data 29 de juliol de 2011, s’ha aprovat inicialment el plec de clàusules administratives particulars que ha de regir la contractació dels treballs finals per acabar la Urbanització UA 1 cal Gall. D’acord amb el que estableix l’art 99 i tràmit d’urgència de la Llei de Contractes del Sector Públic i l’art. 277.1 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, el plec es sotmet a informació pública pel termini de 10 dies, durant els quals es podran formular al•legacions o suggeriments.
Simultàniament i condicionat a l’aprovació definitiva del plec s’obre termini per tal que les empreses interessades sol•licitin la participació en l’adjudicació per procediment negociat amb publicitat dels treballs finals de l’obra Urbanització Unitat d’Actuació UA 1 Cal Gall.
a) Entitat adjudicadora: ajuntament de Borredà.
b) Dependència que es tramita l’expedient: secretaria de l’ajuntament.
c) Objecte del contracte: Obres pendents provinents de la 1ª urbanització del a UA 1 CAL GALL. ( 2ª fase)
d) Termini d’execució: 2 mesos
e) Tramitació, procediment i forma d’adjudicació: urgent, negociat amb publicitat.
f) Pressupost de licitació iva inclòs: 306.536,67
g) Import d’iva: 55.176,60
h) Garanties:
Provisional: 3% del pressupost base de licitació iva exclòs.
Definitiva: 5% del pressupost base de licitació iva exclòs.
i) Obtenció de la documentació: a les dependencies municipals:
Els dilluns i dimecres de 4 a 7 de la tarda. Tancat per vacances del 15 al 25 d’agost.
Pl. Major, 14 08619 Borredà, o al perfil del contractant pàgina: www borreda.net.
j) Presentació de les sol•licituds de participació: A les oficines municipals fins el 29 d’agost de 2011 a les 17: hores. (tancat per vacances del 15 al 25 d’agost) Es podran presentar per correu d’acord amb la clàusula 14.
k) Documentació a presentar: l’establerta en el plec de clàusules aprovat.
l) Lloc de presentació:al Registre General de l’Ajuntament de Borredà. Plaça major, 14 08619 Borredà.
m) Despeses dels anuncis: a càrrec de l’adjudicatària.

Borredà, 29 de juliol de 2011.

L’alcalde,


Joan Roma i Cunill.

 

PLEC DE CLAUSULES ADMINISTRATIVES - U.A. NÚM 1

AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
1
Plec de clàusules administratives particulars per a contractes d’obres
Procediment negociat amb publicitat
1. Objecte del contracte: El contracte tindrà com a objecte l’execució de les OBRES
PENDENTS D’EXECUTAR DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ DE LA UNITAT D’ACTUACIÓ
1 DE CAL GALL (2ª fase).
CPV: no supera umbrals comunitaris.
2. Necessitats administratives a satisfer mitjançant el contracte: Mitjançant l’execució del
contracte a què es refereix aquest Plec de clàusules administratives particulars se satisfà la
necessitat següent:
Finalitzar les obres d’urbanització de la unitat d’actuació 1 de cal Gall que han quedant
pendents d’executar un cop resolt el contracte amb l’empresa Excavacions Cabanas SL.
3. Pressupost base de licitació
a) El pressupost màxim de licitació té un import de Base imposable de : 306.536,67 euros ( a
reserva de l’aprovació definitiva de l’acta de liquidació de les obres )
b) De la quantitat anterior, correspon en concepte d’Impost sobre el Valor Afegit: 55.176,60
euros.
c) Total impostos inclosos: 361.713,27 euros.
4. Aplicació pressupostària
La despesa derivada d’aquesta contractació Iva Inclòs es farà efectiva amb càrrec a la partida
511/60000 del pressupost vigent de l’ajuntament de Borredà pel 2009
5. Règim jurídic del contracte i documents que tenen caràcter contractual
Sens perjudici del que es disposa amb caràcter general per als contractes de les corporacions
locals, el contracte es regirà per les normes següents:
− Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.
− Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques aprovat pel
Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, en allò que no s’oposi a la Llei 30/2007.
A més d’aquest plec tindran caràcter contractual els documents següents:
− Les Normes subsidiàries de Planejament de Borredà aprovades per la Comissió
Durbanisme el 18/9/2002 i publicades al DOGC 3589 de data 7/4/2003.
− El projecte d’urbanització aprovat.
− El projecte de reparcel.lació i estudi de detall aprovats.
− El programa de treball acceptat per l’òrgan de contractació.
− Els quadres de preus.
− El document en què es formalitza el contracte.
6. Termini d’execució
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
2
El termini d’execució del contracte serà de 2 mesos a comptar des de la signatura de l’acta de
comprovació i replanteg.
7. Tramitació de l’expedient i Procediment d’adjudicació
El contracte es tramita de forma urgent i no està subjecta a regulació harmonitzada, es durà a
terme mitjançant:
- El procediment negociat amb publicitat perquè està inclòs en els supòsits previst en l’article 155
d) i161.2 de la Llei de contractes del sector públic
8. Import màxim de les despeses de publicitat de licitació del contracte que ha d’abonar
l’adjudicatari
L’adjudicatari està obligat a satisfer les despeses de publicitat de la licitació fins a un import de:
3000 €
9. Despeses a abonar en cas de renúncia o desistiment
En cas de renúncia o desistiment, es compensarà a cadascun dels licitadors per les despeses en
què hagués incorregut.
10. Classificació exigible
L’article 54 de la LCSP estableix que es requisit indispensable que l’empresari estigui
degudament classificat per obres d’un import igual o superior a 350.000,00 euros base
imposable.
En tot cas es podrà tenir en compte a criteri de la mesa de contractació, l’aportació de la
classificació del contractista que correspongui només en cas d’empat.
11. Garanties exigibles
− Provisional. Els licitadors hauran de presentar una garantia provisional per un import del
3% del pressupost base de licitació exclòs l’Impost sobre el Valor Afegit.
− Definitiva. El licitador que resulti adjudicatari provisional del contracte haurà de prestar una
garantia del 5% de l’import de l’adjudicació del contracte, sense incloure l’Impost sobre el
Valor Afegit.
12. Presentació de sol·licituds de participació
Els empresaris que vulguin participar en la licitació ho hauran de sol·licitar no mes tard del 29
d’agost de 2011 inclòs, per mitjà d’un escrit al Registre general de l’ajuntament al qual
acompanyaran la documentació següent, que haurà de reunir els requisits d’autenticitat previstos
en les lleis:
1º) Documents acreditatius de la personalitat jurídica. Els empresaris individuals,
còpia autèntica del DNI; els empresaris persones jurídiques, l’escriptura o els documents
en els quals consti la constitució de l’entitat i els estatuts pels quals es regeix,
degudament inscrits en el Registre Mercantil o en el que correspongui.
La capacitat d’obrar dels empresaris no espanyols que siguin nacionals d’Estats
membres de la Unió Europea s’acreditarà per la seva inscripció en el registre procedent
d’acord amb la legislació de l’Estat on estan establerts, o mitjançant la presentació d’una
declaració jurada o un certificat, en els termes que s’estableixin reglamentàriament,
d’acord amb les disposicions comunitàries d’aplicació.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
3
La resta d’empresaris estrangers hauran d’acreditar la seva capacitat d’obrar amb
informe de la Missió Diplomàtica Permanent d’Espanya a l’Estat corresponent o de
l’Oficina Consular en l’àmbit territorial de la qual estigui el domicili de l’empresa.
2º) Documents acreditatius de la representació. Quan la sol·licitud i, si escau, la
proposició no estigui signada pels licitadors, s’haurà d’incloure el poder atorgat a favor
de la persona o persones que subscriguin la proposició juntament amb una còpia
autèntica del document nacional d’identitat de l’apoderat o els apoderats.
3º) Document acreditatiu de no incórrer en prohibicions de contractar, que inclourà
la manifestació d’estar al corrent del compliment de les obligacions tributàries i amb la
Seguretat Social imposades per les disposicions vigents, sense perjudici que la
justificació acreditativa d’aquest requisit s’hagi de presentar, abans de l’adjudicació
definitiva, per l’empresari a favor del qual es vagi a efectuar aquesta.
Les empreses comunitàries, no espanyoles, podran acreditar que no incorren en
prohibicions de contractar mitjançant els certificats de classificació o documents similars
que acreditin la seva inscripció en llistes oficials d’empresaris autoritzats per contractar
establertes pels Estats membres de la Unió Europea o mitjançant certificació emesa per
organismes que responguin a les normes europees de certificació expedides de
conformitat amb la legislació de l’Estat membre en què estigui establert l’empresari.
Aquests documents hauran d’indicar les referències que han permès la inscripció de
l’empresari en la llista o l’expedició de la certificació, així com la classificació obtinguda.
4º) Documents acreditatius de la solvència Tècnica i financera:
En cas que no s’aporti classificació del contractista l’empresari haurà d’aportar:
Solvència tècnica:
a) Relació de les obres executades en el curs dels cinc últims anys, avalada per
certificats de bona execució per a les obres més importants. Aquests certificats hauran
d’indicar l’import, les dates i el lloc d’execució de les obres i es precisarà si es van fer
segons les regles per les quals es regeix la professió i si es van portar normalment a bon
terme.
b) Declaració que indiqui la plantilla mitjana anual de l’empresa i mitjans tècnics
o les unitats tècniques, tant si estan integrades a l’empresa com si no, dels quals
l’empresa disposa per a l’execució de les obres.
Solvència financera
c) Declaració sobre el volum global de negocis i, si escau, sobre el volum de
negocis en l’àmbit d’activitats corresponent a l’objecte del contracte, referit als tres últims
exercicis disponibles segons la data de creació o d’inici de les activitats de l’empresa.
5º) Documentació addicional exigida a totes les empreses estrangeres. Les
empreses estrangeres, en els casos en què el contracte s’executi a Espanya, hauran de
presentar una declaració de sotmetre’s a la jurisdicció dels jutjats i tribunals espanyols
de qualsevol ordre, per a totes les incidències que de manera directa o indirecta
poguessin sorgir del contracte, amb renúncia, si escau, al fur jurisdiccional estranger que
pogués correspondre al licitador.
6º) Domicili. Tots els licitadors hauran d’assenyalar un domicili per a la pràctica de
notificacions. Aquesta circumstància podrà ser complementada indicant una adreça de
correu electrònic i un número de telèfon i fax.
Les sol·licituds de participació es presentaran en la forma i amb els requisits establerts
en les clàusules 14, 15 i 16 d’aquest plec.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
4
13. Invitació per presentar ofertes
Finalitzat el termini per al a sol·licitud de participació, L’òrgan de contractació, una vegada
examinades les sol·licituds de participació i verificat el compliment de les condicions de
solvència, invitarà mitjançant comunicació escrita les empreses candidates que no hagin estat
rebutjades a presentar les seves ofertes, i indicarà el lloc de presentació i el termini per fer-ho,
de conformitat amb el que estableix l’article 151.2 de la Llei. A la comunicació escrita cal
acompanyar el projecte i aquells documents que, si escau, descriguin l’obra a executar i que
siguin necessaris per a la presentació de tal oferta.
14. Forma en què s’han de presentar les ofertes de les empreses convidades.
Els empresaris invitats a la licitació presentaran les seves ofertes en dos sobres numerats
correlativament.
A. SOBRE NÚMERO 1. Contindrà, de conformitat amb el que disposa l’article 130 de la
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, la documentació detallada en la clàusula 12 d’aquest plec
i la següent, que haurà de reunir els requisits d’autenticitat previstos en les lleis:
1º) Relació numerada de la documentació inclosa amb indicació de les
següents dades identificatives: nom i cognoms de la persona de contacte,
adreça postal i electrònica, telèfon i fax del licitador
2º) Si s’escau, document de compromís de constituir una unió temporal
d’empreses (UTE). En els casos en què diversos empresaris concorrin agrupats
en unió temporal, hauran d’aportar, a més a més, un document, que podrà ser
privat, en el qual, per al cas de resultar adjudicataris, es comprometin a
constituir-la. Aquest document haurà d’estar signat pel representant de
cadascuna de les empreses i s’hi expressarà la persona que designen com a
representant de la UTE davant l’Administració per a tots els efectes relatius al
contracte, així com la participació que correspon a cadascun d’ells en la UTE.
2º) Document constitutiu de la garantia provisional o resguard acreditatiu de
la seva constitució, quan s’hagi exigit.
B. SOBRE NÚMERO 2. Contindrà l’oferta econòmica en la qual s’expressarà el preu
d’execució del contracte i hi ha de figurar com a partida independent l’import de l’Impost
sobre el Valor Afegit (Afegir un annex I amb el model de la proposició econòmica).
En aquest mateix sobre s’inclouran els documents relatius als criteris de valoració,
diferents del preu, que s’hagin de negociar. En particular s’hi hauran d’incloure els
següents: (S’enumeraran els documents exigits segons les característiques del contracte
a celebrar)
La documentació per a les licitacions es presentarà en sobres tancats, identificats, a l’exterior,
amb indicació de la licitació a què concorrin i signats pel licitador o la persona que el representi i
indicació del nom i cognoms o raó social de l’empresa. A l’interior de cada sobre es farà constar
en un full independent el seu contingut, enunciat numèricament.
Els sobres es presentaran a les dependències o oficines designades en l’anunci del contracte. Al
presentador se li donarà, una justificació en el qual constarà el nom del licitador, la denominació
de l’objecte del contracte i el dia i l’hora de la presentació.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
5
De la mateixa manera, les ofertes podran ser presentades per correu. En aquest cas, l’empresari
haurà de justificar la data d’imposició de l’enviament a l’oficina de Correus i, el mateix dia,
anunciar a l’òrgan de contractació la remissió de l’oferta mitjançant tèlex, fax o telegrama.
Sense la concurrència d’ambdós requisits, la documentació no serà admesa si l’òrgan de
contractació la rep després de la data i hora de la finalització del termini assenyalat en l’anunci.
Tanmateix, transcorreguts deu dies després de la data indicada sense que s’hagi rebut la
documentació, aquesta no serà admesa en cap cas.
15. Requisits de les ofertes
Les ofertes dels interessats s’hauran d’ajustar al que preveu el plec de clàusules administratives
particulars, i la seva presentació suposarà l’acceptació incondicionada per l’empresari del
contingut de la totalitat d’aquestes clàusules o condicions, així com del projecte i del plec de
prescripcions tècniques, sense cap excepció o reserva.
Les ofertes seran secretes i s’arbitraran els mitjans que garanteixin aquest caràcter fins al
moment en què s’hagi de procedir a la seva obertura en públic.
Cada licitador no podrà presentar més d’una proposició, sense perjudici de l’admissibilitat de
variants o millores quan així s’autoritzi.
Tampoc no podrà subscriure cap proposta en unió temporal amb altres si ja ho ha fet
individualment o figurar en més d’una unió temporal. La infracció d’aquestes normes donarà lloc
a la no admissió de totes les propostes que hagi subscrit.
16. Qüestions objecte de negociació. Criteris per a l’adjudicació del contracte: La
negociació i valoració que s’hagi de celebrar als efectes del que disposa l’article 162 versarà
sobre els aspectes de caràcter econòmic i tècnic del contracte següents:
· Criteris objecte de la negociació:
- Acceptació del cobrament de les obres amb parcel·les ( fins a 50 punts)
Es valorarà, com a mínim, l’acceptació de les condicions pactades en l’operació jurídica
complementària aprovada per l’ajuntament en data 2/05/2011 consistent en el cobrament
mitjançant les parcel·les número 1, 5 i 13 amb una valoració total de 270.285,00 euros impostos
inclosos. ( valorat a raó de 150 eruos/ m2 iva inclós de parcel·la urbanitzada)
Valoració mínima Base imposable iva Total
Parcel·la 13 78.425,85 14.116,65 92.542,50
Parcel·la 5 63.851,69 11.493,31 75.345,00
Parcel·la 1 86.777,54 15.619,96 102.397,50
Es requisit indispensable l’acceptació de les 3 parcel.les.
Igualment s’accepta i es valorarà positivament una major valoració del metre quadrat de
parcel·la urbanitzada.
Seran desestimades les ofertes que ofereixin un preu inferior a 150 euros/m2 impostos inclosos.
- Preu d’execució (fins a 35 punts)
- Terminis d’abonament de les certificacions ampliació del termini de pagament de les
certificacions a ( 1 punt per mes fins a un màxim de 3 punts)
- Reducció del termini d’execució ( 1 punt per cada setmana de reducció fins a un màxim de 2
punts)
- Augment Termini de garantia de l’obra (fins a 10 punts) l’ampliació màxima del termini admès
serà de 4 anys ( 5 anys de garantia total).
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
6
Total màxim punts: 100 punts.
Es podrà tenir en compte a criteri de la mesa de contractació durant la negociació i pel cas
d’empat la disposició d’un delegat d’obra titulat i de la classificació del contractista.
17. Criteris per a la consideració que l’oferta conté valors anormals o desproporcionats
Es considerarà que l’oferta conté valors anormals o desproporcionats en els casos següents:
Sempre que el preu ofert sigui inferior en un 8 % a la mitjana del total dels imports oferts.
18. Confidencialitat
Sense perjudici de les disposicions de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, relatives a la publicitat de
l’adjudicació i a la informació que s’ha de donar als candidats i als licitadors, aquests podran
designar com a confidencial part de la informació facilitada per ells al formular les ofertes, en
especial respecte als secrets tècnics o comercials i als seus aspectes confidencials. Els òrgans
de contractació no podran divulgar aquesta informació sense el seu consentiment.
De la mateixa manera, el contractista haurà de respectar el caràcter confidencial d’aquella
informació a la qual tingui accés amb ocasió de l’execució del contracte a la qual s’hagués donat
aquest caràcter en els plecs o en el contracte, o que per la seva pròpia naturalesa hagi de ser
tractada com a tal. Aquest deure es mantindrà durant un termini de cinc anys des del
coneixement d’aquesta informació, tret que els plecs o el contracte estableixin un termini més
llarg.
19. Revisió de preus
Per aplicació del que disposa l’article 77.1 de la Llei en relació amb la clàusula 6, no hi ha revisió
de preus.
20. Obertura de la documentació i de les ofertes
L’obertura tindrà lloc el dia que s’indiqui en la invitació que s’efectuï a les empreses admeses
per participar en el procediment.
a) Per a la qualificació dels documents i l’examen i la valoració de les ofertes, es designaran les
persones que compondran la mesa de contractació de conformitat amb el que estableix la
disposició addicional segona, apartat 10, de la Llei de contractes del sector públic i 21 del Reial
Decret 817/2009.
La qualificació de la documentació presentada a què es refereix l’article 130.1 de la Llei 30/2007,
de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, s’efectuarà per la mesa de contractació
constituïda a aquest efecte. El president ordenarà l’obertura dels sobres que la continguin, i el
secretari certificarà la relació de documents que figurin en cadascun d’ells.
b) Si la mesa de contractació observés defectes o omissions esmenables en la documentació
que s’inclou en el sobre núm. 1, ho comunicarà verbalment als interessats, sense perjudici que
aquestes circumstàncies es facin públiques a través d’anuncis de l’òrgan de contractació, i es
concedirà un termini no superior a tres dies hàbils perquè els licitadors els corregeixin o esmenin
davant la mateixa mesa de contractació.
De les actuacions es deixarà constància en l’acta que necessàriament s’haurà d’estendre.
c) Una vegada qualificada la documentació diferent de la que es va acompanyar la sol·licitud de
participació, i esmenats, si escau, els defectes o omissions de la documentació presentada, la
mesa declararà admesos a la licitació els licitadors que hagin acreditat el compliment dels
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
7
requisits previs indicats en l’article 130 de la Llei, i es farà una declaració expressa dels rebutjats
i de les causes del seu rebuig.
d) Seguidament Una vegada fetes aquestes actuacions, tindrà lloc l’acte públic d’obertura de les
ofertes ( sobre 2), i en el seu desenvolupament s’observaran les formalitats previstes en l’article
83 del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques.
L’òrgan de contractació classificarà les ofertes atenent als criteris assenyalats en el plec o en
l’anunci.
L’òrgan de contractació, una vegada determinada l’oferta econòmicament més avantatjosa,
requerirà al licitador que l’hagi presentada per tal que, dintre del termini de deu (10) dies hàbils a
comptar des del dia següent de la recepció del requeriment, presenti la següent documentació:
- Documentació justificativa de trobar-se al corrent en el compliment de les seves
obligacions tributàries i amb al Seguretat Social (o autoritzi a l’òrgan de
contractació per obtenir de forma directe tal acreditació).
- Resguard de la garantia definitiva i, si escau, de la garantia complementària
exigida. Quan així s’admeti en el quadre de característiques, la constitució
d’aquestes garanties es podrà acreditar per mitjans electrònics, informàtics o
telemàtics.
Si no es complimenta adequadament el requeriment en el termini assenyalat s’entendrà que el
licitador ha retirat la seva oferta, procedint-se a requerir la mateixa documentació al licitador
següent, per l’ordre en que hagin quedat classificades les ofertes.
L’adjudicació s’acordarà per l’òrgan de contractació en resolució motivada dintre dels cinc (5)
dies hàbils següents a la recepció de la documentació, en la qual es concretaran i fixaran els
termes definitius del contracte, es notificarà als licitadors i es publicarà de conformitat al que
estableixen els articles 42 i 135 de la Llei de contractes del sector públic.
La notificació haurà de contenir la informació que permeti al licitador exclòs o descarat interposar
el recurs corresponent i, en especial, s’haurà d’expressar els extrems de l’article 135.4 de la
LCSP i s’indicarà el termini en que ha de procedir-se a la formalització del contracte.
Quan els licitadors hagin concorregut en unió temporal d’empreses, s’haurà d’aportar l’escriptura
de constitució abans de la formalització del contracte.
En el supòsit de contractes superiors a 100.000.- Euros, s’haurà de publicar, a més, un anunci
que doni compte de la citada formalització en el Butlletí Oficial de la Província en un termini no
superior a quaranta vuit dies a comptar des de la formalització del contracte.
22. Responsable del contracte, direcció de l’obra i delegat de l’obra
L’òrgan de contractació podrà designar una persona responsable del contracte de conformitat
amb el que estableix l’article 41 de la Llei de contractes del sector públic.
El director d’obra que designi l’òrgan de contractació exercirà les funcions de direcció, inspecció,
comprovació i vigilància necessàries per a la correcta execució de l’obra contractada. El director
de les obres podrà ser ajudat pel personal que l’òrgan de contractació designi.
23. Comprovació del replanteig i programa de treballs
En el termini de quinze dies com a màxim, comptats a partir de la data de formalització del
contracte, s’haurà de realitzar el replanteig i estendre’s l’acta relativa al mateix.
L’adjudicatari haurà de presentar un programa de treballs perquè sigui aprovat per l’òrgan de
contractació. Aquest programa s’haurà de presentar en un termini no superior a quinze dies des
de la formalització del contracte i desenvoluparà el presentat amb la seva proposició, que no
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
8
podrà modificar cap de les condicions contractuals. A la vista d’aquest, l’òrgan de contractació
resoldrà sobre la seva aplicació, i s’incorporarà al contracte.
24. Pla de seguretat i salut en el treball
En el termini de quinze dies naturals des de la notificació de l’adjudicació definitiva, el
contractista presentarà el Pla de seguretat i salut en el treball a l’òrgan de contractació, que serà
informat en el termini de cinc dies naturals sobre la procedència de la seva aprovació.
En tot cas, el termini màxim per a l’aprovació del Pla de seguretat i salut en el treball serà d’un
mes des de la signatura del contracte. Si, perquè el contractista incompleix els terminis indicats
en el paràgraf anterior, no fos possible començar les obres quan es rep l’autorització per al seu
inici, no podrà reclamar cap ampliació de termini per aquest motiu.
25. Terminis
L’adjudicatari estarà obligat a complir el termini total fixat per a la realització del contracte, així
com els terminis parcials que, si escau, s’haguessin establert, que començaran a comptar per a
l’adjudicatari a partir del dia següent a la signatura de l’acta de comprovació del replanteig.
26. Règim de pagaments
El pagament s’efectuarà mitjançant certificacions mensuals dels treballs efectuats que
s’abonaran de conformitat amb el que estableixen els articles 200 i 215 de la Llei de contractes
del sector públic, i els articles 147 i següents del Reglament general de la Llei de contractes de
les administracions públiques.
27. Penalitats
S’imposaran penalitats al contractista quan incorri en alguna de les causes previstes a
continuació:
a) Per compliment defectuós: S’imposaran penalitats per compliment defectuós en els
següents casos:
- Si en el moment de la recepció les obres no es troben en condicions de ser
rebudes per causes imputables al contractista.
- Com a regla general, la quantia serà l’1% de l’import d’adjudicació, a no ser que,
de forma motivada, l’òrgan de contractació estimi que l’incompliment és greu o
molt greu, en aquest cas la quantia podrà ascendir fins a un 5% o fins el màxim
legal del 10%, respectivament. La reiteració de l’incompliment es podrà tenir en
compte per a valorar la gravetat del mateix.
- En tot cas, la imposició de les penalitats no eximeix el contractista de la seva
obligació que legalment li pertoca pel que fa a la reparació dels defectes.
b) Per incompliment dels criteris d’adjudicació. S’imposaran al contractista penalitats per
incompliment dels criteris d’adjudicació en els següents termes:
- Si, durant l’execució del contracte o en el moment de la recepció, s’aprecia que
per causes imputables al contractista, no s’ha complert algun o alguns dels
compromisos assumits en la seva oferta, especialment els relatius al volum de
mà d’obra a utilitzar en l’execució del contracte.
- Per considerar que l’incompliment afecta a un criteri d’adjudicació serà precís
que quan es descompti un 25% de la puntuació obtinguda pel contractista en el
criteri d’adjudicació incomplert, en resulti que la seva oferta no hauria estat la
més ben valorada.
- Com a regla general, la quantia serà l’1% del pressupost del contracte, a no ser
que, de forma motivada, l’òrgan de contractació estimi que l’incompliment és
greu o molt greu, en que llavors la quantia podrà ascendir fins a un 5% o fins el
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
9
màxim legal del 10%, respectivament. La reiteració en l’incompliment es podrà
tenir en compte per a valorar la gravetat del mateix.
c) Per demora. Quan el contractista, per causes que li siguin imputables, hagi incorregut en
demora, tant en relació amb el termini total com en relació als terminis parcials establerts,
s’aplicarà el que disposa l’article 196 de la LCSP en relació a la imposició d’aquestes
penalitats.
28. Subcontractació
El contractista podrà subcontractar parcialment l’execució de l’obra fins a un límit del 30%.
La subcontractació es regirà pel que disposa la Llei de contractes del sector públic (articles 210 i
211) i la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la
construcció.
En tot cas, i de conformitat amb el que disposa l’article 9.5 del Reial decret llei 9/2008, de 28 de
novembre, els contractistes hauran d’abonar als subcontractistes el preu pactat per les
prestacions la realització de les quals els hagin encomanat en el termini màxim de trenta dies
naturals, computat des de la data d’aprovació pel contractista principal de la factura emesa pel
subcontractista o subministrador.
Quan el contractista incompleixi les condicions per a la subcontractació establertes en l’article
210.2 de la Llei de contractes del sector públic o el límit màxim especial establert per a la
subcontractació s’imposarà la penalitat regulada en l’article 210.3, amb subjecció al següent:
− Es farà efectiva mitjançant deducció de les quantitats que, en concepte de pagament
total o parcial, s’hagin d’abonar al contractista, o sobre la garantia, de conformitat
amb l’article 196.8 de la LCSP.
− Com a regla general, la seva quantia serà un 5% de l’import del subcontracte, tret
que, motivadament, l’òrgan de contractació estimi que l’incompliment és greu o molt
greu. En aquest cas podrà arribar fins a un 10% o fins al màxim legal del 50%,
respectivament. La reiteració en l’incompliment es podrà tenir en compte per valorar
la gravetat.
29. Compliment del contracte
La recepció del contracte es regirà pel que estableixen l’article 218 de la Llei de contractes del
sector públic i els articles 163 i següents del Reglament general de la Llei de contractes de les
administracions públiques.
Al temps de la recepció es comprovarà, en particular, el compliment pel contractista de les
obligacions següents:
1ª) El desembarassament final de les obres. El contractista ha d’haver restituït a la seva
situació inicial les zones afectades per les obres i no ocupades per elles.
2ª) El compliment no defectuós del contracte
3ª) El compliment dels criteris d’adjudicació.
4ª) El compliment de les condicions d’execució.
Durant l’execució del contracte, l’empresa adjudicatària informarà l’òrgan de contractació
mitjançant la presentació de la corresponent declaració acreditativa dels llocs de treball creats,
així com de les altes de nous treballadors i de les baixes que es produeixin.
AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
10
30. Resolució del contracte
La resolució del contracte es regirà amb caràcter general pel que estableixen els articles 205 a
208 de la Llei de Contractes del Sector Públic i amb caràcter específic, en relació al contracte
d’obres, pel que estableixen els articles 220 a 222 de la mateixa llei, així com també pels articles
109 a 113 i 172 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions
Públiques.
En particular es considerarà causa de resolució del contracte l’incompliment de la condició
d’execució establerta a la clàusula 29 , primer paràgraf quan sigui considerat com a molt greu,
segons s’estableix en l’últim paràgraf de la clàusula 30.a.
En tot cas, quan procedeixi la resolució del contracte per causa imputable al contractista s’estarà
al que disposa l’article 208.4 de la Llei.
31 Termini de garantia
El termini de garantia serà de 1 any i començarà a partir de la data de recepció.
La garantia podrà ser objecte de millora fins a l’ampliació de 4 anys. En total 5 anys de garantia.
Durant aquest termini s’aplicarà el que estableix l’article 167 del Reglament general de la Llei de
contractes de les administracions públiques pel que fa a les obligacions del contractista, així com
pel que fa a la facultat de l’Administració de, en cas d’incompliment, executar a costa d’aquell els
treballs necessaris per a la conservació de l’obra.
Totes les despeses que s’ocasionin per la conservació de les obres durant el període de garantia
seran a compte del contractista, que no tindrà dret a cap indemnització per aquest concepte.
S’exceptuen els danys ocasionats a l’obra por força major, que seran suportats per la corporació,
si bé aquesta tindrà la facultat d’exigir al contractista que realitzi les obres de reparació.
32. Liquidació
Transcorregut el termini de garantia a què es refereix la clàusula anterior, es procedirà a la
liquidació del contracte de conformitat amb el que disposa l’article 179 del Reglament general de
la Llei de contractes de les administracions públiques.
33. Jurisdicció
Les qüestions que es puguin plantejar durant el desenvolupament del contracte seran resoltes
per l’òrgan de contractació. Els acords adoptats per a la seva resolució posaran fi a la via
administrativa i podran ser impugnats davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
Diligència- per fer constar que el present plec ha estat aprovat inicialment per junta de govern
local de data 29/7/2011.
La secretària, borredà, 29 de juliol de 2011.

Monday, August 01, 2011

 

COHERENCIA

COHERÈNCIA
Crec sincerament que un dels valors del socialisme al llarg de la seva història ha estat el de la coherència entre ideals i pràctica. Entre doctrina i fets. Malauradament, considero que estem perdent una part d’aquesta identificació i molta gent se sent desorientada, decepcionada, o directament indignada.
Durant molts anys, teníem clara la nostra vinculació amb el PSOE. Una associació de mutu acord, en benefici del socialisme i positiu per tots plegats. Qüestionar aquesta relació , de caràcter confederal, és un greu error. Fins ara, tot i els atacs de les altres forces polítiques o de mitjans de comunicació que mai estaran d’acord amb els nostres plantejaments, no haurien de posar en qüestió una relació d’autèntic privilegi per les dues parts. Simplement hem d’explicar-la i mantenir-la.
La pretensió de modificar aquesta relació, pot comportar , no un avenç sinó un retrocés si es plantegen temes inassolibles per una de les parts. De fet la relació ja és prou especial com perquè la puguem defensar públicament. També voldria recordar els meus anys d’estada a Suïssa, on vaig poder comprovar el funcionament d’un Estat autènticament federal. Havia estat confederal, fins la modificació de la Constitució. I francament, en molts aspectes, no estem lluny de ser una Federació.
I aquí és on caldria aprofundir el nostre funcionament, ja no de partit sinó d’Estat. No pot ser el sistema de finançament que tenim, amb molt poc corresponsabilització de les autonomies, i la total dependència del Govern central. Si els ajuntaments tenen les seves taxes i els seus impostos, el mateix cal fer amb les autonomies. Que cadascuna s’atreveixi a participar en el seu finançament i aleshores la responsabilitat serà molt major. Aquest és un tema urgent de solució.
I tornant al principi, no pot ser que canviem tant sovint de prioritats o de models. O que no siguem coherents en la utilització dels símbols de l’estat, o en el compliment de les lleis. Estem en un estat democràtic i per tant no podem qüestionar la legislació vigent. Sinó ens agrada, lluitem per canviar-la, però mentrestant complim-la, i fem-la complir. No pot ser que en alguns ajuntaments, hi hagi tots els símbols , en altres, no , i en altres no n’hi hagi cap.
No podem aparèixer com a defensors d’uns valors en un lloc i diferents, en uns altres. No podem aprovar determinades mocions, en uns ajuntaments, i posicionar-nos col•lectivament en contra, en altres moments.
Es a dir, davant de cada tema essencial, el posicionament del partit ha de ser coherent amb la doctrina vigent. Si varem redactar i aprovar el nou Estatut, aquest ha de ser el nostre referent a tots els nivells. No pot ser que pocs mesos després del pronunciament del TC, sembli que el nou Estatut ja no existeixi. Agradin o no els canvis fets, és el que tenim i pel que hem de lluitar. Si algun dia tenim la majoria suficient per canviar-lo, ja ho farem. Mentrestant, hem de complir-lo i defensar-lo perquè en som responsables.
En definitiva, no crec que sigui tant complicat situar-se en aquest punt de coherència amb el que sempre hem defensat. I puix que els altres canvien cada dos per tres, almenys que nosaltres, siguem fidels als nostres documents i preceptes. Segur que els ciutadans ho aprovaran.
Anar per on bufa el vent, pot anar bé durant un temps, però al final desorienta el nostre electorat i crea incertesa, desconfiança i finalment deserció. El proper Congrés hauria de servir per establir un programa d’idees ben conjuntat, i adequat a les necessitats actuals. I una vegada aconseguit, tots al darrere, per defensar-ne el contingut, i dur-lo a la pràctica.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

 

EFECTES DE LES RETALLADES- art. Celsona

EFECTES DE LES RETALLADES
Fins ara sentíem parlar molt de les retallades, però les veiem lluny de casa. Semblava que a la nostra comarca, no havien d’arribar. Som tant pocs que retallar per aquí no suposava cap gran estalvi. Ens equivocàvem.
D’entrada hem de canviar de xip, i no equiparar estalvi amb retallada. No son el mateix ni comporten els mateixos resultats. Estalviar ho hem de fer sempre, amb crisis o sense. Tant a nivell particular com públic. I els qui ho han fet no es troben amb els problemes que veiem una mica per tot arreu, sobretot a nivell d’ajuntaments que mostren,ara, una situació ben diferent a la de mesos enrere, especialment si hi ha hagut canvi d’equip de govern.
En aquests moments, el Solsonès, ha vist perdre una ambulància i pot semblar no gaire rellevant, excepte el dia que algú proper a nosaltres , tingui algun ensurt per culpa d’aquesta “retallada”, que no estalvi. Ara, ja comencem a notar i a saber què vol dir una retallada, però en vindran d’altres, per moltes altres bandes. I ens afectaran greument en el que consideràvem serveis consolidats i “sagrats”. Ja els teníem, ningú ens els podia treure. Fals.
Què podem fer, els alcaldes, i ciutadans , en general, quan veiem decisions com aquestes . En primer lloc, protestar i fer arribar als màxims nivells de l’administració el total desacord amb mesures com aquestes. Que mai puguin dir que hem assistit passivament a la retallada de serveis, sense que quedi constància del nostre desacord. I si les retallades posen en perill la qualitat i el funcionament del servei, serà del tot imprescindible mobilitzar-se. Haurem de tornar a les velles manifestacions, per exigir les conquestes socials aconseguides al llarg de molts anys de lluita.
Es cert que la crisis, ens obliga a ser especialment austers, en tot. Es cert que el principi d’estalvi ha de presidir les actuacions de totes les administracions, però abans de rebaixar la qualitat d’un servei essencial com la sanitat, ha d’haver-hi molts altres mostres d’anul•lació de despeses supèrflues. I els que portem anys voltant per les administracions, sabem del què estem parlant.
Campanyes de publicitat, encoberta , per obtenir avantatges electorals, subvencions a determinats mitjans de comunicació, viatges a l’estranger, sense justificació clara, “ambaixades” en diferents països sota criteris polítics, ben poc rendibles, econòmicament parlant; empreses, instituts i organismes diversos, fent funcions duplicades o perfectament prescindibles; mitjans de comunicació públics, sobredimensionats; poc ús de les noves tecnologies per estalviar en personal i altres mitjans tradicionals, etc, etc.
Les crisis han de servir per remodelar i modificar estructures desfasades o envellides. De moment, el que veiem per part del Govern de la Generalitat, son retallades, sense una profunda reestructuració general. La famosa Llei Òmnibus, pretén facilitar tràmits i simplificar l’administració, però ni de lluny suposa una autèntica modernització de les estructures i funcionament de tot el país. I ara tocaria fer això. De manera que tots hem d’estar molt atents a estudiar que el que es presenta com estalvi no sigui una retallada, pura i dura de drets adquirits.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC

This page is powered by Blogger. Isn't yours?